D'aquí 5 minuts seran dos quarts 11 del matí.
Seguim avançant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com sempre, prenent el pols a l'actualitat tarragonina.
Avui, amb la presència del conseller d'Educació de la Generalitat,
Ernest Maragall, el conseller visita avui Tarragona
per inaugurar l'Escola Tarragona,
la que s'acaba de construir a la zona de l'Hospital Joan XXIII.
A més, visitarà un institut i una llar d'infants.
I d'aquí una estona té previst d'assignar amb l'Ajuntament de Tarragona
un conveni de corresponsabilitat entre les dues administracions.
Abans, però, de fer front a aquesta agenda d'activitats,
el conseller visita aquest matí els estudis de Tarragona Ràdio.
Conseller Maragall, molt bon dia.
Molt bon dia.
I benvingut a Tarragona Ràdio.
I benvingut també a la ciutat de Tarragona.
Quin és l'objectiu del conveni que ha d'assignar d'aquí una estona amb l'alcalde?
Quan parlen d'un acord de corresponsabilitat entre les dues administracions,
de què estem parlant?
Estem parlant de, com dir-ho, de posar negre sobre blanc,
un compromís no només de bones intencions i d'objectius compartits, etcètera,
sinó també una definició clara d'unes regles de funcionament acordades entre dues institucions
i la concursió d'una colla d'objectius en el marc de la planificació en què venim treballant
del futur de l'educació a Tarragona.
De manera que es parla dels nous centres, de les necessitats,
també dels elements de gestió que ja té assumits al propi Ajuntament de Tarragona.
En fi, em sembla que és una molt bona peça de demostració
de com el criteri de treball conjunt entre el govern de Catalunya i Ajuntaments,
de les grans ciutats del país, dona magnífics resultats i és una...
Jo crec que és una lliçó de bon govern en aquest sentit,
perquè tenim acords de corresponsabilitat d'aquesta mena
amb tota una colla de ciutats de tots els colors.
Aquí no hi ha un problema de color, hi ha un problema de responsabilitat,
hi ha una qüestió de complir amb les nostres obligacions
per atendre el dret a l'educació.
I el que fem és intentar demostrar que l'Ajuntament de Tarragona,
i crec que això és, en aquest sentit,
això és ara que ha sigut possible, en aquesta etapa de govern,
doncs, efectivament entrar a fons en les matèries
de la planificació educativa a la ciutat,
i per tant, doncs, jo estic, en fi,
esparsament i particularment agraït a l'alcalde
de la seva disponibilitat i de la seva implicació
a favor de l'educació.
Per tant, el Comerí preveu també això,
marca una mica el mapa educatiu de la ciutat en el futur?
Parla de noves construccions, de nous centres?
Efectivament, parla, per exemple,
de les tres noves d'arts i infants
que estan pendents de posar en marxa,
i parla de tota una colla de centres
que estan en la programació general,
però que ara comencen a tenir, doncs,
una mica més de concreció en el temps i en l'espai,
en l'escola de la Xirinax,
o l'institut, o algun institut d'escola,
aquestes noves realitats educatives
que estem preveient en centres que tenen els nens
des dels 3 fins als 16 anys,
aquest que en diem l'institut d'escola rebassada,
el de l'escola Ponent,
l'institut Tarragona,
que és el que també està previst
per atendre el creixement,
especialment en l'educació secundària de la ciutat,
altres actuacions més de renovació,
de substitució, d'ampliació d'escoles,
i naturalment, per fi,
també completar definitivament
i tancar d'una vegada
la qüestió de l'escola oficial d'idiomes,
que també necessita i mereix,
segurament, aquesta concreció.
Ara entraré una mica en el detall
d'unes de les qüestions que ha apuntat el conseller,
però m'agradaria preguntar-li més enllà d'això,
i estem parlant del futur educatiu,
de nous centres educatius,
creu que Catalunya i la ciutat, per tant, de Tarragona,
ha de preveure noves construccions educatives,
tenint en compte, per exemple,
que la llau d'immigració que hem tingut en els últims anys
ha disminuït d'una manera considerable.
Caldrà, però, planificar el futur
amb nous centres educatius?
Home, és evident que sí,
perquè, mireu, efectivament,
la pressió d'arribada constant d'aquests últims anys
s'ha aturat, s'ha estabilitzat,
tampoc és que hagi desaparegut del tot,
i molt menys,
però, en fi, en tot cas,
estem en un període clarament diferenciat.
Ara, només l'efecte traslladat
del que ha succeït aquests anys en l'educació primària,
traslladat a secundària,
ja ens obliga, en fi,
a prendre decisions de creixement en aquesta etapa,
en fi, prou evidents.
També això va reforçar el criteri de posar en peu
aquests centres que en diem instituts d'escoles,
centres per atendre des dels 3 als 16 anys.
Perquè quina finalitat té, això?
Li anava a preguntar precisament, això,
l'institut d'escola.
L'institut d'escola és un concepte.
Aquí a Tarraona tindrem el cas aquest de la rebessada,
que serà el primer.
Serà el primer, però no l'únic ni l'últim.
Serà com està començant...
Ara n'hi ha una dotzena a tot Catalunya,
però ja n'hi ha 10, 15, 20 més amb el forn,
amb diverses fases de tràmit.
Això correspon, jo crec,
amb una concepció pedagògica educativa
que és clarament avantatjosa.
Un dels efectes de les reformes de fa 20 anys
va ser anar produint una excessiva,
creiem, separació-distinció entre les dues etapes,
la primària i la secundària.
També reforçada la separació pel fet
que les escoles són dels ajuntaments,
els instituts són del departament,
i això, que té poc a veure amb l'educació en si mateixa,
en canvi ha impedit el que em sembla
que està darrere del concepte,
que és garantir projecte educatiu,
continuïtat itinerari,
amb seguiment adequat des dels 3 fins als 16 anys,
millor atenció als alumnes
i més seguretat per a les famílies.
Sembla que tots són avantatges en aquest concepte.
Ara l'hem d'anar construint,
és òbvi que no té sentit que sigui a tot arreu,
a tots els pobles i a totes les...
ha d'haver-hi, efectivament, una xarxa potent
d'instituts d'escola del nostre país.
Ja que citava l'institut d'escola rebassada
i, a més, que forma part d'aquest conveni
que signen avui amb l'Ajuntament,
el conveni, aleshores,
arriba a fixar fins i tot calendaris d'aquestes construccions?
O en aquest sentit, no...?
Calendaris precisos, no,
perquè estaríem pagant d'imprudents,
però el que és important és que,
primer, que el conveni té un abast global
des del 2010 fins al 2016,
també que tenim un horitzó ampli i clar de compromisos.
Segon, que en cada una d'aquestes actuacions
no es tracta tant només de fixar a una data precisa
com de garantir que, en el moment en què realment
siguin centres necessaris per atendre la demanda,
les generacions que pugen
o estrictament l'augment demogràfic
o el retorn a la formació,
l'educació secundària que s'està produint
o la posta obligatòria,
doncs que tot això estigui en condicions,
efectivament, d'aparèixer com a servei real.
Això vol dir també, doncs,
anar resolent pel camí
tota aquesta tramitació,
segurament massa llarga,
que encara representa posar en peu un centre educatiu.
Hem de resoldre els temes urbanístics,
hem de resoldre els temes, diguéssim, constructius
des del punt de vista de la definició
i de les exigències
que qualsevol centre ha de tenir,
d'espai, de seguretat,
de medi ambiental, etc.
I això ens demana un temps.
Jo, el diatge a dir que aquest Ajuntament,
l'actual Ajuntament de Tarragona,
entre altres coses,
ha de fer un esforç extraordinari
per posar al dia
una herència certament
enverinada,
des del punt de vista urbanístic,
per aconseguir posar a disposició
els solars, les parcel·les adequades
per aixecar-hi centres educatius.
Aquesta és una...
Des de la Generalitat,
ho plantegem amb un alt grau d'exigència.
Els espais per fer escoles
han de ser, en fi,
d'una determinada manera,
des del punt de vista de tamany,
d'accessibilitat, etc.
I això no és senzill,
i aquest Ajuntament
ha hagut de lidiar
amb un endarràriament manifest
en aquesta matèria
i l'està resolent.
L'està, afortunadament,
ni irresponsablement,
resolent.
A fer d'això que està comentant,
que em sembla molt interessant,
tenim alguns casos,
algun dels quals s'ha comentat
i forma part del conveni,
aquest Institut Tarragona,
el nou Institut Tarragona,
o Tarragona 2,
que ara provisionalment
els alumnes i professors
estan en unes aules
aquí a la plaça Imperial Tarracó.
Segons les manifestacions
del director territorial d'Educació
i del propi regidor d'Ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona,
faltava només l'acord del govern,
l'acord de govern
per tirar endavant
les obres d'aquest institut,
que per cert,
en el seu moment,
també va provocar queixes
d'alguns veïns de la zona
que m'imagino
que li hauran arribat a vostè,
també, conseller.
Sí, sí.
Falta realment només l'acord de govern?
Aquest és un dels aspectes,
no?,
que aquestes decisions,
a més de ser tècnicament
i jurídicament
i organísticament adequades,
han de també parar compte
dels efectes
en els col·lectius socials,
no?
en què hi hagi una escola
a prop de casa,
curiosament,
i en fi,
la gent vol a les escoles,
però no sempre vol,
a vegades prefets,
que no estiguin ben bé al costat,
o per altres raons,
com és el cas.
Jo crec que en el cas
del Tarragona 2
estem en l'última fase
de tramitació
de polir tots els aspectes
de la documentació
imprescindible
perquè la Generalitat pugui,
el govern de la Generalitat
pugui adoptar l'acord,
però entenc que això és,
efectivament,
estem ultimant
aquestes qüestions,
de manera que aquest serà
dels primers
a anar a aparèixer
en escena
com a compliment
d'aquest conveni
que avui signarem.
També és imminent
l'acord de govern
pel que fa
a les obres
de la nova escola oficial
d'idiomes a la Xar 3,
perquè aquí també
l'Ajuntament ja
ha resolt el problema
del finançament que tenia
per avançar els diners,
que ha estat,
a més,
un tema llarg
i complex.
Sí,
jo crec que ha sigut,
aquí no,
com dir-ho,
només dolem prendes,
que diuen en castellà,
per admetre que,
en fi,
que hem trigat massa
i que amb una bona part
d'aquest retard
també prové
de l'estat
amb què vam
començar a treballar
en aquest últim mandat
des del punt de vista
patrimonial
de la situació
del solar,
etcètera.
Ens ha costat
una mica
trobar
la via correcta
i més eficient
per tirar endavant
des del punt de vista
també del seu finançament
l'operació.
Però el tenim definit
i com que és
una via
de finançament
i de realització
diguem-ne
específica,
una mica peculiar,
doncs això
també està passant
els últims
els últims
tràmits,
verificacions,
informes jurídics
al govern
de la Generalitat,
que és qui té ara
la pilota.
i més aviat
no el Departament
d'Educació
sinó el d'Economia.
Però en fi,
crec que estem
efectivament
en condicions
de dir que
hem arribat
a l'esprint final
definitiu
d'aquesta qüestió
i que abans
d'acabar
el proper mes d'octubre
estarem,
espero,
amb la disposició
d'adoptar
l'acord de govern
definitiu
en relació
a la X3
de l'oficial d'Iriol.
És una qüestió
doncs del Departament
d'Economia,
perquè l'oient
ens entengui.
Jo no vull passar la pilota a ningú,
és una qüestió
del Departament d'Educació
que té l'acord
amb l'Ajuntament
de Tarragona.
La via
que vam definir
amb l'Ajuntament de Tarragona
que s'ha fet
assumir
la seva responsabilitat
específicament
i des del punt de vista
del finançament
encara més,
doncs que això
ara
ha de
completar,
ha d'admetre
ser
acceptada
i estudiada
i acceptada
per part dels
responsables
del Departament
d'Economia
que,
com és lògic,
hi apliquen
tot el rigor
i tota la
seguretat jurídica
que els ciutadans
mereixen.
Avui,
en la seva visita
a Tarragona,
conseller,
en fi,
també hi ha un institut,
el Vidal i Barraqueo,
on han fet
importantíssimes inversions
al Departament
d'Educació.
Una de les raons
de la meva visita
és aquesta,
efectivament.
No només ve a inaugurar
el Col·legi Tarragona,
la nova escola
que hi ha
a la zona de Joan XXIII,
sinó...
Aquí no és tant
d'inauguració,
però sí,
de fet,
d'una renovació
en profunditat
de l'Institut
de Vidal i Barraqueo,
acaba de fer
unes obres
molt importants,
de post al dia.
I, a més,
no és tant només
per les obres
en si mateixes,
sinó pel centre,
pel que significa
aquest centre
aquí a la ciutat,
és una de les
grans institucions
en el camp
de la formació
professional
i em sembla
que és...
En fi,
no em sembla,
estic segur
que és important
conèixer de prop
la realitat,
els afanys
i les esperances
del seu equip
directiu
i del seu equip docent
i conèixer també
de prop
com està funcionant,
com ho viuen
els alumnes,
en un moment
en què la formació
professional
precisament està
en el nostre país
i aquí també
aixecant el vol,
no?
És que li anava
pregunta al conseller
precisament
arran de la visita
que feia a l'institut
si en fi
més enllà del simbolisme
de visitar
un centre educatiu
com el Vidal i Barraqué
és això, no?
Darrere hi ha
aquesta aposta
que cada cop
ha de fer més
la societat
i les administracions
per la formació
professional.
Jo crec sincerament
que hem,
com dir-ho,
que hem guanyat
el pols
amb aquesta qüestió.
Teníem
una formació
professional
que
era la gran
desconeguda,
tenim grans centres
de formació
professional
grans i petits
però en tot cas
amb una qualitat
docent
i amb una eficàcia
d'aprenentatge
indiscutible
i en canvi
no havíem
aconseguit
que això
fos reconegut,
acceptat
i connectat
degudament
amb el sistema
econòmic,
amb el sistema
social,
amb els propis
ajuntaments,
etcètera.
Això
ara
en aquests últims anys
jo crec que està
amb evidència
positiva,
hem augmentat
molt significativament
la matrícula dels nostres centres,
hem multiplicat
el nombre
d'acords,
convenis,
coincidència plena
amb sectors productius,
amb empreses concretes
per encertar
més
en la formació
que necessitin
aquests
nois i nois
per incorporar-se
degudament
als seus jocs de treball,
hem adaptat
currículums
a les necessitats
de sectors específics
com hem fet
aquí, per exemple,
a Tarragona
en el cas
de la indústria química
i amb altres,
de manera que
jo crec que
sí que podem dir
que la formació professional
està guanyant
la seva batalla particular
de prestigi,
de reconeixement social,
etcètera.
I encara hem d'anar
molt més enllà,
i em sembla que la visita
d'avui a Vidaló
va ser una bona ocasió
per constatar-ho.
Ja que estem parlant
d'aquesta línia
de la visita al Vidaló
a la Barca,
de la formació professional,
de l'ensenyament secundari,
hi ha una realitat
molt potent a Tarragona,
tot i que estigui fora
del nucli urbà,
que és el complex educatiu,
amb els seus instituts,
l'antiga universitat laboral,
amb tot el tema
dels cicles formatius,
el futur,
el present i el futur
del complex educatiu,
en fi,
vostè creu que
està perfectament
assumit per tothom
i que fins i tot
s'ha de potenciar?
Ho dic perquè
fa molts anys,
fins i tot amb altres governs,
s'havia parlat
de la possibilitat
de Tarragona
del complex educatiu,
perquè estava molt mal ubicat,
al costat de la indústria química...
És evident
que no és una instal·lació
senzilla de gestionar,
hi ha un immens patrimoni públic
allà del qual tenim
una responsabilitat
perfectament definida,
i per tant
hem de ser capaços
de trobar-hi
el millor ús,
d'obserir
tot el profit possible
d'aquestes magnífiques instal·lacions.
I per tant
el que estem fent
no és pensar
en canviar
ni en abandonar,
sinó tot el contrari,
efectivament
en potenciar
o donar-li el millor ús
des del punt de vista educatiu,
sense negar-los
a altres possibilitats
específices i concretes,
però en qualsevol cas
més i més
reforçant
i ampliant
i donant
sentit
i coherència
també
en aquest drany
de la connexió
amb els sistemes
econòmics locals
a les possibilitats
d'aquest complex educatiu.
Per exemple,
i particularment,
hi ha tota la línia
de diàleg
amb el Port de Tarragona,
perquè aquí hi ha
una evident
i immensa
cartera
de possibilitats,
de potències
a construir
i a desplegar.
I crec que és això
el que ens correspon
de fer
en els propers anys.
després d'aquella polèmica
d'àmbit local
sobre el tema dels estudis
d'higiene bucodental,
en fi,
que si anaven a Reus,
que si es quedaven a Tarragona...
Allò que ha quedat
no només superat,
sinó,
jo crec que ha confirmat
que es tractava
d'una bona
estratègia educativa.
Després d'aquells acords,
no només no ha disminuït
o s'ha estabilitzat
l'oferta
i la matriculació
de formació professional
al seu de Tarragona,
sinó que ha crescut.
Hem hagut de doblar grups
perquè l'èxit
de demanda
de l'oferta
que hem acabat fent
a Tarragona
i a Reus,
en els dos casos,
s'ha demostrat
absolutament adequada
i absolutament capaç
d'absorbir
encara en podrien fer-ne més,
perquè de demanda
segurament n'hi ha,
però jo crec que
des d'aquest punt de vista
d'atenció
a les necessitats
del sistema productiu
i de serveis
de les nostres institucions
i com a capacitat real
dels instituts
que protagonitzen
aquesta formació professional,
doncs em sembla
que hem encertat plenament.
Portem 10 dies
del nou curs escolar,
d'aquest curs
del qual se n'havia parlat tant
en els dies previs
a nivell de mitjans de comunicació
pel tema del calendari
i l'avançament una setmana
a l'inici del curs
pel tema de les aules digitals.
Ara que portem 10 dies,
quina sensació té
conseller de com ha anat
aquesta arrencada?
En fi,
que variava una setmana
pel que fa a l'inici
de les classes.
Mira,
jo una mica
perquè això ens va obligar
a posar-nos tots plegats
en tensió positiva,
diguem-ne,
al departament,
a l'administració educativa,
però l'avançament
d'una significada
ha contribuït,
ha significat
que ha tot anat millor,
precisament.
Hem aconseguit
que processos que abans
i decisions
i tràmits
que abans no aconseguim
completar fins a finals
de juliol i agost,
ara estaven tancats
el 30 de juny,
com per exemple
el nomenament
de totes les plantilles
d'ocíns,
de tots els centres,
de totes les plantilles fixes.
Després,
les últimes setmanes d'agost,
hem hagut de cobrir,
d'anomenar,
fins a 9.000
llocs de treball,
perquè el nostre sistema,
és un sistema
absolutament dinàmic
que contínuament
està produint novetats
en aquests trens,
reduccions de jornada,
llicències,
jubilacions, etcètera.
9.000
nomenaments més.
El dia d'inici,
el dia 1 d'eslema,
tot això estava resolt.
De manera que,
des d'aquest punt de vista,
i així com les actuacions físiques,
les obres que estaven en marxa
i previstes
per posar-se en servei,
en tots els casos,
en tots els casos,
han compès les previsions.
Em sembla que hi ha hagut un cas
en un centre de Manresa,
en què ja abans
vèiem que hi havia
una qüestió específica
de dificultat,
que vam informar
i acordar
amb la quantitat educativa,
amb les famílies
que començaríem
alguns dies més tard.
Però, en el rest,
tot s'ha complert,
en fi,
al 100%.
De manera que,
des d'aquest punt de vista,
no pot haver-hi més
que
constatació
de la responsabilitat
i l'eficiència
dels serveis tècnics
i administratius
del govern
de la Generalitat
i molt especialment
de totes les plantilles
docents
que han assumit
aquest inici de curs avançat,
dedicant-hi l'atenció,
l'esforç,
la preparació,
la posta a punt,
de tot,
perquè, efectivament,
els alumnes començessin
remediant les millors condicions
com així ens ha succeït.
Un que havia començat el curs
i ara,
amb vistes aquella setmana blanca
de finals de febrer,
principi i set de març,
amb aquesta preocupació
dels pares
com a mínim
perquè és una estrena,
és una cosa nova,
fins a quin punt
el Departament d'Educació
ajudarà, doncs,
i subvencionarà
les activitats
que poden programar
les associacions
de mares i pares d'alumnes?
Ja ho hem dit,
en fi,
molt clarament,
no hi ha dubte
que,
en tant que novetat
de calendari
i de concepte,
doncs,
pot implicar
i és comprensible
que si sigui
alguna inquietud
o alguna incercesa,
expressament
en les famílies,
en els pares i mares.
Però a mi em sembla
que,
si pensem
i reflexionem bé,
el nombre de dies
que hem de cobrir,
d'alguna manera,
més enllà
com a període no lectiu,
no hem variat res.
Hem canviat
una setmana
del febrer-mars
per una del setembre,
en què,
en principi,
en fi,
la gent tampoc
està de vacances,
de manera que
és qüestió
d'aplicar criteris
semblants
d'organització
i d'atenció.
És cert que,
en fi,
que jo crec que
donada a l'època
de l'any
de la que es tracta,
doncs,
convé preveure
una major
oferta
diversa
d'alternatives,
no?,
de possibilitats
de decisió
que les famílies
puguin prendre
en el...
en fi,
per cobrir
la seva...
la millor atenció
als seus fills i filles.
Per cert,
que hi ha una web
del departament
destinada
només a això,
a informar
les famílies
de la diversitat
de totes les possibilitats
que en aquests moments
ja estan presents
en forma d'activitats
a les pròpies escoles,
escoles obertes,
o activitats
organitzades
per entitats de lleure,
o pels ajuntaments
en combinació
amb aquestes entitats,
o amb entitats esportives.
És a dir,
que hi ha una...
hi ha un bànum amplíssim
d'activitats alternatives.
Jo insisteixo
en dir
que,
a més d'això,
hem de començar
un procés
també de diversificació
i d'acceptació
de normal
que una part,
segurament menor,
però en fi,
per qualsevol cas significativa,
de famílies
que puguin dedicar
el temps aquest
als seus fills.
I per tant,
que els convenis col·lectius,
els períodes de vacances laborals,
també comencin
a tenir en compte
que hi ha aquesta setmana
i que admetin
que sense cap problema,
com succeeix arreu d'Europa,
doncs que
una petita part
de la periódica
de vacacional
es pot
amb condicions normals
utilitzar
en aquesta...
en aquest període.
Jo haig de recordar
que tot això
es fa perquè
l'educació funciona millor,
perquè els nens i nenes
tinguin
una distribució
més racional
del temps
de descans
i del temps
d'esforç.
Ara tenim vacances
llarguíssimes,
teníem
fins aquest any,
i períodes
lectius
molt intensos.
I això
jo crec que
no només
va per als nens i nenes,
és també
des del punt de vista
dels professionals,
dels docents
implicats,
jo crec que positiu.
I crec que,
sincerament,
que amb molt poc temps
no només s'acceptarà,
sinó que tothom
constatarà
que estem davant
d'una molt bona decisió.
Segurament necessitarem
un procés de dos,
tres o quatre anys
per adaptar també
allò que deia vostè.
N'haurem d'anar aprenent.
El tema empresarial
i laboral.
I el tema de les aules digitals,
conselleta,
la sensació que potser
hem anat,
no sé si hem anat massa ràpids,
però hi ha hagut aquesta sensació
que l'any passat
es va començar
d'una manera discreta,
i aquí tenim alguns exemples
a tot el país
d'instituts
que, en fi,
havien fet una prova experimental
i enguany ens hem vist
amb una allau
d'aules digitals.
Està satisfet
del ritme
que s'hi ha imposat
en aquest 2010-2011?
Home, sí,
d'entrada perquè
és un ritme
que respon
a la demanda
expressada
pels propis centres.
Aquí no hi ha
cap element d'imposició.
Ningú que ho vulgui
ho tindrà.
Ningú que no ho vulgui
no ho tindrà.
És a dir,
tot el que estem fent
és tractar
d'atendre
la demanda
real,
solvent,
dels propis centres educatius,
que han vist
a través de l'experiència
de l'any passat
que, efectivament,
aquesta és una bona via
per canviar,
per modernitzar
els seus paisatges
i els seus mètodes
i la seva capacitat
de formular
projectes educatius
en millors condicions.
Això,
també cal repetir-ho,
això en si mateix
no és cap miracle,
no és que això
millori els resultats
o ho faci tot senzill,
però des del punt de vista
de capacitació
d'apoderament
dels docents,
de donar més instruments,
més possibilitats
d'innovació,
d'assajar
noves línies pedagògiques,
d'ampliar,
evidentment,
la possibilitat
d'accedir
a materials didàctics
diversos.
És evident,
és una multiplicació
per no sé quants mils
de tots aquests elements.
Ara,
el procés és molt exigent,
vol dir invertir
en telecomunicacions,
en xarxes,
vol dir connectar els centres,
vol dir equipar
totes les aules,
vol dir preparar els mestres
i vol dir tenir també
continguts digitals adequats
en els ordinadors
que repartim als nens.
I tot això
és un esforç,
diguem,
operatiu,
logístic,
molt significatiu.
Ara,
estem complint
les previsions.
Vam dir,
fins a uns 400 centres
tindran tot
al moment d'inici
del curs
i ho han tingut
i uns 160 centres
ho aniran tenint
resolta la connectivitat
i l'equipament
de les aules
al llarg
dels mesos
de setembre i octubre.
És exactament
el que estem fent.
Aquí ni precipitació
ni retard.
Ja puc entendre
la impaciència
d'alguns centres
que,
com és òbvio,
volen començar ja
a treballar
amb les degudes condicions.
I després hi ha hagut,
és cert també,
un moment
que,
com dir-ho,
és un problema d'èxit.
Els fabricants
d'ordinadors
han tingut
algun problema
de suministre.
És a dir,
més enllà de...
És a dir,
la concentració
en pocs mesos,
que per cert
aquesta és una petita
contribució
en aquest sector
econòmic
i industrial
nostre.
Perquè aquí
hi ha una colla
bastant
d'empreses
que...
S'ha acompanyat
els diners.
Estem parlant
de 100.000
ordinadors,
el seu conjunt.
Doncs,
deu-n'hi-do.
Ara,
en fi,
estem davant
de processos
d'incidències
tant puntuals
com menors.
Això,
d'aquí un mes
ningú en parlarà.
Tothom estarà
treballant
tal com havíem dit.
Acabo,
conseller,
amb una última qüestió.
El mandat
del govern
de la Generalitat
s'acaba.
Ha estat un mandat
des del punt de vista
del Departament d'Educació
molt intens.
S'ha aprovat
la Llei d'Educació
de Catalunya.
Intens
em sembla una bona paraula.
Li anava a preguntar
com ho definiria
perquè segurament
el millor moment
ha estat
poder aprovar
la Llei d'Educació
de Catalunya,
però en canvi
vostè ha rebut
la protesta
i les vagues
dels sindicats
en unes quantes ocasions.
S'ha sent
des d'aquest punt de vista
una mica
tractat injustament?
No,
no,
tractat injustament no.
Jo crec que
tots els processos
de canvi,
és a dir,
la intensitat
de la reacció
dona mesura
de la profunditat
de la transformació.
Si no fos veritat,
si no estiguessim
efectivament
reformant,
transformant
la nostra educació,
no hi hauria,
no hauríem
tingut cap
cap problema.
Cap protestar.
És a dir,
que en bona mesura
això és un indicador
positiu
per mi
de l'encert
i de la
profunditat
del projecte.
Ara bé,
també vol dir
que estem davant
d'un procés
exigent
en termes
de
reconquerir
la confiança,
la complicitat
i l'entesa
amb tot el col·lectiu
docent
que és l'autèntic
protagonista
del sistema educatiu
i que per tant
no tindria sentit
que simplement
ens
acotenteixim
amb tenir
la convicció
que tenim raó
o amb tenir
l'evidència
que tenim
el recolzament
de la societat
que el tenim,
com és obvi.
A més d'això,
doncs hem d'anar
en el desplegament
de la llei
s'ha d'anar produint
precisament
que la seva aplicació
verifiqui
demostri
que les inquietuds
i les
incerteses
que s'ha pogut
produir
de la lletra
no només no es confirmen
sinó que
es tornen
en positiu,
es tornen
en demostració
que això
és beneficiós
pel conjunt
de l'educació
catalana
i també
molt específicament
pel conjunt
de la professió
docent.
I aquí estem
fent possible
una carrera professional,
un exercici
de confiança,
d'atorgament
de responsabilitat
als nostres mestres,
als nostres professors,
als nostres equips
directius
i que els estem donant
eines
i instruments
perquè efectivament
puguin tirar endavant
els millors projectes
educatius.
Així que hem estat
un mandat intens
com deia
de quatre anys
amb la llei
d'educació
de Catalunya.
Però apassionant.
Apassionant.
Conseller Ernest Marall,
conseller d'educació
de la Generalitat,
moltes gràcies
per visitar
aquest matí
els estudis
de Tarragona Ràdio
en el marc
de la visita
que fa avui
a la ciutat de Tarragona
a diferents centres educatius.
Gràcies,
que vagi molt bé,
moltes sols.
Moltes gràcies a vosaltres.