Les 10 de la matí i 11 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del programa.
Avui tornem a parlar dels 10 anys
de la declaració de patrimoni mundial.
En una setmana en què estem parlant molt
de la declaració dels castells
com a patrimoni immaterial de la humanitat
i també de la dieta mediterrània i d'altres elements.
Aquí a Tarragona, a Tarragona Ràdio,
aquests dies estem recordant que ben aviat,
just el dia 30 de novembre, farà 10 anys
de la declaració de Tarracó
com a conjunt patrimoni de la humanitat.
I avui volem analitzar-ho
des de la perspectiva que ens ofereix
l'arqueòloga municipal Imma Teixell.
Imma, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Anirem entrant en el detall dels monuments
que més depenen, especialment dels que depenen
de l'Ajuntament de Tarragona,
però des d'un punt de vista molt general,
quina valoració faries del que era
el conjunt de Tarracó fa 10 anys
i el que és ara, el 2010?
Bé, jo no crec que no pot ser altra valoració
que positiva.
És a dir, ens ha situat el món
i ens ha situat a un món
amb un ventall molt ampli,
des de conèixer Tarragona,
perquè sóc al viatjar fora
per saber això que tenim tan clar nosaltres
que existim,
que a vegades no és així,
d'acord?
Fins a passar, evidentment,
l'arqueologia,
evidentment tota la part científica,
però també per la part de turisme.
I crec que, evidentment,
les persones que van treballar
per la declaració,
que la van aconseguir,
que jo crec que és una qüestió global,
que tothom hi va treballar,
i tots els que han anat passant
treballant amb el patrimoni
haurien de tindre,
o han tingut,
diguéssim,
una visió,
que és que reconeixer
i que el patrimoni
és una part molt important
de la nostra ciutat,
que ha de ser un dels motors econòmics
d'aquesta ciutat,
i que, a banda,
que hem de conservar,
preservar el nostre patrimoni
arqueològic
perquè ens toca fer-ho
i perquè és part de la nostra identitat,
jo crec que aquí tenim
un petit filo d'hort
per saber cap on ha d'anar
la nostra ciutat.
Anem per parts.
A nivell primer intern
de ciutat de Tarragona,
de Tarragonins i de Tarragonines,
en aquests 10 anys,
l'autoestima del Tarragoni,
el coneixement del Tarragoni
respecte al conjunt de Tàrraco,
ha millorat,
ha fet un salt espectacular
respecte a la consciència
que podien tenir
els mateixos ciutadans
fa 15, 20 anys, 30 anys?
Jo crec que sí.
Jo crec que ha ajudat
que els ciutadans de Tarragona
sàpiguen el que tenen.
D'acord?
El que passa que moltes vegades,
tal com les persones responsables,
les entitats,
les institucions,
tal com es ven o s'intenta,
no ven,
s'intenta projectar
costa molt entendre.
Venim d'una Tarragona,
jo crec que això
ho hem de dir clarament,
que l'arqueologia
era un fet que molesta.
Ja estan els arqueòlegs aquí.
Bueno,
perdoneu l'expressió,
sí, però és que és.
I encara dura això, eh?
S'ha treballat molt.
S'ha treballat,
jo crec que tant el gremi d'arqueòlegs
com tot el que hi ha al voltant
s'ha treballat cap aquí, no?
I perquè molta gent
ja ens ha agafat de la mà
i ha dit,
escolta,
l'arqueologia,
el patrimoni
ha de ser, doncs,
un incentiu més
per a aquesta ciutat, no?
Jo crec que
mai
tot és blanc
i tot és negre.
I et contesto la teva pregunta.
És a dir,
si se sap dir
al ciutadà,
se sap mostrar,
si no fem una arqueologia,
si no fem una gestió
del patrimoni
amagada,
el ciutadà no és tonto
i sap que pot tindre
un patrimoni
que està fent gran
la nostra ciutat.
Jo m'enrefereixo
que moltes vegades,
no?
Us ho faig visualment.
Una obra d'arqueologia
tanca.
Ben tancada.
Que no es vegi res.
Què deuen estar fent aquí?
Per què?
A més,
si ara ja,
si tinc a parlar
com a arquíra municipal,
si és una excavació
promocionada
per al municipi,
que estem pagant tots,
per alguna cosa,
per uns objectius,
no es fa, eh?
Vull dir que això
sempre està escrit
perquè ens hem d'amagar.
Jo crec que també
tots hem tingut una mica
de culpa, no?
D'amagar aquest patrimoni.
Doncs no,
el patrimoni és de tots.
I després,
la consciència
de fer arribar
al ciutadà
que l'arqueologia
no és dolenta.
Perquè l'arqueologia
s'escava
i no té que estar tot visible.
Estim en una ciutat viva,
per favor.
I ara jo sé
que potser companys meus,
col·legues meus,
diran ara què està dient,
però jo ho tinc molt clar,
jo ho dic a tot arreu.
és una ciutat viva.
Jo no vull una Pompeya.
Home,
si la tinguésse
no et diria que no,
però entenma,
no és una problemàtica
Pompeya
que els companys d'allà
ens deien, no?
És que obrim a les 8 del matí
i tanquem a les 8 de la tarda.
No hi ha vida
en aquella ciutat.
Vosaltres teniu vida.
Jo crec que
tenim un valor
que el ciutadà
el sap apreciar,
però que jo crec
que des d'arqueòlegs,
dins i fora
de les institucions,
des de tots els professionals
que treballen amb això,
hem de saber
i transmetre
on ens pot arribar
l'arqueologia.
Això de cara en dins,
és a dir,
la visió que podem tenir
els terraronins
i les terraronines
i el coneixement
respecte
a aquest conjunt
de monuments
i de restes arqueològiques.
De cara en fora,
des del punt de vista
del turista,
en general
del ciutadà del món,
però també
des de la perspectiva
de l'especialista,
de l'investigador,
de l'arqueòleg,
aquests 10 anys
ens hem donat
a conèixer
molt més
gràcies a la declaració
de patrimoni mundial.
Sí,
jo,
això definitivament
sí,
perquè jo he trobat
que des de col·legues
de fora,
quan surts
a algun congrés
o a algunes trobades,
doncs,
jo m'he sorprès
positivament.
Ens ha situat
al món
i al món científic
també.
El turista
ens coneix,
hi ha molta gent
que organitza
els seus viatges,
doncs,
consulten
les llistes
del patrimoni mundial,
jo mateixa,
a vegades,
no?,
ho he fet,
per tant,
ens coneixen.
I després,
pels científics,
m'ha sorprès
també positivament.
Ens coneixen
molt més
del que ens pensem
i parlo
de la meva experiència.
És igual
que quan vam estar
el mes de juliol
a les que van
a la catedral de Tarragona,
sabíem que tindríem
una expectació
molt gran,
però la que hem tingut,
i això no és,
pels tres arqueòlegs
o per les institucions
que vam estar
escavan allà,
això és,
perquè estaven
intervinent
en un patrimoni mundial,
tàrraco.
Analitzem,
Ima,
una mica
els monuments,
si no tots,
però una mica
l'estat de conservació
de l'amfiteatre,
del circ,
del circ
i del pretori
i de les muralles,
com els definiríem
l'estat
en què es troben
i quins són
els que necessiten
segurament
una intervenció
si haguéssim
de fer una llista
de prioritats
d'aquests monuments?
A veure,
els monuments
estan bé,
estan bé,
el que jo conec
evidentment,
el que passa
que sí que és veritat
que tenim alguns
que han de tenir
un especial compte
amb ells,
d'acord?
La muralla,
la muralla
és,
sabeu que s'està
restaurant,
d'acord?
Dos trams,
se n'ha fet
un anteriorment,
ja l'any 2009,
s'està preparant
una altra,
la muralla,
sabeu per què
és tan especial
i té tant
de perill?
Perquè
és un element
viu
i viugent
a dins,
està foradada,
està paradada
per activitats
durant
gairebé
2.200 anys,
d'acord?
I per tant
té unes dificultats
bastant grans.
Aquest és
un dels monuments
que hem d'anar
amb compte,
d'acord?
El que passa
és que són
molt quilòmetres
de muralla.
I això suposo
que ja m'ho preguntaràs
més endavant,
però l'Ajuntament
de Tarragona
no pot assumir això.
Les nostres impostos
no ho podem assumir,
és impossible.
Sí, clar,
ara parlarem,
clar,
dels diners,
i de la col·laboració
de les altres institucions,
perquè, clar,
tenim monuments
que depenen
que els gestiona
directament l'Ajuntament,
però després també hi ha
coses de la Generalitat
i coses,
o fins i tot
el Museu Nacional Arqueològic
que recordem
és titularitat
de l'Estat.
Per tant,
a veure,
no podem patir
de poder fer-ho tot,
a banda d'una impossible
execució material
tota la vegada,
no?
Vull dir,
també ha d'haver
una mica de seny,
però ja he de dir,
diners no tenim.
Si anem analitzant
els monuments,
doncs mira,
jo què sé,
el circ,
el circ,
doncs a veure,
jo no crec que tingui
un especial
problemes de conservació,
el que sí que tenim
que fer
és que el que tenim
descobert
ho hem de posar
amb sòlfa.
No podem tenir
com està,
ho sento molt,
però no podem tenir.
jo també soc partidària
de ja ho sé,
que hi ha plans
especials,
ja sé que,
per exemple,
a la corba del circ
hi havia tot
el pla Pirats
d'anar a tirar
a cases,
mireu,
s'han d'executar,
però per què no
posem bé
el que tenim
i després
anirem excavant?
I això en la pràctica
seria plaça dels Sedassos
Trinquet Vell?
Pregunto, eh?
Sí,
i la pròpia capçalera.
Sí,
la tenim des de la plaça
de l'Espiridió,
la podem veure,
però jo crec,
ara, per exemple,
s'està intervinent,
s'està ficant una rampa
per supressió
de barriques arquitectòniques,
això també ajudarà,
doncs,
a arribar a l'arena,
d'acord,
per poder explicar
una mica des de baix,
però, a veure,
jo m'estimo molt
el meu patrimoni,
treballo un treballo,
d'acord,
però també tinc un...
I penso
quan m'hi fiqui
davant de la capçalera,
falten coses,
falten coses.
És a dir,
no podem pretendre,
crec jo, eh?
Igual m'equivoco,
vinga, va,
anem recuperant espais arqueològics,
vinga,
anem a recuperar espais,
si no podem tindre
bé el que tenim descobert.
Saps què passa?
Que quan una cosa
no s'escava,
un espai,
un solar,
el que sigui,
s'està conservant
molt més
que si ho tenim
a l'aire lliure.
Carre Eivissa,
la perllongació,
un projecte
que està portant
endavant
la Conselleria
de Patrimoni Històric,
allò,
anirem excavant,
anirem conservant,
i allò ha de ser
un lloc de pas,
que tingui un manteniment.
Si simplement
és perquè l'arqueòleg
es capi,
digui,
ai que bé,
tenim uns mausoleus i tal,
vinga,
anem a escriure,
ho vaig a presentar,
no,
no,
és que això és del ciutadà
i hem de tindre
unes partides de manteniment
i hem de,
si això no ho podem fer,
deixem-ho tapat,
deixem-ho tapat,
ja vindran temps millors.
Això,
una mica aquesta filosofia,
no?
De la resta de monuments,
algun comentari a fer,
alguna valoració a fer,
l'Aquadecte de les Ferreries
ara s'està restaurant,
en fi,
et comentava abans
l'amfiteatre,
n'hi hauria algun altre interveniment,
l'amfiteatre també s'ha intervingut
i s'està intervenint,
molt, molt.
Com definiríem aquests monuments?
Jo els definiria
que estan en un bon estat
de conservació,
però sempre sense
deixar de pensar en ells,
d'acord?
Per què?
Perquè sobretot,
per exemple,
l'amfiteatre
és un monument
que s'ha tocat molt,
val?
Sabem que va haver
una gran restauració
que va ajudar
a que estigués com està ara,
d'acord?
I que tenia uns problemes
d'aquests materials
que se van utilitzar
a mitjans del segle XX,
etcètera.
Vull dir,
sempre ha d'estar
en observació.
I crec que,
doncs,
cada element
hauria de tindre,
doncs,
una mena,
digueu-li com vulgueu,
jo ja amb els noms
a vegades els epítets,
ja,
pla director,
un pla de dir
cap on anem,
què volem fer,
què volem recuperar,
i que els monuments
i les persones
que treballen amb ells
estiguin sempre alerta.
Per què?
Perquè no simplement
ens hem de quedar
amb l'amfiteatre.
L'amfiteatre té una sèrie
de problemes.
Una via que passa pel costat,
un pont que ara entrarà
a veure què passa
amb el costat,
la Cerfa de Xotorena,
s'ha intervingut
a la part dels jardins,
molt bé,
crec jo,
almenys de visió
d'amfiteatre,
què passa
amb la Barriam Braia,
no podem quedar-nos
els de patrimoni
fent patrimoni
i els altres fora.
Clar,
hem d'estar sempre pendents
perquè no hi hagi
un descontrol
de l'obra,
anem a fer una obra,
anem a fer obra,
i tampoc hi hagi
una mancada obra.
El pont del diable,
doncs,
mireu,
jo tinc que creure
en els
persones
que estan portant
aquest tema.
Sembla,
sé,
que molta gent
diu
que aquest monument
potser és el que
menys tenia
que restaurar-se.
Jo també ho pensava,
per ja ser sincera,
d'acord?
En el moment
que s'han posat vestides
i s'han començat a mirar,
s'han acabat les fonamentacions
de tots els pilars,
s'ha vist que no estava
tan bé
com es volia.
I mira,
si arriba un un
per ser cultural
i ens diu
feu el pont del diable,
què hem de dir que no?
El mèdul,
Torre dels Sassipions,
bé?
Home,
el mèdul,
jo crec que és
un dels espais
que tenim millor,
el que passa
que
les herbes,
ara mateix
està adjudicada
una obra
per poder
arreglar
amb ajuda
de la...
Neteja l'entorn.
Neteja l'entorn,
el malaurat
incendi
que va passar,
que no és tan malaurat,
enteneu-me,
sol tocant el mèdul,
perquè ha deixat
el descobert
frons de pedreret,
que ja coneixíem
perfectament,
però que no se podia
accedir,
d'acord?
I ara,
Avertis,
que no ens oblidem,
és el propietari
de l'espai,
d'acord?
Perquè moltes vegades
sempre diem
per què no feu això?
Dic,
és que no és nostre,
no és de la ciutat,
val?
Com nosaltres
hem presentat
una petita intervenció
juntament
amb la brigada
de netejar
aquell espai,
el cloc del mèdul,
Avertis,
s'ha fet evident
i diu,
ostres,
nosaltres anem a fer
també tota la part de fora
i anar avançant
que el mèdul
no perdi el seu encant,
però que sigui
un lloc més agradable
de visitar-lo.
Torre dels Scipions,
doncs Torre dels Scipions
és el que és,
val?
Jo crec que ara
hem de treballar
l'entorn,
ara que tenim
la carretera
desviada
i tot això
em consta
que companys
del consistori
i d'altres departaments
estan treballant
amb projectes
que dins
està la Torre dels Scipions
i evidentment
s'està pensant
en aquesta línia.
Des d'una altra perspectiva
més d'un pot dir,
molt bé,
Tarragona,
ciutat patrimoni mundial,
necròpolis paleocristiana
tancada,
teatre romà,
s'acaba de fer una intervenció
fa pocs mesos,
la primera en 30 anys,
ja sé que això
és competència
del govern de la Generalitat.
Però quina valoració
fas d'aquests dos fets,
necròpolis paleocristiana
i teatre romà?
Mira,
la valoració
com a ciutadana
és que no s'entén.
D'acord?
La valoració,
diguéssim,
des del meu lloc de treball
com a arqueòloga
i que veus una mica
el tema de la gestió,
doncs que no tot és fàcil,
el tema del teatre
ha sigut una història
de mai acabar,
en litigis,
que ha passat
a propietat
de la Generalitat.
No fa tant,
no s'estic defendent,
però no fa tant.
Tu no pots intervenir
en un solar
que no sigui teu.
Sí,
tens unes lleis
que t'ho permeten,
que dius
que si no ho fa l'altre
ho fa jo,
i això costa molt.
La necròpolis,
la necròpolis,
a veure,
jo la necròpolis,
que és un espai
que n'estic enamorada d'ella,
m'acosta molt.
Clar,
em fa molta por
si es va tancar fa...
Jo estava estudiant
15 o 18 anys,
no ho sé.
Et fa por
que estigui en un estat
lamentable?
Sí,
sí,
sí,
per falta de conservació.
Sé que em consta
que els companys
del Museu Arqueològic
fan uns manteniments,
d'acord?
Però, per exemple,
si es va tancar
perquè l'edifici
tenia problemes
d'estabilitat
si no s'ha actuat
en l'edifici,
d'acord?
Què pot haver passat?
D'acord?
Clar,
és la més gran
necròpolis
d'Occident.
Hi ha gent que ve,
hi ha gent que ve
a buscar la necròpolis,
jo creuria...
Però això passa
ja pel Museu Arqueològic,
no?
Què fem
amb aquest Museu Arqueològic?
Ens posarem d'acord?
Ens deixarem
de personalismes
i ja,
d'una vegada,
els ens,
s'ha de crear un ens
que digui
vinga endavant,
no sol
amb la necròpolis,
que diguéssim
que és de la Generalitat,
que és a tots,
però és de la Generalitat,
sinó també
amb els monuments
de gestió municipal.
Això ens porta
precisament a això
que comenta
i mateixos,
i ens porta
a una altra
de les qüestions
que aquests ja
s'estem plantejant,
la necessitat
de crear
algun ens
que coordini
a les administracions
implicades,
perquè tenint
tot el tema
de la Tava Calera
allà al costat
de la necròpolis
Pala i Cristiana
com a projecte futur
on traslladar
el Museu Nacional Arqueològic,
és bàsic,
que hi hagi aquest temps,
perquè ho hem dit abans,
no hi ha
diner municipal sol
ni de la Generalitat
autonòmic
per poder tirar
això endavant.
Estem parlant
de pressupostos
molt alts
i que hem de posar
encara més
Tarraco al món
i Tarraco
ha de tindre,
Tarragona ha de tindre
un Museu Nacional
Arqueològic,
com és ara,
d'un gran prestigi,
però amb uns espais grans
que et pugui vindre
directament
autobusos
de canal
i autobusos
de, per exemple,
els japonesos
que són molt assidus
a la nostra ciutat,
sobretot al Pont de Diable,
llocs,
a veure,
jo crec que la tabaclaria
és un lloc especial
i això sol es pot fer
unint esforços.
Crec que Tarragona
en els últims anys
està unint esforços,
d'acord?
Perquè Generalitat,
Ajuntament,
em consta que han estat
treballant conjuntament,
això no vol dir
que sempre estiguin d'acord.
Fins i tot
altres institucions,
jo crec que la presència
de l'ICAC
també ens ha d'ajudar,
és sumar,
sumem tots,
i si aquest ens
ha de ser un consorci
o digue-li com vulguis,
doncs endavant,
és que és necessari,
si no,
és impossible caminar,
més coses.
Les excavacions arqueològiques
que es fan
més enllà dels monuments,
la percepció aquella
que comentàvem
al principi
de l'entrevista
que es fan,
especialment perquè
les del mercat
han provocat
rius de tinta
de polèmica
i de debat
i de tertúlies.
Podem tenir,
els ciutadans,
la sensació
que es van fent
les excavacions arqueològiques
una mica
en funció
de les obres
de la ciutat?
Faltaria una mica
més també
de planificació,
un pla arqueològic,
en fi,
no sé
quina seria la denominació
per tenir més clar
allà on
hi ha realment
una probabilitat
molt gran
de trobar
troballes
realment importants?
A veure,
el que tu m'estàs exposant
i això existeix.
Tenim una planimetria
de Tàraco
que es va publicar
el 2004,
que ara en aquests moments
també estigarà endavant
una segona part,
que està
a l'abast
de tothom,
a més,
vull fer l'incís,
per les tres institucions
està penjada
a les pàgines web,
d'acord?
I això està.
El que passa
és que això s'ha de materialitzar
d'alguna manera,
digueu-li
carta arqueològica,
jo no sé si
és carta arqueològica,
a mi em preocupa més
que ha d'haver
que el municipi
tingui,
pugui assumir
tota la potestat
que ara té
la Generalitat
de Catalunya,
però no per treure-li,
sinó perquè
quan les coses
arribin a la Generalitat
ja estiguin més estudiades,
d'acord?
M'explico,
la llei del 993,
de patrimoni cultural català,
té aquesta figura,
pots fer això,
si tu crees un ens,
d'acord,
que faci
de vigilant,
de control municipal,
de tot
l'espai
arqueològic,
d'acord,
de tot el patrimoni,
de la sota
de l'arqueologia,
d'acord?
Ja no necessitaríem
aquesta dependència
que tot ha de passar
per la Generalitat,
que tot,
a veure,
enteneu-me,
és una qüestió
d'agilitat
i que nosaltres
realment
els ciutadans
ens sentim
que som nosaltres
qui decidim
fer més gran
el nostre patrimoni.
El que passa
és que crec
que no és just dir
que no sabem
la probabilitat
de quan punxem
en un lloc.
Jo crec que hi ha
treball,
no dels últims
25-30 anys
que s'ha treballat
més
metodològicament,
sinó de segles
que estan recollits
que sabem
que si punxem aquí
hi ha roca
i si punxem allà.
Jo crec que això
que es diu molt,
no sé,
així.
Jo no estic aquí
per defensar
les excavacions
del mercat,
però com a responsable,
com una petita
responsabilitat
que tenia
i que tinc,
les obres
arqueològiques
sol
del mercat
estan molt
consensuades.
L'altre dia
jo al mercat
li vaig explicar,
estan comprant,
li vaig explicar
a una senyora,
és que no ho entenc,
obriu,
tanqueu,
no sé què.
I li vaig dir,
miri senyora,
si estiguéssim
al mig del camp,
d'acord?
haguéssim entrat aquí,
ho haguéssim
excavat en un any,
perquè hi havia,
eh?,
hi ha molta txitx aquí,
arqueològica,
però,
oi que,
si haguéssim fet això,
no podem tancar
el centre de la ciutat,
vostè no podria
entrar a casa seva,
el comerciant,
no estaria durant un any
que no pogués passar,
oi que no es pot fer,
perquè tenim la sort
que tenim un patrimoni
al mig de la ciutat.
I ho hem de veure així,
com una sort.
Clar,
jo crec que és més complicat
la gestió
de com treballar
aquesta arqueologia,
no al servei d'una obra,
sinó conjuntament,
que l'arqueologia en si.
i jo crec que és tot
de transmetre,
que se sàpiga transmetre.
Acabem.
Hem parlat molt
dels darrers 10 anys
i de la visió aquesta
de 10 anys
de Tarraco Patrimoni Mundial.
D'aquí 10 anys
que hauríem de tenir,
i mateixa ella
en matèria de patrimoni
d'arqueologia.
Com hauria de ser
Tarragona,
Tarraco?
Doncs mireu,
una cosa
la tinc clara.
Per exemple,
ja s'ha senyalitzat
tot el que és patrimoni mundial.
Ara hem de senyalitzar bé
dins dels monuments.
Això ho hem de tenir
i espero no esperar
que passin 10 anys,
per favor,
d'acord?
Hem de tindre,
jo desitjo,
jo desitjo una cosa,
com a ciutadana de veritat.
Que ens ho creiem de veritat?
Que ens ho creiem?
Que el patrimoni
és un actiu
que tenim,
que potser tot l'altre
es pot acabar.
El patrimoni,
si el cuidem,
estarà allà.
Jo desitjo,
doncs,
veure algun dia
com arriben els autobusos,
els autocars,
al Francolí,
descarreguen,
d'acord,
la gent,
perdoneu-me'l pel verd,
i van al Museu Arqueològic.
I desitjo
que hi hagi un parque,
per exemple,
d'autocars a prop
de la part alta,
perquè la gent
vagi al passeig arqueològic
i faci tota la ruta.
I desitjo
que Tarragona
estigui tan ben preparada,
d'acord,
que vulguin pernoctar.
i que això ja sabeu
el que significa
quan passa per nocte,
sopes,
dines,
val?
I que realment
ens creiem
que el patrimoni
és un actiu.
I també,
l'altra banda,
que la disfrutem
els ciutadans,
que ens ho hem de creure,
que crec que tenim
un privilegi,
que anem a prendre una copa
i tenim un tros de fòrum allà.
I això
ho veu més
la gent
quan els portem,
els nostres convidats,
que diuen
però si esteu ignorant
que estem davant
de la majestuositat
que nosaltres.
Això és el que desitjo
i una altra cosa,
que el patrimoni
estigui per damunt de tot,
en el sentit
que ens marquem
unes rutes de treball,
s'amarquin unes rutes de treball
entre tots,
que això no és una qüestió
de color,
sinó que això és una qüestió
de ciutat
i que mai
es deixi el patrimoni
com allò
que hem de fer quatre pedaços
i ja està.
Doncs amb aquests desitjos
ens quedem.
Ima Teixell,
l'arqueòloga municipal,
avui ens ha ajudat
a analitzar l'estat.
Hem passat revista,
podríem dir,
utilitzant una expressió planera,
hem passat revista
la situació de Tàrrec
o deu anys
després de la declaració
de patrimoni mundial.
Ima Teixell,
moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Bona feina.
Adéu.