Jo esperava una reacció diferent, per exemple, del Vaticà, en aquells moments.
Trobo que s'hagués tingut com una entitat moral, espiritual, superior, considerat superior als altres uns,
hagués tingut de plantar cara, vulgarment parlant, en aquesta atrocitat.
Per dir-ho, presentar-se, condenar-ho, però dia a dia, dia a dia, perquè tothom sabia que a Auschwitz
cada dia passaven milers i milers de nens, de nens que, apartats de la seva mare, apartats del seu pare,
cap a les càmeres de gas, i les càmeres de gas pot ser una cosa tan gran com això,
que allà hi cabien centenars i centenars de persones, i això cada dia.
i, noi, m'hagués agradat a mi un testimoni fervent, no?, del que representava l'espiritualitat,
de condemna, de condemna sense por i sense... Calí condemnar-ho, calí oposar-s'hi amb això.
va ser massa gros. I, en el fons, va ser una vergonya de tots els europeus. Tots.