Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, fantàstic! Ara fa bastant de sol.
A quina ciutat et trobes, per cert?
Estic a Cork, al sud d'Irlanda.
I què estàs fent a Cork?
Estic fent el meu projecte de final de carrera, que és treballar en la modalització d'un aparell de laboratori.
Josep Grau, com dèiem, ha guanyat, és notícia aquests dies, perquè ha guanyat el Premi DAUM 2010.
Què suposa guanyar aquest premi, Josep?
Ostres, doncs, suposa moltes coses, però, principalment, està clar que és com un reconeixement de tota la feinada que he tingut durant la carrera d'aquests cinc anys de treballar i estudiar, però, per altra banda, també dona moltes energies i convenciment pel meu projecte de futur, pel que vull fer a partir d'ara.
Què has estat estudiant durant aquest temps?
He estat estudiant enginyeria química.
Amb alguna vessant o amb alguna voluntat d'especialitzar-te en algun àmbit concret?
Bé, de fet, la voluntat d'especialitzar-me l'he tingut des de fa poc, recentment, però, bueno, em ve...
És a dir, el que vull fer a continuació, bueno, suposo que ja saps, és estudiar un màster en història de la ciència, perquè aquesta és una idea que m'he vingut des de, no sé, des de fa uns quants mesos.
Estudiaràs el màster a Irlanda, l'estudiaràs aquí a Catalunya, què faràs?
Tinc intenció d'estudiar-lo a Barcelona.
Bé, digues, digues.
Que tinc intenció d'estudiar-lo a Barcelona, però no és que defugi anar a l'estranger, jo vull anar a l'estranger, però el que sempre dic és que ara estic fent un Erasmus i no tinc ganes de fer-me un altre.
És a dir, crec que l'Erasmus està bé, és una passada, és molt important marxar en algun lloc, però jo el que vull ara no és simplement sortir, sinó anar a algun lloc més concret.
Llavors vull esperar a especialitzar-me, després escollir el lloc on hi hagi els millors en el meu àmbit.
A Irlanda què portes aquest curs?
Hi estic des del gener.
I acabaràs a l'estiu?
Sí, sí. En teoria, no sé si acabaré el projecte al maig o al juny, encara ho he de decidir, però en un o dos mesos no tinc ganes de fer-me.
Què tal l'experiència personal, ja no tan acadèmica, sinó l'experiència personal de viure aquests mesos fora del teu país?
Home, molt enriquidora. De fet, gairebé tan o més enriquidora que la part acadèmica.
A l'hora, la part acadèmica és molt útil, però crec que aprendria el mateix si em quedés a Tarragona.
És a dir, tampoc és que hi hagi una diferència brutal.
Ara, en la part personal és enorme, per un munt de raons.
Primer, perquè veus que estàs ben format, és a dir, en un moment que acabes la carrera penses, ostres, jo no sé res.
I arrius aquí i et pots comparar amb gent d'altres universitats i veus que hi ha nivell.
O, no ho sé, t'has d'espavilar per tu sol.
Jo, estudiant a Tarragona, he viscut sempre a casa del pare.
Llavors et trobes aquí i, ala, a comprar al supermercat.
Se pot semblar ridícul, però, vaja, és com l'Emili, no?
Aprendre cops.
I què tal la relació amb la gent d'aquí, del país?
Bé, fantàstic. Som una gent molt maca, a l'Irlanda.
Vaja, jo estic molt content. Els trobo tots, tots increïblement simpàtics i helpful, que diuen.
Tothom disposat a ajudar-te sempre.
De fet, la frase que he sentit més des que estic aquí és alguna cosa com
Are you okay?
Que és el que et pregunten d'encendre-se una música com si puixes a un autobús
per a veure si està tot bé i si t'han d'ajudar amb alguna cosa.
L'idioma bé?
Sí, fantàstic. He après bastant d'anglès.
Em vaig intentar apuntar-me a classes de gaèlic,
perquè, mira, em solidaritzava una mica amb ells perquè el parla superpoca gent,
però, bé, les he deixat perquè era abstracte per mi allà.
Quina imatge creus que tenen ells, un país com Irlanda, un país relativament petit?
Quina imatge poden tenir de nosaltres, de Catalunya o d'Espanya en general?
Bé, és curiós que normalment a la gent d'Erasmus se'ls dic I'm from Catalonia,
és a dir, després que sóc de Barcelona perquè no ho coneixen.
La gent irlandesa ens coneix tothom.
I aquí, doncs, en aquestes ciutats som bastant independentistes
i molts coneixen el cas de Catalunya, coneixen més o menys la situació.
Llavors, la visió que entenen, doncs, no ho sé,
el que sí que sé és que estan bastant enterats de la societat política,
vaja, més del que jo estic enterat de la societat política d'Irlanda.
Suposo que... Digues, digues.
No, que crec també que tenen la concepció de ser dos països de més o menys la mateixa categoria.
No és allò que parlis amb un alemany i es vegi que considera Alemanya un país que tira endavant Europa i la russesa, no?
I, en canvi, els irlandesos hi ha com la sensació de ser un país de la mateixa, estem al mateix nivell dins d'Europa o així.
Vaja, és el que ens ha tingut.
Des d'aquí suposo que deuen seguir especialment el futbol i el Barça, no?
Uah, sí, ja ho pots dir. El Barça i el Madrid fan... sempre retransmessen els partits.
Vaja, no sé si els interessa fins i tot més el Barça i el Madrid que no serà pròpia lliga.
I la imatge que podem tenir des d'aquí dels irlandesos com a un país catòlic, com a un país conservador,
i la imatge aquesta de tots els britànics en general molt associada al paf i a la pinta de cervesa,
és real en una ciutat on hi ha tanta vida universitària com Cork?
Sí, sí, és bastant real. Són molt catòlics, molt.
I Guaita és una església i diferents, i que les nostres esglésies estan plenes.
Però és un catolicisme diferent.
No és tan... diria que no és tan seriós, no els fa res en riure-se amb ells mateixos.
El primer dia se'ns va presentar la Societat de la Capella, que és la Societat d'Estudients Catòlica,
i, vaja, em van semblar superenrotllats, i són de les societats més actives,
els que organitzen més festes i tot.
Jo no m'imagino una societat catòlica d'Estudients fent això.
Vaja, no és que sigui assídua a les seves festes, però són actius, divertits,
i això crec que està molt lligat amb lo dels pubs,
perquè aquí, doncs, cada dia, ahir dimecres vaig ensenyar-li uns quants pubs a uns companys,
i es van quedar sorpresos que en un dimecres hi hagués tanta gent.
perquè cada dia surten, cada dia.
Tornem a la teva vessant acadèmica, del que estàs fent a Irlanda,
oi, el que vols fer més endavant.
Llavors has dit que vols estudiar un màster en Història de la Ciència,
que tornaràs aquí, que aniràs a Barcelona,
i professionalment a què et voldries dedicar, Josep?
Bé, doncs, el màster aquest està orientat a la recerca, a fer un doctorat,
i, doncs, aquest és un dels meus interessos.
A mi m'agradaria investigar, fer recerca, generar coneixement a aquestes coses.
Així que jo em veig treballant a la universitat.
Però vaja.
Digues, digues. No, no, digues tu.
No, no, a veure, que encara em queda bastant de temps per decidir-ho, no?
Que tinc altres interessos com la divulgació i escriure,
i potser combino les dues coses, o vés a saber.
Ara parlarem d'això d'escriure, perquè també ets notícia per un altre tema,
que ara de seguida comentem.
Però sobre el premi d'Aum, t'aporta alguna cosa econòmicament,
o és només un reconeixement formal?
No, no, aporta...
Econòmicament em subvenciona el projecte de futur,
és a dir, em paguen els estudis que vulgui fer a continuació.
És a dir, em cobreix el màster perfectament.
I això per un tarragoni com tu,
per una persona nascuda aquí a les nostres comarques,
el que hi hagi aquesta vinculació entre la universitat i empreses
tan potents del sector químic com d'Aum, què et sembla?
Home, em sembla...
Vaja, no sé si estar en moltes carreres
que tinguin una empresa tan propera amb ells,
i que té relació tan forta,
però a mi que estigui en enginyeria química em sembla una passada.
Vaja, de fet, de fet, les coses que...
Dels moments en què he après més de la carrera,
saps, han sigut fruit de la relació amb aquesta empresa,
que ens han portat a veure-la,
que hi havia algun professor que venia de l'empresa
i que ens hi havia un munt.
Vull dir, està molt bé tenir una empresa aquí al costat,
perquè sempre ens ha donat un altre punt de vista.
No ho sé.
Vaja, que m'ha encantat.
I a sobre hi ha això del premi.
És a dir, és que està superbé.
O sigui, la carrera hagués quedat capada
si no tinguéssim aquesta relació tan forta amb l'empresa.
No només amb Daus, sinó també amb les altres
que ens han ensenyat o hi han fet pràctiques o no que sigui.
Parlem ara, Josep, d'aquesta vocació d'escriure
que ens comentaves fa un moment,
perquè, curiositat o no, o casualitat o no,
el Josep Grau també és protagonista,
o serà protagonista aquests dies,
perquè has escrit un llibre que es presenta
la setmana vinent aquí a Tarragona,
al Teatre Metropol, no?
Sí, exacte.
Es diu, mira, fa una setmana o així que és el títol.
Es diu Tarragona, al final, i és un llibre per menys,
que parla de la ruta modernista de Tarragona,
aprofitant que és l'aniversari de la inauguració del Metropol,
es fa com una mena de resum
de tots els edificis importants modernistes que hi ha a Tarragona.
I vindràs a la presentació per ser o no?
Sí, sí que vindré.
Agafo un avió aquest diumenge.
Sí, bueno, tinc l'erasmus, però hi ha interrupcions.
Escolta, i com és que fas un llibre per nens
parlant de la ruta modernista de Tarragona?
Bueno, el llibre aquest és una proposta
de l'Ajuntament de Tarragona i l'editorial Cruïlla,
i van fer una proposta oberta als escriptors del camp de Tarragona,
i ho vaig veure al termini.
Vaig veure la convocatòria,
el que passa que la vaig veure fora de termini.
Però, bueno, no sé què em va agafar,
que vaig pensar, ostres, aquest llibre l'he de fer jo.
Vull dir, no ho sé,
jo quallo, no?
Vaig pensar, és una proposta perfecta per mi.
Llavors vaig enviar-los un mail,
vaig demanar si encara podia enviar els meus suggeriments,
i al final, després del procés de selecció,
doncs em van agafar.
I ho vas decidir perquè t'agrada especialment
l'etapa modernista, és a dir, els edificis d'aquest estil,
perquè tens ganes d'escriure simplement, el que sigui,
perquè tens un interès en especial en adreçar-te a la canalla,
per què?
Bé, de fet, ho vaig triar a part,
perquè tingués d'escriure i ho hauria d'escollir
independentment del que em proposessin gairebé,
però és que, a més a més, vaig pensar
que s'esqueia molt amb el llibre de coses que ja havia fet.
És a dir, els contes que havia publicat abans,
tot i que encara no estaven,
no parlaven directament de modernisme,
no parlaven d'aquesta època,
però sempre m'agrada que tinguin un fort background cultural,
no m'agrada simplement explicar una historieta
d'uns nens que troben alguna cosa curiosa,
sinó que vull que aquests nens representin
alguna cosa molt antiga o una història, no ho sé.
M'agrada que tinguin rerefons.
Llavors, és l'oportunitat perfecta, crec jo,
per replicar aquestes coses que ja m'agrada fer.
Escolta, doncs, aprofitant que el llibre es presenta
el proper dimarts, es presentarà el proper dimarts a la tarda
al Teatre Metropol, com deies,
en el marc dels actes del centenari
de l'obertura de la inauguració d'aquest teatre,
i aprofito també per dir-te a través de la ràdio
que et convidem, a veure si és possible,
que dimarts al migdia tornem a parlar amb tu
específicament d'aquest llibre
i ho puguem fer aquí als Estudis de Tarragona Ràdio.
Ah, cap problema. Fantàstic.
Perfecte.
Doncs, en tot cas, ens tornem a parlar la setmana vinent
per parlar específicament d'aquesta vessant literària,
aquesta vessant com a escriptor que tens, Josep.
Moltes gràcies per atendre aquest matí en directe
a la trucada des Irlanda, des de Cork,
on continues estudiant. Que vagi molt bé
i felicitats pel premi, per tot el que suposa
de suport econòmic i també, m'imagino, que moral
per continuar estudiant i per continuar
amb la teva carrera professional.
Moltes gràcies.
Gràcies, Josep, i que vagi molt bé.
Bon viatge de tornada a Tarragona la setmana vinent.
Molt bé, fins aviat.
Gràcies, adéu-sia, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.