Les 10 del matí, gairebé 5 minuts.
El Govern de la Generalitat commemora avui divendres a Tarragona
la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional
que tindrà lloc aquesta tarda a partir de les 7
a l'Arxiu Històric de Tarragona,
on participara la periodista tarragonina
resident a Brussel·les, Griselda Pastor.
Contactem justament amb ella, amb Brussel·les,
aquest matí a aquesta hora,
abans que agafi l'avió que la portarà a Tarragona aquesta tarda.
Griselda Pastor, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Griselda Pastor és la corresponsal de la cadena SER a Brussel·les,
a la capital comunitària des de Fanys.
Què tal? Com estàs?
Molt bé.
Què suposa venir a Tarragona a pronunciar la conferència
en aquest acte institucional de l'11 de setembre?
Diria que una mica d'estrès, però suposo que això no és important.
A veure, poder venir aquesta tarda aquí a mi em fa il·lusió, no?
Perquè entenc que és una manera de poder passar en el món real,
en el meu món més munt meu, que és el de Tarragona,
una mica de l'anàlisi, del debat,
de les preguntes que estan aquí pendents,
de les qüestions que a vegades, quan fas la informació,
et deixen un gust una mica preocupant, no?
I penso que sembla interessant poder-ho parlar
amb la gent que viu la vida diària, no?
Quina reflexió et porta des d'aquí, des d'on vius, des de Brussel·les,
la commemoració de la Diada Nacional?
Mira, doncs en aquest moment en què tot això de la Unió està tan complicat, no?
En el que estem veient les expulsions de gitanos a França,
sense que, a part del Parlament Europeu,
les altres institucions siguin capaces de dir res,
en aquest moment en què hi ha una crisi tan gran,
penses moltes coses perquè penses que és molt difícil
de compaginar el que és el teu fet nacional, no?
En un món en què cada dia la intransigència és més gran.
Com creus que es veu des de les institucions comunitàries
el fenomen, si es pot dir fenomen,
la situació política de Catalunya i el seu encaix amb Espanya?
Se'n parla d'aquest debat que tenim tan present aquí entre nosaltres,
entre Catalunya i la resta d'Espanya?
D'això se'n parla a nivell comunitari?
A veure, a nivell institucional, francament, se n'ha parlat
quan s'ha demanat que el català es pogués utilitzar en el Parlament Europeu.
Llavors, se n'ha parlat i, com sabeu, la resposta ha estat no.
Mentre els debats que es fan a Catalunya
no interfereixin la dinàmica institucional,
francament, qui en té consciència fa veure que no ho sap.
de què anirà a la conferència d'aquesta tarda?
Ho tens molt per filatge, el text de la xerrada?
Anirà d'això, no? Anirà una mica de totes aquestes coses.
I què és el que més et preocupa?
Bé, el que més em preocupa, com us deia, és la intransigència.
El que més em preocupa és el sentiment
que des de la crisi de Grècia, tot el projecte europeu
ha tocat sostre, francament,
que el que era dubtós quan es va aprovar el nou tractat
perquè en podies donar moltes versions diferents,
ha quedat clar, que hi ha capitals molt fortes i molt importants
que sembla que deixen de tenir un interès pel projecte,
que la gent està molt preocupada per les pors dels propis ciutadans,
que les institucions són febles
quan es tracta de poder aplicar el que sabem és llei
i que, si entre tots, d'alguna forma,
no es dona una resposta a cadascun dels nivells
en els que estem vivint, tenim el risc
que aquest sostre que envisàrem, aquest tema grec,
ens acabi perjudicant-hi molt.
Des de fa mesos, aquí a Catalunya,
apareixen enquestes on es nota un augment
del sentiment independentista de la població.
Tot això en un context polític de polèmica,
amb la sentència del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut, la manifestació multitudinària
que va haver-hi el mes de juliol,
tu creus que en un procés independentista,
com es veuria a les institucions de la Unió Europea?
Francament, em costa d'imaginar la situació,
senzillament perquè aquí, molt més a prop que Catalunya,
hi ha Bèlgica.
Com sabeu, Bèlgica està discutint des de fa alguns mesos
com constitueix el seu nou govern.
Brussel·les, que és la seu de les institucions,
és un problema greu a l'hora d'aquest debat
per saber si els belgues continuen o no
dins de l'Estat Federal tal com el tenen ara.
I malgrat l'aprop que tenen al debat,
aquí ningú té res a dir.
Bèlgica està presidint la Unió
amb un govern provisional,
un govern amb funcions.
Ningú se n'ha queixat.
És més, totes les declaracions que s'han fet fins ara
han estat que no hi ha cap problema
perquè els funcionaris belgues són molt bons
i, per tant, si els seus polítics ho són
de forma provisional o no,
de forma transitoria o no,
no és important.
I ningú vol dir-ne res de tot això.
El que jo crec que implica que fa molt respecte,
perquè a ningú se li ha d'escapar
que no només Europa és una Europa dels Estats,
sinó que mai, com ara, els Estats han tingut tanta força
per el que us deia abans,
per la por que fa la repercussió de cada acte europeu
en el sentiment dels ciutadans de cadascuna de les capitals,
cosa que pot ser bona,
sempre que els polítics que hi ha a cada capital
tinguin clar quin és el projecte comú
i siguin capaços de defensar-ho,
cosa que potser no és del tot el cas.
Res, per anar acabant,
sorpresa i agraïda per la invitació de la Generalitat
a participar en aquest acte de Tarragona?
Moltíssim.
Sorpresa quan vaig rebre la carta del delegat,
en Javi Sabater,
i, bé, per mi és tot un honor,
poder estar aquí aquesta tarda
i poder parlar de tot això amb vosaltres.
No tindràs gaire temps, de totes maneres.
tornes demà mateix, no, cap a Brussel·les?
Torno demà mateix,
perquè aquí hi ha una reunió de ministres d'afers exteriors,
una reunió informal
en la que potser es parlarà del tema de Cuba o potser no,
però bé, s'acaba demà
i tot i que aquesta tarda no la podré seguir,
demà sí que voldria estar a la roda de premsa final.
Com es veu la teva ciutat des de Brussel·les?
Com la veig jo?
Sí, sí, clar.
Jo sempre la veig preciosa, la meva ciutat.
Anyonada, t'agrada venir de tant en tant?
Home, i tant, clar que senyora,
senyora la Rambla,
senyora la plaça a l'Ajuntament,
senyora en les escales de la catedral,
senyora una mica tot, sí, i la platja.
La platja, ai, la platja.
Griselda Pastor, gràcies per atendre res.
Cin minutets, encara que sigui la trucada del matí de Tarraona Ràdio,
perquè sabem que has d'agafar l'avió ben aviat
i per estar aquesta tarda entre nosaltres aquí a Tarraona.
Griselda Pastor és la corresponsal de la cadena SER,
la capital comunitària,
i li agraïm especialment que hagi atès la nostra trucada.
Ens veiem aquesta tarda, Griselda.
Griselda Pastor, la corresponsal de la cadena SER a Brussel·les,
la periodista terraunina resident a la capital comunitària,
que aquesta tarda intervindrà en aquest acte institucional.
A partir de les set a l'Arxiu Històric a la Rambla Vella de la ciutat,
un acte on també participarà el trio Montoliu,
que interpretarà l'himne nacional de Catalunya als Segadors
i també el cant de la senyera.
És l'acte institucional que organitza el govern de la Generalitat
i que ho fa a Tarragona.
Un acte institucional que, recordem, en els últims anys
s'ha desenvolupat en altres localitats de la demarcació.
Ara fa set anys que no se celebrava a la capital, a Tarragona.
S'havia fet en els últims anys a Falset, Montblanc,
Cambrils i Valls, entre d'altres localitats.
Actes institucionals als quals cal sumar, per exemple,
el que hi haurà demà a Barcelona.
Com sempre, el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya
organitzen l'acte institucional al Parc de la Ciutadella.
En guany es vol commemorar en aquest acte de Barcelona,
es vol recordar el 50 aniversari de la nova cançó.
I també, d'alguna manera, es farà un homenatge
a les diferències dialectals de la llengua catalana.
Es podrà sentir en aquest acte del Parc de la Ciutadella
formes de parlar de diferents àmbits,
de diferents zones geogràfiques dels països catalans.
Hi haurà diferents actuacions musicals.
L'acte el presidirà el president de la Generalitat, José Montilla,
i el president del Parlament, Ernest Senbenac.
I en aquest acte, en guany, tindrà un protagonisme especial
un petit municipi, una petita localitat de les nostres comarques.
Un municipi de l'Alcamp, que lliurarà a través del seu alcalde,
la senyera, el president de la Generalitat
i el president del Parlament.
Aquest municipi és Aigua Múrcia,
i ara mateix tenim línia directa amb el seu alcalde,
el senyor Ramon Banach.
Senyor Banach, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Està Barcelona, per cert, aquesta hora del matí?
Bé, estic viatjant en aquests moments
per fer una mica d'assaig del tema de la diada, no?
Exacte, perquè avui faran assaig de l'acte de demà, no?
Exactament, sí, sí.
Senyor Banach, què suposa per Aigua Múrcia,
en fi, tenir l'honor d'estar en aquest acte simbòlic,
que és lliurar la senyera,
que representa tots els municipis de Catalunya,
lliurar-la al president de la Generalitat?
És dir, hi ha dos vessants,
la vessant personal, que és molt emotiva,
els que podrem ser els valors de la terra catalana,
i llavors la part de representació política,
que seria envers de fer una reflexió
del moment actual en què estem políticament.
però és un moment molt emotiu personalment
en el que ens sentim tant al municipi
com a l'alcaldia i als ciutadans
molt identificats i a part estem molt alegres
i satisfets que hagin sigut al·legis.
I ho tenim molt a agrair al monestir,
aquest monument que tenim al nostre municipi,
en què queda claríssim que el Departament de Cultura
en aquests moments ha abocat una inversió important
i sobretot amb el tema de la restauració
a les tomes reals,
que ja estaven potser en un mal estat,
però gràcies als 850 anys
de l'existència del monestir de Sant Descreus
ens hem vist favorits,
no tan sols amb la restauració,
aquesta inversió de diners
i a la vegada amb els projectes
de la restauració de les tombes,
el projecte de l'allumenat,
el projecte de la nova senyalització del monestir,
no tan sols amb això,
sinó aquest part efectiva i emotiva
que és la Diada Nacional de Catalunya.
Sí, perquè recordem que tots els oients
que s'ha escollit a Aigua Múrcia
per simbolitzar aquest lliurament de la senyora
al president de la Generalitat
perquè ara fa 850 anys de la fundació del monestir de Sant Descreus.
De fet, més enllà del simbolisme nacional
de la jornada de demà,
fins i tot serà una manera de donar a conèixer
l'existència del monestir.
És evident que és un monument molt conegut pels catalans,
però és evident també que pot atreure nous visitants,
no?, el fet que vostè lliuri demà la senyera.
Home, aquest fet a nivell públic
serà importantíssim
per potenciar el tema turístic,
el tema històric,
però clar, el municipi es veurà favorit
en el fet que hi haurà més participació de visitants,
i, a més, amb una qualitat històrica,
amb una restauració feta
que els visitants podran tindre,
i es veurà claríssimament
que el municipi, a nivell turístic,
jo crec que tindrà un increment important de visitants.
I no tan sols això,
sinó que és una zona que sí que és coneguda a Sant Descreus,
però tenim un entorn de Sant Descreus,
que és el municipi d'Aigua Múrcia,
amb els seus petits poblets,
que és l'Albà, les Destres, les Pobles,
que tenen uns paisatges,
unes masses forestals,
un sector agrari molt evolucionat,
amb les noves tecnologies,
i, sobretot, que s'hauria de potenciar,
ja que en aquests moments
se sofreix la crisi econòmica,
i, sobretot, amb l'abesant dels viticultors.
Senyor Banach, per acabar,
més enllà de la seva qualitat d'alcalde d'Aigua Múrcia,
amb un polític com vostè,
però que es dedica a dirigir un municipi
relativament petit com és Aigua Múrcia,
quina reflexió nacional
li mereix la jornada de demà,
tenint en compte que vostè també tindrà
aquest paper fonamental
en l'acte institucional de la diada de l'11 de setembre?
Quina reflexió li porta tot plegat?
La reflexió...
Jo penso que el dia 11 de setembre
és una expressió viva del sentiment català
envers la seva gent, la seva terra i les seves institucions,
i la reflexió que faria és on estem i on volem anar, no?
És un any delicat,
tant la crisi econòmica com la del Tribunal Constitucional,
per tant,
haurem de fer esforços
per superar els municipis
i les institucions,
defensant les voluntats
i els valors del poble català.
Penso que aquest seria aquest esforç
que hem de fer tots una miqueta
per aquest dia,
el hem de reflexionar,
sobretot en aquest sentit,
on som i on volem anar.
Molt bé, doncs ens quedem amb aquesta reflexió.
Senyor Ramon Banach,
alcalde d'Aigua Múrcia,
que demà alliurarà la senyora,
el president de la Generalitat
i el president del Parlament
en aquest acte institucional de la diada
al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Moltes gràcies per atendre
la nostra trucada de Tarragona Ràdio
i felicitat per haver estat escollit al municipi
amb aquesta càrrega simbòlica
en la diada de l'11 de setembre.
I mercès a vosaltres
per haver pensat en el municipi d'Aigua Múrcia.
Gràcies.
I que vagi molt bé l'assatge avui.
Mercès.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Ramon Banach, en directe,
l'alcalde d'Aigua Múrcia,
anant cap a Barcelona
perquè d'aquí uns minuts
es farà l'assaig en general
de l'acte institucional de demà a Barcelona,
al Parc de la Ciutadella.
Un altre dels protagonistes
d'aquest 11 de setembre del 2010,
en la vigília de la Diada Nacional de Catalunya.
Hem conversat amb dos dels seus protagonistes,
l'alcalde d'Aigua Múrcia,
que demà estarà a Barcelona,
i la periodista tarragonina Griselda Pastor,
que ve aquesta tarda a Tarragona
a pronunciar la conferència
de l'acte institucional
que organitza el Govern de la Generalitat.