Pep Rigol, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què podem explicar d'aquesta inauguració d'avui,
de l'exposició Talent Latina del Mar de l'Escan?
En efecte, d'aquí a 5 minuts inaugurem una exposició
que presenta una gran mostra d'artistes fotògrafs emergents europeus.
Com sabeu, això té lloc al mercat, al mercat central,
una gran superfície de 2.000 metres quadrats
que temporalment l'Ajuntament cedeix als artistes
perquè presentin les seves creacions més contemporànies.
I la veritat és que està sent un èxit perquè l'exposició és magnífica,
la selecció és interessant, variada,
la fotografia sabeu que es mou entre el document
i la creació pura i dura,
i en fi, és un art molt contemporani
que Tarragona sempre ha viscut amb molta passió,
amb molta participació,
i que fa que Tarragona avui pugui dir
que és la capital de la fotografia,
no només de Catalunya, sinó d'Espanya,
i un dels punts claus a Europa, a nivell fotogràfic.
Entrencant una mica més en detall,
parlant de talent latent,
a què podrem veure en concret?
Veurem l'obra d'artistes espanyols
com Toni Mangual, Rosa Basurto,
Tomàs Correa, Lucia Herrero
i Rafel Lafuente,
i Oliver Roma,
encara que va néixer a París, és espanyol,
i altres d'europeus com la russa Anastàcia Korošilova,
l'austria Kassarín Koe,
la suïssa Dané Pancho,
i l'holandès Levi Van Velo,
i també, perdó, l'alemany Marc Beckman.
Alguns d'ells són espectaculars,
per exemple, Levi Van Velo
en fa del seu rostre un paisatge
que, com un pessebre,
doncs va construint a partir de materials diversos,
des de grava, moqueta,
però realment no és fotomuntatge,
no, no, és el seu propi rostre
que converteix en una espècie de pessebre
d'objectes i de superfícies,
de textures.
L'Anastàcia, la russa Anastàcia Korošilova,
presenta uns retres documentals
de monges ortodoxes,
uns monges que viuen amb una senzillesa,
amb una humilitat absoluta,
molt lluny de l'esplendor
d'algunes altres congregacions, oi?
o el Marc Beckman,
que celebra fotogràficament fotografia
a les celebracions,
commemoracions històriques,
les congregacions que celebren fets diversos,
des de les guerres a les victòries,
els autors com espanyols,
com la Rosa Basurto,
molt paisatgística,
una fotografia molt pictòrica,
una molt decorativa, si tu vols,
però molt contemporània també,
molt ecològica.
Toni Mangual fa un retrat dur
de la societat jueva,
sobretot del tema religiós dels jueus,
Tomàs Correa,
un homenatge a una nena
que pateix síndrome de Down.
La Lucía Herrero,
amb un aspecte una miqueta irònic,
fotografia els banyistes de la platja.
Sabeu que els banyistes de la platja
organitzen, de vegades, autèntiques escenaris teatrals,
amb les seves neveres portàtils,
les inflables,
els parasols, etcètera.
Ella retrata aquestes famílies
de ben i dorm a la platja.
I altres, com Oliver Roma,
que és una fotografia més urbana,
la Cecil de Corniquet,
que fotografia els nens i nenes
amb una mirada gairebé de malícia,
vull dir, realment interessant.
I per acabar, doncs,
en Coe,
una fotografia romàntica,
diguem-ho així, romàntica,
d'una parella.
Ella mateixa,
ella mateixa,
les fotografies i mateixa.
I la suïssa,
Daniel Panjó,
que és suïssa,
com les persones
més típiques del seu país,
l'escepticitat,
o sigui,
l'aspecte més neutre
i més escèptic
dels hospitals,
fotografia a l'interior dels hospitals
com un paisatge
que a ella li interessa.
I tota aquesta talena, Pep,
fins quan el podrem contemplar
aquí al Mercat Central?
Doncs al Mercat Central
tindrem l'oportunitat
de veure aquesta exposició
fins al dia 9 de gener,
durant les tardes,
a partir de les 5
fins a les 9 del vespre,
i els caps de setmana,
els caps de setmana,
pel matí i per la tarda.
Avui inaugureu el festival
i aquesta exposició,
per això només és el tret de sortida,
a partir d'aquí també
ha d'endevenir moltes coses, no?
Per exemple,
ahir vam inaugurar un homenatge
a un gran fotògraf espanyol
malaït,
en el sentit figurat,
un fotògraf que es diu
Rafael Sanz Lobato,
que va ser el mestre
de la Cristina García Rodero,
per exemple,
que és una fotògrafa molt important.
Ell fotografia
la societat rural espanyola
i ho fa amb una certa,
diguem-ne,
compassió,
perquè ho va fer en una època
en què durant el franquisme
la societat rural
ho tenia molt malament.
I això exposa,
ja se sap,
s'exposa a Caixa Fòrum,
no?
Em refereixo a la Cristina García Rodero.
A la Fundació Fòrum
exposa el Sanz Lobato
que vam inaugurar ahir.
I demà inaugurem
al Tinclau
una exposició també
de documentalista
del Riqui Dávila,
un dels valors contemporanis
de la fotografia,
diguem,
també social,
però amb un cert,
diguem,
component de modernitat,
no?
De risc,
de mirada personal,
no tan neutral,
no tan,
diguem-ne,
compromès,
sinó més aviat
artístic,
podríem dir.
Però no deixa de ser
una mirada
molt interessant
del documentalisme
contemporani
que veurem
al Tinclau 2 del Port,
demà, per exemple.
i després al carrer de Mà,
per exemple,
també activitats
a la plaça de la Font,
demostracions
de com es feien
les fotografies
del segle XIX,
no?
Amb revelat in situ
i a més a més
amb l'entrega in situ
d'aquelles fotografies
amb aquest procediment primitiu
a aquelles persones
que vulguin posar
els fotògrafs
que demà
es presentaran
a la plaça de la Font
amb una caixa gran,
amb una càmera
d'aquelles de fusta
del segle XIX
i que serà
una interessant,
diguem,
d'activitat,
no?
Per tothom.
I més coses,
demà també a les 10
presentació d'una exposició
o d'un projecte
sobre les núvies,
eh?
Demà,
interessantíssima presentació
a Caixa Fòrum
de Tarragona
sobre,
doncs,
aquest tema
que és el vestit de núvia,
sobretot el vestit de núvia
com a element màgic
i també transversal,
no?,
de la vida de les dones,
perquè les dones
viuen la boda
com si fos
el dia més important
de la seva vida,
no?
I l'element primordial
és el vestit de noces,
no?
Doncs bé,
se'm hagi
aquesta activitat
tan interessant.
Demà ens ho passarem bé.
I, en fi,
la veritat és que
tota la ciutat
viurà la fotografia
durant uns dies,
després ve el seminari,
ja sabeu que el seminari
és també
una de les activitats
principals
del certamen,
del festival.
Un seminari
de reflexió,
en diem seminari,
però és un simpòsiu,
no?
També,
un seminari,
una mena de
sessió maratoniana
a la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
el problema
de la fotografia,
que es debat
entre el document
i l'art,
no?
Aquesta frontera
que abans dèiem
que per unes persones
està molt clara,
per altres no tan clara,
no?
I la fotografia
que és més document,
és art.
En fi,
uns pensadors
convidats a Tarragona
debatran aquest tema
a la Universitat
el dia 27.
D'aquest ja en parlarem,
eh?
Del 27 ja en parlarem.
Sí.
La veritat és que
jo crec que
mereix molt la pena
fer-se amb un dels programes,
dels 10.000 programes
que hem imprès,
gratuïts,
i que trobarem
als punts culturals
de la ciutat
o al mateix
Mercat Central,
on som gratuïts,
evidentment,
i podreu fer-vos
una idea
de la magnitud
d'aquest festival,
no?
Que no està malament,
la veritat.
Per ser la tercera edició,
doncs és una demostració
de la consolidació
d'un certamen
que no és més
que la continuació
de la primavera fotogràfica
que Tarragona
va mantenir
amb empenta
i compromís
i la participació
de tots els elements
creatius i artístics
del ciutat
durant molts anys.
Mentre la primavera fotogràfica
es moria,
Tarragona
la mantenia viva,
no?
I aquest és
l'exemple
de que Tarragona
és la capital
de la fotografia espanyola
i europea,
segurament,
podríem dir.
I ho serà avui
a dos quarts
avui del vespre
en aquesta inauguració
del festival
però també
de l'exposició
Talent Latent
de la qual n'hem parlat
amb el coordinador
de l'ESCAN,
Pep Rigola.
Pep,
moltes gràcies
i bona tarda,
que vagi bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Esc Liu,