Tarragona Ràdio, les entrevistes als candidats.
Senyor Josep Poblet, molt bon dia.
Molt bon dia.
Josep Poblet és el cap de llista per Tarragona de Convergència i Unió
en aquestes eleccions al Parlament.
Va néixer l'any 1956, és llicenciat en Geografia i Història.
Professionalment es va dedicar a la feina de tècnic especialista en Estalvi.
És alcalde de Vilaseca des de l'any 95
i president de la Diputació des del 2007.
Ja va ser diputat al Parlament de Catalunya en la legislatura del 2003
i ara ocupa el número 1 de la llista.
Senyor Poblet, per què no ha acceptat un cara a cara
com tantes vegades li ha demanat el seu rival del PSC, Javier Sabater?
Soc alcalde de Vilaseca des del 1993, no des del 95.
Ho dic per precisió en la referència curricular.
Correcte.
Aquestes coses són importants perquè dos anys més o menys
a la vida política signifiquen molt.
Escolti'm, el senyor Sabater s'ha mantingut en tot moment en aquesta campanya
en una posició absolutament errònia i fora del que ha de ser un objectiu d'una campanya.
És a dir, ell ha tingut una fixació en mi personalment
i nosaltres a la nostra campanya l'hem orientat cap al territori,
cap a la gent, cap a les idees i cap als projectes de futur.
I això està en situacions i en posicions diametralment oposades.
Ell està a les antípodes del que per nosaltres és una campanya.
Hem tingut debats, n'hem tingut tres, en la participació de totes les forces polítiques
i el seu estil, la seva manera de situar-se fora de la campanya,
fins i tot en moltes ocasions, les seves argumentacions, un tant patètiques,
fan que nosaltres en aquesta qüestió del frec a frec, del cos a cos,
de la batalla personal, això no ens interessa.
I per tant, com que no ens interessa d'aquí bé que nosaltres
hàgim seguit mantenint els propòsits que ens movien en aquesta campanya,
el que hauria d'haver fet el senyor Sabater és dues coses,
o dimitir, per exemple, dimitir del càrrec de delegat del govern,
o com a mínim fer la campanya sense l'escut de la Generalitat.
Quan s'arriba a un grau de confusió, que un ja no sap si és el partit
o és el govern o és tot el mateix, realment està situant-se
en una posició política difícilment justificable
i en una posició estratègica força poc comprensible per la gent.
I per aquesta raó i per aquestes perspectives que nosaltres en aquest joc
no hi hem volgut entrar en cap moment, hem estat fent la nostra campanya,
hem estat orientant-la en la direcció de fer una campanya propera
a tothom, neta, per moltes raons de dignitat
i a més a més compromesa amb la gent, amb el país, amb els problemes, amb el futur,
i això i l'estil de campanya del senyor Sabater no es troben per enlloc.
Parlem de programa i de qüestions concretes.
Com podem sortir de la crisi, senyor Poblet?
Hi ha realment alguna possibilitat en aquest territori
de crear llocs de feina en aquests propers quatre anys?
Si no penséssim que això és possible, no estaríem fent el que estem fent.
Per tant, nosaltres creiem fermament que l'economia i el treball
van íntimament vinculats, que no són mesures aïllades
les que salvaran el país d'aquesta situació,
i que els 600.000 aturats que hi ha a Catalunya
i els entre 60 i 70.000 que hi ha a les nostres comarques,
l'única possibilitat és dissenyar un conjunt de polítiques
que estan en el nostre programa de govern nacional
i en el nostre programa territorial,
que vagin encaminades a fomentar el teixit productiu,
a fer créixer tot el que és el món dels autònoms,
de les microempreses, de les petites i mitjanes empreses,
el món de l'empresa exportadora,
que realment s'activi l'economia,
que es generin mesures de rebaix de pressió fiscal,
que s'activi el crèdit,
que es faci possible que flueixi
amb intervenció de l'administració directa i indirecta
amb el sistema financer,
i que, per tant, s'estimulin un munt de mesures,
es descarregui l'administració de costos
que estan lastrant
i restant possibilitats d'actuació a favor de l'empresa,
i que quan aquesta maquinària
a curt termini es comenci a moure
en una altra direcció més les mesures d'això
que volem implantar per a aquells
que estan passant-ho més malament
i que fa més temps que estan aturats.
Per tant, en paral·lel,
mesures a curt i a mig
i mesures a llarg termini,
doncs esperem que en una situació d'aquí quatre anys,
que és el termini de govern
que esperem rebre la confiança als ciutadans,
doncs puguem haver pal·liat l'atur del país
havent-lo reduït a menys de la meitat
i, naturalment, que en un cert temps més
puguem arribar a parlar de la plena ocupació
com estava aquest país.
Però hi ha algun àmbit en concret
on es pugui realment generar llocs de feina
en aquest context de crisi tan greu com el que tenim?
Se'n poden generar a molts llocs.
Se'n poden generar impulsant les infraestructures,
se'n poden generar a nivell de les nostres estratègies
en l'àmbit dels clústers econòmics
que tenim en el territori.
Se'n poden generar en el món agroalimentari,
en el món de la nutrició,
en el món de la indústria i l'energia,
en el món dels serveis,
sobretot i especialment,
a l'ampli àmbit dels serveis.
Nosaltres som una potència en el món dels serveis.
Tenim un 67% del PIB
que és món econòmic dels serveis.
Per tant, aquí tenim una gran expectativa
de generar llocs de treball,
però s'han de crear, naturalment,
les estratègies necessàries.
S'ha de fer possible que tot aquest món
que li deia dels autònoms,
de les petites i millors,
trobin mesures proactives,
una administració que els ajuda,
una administració que els fa fàcil,
una administració que, en definitiva,
dona prioritat a allò que és
l'àmbit principal d'un país,
que és que el món de l'empresa
sigui la cèl·lula central de l'economia
i que la família ho sigui de la societat.
Quan tenim clar això
i avancem les nostres decisions
en relació a aquests dos àmbits,
naturalment trobem les respostes adequades
i el país funciona d'una altra manera.
El que passa que ara hem demorat unes decisions
i d'altres que s'han pres
han anat en la direcció equivocada.
I avui tenim unes finances de la Generalitat
que estan, francament, diguem, en mala posició,
som els últims del rànquing
o en acredibilitat financera.
Tenim un greix afegit a l'administració
molt innecessari,
que la fa poc àgil,
que la fa costosa
i que la fa poc operativa
i aquest greix l'hem de treure
per destinar-ho a això,
al món de l'economia productiva,
refer el teixit industrial
que se'ns ha valmès
a tantes i tantes coses
com han de constituir les prioritats
del futur govern
i que, naturalment,
això ha de partir també d'un pacte nacional
en el que, seguts en la mateixa taula
i sota el lideratge del govern,
hi hagi una unitat de criteri gran
que faci fixar una fulla de ruta
per part dels sindicats,
per part de les empreses
i per part del govern
amb uns criteris comuns i compartits
i jugant cada un el paper que li pertoca
per assolir aquests objectius que li dic
que podem assolir si volem
i, naturalment, els assolirem,
n'estic segur.
En part d'economia,
li proposo també parlar de mobilitat i de transports.
Com podem millorar, senyor Poblet,
la mobilitat en aquesta gran àrea
que és Tarragona, Vilaseca,
Cambrils, Salou, Reus, Valls...
Quines mesures creuen que es poden adoptar
per millorar realment la mobilitat
en aquestes comarques?
Ara per ara,
i parlant del traspàs de rodalies
de l'Estat a la Generalitat,
el primer pas més important
ha de ser el d'establir
una bona xarxa de rodalies.
Això és fonamental.
A partir de l'1 de gener
les competències seran del govern?
Sí, però que les competències
que ho siguin en les vies,
en el material mòbil,
en els recursos,
en els horaris,
en tot.
És a dir,
si ens donen trossos de competències
no podrem exercir una bona gestió.
Però les competències acordades
són les que són
i no inclouen ni estacions ni vies.
Doncs esclar,
si et donen les coses a trossos,
com pots gestionar una cosa
que no tens la decisió total?
Per tant,
el primer equívoc és aquest.
És a dir,
quan a tu et donen la competència
sobre un afer tan important
com la mobilitat de les persones
per via ferroviària,
ferroviària,
doncs naturalment
t'han de donar tot,
les estacions,
les vies,
el personal,
el material mòbil,
tot,
absolutament tot.
Per tant,
aquesta és una equació indispensable.
I per altra banda,
seguint amb la línia
del que li estava dient,
hem de situar aquestes rodalies,
tenint com a punt central
Tarragona i Reus,
amb un sistema radial
que vagi tant en direcció
a Ribarroja
com en direcció a Valls,
com en direcció
a l'Aldea Tortosa,
com en direcció
a Sant Vicenç d'Alcalders,
que són els eixos principals
de les nostres comunicacions.
Això és el conjunt territorial.
Però, a més a més,
hem de tenir una llençadera
d'una gran freqüència
i d'una gran,
diguem,
eficiència
entre aquestes rodalies
del nostre territori
i Barcelona,
capital del país.
Per tant,
si tenim aquest mapa territorial
vinculat també a la capital,
a través dels regionals,
això pot funcionar molt bé.
I aquest ha de ser
una de les prioritats.
En el temps,
trobarem també,
naturalment,
una resposta
a través del futur,
però allunyar encara,
Tram Camp.
Està a favor del Tram Camp?
I hem estat sempre.
De fet,
el Tram Camp
és una iniciativa
que la va posar damunt de la taula
el darrer govern
de Convergència i Unió
i que amb el temps
no s'ha perdut.
Però aquesta és una idea
molt de futur
per a la qual,
prèviament,
hem de tenir desafectades
les línies actuals
del corredor del Mediterrani
que passin
pel nou corredor del Mediterrani.
I això encara és molt lluny
perquè aquesta obra
està molt alentida
i, per tant,
trigarem temps a tenir-la,
disortadament.
Podem trigar 5,
6, 7 anys
a tenir els trens
que passin
per a aquesta nova posició.
Per tant,
fins aleshores,
no tindríem la possibilitat
de poder revertir
aquests terrenys
per a fer les noves vies
d'aquest tramcamp
i, per tant,
diguem que primer
prioritari les rodalies actuals
això d'aquí uns anys
quan tinguem diners
i capacitat per poder-ho fer.
Mentrestant,
també s'ha treballat
de valent
amb el tema de la xarxa
per autobús,
amb la unificació
de les tarifes,
però això encara
té molts elements
a millorar
i, per tant,
encara estem lluny
de parlar
d'una mobilitat sostenible
i d'una mobilitat
aficient
al camp de Tarragona.
Esperem i desitgem
que a través de l'impuls
del nou govern
puguem assolir
aquests objectius.
Parlem d'energia,
ja sabem la posició
de Convergència i Unió
sobre el cementiri nuclear
perquè no vagi
a la localitat d'Escop,
però parlant
d'energies renovables,
Convergència i Unió
està a favor
de potenciar
aquest tipus d'energies
i són partidaris
també que s'instal·lin
més parcs eòlics,
per exemple,
a les comarques de Tarragona?
Nosaltres,
en el nostre programa,
contemplem
tot el desenvolupament
d'un bano molt ampli
d'energies renovables
i, per tant,
energies alternatives
a l'actual model
segueixi en funcionament
fins a la seva finalització,
perquè és la que ens garanteix
avui tenir
molta menys dependència
de l'exterior
i, per tant,
tinguem en compte
que tant les unes
com les altres,
que de fet
la que ens garanteix avui
és la nuclear
més que les altres,
totes elles són factibles
i viables
i, naturalment,
parlant de futur,
hem d'entrar de ple
en aquesta producció
energètica alternativa.
Altra cosa és
que, mentrestant,
nosaltres considerem
la posició
que a les nostres comarques
Esco i Bandellò
es produeixen
el 100%
de l'energia nuclear
de Catalunya,
d'aquest origen
i el 38%
de la que es produeix a Espanya.
Per tant,
són xifres
que parlen
per si soles
de quina és
la nostra quota
de contribució
a la producció energètica
estatal i nacional
i, des d'aquesta perspectiva,
és des de la que afirmem
que no volem
aquesta instal·lació
perquè la societat catalana
no l'admet,
el Camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre
tampoc
i, per tant,
hem fixat clarament
la posició
en el Parlament de Catalunya
en dues ocasions
dient que no volem
aquesta instal·lació
a Catalunya
o hem fixat també
des de la Diputació
aprovant en el ple
que no volem
aquesta instal·lació
en el nostre territori
i, per tant,
la posició
de Convergència i Unió
d'oposició frontal
amb aquesta implantació
és clara,
patent i manifesta
i, per tant,
per aquests arguments
i per aquestes raons
i amb coincidència plena
amb el sentiment majoritari
de la ciutadania de Catalunya.
I per els eòlics més?
Per els eòlics,
naturalment que sí.
No hi ha problema
que es puguin instal·lar més?
No, per descomptat,
però, per altra banda,
també tenint cura
de no afectar el peixatge
d'una manera negativa
i fent els estudis
corresponents
que vagin implantats
en els llocs
que correspon que vagin,
no en qualsevol lloc,
no a qualsevol preu,
no pagant-ho al peixatge
d'una manera indiscriminada.
Podem desplegar
la llei de vagaries
aprovada a finals
de la legislatura
de passada al Parlament?
Serà impossible.
Impossible?
Serà impossible.
Res?
Per tant,
aquesta implantació legal
és inviable
perquè no s'han modificat
les lleis estatals
que ho permetrien
i, per altra banda,
té llacunes jurídiques
molt importants
que els informes jurídics
dels que disposem,
tant a nivell oficial
com a nivell extern,
d'experts independents,
ens indiquen
que aquesta llei
és inaplicable
i, per tant,
quan una llei és inaplicable
vol dir que no té virtualitat,
no té capacitat,
no funcionarà.
Quina llàstima!
No haver pogut fer una bona llei,
no haver aprofitat el temps
per fer una bona llei.
No es podrà fer ni
la pagaria de l'Ebre?
I li puc explicar per què.
Fixi's que les vagaries
com les diputacions
s'afonamenten
en una geografia territorial
que parteix
del concepte
dels partits judicials.
El partit judicial de Falset,
que és el Camp de Tarragona,
té set municipis
que són de la Ribera d'Ebre,
que és Terres de l'Ebre.
Si això no està variada,
la llei de demarcació
i planta judicial,
com podrem fer
perquè els vots de l'Ebre
vagin a l'Ebre
i els vots del Camp
vagin al Camp?
Si hi ha situacions geogràfiques
d'interrelació
dintre d'un territori
i dintre de l'altre.
Aquesta llei no podrem, diguem,
aplicar correctament
els vots de les dues
vagaries diferents
en el lloc que els hi correspon.
Per tant, són tantes les raons
que evidencien jurídicament,
administrativament,
des del punt de vista
inclús del sentit comú,
que aquesta llei
s'ha fet malament,
s'ha fet, diguem,
sense fer real
el propòsit
que m'hauria de moure,
segons l'Estatut,
a les vagaries,
que és descentralitzar
àmbits del govern de la Generalitat,
apropant-nos al territori
i, naturalment,
ajudant els municipis
a través de la llei
d'Hisendes Locals
i la llei de governs locals
a tenir competències
i recursos
que facin més fàcil
la seva feina
al servei de la gent.
Cap d'aquests principis
s'aprecien la llei,
cap d'aquests principis
ho impulsa aquesta nova llei
i, per tant,
aquesta llei,
a més a més
que ha sigut una pèrdua
de temps innecessària
en un mal moment
en què el país
tenia altres prioritats,
doncs ha frustrat
l'expectativa de tenir
una bona llei de vagaries
que l'hauríem pogut tenir,
com sí que tindrem
una bona llei
de l'àrea metropolitana,
que ha sigut el bascàmbi
entre el Partit Socialista
i Esquerra Republicana
i Esquerra Republicana
fa flac favor
li ha fet al país
tramitant una llei
que no serà d'aplicació.
Com li sona
l'expressió
àrea metropolitana
aplicada en aquest territori?
Li agrada?
Com a definició,
jo sempre m'he posicionat
que el concepte
que hi ha de fons
naturalment el comparteixo,
cada vegada més
tenim elements en comú
que vinculen
el conjunt dels municipis
de la part central
del Camp de Tarragona
i com més anys passaran
més ens hi sentirem
en aquesta posició
en la que el diàleg territorial
haurà de planar
per damunt
de tot altre concepte.
En canvi,
fixi's que vostè
m'ha parlat
de l'àrea metropolitana
però sovint
no diem àrea metropolitana
diem la segona
àrea metropolitana
de Catalunya
i per tant
aquesta posició
ja de subordinació
a una altra àrea metropolitana
crec que ens treu
originalitat
que ens treu possibilitat
de dir-li a la cosa
d'una manera diferent
que ens posi més
en una posició puntera
del país
i en una definició
més pròpia
del Camp de Tarragona
de la nostra zona geogràfica
de la nostra cultura
governança territorial
tradició
identitat territorial
que no pas aquest concepte
però allò que hi ha de fons
naturalment que ho comparteixo.
Per què
Convergència i Unió
reclama ara
el concert econòmic?
És una aventura
que ens porta
al no res
com diuen els seus rivals?
No, al contrari
és una aventura
que ens porta
a donar...
Però no és impossible
d'aplicar?
Abans parlàvem
de la llei de vagaries
a nivell de Catalunya
el concert econòmic
no ens obligaria
a canviar lleis
de l'Estat
que la fan inviable?
No, no s'han de canviar
tantes coses
ni tan difícils
el que realment
ens ha fet topar
davant d'una paret
és el que l'Estat
ha fet amb nosaltres
de l'Estatut
i el Tribunal Constitucional
en conseqüència.
Nosaltres tenim
un pacte amb l'Estat
que havia sigut vigent fins ara
un pacte que va néixer
en el 79
i que ha durat
fins al 2006
quan s'ha votat
un nou estatut
i a l'hora de la veritat
quan aquest estatut
ha sigut sentenciat
pel Tribunal Constitucional
se'ns ha dit
que el que ens està dient
és que aquell pacte
ha caducat
i que no l'accepten
per tant que tirem endarrere
aleshores
davant d'aquesta paret
que ens hem trobat
algú altre des de Catalunya
del Salabeu
per a buscar una sortida.
La nostra és
cridar a totes les forces
polítiques catalanes
si nosaltres tenim
la capacitat
de convocar-les
i de liderar
el futur govern de Catalunya
per a anar
com una sola
pinya política
davant de Madrid
a demanar
el que Catalunya
és de justícia
i és de dret de tenir.
Un sistema
de finançament
que funcioni a través
dels ingressos
que produeixen
els propis catalans
que retornin
a l'esforç fet
pels propis catalans
i les catalanes
i naturalment
que d'aquí se'n derivin
el pagament
dels serveis
de l'Estat espanyol
a Catalunya
i si fos el cas
aquella contribució
interterritorial
a l'equilibri conjunt
del país
que no neguem
en cap cas
ni en cap situació.
Això no vol dir
modificar la Constitució
perquè ni el País Basque
ni l'Ira Barra
estan en la Constitució
estan a la LOFCA
que és la llei orgànica
de finançament
de les comunitats autònomes.
Per tant,
si hi ha un anexe primer
i un anexe segon
per a aquestes dues comunitats
la Basque i la Navarresa
hi pot haver un anexe tercer
que digui que la catalana
també funcionarà
per un criteri semblant
i que estableixi naturalment
el marc legislatiu català
de desenvolupament
d'aquest sistema
i de la cotització
del pagament
a l'Estat espanyol
del que li correspongui
per administrar en nosaltres
els nostres recursos
els nostres ingressos
i tota la nostra capacitat
econòmica de Catalunya
que serveixi
per activar la societat
i l'economia catalana.
I això sembla de tota lògica
i està d'acord
la immensa majoria
dels catalans
i el que hem de fer
és defensar-ho junts
per a poder obtenir
aquest resultat
a favor de Catalunya
perquè si no
no hi ha una altra sortida.
La de l'Estatut
ja la coneixem.
Què ens podem passar
els propers mesos i anys
lamentant-nos
i intentar fer
una altra aventura
d'Estatut
que ens conduirà
al mateix resultat?
Per tant,
hem de buscar
una via alternativa
i per aconseguir-la
cal força política catalana,
cal unitat catalana,
cal poca subordinació a Madrid,
cal no tenir les mans lligades
per a poder negociar
amb tota la força
i amb tota la contundència
per a aconseguir de l'Estat,
sobretot si l'Estat
veu que allò que Catalunya
demana és de justícia
i no ho pot negar,
doncs hem d'aconseguir
aquest resultat
i naturalment això
centrarà en bona mesura
el nostre objectiu polític principal
perquè si no,
no hi ha una altra solució.
Aquest és objectiu polític
i l'objectiu electoral
la nit de diumenge
a Tarragona,
tenint en compte
que vostè és la primera vegada
que fa de cap de llista
en unes eleccions al Parlament,
quin és?
Ara fa quatre anys
van aconseguir set diputats.
Efectivament,
nosaltres tenim set diputats
i em sembla que
a l'ocasió anterior
també vam tenir set diputats
i per tant naturalment
l'objectiu ha de ser
millorar aquesta posició.
Si volem rebre una confiança
dels catalans i les catalanes
també la volem rebre
dels ciutadans i ciutadanes
del camp de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre.
I a nivell nacional
majoria absoluta?
Bé, diguem que això
és el desiderat final.
Nosaltres no hem parlat mai
de què volguem
una majoria absoluta
sinó que...
Una àmplia majoria
o una majoria suficient, no?
Una àmplia majoria
o una majoria suficient
per a fer això
que li estava explicant abans,
per a tenir la capacitat
de defensar Catalunya
i de posar aquest èxit
al servei dels interessos
dels catalans i les catalanes.
Per tant,
si nosaltres superem
les posicions
que actualment tenim
tant en la nostra demarcació
com en la resta de demarcacions
doncs esperem superar
la xifra de diputats
que actualment tenim
doncs intentar que el tripartit
no sumi
perquè és el nostre objectiu polític
naturalment
si ells sumen
tornaran a fer tripartit
d'això no en tinguem cap dubte
i per tant nosaltres
el que volem és
tenir una xifra de confiança
un número de diputats
i diputades
més gran que el tripartit
per a poder liderar
el futur govern de Catalunya
des del Parlament.
Desitjaria un pacte
amb el Partit Popular
si fos necessari?
Ho dic perquè
com que governa
amb el Partit Popular
la Diputació de Tarragona
com ha recordat
el seu contrincant
Xavier Sabater
Sí, sí, sí, naturalment
miri fixis a la Diputació
i hi ha un pacte
pel govern del territori
i l'hauríem pogut fer
amb el Partit Popular
o amb qualsevol altre partit
però li he de dir
que el pacte que hem fet
amb el Partit Popular
ha sigut sòlid
ha sigut en benefici del territori
i ha pogut apreciar tothom
el gran canvi
que ha fet la Diputació
i l'impuls
que hem donat
a les qüestions territorials
en temps bons
com el començament del 2007
i en temps de dificultats creixents
com en el 2008 i en el 2009
per tant hi ha un pacte
que ha desenvolupat
un pla estratègic
que ha desenvolupat
un pla d'actuació municipal
més gran que mai
ha desenvolupat
instruments de paliació
d'electrici
com el pla extraordinari
d'impuls al municipalisme
estem fent un pla sonal
de carreteres
i s'han mogut instruments
de governança territorial
que mai s'havien mogut
per tant un bon pacte
i per tant l'hem fet
amb el Partit Popular
i l'aplaudeixo
i valoro moltíssim
la feina feta
pels dos diputats
del Partit Popular
que han donat
el seu suport incondicional
i que han donat
la seva gestió
a favor d'aquest acord
de govern
fent-la possible
amb un grau altíssim
de satisfacció
de la ciutadania
i del president
Seria aplicable
per això
al govern de Catalunya?
Al govern de Catalunya
hem fixat ja una posició clara
i l'hem dit ben clara
i la torno a repetir
nosaltres el que esperem
és tenir una confiança majoritària
per liderar el Parlament
i quan liderem el Parlament
nosaltres volem
establir acords
amb qui es posi
a disposició
de la força majoritària
per tirar-los endavant
per tant el país
té unes necessitats
el Parlament
haurà de prendre unes decisions
en cada moment
negociarem
amb qui més proper
estigui aquella posició
per tirar endavant
aquella iniciativa
i com menys dependència
tinguem millor
i si ho hem de fer amb els uns
ho farem amb els uns
i si ho hem de fer amb els altres
ho farem amb els altres
sense cap exclusivitat
i naturalment
els que no vulguin acceptar
o els que no vulguin negociar
o els que no vulguin aprovar
allò que nosaltres proposem
hauran d'explicar al país
per què no ho fan
hauran d'explicar
per què quan el país els crida
a través de les necessitats
i la realitat
de les fets
quins són
per què no donen suport
a la força majoritària
per tirar endavant
determinades iniciatives econòmiques
laborals
educatives
socials
o de l'ordre que siguin
per tant
el joc parlamentari
siguin quins siguin
i acordarem amb ells
allò que el país necessiti
per atirar endavant
Acabem senyor Poblet
amb sis preguntes
i sis respostes
en síntesi
De manera molt breu
una paraula
senyor Poblet
per definir
Tarragona Ciutat
Grans possibilitats
Una paraula
per definir
la seva formació política
Eficàcia
i priorització
al servei
d'aquest país
com a única
voluntat política
que ens mou
Un defecte
i una virtut personals
El defecte
una certa impaciència
a vegades
i una virtut
la meticulositat
l'ordre
el treball
l'onredesa
Què és el millor
d'una campanya electoral
com aquesta que està vivint?
Que sigui apassionant
que sigui entranyable
i que generi
un equip de treball
com el que ha generat
la meva candidatura
Ens ho hem passat molt bé
i hem fet molta feina
Ara que des de fa una setmana
som patrimoni mundial
als castells
quin lloc li agradaria
suposadament
ocupar a vostè
en una construcció castellera?
La pinya
I on el podrem trobar
el primer cap de setmana
de després
a les eleccions
en el seu temps de lleure?
Asegurament que a Vilaseca
que és on estaré
A casa?
No tinc previst
de fer cap cosa
diguem
que em situï fora de Vilaseca
Doncs així acabem
Josep Poblet
és el cap de llista
de Convergència i Unió per Tarragona
en aquestes eleccions
al Parlament
les eleccions
el proper diumenge
moltes gràcies per acudir
a aquesta cita
a aquesta invitació
del matí de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
a aquestes hores de campanya
i també a la jornada electoral
de diumenge
Moltíssimes gràcies a vostès
per convidar-me
i per donar-me l'oportunitat
de gairebé
acomiadar la campanya
des d'aquests micròfons
Gràcies
Bon dia i molta sort
Moltíssimes gràcies a vostès