Aquí seguim amb tots vosaltres en directe a matí de Tarragona Ràdio,
20è aniversari de l'arxiu del Port de Tarragona,
i abans de fer aquest parèntesi per posar-nos al corrent
del que passa més enllà de la ciutat,
doncs estàvem conversant amb Montse Sant Martí,
amb Quim Nolla i amb Anton Jordà.
Preguntàvem allò si els estudiants universitaris utilitzaven els arxius,
i el Quim deia que no, per la seva experiència,
els té tots inventallats i fitxats, no?
Diria jo.
Home, quasi bé, eh?
Pensa que nosaltres, els gestors dels arxius,
municipal, de la Generalitat, la Colla, qualsevol,
nosaltres sovint ens trobem,
i pràcticament si féssim uns cents,
ens trobaríem que n'hi ha 20 persones,
que són les que s'ho estan movent.
Els joves universitaris estudien poc per diversos motius, jo crec.
Primera, per, com apuntava abans, potser la Montserrat,
en el món audiovisual, pensen que és molt ràpid,
molt immediat, te venen aquí a l'arxiu,
i te demanen un document, penjant una tecla,
pensen que ho trobaran, i no.
Els hi portes documentacions originals, i dius,
vostè ha de fer una tria, vostè ha de fer una selecció,
vostè ha d'anar...
Aquesta immediatesa està anant en contraprestació,
és contraproduent pel feme d'investigació.
Llavors, ja la Montserrat no es senti ofesa,
però de vegades crec que amb els professors
no incentiven prou la investigació,
que és un paret molt personal,
però aquí tenim una universitat pròpia
que fa història, té medicina,
hi ha una sèrie de potencialitat
que no es veu,
sortosament l'home arxivístic de Tarragona,
com ha apuntat abans la Montserrat també,
ha millorat molt aquests darrers 20 anys,
de fet, avui estem sabrant els 20 anys
aquí a l'arxiu del Port,
l'arxiu municipal creiem que està ben endreçat,
l'arxiu de la Diputació,
l'arxiu dios esà,
vull dir, l'ap arxivístic de la ciutat
està força correcte, diria.
Treballem amb facilitat,
obrim els arxius a les hores màximes possibles,
estem digitalitzant documentació
per penjar-la a la xarxa,
i tot i així no acaba de vindre.
Se generen premis de recerca,
i tot i així ens trobem a vegades dificultors.
costa investigar,
i aquí els que estem a la taula
quasi tots ha fet algun article,
i això...
A l'arxiu l'has vist molt pels arxius, no?
És d'aquells que tens fitxats.
Sí o no?
No em coincide massa amb ell,
però sé que és dels...
No, però tu sóc més gran que ell, ja faig.
Clar, però tu visites molts els arxius.
Ara últimament busco més
les biblioteques generals,
les biblioteques nacionals,
per tipus de documentació que busco.
Durant molts anys he estat
més proper al món arxivístic
i que no pas ara,
perquè això marca una mica
les línies de treball,
les línies de recerca,
vas buscant unes fonts,
documentals, bibliogràfiques,
depèn, no?
Vull dir que...
Jo vaig començar treballant
a l'arxiu de protocols
del carregasòmetre,
fa molts anys.
Vas treballar a l'arxiu?
Vas treballar investigant,
vull dir,
quan diem treballar és...
I a través dels protocols notarials,
i després les actes municipals,
i després...
Bueno, són etapes
que, clar,
fa molts anys que ens dediquem a aquest món
i, per tant, vas buscant nous camins.
La Montse preguntava,
heu parlat de com va començar aquest arxiu?
Li dèiem que sí,
que hi ha el començament del programa
una mica amb els impulsors,
i la seva cara resplendida de pensar,
dius que tot en papers,
perquè ets una autèntica apassionada dels arxius.
És que se't nota, més a més, quan parla.
És que jo penso que...
Bé, potser soc xafardera, no?
Però això d'entrar al món dels arxius
és una cosa com fantàstica.
Agafar la documentació, buscar-la,
trobar-la,
perquè, bueno, que em perdonin,
és com buscar roballons, eh, a vegades,
perquè trobes o no trobes.
Costa moltíssima vegades trobar.
Aconseguir-la, llegir-la,
fer-te-la teva, no?
Això, tenint una idea d'investigació,
una línia, no?
Volent, eh,
un tema determinant, no?
I llavors, fer-te teu aquest tema
i buscar-li, mirar-li, completar
i, una miqueta el que deia ahir, no?
Acompanyat de bibliografia,
poder fer un article o donar-lo, diguem-ne, no?
Perquè a vegades són...
No és per mi, directament, sinó per alumnes,
perquè algun sí que n'hi ha que investiga
o completa coses o així, no?
I pes acompanyar-lo de referències bibliogràfiques,
perquè nosaltres tenim la sort
que, a part de la documentació que hem perdut,
la podem trobar amb bibliografia, eh,
en llibres del segle XVIII,
i del segle XIX, i del segle XX, no?
completar-la, no?
Però, veritablement, a més,
els arxius tenen una cosa fantàstica,
i és que hi ha silenci als arxius, no?
A part, en tenim el gust de preciosos.
L'arxiu històric és preciós.
La sala que he de consultar és fantàstica.
Aquí, que no estan bé, aquí, no?
Oh, i tant.
Clar, bueno, avui ens raonem i no és ben bé.
Sí, sí, però veia que...
Però són llocs com molt esgredables.
Desperta molt la curiositat, tot el fons que tenen.
Ni que no tinguis un objectiu clar,
senzillament, això potser sembla una bajanada,
però jo seure una estoneta amb un d'aquests llibres fantàstics
i deixar-te'emportar per aquesta tafaneria,
com una afició, doncs, també té un punt, eh?
Clar.
No parlem només de recerca.
Clar, no, eh, és clar, la recerca, perdona.
De fet, abans, és el punt de clàssia,
també els investigadors, potser no hi ha molts,
els estudiadors, però sí que cada vegada més
els arxius estan bé en què se'n apropa a la ciutadania en general.
Perquè no tant per investigar documents del segle XVI i XVII,
però aquella persona que és tan curiosa de buscar
si hi ha una còpia de la seva llicència d'obres,
si hi ha dades d'algun antecedent seu
a nivell de tindre una empresa,
vull dir que certament,
és veritat que no venen molts investigadors,
però sí que s'està notant, doncs,
una obertura que passaria en general als arxius,
perquè és una mica, a vegades, on comentem
que tots els patrimonis culturals
el documental potser és el més fos,
el més tancat, el que falta que surti més
i que la ciutadania valori,
a vegades per simple desconeixent-se, no?
Buscar la imatge de la fotografia aquella,
surt aquí i dius, home, m'agradaria veure si hi ha una fotografia
de tornar als anys 40.
O allò que li agafen algunes persones
quan arriben a una certa edat de buscar les seves arrels,
de la família i tot això, aquest tipus de coses.
Ara és un moment,
hem anat parlant de tant en tant
de la digitalització dels documents,
ara per tots els professionals de l'arxivística
és un moment complex,
hi ha un debat molt obert sobre l'accessibilitat
a determinats arxius,
a partir d'unes certes dates,
justament ara que ja continua
havent-hi aquest interès per la recerca
pel que fa a tot el que té a veure
amb la memòria històrica i tot plegat.
Ara és un moment una mica complex, no?,
quan parlem de digitalització de determinats documents,
sobretot del segle XX,
per l'accessibilitat que puguin tenir els particulars.
No, però per digitalitzar no hi ha problema.
Per la consulta, per l'accés, em refereixo,
no de la digitalització,
sinó de l'accés del gran públic a determinats documents.
A vegades sí, perquè la pròpia normativa,
i això potser els juristes en saben més que nosaltres,
estem en contradicció permanent,
no hi ha la llei d'accés general,
hi ha diverses lleis d'accés patrimoni,
administrativa,
preval la del patrimoni històric espanyol,
preval la llei d'arxius i documents catalans,
i aquesta certa contradicció de la normativa
fa que a vegades els que estem gestors de documents
ens trobem amb dificultats,
i això la Goya també ens ho diria, no?,
i dir, bueno, aquest document...
Si pogués parlar, pobra, que està tot el matia fònic.
Si vols parlar, és accessible, no és accessible,
tenim problemes.
Estem digitalitzant,
s'han penjat documents d'alguna web
i s'ha fet retirar perquè hi havia dades nominals,
per aquest és l'altre, la protecció de dades nominals,
entra en contradicció continuament,
és molt realment complex.
Però jo volia dir que hi ha documentació
que no té normativa de si es pot consultar o no,
i llavors depèn de la persona
que guarda aquesta documentació.
És un criteri una mica arbitrari, doncs.
Un criteri arbitrari.
Jo per principi no em s'agrada.
La llei en principi està més o menys clara.
L'altra cosa sigui fons privats,
o que alguna vegada algun arxiu
faci malament l'arxivert
i faci, com tradicionalment abans era,
que feia una mica en la reserva.
Això és una cosa incorrecta,
que avui els arxivers sortosament ja no ho fem.
Jo, no, cada vegada menys.
Deixem-ho així, cada vegada menys.
És un relleu generacional, eh?
Sí, és l'esperança, eh?
Que aplicant.
Que costi que hi ha hagut gent gran,
que la seva tasca ha sigut importantíssima,
perquè són els que van, diguem-ne,
assentar el que trobem ara, això, evidentment.
Jo el que vull parlar una miqueta
és de la documentació actual,
que se li dóna molt poca importància,
i és la documentació del futur.
I aquí al Port hem pogut experimentar
que realment estan fent una tasca extraordinària,
perquè tota la documentació actual,
ja, diguem-ne, que de manera quotidiana i pràctica,
ja ve cap aquí,
i aquella documentació quedarà per quan d'aquí 100 anys
aquests estudiants de batxillerat o qui vulgui,
doncs, puguin tenir accés.
Jo crec que aquesta conversa
l'hauríem de traslladar un altre dia,
en un altre moment, no tenim més temps,
i sense que sigui cap aniversari,
perquè la veritat és que és un tema
molt atractiu i molt apassionant.
Montse Sant Martí, Quim Nolla, Anton Jordà,
moltíssimes gràcies per dedicar-nos uns minuts del vostre temps,
i tant de bo que puguem continuar parlant d'aquesta qüestió.
Que vagin molt bé. Adéu-siau.
Ara farem una pausa molt breu
i molt ràpidament ja començarem a donar-li forma de comiat al programa,
però no ho farem sols perquè continuen
seient en aquesta taula de l'Arxiu Històric diferents convidats.
Els presentem immediatament després de tornada de la publicitat.