Seguim endavant. En aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio
hem estat una estona a la cuina amb el Francesc Lledó.
Hem regalat alguns tiquets per anar a esmorzar romesco
el proper diumenge al Serrallo i ara us volem convidar
a un altre acte que tindrà lloc aquest vespre
a la Casa Canals, al carrer Granada.
Casa Canals és la seu de la Fundació Fòrum
i d'alguna manera aquest dia també és el punt principal
de l'escan, d'aquest festival de fotografia
que es va posar en marxar la setmana passada.
Recordareu als oients que la setmana passada
ja vam parlar amb el coordinador del festival,
vam anar a l'exposició El Talent Latent
que està al mercat central i avui volem parlar d'un llibre
que es presenta aquest vespre que d'alguna manera
forma part del Festival Escan i a més a més serveix
per celebrar els 10 anys de la declaració de patrimoni mundial.
La impulsora, la ideòloga d'aquest llibre
és la Chantal Grandé que d'alguna manera
ja la vam saludar la setmana passada parlant del talent latent
i parlant de l'Escan i avui la tornem a saludar.
Chantal, bon dia de nou. Bon dia.
També feu un llibre, un llibre de fotografia, esclar.
Sí, d'artista.
És a dir, aquesta vegada
tindrem la possibilitat
de descobrir un llibre
en la nostra ciutat,
una ciutat revelada
com el subtítol del llibre,
revelada per artistes
que crec que són els que
saben millor exprimir,
retratar i
inspirar-se en la ciutat.
és a dir, imatges d'art.
Imatges d'art.
El llibre, el subtítol,
ho acaba de dir la Chantal Grandé,
és Tarragona revelada,
però el títol,
el títol gran,
per dir-ho d'alguna manera,
del llibre és
Genius Loki.
Què vols dir,
què voleu dir amb aquest títol, Chantal?
Doncs Genius Loki
és l'espírit del lloc.
Este espírit que,
des de l'antiquitat,
ha marcat a la pedra,
a la terra
i a l'home.
He oferit a l'artista
deixar-se impregnar
per aquest espírit del lloc
i pugui retratar,
revelar,
revelar,
termini altament fotogràfic,
petits espais,
rincones
de la ciutat de Tarragona
que molts de nosaltres
anem a descobrir
perquè, des de llavors,
no sabràs
on estàs passejant.
La Chantal Grandé,
m'imagino que aleshores
ha estat la persona encarregada
de triar els sis artistes
que participen en el llibre.
Exactament.
Hem pensat treballar
amb tres artistes
vinculats estretament
amb la ciutat de Tarragona
i una mirada extrània,
perifèrica.
tenim el treball
de Bernard Plossu
que ha sigut un artista
que ha treballat
en Tarragona
en altres moments,
en particular
en el Museu Arqueològic
que ha fet un treball
magnífic fa temps
i que està molt vinculat
a la ciutat
i ha fet per la primera vegada
imatges en color
de Tarragona
i de la ciutat.
I també tenim
Juan Manuel Castro
que és un fotogràfic
de Madrid
i Vari Caramès
un altre fotogràfic
que viu a la Coruña.
I les mirades
de la ciutat
dels artistes
d'aquí de Tarragona
quines són, doncs?
Doncs la mirada
del Quim Vendrell
és un treball
en blanc i negre
sobre son díptic,
una mirada
sobre la Tarragona
monumental
i la Tarragona
industrial
manufacturada,
un paisatge
manufacturat
factorat
per l'home,
la Mònica Rosselló
que també
presenta
un treball
basat
en díptics,
un treball
magnífic
de reflexions
sobre la mitologia
i la contemporaneïtat
i el Pep Escoda
que ha fet
un exercici
de paciència,
d'entrega
en la catedral
de Tarragona
pràcticament
no mouent-se
d'un pilar
de la catedral.
És a dir,
totes les fotografies
del Pep Escoda
estan fetes
des del mateix lloc?
Exactament.
Mai o menys
arriba a baix
al costat.
El Pep Escoda
mai ens deixarà
de sorprendre.
Mai, mai.
Perquè clar,
cada autor
ha pogut fer
el que volia?
Absolutament.
Fa dos anys
havia fet
una proposició
en Caixa Tarragona
per una exposició
i aquí
és un altre discurs.
És la il·lustració
i la publicació.
I aquesta vegada
en l'anterior
havia donat
a cada artista
un espai determinat,
però he pensat
que era molt interessant
deixar,
perdó,
passejar
a l'artista
en la ciutat
amb libertà,
escriure
en un diari
íntim
o no,
i que cada un
pudiera treballar
en tota libertà
mirant
aquesta ciutat
oberta al mar
i tancant
en les muralles.
Un repte.
Un repte
que han fet
sis artistes
entre els quals
hi ha la Mònica Rosselló
que ara citava
la Xantal Grande
i a la Mònica Rosselló
la podem saludar
a través del telèfon.
Mònica Rosselló,
bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Xantal.
Bon dia, Mònica.
Com ens explicaries
la teva proposta
del que veurem
en el llibre
per part de la teva obra,
Mònica?
Bé,
mira,
el meu recorregut
ha sigut
una mica
agafar
la idea del Mars
com a fil conductor
i anar combinant
les imatges
amb referents històrics,
referents històrics
arqueològics,
romans,
altres més contemporanis,
arxiu,
arxiu del port,
documents,
mapes
i amb això
he anat fent
com uns paral·lelismes
també amb díctics,
com ha explicat
la Xantal,
en el que
es relaciona
per contingut
o d'una manera formal.
I què tal
l'experiència?
Bé,
l'experiència
ha sigut
fantàstica,
clar.
M'agrada molt
treballar aquí a Tarragona,
jo soc nascuda aquí
però fa molts anys
que no hi visc,
però
l'esforç
de tenir-se
caminar
a una ciutat
que es coneix molt,
intentant
percebre
les coses
com si fos
la primera vegada
però a la vegada
trobar els racons
que ja coneixes
i que estàs buscant
doncs
trobo que és
molt fascinant.
I per què vas triar
el Marc
com a fil conductor?
Bé,
una mica
com que tenia
una avalanxa
d'idees,
no?
La meva ciutat
tenia
ganes
de referir-me
a moltes coses,
vaig utilitzar
com si diguéssim
una mica
la part íntima
per crear
l'argument,
no?
Aleshores,
em vaig basar
una mica
en allò
que més recordava
de la ciutat,
que més recordava
contínuament,
no?
El referent
històric
particular
meu.
Aleshores,
per això,
una mica
el Marc
m'ajudava
a explicar
tots els passejos,
no?
I d'aquesta manera
també podria establir
com els paral·lismes
subtils
a vegades,
no?
O com aquesta mirada
a vegades dual,
no?
Hi ha una imatge
que es veu
a la ciutat
i un mirall
amb un reflexe
del mar
a la ciutat,
no?
Com que tot
està envahit
per la presència
del mar
des de sempre.
La Chantal com definiria
precisament,
ja que la tenim
a la Mònica Rosselló,
la feina
que ha portat
a terme
i que veurem
a partir d'ara
en aquest llibre?
Jo,
bueno,
seducció
absoluta,
revelació
d'una ciutat
bañada
pel mar,
amb tota la història
i origen
del mar
i realment
s'ha pogut
encontrar
relació
amb detalls
en films
com
element
decoratiu
del teatre
metropòl
fins les olas
fins la representació
en los mosaïcs
roma
i realment
un recorregut
des del baix
de la ciutat
fins la paga
més alta
però
explicant
i comprimen
tota la nostra
història
en unes imatges
d'una belleza
increïble
d'una composició
impecable
també
volia destacar
l'utilització
d'un color
com
passat
diluït
subtil
una gran sensibilitat
i un treball impecable
Molt bé
Mònica
què et sembla
més enllà de la teva participació
aquesta idea
de reunir sis artistes
tres bàsicament
vinculats
molt vinculats
a Tarragona
tres mirades
molt més externes
i recollir-les
en un llibre
Bueno, em sembla
molt enriquidor
molt enriquidor
per tots els que
puguin tenir
a l'abast
aquest llibre
i veure
les diferents mirades
i em sembla
molt enriquidor
pels que
hem tingut la sort
de treballar-hi
perquè
també ens hem estat
barallant
individualment
per no
per no caure
en els tòpics
d'una ciutat
que per
el seu interès
històric
i per la seva estètica
i per la seva bellesa
ha estat molt fotografiada
tenim molts records
de fotografies
de Tarragona
jo crec que ha sigut
un repte
que ha sigut
enriquidor
per tots
S'ha utilitzat
alguna tècnica
d'aquelles especials
allò
en fi
alguna cosa
que els humans
de carrer
que els ciutadans
de carrer
desconeguin
i que diguin
quan vegin el llibre
i les fotografies
carai
com ho ha fet
això la Mònica
he utilitzat
recursos
molt bàsics
i molt simples
com és
interposar
entre la càmera
i el paisatge
alguns elements
com per exemple
un mirall
o una lupa
o un vas d'aigua
en el cas
del sarcòfag
d'Hipòlit
que és una peça clau
del nostre
patrimoni històric
el vaig fotografiar
a través
d'un vas d'aigua
com a referent
del lloc
on es va trobar
des de petita
sempre m'imaginava
quan descobrien
el sarcòfag
al fons del mar
quan anàvem a l'escola
al museu
i ens explicaven
que l'havien trobat
al fons del mar
m'imaginava
aquella imatge
com una cosa
totalment de pel·lícula
de ciència-ficció
i vaig fotografiar-ho
per exemple
a través d'un got d'aigua
que no és evident
el que és
però sí
hi ha trucurs
com molt bàsics
per donar-li
un caire
a les fotografies
una feina
de molts mesos
per cert
bastantes visites
i revisites
sobre el que és fotografia
el que és treball
és allò
intermitent
no continuat
però sí
durant un temps
durant una temporada llarga
intermitent
sí
perquè a l'estar a prop
de Tarragona
també puc permetre
amb el luxe
de venir a treballar
mirar-me el que he fet
reflexionar
tornar-hi
i anar refent
una mica el projecte
i com la veu
un artista com tu
la ciutat
quan s'està una mica fora
no gaire lluny
però sí una mica fora
no estàs en el dia a dia
com la veus
la ciutat?
home
jo veig
que està evolucionant
molt
no?
favorablement
i que s'estan fent coses
ara molt interessants
que fa uns anys
hi havia aquestes carències
ara en aquests moments
estem vivint l'escan
que això és un event
molt important
per la ciutat
i molt important
per Catalunya en general
perquè tot està molt a prop
per tant també és molt interessant
que es pugui descentralitzar
i portar a terme
en un lloc
en què
en què tot està
com més a l'abast
i que bueno
que genera també
com un moviment cultural
molt interessant
sí perquè parlen de fotografia
parlen del llibre
i parlen de l'escan
clar
d'alguna manera
Tarragona
agafant aquest escant
després de la trajectòria
de la primavera fotogràfica
agafa aquest rol
de capital fotogràfica
de Catalunya
no?
sí
jo crec que està molt bé
que ha tardat una mica
a tenir
protagonisme
a nivells culturals
però que està molt bé
per cert
una curiositat
la Mónica
ha vist les obres
les fotografies
les imatges
dels altres artistes
o no tens ni idea?
bueno
jo he vist alguna cosa
no puc desvalar més
ja està
no no no
si no
ja he vist alguna cosa
perquè em sembla que sóc
la que està més a prop
la única
i sóc la que està més a prop
com si diguéssim
de la construcció del llibre
i bueno
sí
tinc el privilegi de veure alguna cosa
molt bé
ja està
no desvetllarem res més
amb la qualitat
amb la qualitat
que requereix
ni n'hi ha acabat
però m'he fet una mica
la idea
de les visions diferents
la veritat
és que Mónica
ha tingut l'oportunitat
de
ver
un
variando
no?
una mica
el llibre
però la veritat
és que
ningun artista
ha pogut veure
el treball
del seu col·lega
i que tots
la veritat
han fet un treball
molt harmoniós
molt
molt harmoniós
un llibre preciós
i una altra curiositat Mónica
quantes fotografies
finalment surten
les seleccionades
en el llibre?
doncs
no m'agradaria equivocar-me
em sembla que al final
són unes 15 imatges
era per fer-nos una idea
15 o 16
escollides
m'imagino
desenes i desenes
i desenes
sí
jo crec que és un dels treballs
que he fet més fotografies
ja et dic
perquè tenia com
molts fronts oberts
llavors vaig
vaig voler començar
a desenvolupar
diferents temes
fins que estigués convençuda
per on anar
molt bé
doncs
el treball de la Mònica Rosselló
i dels altres artistes
el podrem veure
a partir d'aquest vespre
en la presentació
del llibre
Mònica
t'agraeixo molt
que hagis atès
la trucada en directe
del matí de Tarragona Ràdio
i felicitats
moltes gràcies
gràcies i bon dia
adeu bon dia
la Mònica Rosselló
en directe
recordem per anar acabant
Xantal
que l'acte d'aquest vespre
es farà a partir de les 8
és un acte ober a tothom
m'imagino
sí, sí, absolutament
i que a més tindrem
Joan Foncoberta
en la presentació
Joan Foncoberta
ha acceptat
presentar el llibre
amb un powerpoint
com entrarà
el treball dels artistes
el que serà
un privilegi
i també estaran
pràcticament
menys
Bernard Plossu
estaran tots els autors
molt bé
així que serà
la ocasió
de comentar amb ells
com han anat
treballar a Tarragona
descobrir a Tarragona
i preparar un treball
exhaustiu
tots
al final
hi havia una selecció
molt tancada
però ha hagut
molt de treball
fet en Tarragona
un Tarragona
curiosament
amb la visita
de los dos artistes
Caramés
i Manuel Castro Prieto
amb lluvia
continua
tots els dies
de treball
així que
hi haurà
unes imatges
una mica
descocertents
de paraguas
de nubes
molt original
no és el clima habitual
no
perquè ademà
els magnífics
llibres
publicats
fins ara
són imatges
perfectes
de clichés
de sol
d'images
monumentales
en canvi
el llibre
és com un
llarg
íntim
imatges
fora
de lo que
esperes
encontrar
en la ciutat
amb tots
els monuments
retratats
què porta
finalment
el llibre
a altres
publicacions
que porta
de nou
aquest llibre
a altres
llibres
a altres
publicacions
que s'han fet
amb imatges
de Tarragona
jo diria
que
el plaer
per el detalli
el plaer
per el cotidà
el plaer
per el record
dito
una lectura
molt
molt
molt
personal
molt
exhaustiva
molt
poètica
molt
de treball
molt
bé
seleccionat
i una
diferència
clara
entre
els
treballs
però
a la vegada
un liàs
d'unió
un discurs
narratiu
perfecte
entre tots
ells
doncs amb aquesta
definició
fantàstica
acabem
recordant això
que el llibre
es presenta
Genius Locki
Tarragona
revelada
aquest llibre
de fotografies
fantàstic
de Tarragona
es presenta
avui a les 8
del vespre
a Casa Canals
i que és una altra
de les activitats
que formen part
d'aquest
festival
escant de fotografia
que està omplint
d'això
de fotografia
diferents
sansracons
i espais
de la ciutat
de Tarragona
Xantal Grandé
moltes gràcies
moltes gràcies
felicitats
per la feina feta
i que vagi molt bé
gràcies
bon dia
gràcies