Tres quarts d'una del migdia, en dos minuts, camí de la una.
Justament el que farem és allò que us comentàvem.
Ara fa un moment, en el temps del sumari,
què està passant a la part alta?
Hi ha establiments que tanquen les seves portes,
les raons són diverses i davant del dubte
hem volgut comprovar per què s'està donant aquest fenomen.
Fins al carrer Major de la ciutat s'ha desplaçat la unitat mòbil.
Saludem novament Joan Maria Bertran, Pep Ardila, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Sou al carrer Major, exactament?
Correctament, estem concretament a Mobles Grau
i estem amb el seu propietari, amb el Salvador.
Salvador, bon dia.
Teníem aquest dubte de si realment hi ha comerços que tanquen o no a la part alta
i per què ho fan.
Ho fan per la crisi? Ho fan perquè es jubilen?
Hem vingut a buscar la resposta i l'hem trobat.
Salvador, vostè no tanca per la crisi.
Home, jo tanco per...
Sempre que es tanca, es tanca per...
No per una cosa, sinó per més coses.
Jo tanco per salut, principalment, perquè m'han d'operar
i llavors influeix la salut, influeix l'edat també,
perquè encara que en falten un parell d'anys,
ja estic arribant a la jubilació
i la crisi també influeix, evidentment.
Aquests són els motius principals,
però el principal és la salut, que és el més important.
Això sempre és el més important, això sobretot.
Perquè vostès quants anys fa que hi són aquí?
Nosaltres, el meu pare va posar aquest negoci l'any 64,
o sigui que ara farà quasi 50 anys, pràcticament.
O sigui, 40 i no sé quantos anys.
Per tant, fa molts anys que sou al carrer Major,
a l'artèria d'aquesta part alta.
Vosaltres com heu vist això al llarg del temps?
És a dir, han tancat moltes botigues,
n'han obert també d'altres?
N'han tancat més que n'han obert, potser?
O sigui, el cas que en tinc, anem a dir, o la part alta,
el problema que tenia abans és que estava molt degradat.
O sigui, ja fa anys vam fer el pla en aquell Pepa, etcètera,
i sempre l'Ajuntament i els polítics
sempre han volgut revitalitzar la part alta
i han fet moltes coses.
El que passa és que el comerç que hi havia abans
era més tradicional, era de més anys,
duraven més les botigues i avui en dia hi ha més rotació.
O sigui, avui en dia hi ha botigues que es posen un any
i al cap de mig any tanquen i la canvien per un altre
o s'hi posen un altre.
Diferent d'abans, que la botiga, per exemple,
de l'àmpara esquivia aquí al davant,
va durar hasta que aquella senyora es va jubilar,
però ja venia dels pares...
O sigui, era una cosa més llarga,
cosa que avui en dia tot ha canviat.
Perquè ara costa més que una botiga estigui tants anys al mateix lloc
i que els fills, per exemple, continuïn el negoci,
que és el seu cas també.
Evidentment.
O sigui, jo, per exemple, si tanco,
en aquest cas jo tinc filles,
les meves filles no continuen.
O sigui, com que no continuen, ja tenen la seva vida feta
i llavors és incompatible.
O sigui, no continuen.
Què creu que ha de tenir el petit comerç o botigues,
com els que hi ha a la part alta,
per poder sobreviure?
Home, avui en dia està complicat,
perquè no és com abans.
però, evidentment, el més important és que sigui un tipus de negoci
que no digui que sigui especial,
però que sigui una mica únic.
que hi hagi, o sigui, que sigui una cosa que sigui,
ja ve artesanal,
amb productes que siguin especials, digue-li com vulguis,
però que no siguin uns productes,
o sigui, com, per exemple, puguin tindre els grans magatzems,
que hi ha una quantitat i una varietat que no es pot competir,
sinó que hi hagi coses especialitzades,
però dintre d'aquesta especialització que es pugui viure d'allò.
Perquè, clar, si tu poses aquí una botiga, no sé,
de taps de xampany,
doncs segurament no podràs viure.
Només amb això.
He de buscar tipus de negocis que tinguin sortida.
Per tant, una mica d'espacialització, eh?
I artesania.
O sigui, coses que no les pugui tindre ningú més.
I parlant de comerç,
vostè què creu que fa falta la part alta a nivell comercial?
Home, a nivell comercial el més important seria
que els comerciants es posessin tots d'acords i anessin a una.
Però això ja s'ha intentat algunes vegades
i hi havia l'associació del casc antic,
l'associació del carrer Major,
l'associació del carrer Merceria,
i ara no n'hi ha cap.
O sigui, hem arribat en un moment
que n'hi havia tres o quatre
dintre del mateix casc antic
i ara no n'hi ha cap.
Per tant, això vol dir que cadascú va per ell.
Llavors, anant cadascú per ell,
encara es fa més difícil la cosa.
Vostè encara no tanca, eh?
Vull dir, no està tancat encara el comerç,
sinó que encara estarà uns mesos acabant de liquidar-ho tot.
Evidentment, sí.
La nostra idea és tancar el primer trimestre, aproximadament.
O sigui, anem liquidant, la liquidació va bé,
estem contents de la clientela,
o sigui, ens ha respaldat bé
i tothom ens fa la mateixa pregunta.
Ai, com és que tanquen?
Doncs, bueno, perquè totes les coses tenen un final.
I en aquest cas, com que ja he dit abans,
que la nostra generació que segueix no segueix,
doncs, es tanca i s'ha acabat.
Perquè és una clientela molt fidel, no?
No és clientela que passa, entra i compra,
o és clientela de tota la vida?
Home, nosaltres sempre hem tingut,
més aviat, clientela addicte o fidel,
digue-li com vulguis.
O sigui, perquè, clar, si diguessis
què veneu només als veïns de la part alta?
No, nosaltres tenim clients a tot arreu,
al Serrallo, a tots els carrers de Tarragona,
a les bosques de Tarragona,
a Torreforta, o sigui, a molts llocs.
Per tant, vol dir que la clientela nostra és fidel,
perquè, a més, per pujar aquí,
ja saps que cada vegada hi ha més problemes per pujar.
O sigui, perquè pugen aquí,
entre la pujada, el pàrquing, etcètera, etcètera,
de les obres.
Quan te venen és perquè t'aprecien,
si no, ja no vindrien.
Ja no vindrien, no?
Salvador, moltíssimes gràcies per haver-nos atès,
que acabin d'anar bé aquests mesos,
i la nova etapa de la vida, que també s'obre,
que ja serà diferent, també, sense treballar, en aquest cas.
Bueno, ja veurem com va.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Hem volgut venir a Salvador Grau a veure-ho,
perquè, com dèiem, ell es jubila
i tancarà d'aquí uns mesos,
però hem volgut parlar amb diversos comerços de l'apartada,
que fa moltíssims anys que hi són,
i que també tenen la seva opinió
sobre quina és la situació en aquest punt de la ciutat.
Tots han coincidit, com dèiem el Salvador,
amb l'especialització.
És la paraula clau perquè ells creuen
que el comerç, el petit comerç, tiri endavant.
Si us sembla, ho escoltarem.
Magdauller, bon dia.
Bon dia.
Estem a la botiga Prats, a la plaça de l'Escolz,
al vell mig de la part alta.
Vosaltres fa moltíssims anys que hi sou.
Sí, del 1896,
és l'últim, el primer document que trobem,
podria ser que fos d'uns anys més enrere, encara.
però el primer paper que trobem escrit
és d'aquesta edat, sí.
Déu-n'hi-do, molts anys, eh?
Molts anys, molts anys, sí.
I en guany, vaja, 1897,
són molts anys que em dèiem,
a finals d'any no sé si em va comentar
que potser ja decidien de tancar, ja.
És que jubilem.
Ja els jubileu, eh?
Com en qualsevol altra feina,
la gent ens esperem jubilant, ja està.
Ja està, ja està.
Han canviat els costums,
han canviat les botigues,
han canviat tot,
i si hi ha algú que vol seguir el darrere,
doncs ja ho veurem.
A nosaltres aniria molt bé que hi hagués algú,
perquè si vivim aquí aniria molt bé tenir una botiga a prop,
però si no, doncs farem el normal que fa tothom.
Quan tenim l'edat, ens jubilarem.
Perquè és una botiga
de... no n'hi ha cap igual a la part alta.
Vull dir, sou els únics que veneu tot tipus de productes,
com aquí, per exemple.
Sí, segurament que sí.
Segurament que ara sí.
Havíem sigut moltíssimes les botigues aquí dalt,
però de mica en mica han anat caient totes,
i ara doncs ens tocarà a nosaltres, segurament.
Vostè creu que falten comerços com el seu,
aquí dalt a la part alta?
Esclar que en deuen fer falta,
però aquí és el valent que s'hi posa.
A la part alta ha perdut molta població,
som molts menys dels que érem abans,
han canviat els costums,
la gent que quedem som tots gent gran,
llavors què hi vols fer amb això?
Vull dir, no, no,
tantes coses ens farien falta,
i ens farien falta cinemes,
dintre de Tarragona,
i si fossin aquí dalt a la part alta,
encara millor,
però no calgui anar tan avall,
i tantes coses que, evidentment,
aquí dalt no ens en posaran cap de cinema.
Cap, segur, eh?
Amb tota seguretat.
Doncs de botigues,
fan falta, fan falta, fan falta.
No ho sé si fan falta.
No ho sé si jo quan m'ajubli,
suposant que aquí no s'hi posi ningú,
seguiré comprant amb aquest tipus de comerç,
també és molt fàcil que jo també
me posi, doncs, doncs, doncs,
dintre dels costums d'ara,
que és anar a un altre lloc,
que hi hagi de tot,
que sigui molt gran,
que s'hi pugui aparcar,
és el normal,
és el temps que porta això.
Va, que ens ha dit això que ens preguntem,
si fa falta o no,
si realment la gent va a comerços com el seu,
o va majoritàriament a grans superfícies...
Home, això ja sabem fa molts anys
que les botigues petites estan mortes i enterrades,
això fa molts, molts, molts anys que ho sabem,
i realment així ha sigut,
ha anat baixant, baixant, baixant, baixant,
tu ets una persona jove,
que si vas a comprar em diràs tu,
tu on vas a comprar?
Amb una botiga tradicional
o vas a una botiga de les d'ara,
que és el normal.
Un dia t'agradarà molt anar a una botiga tradicional,
però t'agradarà anar-hi un dia.
O si compres una cosa molt especialitzada,
d'aquelles que la vas a comprar,
que hi vas dues vegades a l'any,
i amb això una botiga no es pot pas mantenir.
Perquè s'ha convertit potser en això,
botigues petites com la de vostè,
per buscar alguna cosa en concret,
o per... no?
Clar, o pel descuit,
que ja està molt bé,
nosaltres no ens podem pas queixar fins ara,
però clar,
a punt que doncs nosaltres,
jo no sé ni el que fa falta,
ni el que deixe de fer falta,
jo només sé que nosaltres ens jubilem,
perquè és el que toca.
És el que toca, ja està.
És més que això,
i res més.
Per tant, re de la crisi, eh?
O s'ha notat també una miqueta?
S'ha notat.
Ah, la crisi també es nota.
La crisi ho nota en tothom,
els grans i els petits segur que sí,
esclar que es nota també,
però si no hi hagués crisi
també ens jubilaríem, eh?
Amb tota seguretat.
Ja s'han treballat prou anys, no?
Exacte, molt bé.
Doncs moltíssimes gràcies i bon dia.
Molt bé, bon dia.
Pere, bon dia.
Hola, bon dia.
Ell és de la botiga Antiguetats Poblet,
un dels comerços històrics
del carrer Major,
a la part alta.
Vostès com veu la situació dels comerços
en aquesta zona de la ciutat?
Bueno, doncs veig que, com tot,
la situació comercial en aquest moment
a Tarragona i al resto del país
està, doncs, injusteta.
No em puc queixar,
encara vaig venent, no?
Però no és el que era.
perquè parlàvem fins a...
fa una estona amb la botiga Prats
a la plaça de les Coses
i ens deia que potser el petit comerç
està mort i enterrat.
Vostè també ho creu, això, o no?
Home, jo crec que la botiga Prats
és l'única que queda
centenari aquí dalt
i com una botiga d'alimentació
que si algú posés una botiga d'alimentació
a la part alta
es guanyaria la vida.
Perquè no en queda quasi cap més.
Perquè fa falta, no?
Tinc botigues com aquesta.
Sí, i tant que sí.
Jo com a antiquari,
doncs, bueno,
havíem arribat a ser en un moment
bastant antiquaris.
ara només quedem tres
i, bé,
jo em podria jubilar,
però, bueno,
és una frunya que m'agrada
i em podria jubilar
perquè precisament
d'aquí pocs dies
compleixo l'edat.
Ja, ja l'edat.
Però no em jubilo
perquè m'agrada molt.
M'agrada.
M'agrada, sí.
i llavors, doncs, bueno,
no es ven el que es venia,
però és la meva afició,
és el meu hobby,
és la meva passió.
Com quant anys fa que hi és, vostè?
Aquí, 35.
En aquesta tenda.
i amb una tenda
que hi havia aquí mateix,
que era de la meva família,
53.
Molts anys dedicats al negoci.
Sí, primer amb un altre tipus de negoci,
35 i aquest.
I vostè,
quins comerços creu que fan falta
a la part alta?
Home, per exemple,
si tanca la botiga de prats,
jo crec que fa falta
un comerç d'alimentació,
potser més posat al dia
que el que està ara,
i especialització,
entens?
Però, esclar,
tant de centres comercials,
això,
és especialitzar-se.
No ho sé,
jo conec molt Europa
i els cascos antics,
els centres històrics,
els comerços són especialitzats
en alguna cosa
que no es troba
en un centre comercial
o en una gran superfície.
I aquí crec que els antiquaris
quedem pocs,
però crec que anirem seguint.
no tinc ganes de tancar encara,
eh?
Ja dic que podria tancar
el diumenge que ve.
Diumenge que ve,
eh?
Fa uns anys.
Sí.
Bueno,
felicitem d'avançat, ja.
Gràcies,
gràcies,
però no tanco,
no tanco.
Ens hi hauríem quedat
tot el matí,
de fet,
hi tornarem,
Iolanda,
perquè crec que hi tenen molt a dir,
hi ha molts comerços
a la part alta,
ja ho has vist,
que molt la paraula
especialització
és la clau
per tenir endavant
comerços com aquests,
hi tornarem,
hi tornarem.
Doncs ha estat una primera
presa de contacte
els que realment coneixen
la part alta de la ciutat,
els que hi viuen
i treballen.
Josep,
gràcies.
Adéu-siau,
que fins després.
Fins després.
És la una,
pràcticament temps
per les notícies.
En uns instants
tornarem,
parlarem de l'última
lada del Nàstic
en companyia de Jordi Blanc
i acabarem el programa
tot conversant
amb Helena Arcelín,
una tarragonina
d'origen atià,
viu aquí,
professionalment
és la secretària.