Josep Maria Comelles, molt bon dia.
Benvingut, doctor en Antropologia,
llicenciat en Filosofia i Lletres, especialista en Psiquiatria,
professor d'Antropologia Social.
No ens estenem en el currículum perquè, de fet,
ell avui ens acompanya en qualitat, podríem dir-ho així,
de secretari de redacció de la col·lecció
de llibres electrònics d'Antropologia Mèdica,
la primera edició electrònica de publicacions
de la Universitat Rovira i Virgili.
Primer que tot cal donar-vos l'enhorabona.
Gràcies.
Per ser una mica en sintonia amb els temps que corren.
i no justificar, però sí explicar el per què.
Perquè així, en aparència, algú pot dir
home, bé, que facin publicacions electròniques,
és com a bonic, no?
Dona que la universitat està amb les noves tecnologies.
Però això, diguem-ne que no és una posse ni una anècdota,
sinó que darrere hi ha una reflexió molt important
pel que fa a la divulgació de la recerca científica.
És importantíssim des d'aquest punt de vista,
perquè aquesta recerca es mostra en llibres,
publicacions periòdiques, revistes...
No n'hi ha prou amb això.
No, de fet, a veure,
la publicació electrònica a nosaltres no ens canvia
el que en podíem dir els instruments bàsics
de la comunicació científica.
Vull dir, en aquest moment i des dels últims 10 anys,
totes les revistes científiques del món,
bàsicament produïdes per multinacionals
dels països anglosaxons,
tenen suport electrònic i els metges, els enginyers, els químics
i en tots els camps del coneixement,
estem descarregant PDFs des d'aproximament fa 10 anys.
És a dir, el món de la producció científica,
amb el que es refereix a revistes,
que és el suport més utilitzat per les ciències experimentals,
es ve fent amb suport electrònic pràcticament
des de fa una dècada.
El problema era,
no és el de les ciències experimentals,
que això ho tenen molt apamat,
sinó el problema es planteja amb les ciències socials i humanes,
on aquí sí que hi ha un problema greu,
perquè, per exemple,
perquè els auditors se'n donin compte,
amb la producció científica de química,
el 95% de la producció científica
va per articles de revistes
i un 5% per llibres de divulgació.
En totes les ciències socials i humanes,
la proporció és exactament la contrària,
un 30 o un 40% va per articles
i la resta va per capítols de llibre o llibres.
Per què?
Perquè dintre les ciències socials i humanes,
el dret a determinades facetes de l'economia,
no en totes,
en algunes escoles psicològiques,
història, geografia, antropologia, sociologia,
la monografia feta per un o dos autors
que respon en un treball profund
sobre una determinada temàtica
segueix sent l'element de producció
de coneixement més important que hi ha
i això no ha canviat,
perquè no pot ser d'una altra manera.
Seria molt llarg explicar les raons.
La paradoxa és que, és clar,
en aquest món,
la publicació electrònica
que en tenim descarregable
quan són revistes,
no la teníem
o la teníem difícilment amb llibres.
I la segona paradoxa,
que encara sorprendrà més probablement els auditors,
és que en aquests moments,
gràcies a una sèrie d'iniciatives,
entre altres la de l'empresa Google,
s'està digitalitzant els fons de tots els arxius.
És a dir,
que en aquests moments
els fons històrics de la Biblioteca de Catalunya
s'estan digitalitzant
i els d'algunes,
i d'aquí uns tres o quatre anys,
pràcticament,
totes les biblioteques de referència mundials,
la Biblioteca Nacional de Madrid,
la Biblioteca de Catalunya,
el sistema de biblioteques universitàries català,
que és un dels millors d'Europa
en aquests moments,
i les grans biblioteques
estaran també digitalitzades.
És a dir,
que l'investigador
no haurà d'anar a la Biblioteca de Catalunya
a treballar,
necessàriament a buscar el document,
sinó que el document
se'l podrà descarregar a casa,
o bé,
podrà anar-se'n a treballar
a la Biblioteca de Catalunya,
però sense necessitat
que li traguin el document
i que el faci molt bé.
La paradoxa és que això
no havia passat al llibre,
perquè la concepció del llibre
que tenim
no és exactament la mateixa
que la que es té
de les revistes
i dels documents digitalitzats.
Després hi ha un altre aspecte,
que els costos
de publicar un llibre en paper
són més elevats,
no hi ha dubte.
El problema no és el cost...
Sinó els drets d'autor després.
No, no, no.
El problema és una concepció
diferent del dret d'autor
i una diferència
de concepció
del que nosaltres en diem
avui en dia Open Access.
És a dir,
el concepte clàssic
d'autor
es desenvolupa
al segle XVIII-XIX
perquè són bàsicament
autors que viuen
del que publiquen.
Aquí a Catalunya,
si volen vostès,
dos exemples
que són els més característics,
el senyor Josep Pla
i el senyor Josep Maria Sagarra.
I probablement,
en aquests moments,
el senyor Quim Monçó.
Però també vull assenyalar una cosa.
El senyor Quim Monçó
viu del que publica
La Vanguardia.
Molt més que
del que publica
en llibres.
que poden ser importants,
la quantitat,
però d'alguna manera,
per què?
Perquè el model
de venda de llibres
és un model
que està sotmès
a uns imperatius
editorials industrials
peculiars
i és molt raro
que un autor,
avui en dia,
pugui subsistir
només de la seva
producció literària
com podia passar
fa 50 o 60 anys.
I vull recordar,
per exemple,
personatges com Balzac,
Pérez Galdós
o Pérez de Ayala
per posar algun d'espanyol
i altres autors catalans
podien tenir
forces dificultats
en poder viure
raonablement bé
amb el que guanyàvem
pels drets d'autor.
El problema és que
en el llibre
no de ficció
o no de llibreria,
per exemple,
posem per cas
la monografia històrica
típica
Catalunya ni l'Espanya
moderna
del Pérez Vilar,
que pots posar un títol
d'aquests
més o menys
que pot ser consonar
amb molta gent.
El llibre que
per més mans ha passat.
És possiblement que
Pierre Vilar
mai va viure
dels drets d'autor
com jo,
de les coses
que tinc publicades
en llibreria,
sí,
al final d'any
cobres uns calerons,
però els calerons
ni de lluny
ni de lluny
podrien
permetre viure.
El llibre
més venut
de l'antropologia espanyola
l'ha fet
una tarragonina
que és la Marta Llué,
el llibre es diu
Perder la piel
i se n'han fet
7 o 8 edicions.
I la Marta Llué
ha cobrat drets,
però tots els drets
que ha cobrat la Marta Llué
no equivaldrien
a més de 7 o 8 mesos
d'un salari
petitet.
És a dir,
que ningú pràcticament
pot viure d'això.
Aleshores,
però es dona també
la paradoxa
que el nostre salari,
són funcionaris,
els professors
són funcionaris
o contractats
ens el paguen
perquè nosaltres
fem recerca
i fem docència.
És clar,
en teoria,
nosaltres,
el fer docència nostra,
ja forma part del guió,
però el fer recerca,
les publicacions de recerca
mai s'han cobrat,
a menys que tu
puguis col·locar
alguna monografia
amb algun editor.
Diríem que forma part
del contracte,
entre cometes.
No, no,
és el contracte.
És a veure,
la nostra manera
de rendir a la societat
el sou que ens paguen
és aquest,
i de fet,
ningú pretén
quan envia un article
en una revista
d'aquestes cares
que ara se'n diuen
d'impacte,
que si després hi ha temps
ja parlem de les tonteries
que s'han dit al respecte,
ningú pot pretendre
de viure d'això.
Això és uns calés
que a vegades
et cauen
un cop a l'any
que et fa molta gràcia
i que a vegades
són 50, 60 o 70 euros.
És un soparet.
No arriba a vegades
ni a un sopar.
Home,
sí fa una certa il·lusió,
però la quantitat
és irrisòria.
Aleshores, clar,
dintre d'aquest plantejament
quina és l'alternativa?
L'alternativa és
assumir
que la producció científica
ha de posar-se gratuïtament
a disposició dels investigadors.
Què és el que es fa
amb les revistes?
Clar,
però en el cas dels llibres,
en el cas, per exemple,
dels llibres que estreneu
aquesta col·lecció digital,
també s'editen en paper?
Es poden editar en paper.
Per què?
Tot està inventat.
Jo m'ho puc...
Perquè aquests llibres
val a dir
que ens ho podem descarregar.
Entreu a la web
de la Universitat Rovira i Virgília,
trobareu el camí,
posem les nostres dades
i ho podem descarregar perfectament.
Clar,
si també està el llibre
publicat en paper,
no hi ha una contradicció
en quant a drets,
dic,
no ho hi entenc jo, eh?
No, a veure,
el sistema és diferent.
El sistema, per exemple,
a la col·lecció d'antropologia mèdica
de publicacions URB
neix com una col·lecció
absolutament virtual
de llibre gratuït.
Però,
en el mateix punt,
a la mateixa pàgina
on hi ha la pàgina d'enllaços,
hi ha un enllaç
per descarga gratuïta
de la versió en PDF
i el llibre que es descarga
en PDF
té portada de colors.
És a dir,
està...
És exactament igual,
quan un se'l mira en pantalla,
que un llibre normal,
però és que, a més,
hi ha un segon link a sota
que tu pots encargar-lo
per un preu molt barat.
Per exemple,
un dels dos llibres
que plantegem,
que és un llibre
sobre migracions i salut
i l'altre és un altre
sobre antropologia i infermeria,
dona el de migracions i salut,
que és un llibre
de 470 pàgines,
val 15 euros
perquè te l'envi...
15 euros més gastos d'enviu
que te'n facin
una còpia privada
per tu
exactament igual
i per tu.
És a dir,
és molt més barat
que si aquest llibre
anés a una llibreria
i es tingués que vendre
amb tota la cadena
d'escomptes
i de plusvàlues
que hi ha
amb el procés
d'intermediació
del llibre.
Quin és, sobretot,
l'avantatge enorme
i aquest és tremendament important?
Que això representa,
per les llengües
que no són l'anglès,
per les llengües
que no són l'anglès,
la difusió planetària
de les obres.
Pensen vostès
que al món
hi ha uns 300 milions
de castellanoparlants,
hi ha uns 7 o 8 o 9 milions
de catalanoparlants
que poden llegir català.
Hi ha uns 60 o 70 milions
de gent que parla italià
i uns 100 i escaig milions
de gent que parla francès
i si afegim el portuguès
ens anem a uns 200 milions més
que parlen portuguès.
És a dir,
que si sumem tota aquesta massa
de gent,
aproximarem mil milions
de persones en el món
sense fer massa esforç
poden llegir una llengua llatina.
Parlar-lo no vol dir parlar-lo,
vol dir llegir-lo.
Amb una mica de pràctica,
un acadèmic
pot llegir francès
encara que no hagi fet cursos
de francès
perquè són llengües llatines.
De la mateixa manera
que els suecs,
els noruecs i els irlandesos
es poden entendre entre ells
perquè són llengües
molt pròximament emparentades
o els holandesos amb els alemanys.
Aleshores,
això ens permet
no haver de renunciar
a la nostra llengua
o a les nostres respectives llengües.
Ens permet
un contacte,
és a dir,
que el llibre pugui ser descarregat
des de Japó,
Austràlia,
Nova Zelanda,
Singapur o la Índia,
gratis,
el qual vol dir
que a més estem oferint
un servei
als països
que no tenen
el nostre nivell
de potencial econòmic.
I aquí estic pensant
molt
en l'Amèrica Llatina
i en les àfriques
llatinòfones.
Home,
això sí que és apostar
per la difusió científica,
eh?
Perquè a més
s'ha de traspassar
el que és l'àmbit acadèmic.
A vegades
persones que no estiguin
estudiant a la universitat
són persones autodidactes,
molt encuriosides
per determinats temes
i a vegades
allò que dius
no saben
on anar a buscar
fons de coneixement
a través d'aquesta iniciativa
perfectament
poden accedir-hi.
Però,
és que,
a veure,
la clau és aquesta,
és a dir,
quin sentit té
en aquest moment
anar-te a esbarallar
amb editorials
que el primer que fan
és que et demanen
1.000,
2.000,
3.000 o 6.000 euros
per publicar
un llibre acadèmic
quan en realitat
el cost
d'aquest mateix llibre
mal comptat
no passa
dels 700
als 1.000 euros
per produir-lo
dintre de l'àmbit
d'un sistema
de publicació institucional
com Publicacions URB.
Això té un problema,
que és el problema
de l'acreditació
de la qualitat
de les col·leccions.
Però això també
està inventat.
És a dir,
tampoc és un problema
i precisament
el fet que
traiem la col·lecció
en aquests moments
i ja estem
en contacte
amb els responsables
de Publicacions URB
perquè s'ha d'acabar
de posar en peus
un sistema
de gestió
de qualitat
que té a veure
amb el que es coneix
en el món acadèmic
com la revisió
per parells
que és que
els textos
els han de revisar
dues persones anònimes
que tenen
que fer comentaris
sobre l'autor,
hi ha d'haver
uns comitès editorials
que acceptin
o rebutgin
un procés similar
al del llibre de paper
o no?
És un procés...
No, és més dur
que en el llibre de paper.
És més exigent, no?
Té que ser més exigent.
A veure,
és molt més dur.
És lògic
perquè la xarxa
pot ser una trampa
moltes vegades,
ja ho sabem, no?
Sí, però clar...
Pot ser tramposa,
millor dit.
Sí, sí,
no, no,
i a més és cert.
A veure,
per exemple,
hi ha una cosa,
hi ha un mite que és fals,
per exemple,
la Wikipèdia en anglès
en aquests moments
molts dels articles
de la Wikipèdia en anglès
són absolutament recomanables
des del punt de vista acadèmic,
és a dir,
jo no tinc cap mania
de recomanar certs articles.
I aquí diu que no ens enfiem.
En aquests moments,
per exemple,
el nivell de control
de la Wikipèdia,
sobretot anglesa,
és bastant impressionant.
És a dir,
que no hi ha cap raó
per la que el nostre nivell
de qualitat
no sigui el màxim possible.
En aquests moments,
Brasil,
Mèxic
i la pròpia Espanya
han elaborat repositoris
d'acreditació
de publicacions,
Latinx,
Cielo,
Dialnet,
que el que fan
és que hi ha una...
Per què?
ells puguin oferir
la difusió
d'aquest tipus de producte
estableixen una espècie
de llista
de 30 o 35 ítems
que tu has d'omplir
i que tenen a veure
amb un munt de coses,
periodicitat,
el tipus,
el número d'articles
que publiquen
els de la casa
i els que no el publiquen,
en fi.
És a dir,
que tot això
està aproximadament inventat
i permet que,
vol dir que,
en el moment present,
el producte d'Open Access
té exactament
el mateix valor
que pot tenir
un llibre publicat
per una editorial
major internacional.
Per què?
Perquè els criteris
d'acreditació
que apliquem nosaltres
en els llibres
online
és exactament
els mateixos
que apliquen
les majors.
Clar,
quina és la diferència?
Que poder fer
un contracte
amb Routledge
o amb Harvard Press
o amb Belzevir
és molt més complicat,
molt més car
i molt més lent
que el procés
que nosaltres
podem seguir
amb l'Open Access.
Pensa vostè
que entre el moment
hem de rebre un original
passar tot el procés
de revisió
i publicar
el llibre gratis
no van més enllà
de 4 o 5 mesos
i es pot
inclús
accelerar una mica.
El problema
sempre és
el temps
que triguin
els revisors
a tornar
els originals.
La col·lecció
ha sortit
ja
amb dos llibres.
Això ha sortit
amb dos llibres
i en vénen
tres més.
Aleshores
ara estem estudiant
això respon
a que
l'antropologia
mèdica
és un dels
signes
d'identitat
de la Rovira
i Virgili
des de fa molts anys.
Aleshores
tenim
un dels
quatre màsters
de dos anys
que hi ha a Europa
els altres tres
estan a Anglaterra
i un d'ells
a Oxford
és a dir
que no està
molt tan mal
i ens faltava
un estri
de difusió
que no passés
necessàriament
per l'anglès
perquè el 90%
o el 95%
de les revistes
del camp
són revistes
anglosaxones
i les dues
que hi ha
una també
serà una revista
electrònica
és una francesa
que surt ara
i la italiana
per exemple
la italiana
que és una revista
en paper
no té una bona
difusió
per internet.
Aleshores
la idea nostra
era
primer
traiem una col·lecció
de llibres
perquè això
no ens obligava
tant a ritmes
de publicació
tan rígids
com les revistes
però la intenció
és treure
una revista
en principi
amb els originals
oberts a totes
les llengües llatines
i a l'anglès
és a dir
no refusem
publicar en anglès
i tampoc
la col·lecció
de publicacions
pot haver
i podrà haver
llibres en anglès
és a dir
és indiferent
ocasionalment
pot haver
llibres en anglès
ara
la condició
és que sempre
i això va ser
publicacions
que amb això
s'ha d'agrair
als responsables
de publicacions
la clarividència
del tema
van ser ells
que ens van insistir
que el llibre
havia de ser gratuït
com bé deia
l'antropologia mèdica
és una
dels ensenyaments
de les disciplines
que s'imparteix
a la URB
que tenen la marca
URB
es podria estendre
a altres àmbits acadèmics
de la pròpia Rovira i Virgília
aquest tipus de publicacions
això seria la idea
a veure
jo crec que
la vicelectora
la doctora Maria Bargalló
està a sobre del tema
perquè
a veure
li posessim
plenament un detall
nosaltres vam penjar
els llibres
el dia 27
el dia 29
ja havien tingut
600 visites
a la pàgina web
i les descàrregues?
això encara no ho sabem
perquè les descàrregues
però bueno
en principi
al ser un llibre gratuït
cal pensar
que hi haurà
una concordància
bastant alta
entre visites
i descàrregues
és a dir que
nosaltres pensem
que
quan fem la valoració
d'aquí a un any
que és quan podrem tenir
una xifra anual
la cosa pot ser significativa
fixi's vostè
que 600 descàrregues
equivalen
a 500
còpies
vengudes
amb llibreria
i 500 o 600 còpies
vengudes amb llibreria
en el moment present
són difícils de vendre
sobretot
de llibre acadèmic
i llibre acadèmic
clar
no de les novel·les
del Larsson
això va per un altre cantó
sí, sí, sí
doncs
Déu-n'hi-do
jo crec que
en la mesura del possible
haurem de continuar parlant
i anar seguint
aquest camí
que ha iniciat
la Unirrovira i Virgili
com d'altres
i en d'altres també
ha estat pionera
un ple de veritat
Josep Maria Comelles
moltíssimes gràcies
per venir avui
i resten
molts aspectes
del que és
la difusió científica
i el valor que té
a la xarxa avui en dia
jo espero que ens pugui acompanyar
en una altra ocasió
moltíssimes gràcies
i enhorabona
estaré encantat
adeu-siau
bon dia