Passen pràcticament 10 minuts de les 10 del matí.
Aquí seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
aquest dimecres, 22 de desembre,
pendent de la loteria, de la grossa de Nadal
i dels milions que han de repartir els nens del Col·legi Sanit de Fons.
Ara, durant els propers minuts, parlarem d'uns altres milions,
parlarem d'uns altres diners, els de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui volem analitzar la situació econòmica del consistori
i les previsions dels pressupostos municipals
de cara a l'any vinent, de cara a aquest 2011.
Per això, avui hem convidat el tinent d'alcalde de gestió econòmica
del consistori, el senyor Pau Pérez.
Senyor Pérez, molt bon dia.
Bon dia.
Enguany, els pressupostos s'aprovaran el mes de gener,
segurament el dilluns 10 de gener hi haurà el plenari
per aprovar els pressupostos.
S'ha ajornat al màxim l'aprovació d'aquesta proposta,
entre d'altres qüestions, perquè vostès estaven pendents
de les aportacions que poguéssim fer o no,
que pogués fer l'Estat a través dels pressupostos generals.
I, finalment, sembla que no hi haurà
aquestes aportacions financeres adicionals, no?
Efectivament.
Nosaltres estàvem esperant alguna cosa semblant
a el que l'any passat, a través dels fons Zapatero,
va passar d'inversió a corrent.
O sigui, l'any passat vam poder recuperar 3 milions d'euros
de la devallada de recaptació de fons de l'Estat
a partir d'una partida específica de pressupostos de l'Estat
en què ens otorgaven a nosaltres 3 milions,
per el que era d'espesa corrent.
Enguany, els ajuntaments, a través de les federacions
i de la Federació Espanyola de Municipis,
havien demanat un esforç semblant
o un increment també en l'aportació.
I això, finalment, no s'ha concretat.
I això què representa per l'Ajuntament
i pensant en els pressupostos de l'any vinent?
Bueno, en realitat, els complica una mica més,
però no pel fet que no vingui un finançament extraordinari,
sinó pel fet que estem en un cicle de devallada
i estem en un cicle restrictiu
i els ingressos encara trigaran com a mínim dos anys
a incrementar-se pel que fa a l'activitat.
O sigui, que el que rebrem d'aportació d'IRPF
o d'IAE o d'impost de societats
o de consums a través d'impostos indirectes
que rebem de l'Estat,
encara costarà que es recuperin,
tot i que veiem que s'està recuperant l'economia.
Recordo que fa dos o tres mesos,
en una altra entrevista aquí a Tarragona Ràdio,
vostè, senyor Pérez, va reconèixer
que segurament el pressupost del 2011
seria el més difícil de fer
per un ajuntament com el de Tarragona
en aquests 30 anys de democràcia municipal.
Ara que ja s'apropa la data
i que suposo que ja estan treballant i molt
en detall en el projecte de pressupostos,
confirma aquesta impressió que ens va transmetre fa uns mesos?
Sí, sí, la confirmo plenament.
Home, és molt semblant
a la que es va patir a la darrera crisi del 93.
o sigui, la situació segurament no serà tan dura
amb el que és l'execució del pressupost,
per dos motius.
Un, perquè hi ha hagut molt rigor en la contenció de la despesa
i un altre perquè ha sigut expansiu des del punt de vista d'inversió.
Com va ser fa 20 anys amb el primer mandat
de l'alcalde Nadal
perquè no hi havia endeutament
i es va poder endeutar
recordem fins a 20.000 milions de pessetes de l'època.
Per tant,
en guany, efectivament,
serà el més complicat,
com a mínim el més que m'ha tocat a mi
i dels que jo recordo des del 93.
Podem marcar una mica les línies generals?
La filosofia de com serà aquest pressupost
que anirà a plenària a principis del mes de gener?
Les línies principals són les que venim mantenint des d'origen.
Nosaltres, pel que fa a la despesa corrent,
vam fer una racionalització
i, per tant, vam establir unes prioritats
que estaven amb el que eren els serveis socials,
la seguretat i l'educació.
Amb aquests aspectes vam incrementar
quan el pressupost es podia incrementar
i en aquests aspectes vam aconseguir fins i tot
incrementar diferencialment en èpoques com el pressupost d'enguany,
el que vam fer l'any passat,
en el que, malgrat la davallada global de totes les partides,
perquè hi va haver un manteniment específic del total,
del nivell de pressupost,
vam aconseguir incrementar aquestes partides de seguretat,
de seguretat, serveis socials i educació.
Què pensem en guany pel que fa a el que se'n diu despesa corrent?
Hi ha una contenció per part del capítol 1 de personal,
ja ho sabeu, per diversos motius,
un per decret directament amb la reducció del salari dels funcionaris,
però també perquè no hem crescut més que en aquelles places
que tenien a veure amb aquests serveis.
Per exemple, en serveis socials hem transformat
algunes que hem cedit a la Generalitat,
però hem fet una política molt restrictiva.
Per tant, és un pressupost que baixarà sobre l'any passat,
no hi haurà...
L'any passat vam tenir aquell increment mínim del 0,48
i l'anterior havíem tingut un també mínim del 0,3,
doncs, perdó, del 2,3,
doncs, ara baixarà.
Faltar matisar quant,
però estem parlant d'una bollada important de milions d'euros.
Què voldrà dir?
Que la importància relativa també d'aquests aspectes també s'incrementarà.
O sigui, mantindrem l'atenció social,
mantindrem la seguretat, mantindrem l'educació.
Sabeu que començaran quatre noves guarderies,
tres noves guarderies a finals de l'any que ve,
per tant, ja estarà dotada la construcció
i l'inici de l'explotació.
En serveis socials, les noves lleis ens impliquen moltíssim
i no deixarem d'atendre les més necessitats.
I en seguretat estem completant el desplegament
d'aquelles places noves que havíem creat i que estem cobrint.
Bàsicament, pel que fa al corrent, pel que fa a la inversió,
és un any d'acabar projectes.
Nosaltres, malgrat algunes queixes de l'oposició
sobre la improvisació amb el tema de prèstex,
no han entès el funcionament del sistema financer
de les inversions.
I sorprèn, perquè això és comú a qualsevol govern.
Nosaltres vam fer una planificació molt acurada
d'allò que havíem promès,
d'allò que teníem, per això farem un balanç molt fàcil de fer,
molt senzill de fer, amb tot el que havíem promès
i amb el que hem fet.
Vam fer un pla d'inversions per primera vegada,
ens vam atrevir a dir què és el que havíem de fer.
I vam fer un any i mig, gairebé dos,
en fer projectes i en preparar tots els temes
a banda d'acabar les obres que el govern anterior no havia acabat.
I ara, l'any que ve, és un any de conclusió
de les obres importants de la ciutat
i del paquet també del fil de l'any passat
i no hi haurà segurament noves inversions.
Per tant, clar, de l'últim que es desprèn,
que com que es va fer la planificació,
es podran acabar les inversions planificades,
però clar, no n'hi haurà de noves.
Efectivament, l'única de la planificació
que queda sense fer és el nou estadi del Nàstic,
que per raons òbvies tampoc és avui una prioritat.
I per tant, també ens està plantejant
que en el capítol d'inversions
de cara a més enllà del 2011
hi haurà una reducció significativa,
perquè la situació no haurà millorat
i perquè no haurem pogut planificar prèviament
aquestes inversions, no?
Sí, el que veureu és una gran execució,
com passa al final dels mandats,
però nosaltres en guany tindrem una bona execució,
però acabarem concluint tot allò que estava.
A diferència d'altres ocasions,
tenim molt avançats aquests projectes,
i en projectes que han estat molt complexes
per el seu origen, i tampoc vull criticar ningú,
però la Caserna de la Guàrdia Urbana i el teatre
són dos exemples, dos malos exemples
d'un origen de projecte molt complicat.
Un, la Caserna per la seva dimensió,
que no estava prevista per la gent que necessita,
els agents que necessita a Tarragona,
i el teatre per un seguit d'històries
que no em toca a mi comentar,
però que omplirien un llibre.
I clar, són dues inversions que culminaran
precisament aquests mesos propers del 2011.
Efectivament.
I que, desgraciadament,
hem vist incrementar molt la seva partida original,
i que ens han tret recursos d'altres inversions
que també s'havien d'haver fet.
I pel que fa al capítol d'ingressos,
és a dir, hi ha hagut una davallada,
és evident, en els últims anys,
la previsió també és que en aquest 2011
encara vagi més a la baixa,
o ja es mantingui en els valors
o en els índexs que hem tingut aquest 2010?
No, baixarem, baixarem.
Per primera vegada baixarem.
Sí, nosaltres hem incrementat en quatre anys,
és molt possible que baixin al nivell
una mica per damunt del que vam trobar el 2007.
Penseu que jo recordo sempre
com no es van saber gestionar
a prop de 80 milions d'euros
d'increment de pressupost
que es va tenir només del 2003 al 2007.
Del 2003 al 2007 vam passar de 93 a 133.
vam tenir 40 milions més al final del mandat.
O sigui, cada any teníem 10 o 15 milions més.
Per tant, nosaltres no ens passarà això.
Nosaltres acabarem pràcticament
amb el mateix que vam començar.
El que vol dir és que sobre els 145 milions
de l'any passat baixarem.
Aquest dilluns passat va haver-hi un ple extraordinari
per aprovar una operació de refinançament.
I tenim aquest ple dels pressupostos
ajornat al mes de gener.
És a dir, un cop ha començat el 2011.
Alguns poden entendre aquests dos fets,
el ple extraordinari de dilluns passat
i la convocatòria del ple dels pressupostos
ja en el temps del 2011,
com un signe, com un senyal
de la situació realment difícil i complicada,
financerament parlant,
de l'Ajuntament de Tarragona.
És aquesta una realitat?
És veritat, els que poden pensar
que la situació és molt més difícil
i complicada del que es diu?
És curiós, però a vegades és quan les coses milloren
que la gent pensa que estan malament.
O sigui, ara precisament,
l'operació de l'altre dia
és una operació molt important,
que no és la primera vegada que es fa,
perquè és una pràctica habitual
de refinançament d'inversions,
però que ens dona un respiro molt important
d'una carència per una part d'un any
i d'un altre de dos anys
i un allargament en el temps.
Per tant, ens rebaixa moltíssim
la càrrega financiera de l'ENQB.
O sigui, jo l'ENQB,
si no fos per aquella operació,
hauria de destinar 9 milions i mig més
a amortització de préstecs i interessos.
Per tant, és una operació
que ens allibera 9 milions d'euros
per despreçar corrent d'atenció als ciutadans.
Què vol dir?
Que l'impacte de, bàsicament, tres coses.
Una és la voluntat d'aquest govern
de reduir la pressió fiscal,
que ha estat ferma des del començament.
Sabeu que en el tema de brossa, per exemple,
no s'arriba a pagar el 70% del cost de la recollida
quan és una taxa que s'hauria de pagar del 100%.
Sabeu que venim congelant la resta de taxes i impostos
i algunes vegades amb bonificacions que les rebaixen,
bonificacions de l'IAE per creació d'ocupació,
bonificacions fins al 95% de les plusvàlues,
bonificacions amb vehicles elèctrics
o amb vehicles per trams per facilitar la mobilitat.
O sigui, que una política fiscal d'aquesta mena,
que no incrementa recursos de manera directa,
és un dels problemes que motiva aquesta situació.
Un altre és no s'ha d'amagar la segregació de la canonge.
Això té un impacte negatiu des del punt de vista econòmic
molt fort sobre Tarragona.
Jo sempre quan m'ho pregunten dic
que el que és de justícia no es qüestiona.
Per tant...
Però quants diners són, això, per fer-nos una idea?
Això té un impacte negatiu al voltant de 3, 3,5 milions d'euros.
A l'any?
A l'any, que és una quantitat molt important.
Penseu que nosaltres tenim un pressupost al voltant de 140
i som una ciutat mitjana amb molts recursos,
però això és un percentatge de la nostra recaptació important.
Com que no creixem, reduir això,
si no creixem amb impostos per voluntat pròpia
de no incrementar tipus i no incrementar pressió,
i després la rebaixa, encara que s'ha incrementat una mica,
la rebaixa del que eren tradicionalment
els recursos de l'Estat i de la Generalitat.
Sobre l'any passat no baixarem molt,
però en general són els tres elements
que motiven que els ingressos no arribin als de l'any passat.
Una curiositat, ara que esmentava la pèrdua
de les aportacions a la indústria química
per a la independència de la canonja,
i quan s'instal·li l'IKEA, això, per exemple,
què pot representar econòmicament
per un consistori com el de Tarragona?
L'impacte s'està estudiant,
perquè sabeu que l'impacte d'una instal·lació
d'aquestes característiques,
podem pensar en el curt inglès que el tenim aquí al costat.
És no només el que diguis,
no, és que té un impost de construccions i obres de X,
3-400.000 euros, o té un IBI de no sé quant.
Sí, això és important, però ja sabeu que el més important és,
primer que també això s'urbanitza tot al voltant,
i és una inversió molt important.
Penseu que la inversió global del polígon
pot ser tres vegades la de la instal·lació mateixa.
Després que ocuparà moltíssima gent,
de les comarques de Tarragona,
però també de les comarques arreu.
Per tant, l'impacte econòmic d'una instal·lació d'aquesta mena,
per les arques municipals, és molt senzilla,
a través d'aquests dos impostos,
i de l'IAE, que serà molt important també,
perquè ja proporcionalment arriba,
però en realitat l'impacte es veu superat
per la resta d'indirectes.
No és una cosa...
Encara no es pot dir els impostos directes
que representaran per les arques municipals.
No.
És molt aviat.
Una qüestió.
Vostès, al principi d'aquest mandat,
quan van accedir al govern,
van plantejar-se una qüestió que pretenia també
millorar la gestió econòmica
de les empreses municipals que depenen de l'Ajuntament.
La creació d'un holding.
Això no ha estat possible,
o no l'han tirat endavant durant aquest mandat,
però continua sent una idea
del tinent d'alcalde de gestió econòmica
i d'aquest equip de govern?
Crear aquest holding i aquesta gestió
mancomunada en part dels serveis
de les empreses municipals?
Ho és, ho és.
El que passa és que nosaltres aquest objectiu,
que el teníem a llarg termini, evidentment,
el que hem trobat és un seguit de dificultats
per la mateixa gestió actual,
anterior de les empreses.
Per tant, el que hem hagut és de posar molt de seny.
O sigui, abans de poder juntar o gestionar
de forma comuna alguns dels serveis,
ens han trobat unes disparitats impressionants
des del punt de vista de gestió,
que no deixen de ser sorprenents,
des del tractament amb els bancs
i tenir pòlisses amb tipus molt diferents,
amb garanties diferents,
des de gestió de personal,
amb convenis molt dispers,
o que empreses que han nascut per fer coses diferents
facin el mateix en el cas d'aparcaments.
Per tant, el que hem de fer és anar a gestionar.
Vam crear aquell llot de treball de control financer
de les empreses municipals,
amb una idea que fos proactiu.
En realitat, ha sigut més de control que no de gestió.
Però bé, jo crec que els primers mesos del proper mandat
es veuran passos clars en funció de la informació que ja tenim
i que ens permet orientar a una nova direcció a les empreses.
El que passa és que fer-ho acabant un mandat
no sembla tampoc lògic.
I s'hi aplegaria totes les empreses municipals 100%?
De capital públic 100%?
Penseu que nosaltres tenim...
Hi ha diferències pel que fa al tema financer.
Hi ha àrees molt lògiques i molt clares.
O sigui, mobilitat és autobusos
i mobilitat és aparcament.
i desenvolupament econòmic és mercats
i desenvolupament econòmic és turisme
i desenvolupament econòmic és MDE, diríem.
Però, clar, des del punt de vista tècnic
del que podem fer i no fer,
endeutar-se o el tipus d'activitat,
una empresa i una altra, és molt diferent.
Per exemple, aparcaments té una aportació municipal
de més del 50% dels seus ingressos
i, per tant, no es considera de mercat
i, per tant, consolida directament el deute amb l'Ajuntament
i, per tant, si es fa una unió
amb una empresa de mercat,
com seria Espinsa o aparcaments o MDE,
o fins i tot, a aquesta casa li passa una mica el mateix,
l'aportació és superior als ingressos,
per tant, les trauria aquest balanç.
No sé si se m'entén, però realment,
quan l'Estat fa molts anys va dividir l'ini en Tenieu
i en dos grups, un les que guanyen i un les que parten,
es va fer amb aquella idea, també, no?
Ara, sobretot per vendre després les que guanyaven.
Aquesta no és la nostra idea, no?
Però, en definitiva, hem de tenir...
Ha de ser una unió amb trams
i ha de ser també tenint en compte aquesta problemàtica.
Una cosa és que la direcció política sigui la mateixa,
però una fusió avui entre aparcaments i autobusos
és complexa per aquest tema.
Tornem als pressupostos,
perquè abans de l'aprovació a principis del mes de gener,
vostè té una reunió la setmana vinent
amb els representants de les federacions veïnals.
De fet, ells ens ho van explicar fa uns dies
en aquests micròfons de Tarragona Ràdio.
Recordem que hi ha la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona,
la Federació de Veïns segle XXI
i la Federació de Veïns de Llevant.
És per analitzar, d'alguna manera,
la reunió que ja van tenir fa un any
a l'hora de planificar inversions i obres
que s'havien de fer durant aquest 2011...
Durant aquest 2010, perdó.
Què els explicarà en aquesta reunió
el tinent d'alcalde Pau Pérez?
En principi els hauria d'explicar amb ells,
però, bàsicament,
d'una banda, l'execució
d'allò que vam suplementar el pressupost.
Vam fer un esforç adicional
per fer coses concretes.
I com aquests diners,
que després encara es van suplementar,
es van modificar incrementant-se,
pràcticament no queda res.
O sigui, com s'han gastat, ben gastats.
D'una banda.
D'una altra, l'execució a barris
de coses directes,
dels contractes que ja tenim.
Com hem actuat des de la brigada
o des de l'empresa de manteniment d'enllumenat
o des de jardineria.
O sigui, bàsicament és respondre
a les seves peticions concretes d'aquell dia
i després a la partida que es va aplicar
i després al global de les actuacions.
Nosaltres, jo d'una banda estic sorprès
per les declaracions publicades,
que no sé si és el que van dir,
però publicades per alguns d'aquests representants
que parlaven ja de percentatge d'execució
sense mirar res.
O sigui, hi va haver un que va dir
ja sabia que no arribarien al 10%
i malauradament s'ha complert.
Escolti'm, si no hem parlat,
ja li ensenyaré el compliment.
I el compliment, l'execució del pressupost,
jo crec que està en 97,5.
O sigui, no sé si queden 300.000 euros
de 700.000 que havíem posat.
I de cara al 2011,
en el plantejament de la reunió de la setmana que ve,
tornarà l'Ajuntament i l'equip de govern
a demanar d'alguna manera
la participació de les associacions endeveïns?
O això ja no serà possible
tenint en compte tot el que ens ha explicat
al principi de l'entrevista?
Jo el que espero és que participin
de la situació que tenim.
I precisament vam enredir una miqueta
la reunió per tenir més eines
d'informació sobre el pressupost.
Jo els explicaré la situació que tenim.
I ells jo no crec que vinguin a demanar
concretament aquella rajola
o aquell carrer que no està bé,
com van fer l'any passat,
que es pot veure.
Hi ha de tot,
perquè hi ha alguna associació
que demana coses de futur,
hi ha associacions que demanen
la rajola de davant de casa seva.
Jo el que faré és més aviat
explicar-los-hi quina és l'estructura
i quina és la situació
del nostre pressupost per l'any que ve.
Acabo, senyor Pere.
Vostè també és el tinent d'alcalde responsable
de l'àrea de contractació.
Hi ha alguna cosa pendent o prioritària
a fer en les properes setmanes o mesos
en el capítol de contractació d'obres
i de projectes?
Ara estem tancant...
Hi ha molts, sobretot, de servei.
Hi ha molts serveis
que estan acabant el seu cicle
i com vau veure també al plenari
de l'altre dia vam aprovar
el nou de jardineria,
que és aprofitar sinergies
i fer una reducció de cost.
En aquesta línia treballem
la resta de contractes.
És una àrea que està molt remodelada,
que ha tingut molta feina.
D'una banda, pels propis,
sabeu que vam fer un pla financer
i que vam abocar 90 milions nous d'inversió,
però a més a més,
tot el tema dels fons de Zapatero,
que vam fer 99 projectes
amb mitjans i petits un any
i hem fet nou projectes grans en guany.
Per tant, el que fem és el seguiment
i la conclusió de les obres que estan en curs,
que són moltes,
la contractació de nous serveis
i repàs dels que estan, bàsicament, finalitzant.
Doncs així, acabem aquest repàs.
Qüestions econòmiques i financeres
que avui hem volgut fer
amb el tinent d'alcalde de Gestió Econòmica,
Pau Pérez,
fa pocs dies, com dèiem,
de l'aprovació dels pressupostos del 2011.
En principi serà en el ple ordinari
del mes de gener,
convocat pel dilluns dia 10.
senyor Pérez, moltes gràcies,
bones festes.
Gràcies a vosaltres.
A veure si ens toca la loteria.
Li aniria bé a l'Ajuntament
una pluja de milions, eh?
Aniria molt bé.
Que vagi molt bé.
Bones festes i bon any.
Feliç 2011.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.