Camí de la una del migdia, aquí a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat, us volem parlar
d'un premi i un projecte.
I volem fer-ho amb el seu protagonista,
és l'historiador Francesc Murillo,
que ha guanyat el 13è premi
Gramun i Sobiela. El tenim a l'altre costat
del fil telefònic. Francesc Murillo,
molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Enhorabona. Jo m'imagino que d'aquí uns quants mesos,
un any aproximadament,
crec que podrem parlar amb més propietat
del contingut d'aquest projecte,
perquè justament és això.
el premi Gramun i Sobiela, el que fa
és premiar un projecte de treball
de recerca, que és el seu cas, no?
Sí, correcte.
Més o menys d'aquí
cosa d'un any, aquest projecte
ja haurà vist completament la llum,
i segurament hauré portat molta cosa nova.
Home, i en un moment realment que coincideix
amb el bicentenari
de la Guerra del Francès,
aquí a Tarragona, un moment històric
important, i no només des del punt de vista
local, sinó nacional.
I aquest és l'espai històric
on treballarà
Francesc Morillo durant un quant de temps.
Quin és el punt de partida d'aquest treball?
Bé, el punt de partida
podem dir que ha començat.
És a partir del moment que se'm va fer,
se'm va comunicar
que se m'havia lliurat
aquest premi.
I bé, tinc de plaç
aproximadament un any,
poca cosa més.
El títol és
El setge de Tarragona 1811,
els exèrcits enfrontats.
Sí.
Sobre aquesta qüestió i moltes altres
se n'ha escrit molt i sempre
en aquests treballs de recerca
el lector espera
descobrir més coses.
Doncs sí, justament
aquest petit subtítol
que té
els exèrcits enfrontats
és la gran novetat.
S'ha escrit molt
sobre el setge de Tarragona.
El setge de Tarragona
és, juntament amb la batalla
del Pont de Goy,
els dos grans fets d'armes
de la Guerra del Francès
a les comarques de Tarragona.
Llavors, el que passa
és que sí que s'ha de treballar
molt el setge,
però no s'ha parlat massa
dels seus protagonistes.
Sabem, de manera força general,
com van anar els moviments,
però no sabem ben bé
qui lluitava allí
o tenim referències
molt generals.
La meva missió,
el meu objectiu en aquest treball
és donar nom
als que hi van participar.
No vull dir nom particular
de tots,
perquè estem parlant
de 30.000 combatents,
a part de la població civil,
sinó, doncs,
els regiments,
els seus comandants
i a fer la participació concreta
durant tot el setge.
Molt important,
això que acaba de esmentar,
a banda de la població civil,
perquè des del punt de vista,
diguem-ne,
de la transmissió històrica,
la part més romàntica i local,
hi ha aquell patiment
que vam patir,
i aquí va la redundància
a la població civil,
però tota aquella estratègia,
moviments polítics
i exèrcits que va haver-hi,
encara és un terreny
que és una mica desconegut,
com bé deia,
no sé si tant,
perquè no hi ha hagut
moltes persones
que s'hi hagin dedicat
a aquest aspecte,
o perquè encara,
gairebé dos segles després,
hi ha una certa recansa,
no?,
a parlar de bons i dolents
en moltes ocasions.
Sí,
bé,
no és qüestió
de parlar de bons i dolents aquí,
tothom tenia els seus motius,
a veure,
no és qüestió
de justificar
com va acabar el setge,
perquè va acabar
amb una matança,
bé,
podríem dir
que va ser el dia més fosc
de la història contemporània
de Tarragona,
bé,
tres dies
de saqueatge i assassinats,
però diguem que ja
és un tema
que no s'ha tocat massa
tot aquest
de la qüestió militar
i en part
perquè no
no s'havia accedit
als arxius militars,
semblava que no
no s'hi havien preocupat massa
els investigadors anteriors,
s'havien centrat més
en històries generals
i aprofundir molt
en una visió general
del setge
i sobretot
de la incidència
en la població civil.
Parlant de
no s'havia accedit
als arxius militars,
com estem de fons
francès,
que a arxius militars
hi ha prou documentació,
el coneixement
de les fonts
lògicament és fonamental
i de fet ha estat
una de les premisses
amb les quals el jurat
ha pensat
que era un candidat
excel·lent per al premi,
per tant,
les fonts les devem tenir
bastant localitzades ja,
no?
Sí,
les tinc molt localitzades
perquè,
a veure,
l'any passat ja vaig publicar
un llibre
que era justament
el de la batalla de Valls
i que és
tres anys abans,
el 1809,
i bé,
ja vaig començar
a treballar
tots aquests fons.
Són fons
que són pràcticament
inèdites
i aporten
moltíssima informació
i no només
arxius militars
sinó alguna font
tarragonina
que està molt poc
aprofitada
com és el fons
de la Junta
del Corregiment
de Tarragona.
Que està a l'arxiu
històric municipal?
Que està a l'arxiu
municipal,
sí.
I els arxius militars
on són exactament?
Doncs bé,
això em portarà
una mica de fenya
perquè cauen
una mica lluny.
A si ho pensava,
no?
Sí,
els espanyols
estan a Madrid
i Segòvia
i els francesos
estan a París.
Doncs això sí
que és un treball
de camp, eh?
Sí, sí,
és treball de camp.
A part que també
serà treball de camp
perquè encara queden
forts els vestigis
del setge
i també em tocarà
patejar-los
perquè no només
s'ha de treballar
la documentació
sinó que s'ha d'intentar
compaginar
amb el que encara
es conserva
per poder-ho entendre
tot.
Quina és una miqueta
diguem-ne
la seqüència
que vol portar
aquest treball
de recerca
que després
afortunadament
es convertirà
en un llibre?
Bé,
el projecte
bàsicament
va ser
primer donar
una visió general
de com estava
la situació
a Catalunya
abans
de l'inici
del setge.
Llavors,
també ja
centrar-me
en com estava
a Tarragona
tot el tema
de les seves
fortificacions,
en quines
condicions
es trobaven,
ja entrar
amb el que són
els comandaments
i els exèrcits
i llavors ja
situar-los
sobre el terreny,
fer el seguiment
de tot el que és
el setge
i ja tractar
les seves
conseqüències.
Tot això
no només
parlaria de Tarragona
i als seus voltants
sinó que
ho aniria
lligant també
en totes les relacions
que té
amb la resta
de Catalunya
i de l'Estat.
I les localitats
més properes,
no?,
que totes elles
també van tenir
un paper important
en tota l'estratègia
militar.
Déu-n'hi-do.
Per què aquest
període
i per què aquest tema?
Una persona
que es dedica
a fer recerca
històrica,
lògicament
la història
no s'acaba mai,
la recerca tampoc,
sempre hi ha coses
noves
per anar investigant.
Per què aquest període
precisament?
Algún atractiu especial
al exercici
sobre el francès
perquè l'hagi triat?
Doncs sí,
diguem que sempre,
a mi m'ha tret sempre
la història militar
i sobretot
la guerra del francès.
Ja amb el treball
de la batalla de Valls
per mi ja va ser
allò
un somni fet realitat
perquè des de petit
que hi pensava
a veure si podria fer-li
alguna cosa
i diguem que això
va ser una mica
la continuació
d'aquest somni
i per mi,
doncs,
la veritat és que estic
molt il·lusionat
en poder fer aquest treball.
Un treball que,
tal com ens ha explicat,
es presenta apassionant.
En parlant només
del projecte,
ja ho dèiem,
quan el saludàvem
amb el Francesc Murillo,
la intenció era
conèixer una miqueta
quatre pistes
i felicitar-lo
per aconseguir aquest premi
Gran Múnica i Sibuiela
i felicitar-nos nosaltres també
perquè al Bicentenari
comptarem amb una altra publicació
que encara, doncs,
aportarà més informació
a aquest moment històric
transcendent.
D'aquí un any
en parlem,
Francesc,
que et sembla?
I tant.
A veure si ens trobem aquí
a la ràdio
i amb el llibre
a les mans
doncs podrem conèixer
aquest aspecte militar
del setge de Tarragona.
Moltíssimes gràcies
i reiterem
la nostra enhorabona.
Bon dia.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.