.
Tal com avançàvem en el sumari, us parlem ara d'una tema,
d'una presentació que va tenir lloc, de fet, el dia 20 de novembre.
Es tracta d'un estudi que es va realitzar sobre associacionisme
i participació en definitiva en una radiografia
de com està el teixit associatiu a la ciutat de Tarragona.
El van elaborar aquest estudi quatre professors de Sociologia i Antropologia
de la Universitat Rovira i Virgili.
Ara en parlarem amb profunditat de com va ser la metodologia
i, sobretot, de les conclusions que es desprenen d'aquest estudi,
que ja d'entrada ens dona una xifra.
Tarragona té 912 associacions.
En parlem amb un d'aquests professors encarregats de fer l'estudi,
professor de Sociologia, l'Àngel Belzunegui.
Àngel, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Últimament estem contactant amb tu per un munt de temes.
Sembla que Tarragona sociològicament s'està movent.
Sí, almenys el canvi que s'està produint de fa uns anys ara
és que almenys estem radiografiant diversos aspectes importants de la societat.
Hi ha interès i és una faceta que estava abandonada
i que ara sembla que agafa una rabifalla
de saber quin tipus de població tenim?
Hi ha interès.
Jo observo que hi ha interès, efectivament.
Ara, el 2007, vam fer el mateix equip de recerca,
bueno, dins del grup de recerca de la Universitat de Sociologia,
vam fer l'estudi de condicions de vida de la població de Tarragona.
Posteriorment es va fer una radiografia molt exhaustiva també sobre l'acció social de l'Església,
l'Arxidiócesi de Tarragona.
Ara presentem aquest estudi, acabem de presentar aquest estudi sobre entitats, associacions...
Immigració, recordo també...
Immigració també, hem fet també un estudi sobre pobresa del camp de Tarragona...
En fi, hi ha diferents qüestions que són molt interessants
i que ens permeten conèixer molt millor la ciutat.
D'on us venen aquests encàrrecs i justament del que parlem avui, no?,
qui us va encarregar amb aquest grup de recerca d'anàlisi social i organitzativa?
Qui us va encarregar que féssiu l'estudi?
Bé, més que un encàrrec va ser una convocatòria oberta
i publicar per part de l'Ajuntament de Tarragona.
L'Ajuntament tenia interès en conèixer en profunditat
el teixit associatiu de la ciutat,
quin tipus d'entitats tenien,
quantes entitats eren operatives, etc.
Mai s'havia fet aquest tipus d'estudi.
Va sortir a convocatòria pública
i ens van presentar diversos grups o entitats, etc.
i nosaltres vam quedar els primers per l'adjudicació d'aquest estudi.
Quant de temps heu estat realitzant l'estudi?
Perquè això, suposo, ara parlem de la metodologia també, no?
Si us heu basat en enquestes,
com heu recollit les dades i quant de temps heu trigat?
L'estudi s'ha fet pràcticament en un any
amb les dificultats que té fer un estudi a través d'enquesta
i a través d'entitats,
fonamentalment per la dificultat de contactar amb les entitats.
El treball de camp es va fer pràcticament en quatre mesos,
tot i que després del treball de camp en aquests quatre mesos
es va tornar a incidir en algunes altres entitats
que no s'havien enquestat prèviament.
I després va haver una fase també molt important
de grups de discussió amb els barris i amb diferents entitats,
sobretot amb les entitats veïnals,
per veure si la diagnosi que nosaltres estàvem fent
abans de fer l'informe final era més o menys la correcta.
Però sí, en definitiva, va ser un estudi
que en quant al temps, temporalment, va durar més o menys un any.
Després parlarem de les conclusions.
De moment deixem anar algunes xifres,
perquè vosaltres mateixos també us podeu fer una mica la radiografia.
L'hem dit abans, la ciutat de Tarragona té 912 associacions,
però, i aquí hem de matitzar, segons ens consta,
o dieu en l'estudi, només la meitat està anant actiu.
Això és una cosa que hagi sorprès o més o menys ja és habitual?
No, no ens ha sorprès.
Una cosa són els registres que té l'Ajuntament,
qualsevol Ajuntament de les entitats,
perquè costa molt poc, molt poc posar en marxa una entitat,
fan falta tres persones, uns estatuts i poca cosa més.
Però per a donar de baixa a una entitat sí que es recreeix
un ordre judicial o que almenys les persones mateixes
donin de baixa en el registre.
Per tant, hi ha gent que s'inscriu com a associació
i que si un dia es desolen la deixen morir, diguéssim, no fan cap tràmit.
Efectivament, i nosaltres més o menys el que li vam dir a l'Ajuntament
que en aquesta situació podien estar aproximadament
unes 400 entitats o associacions, etcètera.
Per tant, d'entitats útils a nivell de la ciutat,
nosaltres tenim comptabilitzades aproximadament 544 entitats.
També estaríem parlant que majoritàriament són de caire cultural.
Sí, efectivament, sí.
Després n'hi ha d'esportives i després de veïnals.
Predominen les entitats de caire cultural,
però això és una autodefinició que fan les pròpies entitats
en els seus estatuts.
Dins d'aquestes entitats culturals o d'aquest grup,
d'aquesta categoria d'entitats culturals,
hi ha entitats, per exemple, que es dediquen bàsicament
a la solidaritat, al benestar social, etcètera,
però que es defineixen com a entitats culturals.
Per tant, sota l'etiqueta o la categoria de culturals
pot haver també una heterogeneïtat interessant de veure.
Us va ser fàcil contactar amb totes aquestes entitats?
Us han facilitat la feina?
Suposo que els passàveu alguna mena de formulari, no?
O els demanàveu que us deixessin veure els estatuts?
Bé, sí i no.
Jo diria més o menys que per un 50% de les entitats
que es van entrevistar va ser relativament fàcil.
Vam establir un protocol de contacte
a través de trucades telefòniques amb la informació que teníem.
quan no contestaven el telèfon
doncs un entrevistador s'apropava fins a la seu social de l'entitat
i més o menys l'altre 50% doncs ens ha costat una miqueta.
En el protocol costava de fer 3 o 4 trucades
durant la setmana en diferents horaris
perquè moltes vegades el telèfon de l'entitat
és el telèfon d'un particular
que normalment és el president o el tresorer, etc.
I això va ser, diguem, el més costós
a nivell de temps de fer tota l'enquesta, sí.
Estem parlant d'actives, entitats que funcionen,
unes 544 a Tarragona.
Bàsicament ja ho hem dit de caràcter cultural
tot i que ja ens deia el professor Balsunegui
que això és un marc molt general.
Totes elles són molt actives,
vull dir, el fet que hi hagi un nombre significatiu,
544, vol dir també que siguin actives,
que vagin organitzant actes?
No, ni molt menys.
Aquí hi ha una enorme també heterogeneïtat
depenent de diversos factors.
Normalment les entitats més actives
són les entitats més grans.
Normalment són les més grans, però no totes.
No totes, sí.
dins de les petites també hi ha una certa activitat,
sobretot en aquestes culturals.
Les entitats de recerca, solidaritat i ecologia
també són actives, però tenen un altre tipus d'activitat.
Les veïnals, en fi, cadascuna són actives
d'alguna manera, a la seva manera valga la redundància.
Per altra banda, també s'ha analitzat qui està al capdavant d'aquestes entitats.
Abans en parlàvem, no?
Acostumen a ser o poden ser moltes vegades particulars
que fan de president de la mateixa entitat.
Quin seria el perfil de persona que impulsa o que dona la cara
al capdavant d'una entitat de Tarragona?
Doncs mira, molt breument, el perfil de les entitats de Tarragona
seria un home, aproximadament d'entre 40 i 55 anys.
i més allà d'això, podríem dir que tenen estudis mitjans
o estudis superiors, més aviat mitjans, més que estudis superiors,
però bàsicament el que nosaltres vam veure que eren homes.
Fins i tot en les entitats en les quals hi ha una majoria de dones,
segueixen majoritari la presència d'homes en les juntes directives
i en les presidències.
Àngela, aquesta pregunta no te l'has pogut preparar,
te la faig ara jo per si recordes, tot i que ja fa temps
que vau tancar l'estudi.
Alguna entitat que us sorprengués mentre fèieu l'estudi?
O alguna dada que dius que amb això no hi havíem comptat?
I mira, és curiós.
Bé, una en concret, no diré el nom perquè
van prometre a les entitats que en cap moment
sortirien el nom de les entitats en aquest sentit,
però una en concret que nosaltres pensàvem
que havíem recollit malament la informació
que a nivell intern es feia una assemblea cada setmana.
Per tant, això vol dir que 54 assemblees a l'any,
quan la mitjana d'assemblees pot ser una entitat,
dos, tres, quatre a l'any, com a molt.
Bé, van veure, van trucar a aquesta entitat un altre cop
per veure si era cert que això,
i efectivament si hi ha una entitat a Tarragona
doncs que fa 54 assemblees.
El qual no vol dir que hi vagin tots els socis, eh?
Bé, en aquest cas, com és una entitat petita,
una entitat petita i molt dinàmica,
em consta, també em consta que va la majoria dels socis,
sí, diré les socis.
Només n'hi ha una, doncs, que ho faci cada setmana.
Sí, però bé, això és...
És un rècord, eh?
És un rècord absolutament.
Són molt assemblearis.
Molt assemblearis.
Doncs, això són les dades.
Ara anem a veure quines conclusions se n'extreuen,
perquè tot plegat aquest estudi Formaparo
es va encarregar dins el marc del Pla Estratègic Tarragona 2022.
Una mica també perquè l'Ajuntament sabés
quina era la relació, com podia vehicular aquesta força,
la força civil, que anomenem moltes vegades,
de gent que es mou per diferents activitats a la ciutat.
No ho sé, per exemple, per començar per algun lloc, Àngel,
quina és la relació que us van dir que tenien amb l'Ajuntament,
estaven contents, insatisfets, necessitaven el punt sistori, també,
perquè a vegades les entitats són prou independents.
No, no, aquí l'Ajuntament apareix com una institució,
com una entitat capdalt, a l'hora d'entendre fins i tot
l'existència de moltes de les entitats.
Dic això perquè l'Ajuntament de Tarragona
és l'entitat, la institució que més subvenciona
a una gran part de les entitats.
Per tant, tot i que moltes d'elles també es nodreixen
a nivell d'ingressos dels socis,
de les quotes que paguen els socis,
l'Ajuntament és, ja et dic, la institució que més aporta en aquest sentit.
No només aporta en ingressos, sinó que aporta també una cosa molt important
i que fa possible l'existència d'aquestes entitats,
que és la cessió de locals.
En aquest sentit, és molt important.
Em deia respecte a la relació amb l'Ajuntament, com valoren aquesta relació.
En general, la valoració és molt positiva.
En general, la valoració és molt positiva.
A mi em consta un 57%, diu, de les associacions que estan satisfetes.
Sí, mira, però si desglosem, per exemple,
per les entitats que més participen,
doncs el 68% considera positiva la seva relació amb l'Ajuntament.
Si considerem les entitats en les que menys es participa,
és a dir, en les que els socis participen menys en aquestes entitats,
ens anem a pràcticament a un 88% la consideració positiva
de la relació amb l'Ajuntament.
O sigui, vull dir, la satisfacció és general.
El que sí que és curiós, per exemple,
és que són les associacions veïnals
les que menys puntuen en aquesta satisfacció amb l'Ajuntament.
És a dir, són les més crítiques
quan es pregunta sobre les relacions que té l'Ajuntament.
Són potser també les que demanen, acostumen a demanar més, no?
Bé, dic que és curiós i paradògic
perquè són les més subvencionades per l'Ajuntament.
Vull dir, per tant, aquesta relació que moltes vegades es diu,
des del meu punt de vista també,
amb una certa, en fi, mala fe, no?,
que les entitats no són crítiques amb l'Ajuntament
o amb les institucions perquè estan molt subvencionades,
doncs aquest no és el cas.
Vull dir, torno a repetir,
les associacions de veïn són, compartitament en la resta,
les entitats que més reben a nivell d'ingressos de subvencions de l'Ajuntament.
Sense aquestes subvencions no podrien viure,
però tanmateix són les més crítiques
o almenys les més insatisfetats amb l'Ajuntament.
Continuem amb l'anàlisi perquè d'això es tracta,
després de veure les xifres i saber com estan les coses
i cap on haurien d'anar.
No dona la sensació, doncs, si totes elles estan subvencionades
que les entitats de Tarragona, com ho diríem,
tenen poca autonomia, confien massa en la subvenció municipal
i, per tant, hi ha un cert servilisme
del que seria la xarxa social, la xarxa civil.
Bé, això és una qüestió,
planteja una qüestió molt complicada i molt delicada.
Es podria fer aquesta interpretació.
Vull dir, un podria pensar que hi ha una societat civil a Tarragona apagada,
una societat civil que no respon a les expectatives que morts voldrien
i que això és degut a que són entitats
que estan fortament subvencionades per les institucions.
Això podria ser.
Jo no ho tinc clar, que això sigui així.
No ho tinc clar.
El que sí que penso que
l'excessiva dependència de les entitats,
de les subvencions institucionals,
pot induir a un cert clientelisme
i pot induir a que les pròpies entitats
tinguin un comportament d'inhibició
davant de la reivindicació, davant de la crítica, etc.
Però jo penso que aquí hi ha molt de les pròpies entitats,
vull dir, un taranà de les pròpies entitats.
No crec jo que existeixi una direcció municipal,
de l'Ajuntament, de qualsevol ajuntament,
no estem parlant ara tampoc de colors polítics,
que impideixen que les entitats
puguin parlar, es puguin expressar lliurement,
puguin criticar, etc.
Que depenguin o que tinguin en compte aquesta subvenció,
potser no vol dir això,
que tinguin la boca tancada, per entendre'ns,
però sí que pot ser que hi hagi,
no sé quin és el que heu recollit de les dades,
hi ha la sensació que la societat civil podria fer més,
podria estirar més del que estira,
que hi ha molt de potencial però no acaba d'arrencar,
una certa actitud acomodativa,
poca emprenedoria, per entendre'ns.
Però jo crec que aquesta és una diagnosi
que es fa pràcticament a totes les ciutats.
Jo conec altres realitats,
altres estudis que s'han fet a nivell d'Espanya
d'altres ciutats i jo crec que és un clam general.
És radiografia a la societat civil
i al final s'arriba sempre o quasi sempre
a la conclusió que la societat civil podria fer més,
que podria fer molt més,
que podria ser més activa, és cert,
podria ser més activa, no?
Jo crec que el que és important
i aquest estudi ha de servir a l'Ajuntament
per veure quins són els punts forts
i els punts febles de la societat civil, no?
Perquè al cap i a la fi la societat civil què és?
La societat civil són ciutadans i ciutadanes
que s'agrupen en entitats, en associacions
i que defensen interessos particulars.
Quan parlo de particulars no em refereixo a personals, no?
Sinó particulars de grup, etc.
i s'ha de tenir en compte també un altre factor
que jo crec que és molt important
que la societat ha canviat molt en 20 anys, 25, 30 anys
i no és possible que encara estiguem mirant
la societat civil de fa dels anys 80,
principis dels anys 80, de la dècada dels anys 70
que era una societat civil molt més reivindicativa
perquè la conjuntura política sí ho demanava.
ara no, vull dir, hem passat a una societat civil
amb moltes més entitats, un número molt, molt més gran d'entitats
i aquesta fragmentació, que a mi no m'agrada parlar de fragmentació
sinó de pluralitat, respon a una pluralitat enorme d'interessos.
Per tant, en aquest sentit jo crec que la societat civil tarragonina
doncs és una societat que té moltes entitats
pensa que estem quasi a quatre entitats per mil habitants
vull dir, això és molt important
i aquesta densitat d'entitats de Tarragona
doncs respon a una pluralitat d'interessos
que s'obren pas en una societat, diguem, postmoderna
diguem, que té com a prioritat ja no
una reivindicació permanent política
sinó altres qüestions que tenen a veure amb el benestar
i fins i tot amb el consum.
En aquest cas, els interessos amb què es mouen les associacions
no us han sorprès, estiren en la línia d'altres estudis
que s'han fet en altres ciutats
interessos humanitaris, culturals, de tot una miqueta.
Sí, sí, sí, són les categories d'entitats
que té la ciutat de Tarragona o la ciutat de Reus
que també van fer un estudi sobre associacionisme
a la ciutat de Reus ara fa un any i mig
són molt similars a la resta de ciutats de l'estat espanyol.
Han anat evolucionant en aquest sentit
si les entitats dels anys 70 i 80, com deia abans
eren més reivindicatives
i per això, per exemple, tenien molta més força
les associacions de veïns, les entitats veïnals
que no passaran.
Doncs, bueno, han passat ara a una major pluralitat,
una fragmentació, si voleu dir-ho d'aquesta manera,
encara que torno a repetir, a mi no m'agrada l'expressió,
una major pluralitat que respon a interessos concrets.
Per exemple, la proliferació en els darrers anys
d'entitats que tenen a veure amb la defensa
de problemàtiques de gènere,
la defensa de problemàtiques de la dona,
de problemàtica medioambiental, etcètera, etcètera.
Totes aquestes entitats, o una bona part d'aquestes entitats,
han nascut de les entitats veïnals dels anys 70 i 80.
Abans no tenien autonomia.
No tenien autonomia perquè les entitats es conformaven
d'un conglomerat de reivindicacions molts diferents
i tot això s'aplegava dins d'una pròpia entitat
que en aquell cas eren les accions de veïns
o els moviments socials, que es deien abans.
Tot això s'ha anat fragmentant perquè, bueno,
perquè probablement la gent busca major efectivitat
i a l'hora de defensar interessos concrets de dona,
de les dones, dels nens maltractats,
d'interessos medioambientals, etcètera, etcètera,
la gent tendeix a formar grups més petits
però més operatius.
Ara t'onava a dir, és més operatiu això?
I a nivell també de finançament o de relació institucional
trobes que va bé aquesta fragmentació?
Això jo crec que és més operatiu,
però entenc, l'altre dia ho parlava amb la gent de l'Ajuntament,
entenc que és molt més problemàtic de cara a la gestió
de totes aquestes entitats.
És més fàcil gestionar 10 entitats que no sent, això està clar.
Però és una realitat, vull dir, l'Ajuntament no pot fer res
per moldear d'alguna manera la societat civil a nivell d'identitats
i si ho fes, doncs estaríem tots en contra
perquè seria un dirigiment polític inacceptable.
És més difícil de gestionar.
Llavors aquí, per a mi fonamentalment,
el que es planteja, i l'altre dia també ho vaig comentar
en la presentació del dia 20,
el que es planteja és una qüestió fonamental.
És com repartim subvencions o com repartim diners
o quina notorietat donem a unes entitats
respecte d'altres entitats.
Havent-ne tantes, no?
Clar, perquè unes sí, les altres no.
Efectivament.
Què fem amb això?
Jo el que proposava obertament era la creació
d'una agència d'acreditació d'entitats.
Vull dir, són diners públics els que reparteix l'Ajuntament
o la Diputació o la Generalitat.
Estem parlant de diferents institucions.
Bàsicament l'Ajuntament, però també n'hi ha d'altres
que hi participen una agència d'acreditació
que acredite, valga la redundància,
la tasca que estan fent les entitats
i l'abast de les seves activitats i de les seves accions.
Com una mena de segel de qualitat.
Vull dir, si compleix aquesta entitat
amb aquests requisits determinats
que són acreedors de rebre subvencions,
doncs endavant i si no, doncs no.
És un tema delicat, jo ho sé.
No sembla prou lògic, tan lògic,
que dius i com és que això no existeix ja.
Bé, no existeix.
Estem observant que en altres aspectes
de la nostra vida, de la nostra realitat,
ja existeix això.
Vull dir, ara, per exemple, la llei d'educació,
i estic donant un salte,
doncs el que s'està plantejant
és l'avaluació dels mestres.
A nosaltres, els professors d'universitat,
ens avaluen molt, no?,
a nivell de projectes de recerca,
a nivell de la nostra productivitat, etcètera, etcètera.
Cada vegada s'avaluen més
les institucions i les entitats.
Les empreses privades també tenen
les seves avaluacions
a través dels seges de qualitat.
Doncs, bueno,
per què no crear
des de l'Ajuntament
i amb la connivencia d'entitats, etcètera,
vull dir,
una agència, doncs,
que acrediti,
doncs,
que determinades entitats
són acreedores
de rebre subvencions públiques
per desenvolupar les seves activitats.
Que no només
controli, doncs,
les activitats que es fan
i que es duen a terme,
sinó que també valori
amb quin grau,
diríem,
d'importància té allò per la ciutat,
perquè potser hi ha una entitat
que fa les coses molt ben fetes,
però que el tema que tracta,
de cara a ciutat
és una mica secundari, no?
Qüestions d'aquestes.
És difícil definir els punts.
No, no, claro,
ara no ens posaríem aquí
a definir els punts.
Ni es pot que nosaltres, possiblement.
No, però acabes de dir una cosa
que jo crec que és molt interessant, no?
Jo crec que
en la mesura en què una entitat
està rebent diners públics
per al seu funcionament,
jo crec que les seves activitats
han de tenir un grau determinat
de socialització
i han d'arribar
a un determinat número de persones.
Tampoc m'agradaria
o tampoc posaria jo
indicadors molt, molt quantitatius
en aquest sentit.
Però bueno,
han de ser activitats obertes,
han de ser activitats
que tinguin un abast interessant.
Se podrien primar
les entitats
que proposen activitats
novedoses
o activitats del benestar.
En fi,
el que convingui.
El que convingui,
en tot cas,
jo crec que aquesta agència
hauria de dissenyar
una mena d'indicadors
d'acreditació
i això s'hauria de fer
obligatòriament
perquè no podria ser
d'una manera unilateral
entre l'Ajuntament
i les pròpies entitats
de la ciutat.
Parlaríem de més qüestions
perquè, clar,
això ara em desperta
una pregunta
que és
això no posarà
sobre la taula
alguns problemes
que hi ha a hores d'ara,
problemes en el sentit
de greus jocs comparatius,
de mirar,
ara ens n'adonem
que nosaltres no ho tenim
mentre l'altra entitat
que compleix els mateixos requisits
si ho té
o favors
que se n'estan fent ara
de màniga ampla
respecte a d'altres entitats.
Això, d'entrada,
ja es posaria un xoc
per algunes entitats.
Clar,
per això deia
que és un tema
espinós,
és un tema
complicat,
però jo crec
que hem d'anar cap allà
perquè
és una manera
també
a futur
de racionalitzar
el mapa
d'entitats
de Tarragona.
De fet,
Àngel,
ja que aïsim has contestat
l'última pregunta
que volia fer,
què és això,
fer la previsió de futur,
tot això,
preparant el pla estratègic
Tarragona 2022,
quin seria el futur
de les entitats
de Tarragona
amb la seva relació
amb el consistori.
Més o menys ja és això,
no sé si vols afegir
alguna cosa a més.
Sí, no,
però jo crec que,
bueno,
que està bé
que acabem dient això
perquè,
a més a més,
de cara al disseny
d'una Tarragona futura,
les persones
que decidessin
a l'Ajuntament,
el partit polític
que estigui,
l'equip de govern
que sigui,
doncs tindria,
bueno,
tindria,
o podria fer
una política
molt més transparent
respecte
a tot el tema
de les subvencions.
Per a callar d'una vegada
tot allò
que es diu,
no,
sota màniga,
bueno,
és que això,
això és clientelisme,
això,
algunes entitats
més afins políticament
són les que surten
més subvencionades,
etcètera.
jo no crec que això
sigui així,
no crec que això
sigui així realment,
almenys les dades
de l'estudi
no,
no,
no ens estan
dient això,
però bueno,
per als decidors,
decididors,
doncs,
seria,
jo crec que una bona
estratègia,
no?,
el poder
comptar
amb un disseny
d'indicadors
equilibrats
que els permeti,
doncs,
gestionar més
efectivament
els diners
que van
cap a les entitats.
La primera pedra
ja està posada,
que és el primer punt
per on s'havia de començar,
no?,
aquest estudi
quantitatiu,
també qualitatiu,
de les entitats
de casa nostra.
A partir d'aquí,
ja és qüestió
de voluntat política
al caminar
cap a aquesta futura
tarragonia
en què la societat civil
hi tingui també
la seva dir.
Avui anem a estar parlant
sobre aquest estudi
d'Associacionisme a Tarragona
amb Àngel Belzunegui,
professor de Sociologia
i un dels membres
encarregats
d'aquest grup de recerca
Anàlisi Social
i Organitzativa.
Àngel Belzunegui,
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres.