Fins demà!
Fins demà!
Ex no s'és mai de res.
Pot ser actiu o passiu,
pot ser moltes coses quan parlem de fumadors.
A punt a punt, i que la propera setmana
és aquell dia tan maco i que ens fa tanta il·lusió
que la Cinta arriba carregada de totes les bulletes,
que les llancem,
que truquem per telèfon, que ens diuen
llàstima que m'hagi tocat el viatge perquè he fumat.
I dient, bueno, no passa res.
La propera vegada.
No passa res.
És a dir, tota aquesta parafernalia,
tota aquesta tonteria que hem entrat a mi...
Però que ens fa tanta il·lusió.
És per dir que la setmana vinent fem el sorteig
del viatge a Tunísia per a dues persones,
dels passis per als festivals d'estiu,
de l'abonament per un any a les instal·lacions esportives municipals.
I la veritat és que
dona molt de goig a fer aquest regal
i sobretot a escoltar l'experiència
dels que han aconseguit abandonar el tabac.
Sí, és molt estimulant.
És maco.
I a més és maco quan truques a la gent
i et dius
Sí, sí, sí, he deixat de fumar.
Doncs mira, tens un premi to.
Quina alegria.
Després truques a la seva infermera
i et dius
Sí, sí, ho ha fet molt bé
i li faré la coximetria.
Bueno, sempre és maco regalar coses, no?
Però quan veus que darrere d'això
hi ha un esforç d'una persona
i que s'ha fet un propòsit
i després l'orgullosos que se senten, no?
La gent que realment ho ha aconseguit.
La veritat és que és un sentiment
que és equiparable a poques coses, eh?
Perquè és molt difícil, sempre ho diem,
que quan ha de deixar de fumar,
quan a algun fumador li diuen
ho has de deixar,
a vegades es respon de manera una mica esquerpa.
Per dir, home, sí, clar, he de deixar.
I a vegades no hi ha la voluntat de deixar-ho
perquè un fa la valoració
i diu, jo no vull deixar de fumar,
però a vegades diu, sí, però és que costa tant.
Es valora l'esforç, costa molt,
però no és impossible, insistint.
No és impossible.
No és impossible.
També hem de dir
que també és una cosa molt personal,
vull dir, hi ha persones que els costa més,
hi ha persones que els costa menys,
hi ha persones que necessiten molt de suport
de professionals o de fàrmacs,
hi ha persones que amb poquet suport se'n surten.
A veure,
hi ha tants processos de deixar de fumar
com fumadors.
És com les malalties.
Sí.
No hi ha malalties sinó malalts.
Sinó malalts.
Però, bueno, dins de tot això,
realment les persones que han fet...
Primer, que han pres la decisió,
que és el primer pas important,
prendre la decisió,
ha de deixar de fumar.
i després d'haver començat a fer-ho
i de comprovar dia rere dia,
perquè diuen que els primers dies
els fumadors
no han de pensar
en deixar de fumar durant un any o no.
De moment s'han de concentrar
en passar un dia sense fumar
i buscar les seves estratègies
i els seus suports
per passar aquest dia sense fumar.
Anar sumant.
Anar sumant.
Anar sumant esforços.
I quan parles amb la gent
i veus que realment ho han aconseguit,
que estan satisfets,
que, bueno,
doncs és una alegria.
És d'aquestes coses positives,
no?,
que ens agrada fer
i que ens agrada compartir.
Això és un camí personal,
absolutament personal,
intransferible.
Després hi ha un camí social,
global,
que crea un entorn
amb actituds
i respostes diferents
endavant del fenomen del tabac.
En aquest sentit,
avui justament
comença el tràmit parlamentari
de la llei del tabac.
Aquesta llei
que va néixer,
segons algunes opinions,
imperfecta,
incomplerta,
que se sabia que neixia
doncs amb una incertesa
que no acabaria bé
perquè crearia
una certa confrontació
d'interessos,
etcètera, etcètera.
Va haver-hi una part
de la societat
que apostava
per una llei més radical
com altres països europeus
de prohibir
terminantment el tabac,
no crear espais
de fumadors,
no fumadors.
Aquesta nova llei del tabac,
quines aportacions
farà respecte
a les anteriors?
A veure,
la nova llei del tabac
el que vol
és aconseguir
la prohibició absoluta
del tabac
amb els espais públics.
públics,
no privats.
Públics.
Privats, no.
No, no, no.
Penseu que...
Per tant,
no ens equiparem
amb altres legislacions
europees també
que no permeten...
Bueno,
en aquest sentit sí.
Penseu que
quan se va aprovar
la primera llei
reguladora del tabac
al nostre país,
que va ser,
crec que fa quatre anys,
seguint directives
de la Unió Europea,
és a dir,
no érem una excepció,
tots els països europeus
estaven posant en marxa
legislacions
per controlar,
sobretot per controlar
l'exposició
al fum ambient
del tabac,
és a dir,
la idea de la llei
era una llei
de protecció
al fumador passiu.
El que passa és que
en tot això
també fixem-nos
com se pot utilitzar
el llenguatge
i com se poden donar
les notícies
d'una manera molt perversa.
És a dir,
per alguns era la llei
contra el tabac,
per nosaltres
era la llei
de protecció
de la salut
dels no fumadors.
Realment era una llei
que el que pretenia
era preservar
el dret
de les persones
a respirar
un ambient
lliure de fum.
Per això que dius
del llenguatge,
que és molt pervers
i s'ha d'anar en compte,
clar,
la llei contra el tabac
implica prohibició
i el tabac
és una substància legal
que es pot comprar
en un estanc,
per tant,
no s'ha prohibit el tabac.
No, no,
el tabac no s'ha prohibit.
És que això,
no, no,
el tabac no s'ha prohibit.
El que s'està preservant
és el dret
de les persones
a respirar
un ambient
lliure de fum.
És raonable, no?
Sí.
A més,
en aquestes altres
ja coneixem
i està perfectament
documentat
els efectes nocius
del que se'n diu
el fum de segona mà.
això ho sabem,
sabem que és
nociu.
Parlem concretament,
si voleu,
per què és del que es tracta ara.
Llavors,
la llei que vam aprovar,
que es va aprovar
fa quatre anys,
crec que va ser,
sí,
fa quatre anys,
fa més de quatre anys,
és a dir,
que hem pogut veure
per què va passar,
regulava el tabac
amb els espais laborals,
amb altres espais públics
com ara hospitals,
escoles,
universitats,
instituts
i, evidentment,
amb l'àmbit
de l'hostaleria,
de l'oci,
de l'hostaleria
i la restauració.
I aquí,
és en la llei,
se va quedar una miqueta coixa
i està a cert punt,
ha sigut una miqueta
contradictòria.
Llavors,
el que ara diuen
els que defensen la llei
és que,
de fet,
el que vol assegurar
la reforma
o l'ampliació,
recordem que
el que pretén
la reforma
de la llei actual
és establir
que tots els espais
tant de restauració,
bars,
tots els espais d'oci
han de ser espais
sense fum.
Què passava fins ara?
Fins ara,
si un espai
era inferior
a 100 metres quadrats,
el propietari
del local
podia decidir
si el feia
de fumadors
o de no fumadors
i si era un espai
superior a 100 metres quadrats
s'havien d'habilitar espais
per a fumadors
i per a no fumadors
separats.
Què passava això?
En realitat,
des del moment
que els propietaris
se'ls deixava optar,
és a dir,
se posava la decisió
en mà del propietari
del local,
era ell
qui havia de
menjar-se el marrón
entre cometes.
La llei en principi
és per complir-la
però aquí
l'únic que et donava
era un...
et creava un escenari
i eres una mica tu
qui decidia
com a propietari
d'està.
De fet,
també de fet
hem de dir
que a Catalunya
és el lloc
on hi havia
més elevada proporció
d'establiments
que vam optar
per ser sense fum.
Després també penseu
que això va ser
una llei estatal
i després
cada comunitat autònoma
va fer
la seva
particular adaptació.
I aquí,
si voleu,
després ho comentarem
perquè
hi ha un estudi
molt interessant
sobre l'impacte econòmic
de la regulació
del consum de tabac
a l'àmbit
de l'hostaleria
i els efectes
previsibles
que pot tenir
la llei
la reforma
de la llei
del 2005
i fa una comparació
entre dos extrems
i els dos extrems
són Catalunya
i Madrid.
Madrid,
una permissibilitat
absoluta.
I posa com a exemple
Catalunya
i a més
és un estudi
fet per economistes
de la Universitat
de Les Palmes
i de la Universitat
de Cartagena
no són ni de Madrid
ni de Catalunya
són economistes
especialistes
en avaluacions econòmiques
en economia de la salut
una gent que ha fet
un estudi
molt rigorós
i entre una
de les coses
que fan
anem a comparar
què ha passat
a nivell
de l'estat espanyol
amb els dos extrems
i agafen com a extrem
on s'ha portat
on s'ha complert la llei
s'ha estat més estricta
s'han fet més inspeccions
vull dir que aquí
realment
un exemple
d'un extrem
més Catalunya
i l'altre exemple
és
que han sigut
com a molt permissius
amb el tema
de la llei
del tabac
no per casualitat
penseu que
la comunitat
de Madrid
se van
se van ventilar
vull dir
van fer desaparèixer
la direcció general
de salut pública
del govern de Madrid
va desaparèixer
però no només
s'ocupava del tabac
aquesta direcció general
de salut pública
va desaparèixer
va desaparèixer
m'has deixat ara
sí
és una cosa
que potser
només sabem
els professionals
de la salut pública
perquè a nivell
bueno
perquè va haver
un cert rebombori
amb altres professionals
de la salut pública
donant suport
als companys de Madrid
i tot això
però bueno
no sé jo
si és casualitat
aquí penseu que
tot el tema
de vetllar
pel compliment
de la llei
i d'adaptar una miqueta
la llei del tabac
ha sigut una funció
de les autoritats
de salut pública
de Catalunya
i bueno
i realment
reconeixen
els autors
d'aquest estudi
que a Catalunya
sempre s'ha anat
una passa per endavant
eh
vull dir alguna cosa
del que no hem d'estar
orgullós
en aquest sentit
llavors
a què aspira
la nova llei del tabac
la nova llei
aspira
a dues coses
fonamentals
a protegir
els menors
i els treballadors
de l'hostaleria
del fum ambiental
del tabac
el que pretén la llei
és això
i diuen
bueno escolteu
si la resta
de treballadors
d'aquest país
tenen dret
a respirar
un ambient laboral
lliure de fum
perquè els pobres
dos cents i pico mil
que hi ha de treballadors
de l'hostaleria
a casa nostra
han de continuar
estant exposats
a una substància
que avui en dia
sabem
que és productora
de moltes malalties
però Cinta
ens acostumem a tots
perquè jo recordo
que quan va sortir
la llei
a les feines
tothom fumava
com una cosa normal
va sortir la llei
els primers dies
doncs els que fumaven
més o menys
fèiem més viatges
al carrer
per ara
és impensable
que en una feina
algú encendia
una cegarreta
ens hem acostumat
igualment ens acostumarem
bueno
ens acostumarem
ens acostumarem
a lo normal
vull dir
perquè és que
per ara és normal
no fumar
és normal no fumar
en lloc de treball
i abans
m'ho semblava
bueno que
clar
mentre hi haguin
espais
on això
estigui
normalitzat
semblarà
que la conducta
normal
és fumar
quan en realitat
la conducta
normal
no és fumar
perquè només fuma
un terç de la població
aproximadament
al nostre país
fuma en aproximadament
un 30%
de la població
és a dir
la majoria
de la gent
no fuma
després
si se'ls pregunta
bueno és que voldria
anar una miqueta
per ordre
perquè mireu
així com
la indústria
tant els estancs
com
els professionals
de l'hostaleria
quan va sortir
la llei del 95
ara no m'ho recordem
però també tothom
va posar el crit al cel
que es pedrien
no sé quants mils
de llocs de treball
que els pobres
es tanqués
que haurien de tancar
que l'hostaleria
bueno
totes aquelles
prediccions apocalíptiques
que es feien
llavors
bueno
han passat 4 anys
quasi 5 des
de l'aprovació
de la llei
no ha hagut de tancar
cap estanc
les pèrdues
milionàries
que se suposava
que tindria
l'hostaleria
i l'indústria
de l'oci
no han sigut tals
no s'han perdut
llocs de treball
i les coses
continuen més o menys igual
davant de la proposta
d'ampliació
d'aquesta llei
que el que pretén
és això
vull dir
és
arreglar aquest pedaç
aquest serrell
que quedava
és dir
no escolteu
a tots els espais públics
no es pot fumar
vol dir
s'ha de respectar
el dret
de la gent
a respirar un aire
de bona qualitat
i tenint en compte
que els treballadors
de l'hostaleria
i sobretot els nens
que entren
en aquests locals
amb els seus pares
també tenen dret
i sobretot
no sé si
vau tenir l'oportunitat
d'escoltar
a l'estudi vive
és el de l'anàlisi
que estan fent
a través
a partir del cabell dels nens
els pediatres
al centre d'assistència primària
si efectivament
ho vam parlar
amb la doctora
en les evidències que tenim avui en dia
de com afecta
està inacabat l'estudi
però sí que hi ha constància
de que afecta
de com afecta
els nens
l'exposició
al fum ambiental
dic
bueno escolteu
han de regular tot això
què passa
no sé si
heu estat una miqueta al tanto
però des de fa
ja unes quantes setmanes
altra vegada
el crit al cel
o és que si es fa això
se perdran
no sé quants mils
de llocs de treball
bueno
la ruïna total
sembla que
llavors això planteja
a mi me plantejava
davant del mite aquest
vull dir que això sembla
ui
és que si se regula
la llei del tabac
tot això costarà
molts llocs de treball
i clar
i ara estem
a més estem en un temps
que parlar de llocs de treball
és parlar d'una cosa sagrada
aquí sembla que
perdre llocs de treball
tot això planteja
tot això planteja diverses coses
primera
quin pot ser l'impacte global
sobre l'ocupació
a un país
com a resultat
de les lleis del tabac
i llavors adelantaré
que segons estudis
del Banc Mundial
no hi ha impacte
perquè llavors
està gent
bueno
això són estudis
que han fet
que han fet
el Banc Mundial
mirant
mireu
si es posen en marxa
mesures
de control del tabaquisme
i de regulació
quin impacte té això
sobre
sobre l'ocupació
i diuen
doncs no t'impacte
per què?
perquè de fet
la gent
que deixa de gastar diners
amb el tabac
aquells diners
no és que se'ls posa a la butxaca
se'ls gastaran altres coses
con lo cual
se consumirà
altre tipus de serveis
que generaran
altre tipus de llocs de treball
és a dir
que això
que mos diguen
és que si ara
se regula
molt lo del fumar
se perdran llocs de treball
no és veritat
no crec que la gent
que té costum de sortir
deixi de sortir
perquè no li deixin fumar
al local
parlim de majories
després cadascú
doncs és com és
no?
no hi ha una cosa
que és l'impacte global
sobre l'ocupació
en general
dius
doncs home
no
perquè si la gent
deixa de fumar
consumirà altres productes
estarà més sana
podrà fer altres coses
i l'impacte global
sobre
els llocs de treball
d'un país
pràcticament
no es notarà
inclús
hi ha alguns
anàlisi
que diuen
que pot augmentar
lleugerament
perquè se faran servir
més altre tipus de serveis
però bueno
després ja parlem
concretament
de l'impacte
sobre el sector
de l'hostaleria
que és el que ara
sembla que és el tema
que preocupa
que si se regula
tot això
bueno
i aquí
us comentava
que hi ha diferents
estudis fets
sobretot per economistes
que són la gent
que saben fer
aquest tipus d'estudis
d'impacte econòmic
no?
quin impacte pot tenir
sobre determinada
sector econòmic
que es prenguin
cert tipus de decisions
i realment
a la conclusió
que arriben
i jo us dic
hi ha un estudi
molt interessant
molt rigorós
i molt ben fet
vol dir
el que passa
que fan servir
molt aparatatge
a veure
coses
metodologia típica
dels economistes
que quan entres
així una miqueta a fondo
dius
Déu meu
però bueno
vas una miqueta
a les conclusions
i llavors ells
fan servir
diferents metodologies
per exemple
comparen
què és el que ha passat
amb aquests
quatre últims
anys
i diuen
doncs bueno
realment
aquelles prediccions
apocalíptiques
no s'han complert
comparen
què és el que ha passat
en països
del nostre entorn
que han aplicat
les lleis
més estrictes
més estrictes
perquè penseu que
quan se va aprovar
la llei a Irlanda
no es pot fumar
en lloc ni públic
ni privada
com podrà ser
que no es pugui fumar
els pares
els irlandesos
són molt de fumar
sí sí
molt de fumar
i molt de beure
jo crec que allí
a veure
el que no podrien prohibir
mai
és la cervesa negra
però el tabac
ho han tolerat
bueno
doncs està passant
a Anglaterra
a Itàlia
que diuen
oi a Itàlia
bueno
doncs a tots aquests països
han aplicat la llei
i s'han anat sortint
i no ha passat res
ni ha sigut una debat
s'ha passat aquest nou hàbit
com aquí
la llei d'aquí
han comparat
què és el que passa
aquí
hi ha alguns espais
a l'estat espanyol
que ja des del primer moment
han sigut espais
amb restricció total
per exemple
els bars i restaurants
dels aeroports
de les estacions de tren
que són llocs
on ja no es pot fumar
i han mirat
anar en aquest sector
que ha passat
doncs no ha passat res
ha continuat exactament igual
llavors
ells a partir de tot això
fan com una projecció
partint de la base
que la majoria
de la població
és no fumadora
i partint de la base
que sabem
perquè s'han fet enquestes
als fumadors
que una gran part
dels fumadors
actuals
estan d'acord
amb la restricció
de l'espai
per a fumadors
i per què
perquè hi ha una part
important de fumadors
que estan intentant
deixar de fumar
i són conscients
que si tot això
està regulat
per a ells
ho serà més fàcil
i l'estudi
d'aquesta gent
que a més vos dic
que fan una comparació
entre Catalunya
Madrid
i posant a Catalunya
com un extrem
i a Madrid
com l'altre
i veiem que realment
ni a Catalunya
han tancat
tants
ni a Madrid
han obert
ni a Madrid
vull dir que realment
no ha sigut tan així
el que conclouen
és que és molt probable
que l'ampliació
de la llei
del tabac
a partir de les dades
que ells aporten
no tindrà
cap impacte
sobretot
en el que és
l'ocupació
i la facturació
que no us cal patir
que ni tancaran bars
al contrari
diuen que hi ha una part
de població
que avui en dia
no hi assisteix
que probablement
hi assistirà més
con la qual
és una altra mite
que desmuntem
avui
doncs trencant tòpics
que és una miqueta
la línia del tast
d'aquesta temporada
avui amb Cinta Daufí
la propera setmana
també vindrà
el sorteo
i a més vindrà
amb les paperetes
el sorteig
això que ens agrada tant
de fer de firaires
Cinta Daufí
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de veritat
i ens trobem
la propera setmana
d'aquí la propera setmana