Aquí seguim amb tots vosaltres en directe des de la casa Cefus.
És l'espai que acull l'oficina de la candidatura
a Tarragona, capital de la cultura europea, 2016.
També acull els serveis de Tàrraco Viva.
Una casa que té història i com a seu de la candidatura
la història és més curteta, perquè si no anem a ratx
va ser aquest estiu que de manera oficial i formal
es va inaugurar com a oficina de la candidatura.
Saludem Teresa León, ella és tècnica.
Teresa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acollir-nos aquí.
Passa molt bé.
Estem encantats.
Aquí vingueu, és una casa oberta a tothom.
Jo no sé si ho he dit bé que va ser aquest estiu
que de manera formal i oficial es va tallar la cinta de la inauguració.
Sí, més o menys va ser començaments del maig
que ens van traslladar, però la inauguració oficial
van aprofitar la nit 10 de TV3 per fer l'acte de tallar la cinta
en plan simbòlic, que és quan ho van fer a tota la ciutadania.
De fet, jo anaven anunciant des de l'any passat
amb els programes que fèiem, que ja estaven aquí,
físicament treballant perquè fins ara estaven al Museu d'Història
i tot i que es visualitzava els fulls d'adhesions
i com a punts d'adhesió d'aquí pots aterir-te en tots els museus
i en alguns altres punts de la ciutat,
van decidir que la candidatura havia de tenir
una acció oficial oberta a la ciutadania en general.
Has esmentat el tema de les adhesions a la posterior taula rodona
que tindrem en el tercer pis amb diferents representants polítics,
també amb el coordinador tècnic de la candidatura, Joan Cavallé,
en parlarem, però si no va xerrada, el 2009 l'heu tancat
amb més de 20.000 adhesions.
Sí, és una de les coses que més ens sentim orgullosos,
entre tots, ara que tenim aquí voluntàries
i que tenim les altres companyes que hi treballem,
que és una feina que sembla fàcil de dir, 20.000 adhesions,
i a més si compares amb altres, però és molt difícil,
a veure, és una feina de formigueta,
però que a poc a poc hem anat aconseguint aquesta xifra
i que ens sentim molt orgullosos,
independentment que la pugem molt més o no,
vull dir, pensem que anar amb uns 25.000,
ara estem al voltant dels 21.000, creiem,
i pensem que d'aquí a que es tanqui, s'acabi l'any
i s'entregui el projecte i tot el que s'ha fet,
pensem que és una xifra molt digna.
Aquestes adhesions, recordem-ho,
es poden fer a través d'internet,
a través de la web de la candidatura,
però també físicament, aquí o a qualsevol de les dependències
que depenen del Museu d'Història, de l'Ajuntament.
A l'OMAC, a punts de turisme,
tots els punts que hi ha per la ciutat distribuïts,
els poliedres, que no en sortia la paraula,
també tenim fulls d'adhesió,
tenim el Patronat de Turisme, tenim la Rambla,
i jo penso que la manera més fàcil,
que ja ho hem dit moltes vegades,
és entrant a la pàgina web de la candidatura,
que són les tres oves dobles,
tarragona2016.org,
i llavors allà de manera directa us adheriu.
Ara també podem dir que d'aquí a molt poquet,
ja estrenarem una nova pàgina web,
però bé, que tot això ja en parlarim i en tindrem temps.
Tot això es visualitza físicament aquí, a la casa Cefus,
i és on hi ha un reduït, però realment molt treballador d'equip humà,
que estan dia rere dia,
aquí no només fent aquesta feina d'atenció al públic,
naturalment, sinó d'aquella feina de treball de formigueta,
com deies, que no es veu.
Aquesta casa jo crec que és una de les grans desconegudes de Tarragona.
Sí, ara ho comentaven,
perquè si qualsevol persona entra per internet,
trobarà poquíssima cosa,
simplement que és una torre medieval,
que té una porta d'ovellada,
que té uns carreus que des de fora ja es veuen molt ben formats,
però no hi ha més informació.
Llavors, clar, vull dir,
cadascú entra dintre de l'encant de la gent que et diu
Ah, doncs es diu Casa Cefus,
perquè es veu que la gent que l'habitava
alguna vegada van robar i van dir
Safo, Safo, i s'ha quedat aquest nom.
Sí, una vegada m'ho van explicar.
És perquè era el nom d'algun senyor il·lustre.
No, no, i hi ha com molta cosa
que forma part de la cultura popular,
però que no la sabem,
i el que podem dir és que és un edifici
que forma part del que és el patrimoni històric,
que és una torre que es conserva molt bé,
tot i que s'ha adaptat en tres plantes,
com bé has dit que hi ha a Tarracoviva,
aquí hi ha a la seu de la candidatura,
que és petiteta però que està molt ben aprofitada
perquè és un espai que, com ja hem dit,
es conserva molt bé,
que pensant que va ser molt important
en època medieval
perquè estava en una de les zones
més estratègiques de la ciutat,
una de les portes més importants d'entrada,
que és el portal del Roser,
o sigui que això sí que se sap,
però que, a veure, segurament hi ha molta més informació,
però no tanta com ens pensen
i potser poden aprofitar qualsevol problema
per parlar-ne, no?
Quan en sapiguem més,
perquè ara només sabem això
que és una torre medieval,
que l'estructura és l'original
i que l'hem adaptat
i que està oberta a la ciutadania en general
si volem venir a visitar-nos.
Un dels potencials que tenim a la ciutat de Tarragona
pel que fa a l'aspecte cultural
són un gran catàleg de savis,
si em permets,
d'experts i estudiosos
de la història de la ciutat de Tarragona,
per tant, comptarem amb ells
perquè vinguin al programa
i que ens ho expliquin tot això
perquè, com dèiem,
a l'inici d'aquesta hora del matí
de Tarragona Ràdio.
Avui som aquí perquè,
seguint la dinàmica de la temporada passada,
en guany també,
Tarragona Ràdio vol apostar
per la candidatura a Tarragona Capital
de la Cultura Europea
i a partir d'avui ens atem
tot un seguit d'espais, Teresa,
que anirem compartint amb vosaltres
els dijous des dels estudis
de l'Avinguda Roma, en aquest cas.
Això espero.
Fa temps i, com la Iolanda
ja ho ha comentat moltes vegades,
ja l'any passat ja volíem fer,
si us en recordeu,
un programa que s'acepus
i començar i donar-lo a conèixer,
però no va poder ser
per alguna altra cosa.
Llavors, avui ens sentim molt orgullosos
d'estar aquí
perquè, d'alguna manera o una altra,
o sigui, només com a oients,
no la podem visualitzar,
però poden estar aquí físicament.
La temporada passada
vam passar pel matí de Tarragona Ràdio
i per aquest espai
moltíssimes entitats,
col·lectius, culturals,
tots van donar el seu parer.
Enguany, diguem-ne que li donarem
una fesomia diferent a l'espai
per anar dinamitzant aquest espai.
No repetir-nos
és el que intentem sempre fer
en la mesura del possible.
I vam tenir ocasió de parlar
cap al final
amb una representació dels voluntaris,
d'aquest cos de voluntaris
de la candidatura
sense ells,
sense elles,
gairebé impossible.
Jo els tinc presents
en els diferents esdeveniments
de la ciutat.
L'últim que em ve al cap,
Santa Tecla.
recordo que com que nosaltres
ens instal·lem allà
durant tots els dies
que duren les festes,
a l'estat de les festes,
hi havia una taula
i permanentment
parelles de voluntaris
que no només estaven allà,
mira, asseguts a la cadira,
sinó que sortien a la Rambla,
empaitaven en el millor sentit del terme
a tothom que passava per la Rambla
per explicar-los-hi
què era la candidatura,
que presentessin la seva adhesió.
Sense els voluntaris
em penso que, Teresa,
la cosa aniria a coixa, no?
Podem dir, sí,
sense els voluntaris no són res.
A veure,
són el nostre tresor
més preuat
del que és l'oficina de la candidatura
perquè sense ells,
és veritat,
no haguessin aconseguit
totes aquestes adhesions
i tot aquest suport,
perquè el suport és caliu humà,
no?
I llavors,
ens sentim molt orgullosos,
ho hem dit moltes vegades,
content amb ells,
són un número
que penso que no és gens menysperable,
perquè són 1.092,
i de voluntaris actius
podem dir que són gairebé 200,
són 200 persones
que desinteressadament
estan venint amb molts actes,
han fet acte de presència
des d'aquest estiu
en tot el festival ETC,
quan s'han fet obres de teatre
i programació estable
al Metropol
també han sigut presents,
s'han anat a fires,
congressos,
a tot arreu
i de manera desinteressada
gent que com una formigueta
ha anat aconseguint adhesions
allà amb el seu entorn
o per iniciativa pròpia
allà on han volgut, no?
Les interessa que hi ha
més de 1.000 persones
que en el moment
que se les activi,
que es premia el botó,
estaran disposades
a col·laborar
i a donar suport
a qualsevol acció
que es faci des de la candidatura?
Això esperen.
A veure,
el voluntariat
és una cosa
totalment voluntària,
com el seu nom indica,
vol dir que no forcega ningú
i la gent desinteressadament
col·labora o no,
però en principi sí,
aquestes persones
moltes t'hi diuen
ah, jo soc molt gran
però desinteressadament
si hi ha alguna cosa
que jo hi pugui fer
doncs la faré,
vull dir que
i hi ha gent que t'hi diu
jo el que vulgueu,
vull dir que estic disponible,
vull dir que
és una fina molt
de contacte humà,
de trucar-nos,
d'enviar-nos correus,
d'estar en contacte,
d'organitzar-nos
i de coordinar-nos
perquè si no,
no hi podrien
i clar, evidentment
sí que comptem
i si arribem a ser
capital europea de la cultura
esperem que no només
siguin 1.092
sinó que siguin,
no sé,
com a Barcelona,
no?
Això que dius és curiós
perquè quan els hem visualitzat
els voluntaris
vèiem des d'estudiants
de batxillerat
o universitaris
fins a persones grans jubilades
que esmercen unes hores
del seu temps.
Tenim aquí 3 voluntàries,
no us allunyeu,
em falta una.
Ah, no, no,
les tinc aquí a les 3.
Acosteu-vos,
acosteu-vos.
La Loli Campos,
Loli,
bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Mercedes Varea,
bon dia, Mercedes.
Hola.
Com anem, bé?
Bé, bé.
La Mercedes és molt voluntària
de moltes coses.
De masses.
És professió voluntària,
podríem dir,
perquè ja la coneixem
en altres fronts,
és veritat.
I la Lupe Tortajada.
Lupe, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir avui.
Ja hem vist que s'activen, eh?
Escolta,
veniu al programa de ràdio
i heu organitzat
la vostra vida,
la vostra feina
per ser avui a la Casa Cefos,
que m'imagino
que ja coneixíeu vosaltres, no?
Sí, per descomptat.
És el nostre lloc de trobada.
Lupe,
tu, en quin moment,
com t'assabentes
que es reclama
la participació de voluntaris
i decideixes fer-te
voluntària de la candidatura?
Mira,
jo me'n vaig assabentar
buscant les entrades
aquí a la Casa Castellarnau
i hi havia unes bulletes
per ser candidata,
per ser voluntària,
perdó,
i me'n vaig assabentar
una miqueta
de què era això,
es vaig preguntar-ho
i em vaig apuntar
com a voluntària
i al cap d'uns pocs dies
em van cridar
perquè feia
el del Cis Romà
a l'11 de setembre.
Em vaig apuntar,
em van donar la samarreta
i arrel d'aquí
ja va començar
la meva integració
dins del voluntariat
i estic molt feliç,
és molt bonic,
hi ha un grup molt maco,
la Teresa i la Montse
són encantadores,
t'acompanyen
sempre amb la seva rialla
i sempre amb la seva ajuda
i vaja,
per mi és molt maco,
molt maco.
Coneixies l'existència
de la candidatura
abans de trobar-te
amb aquell paper
que havies de fer a l'adhesió?
No,
no,
no,
no,
me'n vaig assabentar
el dia que vaig anar
a buscar les entrades
per anar a un concert
al Palau.
I en la teva tasca
com a voluntària,
què és el que has fet fins ara?
Ui,
busca firmes.
Què és el que no has fet?
Què és el que no has fet?
Busca firmes.
Sempre que em criden,
doncs,
si puc,
hi participo,
he anat al Camp de Mart,
a la Rambla,
o com dius,
per Santa Tecla,
i doncs,
sempre molt feliç
i sempre buscant firmes
i explicant a la gent
el que és la nostra candidatura
i motivant a la gent,
eh?
I la majoria
ho fan encantats
i si podem,
doncs,
també es fem voluntaris,
eh?
Es fem integrat
dins del nostre grup.
Russelitisme,
eh?
Correcte,
sí,
digues que sí.
En parlarem sobre aquesta tasca
de buscar assignatures
i les reaccions
i el coneixement
que heu trobat en la ciutadania,
però a mi m'agradaria
que la Mercedes m'expliqués
per què
quan es va fer voluntària.
perquè coneixia per la feina
la Teresa i la Montse
i estic molt connectada
amb coses,
m'han dit
i m'agrada la idea
de participar
i com tinc temps,
no,
no tinc molts temps
però ho trec d'on puc
i...
Molt no ho deus tenir
perquè com deien,
la Mercedes
és una persona molt activa
a la ciutat de Tarragona.
I m'agrada,
no ho sé,
la gent,
vull que la gent sàpiga
que Tarragona existeix,
que no solament
està por aventura
i que n'hi ha moltes coses
per veure
i que Tarragona
pot ser capital
de la cultura perfectament.
Entre altres coses
has recollit signatures també,
no?
Moltes,
sí,
sí,
m'he passejat
per també
camp de mar,
metropol,
al carrer,
en centres
quan ens diuen
que anem,
sí.
Té una mica de competència
entre vosaltres,
tu quantes has recollit,
jo tantes,
jo tantes de guanyo.
no,
a veure,
no,
jo no ho faig
i no he vist
ningú que ho faci.
Jo no ho faig per altres,
sí,
pensava que...
No,
no,
però sí que m'en fixo
de les que han agafat
i dic,
escolta,
Merge,
estàs molt darrerida,
espavila i fica,
i llavors sí que tinc
una mica de competència,
no malsana,
sinó,
d'a veure si puc arribar
perquè dic,
aquesta gent té un don especial
per agafar firma,
sí,
jo sé que una mica
més paradeta,
llavors sí que m'en fixo
en la velocitat
que alguna gent té
i la que jo no tinc,
llavors m'espavilo,
però de forma sana,
no tinc competència.
Em penso que no hi ha
un gran premi,
eh,
qui recull més,
per tant,
tampoc no cal competitivitat,
però sana,
com deies,
Loli,
tu ets de les que recull
més signatures?
No creo,
igual que tothom,
no hemos puesto un baremo.
Tu com vas arribar
al voluntariat de la candidatura?
Creo que como mis compañeras,
yo fui a recoger unas entradas
a la casa de Castellarnau
y vi lo de las torchas
y me va a agradar,
me hice voluntaria
y desde entonces
no he parado.
Creo,
no he parado,
creo,
no lo sé.
I diuen que no,
eh,
que la Montse
i la Teresa
diuen que no,
que ets de...
Si puedo,
vengo,
si no puedo,
ellas lo saben
que estoy aquí
siempre que puedo.
I et truquen per telèfon,
et diuen,
escolta Loli,
que aquest cap de setmana
ja que et va bé de venir,
sí,
un e-mail
o una llamada,
una trucada.
I a banda de recollir signatures,
què més has fet?
Creo que nada más,
hablar con la gente,
intentar concienciar.
Como dice la compañera,
no solo es por aventura
y yo también estoy un poco harta
de que Cataluña fuera de aquí
se nos conozca a Barcelona.
Y no somos Barcelona,
somos Tarragona.
Veniu una miqueta,
que farem una mica de tertúlia,
és que tenim un micro
perquè estem a la planta baixa
i estaria bé
que intervinguéssiu
quan volguéssiu.
Quan parleu amb la gent,
però jo ho vaig veure això
a les festes de Santa Tegla,
m'hi fixava,
que s'acostaven
i hi havia persones
que coneixien
l'existència de la candidatura,
però hi havia d'altres que no.
No,
perquè penso que molta gent
el confort amb Tarragona 2017.
Llavors has de dir,
no, escolta,
són dues coses diferents.
No, no, jo ja he signat, no?
Sí, és una altra cosa.
Ah, i això de Capital de la Cultura
que és llavors, no?
Llavors és això, no?
No és que és Capital
de la Cultura Europea,
això serà fora d'aquí,
però que va bé que es conegui
i no és 2017,
sinó que ja està bé
que també se conegui per allà,
però que siguin per dues coses.
Llavors jo penso
que no és una cosa
davant de l'altra,
sinó que són dues coses diferents,
però que són bones
perquè són dues coses diferents
que per Tarragona va bé.
Llavors...
Es poden complementar perfectament.
Són dos morts a part.
I no només complementar,
sinó que projectin
la ciutat de Tarragona
per dues bandes,
no per una sola,
ni una per...
Exacte.
Llavors crec que Tarragona
pot mostrar les dues coses.
per una banda,
la part esportiva que pot
i per una altra banda
la part cultural
que la gent no sap
que Tarragona
té tantes coses boniques
per veure
i que pot competir
amb altres ciutats
per això.
i nosaltres mateixes,
perdona,
també ara estem descobrint coses
que no coneixíem.
Jo personalment
estic descobrint coses
que no coneixia
i això és molt enriquidor
i molt maco
a nivell personal.
I ho transmeteixes,
eh?
Perquè ho transmetim.
Home,
temps com deia la Mercedes
i entusiasme
i a vosaltres
no us en falta, eh?
No, no, no falta.
El teu entorn,
la teva família,
els teus amics
quan els dius
que estàs de voluntària
a la candidatura
et fan algun comentari?
Què és això?
Què fas allà?
I què n'has de treure
de tot això?
Que a vegades es diu això, no?
Ja lo saben.
Les parece bien
y a quien no le parece bien
es mi vida,
da igual.
Vengo bien contenta
y ellos contentos también.
Jo soc un desastre,
m'he deixat el rellotge
a la part de dalt
i han de venir les notícies.
No sé, la Teresa
que em queda...
Ho portes avançat.
Tres minuts, perfecte.
Dos minuts em diu això.
Un minut.
Bé, doncs,
donarem pas a les notícies,
en tot cas,
i a mi m'agradaria
acabar la conversa com cal
en condicions
amb les nostres voluntàries.
Per tant,
si us sembla,
donem pas a les notícies
de les dotze
i de tornada
continuem aquí
des de la Casa Cefus,
des de la planta baixa,
acabem de parlar
amb les voluntàries
i ràpidament
pugem a la tercera planta
perquè ens esperaran ja
els següents convidats.
Després de les notícies
tornem aquí,
al matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim amb tots vosaltres
en directe
des de la planta baixa
de la Casa Cefus.
Avui,
programa especial
del matí de Tarragona Ràdio
amb motiu d'iniciar
un nou cicle
d'espais
que dediquem
a la Ràdio de la Ciutat
a la candidatura
a Tarragona Capital
de la Cultura 2016.
Abans,
de les notícies de les dotze,
estaven conversant
amb Loli Campos,
Mercedes Barea
i López Tortajada,
tres voluntàries
d'aquest cos
de voluntaris
de la candidatura,
tres dones molt actives.
Ara estàvem comentant
en diferents aspectes,
del que és la seva tasca
al dia a dia
i la Loli,
que diu,
jo això no ho explico,
estàvem parlant
de la Casa Cefus,
vine cap aquí,
Loli,
vine cap aquí,
vine cap aquí.
M'ho he explicat
i m'ho he explicat molt bé
perquè es diu Casa Cefus.
La Teresa ens ha fet un apunt
però com que són dones molt actives,
abans ho deia la Lupe,
diu,
és que des que soc candidata,
ai, candidata no,
que soc voluntària,
així que aprenen moltíssimes coses
que desconeixia de Tarragona.
Jo a través de les voluntàries
i els oients també,
per exemple,
avui he après
per què es diu Casa Cefus.
Us ho va explicar un guia
d'aquests que fan
les visites guiades
a l'istiu,
no l'oli?
Sí.
Per què es diu,
hi havia un arcadís
o un cofre de monedes,
alguna cosa?
Una rellerta,
però ara no recordo la rellerta
perquè quan era el siglo exacte.
No necessitaven excuses
en aquella època.
Él explicó aquí en la esquina
una visita guiada de noche
que el obispo de la catedral,
pues como había la rellerta,
tenía miedo por su vida,
pues aquí en la esquina
se ponía un señor
para buscar trabajo.
No es que viviera aquí,
se ponía a buscar trabajo
y normalmente
tampoco tenía mucho interés
por trabajar.
En cuanto pasaba,
no lo llamaban,
se acostaba.
Y el obispo le dijo
que le llevara un cofre,
pero que tuviese mucho cuidado
del cofre,
que lo llevara al puerto
para...
en un barco,
en un baicel.
Creo que se iban a Mallorca,
pero tampoco estoy segura.
Entonces,
en el trayecto
se le cayó el cofre
y él vio que iba lleno
de monedas.
Entonces,
él se hizo loco,
embarcó todos los trastos
menos el cofre.
Tonto, sí.
y entonces cuando el obispo
se embarcó,
ya que estaba embarcado
en el baicel,
no lo encontraba,
no lo veía
y dónde está
y el chico aquel,
el hombre aquel,
le dijo
Safós,
Safós,
Safós
y por eso
en la casa Safós.
I és la llegenda,
la llegenda.
La llegenda que digui.
Segur que trobaríem...
Que explicó Jordi,
pero no sé si es verdad o no.
No, no,
doncs escolta,
serà qüestió d'esbrinar.
Com a llegenda,
de moment ens quedem
amb aquesta versió.
Tenim tota la temporada
per esbrinar
perquè la seu de la candidatura
es diu Casa Safós.
Jo crec que Teresa
que quan acabi la temporada
ho sabrem.
Senyores,
imagineu-vos
que jo...
Ja acabem,
ja acabem,
ja acabem l'oli,
que sembla que...
Ja acabem.
Imagineu-se
que jo soc una tarragonina
que no tinc ni idea
d'això de la candidatura
i vosaltres
em trobeu pel carrer
i heu de demanar
la meva adhesió.
A veure quins dots
de màrqueting
i de voluntàries
de captadores
d'assignatures
em faríeu.
A veure,
qui em fa de voluntària?
Jo faig de tarragonina
que no té ni idea
de la candidatura.
Mercè,
tu?
Ben-me la candidatura.
Hola,
bon dia.
Hola,
buenos días.
Fica a mèdia.
Sabe que Tarragona
se presenta
para capital de la cultura
en el 2016?
No,
no,
no,
és en el 2017,
no?
No,
en el 2017 no,
que eso son unos juegos
deportivos,
pero que también va bien
que los apoye,
pero no,
esto es para capital
de la cultura
a nivel europeo,
entonces,
si usted se ha adherido
porque con más adhesiones
tengamos de tarragonines
y fans de Tarragona,
pues mayor apoyo ciudad
no.
Pero escolti,
¿això hay de pagar alguna cosa?
No,
no,
no,
además no le compromete a nada
y aunque firme,
tampoco es nada raro
ni se le va a pedir dinero,
además no ve el señor
de la Junta también
aquí a dalt,
allá verán,
es como garantía
de que su apoyo
llegara a las altas esferas
y entonces Tarragona
será capital de la cultura.
¿Y qué vol dir
que serem capital
de la cultura?
Pues eso,
capital,
sería pues
una represa,
el ejemplo
como cultura
a nivel europeo,
pero en el amplio sentido
de la palabra,
¿no?
Jo crec que signaria,
jo signaria,
no,
no,
estic convençuda
que signaria,
d'aquí acabareu
doncs sent autèntiques
tècniques en màrqueting,
en venda,
en aquest cas veneu
una idea,
una ciutat,
una il·lusió
i moltes ganes
i la veritat és que
amb la Teresa
a cada espai que hem fet
i a la temporada passada
ho destacàvem.
De manera institucional
formalment és l'Ajuntament
qui ha de portar de la mà
aquesta candidatura,
les instàncies
que ho han de decidir
però sense la implicació
de la ciutadania
segurament farà
una missió impossible.
Loli,
Mercedes,
López,
moltíssimes gràcies
per venir avui,
molta sort
i espero retrobar-vos
al carrer
en qualsevol acció
de la candidatura.
Encantada,
encantada de participar.
Loli,
gràcies per la llengua.
Cierto afirmado.
Ui,
ara,
ara signo.
Mercedes,
gràcies.
Fins la propera.
Nosaltres ara fem
una petita pausa
que ens doni temps
de pujar
a la tercera planta
de la Casa Cefus
i saludem
els següents convidats.