Ara són dos quarts de dotze del migdia, en deu minuts aquests dies
anem seguint l'actualitat, que ja sabeu que té molts fronts oberts,
un d'ells el tenim a la Canonja després de les dotze del migdia
que anirem amb la nostra unitat mòbil, però l'actualitat s'escriu
i podem subratllar aquest ver en forma de llibre, des de ja fa dies,
llibres de narrativa, de cuina, de poesia, però també és un bon moment
per presentar llibres que recullen una tasca important, transcendent,
una tasca de 50 anys com la que ha fet Mans Unides,
en el seu conjunt de l'Estat, però també aquí a la ciutat de Tarragona.
Avui es presenta aquest llibre, Mans Unides de Tarragona,
50 anys al servei dels països del sud, és obra de l'historiador
Xavier Cortés, el saludarem d'aquí uns moments, l'autor del llibre,
i aquí a l'estudi tenim Sátur Sosa, que és la delegada de Mans Unides
de Tarragona. Sátur, molt bon dia.
Molt bon dia.
Sobretot s'ho rellem que és Mans Unides de Tarragona.
A veure, si veieu la portada del llibre ja us adoneu perquè és un paisatge
molt característic de la ciutat, amb bona part dels integrants
de Mans Unides de la ciutat.
Una mica la idea de fer el llibre commemoratiu, lògicament,
però, clar, moltes coses es poden fer de forma commemorativa.
Un llibre és allò que ens romandrà, passarà a la història, segurament.
Doncs això va començar aquesta història, per dir-ho d'una manera,
va gairebé dos anys i mig, tres anys, no?
Pensant que s'apropava al 50è aniversari de Mans Unides,
vam dir què podem fer, no?, per donar a conèixer a la societat
aquesta taula.
Que no he fet coses, eh, i les que queden encara.
Sí, sí. I, bueno, vam començar amb l'any jubilar.
Encara no havíem fet els 50 anys,
inclús va vindre la presidenta nacional.
Te'n vam parlar amb ella, te'n recordes, aquí al programa?
Sí, sí.
I inclús d'altres delegacions de fora de Catalunya, no?,
i totes les catalanes.
Bueno, vam donar gràcies, no?, amb aquest jubileu, no?
I vam dir, bueno, podem fer un llibre,
tenim documentació, tenim arxiu,
tenim persones encara, doncs, molt grans,
però que vives, que han viscut aquesta història de Mans Unides.
I, bueno, van dir, doncs, fem un llibre.
Però hi havia un altre hàndicap,
que era la finançació d'aquest llibre.
Clar, nosaltres no podem tocar els diners
que els socis i col·laboradors donen
perquè són pels projectes.
Com ho fem?
Doncs, bueno, gràcies a Caixa Tarragona,
l'obra social amb el programa Tu ajudes,
doncs, durant dos anys s'hem presentat
i amb els vots de les persones,
doncs, hem aconseguit els diners.
Hi ha hagut molts tarragonins que tenen els seus diners
en aquesta entitat d'estalvis,
que vam voler que aquest llibre surtis endavant.
Exactament.
I, a més a més, també amb l'ajuda
de l'Ajuntament de Tarragona
i el Port de Tarragona.
Per tant, heu aconseguit l'objectiu.
Heu aconseguit.
Després, vam dir,
qui ho pot fer aquest llibre?
Vam estar pensant.
Doncs, bueno,
un voluntari de Mans Unides,
des de l'any 92,
una persona que coneix Mans Unides,
però, sobretot,
que estima Mans Unides
i que podria reflectir amb el llibre
aquest esperit, no?,
d'entrega i d'amor als demés, no?
en Javi Cortés, historiador,
una persona, ja t'he dit,
de Mans Unides.
De sempre.
De sempre.
Li vam dir
i, bueno,
encantat de la vida.
Saps que el tenim ja
a l'altra costa del fil telefònic?
Molt bé, Javier.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Javier, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Tu ets historiador
per formació i per professió,
però jo no sé quant de temps
devies portar a Mans Unides,
perquè, aviam,
ets un historiador jove.
50 anys no has portat a Mans Unides
ni de broma, vamos.
No, però com si ho semblés.
Després d'haver fet el llibre
sembla que ja hi hagi estat
els 50 anys.
Doncs porto des dels 18 anys
i ara en tinc 37
a punt de fer
i llavors, doncs, clar,
he tingut amb el grup de joves
que vam estar-hi
doncs molt de rodatge
i vam fer moltes activitats
i, clar, vull dir,
tens una mica també
de molts records
i de saber que has participat
en moltes coses,
que si has organitzat això,
l'encés a les pelmes,
que si vam fer el teatre aquell,
i que si anàvem als sopars
de la fam a parlar
i quan ho van valorar,
ho van demanar
i, doncs, jo molt il·lusionat
vaig dir que sí.
Per tant, una mica
has escrit una part
de la teva vida, també,
en aquest llibre.
Sí, sí, no, realment,
18 anys,
que jo mira-se en perspectiva
i dius,
Déu-n'hi-do,
ja vam fer coses,
van fer moltes activitats,
jo s'ho dic,
érem un grup de joves
de 10 o 12 persones
i vam treballar moltíssim
amb les persones
que hi havia al capdavant
a Mansonides,
començant per la Carme Gai,
que era la delegada
quan vam entrar
i després la Nati,
Moncosí,
i després també hi ha
una última fase
amb la Maite,
Rodríguez,
que també va ser delegada
perquè, bueno,
ja sabeu que
nosaltres hi vam poder
col·laborar moltíssim
i teníem un grup de joves
perquè la gent que hi érem
érem estudiants.
i després amb el temps
les obligacions,
uns s'han casat,
altres s'han trobat feina fora,
llavors,
doncs clar,
s'ha anat diluint
però alguns encara
mantenim contacte
i col·laborem
i doncs va ser tot un orgull
poder explicar
i fer memòria
i trobar-te fotos
que deies,
ostres,
si jo estava aquí,
quina cara que fèiem
i veure que,
recordar projectes
que s'havien finançat,
llocs que havien anat
a explicar coses,
vull dir,
ha estat una experiència
molt gratificant.
I escolta,
ja havies participat
en alguna marxa
de la solidaritat?
Doncs,
directament no.
El que passa
és que nosaltres
amb el grup de joves
el que fèiem
era la part final
de la marxa,
allò que surt
que es llença
en uns logos
a l'aire,
doncs nosaltres
s'encarregàvem
d'aquesta part.
Directament allò
de fer la caminada no.
No com a voluntari,
com a voluntari,
no?
Col·laborant amb tot.
Sí, col·laborant,
sí, col·laborant,
sí, sí.
Vaig participar
en la primera,
vaig anar,
ho van posar
en el llibre,
vaig anar a la primera
que es va fer
que ho van organitzar
els germans maristes
al col·legi Joan XXIII,
doncs vaig anar-hi
en nom de Mansonides
a fer-hi
i a donar les gràcies.
Després,
durant 3 o 4 anys
vam fer aquesta tasca
de lo dels logos
i després també
una altra tasca
que no es veu
i que és molt important
que és tota la tasca
de demanar permisos
a l'Ajuntament
per organitzar
les activitats,
organitzar
la fusió,
tot un munt de coses.
de coses.
Hi havia molt de material
per fer aquest llibre,
molt de fons d'arxiu?
Hi havia bastant,
hi havia bastant,
perquè a la galeració
es va anar conservant
bastanta documentació.
Hi ha anys que,
clar,
hi ha hagut també
trasllats de l'entitat
i hi ha documentació
que no s'ha trobat.
En aquest cas,
el que no hem trobat,
vaig anar a buscar
diaris
i revistes
de les èpoques,
vull dir,
no parlem més enllà
del 60-70,
i em vaig trobar
informació
que se'm va completar.
Però Déu-n'hi-do,
per exemple,
una cosa
que hem pogut fer,
que jo destaco
perquè com a una cosa
que té mans unides
que és la transparència,
és tots els anys
que coneixem
des del 66
fins ara al 2008,
tots els anys
la recaptació
que hi ha hagut.
Després també,
poder documentar
els 165 projectes
que s'han finançat
amb els 50 anys,
dient el país
on es va fer,
qui el va fer,
què es va fer,
quins diners
va costar,
i quin sector
es treballava,
si era un projecte
agrícola,
si era un projecte
social,
si era un projecte
de promoció
de la dona,
si era un projecte
sanitari,
si era un projecte
educatiu.
I Déu-n'hi-do,
ho hem pogut
anar
com un trencaclosques,
hi ha hagut
alguna peça
que potser
allò que t'ha
gaire agradat més,
haver trobat més coses,
però Déu-n'hi-do,
creiem que hem fet
una tasca
de difusió
i de donar gràcies
a tothom
qui ha col·laborat
amb nosaltres
bastant digna.
I ara veig
justament
aquest anexe
que és a la pàgina
129
on es detalla
el cost
de cada projecte
dels responsables
i per exemple
veig que
hi ha un projecte
dels més àntics
de la construcció
d'un galliner,
per exemple,
a Viquita,
és a dir,
plasma molt
el que és
tant la filosofia
de mans unides
al llarg
d'aquests 50 anys
de posar cares
i noms
als destinataris
dels projectes.
I després
són els projectes
que surten
de la gent
d'allà
del Tercer Món.
No és a l'oficina
on decidim
el que hem de fer
i el que necessiten
allà en els països
sud-desenvolupats.
Són ells
els que ens demanen
mira,
tenim aquesta necessitat
i l'únic que ens falta
ja tenim mà d'obra,
tenim gent que ja
ens sap organitzar
aquestes coses,
ens falten els diners.
llavors mans unides
els envia
aquests diners
perquè puguin
atirar endavant
amb els seus projectes.
A vegades coses
tan simples
com muntar
una granja
d'animals
d'aquestos
que a ells
els proporciona
ous,
menjar,
etcètera,
i és el que ells
necessiten,
no allò que
nosaltres pensem
que necessiten.
Ja heu postat
sempre molt
a banda d'aquestes qüestions
per al tema
de la formació,
per al tema
dels joves,
de les dones,
sempre estan
molt vinculats
a aquest esperit.
Has esmentat
un aspecte
que quan parlem
en aquest cas
amb Satur,
però també ho hem parlat
amb anteriors
delegades de mans unides,
que és la transparència.
Avui en dia
que hi ha moltíssimes
organitzacions
no governamentals,
moltes vegades
els dubtes
de persones
que volen col·laborar
sempre surten amb això.
I ara sí que hi ha
algunes eines,
però en una època
on, diguem-ne,
tampoc la societat
reclamava aquesta transparència
de les ONGs,
vosaltres des del primer moment
sempre heu donat compte
de cada pesseta
en aquella època
i cada euro
que han aportat
els col·laboradors, no?
Sí, sí, sí.
No, perdó,
sí, inclús
passem a auditories,
vull dir,
la transparència
és total.
Sí, sí.
Per això també
ho has volgut
deixar...
Sí, inclús els projectes,
per exemple,
que presentem
als organismes oficials,
vull dir,
és que tenen que veure
les factures originals,
no còpies,
vull dir,
els presentem tot,
sinó no et donen
una subvenció
per tirar endavant
un projecte.
Jo crec que en aquest llibre
s'ha de reconèixer
la intuïció
que les primeres
persones de mans unides
van tenir
quan van començar
l'organització.
Van plantejar
una cosa molt seriosa,
no allò de dir
doncs quedem aquí
i fem una cosa
de voluntariat
per passar l'estona,
sinó que eren persones
molt conscients
del que feien
i que estaven obrint camí
perquè l'any 60,
l'any 60,
quan va començar
a Mans Unides,
Espanya,
el tercer món,
era una cosa que,
vull dir,
desconeguda
per la majoria de gent
i aquelles persones
que ho van tirar endavant
des de la central
i des de Tarragona
van tenir,
i amb això
que el reconeixeu
i en el llibre
per això els hi volem
donar les gràcies,
intuïcions d'aspectes
com aquestes,
la promoció de la dona,
la transparència,
etcètera.
Aspectes que queden
molt recollits
en aquest llibre,
digues.
No, anava a dir
que a vegades
agraden
sentir
els grans
xifres,
com ha dit Javier,
165 projectes,
16 projectes
a més a més
d'emergències,
6 milions d'euros
recaudats
en 50 anys,
més de 600
socis
i col·laboradors
i més de 200
voluntaris
en aquests 50 anys.
Home,
50 anys
en xifres
i la veritat
és que
hi ha fotografies
al llibre.
Això em deu fer
particular gràcies
sobretot a les persones
que han estat col·laborant
al llarg de tots aquests anys
de la marxa
de la solidaritat,
de sopars,
de baranars de la fam,
tot aquest tipus
d'activitat.
Hi ha un capítol
cap al final,
lògicament,
abans dels anexes
que parla de conclusions.
Sota la mirada
d'un jove
de mans unides
des de molt jovenet
i autor d'aquest llibre,
quines serien
les grans conclusions
del que han significat
aquests 50 anys,
Javier?
Doncs la primera conclusió
és que s'ha intentat
des del començament,
diguéssim,
l'esperit
que va néixer
de mans unides
d'ajudar al tercer món,
procurar la transparència
i tot això,
ho hem mantingut.
Crec que
quan mans unides
comença
es marca com
dos objectius
fonamentals
que són
la sensibilització
de la societat
en general
per donar a conèixer
els problemes
al tercer món
i després
els projectes.
I vas veient
que en aquests 50 anys
s'ha mantingut això.
I després
una altra cosa
que també és original
d'aquell moment
és la capacitat
d'innovar.
Per exemple,
avui en dia
mans unides,
com han fet ja també
moltes ONGs,
doncs ja s'ha incorporat
a Consells Solidaris,
s'està a internet
i potser
mans unides
amb aquesta trajectòria
de 50 anys
li hauria estat més còmode
haver continuat
sense haver fet res més
perquè ja tenia
una solera darrere.
Però no vull dir
aquestes dues coses.
El mantenir-se fidel
als orígens
i després
aquesta capacitat
que ja està
en els orígens
de dir
anem endavant
i sempre estiguem
al capdavant
de totes les iniciatives
i tot el que es faci.
Per exemple,
en el llibre hi ha un apartat
que són
tot d'activitats
de sensibilització.
A Tarragona,
quan va haver-ho
de Chiapas,
nosaltres vam portar
a la primera persona
que va,
el primer espanyol,
un prevera de Navarra,
que es deia
Rodolfo Izals,
que el van expulsar
de Chiapas,
deia Mèxic,
pel conflite
i el van portar
per donar
testimoni
del que estava
passant allà
de primera mà.
Aquestes iniciatives,
la capacitat d'iniciativa,
la capacitat
d'estar sempre
al capdavant
de tot,
col·laborant
amb els altres,
mantenint la fidelitat
als orígens,
una mica serien
el que les conclusions
volem donar
a conèixer la gent.
I després també,
el que hi ha hagut,
moltes persones
que hi han dedicat
molt de temps
i que en mans unides
no seria res
sense els seus voluntaris.
Això és l'altra cosa
que s'ha de reconèixer
perquè jo no seria aquí
si abans,
20 anys enrere,
no hi hagués hagut gent
que ja s'hagués
i posat el de mans.
I a seguida
arromangant les mans
com jo els dic
als meus alumnes.
I després també
els lèmans de campanya
que cada any
és un lema diferent,
un lema de denúncia
i un lema de treball
nostre
a la societat
durant l'any
de la campanya.
I aquest aspecte
de la sensibilització
perquè de manera
gairebé habitual
moltes persones
que estan treballant
en el terreny
quan han vingut cap aquí
ja us heu ocupat
vosaltres
que anessin
als mitjans de comunicació
de tot arreu
i portessin
el seu testimoni.
Vosaltres també sortiu
al llibre,
als mitjans de comunicació
socials
perquè sense vosaltres
també aquesta tasca
hagués sigut una mica més...
És la nostra obligació,
es pot fer per obligació
però també l'hi pots
fer així devoció
però és obligació també.
Hem de ser obert les portes
sempre
vull dir que amb això
també moltes gràcies
a vosaltres.
Javier,
no és el primer llibre
que fas
però jo m'imagino
que és el llibre
més personal
per la part que t'ha tocat.
T'agraïm molt
que hagis atès
la nostra trucada
i enhorabona
per aquesta feina.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
molt bon dia.
Adéu,
que vagi bé.
Déu-n'hi-do,
la feina que ha fet el Javier.
Una feina molt ben feta.
Tenim el llibre
aquí damunt la taula
i sobretot
diguem-ne
l'emoció
i les ganes
que també li ha posat.
Sí, sí.
No acaben els actes
del 50 aniversari.
No, els acabarem
amb una exposició
que ja va començar
a finals del mes de febrer
a Reus.
Una exposició
tinerant,
Reus vendré
i l'acabem a Tarragona.
La inaugurem el dia 21
al pati de la Diputació.
És una exposició
de quadres
de pintors
del segle XX
catalans.
Són donats
per diferents
entitats
i, bueno,
hi ha
amb els diners
d'aquests llibres
serà per un projecte
que tenim
aquest any
aquí a Tarragona
que és
A la Índia.
Ah, sí, sí, sí.
Te'n recordo
que en van parlar.
Sí,
A la Índia
és fer una construcció
d'una escola
internat per nens
i nenes tribals.
I en principi
ens van donar
19 quadres,
hem venut 13,
bueno,
venut.
Sí, sí, sí.
Hem d'acord a la paraula
nou, eh?
Però així ens entenem.
Ens entenem, no?
Ens entenem, no?
Vull dir,
amb la recaudació
ja és per aquests projectes
i ara hem aconseguit
10 quadres més.
Vull dir,
l'exposició ha passat
sencera, eh?
Per tota...
I, bueno,
i l'inaugurarem
el dia 21.
Home,
malgrat les dificultats
i ara més encara,
la veritat és que
continuen havent-hi
les col·laboracions
i continuen havent-hi
moltes persones
disposades a continuar
donant-vos suport,
ja sigui com a voluntaris
íntegrants de Mans Unides
o esporàdicament
fent donacions.
Sí.
Aviam,
tindria aquí
algun nom dels pintors,
són noms pintors
reconeguts,
hi ha un Josep Moscardó,
un Serra Llimona,
hi ha un Noé Hierro,
un Xavier Blanx,
vull dir que són pintors
no reconeguts.
No, són pintors ja
amb un cartell,
que se sol dir.
Sí, sí.
I per acabar s'atur,
el llibre el presenteu avui
a l'auditori
de Caixa Tarragona?
Sí,
a la seta de la Tarda.
Molt ben acompanyats,
a més a més,
a banda de l'autor.
El senyor Arquivisba,
estarà el Joan Fuster,
que es representarà
al llibre,
el Joan Fuster
de la URB Solidària,
el senyor Javier Bas,
de la Fundació Caixa Tarragona.
Vull dir que...
I és un acte obert a tothom,
aquells que col·laboren
o no,
o que vulguin conèixer,
que és Mans Unida,
si és que no ho saben,
després de 50 anys,
que caldrà que compli molts més,
no?
Ai, sí.
Tant de bo que no calgués.
No calgués,
però bueno...
Però com que som realistes,
doncs que compleixo,
que feu molts més anys
i moltíssimes gràcies
per venir avui a la Ràdio Sátur.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.