Ja fa uns minuts que ha arribat aquí als estudis de l'Avinguda Roma
és Estela Rodríguez, tècnica d'Igualtat
del que és l'Observatori per a la Igualtat
de la Universitat Rovira i Virgili. Estela, molt bon dia.
Hola, bon dia. Seminaris en feu uns quants, eh?
Sí, sí, sí, durant l'any.
La veritat és que l'Observatori és molt actiu, no?
Sí, sí, sí.
Heu fet la reunió d'enguany i ja està planificat
tota l'activitat que dureu a terme.
A banda d'allò, diguem-ne, que és propi del seminari,
que és vetllar justament perquè hi hagi una igualtat
d'oportunitats en l'àmbit universitari.
Sí, perquè sobretot el que fa és fer l'aplicació
del que és el nostre pla d'igualtat.
Llavors el tenim des del 2007 fins al 2010.
El que passa és que si la data més important
seria la del 8 de març.
Llavors el mes de març és quan tenim més activitats, sempre.
I avui justament comenceu tot un seguit en d'actes
que fareu fins al 10 de març,
on diguem que es dona el binomi,
dona salut, dona globalització, dona drets.
És a dir, el paper de la dona i les influències
en les dues direccions de tots els àmbits
que toca cada dia, pràcticament.
Sí. No, a més perquè aquest any coincideix
amb un any, diguem-ne, que ha fet la mateixa
Rovira Virgili, ha declarat l'any institucionalment
l'any de les dones i les ciències.
Llavors la fi, diguem-ne, és fer la visibilització
de les dones en la ciència i en les diverses ciències.
No tant sóc en les ciències pures,
sinó en les ciències també socials, en les ciències humanes.
I llavors, amb tot això, el que fem és un mini-resum
durant aquestes dues setmanes.
I el que fem és dedicar-les a cada disciplina
i convidem a un aponent que faci una explicació
de les dones en la ciència d'aquesta disciplina.
L'any passat va ser sorprenent perquè es va dedicar
a les dones astrònomes i, home, si a la ciència hi ha
una certa invisibilitat encara, el que era el camp de l'astronomia
eren absolutes desconegudes i fins i tot vau portar
algun dels grans noms de l'astronomia actual aquí a la URB.
Sí, no, ho van fer amb doctora honoris causa,
la Margaret Geller, que tenim aquest orgull
perquè va ser la primera dona astrònoma
que tenia el doctorat honoris causa
de tot l'estat espanyol.
Això no ho sabíem, va ser una casualitat,
però com hi ha tantes poquetes dones
honoris causa, doncs passa vegades que és això,
que arribes a ser la primera universitat que ho fa,
que té l'interès per visibilitzar aquesta disciplina.
El que sí que és aquest any, el que vam veure
que l'astronomia era una eina molt important
i que era interessant, perquè sempre vam fer un calendari
molt interessant l'any passat.
Doncs aquest any el que hem fet és el mateix,
però dedicar-ho cada any a una disciplina diferent.
Llavors aquest any hem fet un calendari de les dones químiques.
Pensant una mica també en el territori,
pensant que aquí a la facultat de la Rovira Virgili,
a la facultat de Química hi ha moltes dones químiques,
és una excepció.
Sí, dels estudis pioners aquí universitaris a Tarragona, de fet.
Sí, amb aquesta relació amb el territori,
amb aquesta relació amb les empreses.
Llavors és interessant que les mateixes noies
que estudien química sabessin que a la història
hi havia hagut moltes altres dones, no?
I que no són les primeres
i que això en la genealogia és important, saber-la i conèixer-la, no?
Home, d'un temps cap aquí,
tímidament diguem-ne que s'està fent un inventari
de moltes dones al llarg de la història
que han tingut un paper rellevant en diferents àmbits,
en el científic,
però vaja, el catàleg encara s'ha d'omplir amb molts noms
que encara resten en l'oblit, no?
Molts, sinó també una mica pequem.
Intentem al final fer una llista bastant àmplia,
perquè al final el que fem és una història d'heroïna,
si tampoc ho volem.
Vull dir, les protagonistes de la història som totes
i cadascuna de nosaltres en tots els temps, no?
A vegades, per exemple,
en les químiques hi ha hagut de la llista
i hi havia quatre o cinc Premis Nobel,
fantàstic que la gent coneix que hi ha hagut Premis Nobel,
però també aquelles que no hi surten
i que no han rebut tants Premis,
però sí que han fet,
mica en mica,
de fer interès perquè les alumnes
a les seves classes
tinguessin interès per les disciplines,
diferents disciplines que no estiguessin,
diguem-ne, col·lapsades
a nivell després d'empresa,
a nivell de tenir molts homes
a dins de les empreses,
sinó també optar per fer,
per exemple, que siguin dones enginyeres
i que les alumnes a la mateixa
que és a la universitat en general
intenten que aquelles carreres
que estan feminitzades
no estiguin tant
i, per exemple,
en el cas de carreres més feminitzades
que tampoc estiguin tant.
En un extrem trobaríem infermeria
que continua sent majoritàriament de dones
i les enginyeries que, com bé dius,
són els nois, els homes
els que capitalitzen.
Important el matís de no cerquem heroïnes,
que en tot cas l'heroïcitat
és viure el dia a dia per tothom
i en aquest cas particular parlem de les dones.
Heu hagut de fer una tria,
perquè, clar, si parlem de dona i ciència
podíeu haver entrat en territoris del coneixement molt diferents,
però l'heu acotat.
I la primera conferència és avui
parlant justament de dona i salut,
la salut també té gènere.
Sí, i tant, i tant, i tant, i tant, i això l'hem convidat a una experta,
que és la Carme Valls,
la Carme Valls és diputada del Parlament de Catalunya,
i matgessa, endocrinòloga.
Ella explica els seus llibres,
i de fet, aquesta tarda tindrem la sort,
també s'ho farem a Tarragona,
perquè hem hagut de canviar la seu per problemes tècnics,
ho fèiem a Reus, a la Facultat de Medicina,
ho hem traslladat aquí, al Campus Catalunya,
i que la gent de Tarragona podrà anar-hi,
està oberta a partir de les 6 de la tarda
la presentació del seu llibre,
que és Dona Salut i Poder.
I el que ella diu, una mica, en resum,
és que la mirada que té la medicina,
l'estudi, la ciència mèdica,
no s'aplica igual a nivell de laboratori,
igual com si fessin proves sobre un conill,
mai diríem si estaríem massa segurs
si després aquestes proves de laboratori
funcionen en homes i dones.
Aquestes proves de laboratori
es fan sempre servei en els homes.
L'estàndard és el cos masculí.
Exacte, llavors no tant en els cossos de les dones,
i això fa que hi hagi malalties
de les dones que encara no estan gaire bé ni descobertes,
és a dir, que no s'ha investigat gaire.
Fins i tot jo he sentit,
en llegint de dones que es dediquen a la recerca,
de dir, per exemple, estudiem i fem recerca
sobre malalties cardiovasculars,
que és una causa de mortalitat molt extensa
en la nostra societat desenvolupada,
es fa a partir del patró masculí,
sense aquells matisos biològics
que pot tenir la dona.
Després el diagnòstic i el tractament
s'apliquen en funció d'aquell patró masculí.
És una qüestió que potser no parem compte,
però que ja està bé,
que algú ho posi de relleu
i es comenci a parlar d'aquest aspecte.
Demà parleu d'economia.
Amb qui ho feu?
Ho fem amb la Mireia Chazarreta,
que és professora emeritada
a la Universitat Autònoma.
Ella és expert en temes de dona
i globalització i, sobretot,
té una visió molt crítica
de l'economia en general.
I llavors, amb aquests temps de crisi que corren,
ella segur que ens explicarà una mica
com homes i dones pateixen la crisi
de manera diferent
i com està això a nivell
de la distribució del mercat de treball,
com s'està produint.
I ens parlarà una mica d'això.
El dijous parlem d'una qüestió clàssica
d'aquella que em penso que
per molts programes
que es facin institucionalment,
si no hi ha una llavor més del dia a dia,
de l'educació quotidiana,
és difícil parlar-nos d'una sociòloga francesa.
Això ha estat tota una sort,
perquè la Christine Delphine
nosaltres la volíem portar
des de feia molt de temps,
però ha coincidit que les companyes
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
el grup antigo,
on es dedica a Dret i Gènere,
la volien convidar també.
Llavors, hem fet una cosa
conjunta entre ells que la portaven,
elles que la portaven a la facultat
a la Universitat Autònoma,
després a l'Institut d'Estudis
de Dona i Gènere,
que és l'Institut Interuniversitari,
on també està la Rovira Virgili
i col·labora amb els grups de recerca,
i llavors després nosaltres.
Llavors, el que li hem fet
a aquesta senyora
és fer-li un tour
a diferents ciutats,
i llavors aquí també la portem
a aquí a Tarragona,
i l'interessant era que
també estigués oberta
tota la ciutadania,
llavors convidem a tothom
que vulgui venir,
perquè estarem a l'aula dos anys,
és una aula bastant gran
de més de 200 persones
que podem cabre tots,
i el seu interès
és parlar de per què
les tasques i el treball domèstic
no es reparteix entre homes i dones
de manera igualitària.
Quina pregunta,
mai ens l'han fet, no?
Sí, sí, sí.
Moltes vegades,
però la resposta encara
sembla que l'hem de trobar.
Una cosa, Estela,
inaugureu també una exposició,
perquè això és habitual
també quan commemoreu aquesta setmana,
una exposició que inaugurareu el dijous també.
Sí, després de sortir de la xerrada
de la Cristina Delfí,
el que farem,
que hem oblidat a dir,
que la Cristina era companya
de la Simone de Beauvoir,
per ser alguna,
segur, dona feminista
que m'està escoltant,
amb aquests noms,
segur que li vindran ganes de venir.
elles van fundar
el Novells Questions Feministes,
que era una revista molt important
allà a París,
als anys 60,
quan era la segona onada
del feminisme allà.
Després,
la inauguració de l'exposició,
això també és una col·laboració
amb un grup de recerca
que fa aquesta recerca,
mai millor dit,
de l'exposició,
que és sobre infància robada
als nens
durant l'època del franquisme.
Llavors han fet
un setge plafons
que ens porten allà a l'entrada
de la biblioteca
de la nova seu del CRAI,
del Centre de Recursos
de la Reviera Virgili,
que està al mateix campus,
que és el mateix campus Catalunya,
i a l'entrada,
doncs,
tothom està convidat a venir.
És una col·laboració també
amb el Memorial Democràtic
i també ha posat diners
perquè es fes aquesta exposició.
En Puigsell i correspon
a l'Estela Diro,
però val a dir
que no són actes,
diguem-ne,
per l'àmbit universitari,
són actes oberts
al públic en general.
Sí,
perquè el que passa
és que necessitem alumnes
i amb això
i els alumnes
a la universitat
necessita matrícula.
Llavors,
per això
fem una matrícula
a alumnes
que vulguin matricular-se
i tenen un crèdit
de lliure elecció,
un crèdit i mig
de lliure elecció.
Però, a banda,
això també està obert
a tothom.
És a dir,
la idea és que
per això agafem
les aules més grans
perquè tothom
que tingui interès
pugui assistir-hi.
El dilluns
continuem més xerrades,
diguem-ne,
que el corpus
de tota aquesta activitat
són xerrades,
conferències
amb especialistes.
el dilluns
teniu...
A veure,
ho tens tu per aquí.
Parleu d'aplicació
de la llei d'igualtat
de dones i homes.
El que ve
és precisament
aquesta professora
que us parlava abans
del grup antígona
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
que fa recerca
en gènere i dret
i és l'Encarna Modelón
que és professora
de filosofia del dret
i que és especialista
sobretot
en temes de gènere i igualtat
i en dedicar
i a fer seguiment
de com
no tant
de l'aplicació
de la llei d'igualtat,
la llei d'igualtat
com sabeu
la va fer el govern
d'Espanya
l'any 2007
al març del 2007
i llavors
ella el que estudia
és una mica
aquesta aplicació
com s'està aplicant
tant a nivell d'empreses
que estan obligats
a fer pla d'igualtat
a partir de 250
treballadors
com a nivell
de les administracions públiques
que també estem
obligats
i llavors
la pròpia Rovira Virgili
per això té
el seu pla d'igualtat
i el seu observatori.
Llavors ella
vindrà a explicar
una mica
com està
el balanç
de com està l'aplicació.
El dimarts
hi ha una altra conferència
en aquest cas
Gènere i Cohesió Social
amb la directora
del Seminari d'Estudis
de la Dona
que és la Judit Estelarra
i després
es fa un acte
que té
home
té una rellevància
primer
perquè és el primer premi
que atorga
justament
l'observatori
i és important
també
per la persona
que ha recaigut
que és
Maria Antonia Ferrer.
No,
la mentida
de Maria Ferrer
és el premi
la distinció
que va ser l'any passat
i en guany?
No,
el premi té el nom
de la Maria Antonia
i la Maria Antonia
és una historiadora
de la Rovira Virgili
i ens va fer gràcia
que tingués aquest nom
per distingir-la amb ella
amb el nom del premi
i llavors aquest any
és la segona edició
del premi
i l'hi donaran
a la Montserrat Palau
que és professora
de literatura
a la Rovira Virgili
i també és un acte
molt emotiu
perquè com és una mica més
dins de casa
per dir-ho així
llavors
ella convidarà
suposo
tota la seva gent
nosaltres també
i tot això
serà un acte
interessant
que a més a més
tenim la sort
aquest any
perquè penso que és una sort
que la distingida
l'any passat
va ser la Berta Ramos
que va ser
i tu la coneixes molt
periodista
periodista
d'aquí de Tarragona
de sempre
i que té molta
experiència
en temes de gènere
i milita en feminista
i llavors amb això
el que li hem encarregat
aquest any
és que ella fes
un vídeo
amb un recull
de totes les imatges
que han passat
per les diferents distincions
i una mica
homenatge
a la Marietona de Ferrer
que era la senyora
a la que fem
el nom de la distinció
que hi ha la professora
de la Rovira i Vigili
d'Història
llavors amb això
el que farem
és donar la instinció
i posar aquest vídeo
que li ha gravat
a la Montse Palau
parlant
a diferents imatges
que aquí la Berta
també ha fet de periodista
premia de l'any passat
i periodista
per aquesta nova premiada
i queda pal·lès
llavors la seva experiència
també
el seu foc
i la seva mirada de gènere
i ja acabeu dimecres
dimecres ja al fi de festa
amb justament
les pioneres espanyoles
a la ciència
és un bon tancament
no?
Sí
sobretot perquè
la Carmen Magallón
és catedràtica
d'Institut
és aquelles
professores
que dius
que bé que són d'Institut
perquè a banda
a vegades
fem aquestes
explicacions
a les universitats
i jo penso
que no hem d'esperar
a les universitats
per explicar
aquestes històries
d'aquestes dones
en el món
de la física química
que és el que ella
ella ha treballat
ella treballa
està
a la Universitat
de Zaragoza
també
al Seminari d'Estudis
de la Dona
algú així
li diuen
de Zaragoza
i llavors
amb ella
ha fet molts estudis
sobre les dones
en la ciència
i sobretot
que és una mica
també
perquè nosaltres
hem fet
aquest 2010
l'any de les dones
en la ciència
és que
pensar que les dones
tan sols
poden anar
a les universitats
des de l'any
1910
perquè hi va haver
un real decret
que això va fer
que poguessin entrar
a les universitats
a estudiar
perquè abans
estava prohibit
i llavors
ella fa
des d'aquell any
doncs
endavant
quines dones
han estat
a les diferents disciplines
de les ciències
pures
diguem-ne
per dir-ho
de manera col·loquial
i llavors
el que sí que és interessant
és que recupera
per exemple
la figura
de la Dorotèa Berners
que nosaltres
la tenim
al nostre calendari
que va ser una dona
de Pamplona
que va néixer
en 1903
va morir
fa molt
molt poquet
és una dona
que va ser química
als anys 20-30
a la Residencia
de Estudiantes
de Madrid
tu has pensat
tu visualitzes
als anys 20-30
una dona química
era increïble
era increïble
perquè
comences a esbrinar
per això
a mi
jo com a historiadora
m'agrada molt
m'agrada molt el tema
comences a esbrinar
les vides
d'aquestes dones
i als anys 20-30
abans de la Guerra Civil
evidentment
va haver
una eclosió
d'estudis
i de dones
que estaven
més enllà
de les professions
naturalment
femenines
que deien llavors
i quantes carreres
troncades
i per això
és interessant
també que ho sàpiga
tothom
que aquestes dones
la Guerra Civil
va fer estrall
i aquests
eren evidents
de no poder seguir
aquí 2010
Estela
perdoneu
aquests hem costipats
no s'acaben d'anar
ni a la ràdio
els virus encara
deuen estar per aquí
aquest 2010
té una particularitat
pel que fa a l'Observatori
tu mateixa
ho deies
el pla d'igualtat
està previst
entre el 2007
i el 2010
per tant
quan acabi l'any
jo m'imagino
que haureu de seure
i mirar a veure
si s'han assolit
els objectius
sí, sí
hem de fer una avaluació
i això
a més
a banda
que per la llei
la llei ho diu
que tots els plans
d'igualtat
després s'han d'avaluar
llavors ja tenim
seleccionada
una convicció avaluadora
i amb això
farem
durant l'any
farem una mica
de planificació
i començarem
l'any venent
a fer
a dissenyar
el nou pla
que segurament seran
3 o 4 anys més
a partir d'aquí
a veure
s'hagi fet la feina
com s'hagi fet
no pretenem
que en 3 anys
doncs
s'hagi assolit
aquesta igualtat
d'oportunitats
precisament
perquè la igualtat
ja estava recollida
el famós
article 14
de la Constitució
espanyola
és a dir
que si des de la Constitució
espanyola
ja estava
recollit
i avança
la Constitució
de la República
l'any 31
és a dir
que tot això
fa que
els anys
passin molts anys
intentem
mica en mica
fent
poquet a poquet
diverses coses
però hi ha coses
que sobretot
que estan en el món
de les mentalitats
i de les ideologies
que això sí que
costa bastant
més temps
doncs està bé
compartint
estones de coneixement
al voltant del 8 de març
amb tot aquest seguit
de convidades excepcionals
totes elles
que arriben
a través d'aquesta setmana
o aquesta activitat
que ha organitzat
l'Observatori per a la Igualtat
de la Universitat
Rovira i Virgili
n'hem parlat
amb l'Estela Rodríguez
que és tècnica d'Igualtat
Estela
alguna cosa més
allò que ens hagi passat
desapercebut
vols afegir?
No, aprofitar
que tot
es fa ta raula
doncs convidar la gent
a celebrar el 8 de març
en les diferents activitats
sí que estem aquí
al Campus Catalunya
i al Campus Estelades
amb els dos
i que podem venir
i és al voltant
de quarts de sis
és una hora
vull dir que
més o menys
és força assequible d'horari
sí, sí
i tant i tant
molt bé Estela
moltíssimes gràcies
enhorabona per la feina
Déu, Déu, Déu, Déu, Déu