Doncs finalment sí que ha estat possible
conversar uns minuts amb en Joan Maria Llorenç.
Ell és el president de l'Associació d'Amics de les Abelles
de les Muntanyes de Prades
i la veritat és que estem contents
perquè és una gran oportunitat la d'aquesta exposició
que ens pot acostar a un món realment fascinant.
Si més no, és el que diuen aquells que hi entenen
i aquells que s'aproximen per primera vegada.
Joan Maria Llorenç, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Tenim per aquí unes abelles molt molestes.
Això no ho puc dir, perquè les abelles són animalons
realment extraordinaris i hi ha qui diu que fins i tot carinyosos.
És possible?
Bé, sí.
No tenen...
Tenen potser mala fama, però l'home pot arribar
amb un pacte amb elles.
Vull dir, depèn.
Si l'apicultor coneix les condicions idònies,
pot jugar i tot amb elles.
Justament, i em penso que és un escrit seu
a l'APICAT, a la web dels apicultors de Catalunya,
he llegit que, insisteixo, si no vaig xerrada,
em penso que ho ha escriure vostè,
que l'apicultor és el ramader del seu ramat.
Els ramats són les abelles i tot ramader s'estima als seus animals.
Per això li feia aquest comentari.
Això mateix, correcte.
És de vostè, no, aquesta frase?
Bé, no ho sé ben bé.
Podria ser, podria ser.
I parlant de frases,
a l'exposició segurament podríem veure una
que va pronunciar en un moment determinat,
Albert Einstein, que diu
si l'abella desaparegués del planeta,
l'home només li quedaria en quatre anys de vida.
és molt inquietant, això.
Bé, és una frase que se li triueix a Albert Einstein,
però, bé, ha tingut bastanta repercussió.
Jo crec que si no ho va dir ell,
vull dir, la persona que ho va dir,
doncs crec que anava bastant bé.
no és que potser sigui del tot precisa, potser, no?
Tampoc no soc un científic jo,
però, en principi, doncs, les abelles són importantíssimes.
Si desapareixen les abelles,
doncs pot desaparèixer, doncs,
la brolla i la cadena tròfica que va al darrere, etcètera.
Vull dir que són molt importants, eh?
Vull dir, són molts milions d'anys que les abelles estan aquí
i nosaltres, doncs, els humans fa pocs anys i en pocs anys,
doncs, pocs milions d'anys,
doncs, han fet una feina al planeta, doncs, que Déu-n'hi-do, no?
Vull dir que no sé què és el que pot passar,
si desapareixen les abelles,
però que és negatiu totalment.
I no només són importants pels productes que se'n deriven,
sinó pel seu paper, com vostè ve diu.
A més, jo no sé si és la seva pròpia organització,
la seva pròpia estructura, la seva fisiologia, fins i tot,
que són uns animals que sempre han fascinat molt a tothom.
Vostè que les observa, perquè per això és una persona experta,
no sé què...
És una organització tan perfecta, com diuen?
Sí, elles representen que són una societat molt ben organitzada.
Ningú els hi mana el que han de fer
i totes saben, totes, elles saben el que els hi pertoca,
en tot moment, no?
Representa que, doncs, poden nivellar,
regular la temperatura a dins,
poden fer, doncs, tota una sèrie, doncs, de treballs
en cada moment que pertoquen.
I ningú els hi mana res.
Són responsables, no?, de la seva tasca.
Exacte.
Allò que a vegades trobem a faltar als humans, segurament.
Sí, sí, correcte.
Digue'ns quin és el contingut d'aquesta exposició
que podem veure a partir d'avui a Tarragona.
Bé, representa que hi ha tota una col·lecció
en la qual, doncs, són estris i sobretot arnes,
que és el rus, l'arna és, diguéssim, la casa de les abelles,
en la qual, doncs, de diferents tipologies,
de diferents regions, diferents materials,
i és una aproximació, diguéssim, d'una apicultura antiga
també a una mica a l'apicultura moderna, no?,
en la qual, doncs, la gent es pot introduir en aquest món,
aquest fascinant món,
i també aprendre una mica les curiositats de les abelles en si, eh?
a part dels productes, vull dir que tots,
no és tan sols la mel, la gent coneix la mel,
però també hi ha el pròpolis, la geléa, el polen, el verit, etcètera,
tot ells molt saludables,
però ja et dic, no és res,
tots els productes aquests que podem posar a les abelles,
no és res comparat amb la fenya que fan,
que és la tasca de la polonització, no?
Parlava d'algunes curiositats,
ens pot avançar alguna, allò,
que anirem a l'exposició segur,
però encara per fer-la més atractiva,
ens pot fer un avanç?
Alguna de les curiositats que podem trobar en aquesta exposició?
Bé, alguns aparells, doncs, curiosos,
doncs, de diferents llocs,
en els quals, doncs, es veuen, doncs,
com se pot obtindre la mel,
llavors també, doncs, segurament,
que si és possible, depèn del temps,
és possible que hi pugui haver també les abelles en viu,
etcètera, etcètera.
Vull dir algunes altres coses que ja no podem descobrir.
Doncs el que hem de fer és anar-hi, no hi ha dubte.
I a més, tinc entès, Joa Maria,
que es fan uns tallers en paral·lel, uns tallers familiars.
Sí, si volen també conèixer com es realitza
per fer una espelma amb cera d'Avella,
la cera més bona que hi ha,
doncs, també poden aprendre
i, doncs, emportar l'espelma feta a casa,
de cera d'Avella, de cera pura d'Avella.
I llavors també, doncs, una altra seria una cata de mel,
descobrir les diferents mel que hi ha,
veure les diferents plantes,
tocar-les, degustar-les, etcètera.
I diguem una cosa, Joa Maria,
l'Associació d'Amics de les Abelles de les Muntanyes de Prades
és una associació que ja fa un quant temps que funciona.
Hi ha molts apicultors aquí a les Muntanyes de Prades?
És una zona de producció?
Bé, sí, hi ha unes 2.700 armes censades aquí a les Muntanyes de Prades
i hi ha una vintena d'apicultors aproximadament.
Aleshores, representa que, doncs,
bé, doncs, que de mica en mica, doncs, també,
algun d'aquests apicultors són persones grans
i, clar, doncs, vulguis o no,
doncs, se van anant perdent una mica l'ofici, no?
Queden menys igual com a agricultors,
com a apicultors i la gent del camp, no?
Però, bueno, vull dir, crec que també es fan cursets,
com el curset d'apicultura de la UB,
el Departament de Barcelona,
i d'altres, amb les associacions.
Llavors, aquests, doncs, poden fer formar, doncs, diguéssim,
nous apicultors, eh?
Vull dir, mica en mica, doncs, també és bo
que s'hi vagin anant incrementant,
incrementant, doncs, perquè també se van anant perdent, no?
Molt bé, un ratxandamel,
el nom és prou eloquent,
de l'exposició que s'hi inaugura aquesta tarda.
Agraïm moltíssim a Joan Maria Llorenç
que hagi atès la nostra trucada.
Moltes gràcies i molt bon dia.
Moltes gràcies, amiga.
Adéu-siau, que vagi bé.