Passen pràcticament 11 minuts de les 10 del matí.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui, dimecres, ja sabeu que aquest mes de gener
estem convidant representants de l'àmbit polític, social i econòmic
de Tarragona i del conjunt de la demarcació
per repassar els temes d'actualitat
i per fer una mica de previsions de com pot anar aquest 2010
que acabem d'estrenar.
Avui volem repassar les principals qüestions d'actualitat,
sobretot en l'àmbit de l'economia i de les infraestructures,
amb el president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
el senyor Albert Abelló.
Senyor Abelló, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim molts temes aquests dies d'actualitat.
Per exemple, l'aprovació definitiva per part del Govern de la Generalitat
del Pla Territorial del Camp de Tarragona.
L'aprovació definitiva es va fer la setmana passada.
Els mitjans de comunicació, sobretot,
hem parlat molt de qüestions ferroviàries,
que ha estat segurament un dels aspectes més mediàtics
o més reclamats des del territori des de fa temps.
Ara entrarem una mica més en detall.
Però, en general, el Pla Territorial,
tal com ja l'ha aprovat definitivament el Govern de la Generalitat,
a vostè, com a president de la Cambra, què li sembla?
És una bona eina?
A veure, considerem que és una bona eina d'ordenació territorial,
encara que arribi una mica tard.
Estem parlant de fa dos anys i escaig,
que això ja hauria que estar en marxa.
és una bona eina perquè dona coherència
a tot el que són els plans generals dels municipis,
que, bé, doncs aporta una coherència territorial
que ens fa molta falta.
Com a aspecte, diguéssim, negatiu,
és que no és un pla que serveixi per executar grans coses,
perquè moltes de les infraestructures que pengen d'aquest pla territorial
depenen directament del Ministeri de Foment.
Per tant, no és una decisió tan nostra
com del Ministeri de Foment de tirar-ho endavant.
Entre aquestes obres, temes ferroviaris.
El famós bypass popularment conegut a Tarragona.
Entrem, doncs, una mica en aquests detalls,
perquè, com a mínim, el pla territorial dibuixa
aquest pas de l'alta velocitat per Tarragona
i amb aquest bypass, amb aquesta connexió
des de Tarragona a ciutat,
amb la línia actual de l'alta velocitat
que passaria aproximadament pel terme municipal
de la pobla de Monttornès.
Aquest dibuix, que, en fi, vam poder veure la setmana passada
a través dels mitjans de premsa escrita,
aquesta proposta, a vostès, què li sembla?
Bé, a nosaltres ens sembla, primer i principal,
que Tarragona necessita alta velocitat,
que té que tindre alta velocitat.
No pot ser que sigui de les poques capitals
de província d'Espanya.
De fet, actualment, només n'hi ha dos més,
que són Segovia i Guadalajara,
que crec que no tenen l'alta velocitat a la seva ciutat,
i Tarragona serà una altra.
Seran de les poques capitals de província
que no tindran alta velocitat.
Per tant, és una exigència,
és una prioritat que es tingui previst aquesta infraestructura.
Dit això, la proposta que ens dibuixa el Pla Territorial
és una proposta que nosaltres la veiem bastant inviable.
És una proposta molt ambiciosa,
de molta intervenció en molts municipis,
i nosaltres creiem que el bypass,
si estigués fet el que nosaltres proposem,
que és el CUR,
seria més viable.
Però, en qualsevol cas, no hi entrarem.
Si realment el Ministeri del Foment,
des de la Generalitat,
tenen el coratge,
tenen les ganes d'implementar aquest bypass,
aquesta solució,
encara que ens sembli que és molt més difícil d'aplicar,
si són capaços endavant,
per nosaltres és fantàstic.
Perquè sense el bypass
no tenim possibilitats,
entre altres coses,
de tenir alta velocitat a la nostra ciutat.
La planificació ferroviària,
que apareix en el Pla,
i que més o menys ja coneixíem,
de tota l'àrea del Camp de Tarragona,
els sembla correcta?
Sí, ens sembla correcta.
Encara que, bé,
nosaltres demanem que tantes estacions intermodals
també són de difícil execució,
i de difícil...
pressupostàriament és bastant inviable,
però entenem que el pla ferroviari,
en general, en conjunt,
és molt correcte,
i que des de la cambra,
evidentment, li donarem suport.
En matèria d'infraestructures ferroviàries,
també fa pocs dies,
fa poques setmanes,
vam conèixer el primer pas que feia l'Estat,
el Ministeri de Foment,
per fer possible,
per fer una realitat,
l'alta velocitat en aquest tram
que queda entre Castelló i Tarragona,
una d'aquelles reivindicacions
que, per cert,
la Cambra de Comerç de Tarragona
l'havia fet conjuntament
amb la Cambra de Comerç de Castelló.
Aquest primer pas,
com ho valoren?
Bé, molt bé,
perquè, com tu ben bé dius,
doncs ja feia temps
que nosaltres estàvem reclamant
que la connexió entre Castelló i Tarragona
tenia que ser amb alta velocitat,
perquè amb ample iberic
és del tot absurd.
Això, finalment,
sembla ser que serà així,
la qual cosa és una bona notícia.
I després hi ha la segona notícia,
que jo crec que entre on es radica
la clau de l'alta velocitat de Tarragona,
que és aquest estudi informatiu
que també va engegar el Govern Central,
que té aquesta llesta el 2011,
per veure la viabilitat
de l'alta velocitat de Tarragona.
Aquí és on se definirà
si finalment Tarragona
disposa d'aquesta alta velocitat o no.
Cambra de Comerç de Tarragona
amb Cambra de Comerç de Castelló,
i també fa pocs dies
Cambra de Comerç de Tarragona
amb Cambra de Comerç de Lleida,
i amb els alcaldes de les dues ciutats,
fent una altra reclamació.
En aquest cas,
l'autovia A27,
l'autovia de Montblanc,
que coneixem tots.
És una autovia que fa tant de temps
que l'estem dissenyant,
que l'estem ejecutant,
que ha tingut un munt de noms.
Jo me'n recordo quan era petit
que es deia la carretera de Valls,
després la carretera Montblanc,
la Tarragona a la 940,
la Tarragona a l'A27,
la Tarragona,
com l'Aric volem dir,
Tarragona a Lleida-San Sebastián.
Perquè fa 20 anys
que estem treballant en aquesta carretera,
és una cosa increïble.
i finalment,
l'altre dia es va fer un acte més,
sumat al que ja fa uns mesos
van fer els diferents sectors empresarials
de la nostra demarcació,
però en aquest cas va ser
amb l'Ajuntament de Lleida-Tarragona,
la Cambra de Comerç de Lleida-Tarragona
i l'autoritat portuària
reclamant que aquesta via estigués endavant.
I allí es van destapar
diferents qüestions.
Una d'elles,
que això va ser des de la Cambra de Tarragona
que vam dir,
era que era dintre de la quantitat
de desgràcies, entre cometes,
que acompanyen aquesta carretera,
resulta que l'han dissenyada
i s'han descuidat
o no han tingut en compte,
han despreciat
que amb el túnel de Viella
allí passin mercaderies perilloses.
Hi ha una reglamentació europea
que ens ha agafat última,
que es veu que complica legislativament,
s'ha de fer una normativa especial
pels túnels que tenen que passar
a aquest tipus de mercaderia.
Llavors,
el Ministeri de Fundament va decidir
que no calia fer això,
que no passava res,
que els camions es desviessin.
Com que aquí no tenim ni refineries,
ni tenim indústria, ni res,
i això va ser una cosa
que vam ja l'any passat
demanar a la subtelegació de govern
que ho tinguessin molt en compte
i que ho rectifiquessin,
i com que no hem tingut resposta,
doncs l'altre dia també ho vam manifestar.
Creuen que, de totes maneres,
amb aquests últims passos
es pot reactivar l'obra,
perquè l'obra va molt a poc a poc,
en fi, molt lenta,
bàsicament només s'està treballant
en un primer tram aquí
al costat de Terra una ciutat.
Ha de servir com a mínim
per accelerar-ho?
Bé, tot ajudarà,
però hem d'apretar,
hem d'apretar,
i finalment Madrid
té d'entendre
que aquesta és una infraestructura prioritària.
Ara es nota que van entrant.
Hi ha un important problema pressupostari,
i per tant,
doncs aquestes grans infraestructures
que hi ha no solament aquí,
sinó molts llocs
que no són de prioritat 1,
doncs les van entretenint.
És un problema del govern central
amb el qual des d'aquí,
des del territori,
des de les comarques de Tarragona
i a través dels nostres polítics,
que són els que han de fer la feina,
hem d'apretar perquè aquesta autovia
estigui feta,
perquè l'autovia és la infraestructura
més important avui per a mi.
Aquests dies hem parlat molt
de xarxes ferroviàries,
hem parlat molt de l'A27
i també estem parlant molt
de l'aeroport
per diferents motius.
Entre altres coses,
perquè diumenge s'inaugurava
un altre aeroport a Lleida,
un aeroport a més gestionat
per la Generalitat.
A la Cambra de Comerç de Tarragona,
aquest aeroport a Lleida
creu que ens pot fer mal
o que ens pot fer bé
com a territori?
A veure,
hem de ser respectuosos.
De fet,
la província de Lleida
no disposava de cap aeroport
i el fet que tinguin
una infraestructura d'aquest nivell
és bo per a Lleida,
per tant és bo pel país.
No podem en cap cas
manifestar que això és negatiu
per a les nostres comarques.
Ara bé,
sí que és veritat
que el fet
que s'hagi construït
la terminal T1 de Barcelona,
el que ha donat peu
a que la T2
es quedés pràcticament buida,
aquesta nova construcció
de l'aeroport de Lleida,
bé,
l'aeroport de Girona,
l'aeroport d'aquí de Tarragona,
al final,
el mapa aeroportuari català
s'ha ampliat molt
en pocs mesos
i això obliga
que s'han de buscar
companyies operadores
complint aquests aeroports.
Què passa?
Doncs que actualment
el nostre aeroport
té una companyia
que és Ryanair
que té moltes ganes
d'anar a Barcelona
i que la Generalitat
té moltes ganes
que la Generalitat
vagi a Lleida.
amb aquest canvi
de Cromos
pot ser
que el nostre aeroport
surti perdent.
I com ho hem d'afrontar, això?
Doncs ho hem d'afrontar
amb molta energia,
hem d'afrontar
amb molta energia
perquè no ens podem permetre
que perquè la Generalitat
vulgui donar continguts
en un aeroport
perquè l'altra companyia
li interessi a Barcelona,
en tot això
nosaltres sortirem perdent.
Hem de demanar
i hem d'exigir
que el sector turístic,
en aquest cas,
el de la Costa Dorada,
que és molt important
pel conjunt del país,
necessita grans infraestructures
i necessita un suport
de la Generalitat
del nostre govern.
I en aquest sentit
aquí poden tenir
un bon moment
per donar exemple
de fins a quin punt
el govern de la Generalitat
aprecia i valora
el sector turístic
de la Costa Dorada.
Clar, però aquí difícilment
ni el sector turístic,
ni les cambres de comerç,
ni fins i tot
les institucions polítiques locals
poden intervenir
en la gestió
de l'aeroport de Reus,
cosa que sí,
a través de la Generalitat,
passa, per exemple,
en el nou aeroport
de Lleida.
Potser també es fa més urgent
que mai
reclamar el traspàs
de competències
de l'aeroport
a les institucions aquí, no?
Sí, dues coses.
Una és que el comerç central
té que cedir
el traspàs dels aeroports
a la Generalitat,
al nostre govern,
i en segon lloc
que crec que és molt més important
és que la Generalitat
compleixi la seva promesa
que va fer
ja fa
un vora de dos anys
de constituir
unes societats promotores
gestores
que se n'encarreguessin
justament de promocionar
els seus aeroports.
Aquesta societat promotora
i gestora,
si no tenim l'aeroport
que és nostre,
no passa res,
però se n'encarreguiria
d'ajudar
i de col·laborar
per promoure,
per promocionar
l'aeroport de Tarragona.
I en aquest sentit
doncs estaven inclosos
les cambres de comerç,
la Diputació,
ajuntaments, etcètera.
Això sí que depèn
de la Generalitat
i és una assignatura pendent
que no compleixi.
Vostè veu el risc
que aquest mateix any
es puguin perdre vols
a la companya Ryanair
aquí al nostre aeroport?
Bé, de fet,
ja s'han reduït
les freqüències.
Ara l'hivern sí,
ells van anunciar
que a la primavera tornarien.
De 55
han anunciat
que ja en són 33
i correm
el seriós perill
que Ryanair
doncs abandoni
els avions base
que té Reus
i per traslladar-los
a Barcelona.
I això
seria un problema
important
per tot el sector.
Parlant de l'aeroport,
han rebut en resposta
de la carta
que la Càmbra de Comerç
va enviar a ENA
reclamant el nom,
el canvi de nom
de l'aeroport?
Sí.
Sí,
però la resposta
és un tant...
Vaja,
és discutible,
no?
Discutible,
perquè a més a més
el nom d'aquest aeroport
es va perdre
entre els anys 2001
a 2004-2005.
Aquest aeroport...
A veure,
la polèmica del nom
tots sabem que és simpàtica
però que
l'important
és el que parlàvem abans,
centrar-nos en una gestió,
en potenciar aquest aeroport
o en qualsevol infraestructura
que sigui nostra.
El nom és anòtic
però té una càrrega
filosòfica important.
El fet que
quan tu dius
que una cosa és teva
i vols ficar el nom
que tu vols
i no deixes
que ningú intervingui,
llavors, clar,
si hi ha problemes
amb aquella cosa
i només l'has de solucionar
a tu el problema
potser la cosa
serà més difícil d'arreglar.
L'aeroport
és una infraestructura
amb la qual
s'està fent una inversió
molt important.
Sempre ha sigut de tothom,
l'han pagat entre tots,
encara que algú digui
que allò l'han pagat ells
no és veritat.
L'any 1965
aquest aeroport
es va convertir
en aeroport comercial
gràcies a l'aportació
d'un milió de doscentes mil
pessetes
que van fer
la Diputació de Tarragona,
Ajuntament de Reus,
Ajuntament de Tarragona
i Ajuntament de Vilaseca
que tots van ficar diners
per tirar endavant
aquest aeroport
i des de llavors
ha sigut un aeroport comercial.
Ara s'estan invertint
dos set milions d'euros
que evidentment
no són de ningú en particular
sinó que són
de tots els ciutadans.
A partir d'aquí
entenem que
ha de tenir una marca comercial,
ha de tenir un nom
que identifiqui
i que identifiqui
a totes les comarques
i el nom que nosaltres
entenem és el de Tarragona.
I així ho va manifestar
Aena
i així ens ha contestat
Aena
que bé,
doncs que això requereix
un consens territorial
i tal.
Però la nostra pregunta és
quan es va canviar
aeroport de Tarragona-Reus
que es deia
l'any 2001
que així consta
en el boletí oficial
de l'Estat
aeroport de Reus
quin consens territorial
va tindre
quan van canviar el nom.
Hi havia un moment
que va ser abans
que es projectés
aquest pla d'inversions
que oficialment
el nom d'aeroport
de Tarragona-Reus
que constava
als boletins oficials
de l'Estat
va variar
a aeroport de Reus.
Algú
va tindre un especial interès
en que fos així.
I amb aquesta resposta
que tenen
la Càmera de Comerç
dona per perduda
ja la batalla?
No, absolut.
Podem fer com a ciutat?
No, nosaltres insistirem
i continuem treballant
en defensar
que les grans infraestructures
com passa a tot arreu
com passa a tot arreu
tingui el nom
de les nostres comarques
i aquí el nom
que identifica
les nostres comarques
és Tarragona
i això ha de servir
per l'aeroport
ha de servir
per la futura estació
que hi haurà
al sud de l'aeroport
de Tarragona
que després aquí
n'hi afegim
un altre nom
que pugui ser el de Reus
que pugui ser el de Costa d'Orada
evidentment
s'ha de respectar
i que algú pot dir-li
l'aeroport de Reus
com també
d'igual de correcte
i ha de ser acceptat
que algú
com al meu cas
ara mateix
anomeni l'aeroport de Tarragona
no ens ha de fer vergonya
anomenar l'aeroport
com l'aeroport de Tarragona
com no ens ha de fer vergonya
anomenar la Universitat de Tarragona
encara que es vulgui
puguem afegir un missat
de Rovira i Virgili
no ens ha de fer vergonya
anomenar Tarragona
que a vegades sembla que sí
el nom de l'aeroport
i posteriorment
el debat
sobre el nom de la vagaria
i de la capital
de la futura vagaria
d'aquesta zona del país
en fi
han ocupat
moltíssimes pàgines
dels diaris
moltíssimes hores
de ràdio
de tertúlies
i de notícies
ara sembla que s'ha paibagat
una mica
tot el debat
del nom de l'aeroport
ja n'hem parlat
del nom de la vagaria
i de la capital
de la vagaria
i del debat
i de les declaracions
aquests últims dies
dels representants polítics
a dia d'avui
en fi
vostè com analitza
com analitza la qüestió
bé
el tema de les vagaries
ha sigut un tema
que ens ha dessangrat a tots
perquè la veritat
és que ens ha fet dedicar
una quantitat d'energia
importantíssima
per a alguna cosa
que realment
és que no interessa
en ningú
en els moments
en els que estem
els ciutadans del carrer
els nostres empresaris
pensen que
el que hem de fer
és fer funcionar
les nostres administracions
les que tenim
que la fanyada que tenim
perquè funcionin
clar però vostès
s'han implicat molt
vostè la cambra
i moltes altres entitats
i l'Ajuntament
vull dir no interessa
però
no no ens hem implicat
perquè primera
doncs aquesta llei de vagaries
no té cap futur
i que ens afectava
perquè si realment
això arriba a aprovar-se
ens afectaven dues qüestions
que són
per nosaltres són essencials
una és
que fica en dubte
la capitalitat
no perdem de vista
que el dia 14 de desembre
quan s'ha publicat el DOC
48 hores abans
aquest abans projecte de llei
hi havia un article
que deia
que els capitalers de Tarragona
i es va canviar
en 24 hores
i va ser publicat
amb la que es qüestionava
la capital de Tarragona
com es qüestionava
altres capitals
bé
això ens va semblar
que era una jugada
molt bruta
per part de la governació
perquè
en el mes de desembre
tirant davant
aquest abans projecte de llei
ja de per si
ja pintava malament
i amb el tema del nom
doncs
si finalment
s'han de fer aquestes vagaries
però el més lògic
és primera
que si les comarques
de Tarragona
són les que són
doncs
si hi ha d'haver una vagaria
que ha d'incloure
aquestes comarques
doncs
ha de portar
el nom de Tarragona
perquè el camp de Tarragona
no només identificar altres comarques
que és el camp
Baix Camp i Tarragonès
històricament és així
ningú pot refotar
però clar
com que Barberà
i Priorat
i Baix Penedès
què són aquestes comarques
i a més a més
igualar
igualar
el que són
les altres vagaries
vagaria de Lleida
vagaria de Girona
i vagaria de Barcelona
per què no s'ha de dir
vagaria de Tarragona
bé
això té una importància relativa
però amb la qual
nosaltres hi hem de fer fort
i des de la cambra
ens hi hem compromès
igual que amb la capitalitat
perquè són
no s'hauria de discutir
d'això
són tonteries
tret això
amb si les vagaries
avui en dia
no interessen a ningú
els nostres ciutadans
els nostres empresaris
el que volen
és que el que tenim funcioni
i optimitzar al màxim
els nostres recursos
i incorporar una administració
més en els moments
en els que estem
és com a mínim
d'una irresponsabilitat
espectacular
vostès van estar al cap davant
de fins i tot
aquella manifestació
d'aquell acte
que es va fer el 30 de desembre
si cal fer més actes
més manifestacions
hi seran
és a dir
la cambra de comerç
de Tarragona
continua en primera línia
d'aquest moviment?
nosaltres
la cambra de comerç
de Tarragona
estarem en primera línia
de qualsevol actuació
que calgui
per defensar
els nostres sectors empresarials
i la nostra economia
i vulguis que no
transversalment
això afecta
les nostres economies
el fet que des del govern central
o des del govern de la Generalitat
no es tinguin en compte
les nostres comarques
i que ens fiquin damunt
de la taula
totes aquestes misèries
que l'únic que fan
és dividir-nos
i provocar-nos
daltavalls
això
considera que s'inacceptable
la cambra de comerç
passant a vegades
una mica la ratlla
estarà allí
sempre que faci falta
i aquí es va demostrar
va ser una institució més
juntament amb les altres
que vam defensar
el que consideràvem
en aquell moment
ara el dia 28
per cert
vull anunciar
que vindrà el conseller Eussàs
vindrà a la cambra de comerç
de Tarragona
a fer una conferència
donar una conferència
i doncs també
mirem d'expressar-li
amb tota la màxima correcció
des del nostre pensament
una conferència
sobre les vagaries?
no sobre
sobre l'economia
però suposo
que decantarà
sobre
sobre una miqueta
sobre el tema
de les vagaries
escolti senyor Abelló
fins a quin punt
aquesta polèmica
afecta les relacions
a vostè
amb el president
de la cambra
de comerç de Reus?
bé
jo penso que
amb el tema personal
no ens afecta
perquè doncs cadascú
jo el dic
tinc un gran respecte
amb el ministro
taxen romà
crec que està fent
una bona feina
una gran feina
defensant la seva institució
ells defensen
el seu
i ell també
ha d'entendre
que nosaltres
defensem
el nostre
amb aspecte personal
no em preocupa
perquè això
no ens afecta
en absolut
el que sí ens agradaria
i a mi personalment
m'agradaria
com inicialment
va començar
aquesta legislatura
és que hem d'entendre
que això és un tot
això ho diuen ells
i també ho diem nosaltres
però a vegades
la manera en què es diu
o el que es tradueix
és diferent
i dintre d'aquest tot
hi ha cadascú
ha d'assumir el seu rol
des del moment
en què Reus
no vulgui assumir
el rol que té
i Reus
pot ser una ciutat
diu
és una ciutat molt important
no per això
té que ser capital
no per això
té que esgarrapar
ningú ni es té
que esgarrapar
a Tarragona
ara
en el moment
en què Reus
vulgui esgarrapar
coses a la nostra demarcació
a Tarragona
doncs en aquest sentit
doncs la cambra
de Tarragona i de Reus
sempre estarem enfrontats
el que hem de buscar
és el contrari
buscar que cadascú
interpreti quin és el seu rol
i fer fenyes
que afavoreixin
el nostre teixit empresarial
que és molt ampli
que no acaba
no hi ha una ratlla
que divideixi
Reus i Tarragona
ni tant
però s'han trencat
ponts de relació
i de col·laboració
entre les dues institucions
entre les dues cambres
no
l'altre dia vam fer
la presentació
de totes les missions comercials
de l'any 2010
que vam presentar
les quatre cambres
també segur
que amb el tema
de Ryanair
que caldrà ficar-nos
ens haurem de remengar
ens haurem de remengar
les quatre cambres
i allistarem
jo estic segur que en totes aquelles accions
que realment
doncs
tinguem que anar junts
no hi haurà cap problema
no n'hi ha
ni n'hi haurà molt futur
ara citava
aquesta promoció externa conjunta
de les quatre cambres
de comerç
de la demarcació
parlant una mica
del que estan vivint
del que estan patint
els empresaris
de les nostres comarques
i de la nostra ciutat
acabem d'estrenar el 2010
amb quines perspectives?
Les mateixes que el 2009?
econòmicament parlant
i de les empreses clar
sí
la viabilitat econòmica
de les pròpies empreses
jo
amb les dades
que nosaltres tenim com a cambra de comerç
i per l'entorn
i per el que vas
tastant
amb els empresaris
nosaltres interpretem
que l'any 2010
serà un any difícil
segurament
doncs
la davallada
s'afrenarà
perquè clar
si controlem
aquest nivell de caiguda
doncs
això serà un desastre espectacular
l'any 2009
a nivell de desaparició
d'empreses
ha estat
lleugerament
per sota
de l'any 2008
però
això no treu
que aquesta crisi
ens ha portat
a nivell global
del país
un milió
800.000 aturats
i per tornar
a regenerar
aquestes
a nivell
d'aturats
hem de pensar
que aquí
a Espanya
es comptabilitza
que per cada empresa
cada empresa
dóna feina de mitja
a 11 persones
a 11 treballadors
si fem
una regla de tres ràpida
si aquesta crisi
s'ha suposat
un milió
800.000 aturats
representa
que han de generar
160.000 empreses noves
perquè han de
separscular a tirar
i a vegades
el govern
no entén això
a vegades es pensa
que per fer
nou empleo
s'han de fer
d'una altra manera
l'única manera
de fer empleo
és fent empreses
intentant que les que hi ha
no desapareguin
i fer-ne de noves
necessitem 160.000 empreses
per tornar a recuperar
el país
i amb això
ha de ficar-se les piles
i tota l'energia
en el nostre país
el nostre govern
i en quant a la situació
econòmica del 2010
doncs es preveu
que serà difícil
i que la recuperació
podria vindre
a partir del semestre
del 2011
però tampoc
jo no vull apostolar
sobre el tema
perquè ni tinc els coneixements
però pel que es palpa
és que el 2010
han d'estar preparats
per suportar un any
que no serà fàcil
Aquest 2010
a més segur
que aquí a Terraona Ciutat
ja acabarà d'instal·lar-se
i obrirà portes
al Corte Inglés
recordem que la Càmbra
sempre s'ha de distingir
com una institució
en defensa
del petit comerç
ara que ja s'aproximen
les dates
segurament obrirà
el Corte Inglés
a la tardor
en fi
com veu el petit comerç
com veu la situació
del petit comerç
de Tarragona
per afrontar
l'obertura
d'aquest centre comercial
bé
en aquest sentit
jo voldria dir
que segurament
si el Corte Inglés
hagués hagut de prendre
la decisió
per obrir aquest centre
uns mesos més tard
tant igual
no tindrien Corte Inglés
els hauria costat molt
fer aquesta inversió
a Tarragona
i s'hagués pogut
endarrerir
durant molts anys
hem tingut la sort
que quan es va prendre
la decisió
era una època
amb la que a nivell comercial
a nivell de consum
era normal
el Corte Inglés
suposarà un gran avantatge
per la ciutat de Tarragona
el que cal
és també aprofitar
tots aquests fluxes
i sinergies
que generarà
no hi ha cap dubte
que afectarà
a una població
de 40-50 quilòmetres
a la rodona
i això comportarà
que a Tarragona
vingui molta més gent
de la que actualment
està venint
ara bé
doncs
hem de ser prou
prou intel·ligents
jo
hem demanat
des de la cambra
de l'Ajuntament
i crec que això
ho estan contemplant
contemplant
doncs
buscar uns tipus
d'aprofitar
aquests fluxes
a través de servei públic
intentar lligar
totes les àrees comercials
que té Tarragona
des de les Gavarres
al Parc Central
al Corte Inglés
al Centre
a la Catedral
amb uns autobusos
o un servei públic
que funcionés
per mirar
de reconduir
la gent que ve fora
és una oportunitat
ara també
per una altra banda
suposarà
el tancament
de comerços
no solament de Tarragona
de Tarragona
de Falset
de la Pobla
de Reus
perquè aquells establiments
comercials
que no estiguin
que no estiguin
en línia
que no estiguin
a tota la màquina
que vagin bé
doncs patiran
evidentment
Parla de qüestions comercials
la cambra
que s'ha implicat
també
i que tant
ha seguit de prop
el projecte
del Mercat Central
ara ja comencen
definitivament les obres
ara segurament
ho patiran molt
els comerços
del voltant
com valoren
que finalment
comenci el projecte
que recordem
es va anunciar fa un any
després d'aquell canvi
d'opinió
per part de l'Ajuntament
aquest projecte
serà un projecte
molt incòmodo
de realitzar
perquè és una obra complexa
que requereix
doncs
una sèrie
d'incomoditats
i de problemes
col·laterals
que no podrem evitar
per això demanem
i així ho hem dit sempre
que es comenci
el més veia possible
aquest projecte
ha d'arrencar
amb força
aquest primer semestre
de l'any
sense cap dilació
i per una altra banda
doncs hem de procurar
estar atents
a totes aquelles problemàtiques
que generen els comerços
i a les empreses
del voltant
per mirar
doncs
de minorar
al màxim
la problemàtica
però no hi ha cap dubte
que els comerços
del carrer Colón
del carrer
doncs
de Governo González
de Redín
tota aquella àrea
doncs patirà
una obra
que és molt important
i que portarà
moltes incomoditats
per acabar
i al marge
de qüestions
relacionades
amb l'economia
i les infraestructures
tot i que sí
és una activitat
en fi
que va néixer
l'any passat
relacionada
per fomentar
l'activitat comercial
recordaran
molts oients
segurament
molts ciutadans
el de Tapes
aquell certamen
en fi
que ens feia anar
amunt i avall
per la ciutat
hi haurà segona edició
aquest 2010
sí
sí
ja la vam anunciar
l'any passat
però doncs
ho tornarem a repetir
i recordar
perquè va ser
una activitat
lúdica
simpàtica
que la ciutadania
s'ho va passar molt bé
enguany
doncs la farem
des del dia 16 d'abril
al 2 de maig
seran doncs
3 caps de setmana
dissenyem que són 17 dies
i
de les humetats d'enguany
serà sobretot
l'objectiu principal
és augmentar la qualitat
és l'objectiu prioritari
i el servei
en aquest sentit
demanarem als nostres establiments
que participin
que tinguin
un temps màxim
de servir l'etapa
em sembla que seran
7 o 8 minuts
com a màxim
i doncs mirarem
d'augmentar
la qualitat
del producte
primarem el bon servei
farem inclús
un premi
especial
per aquell establiment
que s'hagi
hagi donat
el millor tracte
al client
entre els quals
la mateixa gent
votarà
i també
com alguna novetat
que puc avançar
és que hi haurà
aparcaments
de 20 o 30 mil hores
d'aparcament gratis
durant aquells dies
perquè la gent
no solament d'aquí
sinó de fora
puguin vindre
Quants establiments
preu en participar-hi?
Hi haurà 30 establiments
de Tarragona
Com l'any passat, no?
Sí, una selecció
perquè és que més establiments
la gent no dona temps
i és molt
i el que farem enguany
serà convidar una població
al port d'esportiu
de Torredembarra
amb 5 establiments
participarà
Llavors seran 30 establiments
de Tarragona
i 5 de Torredembarra
Farà que la gent
de Torredembarra
vinguin també a Tarragona
de l'entorn de Torredembarra
i de Torredembarra mateix
i que la gent de Tarragona
vagin allà
i cada any
m'hi hem buscant
una població convidada
un altre dia pot ser Salou
l'altre dia pot ser Vila Sec
un altre dia pot ser Reus
per què no?
Convidar-lo
amb aquest certamen
de Tarragona de Tapes
Una última qüestió
ha dit que faran aquest premi
per fomentar el millor servei
que potser van detectar
algun problema
o deficient qualitat
en el servei
en la primera edició?
No, no, no
el que passa és que clar
amb aquella primera edició
que la gent ho va agafar
amb molta il·lusió
amb moltes ganes
i el restaurador també
però clar
va ser la primera edició
i segurament
si hi va haver
una sèrie de problemes
no es va notar gaire
perquè la gent
era la primera vegada
que participava
i que disfrutava
d'aquest Tarragona de Tapes
aquesta vegada
aquesta segona edició
doncs hem de polir els detalls
i doncs hem d'intentar
que els establiments
entenguin
que aquesta és una promoció
fantàstica per mostrar-se
i han de donar
la seva millor cara
i el client
doncs el ciutadà
que participi
doncs també
ha de sortir molt satisfet
perquè això
és el nostre objectiu
Doncs amb aquest
anunciem la confirmació
que el de Tapes
es farà en aquesta segona edició
a partir del 16 d'abril
acabem aquesta entrevista
aquest repàs
a diversos temes d'actualitat
que avui hem fet
amb el president
de la Cambra
de Comerç de Tarragona
Alberto Bello
Senyor Bello
moltes gràcies
i que vagi molt bé
Fins la propera
Moltíssimes gràcies a vosaltres
Adéu-siau, bon dia
Adéu, bon dia