El matí de Tarragona Ràdio.
Tres minuts només seran tres quarts de dotze del migdia.
Saludem ja, com us ho dèiem, en el temps del sumari,
en Josep Maria Comelles. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut, doctor en Antropologia,
llicenciat en Filosofia i Lletres,
especialista en Psiquiatria,
professor d'Antropologia Social.
No ens estenem en el currículum
perquè, de fet, ell avui ens acompanya
en qualitat, podríem dir-ho així,
de secretari de redacció de la col·lecció
de llibres electrònics d'Antropologia Mèdica,
la primera edició electrònica
de publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.
Primer que tot, cal donar-vos l'enhorabona.
Per això una mica en sintonia
amb els temps que corren.
I no justificar, però sí explicar el per què.
Perquè així, en aparència,
algú pot dir,
home, bé, que facin publicacions electròniques,
és com a bonic, no?
Dona que la universitat està amb les noves tecnologies.
Però això, diguem-ne,
que no és una pose ni una anècdota,
sinó que darrere hi ha, doncs,
una reflexió molt important
pel que fa a la divulgació de la recerca científica.
És importantíssim, des d'aquest punt de vista.
Perquè aquesta recerca es mostra en llibres,
publicacions periòdiques, revistes...
No n'hi ha prou amb això, no?
No, de fet, a veure,
la publicació electrònica a nosaltres no ens canvia
el que en podíem dir
els instruments bàsics de la comunicació científica.
Vull dir, en aquest moment,
i des dels últims deu anys,
totes les revistes científiques del món,
bàsicament produïdes per multinacionals
dels països anglosaxons,
tenen suport electrònic
i els metges, els enginyers, els químics
i tots els camps del coneixement
estem descarregant PDFs
des d'aproximament fa 10 anys.
És a dir, el món de la producció científica,
amb el que es refereix a revistes,
que és el suport més utilitzat
per les ciències experimentals,
es ve fent amb suport electrònic
pràcticament des d'ho fa una dècada.
El problema era,
no és el de les ciències experimentals,
que això ho tenen molt apamat,
sinó el problema es planteja
amb les ciències socials i humanes,
on aquí sí que hi ha un problema greu,
perquè, per exemple,
perquè els auditors se'n donin compte,
amb la producció científica de química,
el 95% de la producció científica
va per articles de revistes
i un 5% per llibres de divulgació.
En totes les ciències socials i humanes,
la proporció és exactament la contrària,
un 30 o un 40% va per articles
i la resta va per capítols de llibre o llibres.
Per què?
Perquè dintre les ciències socials i humanes,
el dret a determinades facetes de l'economia,
no en totes,
amb algunes escoles psicològiques,
història, geografia, antropologia, sociologia,
la monografia feta per un o dos autors,
que respon en un treball profund
sobre una determinada temàtica,
segueix sent l'element de producció
de coneixement més important que hi ha
i això no ha canviat,
perquè no pot ser d'una altra manera.
Seria molt llarg que explicar les raons.
La paradoxa és que, esclar,
en aquest món la publicació electrònica
que en tenim descarregable
quan són revistes,
no la teníem o la teníem difícilment amb llibres.
I la segona paradoxa,
que encara sorprendrà més probablement els auditors,
és que en aquests moments,
gràcies a una sèrie d'iniciatives,
entre altres la de l'empresa Google,
s'està digitalitzant els fons de tots els arxius.
És a dir, que en aquests moments els fons històrics
de la Biblioteca Catalunya s'estan digitalitzant
i els d'algunes i d'aquí uns tres o quatre anys
pràcticament totes les biblioteques de referència mundials,
la Biblioteca Nacional de Madrid,
la Biblioteca Catalunya,
el sistema de biblioteques universitàries català,
que és un dels millors d'Europa en aquests moments,
i les grans biblioteques estaran també digitalitzades.
És a dir, que l'investigador
no haurà d'anar a la Biblioteca Catalunya
a treballar necessàriament a buscar el document,
sinó que el document se'l podrà descarregar a casa,
o bé, podrà anar-se'n a treballar a la Biblioteca Catalunya,
però sense necessitat que li traguin el document
i que el faci molt bé.
La paradoxa és que això no havia passat al llibre,
perquè la concepció del llibre que tenim
no és exactament la mateixa
que la que es té de les revistes
i dels documents digitalitzats.
Després hi ha un altre aspecte,
que és els costos de publicar un llibre
en paper, són més elevats, no hi ha dubte.
El problema no és el cost d'haver...
Sinó els drets d'autor després, o...?
No, no, no.
El problema és una concepció diferent del dret d'autor
i una diferència de concepció
del que nosaltres en diem avui en dia open access.
És a dir, el concepte clàssic d'autor
es desenvolupa al segle XVIII-XIX
perquè són bàsicament autors
que viuen del que publiquen.
Aquí a Catalunya s'hi volen vostès dos exemples
que són els més característics,
el senyor Josep Pla i el senyor Josep Maria Sagarra.
I probablement en aquests moments el senyor Quim Monçó.
Però també vull assenyalar una cosa.
El senyor Quim Monçó viu del que publica La Vanguardia.
Molt més que del que publica en llibres,
que poden ser importants, la quantitat.
Però d'alguna manera, per què?
Perquè el model de venda de llibres
és un model que està sotmès a uns imperatius
editorials industrials peculiars
i és molt raro que un autor avui en dia
pugui subsistir només de la seva producció literària
com podia passar fa 50 o 60 anys.
I vull recordar, per exemple,
que personatges com Balzac,
Pérez Galdós
o Pérez de Ayala,
per posar algun d'espanyol,
i altres autors catalans
podien tenir forces dificultats
en poder viure raonablement bé
amb el que guanyàvem pels drets d'autor.
El problema és que en el llibre
no de ficció
o no de llibreria
el que, per exemple,
posem per cas
la monografia històrica típica
Catalunya ni l'Espanya moderna
del Pérez Vilar
que pots posar un títol d'aquests
més o menys que pot ser consonar
a molta gent.
Un llibre que per més mans ha passat.
És possible que...
Pérez Vilar mai va viure
dels drets d'autor.
Com jo, de les coses que tinc publicades
en llibreria,
sí, al final d'any cobres uns calerons,
però els calerons ni de lluny
ni de lluny
podrien
permetre viure.
El llibre més venut
de l'antropologia espanyola
l'ha fet una tarragonina
que és la Marta Llué,
el llibre es diu Perder la piel
i se n'han fet 7 o 8 edicions.
I la Marta Llué ha cobrat drets,
però tots els drets
que ha cobrat la Marta Llué
no equivaldrien a més de 7 o 8 mesos
d'un salari petitet.
És a dir, que ningú pràcticament
pot viure d'això.
Aleshores, però,
es dona també la paradoxa
que el nostre salari,
són funcionaris,
els professors són funcionaris,
el contracte es premsen
i ens el paguen
perquè nosaltres
fem recerca i fem docència.
És clar, en teoria,
nosaltres,
el fer docència nostra,
ja forma part del guió,
però el fer recerca,
les publicacions de recerca
mai s'han cobrat,
a menys que tu puguis col·locar
alguna monografia amb algun editor.
Diríem que forma part del contracte,
entre cometes.
No, no, és el contracte.
És a veure,
la nostra manera de rendir a la societat
el sou que ens paguen
és aquest,
i de fet,
ningú pretén,
quan envia un article
en una revista
d'aquestes cares
que se'n diuen d'impacte,
que si després hi ha temps
ja parlem de les tonteries
que s'han dit al respecte,
ningú pot pretendre
de viure d'això.
Això és uns calés
que a vegades
et cauen un cop a l'any,
que et fa molta gràcia,
i que a vegades
són 50, 60 o 70 euros.
És un soparet.
No arriba a vegades
ni a un sopar.
Home,
sí fa una certa il·lusió,
però la quantitat
és irrisòria.
Aleshores, clar,
dintre d'aquest plantejament,
quina és l'alternativa?
L'alternativa és
assumir
que la producció científica
ha de posar-se gratuïtament
a disposició dels investigadors.
Què és el que es fa
amb les revistes?
Clar,
però en el cas dels llibres,
en el cas, per exemple,
dels llibres
que estreneu
aquesta col·lecció digital,
també s'editen en paper?
Es poden editar en paper.
Per què?
Perquè, clar,
tot està inventat.
Jo m'ho puc,
perquè aquests llibres
val a dir que ens ho podem descarregar,
entreu a la web
de la Universitat Rovira i Virgília,
trobareu el camí,
posem les nostres dades
i ho podem descarregar perfectament.
Clar,
si també està el llibre
publicat en paper,
no hi ha una contradicció
en quant a drets,
dic,
no ho hi entenc jo, eh?
No,
a veure,
el sistema és diferent.
El sistema,
per exemple,
la col·lecció d'antropologia mèdica
de publicacions,
ho rebe,
neix com una col·lecció
absolutament virtual
de llibre gratuït.
Però,
en el mateix punt,
a la mateixa pàgina
on hi ha la pàgina d'enllaços,
hi ha un enllaç
per descarga gratuïta
de la versió en PDF
i el llibre que es descarga
en PDF
té portada de colors.
És a dir,
està,
és exactament igual
quan un se'l mira en pantalla
que un llibre normal,
però és que a més,
hi ha un segon link a sota
que tu pots encargar-lo
per un preu molt barat.
Per exemple,
un dels dos llibres
que plantegem,
que és un llibre sobre
migracions i salut
i l'altre és un altre
sobre antropologia i infermeria,
et dona.
El de migracions i salut
que és un llibre
de 470 pàgines
val 15 euros
perquè 15 euros
més gastos d'enviu
que te'n facin
una còpia privada
per tu
exactament igual
i per tu.
És a dir,
és molt més barat
que si aquell llibre
anés en una llibreria
i es tingués que vendre
amb tota la cadena
d'escomptes
i de plusvàlues
que hi ha
amb el procés
d'intermediació
del llibre.
Quin és sobretot
l'avantatge
enorme
i aquest és tremendament
important?
Que això representa
per les llengües
que no són l'anglès
per les llengües
que no són l'anglès
la difusió planetària
de les obres.
Pensen vostès
que al món
hi ha uns 300 milions
de castellà no parlants
hi ha uns 7 o 8 o 9 milions
de català no parlants
que poden llegir català.
Hi ha uns 60-70 milions
de gent que parla italià
i uns 100 i escaig milions
de gent que parla francès
i si afegim el portuguès
ens n'anem a uns 200 milions més
que parlen portuguès.
És a dir,
que si sumem tota aquesta massa
de gent
aproximarem mil milions
de persones en el món
sense fer massa esforç
poden llegir
una llengua llatina.
Parlar-lo no vol dir parlar-lo,
vol dir llegir-lo.
Amb una mica de pràctica
un acadèmic
pot llegir francès
encara que no hagi fet cursos
de francès
perquè són llengües llatines.
De la mateixa manera
que els suecs, els noruecs
i els danesos
o els islandesos
es poden entendre entre ells
perquè són llengües
molt pròximament emparentades
o els holandesos
amb els alemanys.
Aleshores,
això ens permet
no haver de renunciar
a la nostra llengua
o a les nostres respectives llengües
ens permet
un contacte
és a dir,
que el llibre
pugui ser descarregat
des de Japó,
Austràlia,
Nova Zelanda,
Singapur o la Índia
gratis
el qual vol dir
que a més estem oferint
un servei
als països
que no tenen
el nostre nivell
de potencial econòmic
i aquí estic pensant
molt
en l'Amèrica llatina
i en les àfriques
llatinòfones.
Home,
això sí que és apostar
per la difusió científica.
Perquè a més
se traspassa
el que és l'àmbit acadèmic.
A vegades
persones que no estiguin
estudiant a la universitat
són persones autodidactes
molt encuriosides
per determinats temes
i a vegades
allò que dius
no saben
on anar a buscar
fons de coneixement
a través d'aquesta iniciativa
perfectament
poden accedir-hi.
la clau és aquesta
és a dir
quin sentit
té en aquest moment
anar-te a esbarallar
amb editorials
que el primer que fan
és que et demanen
mil, dos mil, tres mil
o sis mil euros
per publicar
un llibre acadèmic
quan en realitat
el cost
d'aquest mateix llibre
mal comptat
no passa
dels set cents
als mil euros
per produir-lo
dintre de l'àmbit
d'un sistema
de publicació institucional
com Publicacions URB.
això té un problema
que és el problema
de l'acreditació
de la qualitat
de les col·leccions
però això també està inventat
és a dir
tampoc és un problema
i precisament
el fet que
traiem la col·lecció
en aquests moments
ja estem en contacte
amb els responsables
de Publicacions URB
perquè es ha d'acabar
de posar en peus
un sistema
de gestió
de qualitat
que té a veure
amb el que es coneix
en el món acadèmic
com la revisió per parells
que és que
els textos
els han de revisar
dues persones anònimes
que tenen que fer comentaris
sobre l'autor
té que haver-hi
uns comitès editorials
que acceptin
o rebutgin
però és similar
al del llibre de paper
és un procés
no
és més dur
que en el llibre de paper
és més exigent
té que ser més exigent
a veure
és molt més dur
és lògic
perquè la xarxa
pot ser una trampa
moltes vegades
ja ho sabem
sí
però clar
pot ser tramposa
millor dit
sí sí
no no
i a més és cert
a veure
per exemple
hi ha una cosa
hi ha un mite
que és fals
per exemple
la wikipèdia
en anglès
en aquests moments
molts dels articles
de la wikipèdia
en anglès
són absolutament
recomanables
des del punt de vista acadèmic
jo no tinc cap mania
de recomanar certs articles
i aquí diu
que no ens enfiem
en aquests moments
per exemple
el nivell de control
de la wikipèdia
sobretot anglesa
és bastant impressionant
és a dir
que no hi ha cap raó
per la que
el nostre nivell
de qualitat
no sigui
el màxim possible
en aquests moments
Brasil
Mèxic
i la pròpia Espanya
han elaborat
repositoris
d'acreditació
de publicacions
Latinx
Stielo
Dialnet
que el que fan
és que hi ha una
perquè
ells puguin
oferir la difusió
d'aquest tipus
de producte
estableixen
una espècie
de llista
de 30 o 35 ítems
que tu has d'omplir
i que tenen
a veure
amb un munt de coses
periodicitat
el tipus
el número
d'articles
que publiquen
els de la casa
i els que no el publiquen
en fi
és a dir
que tot això
està aproximadament inventat
i permet
que vol dir
que
en el moment present
el producte d'Open Access
té exactament
el mateix valor
que pot tenir
un llibre publicat
per una editorial
major internacional
per què?
perquè els criteris
d'acreditació
que apliquem nosaltres
en els llibres
online
és exactament
els mateixos
que apliquen
les majors
clar, quina és la diferència?
que
poder fer un contracte
amb Routledge
o amb Harvard Press
o amb Bergevir
és molt més complicat
molt més car
i molt més lent
que el procés
que nosaltres
podem seguir
amb l'Open Access
pensi vostè
que entre el moment
de rebre un original
passar tot el procés
de revisió
i publicar
el llibre
gratis
no van més enllà
de 4 o 5 mesos
i es pot
inclús
accelerar una mica
el problema
sempre és
el temps
que triguin
els revisors
a tornar
els originals
la col·lecció
ha sortit
ja
amb dos llibres
la col·lecció
ha sortit
amb dos llibres
i en vénen
tres més
aleshores
ara estem estudiant
això respon
a que
l'antropologia
mèdica
és un dels
signes d'identitat
de la Rovira i Virgili
des de fa molts anys
aleshores
tenim un dels
4 màsters
de 2 anys
que hi ha a Europa
els altres 3
estan a Anglaterra
i un d'ells a Oxford
és a dir
que no està
mos tan mal
i ens faltava
una estri
de difusió
que no passés
necessàriament
per l'anglès
perquè el 90%
o el 95%
de les revistes
del camp
són revistes
anglosaxones
i les dues
que hi ha
unes
una també
serà una revista
electrònica
és una francesa
que surt ara
i la italiana
per exemple
la italiana
que és una revista
en paper
no té una bona
difusió
per internet
aleshores
la idea nostra
era
primer
traiem una col·lecció
de llibres
perquè això
tenia una certa
no ens obligava
tant a ritmes
de publicació
tan rígids
com les revistes
però la intenció
és treure
una revista
en principi
amb els originals
oberts
a totes les llengües
llatines
i a l'anglès
és a dir
no refusem
publicar en anglès
i tampoc
a la col·lecció
d'antropologia mèdica
de publicacions
pot haver
i podrà haver
llibres en anglès
és a dir
és indiferent
ocasionalment
pot haver-hi
llibres en anglès
ara
la condició
és que sempre
i això va ser
publicacions
que amb això
s'ha d'agrair
als responsables
de publicacions
la clarividència
del tema
van ser ells
els que es van insistir
que el llibre
havia de ser gratuït
com bé deia
l'antropologia mèdica
és una dels ensenyaments
de les disciplines
que s'imparteix
a la URB
que tenen la marca
URB
d'altres àmbits acadèmics
de la pròpia Rovira i Virgília
aquest tipus de publicacions
això seria la idea
en un futur
a veure
jo crec que
la vicelectora
la doctora Maria Bargalló
està a sobre del tema
perquè
a veure
li posessin plenament un detall
nosaltres vam penjar
els llibres el dia 27
el dia 29
ja havien tingut
600 visites
a la pàgina web
i les descàrregues?
això encara no ho sabem
perquè les descàrregues
però bueno
en principi
al ser un llibre gratuït
cal pensar
que hi haurà
una concordància
bastant alta
entre visites
i descàrregues
nosaltres pensem
que quan fem la valoració
d'aquí a un any
que és quan podrem tenir
una xifra anual
la cosa pot ser significativa
fixi's vostè
que 600 descàrregues
equivalen
a 500
còpies
vengudes
en llibreria
i 500 o 600
còpies
vengudes
en llibreria
en el moment present
són difícils de vendre
sobretot de llibre acadèmic
i llibre acadèmic
clar
no de les novel·les
del Larson
això va per un altre cantó
sí, sí, sí
doncs
Déu-n'hi-do
jo crec que
en la mesura del possible
haurem de continuar parlant
i anar seguint
aquest camí
que ha iniciat
la Unirrovira i Virgili
com d'altres
i en d'altres també
ha estat pionera
un pla de veritat
Josep Maria Comelles
moltíssimes gràcies
per venir avui
i resten
molts aspectes
del que és
la difusió científica
i el valor
que té a la xarxa
avui en dia
jo espero que ens pugui
acompanyar
en una altra ocasió
moltíssimes gràcies
i enhorabona
estaré encantat
adeu-siau
bon dia
són pràcticament
les 12 del migdia
ens espera un nou repàs
breu
de l'actualitat nacional
i internacional
després continuem
amb tots vosaltres
des d'aquí
des del matí
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio