Doncs sí, ens desplacem a la banda més propera al mar,
a la ciutat de Tarragona.
Ens atencem fins al Serrallo, ja fa una estoneta,
m'imagino que la nostra unitat mòbil
està al restaurant Balandra.
Joan Maria Bertran, Josep Ardila, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Oh, quina enveja em feu avui, sí, eh?
Avui no hi ha dies que no em feu cap,
fent la veritat, però avui he de confessar
que m'agradaria estar al vostre lloc.
A més, fa molt bon temps, fa molta calor,
i el temps està acompanyant.
I estem aquí, al restaurant Balandra,
és un dels restaurants que participa en aquest Tarragona d'etapes,
on avui la Pilarín Bahia signarà aquests mocadors
fets en guany per l'ocasió.
De fet, acaba d'arribar, ens comentaven que estava allà a la cambra
i que no ha pogut parar de signar autògraf
i no ha pogut parar de signar els mocadors.
Per tant, ara acaba d'arribar.
Hi havia força gent aquí esperant
que li signés el seu mocador.
Després parlarem amb ells, parlarem també amb el restaurant Balandra,
que ens expliqui de moment com està anant la iniciativa.
I ara ens acostarem a la Pilarín,
que deu estar signant un llibre ara, per bo que veig.
Clar, la gent aprofita que és aquí,
els llibres, els mocadors, tot plegat, no?
Clar, aprofiten que ells, a més a més,
ara ve estaven fent les fotos de rigor amb el mocador posat.
Ara, si anem a sabotar-me.
Pilarín Bahia, bon dia.
Molt bon dia en aquesta Tarragona solellada.
La veig molt contenta, eh?
Sí, sí, sí, molt contenta.
Jo havia passat tota la meva vida l'estiu a Salou
i la il·lusió de la meva infantesa era aquella nina romana
que els meus pares em van portar a veure
i llavors retornar a Tarragona per mi sempre és una festa
i si és hivern més, perquè a Vic fa més fred que aquí.
A més, vostè té una esteta relació també amb Tarragona
i allà ha col·laborat diverses vegades també,
a més a més amb la cambra de comerç.
Sí, he col·laborat moltíssim,
vàrem col·laborar per això de la celebració del Sant,
que va ser per mi apoteòsic.
Em va agradar tant veure que hi ha gent que té les arrels
tan fermes i ben posades, eh?
A més a més, una filla meva va treballar aquí una temporada llarga.
Sempre hem tingut relació amb Tarragona,
sempre hem anat venint i tinc amics,
gent amb els que he treballat, de tot.
A més, vostè va participar amb aquests cromos
que van ser tot un èxit, la gent se'ls intercanviava
i ara amb el Tarragona de Tapes, que també està sent tot un èxit,
milers de persones estan tombant per tots els bars menjant les tapes.
El Tarragona de Tapes, jo vaig dir que el Sant Fruitós
era el Sant Fruitós que tenia el mèrit,
però el Tarragona de Tapes té el mèrit les tapes, eh?
Perquè les tapes són boníssimes, esclar, la gent...
Això són coses que al cor se'ls anien va.
Les Tapes és un art gastronòmic.
Jo penso, és com si diguéssim la miniatura de l'art gastronòmic.
I té una gràcia això d'anar provant una miqueta d'això, una miqueta d'allò.
Jo, per exemple, en els casaments,
moltes vegades quan és l'hora de dinar ja he acabat la gana...
Amb els entrants ja n'hi ha prou.
És clar, és que els fan tan bons, en saben tant.
Sí, sí.
Explica'ns una mica com es va inspirar en aquest llibuix.
És evident, al mig hi ha un romà i hi tenim dues sirenes.
Els hi vaig fer dos o tres mostres,
però a mi em semblava que el somni d'un romà
que arribava aquí és trobar unes sirenes ben trempades,
que com si diguéssim-li fessin bona vida, eh?
I part de la bona vida és la gastronomia.
Aquestes sirenes guapíssimes que l'anessin peixant,
m'imagino que és el somni d'un soldat
que les ha passat canutes al camp de batalla.
I ara està aquí tot content, eh? Se'l veu?
I tot repenxingat.
Això a vegades quan ho hem d'explicar als nens petits,
això de la romanització,
dius, mira, que al final els romans es van casar amb les senyores d'aquí,
perquè ja les van trobar trempades i ja va estar.
Això és la romanització una mica.
Doncs de mica en mica van posant una certa panxeta i ja està.
L'esperit mediterrani també.
Sí, sí, sí.
És clar, és que això és aquest mare nostrum,
que és la bassa de casa, eh?
Sens dubte.
Ara l'esperaven unes quantes persones,
que a més a més deien que era fan seva.
Sí, jo per això,
no pensis a mi que penso que no en tinc cap de fan.
Per què?
Com que jo sóc molt coneguda,
ja sóc de casa,
em fa molta il·lusió,
aquí amb la gent dels que hem fet feines i això,
anar conservant,
i el dia que podem,
encara que sigui veure'ns un instant,
ho fem.
Doncs Pilari, en veies,
moltíssimes gràcies,
la deixem que vagi a signar
i que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies
i per tots els que ens escolten,
no deixeu de prendre les tapes,
que us llepareu els bigotis.
Doncs moltes gràcies,
Bapiverín.
Ja veieu que està molt contenta i molt animada
d'estar avui a Tarragona
presentant i signant aquests mocadors
del Tarragona de Tapes.
Com dèiem,
hi ha força gent,
també de la Cambra de Comerç,
que estan presents
en aquest restaurant en balandre
per fer l'assignatura
dels mocadors.
Però, com dèiem,
era moment també,
ja que hi som,
de parlar com està anant la iniciativa.
L'altre dia ho dèiem,
que està sent un èxit rotund.
I la Toni, bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és del Rafa Gelati
i ens acompanya també
perquè volíem conèixer això,
com està anant fins al moment la iniciativa.
Encara falta aquest cap de setmana per acabar,
però la cosa va bé.
Va molt bé,
molt bé.
En diferència de l'any passat,
la gent,
la que no coneixia,
doncs a l'enterar-se,
la veritat és que l'afluència és màxima.
Molt bé, molt bé.
Esteu contents, doncs.
Molt contents, molt contents.
Perquè quantes tapes haureu servit, aproximadament?
És més de 1.500 tapes.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, no?
Comptant que ens deixen quasi,
pel final,
pensant que és un postre.
O sigui que...
Però molt bé, molt bé.
Estem molt contents.
Perquè la vostra potser és la del final del recorregut,
quan la gent ja n'ha fet unes quantes
i es venen a menjar el postre.
Exactament, exactament.
És la final,
pensant que és un postre,
quan la d'aquí del Serraio
no té res a veure amb un postre,
que és més aviat o un entrar en un aperitiu.
Però sí, ens deixen per l'últim.
Perquè l'any passat quantes no vau servir?
No t'ho sabria dir en aquest moment.
La veritat és que no me'n recordo.
Sé que n'hi ha molta diferència.
L'any passat n'hi ha molta, molta diferència.
I també hi ha el responsable del restaurant,
Balandra, el Jordi. Bon dia.
Bon dia, tingueu.
Contents també amb la iniciativa?
Molt contents.
Molta gent.
Bastanta.
Quantes tapes calculeu que haureu servit, aproximadament?
Unes dues mil.
Dues mil?
Sí.
Això respecte a l'any passat?
Tenim més o menys les xifres?
Jo crec que és el doble.
El doble?
Sí.
I què té això de les tapes que estàs tenint tot un èxit?
Com és que a la gent li agrada tant?
Doncs perquè amb un preu mòdic surten de casa,
van en grups, tomben, van a diversos barris
i s'ho passen a la mar de bé.
Ho veig en l'ambient de tanta gent jove com gran que disfruten.
És una manera de sortir en grup i passar-s'ho bé.
Cosa que durant l'any potser surten els diumenges a fer el vermut
i aquí s'acaba.
Això també ajuda, no?
Una mica dinamitzar els restaurants.
Sí, la veritat és que sí, que en temporada,
que és una miqueta fluixa perquè encara no ha començat l'estiu,
la gent encara no està de vacances,
sí que és una manera d'agilitzar.
I també en temps de crisi,
que estem en un temps que és una miqueta difícil
pels restaurants i per qualsevol establiment,
però sí que és una manera d'agilitzar,
que la gent es mogui, que coneixin altres llocs,
que millor no havien anat perquè estan acostumats
en una zona determinada, però això es fa bé llogar-se.
Això demostra que Terragona té un potencial gastronòmic
i que s'ha de potenciar encara més?
Valtos què creieu?
Jo crec que sí, creiem que sí, vaja.
Que s'ha d'apostar per això?
No molt seguit, però dos cops a l'any
s'hauria de fer aquestes iniciatives, i tant.
Clar, que això és un cop a l'any, però vaja,
si has fet dos cops a l'any tampoc no aniria malament, no?
No, una miqueta menys de dies,
però sí un parell de cops a l'any,
que no sé, per exemple, a la primavera i a la tardor,
doncs sí, seria una bona idea.
No se condensaria tot en poc temps,
i sí, seria una manera d'això,
de potenciar dos estacions que són una miqueta fluixes.
Ja per acabar, i com que encara ens queden uns dies,
expliqueu-me quina és l'etapa que poden menjar
a cada un dels vostres establiments.
Arrafa Gelati.
Arrafa Gelati, encara que sembli que és una geladeria
i pot ser un postre, no, és més aviat un entrant
o un aperitiu, i consta de crema d'espàrrecs,
oli d'avellana amb trossets d'avellana,
gelat de formatge parmesà amb espuma de mandarina
i cruixent de parmesà.
I l'acompanyem amb una miqueta de còctel de cava.
Recomano que la tastin perquè és una meravella
de contrastos de sabors i de textures.
I el balandre?
Doncs mira, fem una coeta de rap embolicada amb romesco
i un cremós de fesolets amb unes gotes d'oli de menta.
I això acompanyat amb cava i jovecams,
m'han...
Jovecams?
És bo aquest.
Crec que l'han encertat.
De cara a l'any que ve, això, cada any la intenció
és canviar les tapes o les mantindreu,
o quina intenció hi ha en aquest sentit?
Home, suposo, igual que l'any passat nosaltres vam fer
una tapa dolça i aquest any hem apostat per una tapa salada,
cada any, o sigui, si vols participar,
t'has d'innovar, jo crec que és necessària innovació,
o sigui, apostar per coses noves
i que la gent, clar, tasti coses noves.
El mateix, eh?
Renovar-se, renovar-se o morir, eh?
L'any passat es va fent pupet, aquest any s'ha fet el repet,
i l'any que ve, aviam l'inspiració on t'arriba.
A veure on arriba l'inspiració.
Jordi, Toni, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres, gràcies.
I com anem de temps, Jovanda, que no el controlo, a veure?
Mira, passen sis minuts d'un quart de dues.
Jo és que m'he quedat sense parla, sentir aquesta cueta de rap,
i aquesta espuma de fesols, i aquest jubecams magnum,
i les mandarines.
I l'animació que porta la Pilarín, ja l'heu vist, eh?
No, no, la Pilarín és animadíssima.
Està contentíssima.
I ara veig aquí una de les clientes que, a més a més, va amb el seu tapòdrom.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com ho porta això? Ja n'ha fet moltes o no?
20, em sembla.
20?
Em sembla que sí.
Ja pot participar als sortets, doncs?
Sí, sí, sí.
Què tal l'experiència?
Molt bona, millor que l'any passat.
Sí, millor?
Sí, per mi sí.
A més, m'han dit per aquí, m'han xivat, que vostès fan de la Pilarín Vallès.
I tant que sí.
Fa molts anys que va ser que ells.
Sí, quasi des del principi.
Tinc moltes coses d'ella.
I vaig fer també l'àlbum de fotos, de Cromos, que digui,
i per firmar vaig estar tres hores abans a la cua, per ser la primera.
I ara vinc des de l'hospital, que a la meva mare li van ingressar ahir,
i sense dormir ni res, ni esmorzar ni res, he vingut per firmar,
que em firmi el mocador per ella i per mi.
Així ja l'havia signat el mocador, eh?
Sí, sí, ja m'ha firmat per mi per ella.
Per tant, contenta d'aquesta iniciativa del Tarragona de Tapes.
Molt contenta.
Quina és la millor tapa, ara que no en sent ningú?
Hi ha vàries, hi ha vàries.
Sí?
Sí, però recomano que vagin a Torre d'Embarra,
perquè són totes seguides i totes molt bones.
Ah, mira, Torre d'Embarra, molt bé,
que allà també hi ha enguany els establiments participants.
Sí, sí, aquí a Tarragona hi ha varietat segons els gustos,
però em sembla que a Torre d'Embarra les sis que són són bones, són bones.
Doncs moltes gràcies.
De res.
Doncs ja ho heu sentit, eh?
El Tarragona de Tapes finalitza aquest cap de setmana.
Encara teniu temps de tastar les tapes.
Enguany s'acaben ràpid, per tant,
està sent tot un èxit.
Milers de persones ja hi han participat.
Els vespres, els bars estan plens de gent que hi participen.
Per tant, animeu-vos que encara queden uns dies.
Gran iniciativa, sí.
Acabarà aquest cap de setmana.
Josep, Joan Maria,
jo m'imagino que una estoneta us quedareu.
Per curiositat només, no?
Sí, i tant, i tant, i tant.
A més, penseu que si voleu acostar-vos encara aquí al Serrallo,
al carrer d'Espinac,
encara hi ha la Pilarín Vallès, signen aquests mocadors, eh?
Molt bé, doncs ja ho saben.
Fins a quarts de tres em penso que hi serà, no?
Sí, aproximadament.
Molt bé, Josep, Joan Maria, moltíssimes gràcies.
Fins després.
Adéu-siau, vagi bé.
Adéu, bon dia, adéu.