Poc més de 5 minuts i seran 3 quarts d'11 del matí.
Aquí seguim en aquest matí de Tarragona Ràdio
en aquesta quarta hora d'avui dijous, 6 de maig del 2010.
Un dia en què hi ha unes eleccions prou importants
i a jornada electoral a la Gran Bretanya.
Aquest no és un tema estrictament de l'àmbit local,
però sí que volem dedicar avui i demà uns minuts
a comentar l'actualitat política a la Gran Bretanya,
l'ambient que es viu en aquest país,
perquè ho volem fer amb una companya periodista
resident a Londres des de fa 6 anys,
que encara que no segueixi el dia a dia de la vida política
d'aquest país, sí que ens ajudarà a comentar una mica
l'ambient d'una jornada electoral com aquesta.
Diuen els entesos, diuen els analistes,
que estem davant de les eleccions a la Gran Bretanya
més interessants i més importants de les darreres dècades.
La periodista terrenina resident a Londres
és l'Elisenda Casellas, a la que podem saludar
a aquesta hora del matí en directe a través del telèfon.
Elisenda, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què tal el temps a Londres en un dia com avui?
Doncs el tenim ben ennubolat i fa força fresca,
però vaja, ja sabeu que això és el que toca per aquí.
És a dir, és un temps habitual, no?
Sí.
Què tal l'ambient electoral d'una jornada com aquesta?
Avui és dia feiner, m'imagino, a la Gran Bretanya,
no passa com a Espanya o com a Catalunya,
en què les eleccions es fan en diumenge.
aquí es voten en dia feiner.
Sí, i de fet s'amplien els horaris
perquè la gent pugui votar des de les 7 del matí
fins a les 10 de la nit.
Però sí, de fet és una cosa ben estranya,
per mi acostumada, doncs,
que les eleccions sempre es fan en diumenge,
però aquí tradicionalment sempre es fan en un dijous
i la gent ho troba ben normal.
De camí a la feina, doncs, voten
o després d'acabar el dia feiner
van i efectuen el seu vot.
És una de les coses, doncs,
que ens diferencien amb les eleccions
que tenim a casa nostra.
I, aleshores, no tenen un permís especial
d'una hora, dues hores o tres hores
per anar a votar?
La gent, d'alguna manera,
es combina la seva vida quotidiana
i va votar o no, si ho desitja?
Sí, de fet, ho he preguntat
a les meves companyes de feina,
no?, algunes ho faran després al sortir.
Normalment aquí la jornada de feina
doncs s'acaba a les 5, a les 6 de la tarda.
De fet, tens fins a les 10 de la nit,
normalment ho fan o afecten el seu vot
el vespre de camí cap a casa.
I què tal l'ambient electoral?
En fi, encara que no l'hagi seguit
en el dia a dia, realment,
els inputs que ens han arribat aquí
diuen que aquestes són unes eleccions
transcendentals perquè després de molts anys
podria canviar el signe del govern.
En aquests moments, ja des de fa més d'una dècada,
estan governant els laboristes.
Quin és l'ambient que es respira?
Hi ha moltíssima expectació,
hi ha moltíssim interès per la política
i s'espera que la participació sigui molt alta.
I això ha sigut gràcies a tres debats televisius
que s'han fet per primera vegada a la història
i ha fet que la gent s'interessés per la política
un altre cop després de, no sé si vau sentir
tot aquest escàndol que hi va haver amb els diputats
passant despeses.
Va ser un escàndol gravíssim,
la gent va desconfiar moltíssim del sistema polític
i aquests debats televisius,
el fet de veure els candidats
i debatent els temes que realment la gent li interessa.
Ha retornat aquest interès.
Molta gent s'ha registrat per votar,
perquè aquí ho has de fer,
has de registrar especialment per efectuar el teu vot.
I ja, vaja, la participació s'espera que superi el 70%,
una cosa que no s'havia vist de fer molts i molts anys.
Això sí, hi ha molts indecisos també,
perquè hi ha totes aquestes expectatives de canvi,
de tornar un govern conservador,
cosa que fa 13 anys que no s'ha vist aquí,
però la gent encara no sap bé si es farà efecte aquest canvi o no,
estan dubtant fins a l'últim moment
i això és el que ho fa encara més interessant.
És a dir, que la televisió ha tingut un paper fonamental en aquesta campanya?
Sí, de fet, van ser tres televisions diferents
que van fer cadascun dels debats
i van tenir una audiència milionària.
Després es feien debats,
després del mateix debat es feien preguntes,
es veien programes on la gent podia participar.
Va ser un debat,
aquests debats no es van fer així com així,
van portar mesos i mesos de discussions
entre els principals partits polítics,
definint quantes preguntes es podrien fer,
quin temps cadascú tindria per participar.
Us podeu imaginar tot el rebombori al voltant d'això
perquè tres partits es posessin d'acord.
va ser força difícil,
però jo crec que es va aconseguir
i s'ha demostrat que ha sigut un revulsiu
importantíssim per la campanya.
Recordem que el sistema polític britànic
és molt bipartidista,
això vol dir que bàsicament
sempre hi ha hagut governs o laboristes o conservadors,
però que en aquestes eleccions
l'Elisenda ha aparegut un personatge
i un partit amb molta força,
el que aquí podríem ser un partit bisagre,
els liberals,
que d'alguna manera podrien tenir
un paper molt important, no?,
arran d'aquestes eleccions.
Sí, els liberals demòcrates,
amb el Nick Cleck al capdavant,
va ser el gran triomfador
d'aquest primer debat televisiu
del qual us parlava.
Molta gent el va veure,
doncs té molt bona imatge,
això de fet ajuda molt,
parla molt bé,
parla molt clar,
i va agradar molt.
De fet, el primer debat,
el mateix Gordon Brown
i el David Cameron
li deien que estaven d'acord amb ell
en moltes coses, no?,
i va triomfar moltíssim.
I molta gent, de fet,
molta gent jove,
es van animar a participar
a les eleccions,
es van registrar
després d'aquest primer debat.
I ell, doncs,
s'ha personalitzat
com aquesta alternativa,
aquest bipartidisme
que sempre hi ha hagut aquí,
com deies,
i és el que, de fet,
pot provocar, doncs,
que hi hagi
el que aquí es diu
un hang parliament,
que seria aquest,
que cap dels partits
aconsegueixi una majoria absoluta
i que per primer cop,
doncs,
hagin de negociar
o de buscar coalicions
amb aquest partit, no?,
que seria, doncs,
com tu deies,
aquest petit bisagre.
Sí, perquè la clecmania,
aquesta de la que es parla
o que ens arriba aquí,
és veritat?
Tu observes,
has tingut aquesta sensació
que realment hi havia
un corrent d'opinió
molt favorable
a aquest líder liberal demòcrata?
Sí, perquè té una imatge,
com deia,
doncs,
que triomfa moltíssim,
la seva dona és espanyola
i, doncs,
parla moltes llengües
que té una imatge
que ha agradat molt aquí
i que se surt una mica
d'aquest bipartidisme
que ha estat governant aquí
durant molts anys.
S'ha donat com caliu,
no?,
la gent jove
se sent representada per ell,
s'ha guanyat el respecte,
però també, doncs,
del primer debat,
ara ja han passat
tres setmanes gairebé,
llavors molta gent
diu que s'ha desinflat una mica,
que aquest efecte
potser no tindrà,
doncs,
l'efecte final
que ell voldria,
però sí que ha fet, doncs,
com deia,
ha augmentat el caliu
i l'interès en aquestes eleccions.
I la imatge que ens arriba aquí
del primer ministre
George Brown,
també,
Gordon Brown, perdó,
també creus que
és molt aquesta imatge
de persona trista
o persona
que s'enfada
amb facilitat,
és a dir,
que dona aquesta imatge
poc positiva?
Sí,
de fet,
aquí també és aquesta imatge
aspre,
amb molt mal geni,
té una imatge antipàtica,
és poc fotogènic,
no agrada massa la gent,
de fet,
va entrar per la porta
del darrere del govern,
va entrar quan
el Toni Blair
va decidir
deixar el govern
i ell va entrar una mica,
com deia,
sí,
per la porta del darrere,
no ha sigut mai,
doncs,
no ha quedat mai del tot,
sempre ha tingut
una personalitat
poc popular
i el que he intentat
fer durant l'última setmana,
per exemple,
ha fet entrevistes
amb la seva dona
agafats de la mà,
donant una mica
la imatge més humana
i recordant,
doncs,
tota la feina
que ha fet per Àfrica,
doncs,
recollint diners
per acabar amb la fam allà,
vull dir,
s'ha vist,
han volgut donar més
aquesta imatge humana
i apartar-lo una mica
de, com deies,
doncs,
aquesta imatge aspre
i antipàtica que té.
Escolta,
i tu què creus que passarà?
Si haguéssim de fer
una mena de porra
avui que ja estem
en la jornada electoral,
què creus que passarà?
Home,
si fem cas a les enquestes,
el David Cameron,
el líder conservador,
quedaria per davant,
però sense majoria absoluta
i això és el que,
el que demà al matí segurament,
perquè el recompte,
doncs,
durarà tota la nit,
podrem acabar de veure,
però sembla que sí,
que hi haurà un canvi,
un canvi de govern.
Aleshores,
podria haver-hi un pacte
amb els liberals demòcrates,
creus tu?
Bé,
és a dir que no pactaran
amb els liberals demòcrates,
que encara que hagin d'estar
en minoria,
doncs,
intentaran fer o prendre
les mateixes decisions
que havíem previst,
però per això s'haurà de veure.
Una altra curiositat
i per acabar,
perquè també ho vèiem ahir
a través dels mitjans
de comunicació del nostre país,
aquí a la Gran Bretanya
no hi ha jornada de reflexió,
no?
Ahir vam fer campanya
fins a última hora.
Oh, sí, sí,
no, no,
això és una altra de les coses
que...
És una altra diferència,
no?
Sí, sí, sí,
com dèiem abans,
de fet el David Cameron
es va passar 36 hores
fent campanya,
es va passar la nit,
pobres periodistes
que el seguien,
vaig pensar en ells,
es van passar la nit
travessant tota Gran Bretanya,
va visitar pescadors,
va veure forners,
va treballar,
o va veure treballadors
que estaven al torn de nit,
vull dir,
es va passar tota la Santa Nit
fent campanya
i com deies ahir
va acabar fins a l'últim moment
tots ells fent
els darrers mítings,
encara que aquí els mítings
són a petita escala,
no tan grans
com els que fem
a casa nostra,
però sí, sí,
aquí fins a l'últim moment
han estat lluitant
per aquests últims escons
que puguin decidir
les eleccions.
Doncs,
Déu-n'hi-do,
són curiositats
i diferències
entre el sistema polític
o la manera de fer política
i eleccions
aquí a la Gran Bretanya
o aquí al nostre país.
Elisenda,
recordem que la jornada
és de les 7 del matí
a les 10 de la nit,
aquí a Londres,
aquí a la Gran Bretanya
és una hora menys,
ara són 3 quarts
i 5 de 10 del matí,
m'imagino?
Sí, senyor.
Doncs, si et sembla,
demà,
més o menys a aquesta hora,
contactem i comentem la jugada,
a veure com han anat els resultats
i, en fi,
quin és l'ambient que es respira a Londres
i en general a la Gran Bretanya.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Fins demà, doncs.
Que vagi bé, adeu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Elisenda Casellas,
periodista terra unina,
resident a Londres
i que ens ajuda a comentar
aquesta jornada electoral
a la Gran Bretanya.
Ara anem a publicitat
i de seguida
parlem d'unes altres eleccions,
les de la Universitat
Rubir i Virgili.
Gràcies.