Fins demà!
Fins demà!
De les entranyes de la nit embrullava un dia opalí, acariciat pel sol de granada i la son de les serps, endormiscada sota les pedres de lluna blava.
Silencis d'atzur compartien la bucòlica quietud de les palmeres del parc, que foren testimoni del seu pas sota un cel tropical impossible que els aclaparava.
Ella va girar la cara i ell també va assotjar, a una altra banda, i les seves mirades van viatjar als extrems oposats del món vers els confins de la indiferència.
Lluny del veritable anhel de les seves pells, lluny dels funcionaris en vaga de l'Ajuntament atrotinat de Granada.
Retrunyia el ventre de la terra ancestral, servant un monstre fet de magma i lava.
Ningú escoltava la vis secret que devorava els segles.
Ella dibuixava el seu esguard de deesa indígena sobre la sorra del llac que s'enduia el vent i rememorava els antics espasmes del firmament reflectits en els seus ulls.
Era l'any zero i esdevenia la bellesa infinita de l'horitzó de Nicaragua.
Punyals d'emocions quinçaven el vel de l'ànima, la tremolor de les banderes i el desig.
Els avaltia la remor de les revolucions apagades, tot just abans d'ahir.
L'eixafogor que dormia a les sergantanes, a les parets de les cases colonials, amb blanquinades de desencís,
potser per ocultar la sang dels màrtirs de la pàtria.
Tot feia una discreta faruma mort, olor acremat.
No foren aquells joves guerrillers contra l'exèrcit del maligne Somoza,
ni les bales d'argent contra els germans.
Només era el sofà sota el volcà, a les cavernes on dormien els ratpenats,
que s'escampava per la comissura dels somriures del paisatge.
Tal volta aquella porta de l'infern que van trobar els conqueridors castellans.
El volcà que beneïa els fruiters des de l'altra banda de la carena,
o l'incendi apassionat dels amants.
Uns autèntics desconeguts que, en veritat, mai es van conèixer ni trobar,
llevat d'un fogàs moment acariciat pel sol de Granada.
Si la Lluna plena sonés, probablement sonaria com això que acabem d'escoltar.
Us vull presentar un parell d'astronautes, podríem dir que se'n van anar un dia a la Lluna,
i bé, la veritat és que van trobar mostres llunars molt interessants,
com aquesta Lluna hablava.
Javier Pia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Francesc Valls Calçada, molt bon dia.
Hola, molt bon dia i moltes gràcies.
Quin gran treball i que bonic.
A veure, falta Richard White, que és qui s'ha encarregat de la il·lustració,
no podia venir, però val a dir que hi ha tres potes, o quatre en aquest treball.
Quatre.
No oblidem els editors, que tenen un paper fonamental en aquesta feina.
Aviam, si m'ha comptat més potes, perquè també hi ha un vídeo de promoció
que l'ha fet l'Andrea Aidehammer,
les fotografies en les que va col·laborar desinteressadament Pep Escoda,
perquè quan va veure el llibre li va agradar,
i li hauria agradat involucrar-se molt més,
però ja el treball ja estava fet.
Vull dir, clar, la veritat és que hi ha hagut com una sèrie d'entusiasme
de molta gent.
Entusiasme, aquesta és la paraula,
i es nota perquè quan tens aquest llibre,
és un llibre amb un format, físicament,
perquè els oients s'entenguin, amb un format de DVD.
És un llibre fet per a l'Arola Editors,
això ja diguem que és un segell que els oients poden pensar
que és un llibre molt ben editat, molt ben publicat,
és una autèntica joia.
Per arribar aquí hi ha d'haver-hi entusiasme,
molta feina i una iniciativa que no sé d'on va sortir.
A vegades, com surten les grans iniciatives?
D'una manera casual, potser o no?
A veure, el Xavier i jo a vegades ens trobàvem
amb passadissos de l'Ajuntament, o en bars,
o en llocs on fèiem exposicions,
i sempre de fa anys, eh?
Hem de fer alguna cosa.
Vosaltres de dir, hem de quedar per dinar?
No, vosaltres dieu, hem de fer alguna cosa plegats, no?
En teníem ganes.
I mira, ha sortit aquest llibre disc,
que és llibre per a qui ho vulgui llegir,
disc per a qui ho vulgui escoltar,
i jo crec... Escolta, Xavier, digues alguna cosa.
És que estàs parlant molt bé.
Parla, parla, tu.
No, el fet de...
Quan me va comentar el Francesc
que estava fent els poemes dedicats a la Lluna Blada,
vaig pensar,
aquí si es cau una música...
I l'origen són els poemes, doncs?
En principi, en aquest cas...
Tenies uns textos que estaves fent...
Sí, hem parlat de la història,
parlem de la història, sí.
Però eren textos que ja tenies,
que anaves revisant de tant en tant...
Bé, ja, la primera part, la primera Lluna,
és, per exemple, uns poemes
que vaig ser per una exposició d'un pintor
que em va demanar que pintava les quatre estacions i tal,
i per això són poemes més paisagístics,
que surt a Guiló, a Sagarra, a Caressos, etcètera, etcètera.
Després, les altres llunes, doncs, també ho veeixen a altres motius,
i de memòria no me les sé,
però n'hi ha alguna que és més experimental
en quant a la fonètica o amb el ritme de les paraules,
que ens ho vam passar molt bé,
perquè el Xavier Pia és un geni,
i aleshores, a l'hora de trobar-li el què amb la música,
doncs, també té el seu valor,
i realment és el que fa que el poema pugi,
perquè si no tingués això del saxo soprano
i de tot el que hi deia ell,
doncs, no funcionaria.
Després hi ha altres poemes que són més socials,
i bàsicament tots són molt existencials,
la qual cosa, la música, així,
tipus jazz i tipus...
Això t'ho hauria explicat més bé, el músic, no?
Com que el tenim aquí, podrà explicar.
Jo crec que va sintonitzar perfectament
amb el to de...
amb la filosofia de...
Jo l'he escoltat tot, el treball aquest,
que és exquisit, realment,
i la música, com bé deia el francès,
hi ha moments que realment et traslladen a l'espai,
vull dir, entres com a una mena d'univers astral,
i aquí val la redundància,
és que no saps com,
però és com si et penetrés aquesta música
d'una manera extraordinària.
Una miqueta la intenció era aquesta, recrear-se.
A veure, jo m'imagino mirant la lluna,
i quan mires la lluna hi ha molt de silenci,
busques la tranquil·litat, el silenci.
Doncs volia donar-li forma una miqueta a tots aquests silencis,
i la millor manera era empapar-me bé dels poemes,
ajuntar-me a les sensacions que tinc jo
quan miro la lluna, quan miro el cel de nit
i miro les estrelles,
i volia fer una cosa
que n'és...
Bueno, la meva visió personal.
Agradeix o no,
no he buscat agradar a la gent,
sinó quedar-me bé amb mi mateix
i amb el francès, no?
De dir, quan ell anava escoltant
els assajos que van ser innumerables,
van fer moltes trobades
durant l'estiu, amb aquella calor
que ens caia la suor pel front...
El magatzem, no ho podem dir?
El magatzem, d'alguna manera...
Sí, sí.
No consta en lloc,
però també forma parada a la història.
Potser a l'escola també vam quedar...
Bueno, vam quedar molt, molt sovint,
però a vegades eren trobades molt petites,
però a poc a poc anàvem agafant,
anàvem connectant,
anàvem una miqueta sintonitzant
la nostra forma d'entendre la lluna.
Ja que parlem de sensacions,
a mi, sabeu quina sensació?
Modestament ho dic, eh?
És com si els poemes estiguessin envasats al buit.
Tens, que la música crees.
Aquest envasat al buit,
estem ara aquí, fixa't quin solet,
els cotxes de cop i volta,
poses el CD, agafes el llibre,
i és a tu mateixa, eh?
T'envolcalla tota aquesta atmosfera.
Vaja, si aquest era l'objectiu,
jo m'imagino que l'heu aconseguit,
perquè a més és un treball que l'heu presentat,
l'heu presentat en públic,
i ja teniu una mica opinions i comentaris.
la família i els amics no val.
No, no val.
Perquè no...
A veure, per bé que estigui,
no els diran que no els agrada, no?
I a més, a més,
jo crec, ara ho diré,
s'enfadaran si m'escolten els de casa,
però no m'escolten.
Això ja fa sempre la gent de casa,
que no ens escoltem.
Passa'm bastant.
Però sí que hi ha opinions autoritzades,
i no vull dir que els de casa no siguin autoritzats,
però clar, és el dia a dia.
Digue'm que atorgueu objectivitat, eh?
Exacte.
Deixem-ho així.
Doncs sí que hi ha opinions que m'han agradat molt.
Vull dir, ostres, bé,
perquè no ens n'hem d'amagar.
Quan dic que hem patit,
també ens ho hem passat bé,
però quan dic que hem patit,
és que hem patit,
perquè què passarà?
Com reaccionarà la gent?
Donarem un producte que està bé?
Pànic escènic, vaja.
I després dius,
ostres, a algú la pena,
perquè, doncs,
més aviat ha agradat com a bastant,
per ser modestos.
Tirant a...
Tirant a més.
Richard White,
com apareix en aquesta història?
Teníeu els poemes,
el Javier estava, doncs,
amb la seva música,
clar, aquí se li havia de donar una forma
i una imatge,
i aquí entra Richard
i entra també Arol Editors, no?
Ho aneu a presentar vosaltres?
Aviam,
el Richard i jo ens coneixem
de fa uns quants anys,
perquè, a part de moltes coses,
som assidus a casa de la Marina,
que és una amiga que té una casa
que n'hi diem Vilamarinensis,
on fa sopar romans.
I en un sopar romà,
que és l'estiu,
per Sant Joan,
de fa, ara fa un any i quasi dos,
i ell ho no hablava,
i el Richard m'ho va fer veure,
i amb el Richard també li deia,
tinc ganes de fer coses amb tu.
Ah, no vas reclutant, eh?
I mira,
no sé com va anar un dia,
doncs així,
es va anar lligant,
i el resultat és aquest llibre
tan estètic,
en el sentit que,
això que deies del 8 i tal,
jo crec que el disseny que ha fet Arola
també ho és així.
Té aquest,
el ser fosc,
el ser negre,
en blanc,
també té aquesta cosa.
I bé,
per dir-te que el Richard,
la filosofia que va agafar,
ell va,
com que li vam parlar del que fèiem,
amb el Richard hi ha un petit,
diguem-ne,
el tema de que sigui angloparlant,
amb castellà una mica,
doncs que a vegades,
bé,
el parla,
però,
quan li vam explicar el que fèiem,
ho va interpretar a la seva manera,
que també és el que volíem,
perquè cadascú té la seva interpretació,
ell va dir,
bueno,
si un tema existencial,
doncs jo faré el perible de la vida,
de l'existència,
però com un viatge a la lluna.
Per això aquests astronautes
que hi ha aquí,
vull dir que,
tot forma part d'una mateixa lectura,
però des de visions diferents
i des de...
Sí,
però abans va voler
escoltar la música
per veure si lligava amb la seva idea.
Les imatges lliguen perfectament
també amb la música,
és que clar,
les tres dimensions
estan més que cobertes,
ja bé,
de totes maneres,
no era la primera vegada
que treballaves amb textos literaris,
amb Olga Xirinac,
els grills de la banderina,
és un clàssic,
ja,
no?,
dins dels circuits.
Sí,
sí.
No era la primera experiència
que havies de jugar
amb literatura.
I ara,
bueno,
amb aquella experiència
i ara,
doncs,
enfocant-ho
d'una altra manera,
volent una miqueta
connectar d'una altra manera
amb la poesia,
doncs,
ha estat aquest treball
del qual,
insisteixo,
si no ho he dit,
estic molt content.
No,
no m'estranya
que estigueu contents.
Aquest treball,
lògicament,
el podem comprar,
tenir-ho a casa.
A vosaltres,
en directe,
a banda del dia de la presentació,
us podrem veure alguna vegada més?
Sí.
És a dir,
fareu bolos d'aquest treball,
també,
com les grans bandes,
el bolo i el disc,
a la porta.
I tant.
Sí,
teniu calendari ja,
o més o menys,
però aquí a Tarragona en fareu.
Hi ha aquesta intenció,
a veure si a Tarragona ho podem fer.
Aviam,
en primer lloc,
hi haurà,
es faran alguns concerts i tal,
però també dependrà de quins contractis.
Perquè, aviam,
hem de moure gent per fer això.
No és fàcil.
Vull dir...
I sí que n'hi haurà alguns,
quatre o cinc o sis,
calculem que d'aquí a l'estiu
o d'aquí abans o acabi l'any
hi poden,
i fins i tot més.
Ara, aquí a Tarragona,
tenim previst...
És que hi ha dos formats,
un és el format presentació,
que és el que van fer aquí a Tarragona,
i un altre és el format pròpiament...
De recital.
De recital, no?
Aleshores, no ho sé,
no ho sé com anirà aquí a Tarragona.
Hi ha la intenció.
El que passa és que som una miqueta,
almenys per la meva part,
ja ho sap,
som una miqueta per a punyetes
amb l'espai on s'ha de...
Depèn...
Home, jo diria que ets exigent.
Sí.
Que cal ser-ho,
perquè aquestes coses sortin.
I tampoc tenim pressa,
perquè pensem que és un producte
que no és un producte d'ara,
que s'ha d'acabar avui,
sinó que pot anar allargant-se
i pot anar...
O sigui,
és una cosa que no l'hem fet
perquè sigui efímera.
Perquè la feina que ens ha portat
i el resultat que ha tingut,
doncs val la pena no tenir pressa
i esperar el que sorti
i el que valgui la pena.
En cap moment
se t'anaven les notes
cap al Blue Moon,
Xavier?
No, no, ja...
Ja ho tenies claríssim, no?
Sí, ho tenia claríssim.
Ja havies despistat
absolutament el clàssic estandard.
Se'n va passar pel cap
de també un Blue Moon,
però no hauria guanyat.
No era la cosa,
no tocava en aquell moment.
No tocava.
Ja has recreat i molt bé,
que coneixem moltíssim,
tothom coneix la teva obra,
grans clàssics del jazz
i a més estan enregistrats.
Per cert,
plans per aquest 2010?
Algun projecte,
a banda de la feina
com a professor
i tot plegat musicalment?
Tens alguna cosa així en cartera?
Estic presentant un concert
dedicat a les cançons
de Frank Sinatra,
però sempre des de la humilitat
que comporta un duet instrumental
com és el saxo soprano
i el contrabaix.
I bé,
doncs,
hi ha la intenció
de moure'l aquest estiu
i m'assembla,
no m'ho han confinat,
però gairebé segur
que pel festival de Dixieland
també el farem,
l'estrenarem a Tarragona.
Aquest és Frank Sinatra?
Sí.
Fantàstic.
Home,
aquesta és una gran notícia.
Déu-n'hi-do.
Francès,
any de Premi Literari,
no és el primer Premi Literari
a Ciutat de Tarragona
que guanyes?
Ja és el segon,
si no m'equivoco.
No, no,
com a Ciutat de Tarragona
el primer.
Com a Ciutat de Tarragona
el primer.
En aquest cas,
el com es i maduell
de poesia.
Premis a la Ciutat de Tarragona
però no era Premi
Ciutat de Tarragona.
És a dir,
el Premi,
la publicació de Lluna Blava
i imagino que continues escrivint
i fent les coses
que fas habitualment,
no?
Sí, sí,
estic molt engegat
i molt,
com ho diria,
però no dir emmerdat.
No,
sí,
no és horari infantil
i si ho és,
no,
no,
la veritat que tinc molts projectes,
ara publicarem
l'àlbum d'oblits,
l'àlbum d'oblits
de Cosetània
i després
probablement es traduirà
a Salom Tarragona
en una altra llengua
i està en breu
i en català
i també
estic escrivint
alguna cosa,
novel·les,
però no em fa por
d'explicar-ho ara
perquè fins que no estigui
més engegadet,
oi?
Sí,
fa.
Doncs ja sabeu
que podeu tornar
quan vulgueu
que nosaltres
estarem encantats
a parlar de llibres,
parlar de música
i hi haurà
millor manera
de passar una bona estona
de ràdio
o de qualsevol altra cosa.
Javier Pier,
Francesc Valls Calçala,
moltíssimes gràcies,
enhorabona
per aquest avall.
Gràcies a vosaltres,
estem aquí com a casa
i estem molt bé.
Ja ho sabeu.
Molt a gust,
de veritat.
Fins la propera.
Adéu-siau.