La propera entrevista amb què tanquem aquesta hora sencera,
la darrera ja, del matí de Tarragona Ràdio,
ens du a parlar sobre teatre i sobre una de les formacions mítiques de casa nostra.
Jo mai sé si dir-los ja semiprofessionals, semiamaters,
són el grup escènic Atenea,
i fixeu-vos, celebren en guany el seu cinquantè aniversari.
Ho fan d'entrada i el tret de sortida és amb la representació,
doble representació d'una obra que es diu Paraules Encadenades,
de Jordi Galceran, que tindrà el seu primer moment aquest diumenge,
al Teatre Metropol, i després hi ha el 14 de novembre.
Què em dius, Josep Maria?
A les 7 de la tarda.
A les 7 de la tarda, Josep Maria, tu 7, bon dia.
Bon dia, bon dia.
M'estava fent senyes, no, amb uns 7,
i a les 10 que és a les 7.
És que habitualment ho fem a dos quarts,
per això a vegades la gent es pot venir mitja hora abans i necessàriament.
Fer horari a mes, a familiar, eh?
Diumenge a la tarda, per després tenir temps d'anar a sopar i adormar aviat.
Efectivament.
És l'excusa per primer anar a veure un espectacle
i després anem a sopar.
El Josep Maria, tu 7 és un dels actors,
ja també, no sé, 50 anys no fa que estàs a l'Atenea, però...
30.
Ostres, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
I un dels actors que veurem a Paraules Encadenades.
De moment, però, deixeu-nos parlar amb la president de l'Atenea,
amb el Miquel Fernández.
Miquel, bon dia.
Hola, bon dia.
50 anys ja?
50 anys del grup escènic Atenea aguantant 100 teatre.
Però tu tampoc hi eres fa 50 anys, o sí?
No, no, jo soc dels últims que va arribar,
farà 6 o 7 anys.
Però l'entitat estava allà i...
El grup va decidir senyalar-me a l'Edo, que era jo,
i ja està, doncs no és res més.
Ara sóc el president,
darrere del senyor José Emma,
i uns altres que han tirat molt bé del carro,
i el senyor Tosset, que sempre ha estat també com a casa de fundador.
Home, jo vaig néixer llavors, eh?
Més o menys.
Els més antics, també.
Escolti, com us vau introduir vosaltres?
Digue'm tu, per exemple, Miquel,
perquè amb el Josep Maria estarem una estoneta més.
A tu tenim el telèfon.
Com et vas introduir, tu, en el grup Atenea?
Bueno, va ser una coincidència que necessitàvem un actor
i estàvem en uns altres clubs per anar a parar allí.
A partir d'això, la feina es va...
n'han fet, n'han treballat,
vam veure les que teníem condicions per tirar endavant el projecte
i no un descans,
sinó més que preparar amb força tot el 50è aniversari.
Un 50è aniversari, que és, de fet, serà l'any vinent, pot ser?
No, que és la temporada 61,
però com comptem,
està contagiats per temporada,
és una temporada 50.
Val, aneu per curs escolar, per entendre's, no?
Curs escolar, que ja serà, curs escolar.
I a paraules encadenades,
aquesta representació és el tret de sortida,
però ens podeu avançar alguns actes més que tingueu en ment?
Sí, com a...
Miquel, perdona't, ens hauràs de moure una miqueta, que no et sentim bé.
Al desembre,
al desembre fem la Casa de los Lios,
que ja és el José Emma,
després hi haurà Diné Negre, del Rai Conei,
i Fora d'Extil, que és una obra una miqueta esbojarrada,
perquè volem que participi el màxim possible d'actors de TNEA.
I això quanta gent vol dir?
Perquè, clar, suposo que ara és moment de fer balanç i fer recompte.
Quanta gent ha passat per l'ATNEA?
Per l'ATNEA és difícil de calcular,
però suposo que vam fer un recompte amb Pepe pel damunt,
i uns 300 o 400, segur.
Sí, diries, Josep Maria?
300 o 400, entre actors i col·laboradors múltiples.
Sí, sí, el que passa és que en 50 anys
hi ha un abast molt gran de possibilitats
que gent participi.
No tothom hi ha estat sempre,
ni sempre ha comptat l'ATNEA amb la mateixa gent.
Que hi ha algú encara de fa 50 anys?
El Pepe.
En actiu, el Pepe, sí.
A José Emma i ja està.
Sí.
Però, bueno, recordar,
per ser-hi, el Pepita de Lid,
Josep Maria Forn,
Marianita Caracedo,
Josep Ginovart,
encara hi són.
Inacabable.
Inacabable.
Vosaltres...
Xaro Martí,
en casa amb el que també hi eres.
Xaro Martí, sí, sí.
Recentment també va col·laborar amb la...
Sí, sí.
I a les tantes gent grans encara aguantant amb nosaltres.
I, de fet,
teniu la virtut que també teniu actualment molta gent jove.
Dins del grup això garanteix, no?,
la continuïtat.
Sí, s'ha d'anar reposant,
doncs que...
O sigui, reponent,
o gent nova,
o gent que estava una miqueta apartada,
i ara torna.
Sembla que sempre s'ha de buscar gent que vulgui,
més que treballar i col·laborar i etcètera.
A més, em heu dit de 300-400 en 50 anys.
Saps que no trobo que sigui tanta gent?
En el sentit que la gent,
els qui formen part de l'Ateneà,
teniu bastanta continuïtat.
No és allò de mi enganxo tres mesos i després ho deixo?
No, són temporades que coincideixen,
que potser estan quatre o cintes anys i llavors coincideixen,
doncs, casaments o algunes circumstàncies.
La vida és així.
Sí, no.
De fet, a mi mateix me'n va passar que quan van néixer els crios
ho vaig haver d'abandonar, doncs,
pràcticament deu anys.
Vull dir, continuar fent teatre en altres ambients
que no requeria tant d'esforç, tant d'estudi,
perquè has de pensar que abans de tenir fills
eren quatre obres a l'any, o tres.
És que és una altra de les coses que caracteritza l'Ateneà,
que és que intenteu cada any, com a mínim, això,
com a mínim, fer una obra,
però estaríem, què, rondant les tres, les quatre.
I quan l'obra està cremada,
quan ja l'heu representat, encara que sigui una vegada,
pam, canvieu.
Sí, hi ha una certa circulació d'obres.
A més, és que tampoc no ens permet,
i quan dius cremada,
és que no les arribem a cremar,
perquè amb dues representacions difícilment es cremen.
Llevat d'algunes excepcions,
com podria ser, no sé, excuses o...
M'ajuda?
El sopar dels idiotes,
que també l'hem fet recentment.
Teniu algunes de capdons, no?
Sí, que han servit...
Majorica, això és el que buscava ara.
Ah, Majorica.
Hi va haver unes representacions...
Bueno, va ajudar moltíssim aquella obra
perquè es van fer molts bolos.
Però, esclar, no les arribem a cremar
perquè tampoc ens dona temps.
a cremar-les.
Tenim pocs dies de representació,
i això, clar,
de vegades te queda aquella mena de cosa
de dir, ostres,
la podíem haver acabat de rodar,
no sé,
perquè conforme les vas representant,
els personatges també
els vas acabant de tancar, no?
La textura creix.
I això és molt important.
Però saps què em sembla, Miquel,
que sou el típic grup de teatre,
bé, no ho sé si és típic o no,
que disfruteu més assajant,
quedant, preparant l'obra,
i després fer-la és una cosa més.
Sí, una vegada que s'aixeca el teló,
la fenya ja està feta,
ja l'hem disfrutat nosaltres,
i llavors queda perfecte,
molt millor.
No s'ha de disfrutar el públic.
Que disfrutin el públic,
però la nostra fenya ja ha estat
els dijous, diones,
i últimats i dimecres,
passant-ho bé una bona estona
amb els amics.
Doncs a veure,
jo vull més actes de celebració,
del 50è aniversari,
que això ha de durar tot,
tot el curs escolar.
A veure...
Ja n'hi ha un,
hi ha un sopar de domenatge,
el dia 12 de novembre,
12 de novembre,
o divendres,
a l'hotel Ciutat de Tarragona,
i penso que està...
Que omplireu la sala.
originat pel...
Terce Mileni.
Terce Mileni.
I aleshores,
precisament és amb el Pepe,
bé, nosaltres anem amb el Pepe,
José M,
Àguila,
que és en qui,
d'alguna manera,
es personalitza l'homenatge
com a membre fundador,
i que encara està en actiu,
tant com a actor com a director,
vull dir que,
d'alguna manera,
és un mèrit considerable
el que ell arrossega
durant aquests 50 anys.
Que serà una festassa,
que heu convidat molta gent a venir.
Home,
a tothom que s'ha.
En principi,
tots els simpatitzants
estan invitats,
i ho dic que...
se'ls quedarà petita a la sala.
Tant de bo,
tant de bo,
perquè crec que
una celebració d'aquest estil,
culturalment,
a Tarragona,
crec que val la pena potenciar-la.
Escolta,
hi ha alguna edició,
algun llibre de records,
de fotografies,
perquè això també,
si podeu fer hem eroteca,
no?,
a buscar retalls.
Ja hi ha un recull fet.
Aquí hi ha una feina
que està fent el José
recuperant tots els cartells antics,
escanejant-los,
fotografiant-los,
recollint tota la informació
que teníem,
i estem intentant
analitzar,
bueno,
que es farà,
un DVD commemoratiu
del 50 aniversari
amb els fotors,
reportatges,
de la majoria d'actors
i d'obres que s'han fet.
Val,
per tant,
ens sentirem a parlar
no només en forma
de barra de teatre,
que és el que us vau a vosaltres,
no pujar a l'escenari,
sinó que també
tindrem algun record
més físic,
no tera fímer.
Sí,
voldríem que tots
els que han participat
en qualsevol moment
siguin nomenats
o hagi una foto d'ells
com a homenatge
a tota la gent
que ha passat per Atenea.
Miquel Fernández,
anem tancant línies amb tu,
jo em quedo amb la Josep Maria
i ara truquem a la Pep Linares.
Molt bé.
A veure si és possible
que ens expliquin
de què va a paraules encadenades.
Només simplement,
Miquel,
abans de tancar línies,
un record teu,
si haguessis de triar
un sol record
d'aquests,
bé,
sis, set anys
que fa que hi ets tu,
no?
Doncs el meu record
és poder entrar
a conèixer
els senyors GSM
que eren un grup fantàstic
i tirar endavant
sobretot aquest projecte
del 50 aniversari
i que em deixin estar
el seu grup
que ha sigut un gran plaer.
Miquel Fernández,
president del grup
Essen i Catenea,
felicitats,
moltíssimes gràcies
i no serà l'última entrevista
del 50 aniversari
que fem,
ja t'ho dic ara.
Gràcies, Jóndria.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Darrera part
d'aquesta entrevista
nosaltres ens quedem
amb el Josep Maria Tosset
com dèiem,
un dels actors
de Paraules Encadenades
és el tret de sortida,
la representació
que començarà
als actes
de celebració
del 50 aniversari
del grup Essen i Catenea.
Primera representació
recorda-nos-ho
a veure aquest diumenge
Josep Maria.
31 d'octubre.
Al Teatre Metropol
que una mica
ja és la vostra seu,
és on es treneu.
Sí,
d'alguna manera
la tenim com a món nostre,
clar.
I a 14 de novembre
segona representació
també a la set.
Segona i última,
clar,
no hi ha més espai.
Explica'ns una mica
quina licient
de Paraules Encadenades
de Jordi Galceran
que a més l'heu triat
per encetar els actes,
no?
Vull dir que alguna cosa
especial ha de tenir.
Home, sí.
És una obra
que d'alguna manera
trenca
l'hàbit
de representacions,
d'obres,
d'estil
que Atenea
d'alguna manera té,
no?
No és una comedieta
d'enredo,
de tresillo
que diuen,
no és una comèdia fàcil,
no és una obra de teatre
perquè la gent
vagi allí
esclafida a riure,
no, en absolut.
És un drama,
és un drama,
de fet,
és un drama
entre,
de parella
i, doncs,
hi ha un psicòpata
que és el que
d'alguna manera,
doncs,
condueix
bona part
de la representació.
És una obra,
podríem dir,
de text
i d'interpretació dura.
I a més,
hi ha una,
un element interessant
perquè
representa
que al només
haver-hi dos personatges
hi ha un treball
dur,
és un treball
dur d'interpretació
i l'alternància
entre el domini
en escena
d'un i l'altre
és el que li dona
possiblement
aquest joc,
a més a més,
doncs,
del tema de fons
que pot ser
d'una certa actualitat,
a més a més.
I és el que dius tu
que us heu arriscat
amb un registre
que no us és habitual.
No,
perquè,
a veure,
normalment fer riure
a la gent,
si l'obra
està ben escrita,
doncs,
és relativament fàcil.
només t'has de deixar
portar pel text
i deixar que les reaccions
neixin espontàniament
en el públic.
Però això és diferent,
perquè has de ser capaç
de mantenir
el fil conductual,
aquest mena de feeling
que hi ha entre el públic
i escena,
malgrat que és un tema
molt punyent
i, clar,
ens exigeix
un estat de concentració
considerable,
però que nosaltres assumim,
i, de fet,
li vaig dir al Pepe
que sí,
amb el Pepe Linares,
sense haver-me llegit
l'obra,
perquè em va dir,
oh,
et necessito per una obra,
i dic,
bueno,
per què no?
El que convengui,
vas dir.
Doncs,
en principi,
sí,
perquè,
quan me la vaig llegir,
vaig dir,
on dia?
On m'he posat?
Això és un repte.
I, com a tal,
l'he pres,
vull dir,
perquè allà vaig tenir
una presa de contacte
amb personatges
d'aquests durs
i la veritat
és que
impacten molt.
On podem aconseguir
les entrades?
Jo ja tinc ganes
de veure quina versió
em feu,
perquè, a més,
és un registre diferent,
això és sorprenent,
per tant,
veure l'Atenea
fent un drama,
drama-thriller,
a més.
A veure,
alerta,
ja se n'ha fet,
però no ha sigut
la,
no sé,
la playa vacía,
millor és per una dama,
coses d'aquest estil.
Aquest és el puntet de thriller,
és el que deia,
sobre una tensió.
Sí, sí,
no, no,
si ens surt
les coses com estan manades,
crec que el públic
estarà allò,
a la cadireta,
no sé si s'ha hagut o no.
On aconseguim entrades?
Doncs,
evidentment,
una hora abans
de la representació
a la taquilla del Metropol
i també a través,
crec que el Cervi Caixa,
en els cartells d'enunciadors
s'anuncia també
la possibilitat
a través del Cervi Caixa
de treure les entrades.
I penso que
abans
de la representació
hi ha uns horaris
al Metropol,
dilluns i dimecres,
penso que és al matí,
dimarts i dijous a la tarda,
de dotze a dues
i de sis a vuit.
És consultar,
consultar els horaris
de taquilles.
I, a més,
via internet
tenen accés
a través de l'Ajuntament,
crec.
Paraules encadenades
a Jordi Galceran
a la tret de sortida,
diguem-ho així,
del grup escènic que tenia
per celebrar
el seu cinquantè aniversari
al Teatre Metropol
aquest diumenge
i també el 14 de novembre
a les set de la tarda.
Exacte.
Josep Maria Tosset,
moltíssimes gràcies
i tal com li ha dit
el Miquel Fernández,
moltes felicitats
i tornarem a parlar.
Moltes gràcies per tot,
a vosaltres.
a vosaltres.