This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Les 12 del migdia i 38 minuts.
Seguim en aquesta franja horària del matí de Tarragona Ràdio
dedicada al món de l'educació.
De seguida parlarem de l'Escola Oficial d'Idiomes,
que és una altra de les qüestions que ens interessa abordar
en aquest programa.
Però abans volem sortir a l'exterior amb la unitat mòbil
perquè avui també Josep Ardila s'ha apropat
a una de les llibreries, a un dels establiments
on aquests dies van atrafegats a feina, suposem,
amb el tema de la venda de llibres i de material escolar.
Josep Ardila, bon dia.
Hola, bon dia.
On has estat o on estàs ara mateix?
Fa una estoneta hem estat parlant amb el responsable
de la llibreria Trevé, el Josep Trevé, el seu responsable,
i com dèiem aquests dies tenen molta feina.
Tot i que avui ens hem trobat en una situació,
si més no, una mica paradoxal o diferent a la resta d'anys.
Ens explicava el Josep que enguany la gent encara té el xip posat
que l'escola comença el dia 15 de setembre,
i no, comença la setmana que ve,
i per això a tres dies pràcticament de començar l'escola
la botiga estava plena encara de bolsos de llibres.
Per tant, enguany, sembla que la gent no s'acaba d'acostumar
a això que el dia 7 comencen i, per tant, estan encara una mica adormits.
Normalment, quan falten tres dies, ja les bosses estan gairebé totes venudes.
És una mica la sensació de quan hem estat aquesta estoneta
a la llibreria Trevé.
De fet, ens ho explica perfectament el seu responsable,
el Josep Tavec, que ens parla d'això d'enguany,
com està això dels llibres escolars,
si també hi afecta el tema dels llibres digitals a la venda de llibres,
i amb material escolar, també un clàssic de l'inici del curs.
Molt bé, doncs anem a escoltar-ho.
Som-hi.
Josep Trevé, bon dia.
Bon dia.
Estem a la llibreia Trevé, ara estàvem aquí esperant,
doncs estaven atenent alguns dels clients.
M'expliquava que encara hi ha moltes bosses
perquè d'aquí a quatre dies comenci l'escola.
Exacte, porten un retrat,
és a dir, porten encara el xip de les vacances del mes d'agost.
És a dir, l'any passat es començava el 15,
i en guany, doncs, esclar, és el 7.
Llavors, doncs, això es nota.
És a dir, porten un retraset així,
que suposo que ja es anirà adaptant als altres, als posteriors anys.
Normalment a aquestes alçades,
si ja hauria començat el curs,
això no estava amb tibat, ja.
És carrels preescolar, que el material el porten abans,
és a dir, el primer de setembre ja tenen que tindre el material allí,
i aleshores, doncs, veig que encara està una mica més...
Va en retard tot això.
La gent es desperta a última hora també, moltes vegades.
Bueno, jo penso que és el xip aquest
que encara no se l'han posat,
és a dir, s'han d'adaptar a la...
que s'ha avançat una setmana al començament de curs.
Què ha suposat això per a vosaltres?
No, en fi, en aquest aspecte, doncs,
els últims dies anarem més, és a dir, més atabalats,
però a part d'això, doncs, no, igual, igual, no hi ha problema.
Sempre al començar el curs, això de gastar-se diners amb els llibres,
amb el material escolar...
Quant s'acostuma a gastar la gent?
No, quina és una mica la mitjana de...
La mitjana pot ser uns 250 euros, depèn dels cursos.
Ara, doncs, s'està implantant això del llibre digital a l'ESO,
que veurem com acabarà.
Els comentaris que fa la gent és que això, doncs,
hi ha molt d'escepticisme, és a dir, no ho tenen molt clar,
però, bueno, el que està clar és que cada any se va imposant,
perquè, doncs, l'any passat crec que eren uns 27 instituts,
en un any ja estan sobre els 40 i escaig,
llavors és una cosa que va més, llavors ja la sentència de dir,
oh, com funcionarà això, no?, del llibre digital i això,
però, en fi, veurem.
Això us ho pregunta la gent, això dels llibres digitals...
Sí, sí, la gent el que té és bastant...
perquè no ho veuen molt clar, no?,
allò és un canvi molt fort, és a dir,
l'hàbit aquell de fer colzes, d'estudiar de tota la vida,
d'estar davant dels llibres estudiats, clar, això, en part, s'ha perd, no?,
llavors és un altre sistema, és clar,
el que passa és que suposo que això és la tecnologia,
el progrés, i llavors va per aquí,
i se va imposant i se va implantant,
però crec que s'ha d'esperar uns anys
a veure quins efectes tindrà això.
I material escolar, com està el tema?
Perquè la gent potser ara s'ho mira més,
en lloc de comprar una carpeta que tingui un dibuixet,
en compra una de llitza, com va?
Bé, no, en aquest aspecte jo crec que,
en quant a material de l'escola,
el que primen molt és la qualitat,
és a dir, això, doncs, nosaltres,
si una cosa tenim clar,
és que lo barato surt car,
i llavors, doncs, a nivell de motxilles,
material escolar i tot això,
gastem qualitat.
Llavors jo penso que això,
un producte que pots fer tota una campanya,
a la llarga, és barato,
en el sentit que si tu compres una motxilla
i els dos mesos l'has de canviar perquè te s'ha destrossat,
llavors la motxilla és caríssima.
Llavors jo penso que la clau està en la qualitat.
Llavors nosaltres, doncs,
ho tenen molt,
la gent crec que ho té molt assumit,
això de que gastem qualitat,
i en aquest aspecte podem dir que de motxilles
es nevrem moltíssimes,
el material que donem, doncs,
procurem que el retolador és el material escolar
i tot sigui de qualitat,
que a la llarga és el que val,
el que veus que lo barato ha de surt car,
i llavors en aquest aspecte,
doncs, ho primem molt, això.
Són les motxilles el que més es ven,
de material escolar o els estotxos?
Les motxilles, perquè ara és la campanya forta,
és a dir, es ven de tot, no?,
material escolar,
el que sí que fa la gent és reciclar,
és a dir, evidentment,
hi ha material fungible,
com són llibretes i carpassants,
i això que s'han de renovar,
però un compàs, evidentment,
si el tens de l'any passat,
en guany no el compres,
això ho tenim assumit,
llavors nosaltres aquest producte ja ho sabem,
que hi ha una sèrie de productes
que es van reciclant,
i d'altres que, doncs,
són fungibles i s'han de gastar.
Llavors, el que nosaltres tenim,
encara que les nostres,
tornant a les motxilles,
les nostres motxilles duren 3 o 4,
de 2 a 3 anys segur,
però tens una clientela fidel,
és a dir,
venen a comprar perquè saben
que les nostres motxilles aguanten
i són bones, no?,
motxilles de busquets,
motxilles portàndem i tot això,
llavors això nosaltres ho primem molt,
és a dir,
buscar producte de baix preu
per poder ser competitius,
si a la llarga la gent veu
que no donen resultat,
no els convenç,
i llavors, doncs,
a nivell de compassos,
a nivell de material,
llibretes,
busquem, esclar,
una llibreta,
diuen, oh, llibreta és cara,
depèn,
perquè si agafes una llibreta
que la fulla té 90 grams,
no és el mateix
que una llibreta
que les fulles
tenen 60 grams,
una transparenta tot
i l'altra tot se merga,
llavors això,
això nosaltres
ho tenim molt clar, eh?
En tot cas,
però la paraula,
aquesta mala idea paraula,
la crisi,
també afecta
en això de comprar
el material escolar,
això de comprar els llibres,
o fi al cap
s'ha de comprar
perquè és per la canalla?
Exacte,
jo crec que el material escolar
no miren tant,
és a dir,
un si té crisis o això,
dius,
mira,
en guany de vacances
en vez d'anar amb el carip,
doncs me'n vaig,
no sé,
aquí al costat de casa,
no?
Però a l'hora de comprar
el material per la mainada
i tot això,
crec que la gent
no es catima gastos,
és a dir,
compra el que necessita,
és a dir,
una cosa és comprar per comprar,
una altra cosa és dir,
és que no compro per la crisi
i deixo que la mainada
doncs vagi a l'escola
sense això,
sense allò,
això no,
bé,
nantos,
això no ho hem detectat.
I deia una mitjana
de uns 250 euros,
però una família
amb dos nens,
una família de quatre persones,
puja,
sí,
llavors has de comptar,
perquè ja no és tan sols
els llibres en material,
suposo que la mainada,
doncs clar,
si bates,
que si material,
és una despesa forta,
però això ja s'hi ha de comptar,
és a dir,
jo crec que les famílies
han de fer números
i quan arriba
aquesta campanya escolar,
doncs entre material,
llibres i,
no sé,
tot el que és
d'esport
i xandalls
i tot això,
doncs clar,
s'ha de fer números,
però sí,
si una família
amb dos mainades,
doncs potser
els mil euros
se li escauen,
eh,
li escauen.
En tot cas,
aquests dies,
Josep,
teniu molta feina,
aquests dies?
Aquests dies,
sí,
tenim bastanta feina,
treballem molt bé
els col·legis de les Carmelites,
Dominiques,
una mica el Seracornotant,
el treballem molt bé,
i bueno,
i instituts,
el que surt,
però bàsicament
nosaltres ens hem especialitzat
en aquests tres col·les,
que si ens venen
a demanar llibres
sense llistes i tal,
ja sabem el que necessiten
i llavors els hi podem fer els lots
perfectament,
i llavors,
doncs,
si surt alguna cosa
fora,
diguéssim,
d'altres barris
o d'altres serrades,
doncs també,
amb llistats
també els aconseguim.
És una labor
d'estar-hi molt a sobre,
el que sí que puc dir també
és que nosaltres els clients,
com que les editorials
a vegades no són
en aquest aspecte
molt sèries
i sempre queden llibres pendents,
sempre,
fins que el client
no té l'últim llibre
no l'abandonem mai,
és a dir,
nosaltres no allò de dir
mira,
aquests llibres no han arribat,
busquis sols
i ja està,
no.
Això ja és un històric,
això ja...
Això que falten llibres
és història pura,
però vull dir,
no abandonem mai
el client nosaltres,
si queda un llibre pendent,
doncs,
ja està que no el aconseguim
a través d'editorial,
a través de distribuidora,
però mai li diem,
escolta,
mira,
busquis la vida,
que això és molt difícil
de trobar,
perquè arriba un punt
que, clar,
els gastos,
si has de fer les comandes,
has de pagar els ports,
no et compensa
l'import d'aquell llibre
que falta,
però en aquest aspecte
s'ha d'estar,
crec,
a les verdes
i a les madures,
i llavors,
doncs,
si ens ve un lot gran,
fantàstic,
però si és un llibre,
doncs també fem un...
I posem el mateix interès,
almenys.
Josep Terrer,
moltíssimes gràcies per atendre's.
Molt bé,
moltes gràcies.