Bona tarda des d'aquí, des de la plaça de l'Escolz,
on està a punt d'arribar aquesta cercavila
que ha arrencat puntualment com marca la tradició
a les 7 de la plaça de la Font.
Ara, entomant al carrer Major, ja veiem des de lluny
el fum dels diables que comencen a pujar.
Són ells els que encapçalen aquest seguici popular
que aquesta tarda veurem i sentirem per primera vegada el complet.
És el primer dia a la vigília de Santa Tecla
quan surten tots els elements que constitueixen el seguici popular.
Per fer tot el comentari de tots aquests elements,
de tot el que veurem i de tot el que passarà aquesta tarda
pels carrers del centre i de la part alta de la ciutat,
ens acompanya l'Imma Teixell.
Ella és arqueòloga municipal, sobretot la coneixem per això,
però també té una vessant molt festiva
i és que ella precisament és integrant d'aquest grup
que ara puja dels Diables de Tarragona.
Ima, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Tu ja portes unes quantes hores de festa, no?,
vivint-la intensament.
Sí, és que la vigília dona per molt, dona per molt.
Hem de començar amb el vermut, hem d'anar a dinar,
hem de ballar abans de la cercavila
i veure la cercavila amb vosaltres.
I veure la cercavila que encapçalen, com dèiem,
aquests diables que ara que comencem ja a sentir
les carretilles que peten de lluny,
un element dels més antics documentats
de la festa major de Santa Tecla.
Sí, un element que sabem que està documentat
des del 1426 i que obre el seguici popular
i que té aquest element que és la pirotècnia,
la pirotècnia portada per una persona,
per un home, per una dona,
i que ens dona, doncs, aquest caràcter festiu,
aquest caràcter obert que és molt mediterrani
i que és la pirotècnia.
Un caràcter festiu, també, aquella representació simbòlica
que potser ara ja ens oblidem
perquè ho relacionem tant amb la festa de la lluita
entre el bé i el mal.
És que és tot, tot.
Vull dir, tots els elements que passen per davant nostre,
que passaran per la plaça de l'Escolz avui,
tenen aquest element, si no, en superfície,
una mica més amagat, no?
Sempre és la lluita del bé contra el mal
i aquest és tan clar, perquè tenim a Llucifer,
tenim a Diablesa, tenim a Beamó,
tenim a tots els seus pecats capitals
i, a més, doncs, oh, també tenim l'Arcàngel Salmiquet,
aquest, el bo, el que surt.
Que prenem, sobretot, protagonisme,
aquests personatges en la representació
del ball parlat, el fiable.
Sí, és el que dona la força,
és el que dona el contrapunt,
que dius, tenim 22 Diables,
tenim Diablesa, Llucifer,
i, a més, un sol nen,
Arcàngel, petitet, moníssim,
d'acord, és el que guanya, no?
I, bueno, és això, vull dir,
en el fons és això,
que sempre ha de guanyar el bo davant del dolent
i aquí ho sanifiquem en un moment, eh?
No hi ha cap problema.
S'havia parlat, sobretot, l'últim any
d'aquesta directiva europea
que prohibia o limitava molt l'ús de la pirotècnia.
Sembla que la cosa, al final,
potser no serà tan dramàtica
com m'està, una mica, la polèmica.
A veure, jo el que vaig seguint
sé que no serà tan dramàtic,
potser per la gent adulta,
pels que tenim més de 18 anys, d'acord,
però el que haurem de patir una mica
és per la Santa Tecla Petita
i per tots els elements petits
dels dos punts de Catalunya, no?
És una cosa molt complicada, eh?
Molt complicada,
que no sé com la podrem trampejar,
però jo crec que, ho acabo de dir,
som mediterranis
i busquem la manera de trampejar-lo.
Perquè el foc és part essencial de la nostra festa
i, de fet, els petits són els que disfruten,
podríem dir més, dels diables,
són els que els hi tenen menys por
i, de fet, aquí, al mig de la plaça dels Colts,
majoritàriament la gent que hi ha plegada
és gent petita i gent jove,
això sí, molt ben avillats
amb les caçadores texanes
o jaquetes de cotó, com se recomana,
tapats amb mocadors a la cara
i amb els barrets, vull dir,
ho tenen ben après, això.
Sí, això tenen ben après.
A més, a veure,
el feix d'haver ja fa 12 anys
que tenim la Santa Tecla Petita
ens ha ajudat a fer aquesta didàctica,
el que passa és que sí que hem de tenir en compte
una coseta, eh?
Vull dir, la Santa Tecla,
les festes són les festes,
no les hem de ser infantilitzades, d'acord?
Vull dir, enguany hem tingut Correfot Petit,
hem tingut Baixada de l'Àliga,
hem tingut la Sarcavina,
que ja la coneixem,
no ho estic criticant,
però jo crec que ho hem de juntar tot,
bé, no podem estar cada dia fent això,
sabeu per què?
Perquè realment la festa està fet per tothom
i el que no podem fer és que
s'infantilitzi tota la festa, val?
I per tant,
potser el que hauríem de fer, no ho sé,
buscar un dia, un dia i mig,
fer la Baixada de l'Àliga Petiteta,
bé, l'Àliga, quan jo dic l'Àliga,
ja m'enrefereixo tota la resta, eh?
Vull dir que ningú se senti una mica
prohibit que no sigui això.
I després, doncs,
si fem la Sarcavila a la tarda
i després fem el Corre a Foc a la nit,
no passa res,
és com ens passa a altres punts de Catalunya,
ho fem tot en un dia i no passa res.
Però no ens oblidem, eh?,
que la festa,
no hem d'anar a la contrària,
abans no col·laboraven els nens
i ara a veure si ens passarà a la inversa, eh?
I no em desnaturalitzeu, eh?,
perquè no siguin mare,
però anem amb compte amb això, eh?,
perquè si no ens pot passar alguna coseta.
De fet, en guany s'han incorporat molts actes,
com dèiem,
la baixada de la Ligueta,
el Corre a Foc Petits,
que abans no existien,
i també el diumenge s'estrenarà
el Vall de Gralles Petit,
un dels arguments que es dona
a l'hora de defensar aquests actes
és que s'estan aportant
noves generacions a la festa, no?
Sí, a veure,
jo no això no estic totalment d'acord,
però on està el límit?
On està el límit?
Anem amb compte, eh?,
i de veritat que ningú me l'interpreti amb els menys.
Jo, a veure, entre altres coses,
per sor o per desgràcia,
jo vaig estar a la Junta del Vall de Diables
que va apostar l'any 98
per treure el Vall de Diables Petit,
que és l'embrió de la festa major petita.
I ho vaig defendre fa 12 anys
i ara ho tornaria a fer a mort.
Com ho vaig fer,
que no s'ho podeu ni imaginar,
com els meus companys i jo
ho van defendre, això,
perquè hi havia molt poca gent que s'ho creia,
i mireu ara com està.
El que passa és que no hem de rebassar un límit,
no hem de transpassar aquest límit,
anem molt amb compte.
Vull dir, no transformem el que no era dels petits,
ara per si ho transformem tot en els petits.
No hem d'oblidar aquell marge d'edat adolescent,
els que sortim de la universitat,
i ara els adults, els lleiets,
no els oblidem, eh?,
perquè si no, és que potser patirem, eh?
Home, de fet, avui aquí la participació
és bastant variada,
hi ha un públic molt familiar,
hi ha molta gent jove,
sobretot aquí a la plaça de l'Escolz,
les escales estan formades
per un públic molt més variat,
i sí que es veu famílies senceres, no?
Tothom que disfruti de la festa,
i si pot ser tota la família junta,
doncs millor, no?
Sí, just a clar.
Mira, ara mateix s'està pujant el Vall de Diables,
el tenim molt a propet,
i, a veure, per mi és molt gratificant
veure que encara la Diables
continua sent el Xema,
és a dir, una persona ja no és gran, eh?,
i Xema, que no t'ho dic que sigui gran,
però vull dir, ja porto uns anys al Vall de Diables,
però és que a més,
ara estic veient Diables que no conec,
que això és una mica així,
vol dir que em faig gran,
i per altra banda també vol dir
que s'està renovant la festa,
i que estem aprofitant aquells diables petits
que van sortir fa 12 anys, no?
Això és el bonic,
però que participem de tota la festa,
i que no la infantilitzem, no?
És una mica això el que estic dient,
amb tot el respecte.
Ara ja peten molt a prop,
de fet estan arribant,
estan entrant els Diables
per la capçalera del carrer Major,
i arriben aquí,
al centre de la plaça de les Palces.
Aquest que entra ara,
aquestes banyes,
aquesta és la Diablesa, oi?
Sí, és la Diablesa que està portant,
doncs, les banyes del Vol,
que està representant
el que seria luxúria directament, d'acord?
i que està donant entrada
al seu company, el Jusifer, no?
Que s'entren tots els Diables,
que s'estan cremant en aquests moments,
que els aguantem, d'acord?
Entra ara mateix el Jusifer,
doncs, per la seva supremacia,
la seva luxúria,
la seva xuleria, d'acord?
Que és el que mana més de tots.
I a veure si el veiem entrar ara,
abans de fer la carretillada,
estan tirant carretilles,
van tirant, i mireu,
veus, ara mateix allò,
s'estan cenant amb una carretilla,
els dos a trot,
i és una passa,
d'aquí tenim el ball del Jusifer la Diablesa.
Que puc dir que a mi em fa un rossi.
Ai!
Això ha patat, ha patat molt fort
i ha patat molt a prop, eh?
I he d'admetre que una mica de respecte em fan,
a mi m'agrada més mirar-me'ls una mica de lluny,
que ha de tan a prop
quan t'acau en les espurnes a sobre,
gairebé.
Comentàvem dels diables,
aquests dos saptrots,
són obra de l'Antonio Mas,
del Ferrer de Vilaseca.
Són dos dels elements característics
d'aquests diables.
També ho és la seva indumentària,
una indumentària d'un color beige,
amb unes flames dibuixades,
podríem dir,
de colors diferents,
i amb unes banyes ben vermelles al cap.
Però t'enfadis, eh?
No és color beige.
És color blanc que està brut.
Ah, d'acord.
És que ja són uns anys,
ja són un color blanc,
i el que l'has encertat és la cenefa,
la cenefa amb els colors medievals.
Els colors agafats de la catedral de Tarragona,
de l'Arcàngel,
Sant Miquel,
que tenim precedint,
precedint el retaule de la catedral,
de Pere Joan,
són els colors medievals per antonomàcia.
El que passa és que, clar,
el diable és una mica brut,
és una mica brut per la pirotècnia,
i clar,
se li ha transformat aquest color blanc,
que seria un blanc trencat,
allò que se li diu,
amb una cosa, doncs,
trencadota.
Mireu,
ara el que està fent el Xema,
que és la diablesa,
està fent,
tirant dos carretelles,
que heu sentit el troc,
i ara dirà un vers.
No sé si ho veus,
que està traient un paper
i està fent un vers a Casa Prats.
És un clàssic,
és un clàssic.
A veure,
si podríem acusar,
el que passa és que no hi arribarem a temps
perquè hi ha molta gent pel mig
i no sé si serem a temps
que s'ha pogut sentir aquest vers.
De què va això?
Això va...
A veure,
on ens donen mama i ens donen menjar,
nosaltres ja anem.
I per tant,
perquè ens donin més mama i menjar,
se'ls hi fa un vers.
Bé, impossible apropar-nos, eh?
A veure si ho intentarem,
però...
que la vida sigui un cel més divertida.
Anem a fer per darrer cop
aquest ritual tan nostrat
i canviem aquesta déu
per un fins ben aviat.
Doncs sí,
ja hem arribat,
més o menys així,
estirant el cable
i estirant el braç.
Ah, espera,
que continua.
Una estrafa dedicada
que volem que precedeixi
aquesta última trobada.
Diable sóc d'aquest ball,
diable sóc i seré.
Més ben estimo ser diable
que un futur multiquet.
és el versat que dediquen
a la botiga Prats,
aquesta botiga que té molts anys
i que està aquí a la cantonada
del carrer Major
amb la plaça Les Cols.
I ara toquen els treballs,
també, no?
Un so característic de la festa major
que acompanya els elements de foc,
el so dels timbals.
El so dels timbals, sí.
A més, aquest són quatre timbals
fets a torrelles de foix
per un timbaler de tota la vida,
dels que podíem dir
que veuen de l'esperit termossec,
perquè els diables
són una mica mitòmens,
i ens emmireiem molt
amb el Ball de Diables de l'Arbós
i aquests timbals estan inspirats
amb els timbals centenaris
del Ball de Diables de l'Arbós, no?
Es van fer fer ja fa uns anys
a un artesà de torrelles de foix
i és el que acompanya sempre el ritme.
Ja veig que t'amagues, eh?
Jo m'amago, eh?
Si m'ho dius.
És que això crema, no per res.
I escalfa molt,
mai havia sentit l'escalfor d'aquesta manera.
Que consti que m'acabo de cremar.
Bé, jo acaba ja amb sandàlies també, eh?
No passa res.
Veus que això ja ho he previngut, eh?
pensat sapat estopadeta.
Però volia fer un incís,
encara que no ho hem sentit tot el vers
que els hi han fet a Casa Prats.
Fixeu-se en els Diables, no?
Vull dir, intentar...
Els Diables i els altres vellparlats.
Intentar agafar el pols de la ciutat.
Estàvem parlant que Casa Prats tanca.
A Casa Prats, on anem a buscar les patates
i els vermuts.
Els dies de vermut, el 21 guany no,
però el 22, el 23...
Tanca, no?
I li hem dedicat aquest vers,
com hem fet cada any,
però un guany dedicat a això,
de dir que encara que això s'apareguin,
doncs nosaltres continuarem estant aquí, no?
I han acabat amb un vers
que és molt típic del Diable, no?
Diable, soc d'aquest ball,
Diable, soc i seré.
Però més m'estimo ser Diable
en aquest cas que un fotut potiguer, no?
I a veure, si véssim parlant d'un lampista,
véssim tot un lampista,
els hi donen igual, eh?
Però fixeu-se a agafar el pols de la ciutat, no?
Que és la gràcia del vellparlat.
De fet, la Casa Prats,
fundada l'any 1897,
segons versen el cartell que tenen a la porta
i que ara, com diu la Imma,
tancaran.
I ara ja ha arribat
al mig de la plaça de les Cols,
un altre dels elements de foc,
el primer element del bestiari
que apareix en el seguici,
que és el drac.
És ben carotge.
És així, el drac,
el que tenim el drac aquí,
és que és el símbol del infern.
Però és que a més,
jo crec que pels tarragonins,
perdoneu,
pels catalans,
és el símbol.
Que passeixes per qualsevol església,
cap alleta, catedral,
seu pontropolitana,
com el que tenim a Tarragona,
i què tenim?
Mil diables!
Ai, mil dracs, perdó.
Ara ens està ploent,
però literalment
tota una pluja d'espurnes i de cedres
l'estan impressionant.
És un element, com deies,
molt present en tot el nostre imaginari,
també que rinca molt
amb la llegenda de Sant Jordi,
que no deixa de ser el patró de Catalunya.
Sí, sempre s'ha buscat aquesta...
aquesta asignació, no?
El que passa que abans que fos patró de Catalunya,
no, Sant Jordi amb el seu drac,
vull dir, és que és un element,
tan recorrent.
Saps què passa?
És que som, a veure, una mica historiadors,
una mica arqueòlegs,
ens passa, no?
Vull dir, és tan fàcil imitar un drac
en una catedral,
una catedral del 13 o del 14,
que tots són dracs.
I per tant és fàcil tindre...
No, perdoneu,
és difícil tindre el drac que tenim aquí,
el seguís,
perquè en el fons ningú,
ningú de Tarragona,
es creu que el drac de Sant Roc
sigui dolent.
És que ningú s'ho creu.
Home, i ara m'ha fet una mica de por, eh?
El drac de Sant Roc, si no m'equivoco,
un guany també està de celebració,
perquè fa 25 anys que es va recuperar.
Sí, fa 25 anys...
Uh, això sí que és una pluja.
Ara tenim el bou,
ja ha arribat el bou.
Ell, cup,
a diferència del drac,
que té sortides de foc
per davant i per darrere,
el bou és per davant,
únicament per les banyes i pel morro.
Sí.
Sí.
Uh,
hòstia.
Veieu però com les aparències
enganyen moltíssim.
El bou tothom és...
Ah, mira, que simpàtic que és.
A banda que ens està cremant per tot arreu,
el bou és aquell que li...
O sigui, aquell que va passar de Jesús
a l'establia.
Vull dir,
eh, vale,
si li dono l'escalpó,
però passo d'ell, no?
I mireu,
és un d'aquests elements
que ens enganya una mica, no?
El que ens ha arribat al segle XXI
i el que realment,
històricament,
ens ha anat arribant, no?
Hi ha hagut una evolució d'aquest personatge,
perquè és això,
era un personatge
d'arrel bíblic,
en principi beatífic,
tranquil,
que donava escalpó i benestar
i mira com ha anat evolucionant.
Recuperat, com dèiem,
el 1985
pel grup de veïns
del carrer del cost,
del bou i del seu entorn,
la baixa dades peixeteries,
que encara suposo que són els que els porten avui en dia.
Sí, bueno,
el bou el porten els companys de Sant Pereix en Pau.
és el drac de Sant Roc,
el que porten a la baixa de la paisa...
No, ho entenc,
és que,
perdoneu,
l'heu de disculpar,
és que han entrat molt ràpid.
Sí, sí,
han entrat molt ràpid,
han entrat molt ràpid,
han entrat al drac
i encara no havíem tingut temps,
com aquell que diu,
de passar pàgina,
ja ha entrat al bou.
És que,
d'altres coses,
s'han cremat
i no han pogut fer ni el canvi
una mica així,
una mica amb respecte, no?
Mireu,
ara ja marxa el bou
i a viat,
doncs,
res,
en un moment entrarà la bíblia,
no?
Jo crec que un altre
dels personatges
de la Cercavila
molt autèntica,
molt fantasiosa,
que realment
és que ens transporta
a l'època medieval.
Jo crec que,
tant pots donar mirar
a la catedral,
al claustre,
el que tenim allà,
per deixar anar una mica
a la imaginació,
com anar a veure
la bíblia de Tarragona,
és preciosa,
és una passada.
La bíblia,
a més,
és un personatge singular,
perquè així com
en el cas del bou
o del drac
en trobem testimonis
de fa molts més anys,
de fa segles,
fins i tot,
dels segles 14 i 15,
quan comencen a estar
documentats aquests elements,
en el cas de la bíblia,
de la bíblia,
és un element
que s'ha construït
a partir de diferents referències
que existeixen
en l'imaginari
de les nostres tradicions,
però que no existia prèviament,
que no el teníem documentat,
és un personatge singular.
Sí,
perquè realment
el que fa és
aglutinar
amb una sola bèstia
molts aspectes,
no?
Veieu
els pits,
no?
I veieu el bec,
i veieu les ales,
i veieu el...
Bé,
que ho pugui veure,
clar,
la cua de drac,
no?
és tota aquella barreja,
la barreja de la verla,
de l'infern,
no?
I que ens parla,
doncs,
d'un animal perotge,
que ha de treure foc
per la boca,
i que realment,
tal com la veieu aquí,
veient,
no?
Vull dir,
la seva participació,
en coronacions,
i entre ratllats,
ha estat interpretada sempre
d'una manera vinculada
al món,
al món de la monarquia,
al món cavallarès,
no?
I això vol dir molt,
perquè encara que no estigui
representant la part,
i perdoneu, eh,
xunga,
la part xunga,
val?
El que ens està fent
és a dir,
és que està donant,
doncs,
el suport a la part
que ens aguantava,
aquest món cavallarès,
aquests,
aquests,
aquests,
aquests homes cavallers
que definien Catalunya,
sobretot la Catalunya vella,
etcètera,
etcètera,
era el seu símbol,
no?
I per tant,
doncs,
són d'aquestes bèsties
que combinen
les dues parts,
no?
La part ferotge
i la part identitat,
no?
Ara mateix
s'està fent un ball
que és fins i tot
una mica solemne,
no?
Vull dir,
s'està pabonejant
davant de la gent
per acabar tirant foc
i cremant-los.
Ara estan molt tranquils,
de fet,
està ballant en cercle
aquí,
i ara l'encenen.
És un element també
que té molts punts de foc
al davant,
a les ales,
a la cua,
i és complicat de portar
i de fer-lo girar
perquè va girant en cercle,
això de ser mateix.
Sí,
és el fet que giri
en cercles
que doni l'aspecte
amb el foc,
no?
Que ajudi.
Ara mateix,
doncs,
els companys
de la bíblia
combinen foc blanc
amb foc vermell
i que van girant
per donar un aspecte
de moviment,
no?
I clar,
com és tan ample,
té un diàmetre
tan espectacular,
per la bíblia,
si ho miréssim des de dalt,
ens dona un espectacle
que omple la plaça,
no?
Que això,
amb pirotècnia,
s'agraeix molt.
En aquest cas,
el que dispara,
també,
en lloc d'així com el bou,
eren sortidors
que anaven cap endavant,
en aquest cas,
hem sentit un xiulet.
Com se diu,
de quin tipus de pirotècnia?
És diferent, no?
Sí,
és una carretera xiuladora.
Si observem,
qui ho pugui fer,
si observem
amb els ferros
que van penjats
amb la bíblia,
observem dos tipus
de pirotècnia.
Una,
que és un tub llarg,
que això són francesos,
o estil francès,
que tira fort
foc vertical.
És a dir,
no es mou
i el foc tira cap a dalt.
I després hi ha un altre
que és més petiteta vermella
que gira sobre
l'eix de la varilla.
I això vol dir
que és una carretira,
una carretilla.
I si a més xiula,
se li diu
carretilla xiuladora.
Ja sabem una miqueta més
del diferent tipus
de pirotècnia
que utilitzen els animals,
els elements bestiari
del seguici popular
de Tarragona.
I ara els que ja han pres
la plaça dels Cols
són els trabocaires
del Vall de Serra Llonga.
Una recreació,
un ball parlat també,
en aquest cas,
com els diables,
una recreació
del que eren
les bandes de bandolers
i en especial
un homenatge
a Joan Sala,
al Serra Llonga,
el famós bandoler
que van atracant
per camins
durant el segle XVII,
durant la primera meitat
del segle XVII.
Ara estan dansant
al mig de la plaça
dels Cols,
representa una mica
tota la banda,
no?,
i fins i tot la família,
perquè hi ha la dona
i hi ha el nen
del Serra Llonga
en aquest ball.
Mira, hi ha tota la família,
però això passa,
sembla que siguin
d'època medieval,
que tenien l'àvia,
tothom vivia a casa,
era una passada,
fins i tot,
i perdoneu,
l'ovella i el port,
no?,
doncs aquí estan tots,
estan tots,
representen, doncs,
el Joan Sala,
com ha dit ben bé ella,
Joan Sala i Viladrau,
que la coneixem
per Serra Llonga,
hi ha la seva dona,
hi ha el seu fill,
i després,
tots els bandolers,
associats,
que es poden seguir bé.
Jo,
és que a veure,
tinc companys
al Serra Llonga,
però,
és que vull dir,
ara que estic a la ràdio,
vull dir,
és que els ho dius,
és que,
de veritat,
vosaltres sabeu
què és viure a la Peralta
i sentir els trabucs
a les 9 i quart del matí
del dia 23,
després de la Rebella,
és que,
i me'ls estimo molt,
però és que és horrorós.
És una mica la gràcia,
no?,
allò de,
ai,
què és tot això,
al primer t'espantes,
i dius que he passat aquí
i després ja et vas enfadant
perquè dius,
jo vull dormir.
Aquí està,
no,
però ara sense conyes,
vull dir,
jo el que trobo és que són,
a veure,
és un ball d'aquells
que emprenyen una miqueta,
no?,
que la gent no acaba d'entendre,
que els haig d'explicar i tal,
i que realment són indispensables
per la festa,
no?,
vull dir,
són aquella part de la nostra cultura
moderna,
contemporània,
que no hem de perdre.
La primera referència
que tenim d'aquest ball parlat
a la ciutat de Tarragona
és de l'any 1954,
un ball parlat
que durant aquesta nit
i també demà
el veurem escenificat
en tota la seva,
de tota la seva esplendor.
I ara ja arribaran
els primers elements
del bestiari
després de la sortida
del ball de Serrallonga
que ja ha passat
amb el carrer Marceria,
ara arriba ja la banda
que acompanya l'Àliga,
l'Àliga que enguany
també està de celebració
perquè fa 25 anys,
oi?
Doncs sí,
després de fer
el Ball de Diables
al cap d'uns anys
la gent del Ball de Diables
va dir
ei,
hem de recuperar
alguna cosa més
i van recuperar
l'Àliga
i mireu,
és que se l'heu d'escoltar,
vull dir,
l'Àliga és el símbol
de la ciutat,
és el símbol reial
històricament,
però és que jo crec
que no cal que ens haguem
tants anys enrere,
vull dir,
és que aquí és una passada,
vull,
la gent com se mou
quan veu l'Àliga,
no?,
és majestuosa,
és que és una passada
i a més,
jo perdoneu,
i de veritat que ara
no tiro amb un plan
tarragoní,
jo no soc molt així,
és que és preciosa.
De fet,
és un element bastant singular
perquè l'estructura
està feta de ferro
recobert de lleutor
i és de les poques peces
juntament amb la de Girona
que es conserva
d'aquesta característica.
La corona,
com deia,
és un símbol reial
coronada per 8 perles,
això val un imperi.
És una,
de veritat,
és una passada,
i a més,
jo crec que la gent
que està ara fent ballar
a l'Àliga
o al voltant
o la gent del balladial
que s'encarnenca,
saben el que valen,
saben el que valen
quan han de passar
al Natol,
eh?
Això costa de mantenir net,
eh?
És que és veritat,
que és difícil,
i que aquesta bèstia pesa,
pesa molt.
Vull dir,
fins i tot,
havia corregut
fa molts anys,
quan jo era molt joveneta,
estava al Balladial,
que l'Àliga
no la podien portar
les dones,
no?
Vam ver unes quantes
que van dir
com que no,
no?
I a la baixada de l'Àliga,
abans que fos baixada de l'Àliga,
ho van provar.
Són 86 quilos
damunt
de la teva espatlla
i aguantant els braços
perquè tota la força
s'enva als braços.
I dius,
com que no?
Això s'ha de portar,
i ho han de portar a les dones,
però costa molt,
de veritat.
Ja m'ho imagino,
perquè a més
ho porta una persona sola,
així com hi ha d'altres elements
del bestiari
que estan,
el pes descompartit,
aquí no,
aquí és un sol portant,
també van vestits
d'un color daurat
que fa conjunt
amb el cos
i amb les ales
d'aquesta bèstia,
que per cert
ha pujat
fins gairebé
dalt de tot
de la plaça,
de les escales
d'aquí,
del Pla de la Seu.
Complicat,
perquè les escales
estan
planíssimes de gent.
ja feia molta estona
que les escales
on hem calculat
que més o menys
hi caven
unes 800 persones
ben assegudes,
doncs estan plenes
fins dalt
i ara la plaça
de les Colts,
així com quan hi havia
els diables
doncs estaven una mica
més despejades,
ara no,
ara la plaça
de les Colts
està plena
fins dalt
de gent
que està seguint
els progressos
de l'àliga
que balla en cercle
aquí al mig
de la plaça
de les Colts.
La companya,
la banda,
fent sonar
l'emparitó roca.
Sí,
ja és un clàssic,
que la banda
acompanyi
el tema.
En aquest cas
tenim la banda
de l'Escola
i Conservatori
Municipal de Música
Mestre Montserrat
de Pidenou
i la Lloltru.
Sempre
ha sigut
una d'aquelles bandes
que s'ha buscat
per l'àliga
que soni
senyorial
però a la vegada
divertida,
és el que esteu sentint ara,
que la gent
ho segueixi.
A veure si sentim bé
aquest emparitó roca.
A veure si sentim bé
un pas doble,
Inma,
que volent-ho sense voler
s'ha acabat convertint
en l'humne
de les festes.
Totalment.
Una marxa militar.
Atenció,
que això ja no se'n recorda ningú.
Que no,
que ja l'hem fet festiva,
que és nostra i tal,
però és una marxa militar.
Perdoneu,
jo,
els meus avis
s'ho sentit dit,
Tarragona,
que és Tarragona,
era,
perdó,
era una ciutat
de militars,
de capellans,
i funcionaris.
Molt bé.
Doncs a veure,
alguns ha de quedar,
podem anar canviant
l'estat de l'agnar,
però és el que hi ha.
Jo crec que és molt bonic,
una marxa militar
que nosaltres
l'hem adoptat,
que és festiva,
que hem sapigut donar-li
aquell do
de divertiment
i de respecte a la vegada,
no?
Vull dir,
hi ha gent de fora.
Tenim uns amics
de l'Alguer,
aquí,
quatre amics
que han vingut,
que van vindre fa tres dies.
Estan al·lucinants,
però és que avui,
dinant,
demanaven l'emparito.
I li van dir,
calla ja,
home,
demanaven l'emparito,
això vol dir alguna cosa,
vol dir alguna cosa,
una identificació
de la festa,
de la identitat
de la festa
amb alguna cosa.
i això és la música
de l'Alguer.
De fet,
és que ja no és que les toquin
les bandes
durant el seguici
o durant els actes populars,
sinó que molts dels grups
que han tocat aquests dies
per festa major
l'han incorporat
en el seu repertori.
L'altre dia ho feien
els Amics de les Arts,
ara sentíem els da igual
en una entrevista
al programa Ja Tartos
amb la Núria Cartanyà,
que veiem que també
en faríem una versió.
Els Francoli
també l'han versionat
moltes vegades.
I ara arriba
la Molassa.
La Molassa
a sac
cap a dint
les escales ja...
Sí, sí,
no s'ho ha pensat dos cops,
han entrat corrents
i han filat escales amunt.
Suposo que ho ha de fer així
amb una mica d'empenta
perquè moure aquesta estructura
també deu ser pesat.
Sí,
però realment
és un animal,
és una bèstia
que
és fàcil de portar.
A veure,
dins del que cap...
Dins de la dificultat
i del que heu pesat.
Perquè jo ahir
vaig dir
fa anys
que no porto res
de la baixada
dels elements
vaig anar a portar
la Molassa,
ens la van deixar
portar amb un company
i dius
és d'aquelles agraïdes
perquè no pesa tant
com l'àliga,
no t'avalanxa
com el gegant
i es deixa portar.
Mireu,
és que és superbonica,
és una passada.
I quan baixa,
baixa de cara.
Vull dir,
que sembla que pujar
sembla més fàcil
però baixar de cara
i ara vindrà
com en estem nosaltres,
suposo,
perquè hi ha una tradició
a veure aigua
a la font de la dreta
o fins i tot
potser la de l'esquerra,
depèn,
de la plaça
de les cols
a les escales
que pugen
cap al pla de la seu.
És una bèstia
que recrea
una somera,
una asa,
amb cascabellge
el coll
recoberta
amb una vestimenta
de color verd
sobre la qual
hi ha l'escuda
de la ciutat
i ara ve cap
a on estem nosaltres.
I ve a veure aigua,
ve a veure aigua
amb aquesta xularia
que té,
d'acord,
i veus
a tots els nens
li toquen les orelles
i toquen els que es donen.
Aprofitant,
no?
Aquesta bèstia ja no fa por,
ara n'hem vist
unes quantes que pien por,
aquesta no,
aquesta és més simpàtica.
Aquesta és molt més simpàtica
i ens recorda,
vull dir,
encara no s'han ficat d'acord
els estudiosos,
però el seu antecedent
és el 1383
que traia el gremi
de Pallixers
i que era
un cavall festiu,
no?
I realment,
mira,
no sé si és del 1383 o no
però realment
el caràcter juganer
el té,
vull dir,
això ho tenim molt clar.
De fet,
és un element
que ja no porta
pirotècnica,
pirotècnica
només en porten
els que encapçalen
aquest seguici popular,
és com dèiem
la mesa juganera
de totes les bèsties
que configuren
el seguici de Santa Tecla,
també té una reminiscència religiosa,
així com parlàvem
del bou de l'estable,
doncs ell seria
una mica l'asa de l'estable,
aquesta molassa,
té aquest caràcter
com dèiem simpàtic
i en aquest cas
també l'acompanya una banda,
també és música de banda
la que l'acompanya?
Sí,
ara tenim aquí
la cucafera,
que és un animal
fantàstic,
medieval,
impressionant,
que...
Mentre s'anirem movent,
perquè al principi
estaven molt situades endavant
i ara ens hem quedat
gairebé en darrere,
ens haurem d'anar
movent una miqueta
també per poder tenir
el so de la música
una mica més a prop.
Dèiem un animal fantàstic,
és mig tortuga,
mig drac,
què podríem dir
que és aquest animal?
És una barreja,
és una barreja
i que ha conformat
en si mateixa
el que es coneix
com a cucafera,
una mena de tortuga
amb símbols de drac
i amb la boca,
sobretot,
molt simpàtica.
I a més,
el coll és sensible,
el coll és sensible
perquè pugui arribar.
Sabeu per què servia aquest coll?
Per treure,
per treure el barret
d'aquells que no se'l treien
quan passava l'òstia consagrada,
el Corpus Christi.
D'acord?
Quan passava la processó
i no es treia el barret,
ell anava amb el seu coll extensible
i la seva boca,
pum,
i li treia el barret
a les persones
que no li donava l'honor
que li havien de donar
al Corpus Christi.
De fet,
aquesta boca també és una mica
l'element faratge
que té dintre del caràcter simpàtic
que té la cucafria,
la troba molt simpàtica,
però quan fa petar les dents,
Déu n'hi do,
eh,
com baten.
Sí,
sona molt bé
i a més,
jo crec que és una cosa,
mira,
us vaig a ser molt sincera,
no ho conec
a altres parts de Catalunya
com funciona.
Recordo que sí,
que fa aquest soroll,
no?,
però,
com a mínim,
pel meu nebot,
Sergi,
que és molt petit,
i no en té ni idea de res,
diu,
quan bat,
diu,
quan sento aquest soroll,
tieta,
és que venen els caramelos.
I, per tant,
això vol dir
que ja saben alguna cosa,
hi ha una identificació.
i és el que fa,
no?,
fer aquest sorolló,
clac,
clac,
clac,
clac,
i després tirar...
Ai, ai, ai, ai, ai, ai,
això és complicat.
Hi ha tanta gent ara.
aigua,
és que té set.
De fet,
l'envalum que fa la cocafera
possiblement és com a voluminós,
segurament deu ser
el més voluminós
de tots els elements
que configuren el...
Està clar.
I, a més,
a diferència dels altres
que el porten
entre una o dues persones,
aquí són diverses
les persones
que han de portar
aquesta bèstia,
oi?
Sí,
han d'anar
diverses persones,
d'acord,
i anar portant-les,
un mou el cap
i es van movent,
no?
Fins i tot,
a vegades,
quan fan la baixada,
si recordeu,
la baixada de processó,
per exemple,
es posa
algun nen damunt
de la cocafera,
un nen o nena,
vull dir,
un nen petitet,
que baixa,
no?
Mireu ara com...
Repartint els caramels.
De fet,
també hi contribueixen
la gent
els portants
de la cocafera.
Sí, clar.
A veure,
és que mirem al voltant
i si no tots
ens arriben caramels,
potser ens queixarem,
també,
vull dir,
per tant,
ja no dóna,
la pobra BC no dóna,
està superada.
La cocafera,
que de fet
és un element,
la seva estructura
és metàl·lica,
però està recoberta,
que és el que li dóna
aquest tret més característic,
està recoberta
de cuir,
i per tant
pertanyia
al gremi
de palleters.
de palleters.
De fet,
molts elements
del seguici,
originàriament,
quan van néixer,
estaven vinculats
a gremis professionals.
Sí,
tots ells,
tots ells,
els que sabem
que tenen la història,
tots estan vinculats,
els podem resseguir
uns amb més sort
o uns amb menys sort,
perquè no s'han mantingut
els llibres,
els gremis,
i si no,
es poden resseguir,
us convido
a mirar-nos,
sobretot,
ja sé que sou molt penjada,
la nostra catedral,
mirem-nos les parets
de la catedral,
que ens parlen,
perquè ara mateix
està arribant el lleó,
el lleó,
sabem d'on ve,
d'on va,
perquè a més es va fer
un llibre dels titans,
de la sèrie dels titans
fa uns anys
i està superbé,
però és que el podem resseguir
per tota la nostra catedral,
perquè és un dels personatges,
és un dels animals de distinció,
d'aquests marques com a ciutat,
i sobretot,
per què fem aquesta festa?
Fem la festa per Santa Tecla,
i la Tecla,
què tenia als seus peus?
Tenia un lleó,
que és el que tenim aquí davant.
Hi ha un dels passatges
de la vida de Santa Tecla,
de quan la van llançar a les ceres,
i va ser una lleona
que la va protegir.
Sí,
qui no li va fer,
la va protegir
i no li feia cap mal,
podem buscar molt simbolisme,
i no ens enganyem amb aquestes coses,
a vegades ens perdem una mica,
podem parlar de la Biblia,
podem parlar de les representacions que tenim,
de la nostra patrona,
però en el fons està claríssim,
és una representació religiosa
que ens protegeix,
i en aquest cas també
és un símbol de distinció
de la nostra ciutat,
que ens ha de fer reflexionar,
i que són molt més importants
del que ens pensem a vegades.
Així com la Lliga parlàvem
que portava una corona reial,
en aquest cas,
la corona que porta
és una corona puntal,
i els ulls,
el que és especialment bonic
d'aquest element
són els ulls,
un color amber,
són preciósos,
la veritat,
jo és que el trobo molt...
una barreja de superbia,
de dir que xulo que soc,
i una barreja de que maco que soc,
dos persones que porten el llagó,
que avancen de la mateixa manera,
trobo molt elegant el vestuari
que porten els portadors,
de veritat que és un dels elements
no millor ni pitjor,
simplement que ens fa destacar
com a Tarragona.
En aquest cas també els acompanya una banda.
Sí, la banda de Cardona,
que els tenim...
es van molt alegres ells,
vestits amb una samarreta carabassa,
taroig...
I perdran així, eh?
I van ballant.
Eh?
Que això també està bé, eh?
Que ens oblidem moltes vegades dels músics, eh?
No, home, no.
Són ells els que fan la festa, també.
Sense ells,
sense ells això seria bastant més avorrit.
I ara arriba un dels personatges emblemàtics,
que no només surt pel seguici de Santa Tegla,
també surt per Sant Magí,
també surt per Corpo Cristi,
i és del Magí de les Timbales.
No, un clàssic, a veure,
és que no cal dir res del Magí de les Timbales,
mireu, ja el reben.
Vull dir, no cal que faci res ni que toqui
les Timbales ni res, no?
És un... a veure,
les Timbales ho tenim documentat
a moltes ciutats i pobles de Catalunya
i fora d'elles,
que és el fet que s'està obrint la festa,
el so de la festa,
que estem obrint el seguici,
estem obrint la comitiva, no?
És aquell so que ens recorda
que estem anant cap on hem d'anar, no?
i en aquest cas és el símbol
que va perdurar en època franquista,
va perdurar en l'època, evidentment,
de l'època de la recuperació de la democràcia,
quan vam...
Era sempre.
Vull dir, jo crec que els tarragonins
que tenim una mica més de 30 anys,
els recordem,
els som els que es van viure una mica cap allà,
els que tenen més de 40,
és l'únic que recorden,
els anys 70,
d'acord?
I és molt important,
no l'hem de perdre mai, eh?
És nostre, eh?
El Magí de les Timbales.
I és un record dels patges municipals,
al segle XIX li van començar a dir
Magí de les Timbales
en memòria d'un d'aquests patges,
perquè abans devia ser el timbaler i punt,
doncs ara és el Magí de les Timbales.
I ara han arribat a la plaça de les Cols
els protagonistes, podríem dir,
d'aquesta santa tecla,
o almenys de la seva imatge gràfica,
són els gegantons negritos.
Ells són els primers
que encapçalen l'entremés dels gegants
que conformen tres parelles
que formen part del seguici popular de Tarragona.
La ciutat en té molts altres,
però el seguici popular
són tres les parelles que hi surten.
Els gegantons negritos són els primers,
després venen els gegants moros
i al final els gegants del cos del bou.
Els gegants negritos,
que des de l'any 2006
el que surten són unes reproduccions
de fibra de vidre.
Els originals estan gelosament guardats
a la casa de la festa.
Són les figures del segle XIX
que rememoren aquells viatges a Cuba,
els viatges dels indians,
viatges d'anada i tornada.
El gegantó negrito té una peculiaritat
que és un dels pocs gegants a Europa
que es conserven només de mig cos.
Són un dels elements
del seguici més estimats
per la canalla
i en guany, com dèiem,
protagonitzen els cartells,
les samarretes
i tots els elements
del marxandatge oficial
de les festes.
Unes figures precioses,
els negritos.
Són una passada.
A més,
és allò,
aquell punt exòtic.
Ara nosaltres no ho veiem així,
estem acostumats.
però llavors veure gent negra
devia ser,
si més no,
curiós.
Era aquell punt,
no era aquell punt,
que a vegades diuen
ostres,
de vegades apareix gent
que aterrissa
no sabem d'on,
que si som una mica racistes.
No,
és aquell puny exòtic,
el vol,
tal i qual.
I si són,
negritos són això.
D'acord?
Hem fet en guany,
tu ho has dit,
tot el màrqueting de la festa,
va ja també això,
però jo que soc molt crítica,
jo sé que algun dia
em fotrem una tarragona
i no passa res,
però la samarreta no m'agrada.
Eh,
doncs a mi sí,
eh,
mira,
mira,
com la lleixo.
És veritat,
clar,
però a veure,
aquesta samarreta
s'ha de tindre
o estilitzat
o molt petitet,
sí o no?
Sí o no?
Potser sí,
potser sí.
No,
no,
a veure,
escoltem.
Clar,
és blanca
i és una,
sí,
pot trair una mica
aquesta samarreta,
és veritat.
No,
jo sol dic una cosa,
a veure,
una samarreta,
saps per què ha costat
una mica entrar?
Ho dic perquè
vaig estar molts anys
que és blanca.
Quants anys fa
que no tenim
una samarreta blanca?
Costa molt, eh?
Sí, sí.
Abans estava...
De fet,
és veritat
que potser
no és dels anys
que se n'han vist
més,
les samarretes pel carrer,
no és la que ha triomfat més.
Ara,
els que estan ballant
a la plaça de les Cols
són els gegants moros,
també aquest punt exòtic.
Aquell punt exòtic
i jo crec
que és una de les coses
que encara conservem,
no sé quant durarà,
espero que molts anys
ho portin,
doncs,
vaig a dir
el que és políticament correcte,
la colònia gitana,
no?
Vull dir...
Lleta no se l'ha per alta,
sí,
els portant-nos els gegants.
Els companys
que ens trobem cada dia,
bueno,
cada dissabte al mercat
comprant la fruita i tal,
estan aquí portant això.
Jo crec que és molt important,
no?
La integració de la festa.
Diu,
però és que fa tants anys,
perdoneu,
jo tinc 36 anys
i els he vist
tota la vida
portant uns gegants,
no?
És una cosa brutal,
vull dir,
aquesta integració de la feina,
de la festa,
és molt,
molt guai.
I a més,
que van canviant
de grup musical
cada any,
cada santatecla
i s'adapten,
no?
I que...
M'expliquen
alguns dels companys músics,
no?
Toca'm una rombeta catalana,
no?
Això és brutal.
És que...
És una...
Aquí a Santa Tecla
que l'has de viure,
que has d'estar allà,
no?
I escoltar.
Nena,
toca'm una romba catalana,
no?
És molt bonic,
de veritat.
De fet,
són uns gegants
que tenen un aspecte
molt distingit,
ell porta un turbant
amb una pluma
al davant,
un tratge de color blau,
unes arracades immenses,
i ella va
d'un color veix
i verd
i també amb un turbant
amb un llarg vel
que penja de darrere.
També els veiem
en reproducció
de fibra de vidre,
els originals de fusta,
són de mitjans
del segle XIX
i estan genosament guardats.
I ara venen els que són
els gegants vells
de Tarragona,
també són moros?
Sí,
són els gegants
que coneixem
com a gegants
del cos del Bous,
d'acord,
perquè són la gent
que ho porten,
són on són guardats,
diguéssim,
encara que no fuciosament,
però és el que passa,
no?
I també són
aquests gegants
que tothom ens estimem,
no?
Miri,
estan tocant
els grans,
que es toca ferro,
que em perdoneu,
però ho he de dir,
s'han renovat,
han passat de ser
tres components,
dos gralles
i un timbaler,
a passar a
quatre gralles
i dos timbalers,
que han sigut
un dels que han tocat bé,
no han tocat bé,
perdó,
perdó,
no volia dir això,
vull dir que han donat
una mica el ball de gralles
del divendres,
van fer el toc
així divertit
conjuntament
amb els fonats
i amb la associació
de músics,
va estar molt bé,
molt bé,
molt bé,
i això vol dir
que també els gralles
que són indispensables
per la festa,
em va encantar
que vayan a la presentació
del llibre
de les músiques
de la festa,
del Francesc Sanz,
el llibre,
de la sèrie
Titans d'enguany,
i va dir,
és que ningú fotografia
els gralles,
és veritat,
però és que
estem tan acostumats
a sentir la seva música
que no necessitem
fotografiar alguna cosa.
I a més,
ara una música de gralla
que ja no només són
les melodies tradicionals,
sinó que cada cop
estan incorporant
més en el seu repertori
versions de peces contemporànies,
de peces actuals,
i que quan la sents en gralla
et provoca
al primer de tot
un somriure
i després et poses a ballar.
I tant,
i tant,
jo crec que de veritat,
jo com a consumidora
del ball de gralles
des de fa molts anys
i crec que companys meus
que van estar amb mi
de dir,
ostres,
fèiem molt de temps
però teníem gana,
ens arrencaven
de la cadira
per ballar,
no els toca fer-lo
tots, eh?
Tots,
de veritat.
Jo crec que la qualitat
de la música
a Tarragona,
sigui per l'escola de música,
sigui perquè la gent
s'està ficant
amb les piles,
escolta,
va endavant, eh?
I que és molt important,
perquè una festa,
una cercavila
sense música
no sé com la viure.
No seria el mateix,
ara ja han arribat
al mig de la plaça
de l'Escolz,
quan se comença
a fer ja una mica fosc
i comencen
a encendre llums,
els nans,
els altres elements
que segueixen els gegants
i que també
constitueixen
un dels entremessos
de la festa major
de la ciutat.
Són 13 figures
que representen
els diferents
estaments socials.
Els encapçala
el nanocapital,
del qual enguany
també n'hem estrenat
una rèplica
en petitó.
A veure,
ho trobo de veritat,
eh?
I perdoneu,
bestial, eh?
També vaig tindre
la sort d'estar
a la presentació.
El fet
de com ho han muntat,
que les escoles
participin,
que s'integri
més gent a la festa
és brutal,
d'acord?
I a més,
el nanocapital,
li vaig dir
a l'Àngel Cantos,
que és l'escultura,
dic,
Àngels,
m'ha vist
si has hagut
de posar
al costat
el nanocapital
original.
No,
no,
això no,
perquè si no compareu,
diu,
no,
és que clar,
a veure,
és tan gran
el nanocapital,
fixeu-vos,
és molt alt,
eh?
Vull dir,
bueno,
jo no sé molt alta,
però jo em fico
al seu costat
i em quedo una nana,
però hi ha gent
que es fica al costat
i aquest nano
ho fa més de dos metres.
Quan vaig veure el petit
vaig dir,
això és molt gran
per un nen.
I no,
realment,
preciós,
una còpia esplèndida
que no es va fer
amb moll,
evidentment,
perquè no es podia
fer amb moll.
jo crec que
el dels nanos petits
és una de les millors
idees
que s'han fet
amb els últims anys.
Els nanos vells
que són obra
de l'escortó
Berderol
del segle XIX
i ara
els que apareixen
ja a la plaça d'Òscols
són els nanos nous,
així com els nanos vells
representen,
com dèiem,
els diferents estaments,
hi ha el capital,
els arlequins,
els negres,
els andalusos,
els païsessos,
el metge
i la seva dona
i al final de tot
els nobles
que representaven
l'estament més alt,
els gegants
i els nanos nous
representen
la societat actual,
la societat
del tombant
del segle XX
i del XXI.
Són molt més moderns,
són actuals.
Són molt més moderns
però és el que dius tu
que estàs fes dintre ara,
que representen
una mica també
com s'ha recuperat
la festa i tal,
tenim la gent
els nanos
del Nàstic,
tenim els nanos
dels xiquets
de Tarragona,
vull dir,
ja no és pels xiquets,
vull dir,
estan representant
la importància
de les colles
castelleres
de la ciutat
i per tant
és aquella part
que s'ha d'anar,
jo no diria
que cada any
ni cada dos
s'ha d'anar
a fer més gran
però quan alguna cosa
o algú
sigui important
per ficar-lo
amb aquests nanos
es poden anar,
per mi,
es poden anar
fent més ample
a l'espai
i no em passa res.
I a més
és que són els
que saluden més
els nens,
estan encantats.
perquè estan
arran de carrer,
són els que
són més accessibles
potser,
els nens de fet
els anaven
saludant,
els anaven
donant les mans
i ara els que
s'estan situant
a la plaça dels Cols
és el
Vall de Bastons.
el Vall de Bastons
jo crec que és un clàssic,
vull dir,
ja ho sabem
de tot el Penedès,
de tot el Camp de Tarragona,
vull dir,
és una de les representacions
folclòriques típiques
de nosaltres,
no?
I que no es pot renunciar
mai a menys,
no?
Tenim,
en aquest cas,
el Vall de Bastons
de la Pedalta
de tota la vida
i també tenim,
després ja sé
que veurem
el Vall de Bastons
de les bars Santa Tegla
i és aquesta riquesa,
no?
les lluites,
les lluites armades
representades en pals,
no?
Que van sonant
i que ells mateixos
són part de la música,
no?
Escoltem-los.
Han acabat aquest primer ball
aquí al centre
de la plaça dels Cols
que gairebé
no poden entrar
a la plaça dels Cols
de la gent
que s'està plegant
cada vegada més
i que està fent pressió
cap a baix,
cap al carrer Maju
i és difícil
que els diferents elements
d'aquest seguici
entrin aquí.
Del que també és molt característic
del Vall de Bastons
a banda
del so
que fan ells
quan ballen
i piquen els bastons
és el so
del claviol
que els acompanya
i els marca el ritme.
Sí, és així.
i a més que nosaltres
tenim una particularitat
diferenciada
que en aquest ball
de bastons
que hem sentit
és una flauta
i els altres companys
serà un flaviol.
són d'aquelles coses
que s'estan mantenint
que potser els puristes
dirien
home
no s'hauria de fer
però realment
és que ho hem sentit
tota la vida
aquesta flauta
de plàstic
sentint-la perfecta
cap problema
però és sempre característic
el so
de la fusta
del flaviol
o de la flauta
i dels cascabells
també
els cascabells
que no els hem pogut sentir
especialment bé
perquè es quedaven
una miqueta lluny
però els porten els peus
i sonen
a mesura que van ballant
ara els que arriben
són una altra dansa
de les que conformen
el seguici popular
i en aquest cas
és el Vall de Pastorets
també és un ball
que arrenca
amb aquestes arrels
ancestrals
dels ritus
a la fertilitat
i una mica
a la terra
i a la fecunditat
i una de les figures
que els caracteritza
és la construcció
d'una petita torre
amb els bastons
que uneixen
i al capdamunt
s'hi posa
un dels pastorets
que saluda el poble
Sí, a més
hem de tenir en compte
també el Vall de Pastorets
és un ball parlat
és un ball parlat
que té diferents personatges
que són el majoral
la pastora
tenim deu pastors
els dos rabadans
els dos diables burlescos
burlescos
d'acord
i sempre s'inicia el ball
amb dues fileres
de cara a cara
i ells van ballant
colpegen el bastó
i això també
aquest bastó
més llarg
hi ha aquesta similitud
amb el que acabem de veure
amb el que acabem de sentir
per la ràdio
que és el ball de bastons
aquesta lluita
aquesta guerra de bastons
que es fa diferent
i evidentment
amb diferents
històries alegòriques
en el Vall de Pastorets
també porten cascabells
al voltant dels turmells
van vestits de blanc
porten una armilla
de color vermell
amb flors enganxades
un barret de palla
de l'ample
i així com en el ball de bastons
doncs el pal
amb què ballen
i amb què piquen
és curt
en aquest cas
és un pal
molt més llarg
i de forma
molt més corta
ara arriba
a la plaça
de les Cols
el ball
de turcs i cavallets
ho he vist bé
no?
el ball de turcs i cavallets
sí senyora
sí senyora
ara
sí
aquí tenim
representat
és que el nom ho diu
els turcs
i els cristians
les turques
que són
que van darrere
en aquest cas
i davant
la tropa
llaresca
de
capitanejada
per Jaume I
d'acord
un personatge
dins de molt
identitat nacional
molt alta
d'acord
molt
molt
marcada
i que és
doncs
està il·lustrant
doncs el que seria
i ens ha d'anar
una mica
si ho adaptem
a la nostra història
no?
vull dir
pensem que Tarragona
va ser
abandonada
al segle VIII
no hi va haver
cap mena
de moviment
polític
religiós
a Tarragona
fins al segle XI
quan és recuperat
pels cristians
quan es torna a fer
la seu metropolitana
de Tarragona
el 1091
i això és una mica
aquesta representació
que també es pot
resseguir
en tot el llavant
mediterrani
i sobretot
en els països catalans
Alacan
València
vull dir
aquesta sempre lluita
de morus i cristians
a qui li diem
turcs i cavallets
la nostra particular versió
d'aquestes danses
d'aquestes lluites
de morus i cristians
és un ball
bastant serignós
en la seva presentació
conformen dues fileres
amb una banda
els turcs
a l'altra
els cavallets
de fet el més característic
d'aquest ball
és aquesta
són aquests cavallets
que porten
de fet
és el que bàsicament
els veus dius
ja està
tot si cavallets
sí
està claríssim
l'elm
l'elm
que porten
els cristians
els cavallets
que són un elm
cristià
representat
amb moltes
amb moltes iconografies
de l'època medieval
d'acord
com a
amb la malla
també cristiana
i després
sobretot
doncs
els turcs
no
amb aquests
aquesta mena
d'inspiració
doncs
oriental
que ens estan marquant
aquesta diferència
no
i doncs
també vull
també vull dir
el fet
dels dolçainers
en aquest cas
aquí
està acompanyat
els músics
la música
és els dolçainers
del tresmall
no
que són del
País Valencià
i donen aquest toc
de la gaita valenciana
que encara ens dona
ens recorda
una miqueta més
encara que sigui
per similitud
doncs
les detalles
de
Moros i Cristian
el bar
al ball de
turcs i cavallets
que és un dels
més antics
dels que hi ha
documentats
a l'àrea catalana
daten de finals
del segle XIV
al segle XV
ja s'enfronten
amb els turcs
i surten
fins l'any 1804
a càrrec
de la confraria
dels pagesos
els van recuperar
l'any 1990
la seva bar de
Santa Tecla
que és
encara qui
en són
els responsables
el que no hem vist
és aquesta llusta
característica
de quan
fan les dues
files
i van fent picar
les espases
encara no ho hem vist
això
no però ara ja
ja arriba
vull dir
jo crec que ho sentirem
ara
no ho sé
és que no ho veig
tenim cada vegada més gent
és que de fet
és impossible
que facin
les danses
al centre
de la plaça
perquè cada vegada
està avançant més la gent
nosaltres també ens intentarem
obrir pas
perquè
anem passant davant
i al cap d'un moment
ens tornem a quedar enrere
ara tenim una millor perspectiva
com dèiem
les dues files conformades
amb els turcs
i els cavallets
i ara començaran
aquesta dansa
en què el que fan
és picar les espases
és picar les espases
iels prosecten
els extingueix
els epista
ielsЙ
els
els
els
els
els
I evidentment qui guanya? Els cavallets. Pobres turcs, eh?
És que està clar, no acaben gaire ben parats.
Al final, les espaces que es claven contra els turcs caiguts
i ara ballen en cercle, van passant en cercle per aquí, pel mig de la plaça de les Cols.
Aquest ball també es caracteritza per uns vestits molt llampants,
sobretot els que porten els turcs, els cavallets porten el cap cobert amb un casc,
que porten les seves petites cavallets dures i els turcs van vestits, com dèiem, de colors molt llampants
i porten un petit turbant circular al cap, molt peculiar, també amb un petit vel que en surt
i els acompanyaven, com dèiem, uns ocelliners vinguts del País Valencià,
que ens apropen més a aquestes guerres, a aquestes lluites de moros i cristians
que s'escenifiquen al País Valencià.
I ara arriben els més petits de la colla, aquests ja no necessiten una certa vila petita
perquè els joves són petitets, és el Vall del Patatú.
És l'element petit per excel·lència de la festa major, van ser dels primers elements recuperats
en època democràtica, d'acord, i ja són part de la festa,
vull dir, no poden passar a formar part de la festa petita, vull dir, és que són ells, no?
Són petits, són petits. Deuen tenir entre sis anyets, cinc-sis anyets, no?
Aquests de Canalla no en deuen tenir més.
Jo crec que no, eh? Vull dir, a veure, soc bastant dolenta per aquest tema, però som molt petits.
El Vall és molt senzill, però és molt representatiu del nostre tarannà català, no?
O sigui, podem dir que no és un Vall que representa, diguéssim, l'esperit carragoní,
però sí l'esperit català, no? I això també és molt important.
Si busquem en un context de recuperació de la nostra identitat,
com va passar a principis dels anys 80, no?
Escoltem-lo.
Aquest picà de mans, que és un dels trets característics d'aquest ball,
del ball del Patatuf, qui els acompanya?
Perquè em sembla que tocant la gralla el que veiem és un dels teclis d'honor d'enguany.
Sí, és un dels teclers.
El Tito Salvador.
El Tito i a més tenim el Jordi Salvador, que és un antagrailler, d'acord?
Germans i fills del preparador de les festes, el Genou Salvador.
Són els griers bordons, amb la seva composició clàssica.
Ens ha recuperat un dels griers que l'any passat almenys no hi eren,
per qüestions que desconec, d'acord?
I que són un d'aquests grups musicals que ens acompanyen any rere any
i que ja són uns clàssics i que sempre hem de tenir aquí davant de nosaltres.
Són dels que no falten, no fallen mai, perquè també són de Tarragona, són autòctons.
I ara està arribant al mig de la plaça d'Oscol,
es van sortint poquet a poquet els nens del Vall del Patatú,
que van vestidets amb color morat, porten una camisa blanca,
les ermilles de color morat i també la barretina de color morat,
que és la representativa del Camp de Tarragona, no?
Perquè sempre pensem en una barretina vermella, però aquí era morada.
Sí, és així.
Aquesta representació de color morat que ens representa a nosaltres
i que encara que a nivell nacional pensem sempre en la barretina vermella,
doncs aquí aquesta representació morada ens marca molt.
I ara aquí tenim el Vall de Cerculets.
El Vall de Cerculets també arrela amb aquests càntics a la fecunditat, a la terra.
També ha estat recuperat per l'Esbar de Santa Tecla, que en porten diversos.
El Vall del Patatúf també ho és, de l'Esbar de Santa Tecla, no ho havíem dit.
I aquest Vall de Cerculets es diu Vall de Cerculets,
perquè bàsicament els Vall de Toros porten uns càrcolets, uns cèrcols guarnits amb flors,
que és amb el que fan les figures que constitueixen aquests valls.
Sí, utilitzen aquests cèrcols, però a més, i ara aquí em perdonareu,
però ja tiro cap al gremi, cap a l'arqueòleg, no?
Són un dels valls que representen més bé el que és la vinculació
amb tota la festivitat romana, no?
Ens recorden les Saturnàries Romanes, les festes que es feien a la Deesa Flora,
també d'arrel clàssica, tot el tema de les festes de l'albre de maig,
d'arrel medieval, etcètera, etcètera, no?
És realment un vall ancestral, patrificat en els temps,
que a més tenen la sort, doncs, que ens representen el que coneixem com la bota,
que és el que acabaran fent, suposo, darrere d'aquest vall.
Veiem que s'estan entrellaçant, s'estan anant col·locant, no?
I que realment, doncs, la bota que faran ara,
que és del que prenen el nom, el vall, el nom dels pastorets,
és en el moment que un dels valladors és sostingut
dalt del munió d'arts entrelligats, dels cercolets, no?
És un dels moments d'àlgids, d'acord,
i que ens representen aquests valls més ancestrals, no?
I a nosaltres ens hem relacionat, sobretot, amb el que és la natura.
Van vestits els arancaires del vall de cercolets,
amb una camisa blanca, amb un mocador vermell ample,
que va creuat, al cap porten alguns mocadors,
i d'altres porten un barret amb flors.
Suposo que qui porta el barret amb flors
és qui dirigeix una mica el cap de la colla, no?
Sí, és una mica el que diríem el majoral, d'acord,
i el que està manant i el que està marcant.
Mireu, ara mateix s'acaba de plantar, veus?
Que porta el barret al mig, i és el que sostindrà la bota,
sostindrà damunt seu tota la munió dels cercolets,
dels arcs entrellaçats, i damunt se col·locarà el cercolet petitet,
el nen o nena, no hi visarà encara, damunt,
i farà aquest vall que és tan característic del vall de cercolets.
van ballant en cercle al voltant d'aquesta bota d'arcs entrellaçats,
ara col·loquen l'últim arc, queda tancada la bota,
abaixen la figura i a dalt hi posen...
És una nena, no em sembla?
Espera, com que porta un mocador al cap no ho veig gaire bé.
Jo diria que una nena, eh?
Però si no ho és, que ens perdonaran, eh?
Corona aquesta bota, també amb un petit cercolet amb flors de color de rosa,
i ara fan girar la bota aquí al mig de la plaça de les Cols,
i a poc a poc van sortint en direcció cap al carrer Marceria amb la bota conformada.
En aquest cas també els acompanya una banda de grellers, oi?
Sí, són els grellers de l'Alfàbrega que no havien d'anar amb aquest grup,
i hem fet un canvi perquè hem tingut una baixa d'última hora,
i hem fet un canvi amb el de tot a fer-lo,
i s'han canviat, que no passa res,
que tots són grups tarragonins,
s'assaven les peces, estan preparats perfectament,
i doncs uns altres hem donat solidaritat, s'han canviat.
Si demà el company de l'Alfàbrega, o la companya, està bé,
tornant al seu lloc original, que són els gegants, i ja està.
De fet, els grellers de l'Alfàbrega són precisament els impulsors
d'aquest ball de gralles petit,
que es podrà veure el diumenge a la tarda a la plaça dels Sedassos,
un ball en què també presentaran els seus dos gegantons,
que ja van sortir ahir per primera vegada a l'arrencada de gegants,
i que diumenge faran una mica també la seva segona presentació en societat,
que són l'Espineta i el Cargolet.
I ara arriba l'altre ball de bastons, el de les barres de Santa Tecla.
Aixececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececececec
Un ritme, el del ball de Bessons, que cada vegada es va tornant més frenètic, no?,
aquest cas sí que és un fabiol, deies, oi?, en el cas de les bares santa.
Sí, jo crec que sí que és un dels fabiols que van tocant, d'acord?,
i que va marcant aquest ritme cada vegada, com ho has dit, jo crec que l'objectiu aquest és aquest,
frenètic, salts cap a dalt, creuaments, aquesta representació de la lluita d'espases, no?,
amb bastons, que és una passada.
Sí, sí, molt impressionant, sobretot aquesta part final, amb un ritme agilíssim, amb una força increïble,
de fet, si es piquen els dits, m'imagino que es deuen poder fer molt de mal,
jo alguna vegada he vist algun pal d'aquests trencats i són pals molt bruixuts.
És el ball tradicional del Vall de Bastons, en aquest cas executat per l'ESVAR de Santa Tecla.
Aquest ball va néixer l'any 1975, a partir de la desorganització del Vall de Bastons de Tarragona,
el primer que hem vist, que de fet va estar un parell d'altres anys sense sortir,
i llavors, perquè no es perdés aquesta tradició, la del Vall de Bastons,
ho van recuperar l'ESVAR de Santa Tecla, que han seguit formant part del seguici popular de Tarragona.
I ara, els que arriben a la Blassa de los Cols són segurament el ball més animat
de tots els que conformen el seguici, el Vall de Gitanes.
Sí, el Vall de Gitanes que realment dona aquest toc d'alegria,
que el seu origen caldria, cal vincular-lo a les festes de l'arbre,
que ja hem dit abans, quan parlaven el Vall de Cerculets,
a l'arbre de maig, que és quan s'hi inicia un cicle positiu en les condicions climàticològiques,
i que, per tant, estem esperant aquella collita que ja ens vindrà els seus fruits a final d'estiu.
És aquesta alegria que representen els balladors amb el palc que s'aguanta al mig, d'acord,
i que van ballant tant gitanos com gitanes.
Clar, aquí a Tarragona no hem de vincular el tema dels gitanos,
sinó que hem d'anar abans, que no té res a veure amb l'etnia,
és una qüestió d'un viatge al passat, vinculat al tema aquest que dèiem,
de les bones condicions climatològiques i d'una bona collita,
i, per tant, una bona menjada i passar un bon hivern.
I també d'un cert festeig, perquè una de les coses característiques
és que dèiem que els balladors els hi aixequen les faldilles amb les noies.
Sí, té aquesta part picarona d'anar ballant i anar aixecant les faldilles i anar jugant.
És aquell toc de relaxació de la feina que està feta
i que ara ens podem permetre ballar, riure, festejar punts suspensius i tirar endavant.
És això, una mica.
Ho tenim fet, tenim l'hivern salvat.
i penseu que ara estem molt acostumats a anar al supermercat
i comprar el, no sé, el que sigui l'arrògica, no?
Però, clar, s'havia de treballar per tenir, durant tot l'any, no?
El menjar assegurat i tota la collita per l'any que ve, no?
Una altra cosa característica del Vall de les Gitanes
és que toquen les castanyoles.
A veure si ho podem sentir des d'aquí.
I aquest arbre de maig, com deia, és representat per aquest apal que porten al mig.
El Vall de Gitanes es configura al voltant d'un cercle
que va rodejant aquest apal amb un seguit de cintes vermelles i blaves
que van entreteixint, que de fet és la part més difícil del ball,
anar entreteixint entre aquestes cintes sense que se'ls facin nussos i se'ls enriudin
perquè les teixen i les desteixeixen al mateix cinc.
Així és, eh? I després l'alegria de sortir de plaça, com ens han dit, tal, suposo que de fons, no?
Una vegada d'esteixir-te per fora, no?
És la dificultat i la gràcia una mica del ball.
I ara el que arriba és un altre dels valls, concretament el Vall de Valencians.
En aquest cas també porten una barretina color morat,
que ja hem comentat que és la tradicional d'aquí, del camp de Tarragona,
de les comarques tarragonines.
Van pastits amb una camisa blanca, amb una faixa també morada
i amb una armilla de color verd i són considerats els antecedents més directes
que potser tenim dels castells al Vall de Valencians.
Sí, així és. I a més, doncs, sabem que a Tarragona,
la presència del Vall de Valencians a la nostra ciutat,
té la seva primera petjada en la participació d'un ball provinent del Regne de València,
que això ens digui amb el seu nom, no?, que ha visitat la ciutat al segle XVII
i que sembla que coincidia amb el que executava una campana,
posant-se els uns de peu damunt dels altres,
que és el que estem veient en aquests moments.
Han fet una estructura d'altres pisos, com dèiem, en forma de campana.
Podríem dir amb una enxaneta ja una mica crescudet, que ha saludat,
molt animat a l'afició.
En aquest cas, els acompanya una banda?
Sí, els està acompanyant els sonadors Bufalodra,
companys de diferents jocs del camp de Tarragona,
tenim gent de Val, gent que està de Vilafranca,
gent, doncs ara em disculparan, però jo ja m'he perdut.
És que, saps què passa?
Que te'ls trobes a tot arreu, ja no saps si són d'arreu,
són de Tarragona o són de Vilafranca, no?
Però realment són uns bons sonadors i, bàsicament, del camp de Tarragona.
A Vall de Valencians, que ja ha abandonat la plaça de les Cols,
hi ha els que arriben també molt animats, són el Vall de Cocis.
A Vall de Valencians, hem de dir que també va ser recuperat l'any 1997,
gràcies al treball de les barres de Sant Estegla.
I si el Vall de Cocis, que són els que han entrat aquí,
a la plaça de les Cols, porta aquest nom,
és perquè al cap hi porten uns cocis,
que si vegin, que no sap què és,
però un coci deixa de ser com una mena de recipient.
Sí, és un recipient que els que coneixem una mica la xeràmica d'època medieval,
un recipient, sabem com és, seria com, i perdoneu,
perquè ja s'ho porten al cap, un barret de copa molt alt, d'acord,
ficat al revés, en aquest cas, si ho utilitzessin com a cocis,
i que donen un aspecte molt allargarut.
El mot de cocis es relaciona amb la forma de les cocorulles,
com bé ha dit la companya,
i s'entén com aquesta forma troncocònica.
I també cal tenir en compte que tenen uns colors
que ens recorden el que és el tema de la marina,
és a dir, del nostre serratio, unes xarxes marineres,
i també, doncs, sentim una mica el que són els fruits dels cascabells.
Que porten les mans, porten com una mena de sonalls, no?
Podríem dir, en aquest cas, en lloc de portar-los als turmells,
porten uns sonalls que van llançant en l'aire.
En aquest cas, el ball de cocis, que va ser recuperat l'any 2004,
i és integrat dins de l'esbar d'en Saire de Tarragona.
I ara arribarà, darrere del ball de cocis,
és el que, sens dubte, és el més solemne dels bans,
el ball dels set pecats capitals,
que podem dir que...
És que són lletjos, eh? Aquestes màsqueres fan faradat directament,
perquè són els set pecats i les set virtuts que les acompanyen,
els pecats ben negres i les virtuts ben blanques.
Doncs sí, set pecats capitals que volen representar els set pecats
enfront de les set virtuts.
Això és el que deia del blanc i el negre,
ja tornem a estar una vegada a la lluita del bé i el mal.
Aquí hem una representació més de Corpus, Corpus Christi ens recorda,
i perdoneu, els puristes, però ens recorda una mica la moma de València,
aquesta solemnitat de ball, d'acord?
I que jo crec que és un dels balls que s'ha d'observar de prop,
de molt a prop, i qui ets.
O sigui, fins i tot dir-li, esteu ser qui ets,
anem a mirar la feina dumentària, no?,
el que tenen representat, els propis pals,
els pals que porten els pecats, no?,
que es tenen aquesta punta, puntejada,
com si fossin una cert representació del mal,
que coneixem tots i de la temptació,
i que si ens apropem, per exemple, a les virtuts,
com tenen en els seus mantells,
tenen representats els símbols,
com per exemple el símbol, la cuirassa, no?,
tot el que representa les set virtuts.
I si ens apropem també els set pecats,
a la seva màniga de vermell,
de vermell, becat, no?,
que tenim també les representacions animals dels pecats.
I jo crec que és un dels,
i no sé si se fa o no se fa, eh?,
però que seria, si no se fa,
estaria molt interessant poder fer-ho,
el fet d'anar a veure aquests símbols,
aquests animals, com el porc senglar,
el porc i altres elements, no?,
el boc, la rata, l'àliga, recordo, no sé ara, no?,
i que saps d'on estan trets del segle XIII,
del claustre de la catedral.
Són representacions, això?
Doncs està clar que la catedral és font d'inspiració claríssima
pel seguici popular,
perquè són tants els elements que ens han anat citant,
des de l'àliga, el lleó,
ara el ball dels set pecats capitals,
que trobaríem les seves referències directes
en el claustre de la catedral.
I és que es diré una més,
si us fixeu en les màscares que porten les virtuts,
qui estigui ara a la plaça d'Escol,
se giri cap a la catedral
i miri els pinacles una mica més a baix,
són les màscares que estan portant aquesta gent.
Es van inspirar a l'hora de fer el disseny,
perquè aquesta balla és de recuperació bastant recent,
l'element és originari d'entre els segles XIV i XV,
la primera referència datada que se'n té
és de principis del segle XV,
però la recuperació és recent,
és de l'any 2003,
és un dels elements que s'ha incorporat
fa relativament més poc temps
en aquest seguici popular.
Doncs sí, i ara mireu,
la Moixiganga, un també dels rituals,
un dels valls, jo crec que importants d'aquesta festa,
no vull dir que ens està marcant,
una cosa que no ens hem d'oblidar,
que a vegades companys meus de festa m'ho diuen
és que sortim de marxa,
anem a baixar l'àliga,
anem a fer moltes coses,
però és que estem donant-li,
d'alguna manera,
festa a la patrona, que és Santa Tecla,
i aquí tenim la simbologia, la gestualitat,
el simbolisme,
que són essencials en una festa
per explicar-nos, en aquest cas,
els moments captals de la vida de Crist,
i que segurament va ser en el seu moment
dissenyat amb la voluntat de controlar
les torretes que es realitzaven cada any.
Vull dir, aquí, cada vegada s'estan representant
un moment de la passió de Jesús Reis.
I en aquest moment, m'imagino per la forma que té això,
que és el moment de la crucifixió.
Veiem tres torres,
la que està al centre amb tres persones
que la integren
i que suposo que simbolitza el Crist Crucificat,
l'escena final de la passió.
Un altre element característic de la Moxiganga,
i que de fet va protagonitzar l'any passat
la mostra de folclore viu,
és aquests barrets que porten,
barrets ornamentats amb flors,
molt bonics,
flors de colors blanques i vermelles,
que van ser protagonistes de la samarreta l'any passat
i també, com dèiem, de la mostra folclore viu.
Doncs sí, jo crec que són un dels elements
més vistosos,
més nostrats,
perdona que utilitza aquesta paraula,
i que a més ens marquen això,
que no ens oblidem,
que és una festa religiosa,
però això no és una reivindicació religiosa,
és que nosaltres fem una festa que es diu Santa Tegla.
Sí, sí, és un honor a la patrona
i té unes arrels cristianes,
i encara que la festa cada vegada
va agafant-te d'un caràcter molt més laic,
i molt més a festiu i lúdic,
també encara queden totes aquestes traces
que us anem explicant del seu origen religiós,
i la Moixell Engan és un dels més clars
amb aquestes representacions
de la vida de Jesucrist
de fetes amb torres humanes.
I ara tanca ja la Cercavila Popular,
la banda Unió Musical de Tarragona,
com marca la tradició.
Sí, amb la seva música,
en aquest moment de Cercavila,
amb gràcia, amb salero,
d'acord de que la festa,
estem a la vigília,
demà hem d'honorar la patrona
i a totes les nostres representacions
cap a la patrona i cap al que sigui,
el que deies tu,
vull dir que cadascú viure la festa
com li dóna la gana,
i està claríssim,
però que és això,
l'alegria, el bon rotllo,
i el que no ens oblidem,
doncs que tenim unes basants,
unes arrels medievals,
unes arrels fins i tot romanes a vegades,
que és el que ens fan,
per exemple,
que estem nosaltres davant del carrer major,
la via sacra del segle XIV,
la via on es feien les processons,
doncs amb el temple d'August,
amb el segle I,
també baixàvem per aquí.
Ara que ja sabem que el temple d'August
el tenim aquí darrere mateix,
ara ja ho podem dir del cert, no?
Doncs almenys tenim el temple de culte provincial,
i clar, el culte provincial es feia august,
per tant,
doncs ja sabem que sí,
que està aquí a darrere la catedral,
quan s'han confirmat les excavacions
que s'han estat fent aquest estiu,
d'això en sap molt i mateix ell,
que ens ha estat acompanyant
durant tota la tarda
en aquesta retransmissió
de la cerca Vila Popular.
Ara s'ha acabat,
ara mateix aquí a la plaça de les Cols,
s'acaba de passar la banda Unió Musical de Tarragona,
que tanca aquest segle XIV popular,
la primera sortida al complet,
interpretant l'emparita o roc.
A poc a poc,
tota la munió de gent
que hi ha plegada aquí a la plaça de les Cols,
es comença a dispersar.
Us recordem que la cerca Vila segueix,
que continua recorrent els carrers,
els carrers de la Paralta
i cap a la Rambla Nova
per enfilar després de nou
cap a la plaça de la Font,
on culminarà aquest acte.
Demà la podreu veure de nou al complet
amb la sortida d'ofici
i a la tarda amb la possessió
del bas de Santa Tegla,
uns actes també que podreu seguir en directe
a través de la sintonia de Tarragona Ràdio.
Imma, bona tarda,
moltes gràcies per haver-nos acompanyat
i per haver-nos il·lustrat
en tots els teus coneixements.
Ha sigut un plaer,
m'ho he passat molt bé
i coneixements no ho sé,
però de veritat,
record i bon rotllo,
molt, molt de veritat.
Gràcies per convidar-me.
Moltes gràcies a tots els que ens heu estat seguint
a través del 96.7 de l'IFM
o a través de la nostra pàgina web
a tarragonaradio.cat.
Ja sabeu,
la festa continua aquí,
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Que passeu una bona Santa Tegla.
Adéu-siau, bona tarda.
Tarragona Ràdio es la radio de las festas.
Gràcies.
Gràcies.