Les 10 del matí i 39 minuts.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del programa.
Després de l'entrevista al conseller Joaquim Nadal,
ara és el moment de canviar absolutament de registre
i de tornar a sortir a l'exterior.
Ja sabeu que des de primera hora del matí, des de les 7,
el nostre company Josep Sunyer està acompanyant els portants de l'aigua
en aquesta segona etapa del recorregut
que els porta avui, aquesta tarda, precisament a la ciutat de Tarragona.
amb tota l'aigua procedent de l'ermita de la Brufaganya.
Després de les connexions que hem anat fent cada hora
en els diferents espais informatius, ara ens volem extendre una mica
per escoltar també els testimonis de les persones
amb les que ha pogut parlar el nostre company.
Pep Sunyer, molt bon dia de nou.
Bon dia, Ricard.
Què tal?
Doncs molt bé.
Què tal l'experiència?
Molt positiva, una experiència molt positiva,
especialment pel que fa a la rebuda dels portants de l'aigua
als diferents pobles que han anat passant, perquè això és cert,
els pobles s'obren les portes, tant a Nulles com també a Bràfim,
on partíem aquest matí a les 7, com a l'Argilaga,
on acabem d'esmorzar fa re, fa mitja uita,
amb un esmorzar que ha sigut, va ser de pa amb tomàquet,
coca d'arrecat d'arangada i de llonganissa,
feta per gent del poble.
Carai.
En fi, molt bé.
Vida al poble, també de la cooperativa.
Hem esmorzat la mar de bé.
És a dir, que ha sigut una rebuda a l'Argilaga,
que hem viscut ara fa poca estona,
doncs molt gratificant per part d'aquest municipi.
Aquest petit poble, que són cent i poc habitants.
al matí, des de l'Ermita de Bràfim, allà han dormit,
han passat la nit els portants de l'aigua,
allà hem fet nits, s'han aixecat 20 hores,
a les 7 sortia ja la comitiva,
i al cap d'una hora exacta, a les 8 en punt,
arribàvem, després de passar pel poble de Bràfim, a Nulles.
Allà han fet una parada al restaurant Coll de Nulles,
allà els han fet també una mica de pica-pica,
no gaire cosa, perquè ha sigut una parada més o menys breu,
i allà, mira, hem pogut parlar amb algun dels portants,
veterans d'aquests portants de l'aigua,
que ens explicaven coses.
Per tant, es valeria que escoltéssiu el so que ens ha acompanyat
durant tot el camí, perquè jo el tinc ja interioritzat,
és a dir, és un so que m'acompanya allà i que em costarà...
So de carros, no?, m'imagino.
Sí, sí, aquest és el so.
I de carros i de cavalls, esclar.
Aquest és el so del comitiu, eh?
Bàsicament, escoltàvem això,
els rellis dels cavalls, els casquets al terra,
és el so que acompanya el comitiu
a les portes de l'aigua a mida que avancen,
i és curiós també comprovar, doncs, que cada cop que arriben a un poble,
doncs, les campanes sonen.
L'Argilaga, per exemple, el campanar de l'Argilaga sonava, doncs, considerablement.
He pogut parlar allà en Ulles, com deia,
amb dos dels portants veterans,
són d'una banda l'Adolfa Quententi,
i d'altra banda el Joaquín Galià.
El Joaquín és el que té la col·lecció de 1.200 cantis,
que passava aquesta setmana també pel matí a Tarragona Ràdio.
Ell ara té una exposició aquí a Tarragona,
es pot visitar aquests dies de Sant Magí,
de 200 cantis al Museu Bíblic de Reconense,
i parlàvem amb tots dos que ens explicaven això.
L'experiència sempre és positiva, més que res,
perquè ens trobem tota una colla de gent que ja fa molts anys...
Aquesta és la 17a baixada que fem a peu,
a part de les vegades que havíem entrat amb el carro,
quan existia encara l'antic quarter d'allà baix del Bingo de Catalunya,
que havíem fet durant 3 o 4 anys més,
que havíem fet una entrada des dels quarters
fins a l'armita del portal del carro.
Però l'experiència sempre és positiva,
vull dir que cada any tenim gent nova,
tenim gent amb ganes de fer-ho, tenim gent jove,
i que és l'important d'aquestes coses.
Com són, quan arriba el capvespre,
quan arribeu tots ja després del cansament de caminar,
com és aquella tarda, vespre, nit?
Home, la primera nit és d'alegria,
la veritat és aquesta,
perquè ens la trobem molta gent que portem,
doncs, potser pràcticament un any que no ens veiem,
que només ens veiem gairebé de Sant Magí en Sant Magí,
i a part d'això, doncs, també tenim la segona nit,
que anem molt baldats, molt cansats,
i llavors aquella segona nit és de dormir,
amb ganes de descansar molt.
La part més bonica l'has recorregut, quina diries que és?
Jo, per mi, sempre, eh, sens dubte,
la sortida de les 7 del dematí,
des de les fonts de Sant Magí,
fins aproximadament Carol.
Hora de dematí, tranquil·leta, fresqueta,
amb el paisatge impressionant,
vull dir, amb el soroll dels carros i els cavalls,
amb molta tranquil·litat,
sempre la veritat és la més bonica, pel meu gust.
En guany s'ho porta molt bé,
perquè no he fet tanta calor com els altres anys.
Jo és la vuitena vegada que faig la baixada de l'aigua,
i tot a peu.
Però la fresqueta m'ho ha acompanyat,
i molt bé, no he tingut cap incident,
no he tingut res,
doncs, gràcies a Sant Magí, això es tira endavant,
i ho fem amb molta alegria,
amb molta germanor,
i amb una compenetració entre els carreters
del Sant Antoni de Valls,
i els que caminem,
i els portants de l'aigua,
és una cosa que no...
A Tarragona no la podem deixar perdre.
A més a més,
tenim el compromís de que sabem
que a Tarragona ens espera molta gent,
i que volen l'aigua de Sant Magí.
Doncs és un compromís sèrio, no?
La ciutat ho vol.
Per cert, has portat algun canti per fer el recorregut?
No.
Perquè hem de recordar que ets el propietari de 1.200 cantis, no?
Sí.
I 20 dels quals es poden veure que tis a Tarragona?
No, 200 els podeu veure a Tarragona, sí.
Doncs no, no,
cantio no perquè,
com que anem caminant,
procurarem portar el menys pes possible.
Alguna tirita,
perquè hi ha alguna bufolleta,
alguna cosa,
però bé, això és el mínim,
això és el mínim, no?
Però molt bé, molt bé.
Així, doncs, l'experiència és molt bona, no?
I quan s'acaba de caminar,
que arriba el vespre, la nit...
Sí, no, avui hi ha barbena a Tarragona,
però em penso que la barbena la faré el llit avui,
saps, perquè ja portem molts quilòmetres a l'esquena
i llavors demà hem d'estar preparats,
que hem d'anar a l'ofici,
hem d'anar a la professora
i ho veurem complir amb tots els portants de l'aigua.
És el Júquim, la Gal·lià, Ricard,
el propietari d'aquests cantis,
que col·lecciona cantis,
i ens explicava que amb el temps acompanyat,
i és cert, eh?
Ara està nuvolat, eh?
Està mig nuvolat.
Sí?
Sí, sí, ara està mig nuvolat
a qui som ara,
i de fet,
tots miraven cap al cel, eh?
Però han agraït que hi hagués núvols
perquè no ha picat tant el sol
i hem de dir que la comitiva
anava encapçalada
per una gent dels Mossos d'Esquadra
a banda i banda
que anaven donant pas alternatiu
perquè hem de pensar que són carreteres secundàries
i, clar, hi havia tràfic a aquesta hora,
i llavors anaven donant pas alternatiu
a aquests Mossos a banda i banda,
més a més a una unitat de protecció civil
que també els escortava.
Una part feien el recorregut amb carros,
10 carros concretament,
i d'altres anaven caminant.
És el cas, per exemple,
doncs hem vist cares conegudes
com el comunista oficial de les festes,
en Josep Maria Sabater Bosch,
hem vist també l'alcalde,
la Jura Fèl·lix Ballesteros,
que després l'escoltarem,
o la regidora Sandra Coloma,
la regidora de festa,
que també hem pogut parlar amb ella.
És una experiència molt bonica
i vam fer la tarda
i ara, bueno, al matí ja hem començat
i ja sembla que apretava una mica la calor,
ahir estava una mica més núvol
i la veritat és que acompanya més el camí,
però jo espero que arribem tots fins al final,
com sempre, com cada any,
és una experiència, com us dèiem, meravellosa,
perquè és una experiència per compartir,
per establir un vincle
amb tota la gent que portem l'aigua de Sant Magí
i bé que ens esperen també a Tarragona
per arribar aquesta tarda
i acollir-nos amb tota la...
bueno, una mica de familiaritat
amb la qual estem vivint tot aquest acte.
El primer tram aquest que hem vist ara
és relativament lleu, no?,
perquè a més el sol no pica.
Sí, perquè matines molt
i, bueno, hem començat a les 7
en punt sortíem de Bràfim,
llavors ara arribem a Nulles
i ara sí que comença a apretar el sol
i és el que fa més complicat el camí
perquè amb l'asfalt,
el que ens no es calenta
i els peus ho noten.
però, bueno, això no és res
comparat amb després la gratificació
d'arribar fins al punt final.
I per tant, d'arribar al punt final
aquesta nit a Revella,
ja ho entenem?
Ja quedaran energies, forces
per anar a Revella?
I tant, ja les traurem d'allà
on no em faci falta
per anar a Revella,
per anar a la remullada
i per aixecar-nos demà al matí
també amb forces
per anar a veure la Dia de Castells.
Demà serà un dia intens també, eh?
Digues?
Demà serà un dia intens.
Demà serà un dia molt, molt intens
perquè, bueno, al matí ja tenim la missa
i després ja la Dia de Castells,
com te deia, a més promet ser una molt bona diada
com està sent en els darrers anys.
També sent en de concurs,
volguis o no, això també els anima a apretar més
i per assumir més puntuació.
I en qualsevol cas, bona tarda,
tenim la processó
i que realment suposo que també
tota la gent de Tarraú no sortirà als carrers
i esperem que el temps ens acompanyi
per anar gaudint de tot el que ens queda de Sant Magí.
Doncs la regidora de Festa Sandra Coloma
que ha parlat des de Nulles
on érem en aquell moment
i també ens ha fet molta il·lusió, Ricard,
trobar Jordi Bertran,
l'ex-tèrnic de Festa de l'Ajuntament de Tarragona.
I tant.
Doncs ell és el segon any
que pot assistir com a portant de l'aigua.
Perquè abans treballava, clar, potser no.
Exacte, exacte.
A més, m'ha explicat que li feia moltíssima il·lusió.
Abans organitzava l'arribada de l'aigua,
m'imagino, a la plaça de la Font
i al portal del carro.
I ara ho pot fer...
I ara ho viu, eh?
Ara ho pot viure intensament, eh?
I ens ho ha explicat, i a més a més,
m'ha fet gràcia perquè també ens ha situat
en el context històric aquest rumiatge
a nivell de Catalunya i a nivell de l'estat espanyol.
Molt bé, molt bé.
És el...
Molt bé, molt bé.
És el vuitè any consecutiu que la faig.
N'havia fet abans a l'origen dels dotze anys
que porten els portants de l'aigua.
És una experiència meravellosa.
Primer, perquè veus l'entusiasme que hi ha
amb totes les poblacions per on passem,
de la conca de Barberà, el camí, Tarragonès,
per la devoció de Sant Magí.
I és un element també de capitalitat.
Tarragona-Jercei és una capitalitat solidària,
simpàtica, col·laboradora amb la resta de poblacions,
es reben els alcaldes,
i en definitiva per Tarragona és molt important
perquè Sant Magí, Santa Tecla,
és una festa important,
però Sant Magí té molta devoció.
El Serrallo, la part alta, però en el conjunt de la ciutat.
I a nivell personal, les cames, què tal?
Estan responent molt bé, millor del que em pensava.
Tinc una mica d'agulletes a la part de dalt de les cames,
però no, no, molt bé, molt bé.
Aquestes matinades jo crec que s'enten bé per disciplinar el cos.
Veig que porta un barret de la festa, no?,
per ser un cas pel sol, no?
Sí, sí, perquè pica.
Ahir em vaig cremar el nas i el front
i avui no vull córrer el mateix risc.
Alcalde, bon viatge, gràcies.
Gràcies.
Era l'alcalde, eh?
Sí, no era Jordi Bertran.
No era Jordi Bertran, que l'escoltarem ara, eh?
Era l'alcalde de Jorafells Ballesteros,
que també forma part d'aquesta comitiva,
anava caminant al capdavant.
I ara sí, escoltem l'exresponsable,
l'extènic de festa de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Bertran.
Molt bé.
Doncs a mi m'ho van comentar l'any passat
uns companys de Tarragona,
si volia veure-ho des de l'altra banda,
perquè jo sempre ho havia vist
de quan arribaven a Tarragona,
i els rebíem, diguéssim.
i, doncs, amb el Jordi Batet
i les seves filles, la Laura i la Eli,
vaig afegir-me el carro,
i això vol dir, doncs, que,
bé, veus la festa, realment, les interioritats,
mai més ben dit, perquè dorms sota el carro,
les dues nits, la nit del 16 i la nit del 17,
i rodejat de totes aquestes bèsties,
amb les quals és bastant fàcil conviure,
la veritat, de vegades se'n sorprèn,
i després, jo he baixat, de moment,
els dos anys caminant,
vull dir, he anat al costat del carro,
sense massa voluntat inicial de fer-ho,
perquè em vaig, bueno,
passa que hi ha uns quants companys així,
doncs, també de Tarragona,
que baixen caminant, al costat,
bueno, davant dels carros, al costat i tal,
a veure si ho fem, a veure si ho fem,
i jo l'he passat, vaig fer tot el recorregut,
dels 70 i escaig quilòmetres de peu,
i avui també tinc la intenció d'arribar-hi,
però vaja, que tampoc no és una marató, això,
vull dir, que si arriba caminant bé,
però és una festa molt de convivència,
i hi ha molt bon rotllo,
entre els carreters, els portants,
i jo crec que és molt xulo, realment.
Una pregunta, Jordi, que és molt professional,
diries que és una festa,
ho és, sense dubte, única,
però n'hi ha cap altra d'igual,
semblant, a nivell de Catalunya,
a nivell d'altres llocs?
Home, jo crec que és el rumiatge amb carros i a peu,
vull dir, més llarg que hi ha a Catalunya,
perquè a Terra Alta es fan algunes rumiatges,
aquests, no per anar a buscar aigua,
però sí per anar a algun ermit o a algun santuari,
i jo crec que no tenen el trajecte aquest,
de 70 i escaig quilòmetres que té aquest.
Hi ha alguna altra experiència al País Valencià,
que jo conec,
que es fa, bàsicament, a peu,
i alguna de les experiències d'anar amb carros
per la muntanya, per Sant Antoni,
a buscar llenyes per les fogueres de Sant Antoni,
però ni molt menys d'aquesta durada de dos dies,
i amb aquest volum de gent que porten a Catalunya,
segur que és l'únic.
Ara, em sembla que al País Valencià
hi ha algunes coses que s'hi poden semblar,
i realment és una mica d'una altra època,
perquè fer 70 i escaig quilòmetres
amb dos dies de carro i cavall i a peu,
i convivint amb els carreters,
amb la gent que porta l'aigua i tot plegat,
és una experiència realment d'una altra època.
Les paraules de Ricarda i Jordi Bertram,
que ens situava una mica històricament la festa,
la seva singularitat,
i ha estat jo crec un plaer trobar-lo allà
i que ens pogués explicar també aquest context.
Ens sembla que escoltem,
perquè ja arribàvem pràcticament a l'Argilaga,
això era a Nulles,
a Nulles hem trobat, m'ha fet molta gràcia...
A Nulles, perdona, és on heu fet l'esmorzar?
No, el pica-pica.
El pica-pica, la prèvia de l'esmorzar.
La prèvia, perquè l'esmorzar era un idó, eh?
O sigui, esmorzar de seure, eh?
Seure tranquil·lament.
Ara t'ho explicaré els ingredients,
per si no esmorzar d'estona, eh?
No, això ha sigut a Nulles.
A Nulles m'ha fet gràcia trobar una veïna de Tarragona,
que viu allà, es va caçar a Nulles.
Sí.
El marit és d'allà,
els fills ara també són d'allà,
però ell és tarragonina,
es diu Glòria Clarsó,
i mira, sortien cada any,
com cada any a veure arribar els portants.
Soc de Tarragona,
clar, llavors en segueixo la tradició,
la distància des de Nulles.
El meu home és d'aquí,
van vindre a viure aquí,
i bueno,
és una mica seguir la tradició
del que jo feia a Tarragona,
doncs m'ho han posat a la porta de casa.
Molt bé.
Cada any els acompanyem fins aquí,
a les afores del poble,
els hi fem una miqueta d'esmorzar
al restaurant d'aquí,
del començament del poble,
i bé, molt bé,
molt orgullosos de que passin per aquí.
Veniu a veure-ho en família, eh?
Sí, sí, sí.
Despertem els nens,
que avui ja els hem fet fora del llit, no?
Sí, perquè ens hem adormit i...
Mira, ara...
I pesaven els ulls, eh?
Sí.
A tu t'agradaria ser portant de l'aigua?
Home, sí, sí.
És bonic, no?, això, a veure...
Sí.
S'han de mantindre les tradicions,
com si no, aquesta gent jove no sap.
Per real són aquí.
Doncs era una veïna de Tarragona
que viu a Nulles
i que cada any no es vol perdre això,
doncs l'arribada de l'aigua de la profeganya.
Hem arribat a l'Argilaga, Ricard.
Ara ve l'esmorzar, eh?
Ara ve l'esmorzar,
però ja ens ha rebut només arribar
l'alcaldessa Pedània.
Recordem que l'Argilaga pertany a la Secuita,
després també escoltarem a la Roca,
però ens ha rebut la Maria Loreto,
ella és l'alcaldessa Pedània del municipi,
i ens ha explicat una mica els anys que porten,
doncs això, fent la rebuda dels portants de l'aigua.
Doncs mira, a l'Argilaga,
des de fa aproximadament 9 anys,
rebem aquí els portants de l'aigua de Sant Magí,
amb molta il·lusió,
s'ha convertit en una festa més,
i pensem que és superpositiu
que a Tarragona també ho celebrem,
la festa de Sant Magí,
als pobles del voltant.
Nosaltres aquí mobilitzem tot el poble,
som uns 120 persones,
i aquest dia ens fa molta il·lusió
de rebre els portants,
tota la gent del poble col·labora
en preparar l'esmorzar,
es fa un esmorzar primer pels portants
i després aprofitem per esmorzar tot el poble
per també celebrar aquesta festa major.
Es prepara la rebuda,
es va collir espígol
per poder donar pels cavalls,
i és una festa que ens l'han fet
ja gairebé també com a nostra,
i la preparem amb molta il·lusió.
M'han explicat dones d'aquí del poble
que porteu des de les 7 del matí treballant, eh?
De quasi bé quarts de 7,
ja hi havia mobilitzat tota la gent
per preparar aquest esmorzar,
que esperem que com cada any
els hi vagi de gust i molt bé.
És un poble, a més a més,
que atrau molta gent de l'entorn,
de pobles del voltant.
És un poble petitet,
però sempre s'ha dit
que és un poble acollidor,
i en sóc el viu exemple,
ja que jo no sóc filla d'aquí,
i des de fa 21 anys
em sento ja com d'aquí, no?
Per tant, la gent sí que ve
i se sent molt acollida.
Doncs era l'alcaldessa Maria Loreto,
alcaldessa pedània de l'Argilaga,
i ara sí, ara ja parlem de l'esmorzar,
que ja veureu,
que era un esmorzar allò considerable.
Home, veure no el veurem.
No, el veurem perquè hem fet moltes fotografies.
Ah, molt bé, molt bé.
Que les penjarem a la pàgina web?
A la pàgina web.
Molt bé.
És a dir, fem una crida als oients
que d'aquí una estona,
quan estiguin penjades a la pàgina web,
ja avisarem
perquè vegin el que han esmorzat
els portants a l'aigua
i el Pep Sonyer.
Això mateix.
Jo no surto, jo no surto,
però els que esmorzaven sí.
Però has esmorzat o no?
Sí, i tant, i tant.
Però amb els correntes,
allò, a la rere botiga, eh?
Molt bé.
Escolta'm què deien els veïns i veïnes del poble.
Bé, molta il·lusió, ja ho esperem.
Molta il·lusió,
perquè és una festa,
el poble és petitet,
i quan no és una cosa així,
doncs molta festa fem.
Per s'aprofitar per fer un esmorzar
per volar els veïns d'aquí, no?
Exacte.
Després, quan marxen els portants de l'aigua,
doncs se torna a parar a les taules
pels veïns d'aquí del poble
i esmorzem els veïns.
I que pregunten què ha fet el cavall.
El cavall ha fet caca, carinyo.
Ha fet caca.
L'agrada, no?
És petitó, no?
És petitó, té tres anyets, sí.
I estem veu xalant, no?
La canalla petita,
amb això, els cavalls, els carros...
Sí, li agrada molt, sí.
Ja ho esperava ahir a la nit,
ja ho esperava,
quan arribarà, quan arribaran.
Sí, avui els hem aixecat més aviat, ja,
per poder-ho veure.
Trobes que són grans, petits, com diries que són?
Com són, grans o petits?
Grans.
Grans.
Que vagi molt bé, eh?
Gràcies.
Bé, ja ho esperem cada any.
És un poble petit, és el que ha dit ella,
que ja esperem que hi hagi alguna festa
i és l'última ja de l'estiu,
el que es fa aquí al poble.
Sempre coincideix més o menys
per les festes de Sant Roc,
que va ser el dilluns,
i doncs bé.
Per cert, unes festes que sempre...
m'han dit que són molt participatives,
que hi ha molta gent de l'entorn i de més enllà, eh?
Sí, tenim fama per això,
sempre que s'organitza alguna festa,
algun sopar, alguna cosa,
ve molta gent dels voltants.
Al poble, com sou ara?
Vivint al poble?
Cap un centenar, suposo.
I per la festa major?
El dia del concert?
Per la festa major,
a l'estiu sempre hi ha algú més.
Gent que té a casa aquí al poble,
però viu a anar fora
i sempre hi ha algú més per la festa major.
Que és un poblet que som 120 habitants
i estem molt units i sempre fem coses.
I venen els de Sant Magí,
i els hi fem un esmorzar,
s'aixequem a les 6 del matí
per preparar-los-hi,
doncs mira,
pan-tomac amb pernil,
coca de ceba amb arangada...
Que l'heu fet aquest matí,
la coca mentida?
Aquest matí l'heu fet, la coca.
Sí, sí, sí, tot és d'avui.
Boníssima, eh?
Boníssima.
Després coca d'espinacs amb llangonissa,
després raïm amb arangada,
meló,
coca d'adubada,
coca amb xocolata,
coca de cavall d'àngel,
olives,
bueno,
tot el que podem,
s'aixequem tot el poble,
la majoria,
tot el poble no,
però la majoria a ajudar,
perquè la gent quedi incontents,
perquè estem orgullosos del nostre poble.
I escolta'm,
d'aquest poble aquí al costat,
on para el tren,
com es diu aquest poble aquí al costat?
No, l'altre, l'altre.
Nulles.
No, aquest, aquest, aquest, aquest,
aquella més a prop.
A Nulles.
No, no, més a prop encara.
És Perefort, la Secuita.
No, no, aquest, aquest, aquest.
Ah, és Perefort,
però és la Secuita.
Em passa que és la Secuita.
Però d'aquest poble també col·labora o no?
Sí, d'aquest poble aquí al costat.
Home, de la Secuita,
això ho fem tots els gent de l'Argelaga.
Hi ha una senyora aquí
que s'ha vingut a ajudar,
que és de la Secuita.
Però això ho fem tota la gent de l'Argelaga.
Eh, home, perquè...
Sí, sí, sí.
Hi ha bon veïnatge, no?
Hi ha molt bona harmonia entre tots.
I entre tots col·laborem i ho fem tot.
I donem el millor que podem, eh?
I porteu-ho al matinant.
Avui heu matinat, no?
Heu matinat molt, avui.
Sí, sí, sí, sí.
Anant pel món.
I, bueno, i ara,
quan s'acabin les postres,
llavors ens tenen cafè,
copa,
herbes autòctones d'aquí,
bullides per naltros,
molt digestives i molt bones.
Doncs, eh, l'hi do, eh?
El menú, escolta, em fa que fa gana, eh, aquesta hora.
I copa també?
També, també, sí, sí.
I hi havia una mica de piquesà,
entre la Secuita i l'Argelaga, eh?
Com és a Paula Padani
i hi havia una mica d'allò a la rebotiga, diguéssim,
a la cuina,
on feien el pan tomàquet,
hi havia dones a la Secuita i dones a l'Argelaga
i feien la conya, aquesta,
d'un poble i l'altre.
Anem acabant, Ricard,
perquè ens quedan dos minuts només.
Doncs mira, escoltem ràpidament Carles Batxa,
secretari dels Portants,
que ens feia balanç.
Sí, la rebuda tradicional de cada any aquí a l'Argelaga,
que sempre ens reben molt entusiàsticament
i ens obsequien,
ens preparen,
més que obsequiar, ens preparen,
que a vegades és més important el fet
de la fenya llogística
i que no pas la fenya econòmica.
Ens preparen aquesta esmorzaca
perquè nosaltres puguem tindre just el temps
per poder fer aquesta estada
i després seguir per la ruta.
La veritat és que a la Baixada estem molt contents,
molt satisfets,
molta complexitat d'organització,
però bé,
ho fem perquè ens hi agrada
i perquè per això estem.
És a dir,
molt de bòlit,
però molt satisfets.
El temps s'ha acompanyat, no?
Almenys no preta un sold aquí, és de justícia.
Sí, evidentment avui acompanyat,
sembla que avui ja ens acompanyarà tot el dia,
perquè a més a més és millor que no faci aquell sold
també pels cavalls,
perquè avui ja l'ajuda a mantenir el ritme
i esperem que demà puguem completar
la nostra tasca
amb tota la diada de Sant Magí.
Ja per acabar, Ricard,
el president de l'Esportal,
en Sant Vicenç Gabriel,
que ja ens explica també
què ens espera de cara a la tarda.
Bé,
el meu balanç,
el nostre balanç,
jo crec que és el de tots plegats,
totalment positiu.
Estem molt contents
de la rebuda de l'Argelaga,
en especial perquè en aquest moment estem aquí,
però de tota la baixada,
el tema ens ha acompanyat,
vull dir,
ens pensava que hi hauria més aigua
o que hi hauria aigua no n'hi ha,
i ahir realment el sol no va apretar massa.
Ara anem contra el rellotge,
com tu ho pots veure,
vull dir,
són les 10
i si no complem el timing
no podem apretar l'assalador
al cap dels cavalls
i per tant hem de sortir.
molt a pesar nostre
i que estem molt bé aquí.
Nosaltres sí que anem contra el rellotge,
com deia aquesta veu de Vicenç Gabriel.
Pep,
hi ha alguna cosa?
En resum seria això,
estan a punt d'arribar aquí a Matxa
i després a la tarda de les 6
entrarà a triomfar a la Tarragona.
Que anem contra el rellotge,
que arriba al punt horari de les 11
i que ha estat un plaer
escoltar tots aquests testimonis
recollits aquest matí
dels portants Sant de l'Aigua.
Gràcies, Josep Sunyer,
fins ara.
Fins ara.
Des de la unitat a Mòbil,
seguint des de primera hora del matí
els portants que arriben,
s'apropen ja a la ciutat de Tarragona.