Doncs ja us ho deiem, que a partir d'avui anirem parlant
cada dia de Sant Magí, anirem parlant
de les festes, de les actes que estan per arribar,
que viurem ja intensament a partir de les properes
hores, o per exemple, a divendres
conversarem amb la regidora de festes, Sandra Coloma,
serà aquí als estudis, demà també parlarem
d'algun contingut relacionat amb la festa,
la festa major petita de la ciutat, i avui
naturalment també obrim aquest espai
d'entrevistes. D'aquí a poca estona
conversarem amb en Jaume Aguas, que és el director
de l'artístic de la Bar Santa Tecla,
que aquest dissabte tornaran a protagonitzar un any més
a la plaça de la Pajastia, la
representació de les
contalles de Sant Magí. En parlem
d'aquí una estoneta, d'aquí aproximadament uns 20 minuts.
Ara, però, volem parlar de cantis,
de cantis en majúscules, perquè estem parlant
de molts cantis, fixeu-vos-hi,
més de mil cantis, que són els
que tenen la família que ens
acompanya, la família Gal·lia Iglesias,
i que alguns d'ells han hagut de fer una tria, perquè
clar, naturalment, mil són molts, han hagut de
fer una tria per una exposició que s'inaugura demà mateix
al Museu Bíblica Terraconense,
a la sala d'exposicions temporals,
és una clara mostra d'això, d'aquests objectes tan
íntimament lligats a la tradició de Sant Magí,
però també a l'aigua. Aquasacra,
cantis i tradició, es diu així,
demà s'inaugura, com us dèiem, i la podré veure
al llarg d'aquests propers dies en el mar
de Sant Magí. Ens acompanya d'una banda
Dolors i Iglesias. Dolors, què tal? Bon dia.
Bon dia. Com estem? Bé.
Vull dir, bé mil cantis o no? Sí,
mil, mil, dos cents. O més? Mil, dos cents.
Mil, dos cents. Jo feia curt, eh, Joaquim
Gal·lià, què tal? Bon dia. Hola,
bon dia. Mil, dos cents cantis, eh, escoltem.
On els tenen?
Amb això és una mica difícil
de guardar-los.
Normalment el tenim en unes estanteries
dintre de casa
i la majoria, potser un 70%,
estan encaixionats en caixes, esperant
que arribi el moment que poguéssim disposar
d'un local o localet per poder
fer una mica, tindre'ls
a la vista i disfrutar'ls, perquè si els
han col·leccionat és perquè els disfrutem nosaltres
i els que ho puguin veure, no? És a dir, que l'objectiu seria
fer el Museu d'Alcanti de Tarragona, eh?
Això mateix. No estaria mal, no estaria mal,
és una cosa que llenxem a l'aire i a veure
si s'arroplega i es pot tirar endavant.
De moment aquesta primera exposició que podrem
veure a partir de demà al Museu Bíblic de
Tarragona, ja és un primer pas, no? Sí.
Poder ensenyar-lo, suposo que fa molta il·lusió, no?
Després de tants anys, que ho explicarem, eh?
Recollint cantis. Sí, de fet,
ja des dels anys 70
que vam començar a recollir,
doncs començant per un o dos
i acabant pels 1.200 que hem dit.
Ara, sí, l'exposició,
ai, la col·lecció en si,
va començar...
Va començar Solivella, la Conca de Bàrbara, eh?
Hem d'anar fins a la Conca, per explicar-ho,
perquè vostè és filla d'allà, eh?
De Solivella, sí.
D'aquest municipi.
Sí. Aleshores, allí,
a l'època aquella, anàvem a la fonda
a buscar aigua amb un canti
i se'ns va trencar.
I llavors, aleshores,
ma mare vam dir, anem a Verdú,
que allí és els que anàvem a comprar al poble,
doncs els cantis.
I allí a Verdú, clar,
hi ha molts tesans així del canti
i vam dir,
mira, podríem començar a fer col·lecció.
I vam començar, doncs, a comprar un o dos
i a partir d'allí, ja fins avui.
O sigui, tot va començar amb un canti trencat, eh?
Amb un canti trencat, sí.
Amb tot un canti trencat
i a partir d'aquí es veu.
Sí, sí, sí.
Com era, per ser, que se'n recorden?
El primer el tenen localitzat?
Sí, és el típic canti d'anar a la font.
Ja el veurà.
Aquell canti negre,
que diu que fa l'aigua molt fresca
i a partir d'allí, doncs,
ja han vingut els de més colors i figures
i tot el que al terricer li ha semblat fer bé dintre d'un canti,
perquè n'hi ha que tenen cares,
n'hi ha que tenen formes de vegetals,
n'hi ha que tenen formes d'animals,
n'hi ha que tenen formes de monuments.
d'aquí de Tarraura en tenim bastants,
amb la catedral, amb l'Ara de Barà,
amb el Pont de les Ferreres.
Vull dir, doncs, mira,
el que al terricer li ha vingut tan gust de fer, no?
Sí, clar, triar-ne...
Quants n'hi ha a l'exposició,
com se'n podran veure?
Jo diria entre 180 i 200.
I qui els ha triat?
És a dir, com ha sigut difícil, eh?
De triar els de triar la Dolors,
que ell és la tècnica i...
Però hem ajudat molt el director del Museu Bíblic,
que és l'Andreu Muñoz,
que ell, vull dir, un gran amic.
I, a més a més, l'exposició ens ha envasat molt, també,
amb la iniciativa d'ell i la visió que li hem donat,
que el Joaquim això ho explicarà més bé.
Bueno, perquè, doncs,
hem intentat fer una espècie de camí de l'aigua
fins als nostres dies, no?
La importància que té l'aigua per la vida de l'home,
i, llavors, lligat, com que es fem al Museu Bíblic,
perquè tingui una mica de missatge,
seguint des de l'Antic Testament fins al Nou Testament.
Des del començament,
quan el món era aigua i van començar a separar-se,
hi ha una sèrie de frases que donen una idea per explicar-ho
i, aleshores, llavors, arribem també,
ho lliguem amb la importància que té l'aigua
en el temps de Sant Magí aquí a Tarragona.
Nosaltres, penseu que també som portants de l'aigua de Sant Magí
i fem la baixada de l'aigua.
Vull dir, doncs, aquesta importància
que ha tingut sempre en els dies aquests
de Sant Magí, doncs, va tot una mica
entrellaçat
i amb arribar, doncs, bueno, doncs, com
aquesta aigua pot arribar a la gent?
Doncs, a través dels cantis, no?
I a través d'aquests cantis arribem fins als nostres dies, no?
Això, per a qui ho visiti, vull dir, pot tindre una idea
bastant fidedigna de la importància que tenia l'aigua
des del començament que l'home, el primer canti que va fer servir
va ser la seva palma de la mà per beure aigua,
després d'aquí va passar a les fulles grosses dels arbres
per recollir l'aigua i beure,
fins que va sortir el primer terricer,
i estem parlant d'això del megalític, eh?
Vull dir que cantis ja fa molts anys
que la humanitat s'ha fet valdre dels cantis
pel tractament de l'aigua i per beure l'aigua, no?
Home, d'aquests al megalític
no sé si en tenen cap a la col·lecció, ni algun?
No, d'aquests no.
El que passa és que també hi ha reproduccions,
per exemple, d'un canti atrus,
n'hi ha de modernistes,
n'hi ha reproduccions algunes,
el que passa és que, clar, no hi caben allà.
I des del principi,
quan comencem amb Esquerra,
que hi ha tots uns textos bíblics,
ja ho ha dit, que ens ha ajudat també
un mossèn de Sant Pere i Xampau,
molt amic, Joan Magí.
Aleshores, llavors també passem
amb un altre plafó
que posem una miqueta
a la història del canti
i la història de com vam començar en altres
amb uns cantis més antics, podríem dir.
I després també al mig
hi ha
com un requadre
que també fem entrar
la història
de Sant Roc,
perquè també té relació
amb Tarragona i amb els cantis.
I després l'Aigua de la Salut també,
de l'Aigua de la Salut,
perquè també cada any
venen un canti
i allí hi ha uns tres o quatre
de l'Aermita
i uns tres o quatre també de Sant Roc.
I a part d'això,
després també
al final hi ha
Sant Magí allí,
que és molt bonic.
Allò no sé si s'ha de dir.
O és una sorpresa.
No pot mig dir,
però la gent és una mica de sorpresa
perquè han procurat fer
la part final
de la sala d'exposicions,
hem representat
ja una imatge
de Sant Magí
quan amb la vara
toca la roca
i va fer brullar l'aigua.
I allò, doncs,
brulla l'aigua
i està tot ple de cantis
allí al costat.
I l'aigua que brulla
també és aigua de Sant Magí.
També és aigua de la profeganya
que la vam vejar
el diumenge passat.
És molt bonic.
Doncs mira, escolta,
és el que podrem veure
a partir de la mateixa
aquí al Museu Bíblic
amb aquesta exposició,
no només de cantis,
sinó també tematitzada,
al voltant de l'home
i del món de l'aigua.
Deuen tenir cantis,
escolta,
de ben singulars,
d'un broc,
de dos,
de tres,
de quatre,
de quants brocs tenen?
Els brocs no els hem comptat.
Aquests cantis que tenen molts brocs
diuen canti d'engany
perquè si tenen set brocs
només n'hi ha un que funciona.
Per això en diuen d'engany
perquè abans no trobes el que és bo
per beure aigua.
Ara, molts de que tu es cantis
també per beure aigua
no serveixen
perquè són molt decoratius
i molts tenen molta filigrana
que el terrisser es va animar
a dir,
mira, això me queda bé,
tira endavant,
això me queda bé,
tira endavant, no?
Concretament,
n'hi ha dos que són d'Alba de Tormes,
de la província de Salamanca,
que en diuen el canti de Núbia,
que tenen una filigrana
que són les dues joies que tenim.
Allí estan.
Ell és digna d'admirar
perquè el treball que hi ha allí
i tot fet a mà
perquè penseu que això s'afemà,
vull dir,
primer els torns
en què moldejaven els cantis
els feien rodar amb el peu,
els terrissers,
ara sí,
els tenen una mica mecanitzats,
però el que dona forma al canti
són les mans del terrisser,
no?
I per això,
doncs,
aquests dos que he anomenat
val la pena de veure'ls
perquè són les dues joies
de la col·lecció.
Amb les tira.
Digui, digui.
No,
que dic,
també hi ha dos
molt bonics
que també són dos catalans,
un que és el que veu el porró,
que és típic d'aquí,
no?,
veu el porró,
i l'altre que és el caganer també.
O sigui,
que són dos cantis molt bonics
que també estan exposats allí.
N'hi ha miniatura,
que n'hi ha uns de molt petitets
i després n'hi ha també un
que per mi és molt sentimental,
que és que a l'època que anàvem a colònies
també vam començar
amb un canti petit,
pintar la mà
i el veníem per fer cèntims
per poder fer el campament.
I després n'hi ha també un altre
de quan vam fer els 25 anys de casats,
que també que un senyor
que per cert ja és mort,
que és el marit de l'Àngels Kirchner,
molt amica nostra,
que aquell també el va fer
després ell pels nostres 25 anys.
Que també està...
Sí, també està allà.
Fora, diguem, sentimental, eh?
Està decorat amb les nostres inicials
i molt bonic.
És més sentimental que arreu,
però és molt maco.
Es passa que tothom ha regalacantis o no?
A veure, va donar una època que sí,
ara ja no tant,
perquè no saben els que tenim.
Però al principi,
vull dir, una colla d'amics,
vull dir, generalment,
cada any sempre pulsant,
llavors fem regals
i llavors ens ho encanti.
Clar,
t'arriba un moment
que anem a tenir de repetir's també,
clar, fins i tot, no?
O no?
Sí, algun.
Algun, però no massa, eh?
No massa.
Vull dir, perquè com que...
I això t'ho vull, només.
A veure,
els terrissers també s'han adaptat una mica
als temes moderns
i diuen,
si en faig un de massa repetit,
la gent no me'l compra.
Llavors van anar fent models nous
i així la gent els compra, no?
És el marqueting que tenen ara, diguéssim.
Per cert,
que de fires de terrissària
les hem conegut pràcticament totes,
les de Catalunya, segur, eh?
Falta una, anar.
Quina, quina?
La de Zamora,
que és la més important
i a aquella no hi hem anat mai.
Però les demés
les hem recorregut totes.
Quina és la que recomanaria més
a nivell de Catalunya, per exemple?
Quina és la que...
Potser la d'Argentona, potser,
que és la que hi van més.
Més expositors així, terrissaires.
Argentona té la tradició d'aquell...
A Argentona no hi ha cap terrisser,
el que passa és que encomana
un canti de l'any
per la festa de Sant Domènec
amb un terrisser del país, no?
I aquell el ven com a canti
de l'any.
Per això aprofita
per fer una fira
de tots els terrissers que pot
i cada vegada té més importància, no?
O sigui, el cavallí
pot trobar, doncs,
ceràmica i cantis
de tot arreu.
D'Extremadura, d'Andalusia,
del País Basc,
de València,
de Salamanca,
de tot arreu, no?
I aquesta és la més important.
També són importants
els que es fan a la Galera,
també la que es fa a Quart,
a la província de Girona.
A Tivenys també en fan.
A Tivenys també en fan.
A Verdú també.
A Verdú també en fan.
I doncs, mira,
les anem seguint totes
buscant el canti que no tenim.
I a Tarragona no s'en fa cap, eh?
A Tarragona no s'en fa cap?
No.
No, no en tenim notícia.
Només hi ha la tradició
que per Sant Roc,
el Cus del Bou,
fan el canti també,
doncs,
per donar l'aigua
que porten ells
i la de Sant Magí
per donar l'aigua
que baixem
de les fonts de Sant Magí.
Hi ha una vitrina
que tots són només
els cantarets,
els que hi han capigut,
de Sant Magí,
que tots són diferents,
formes diferents.
El que passa és que allí
no diu l'any
perquè no posa l'any.
També n'hi ha del Marroc,
també,
que no sé si ho hem dit.
No, no,
del Marroc i d'altres llocs també,
que els hi porten de...
N'hi ha de Jerusalén,
de Canà,
n'hi ha de Xile,
n'hi ha de Perú,
bé,
més o més...
Són molt diferents
un canti del Marroc
o de, no sé,
de l'altra banda,
de l'Atlàntic,
els que tenim per aquí,
els típics catalans?
Les formes dels cantis
van variant
segons les necessitats.
Per exemple,
tenim un canti del desert,
que és quina forma
més estranya que té,
i és perquè
aquell canti
pot recollir
quan troben
una mica d'aigua
envasada,
és per posar-lo dintre,
hi ha un altre foradet
que amb la boca xuclen
i així poden omplir el canti
i aprofitar el toll.
No és com posar-lo
sota d'una eixeta
que raja, no?
O sigui,
que a cada terra
fa sa guerra,
en aquest sentit, no?
L'adapten
a les circumstàncies
en què el canti
pot ser més útil, no?
Per això es veu
de formes diferents.
També el tenim allà.
També el tenim, sí.
i després un altre
que em va regalar
la teva mar,
me'n recordo,
que és el canti
de pluja.
Sí.
Aquell és un canti
baixet,
tot ple de forats,
que a través dels forats
quan plou
se va amplint.
és molt curiós,
també,
si també hi és allà.
Tots prou
per posar-hi aigua,
no?,
en principi?
Tots, tots, tots.
Hi ha també el canti
d'oli,
però aquest no el col·leccionem.
Però també hi és allà.
Però també n'hi ha algun.
Sí.
També es posaven
cantis així
per servir a la taula
o per guardar,
no?
I
canti de vi,
jo no en conec,
potser n'hi ha,
però no en tenim.
Vostè creu, Dues,
que algun dia
això s'acabarà,
el món del canti?
És a dir,
abans n'hi havia
totes les cases,
no?
Jo crec que també n'hi ha,
eh?
Sí.
Perquè,
ara que ha sortit això
de l'exposició,
m'han trucat molta gent
oferint cantis
per poder-me'ls deixar.
Doncs,
de diat,
els deixarem
i, clar,
jo els vaig dir no,
perquè dic,
primera que no hi caben
i, clar,
això és una exposició,
doncs,
de cantis nostres,
no?
Però molta gent
no en tindran
100 ni 200,
però que en totes les cases
hi ha un canti.
I nosaltres,
encara,
també,
a l'entrada
a Solivella
i tenim un canti
amb aigua.
Ara hi ha el canti
de nevera,
que és un canti
que es fa més planet
perquè es pugui posar
a la nevera
i l'aigua així
es manté fresca.
Vull dir que s'ha anat
adaptant a les circumstàncies,
no?
El canti de carro,
el canti de barca,
que és molt pla
perquè no patini
quan se velluga la barca
o quan se velluga el carro.
El del carro va penjat.
Vull dir que
és bonic
de mirar aquestes coses així
com el temps
ha anat fent
que s'adaptin
les formes
a les necessitats
que un té,
no?
Doncs,
estic pensant que serà bonic
de veure aquesta mostra,
no?
Aquesta exposició...
Demà s'inaugura, no?
Demà.
Sí, demà a les 7 de la tarda
l'inaugurem
i qui vulgui vindre
està convidat.
Després farem
una copeta de cava
per dir,
mira,
la cosa ha anat bé
i així ja està.
Ara mateix
segueixen recullint cantis
o ja?
Sí.
O per si algú té algun
i no ha de fer res
o...
Sí, sí, sí.
Continuem.
Tenim l'últim d'Argentona
que és el canti de bateig
que aquest encara li posarem.
Com és aquest?
És com una reproducció,
és com una petxina.
És negre
i doncs té forma de petxina
que és la que fan servir
doncs per batejar
i aquest el tenim
que és l'últim.
No li dono.
I el més estrany de tots?
El més estrany?
Quin és el més estrany?
No ho sé.
Potser aquells que imiten
les cares del Carnaval de Venècia.
Hi ha uns de molt bonics.
Sí.
Imiten les cares del Carnaval de Venècia
i clar,
tenen unes formes molt estranyes, no?
I després també,
com estrany però molt bonic,
és un que va fer
el cos del bou un any,
que és el càntic
que imita el drac del cos del bou.
És molt maco aquest.
I és molt maco.
És un càntic allargat.
I és aquest també, sí, sí.
I és preciós aquest càntic, no?
Però bé,
de formes,
els terrissers busquen sempre noves formes
per poder vendre.
I això és la clau, no?
Després, una altra cosa, no,
de l'exposició,
és que també han ajudat,
vull dir,
com a agraïment també
als bogistes de Tarragona,
que també hi ha, doncs,
un auca molt maca
que van fer els bogistes
i amb rojos i estampes
i tot així,
que també, vull dir,
ajuda tot a donar un sentit,
tal com ha dit el Joaquim,
a l'exposició.
Tot referent a Sant Magí, això, eh?
Tot referent a Sant Magí, eh?
Si ens basem en aquesta setmana
de la festa petita,
que jo en dic també grossa,
jo em penso que Tarragona
tenim dues festes majors,
no una de petita i una de grossa,
tenim dues festes majors,
la de Sant Magí
i la de Santa Tecla.
Doncs basant-nos amb això
i la importància que té l'aigua,
perquè penseu que aquests dies
allí al portal del carro
hi puja molta gent
a fer la vegita de Sant Magí
i a buscar l'aigua.
Doncs mira,
ho tindran pel davant,
qui vulgui veure l'exposició
anirà lligat amb tot això, no?
Amb els cantis,
amb l'aigua
i amb Sant Magí.
Com veuen venir la festa?
Bé.
Com la viuen?
Ah, nosaltres ho seguim tot.
Tot.
No parem.
Vull dir,
allà on podem anar
i anem
i escolta,
com que a nosaltres ens agrada
i disfrutem
i Tarragona
és la nostra ciutat ideal
i ella ni que sigui de Solivella
estima Tarragona
tant o més que jo,
doncs escolta,
a tot arreu
en fan actes
de Sant Magí
i de la festa
igual que per Santa Tecla
no ens quedem a casa, no?
La gent ja ens ho diu,
oh, us truquem
i no hi sou mai,
oh, clar que no hi sou mai
si som al carrer.
Bé, vostè,
per cert,
abans no comentava
que també es porten de l'aigua,
eh?
Fa molts anys.
Ja fa set anys, sí.
També viurà, doncs,
aquest moment, eh?
Anar a buscar l'aigua.
Jo encara sóc dels que faig a peu, eh?
A peu?
A peu, sí, sí.
I enguany esperem
que si les coses funcionen bé
i tot va bé
ho puguem repetir, no?
Dilluns, que ben parlarem, eh?
Vindrà aquí mateix
en aquest programa
el president dels portants
en Vicenç Gabriel
amb qui conversarem
a partir de les 10, eh?
Sí, sí.
I les festes de Solivella
quants són?
No seran aquests dies?
Ara, el 15,
que enguany no hi podrem ser
només que el 15 al dematí.
Comencen demà, també.
Però ja els he dit
que em perdonin aquest any.
El cor partit, eh?
Sí, sí.
Molt bé, doncs,
escolta i família,
moltes gràcies per acompanyar-nos
aquí a Tarragona Ràdio.
Hem volgut parlar d'aquesta exposició
a Quasacra Cantis i Tradició.
Demà esteu convidats tots, no?
A la inauguració.
Sí.
A les 7 de la tarda
a les instal·lacions
del Museu Públic de Tarragona
i a les salades d'exposicions temporals.
Joaquim, a Galià,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Molt bé, bona festa.
I dues igleses, també.
Moltes gràcies, un plaer.
També a vosaltres, eh?
Molt agraïda.
Són dos quarts d'11 del matí.
Ara fem una pausa
i de seguida parlem
de les contalles de Sant Magí
amb Jaume Ouast.