Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio d'aquest dimecres.
Temps per parlar durant els propers minuts
del panorama de les infraestructures a les nostres comarques.
Un panorama que aquest estiu té una protagonista considerable,
important al nostre territori, que és l'autovia A27,
l'autovia de Tarragona-Montblanc,
que amb l'anunci del Govern central d'aturar les obres
del tram que va de Valls a Montblanc
ha esdevingut d'una de les notícies més destacades
de les últimes setmanes.
D'alguna manera, de manera simbòlica,
a l'A27, en aquesta autovia.
Volem començar aquest matí un recorregut
per diferents qüestions i infraestructures
que volem fer acompanyats del Conseller de Política Territorial
i Obres Públiques de la Generalitat, el senyor Joaquim Nadal.
Senyor Nadal, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut a Tarragona Ràdio.
Moltíssimes gràcies.
Aprofitant una visita a la nostra ciutat.
Hem de començar parlant de l'A27
perquè encara que sigui una obra
que no correspon al Govern de la Generalitat,
és notícia.
Ha estat notícia, a més, per l'acció de protesta de diumenge passat
de diferents alcaldes i representants del territori
contra l'aturada de les obres de l'autovia.
Com a conseller d'Obres Públiques,
què en sap de la possibilitat
que es reprenguin les obres d'aquest tram Valls Montblanc?
A veure, jo voldria recordar en primer lloc
que qui primer va alçar la veu
contra aquesta retallada
i específicament contra les cinc obres
que el Ministeri de Foment va anunciar
que rescindiria
vaig ser jo.
Perquè em tocava.
Però qui primer va alçar la veu
dient
el Govern de Catalunya considera un error estratègic
que s'aturin
les dues autovies de Lleida,
l'A27
a les comarques de Tarragona,
la variant de la B30
a Castellbisbal
a la Baix Llobregat
i l'A2 a Girona.
Vaig ser jo des del primer dia.
No només això, sinó que tampoc tinc per què fer una exhibició
de les coses que jo parlo amb el Ministeri,
però els diferents responsables del Ministeri,
secretaris d'Estat i el propi ministre,
sabien d'abans d'anunciar la retallada
que aturar
en termes de rescisió de contracte
determinades obres
era greu
perquè eren obres considerades prioritàries
pel territori, cadascuna en el seu territori.
Algú va intentar fins i tot
fer-me jugar a mi com a conseller de Política Territorial
més a favor
de les que em toquen territorialment més
en l'àmbit de Girona.
I jo vaig deixar molt clar
que totes signaven en el paquet
i que en cap cas,
en tant que representant del Govern de Catalunya,
jo no jugaria a prioritzar
unes sobre les altres.
Què sé?
Sé que el Ministeri ha dit
que un cop anunciada la retallada,
un cop reconegut
que rescindir obres
és greu,
el Ministeri ha explicat dues coses.
Una,
s'han rescindit
o s'han anunciat
que rescindirien aquelles obres
que tenien modificats
superiors al 10%.
Per tant,
hi havia un problema de cost.
Si aquest problema de cost
era justificació suficient
com per rescindir-lo al contracte,
i ara en el context de la retallada,
ja no ho podem jutjar.
El que sí que hem de fer
és deixar clar
que el Govern de Catalunya
batallarà
perquè les obres reprenguin
i el Ministeri de Foment
ha dit que és conscient.
Ho ha dit
en els diputats
de Tarragona,
el Congrés dels Diputats,
ho ha dit
el Govern de Catalunya,
ho ha dit
en els diferents alcaldes,
que és conscient,
ho ha dit
fins i tot
l'alcalde de Montblanc
d'una forma explícita,
per tant,
ha dit
som conscients
que aquesta és una obra important
i que no hauríem d'aturar.
I ha dit
que està estudiant
la manera de,
vist que l'economia
està començant a funcionar
una mica millor
del que semblava,
a veure si es pot tornar
a injectar
pressupostàriament
recursos
a aquestes obres
i no haver-les d'aturar.
Jo què he dit més?
Que fins que no ho vegi
no m'ho crec.
Vull dir que
que endavant
que ho trobo una bona notícia,
però que
perquè ens la puguem creure
l'hem de poder tocar.
Això demostra
una certa falta de confiança
del Govern de la Generalitat
respecte al Govern espanyol?
En absolut.
En absolut.
Si cada ciutadà
que diu
al Govern de la Generalitat
que no serà capaç
de fer una obra
ho estigués dient
perquè no té confiança
en el Govern de Catalunya,
la meva confiança
estaria sota terra.
I en canvi
crec que el Govern de la Generalitat
s'ha guanyat
el crèdit
i la confiança
de fer obres
que mai abans
altres no havien sigut
capaços de fer
tot i que les havien promès
mil vegades.
Per tant, no.
Simplement
de la mateixa manera
que jo quan era alcalde
aplicava aquest criteri
i que ara que soc conseller
també l'aplico
demano que l'apliqui tothom.
Hi ha dues maneres
de parlar
un Govern.
Hi ha diverses maneres.
Però maneres creïbles
són dos.
El bolletí oficial
de l'Estat
o en el cas de la Generalitat
el Diari Oficial
de la Generalitat
o les màquines.
Jo vull veure
màquines a les obres.
Quan?
Li agradaria?
No, jo vull veure
màquines a les obres.
Obres a la Generalitat
perquè s'ha parlat molt
aquesta història
de la retallada
d'inversions
al Govern espanyol
perquè es van concretar
tota una sèrie de llista
i la retallada
d'inversions
que segur que haurà
de fer el Govern de Catalunya
en infraestructures.
Com es concretarà?
Com i quan es concretarà?
El Govern de la Generalitat
ja l'ha feta
ja l'ha explicat
ja s'ha concretat
són 560 milions d'euros
que no es podran fer
aquest any
dels quals la meitat
com a mínim
corresponen
a la línia nou
del metro de Barcelona.
I ha de quedar clar
que cap obra
en marxa
no s'aturarà.
Cap obra en marxa
no es rescindirà.
Cap obra en marxa
no s'alentirà.
i que és el que pot
alentir-se
el procés
de licitació
d'obres noves.
Però pel que fa
a les comarques
de Tarragona
ha de quedar
molt clar
per tothom
que el Vinyà Navalls
està en marxa
i molt en marxa
que la variant
de les Borges del Camp
està en marxa
i molt en marxa
que l'autovia
de la Pineda
està adjudicada
i que començarà
i per tant continuarà
que la variant
de les Borges del Camp
té data
estarà acabada
l'estiu de l'any que ve
i que la rotonda
de la laboral
que hem anat a veure
avui mateix
avui
és a dir ahir
estarà
tancada
abans que comenci el curs
i acabada
abans que acabi l'any.
Ho té clar doncs.
Pel que fa a calendari
ho he explicat molt clar.
Molt clarament.
conseller li vull preguntar
per diverses qüestions
que interessen especialment
els ciutadans
de la capital
de Tarragona
i del conjunt
de les nostres comarques
pel que fa a mobilitat
i infraestructures.
El tren, ferrocarrils,
mitja distància,
trens regionals.
Ara fa vuit mesos
que la Generalitat
té assumides
les competències
del servei
de rodalies
de Barcelona.
Confia
en poder tancar
aquest any
en els propers mesos
el traspàs
dels serveis
de mitja distància?
Jo hi crec.
Si fos una qüestió
de confiança
podríem dubtar
de què hi confia,
no?
Ara,
el Govern
de la Generalitat
ha dit
que necessita
els regionals
per la competència
en regionals
que preveu l'Estatut
per desenvolupar
les rodalies
territorials
de Barcelona,
Tarragona,
Lleida i Girona.
És a dir,
que a part del sistema
de rodalia
de Barcelona,
cada una
de les altres
tres capitals
provincials
té capacitat
per ordenar
un sistema
ferroviari
propi
que,
aprofitant
que alguns
solcs
del sistema
ferroviari
quedaran alliberats
per la línia
de alta velocitat
i pels regionals,
s'haurien de poder
fer servir
per estructurar
un sistema
de rodalia
de caràcter
territorial.
Jo crec
que el
tancament
de l'acord
serà possible,
serà possible
abans de final d'any,
crec naturalment
que l'aplicació
d'aquest acord
correspondrà ja
a la propera
legislatura.
I com creu
que vostè
seria el servir
de rodalies
de l'àrea
metropolitana
de Tarragona?
Com hauria de ser?
Simplement
aprofitant
les estructures
ferroviàries
que tenim
i intentant
que els municipis
més pròxims
a la capital
tinguin
un sistema
de comunicació
ferroviària
aprofitant
la infraestructura
existent.
Sabent
que
hi ha un objectiu
a mig termini
que és
portar el tren
al cor
de les ciutats,
Reus i Tarragona,
i que
hi ha un objectiu
també a mig termini
que és
treure'l
de la façana
litoral.
I que aquesta
és una qüestió
transcendent
per als grans
projectes
urbans
de la ciutat
de Tarragona
i que
vista l'experiència
de l'estació
d'alta velocitat
del camp
és molt,
molt,
molt important
donar
un caràcter
urbà
a les solucions
de curta
i mitja distància
de tal manera
que
no sé,
no gaire lluny
d'aquí
em sembla
hi hagi
la possibilitat
d'una estació
urbana
que respongui
a les necessitats
de mobilitat
immediata
de la gent
del camp
de Tarragona.
Li preguntava pel traspàs
en competències de tren
de trens
de mitja distància
li pregunto
per un altre traspàs
pendent en el temps
aquest sembla
molt més
difícil d'aconseguir
que és el de l'aeroport
el de la gestió
de l'aeroport
de Reus
com el de Girona
aquesta és una possibilitat
una promesa
llargament anunciada
d'alguna manera
reiteradament incomplerta?
Jo crec que sobretot
hauria de quedar clar
per tothom
sense buscar responsabilitats
enlloc
que de la forma
com es va negociar
l'Estatut
si alguna cosa
no hi ha
en l'Estatut
són els aeroports
lamentablement
i aquí hi ha responsabilitats
de partits
que avui estan
en el govern
i partits que no
estan en el govern
però això
no es va tancar
i com que no es va tancar
la previsió
que el govern
de la Generalitat
es pugui fer càrrec
dels aeroports
de Reus
de Girona
i de Sabadell
seria
deixant de considerar-los
aeroports
d'interès general
l'única manera
que el govern
de la Generalitat
acceptaria
una desclassificació
d'aeroports
d'interès general
d'aquests tres aeroports
que he esmentat
seria
si això no comportés
la pèrdua
de capacitat
de volar
en països
fora de l'espai Schengen
que és el problema
que ara tenim amb Lleida
i que hem de resoldre
si resolem aquest problema
com que el nom
no fa la cosa
nosaltres encantats
de la vida
de fer-nos càrrec
de Reus
de Girona
i de Sabadell
però també
he de dir que
el procés
de descentralització
i privatització
d'aena
d'introducció
de criteris
empresarials
i de competència
entre aeroports
en la gestió
dels aeroports
és un procés
més lent
que amb els ferrocarrils
i que
el Ministeri de Foment
en això
s'hi està pensant
més que amb altres coses
probablement perquè
l'embargadura
del que representa
Aena
i el deute
d'Aena
els obliga
a reflexionar
molt a fons
sobre la manera
de fer-ho
Ja que parlem
de l'aeroport
la pròxima instal·lació
de la companyia
Ryanair
a l'aeroport
de Barcelona
preocupa
en aquestes comarques
i també
en les comarques
gironines
perquè és possible
que deixi
d'operar
en aquests aeroports
en bona part
amb tots els vols
que actualment
ho està fent
li preocupa
aquesta situació
sap que les intencions
de Ryanair
podrien ser aquestes
deixar els aeroports
de Girona
i de Reus
No, a mi no em preocupa
i no em preocupa
per molts motius
primer perquè sé que
Ryanair no pensa
deixar ni Reus
ni Girona
que l'han ajudat
a fer-se rica
a part de molts altres aeroports
però Ryanair
baixarà
el número de vols
de Reus i Girona
si s'instal·la
a Barcelona
aquesta tardor
però no abandonarà
ni Reus ni Girona
perquè així
se'ns ho ha dit
Però una reducció
perjudicarà clarament
les instal·lacions aeroportuàries
d'aquí de Girona
No necessàriament
no necessàriament
sempre havíem dit
tots
i havíem reconegut
que el monocultiu
amb Ryanair
era perillós
i que era important
la diversificació
i com més noves
companyies
s'implantin
millor
El que no era admissible
i el que el govern de Catalunya
ha aconseguit
que no es fes
és que Ryanair
pretengués
instal·lar-se a Barcelona
amb una base
a Barcelona
en una situació
de privilegi
respecte a les altres
companyies de baix cost
AENA
va dir que no
la Generalitat
va dir que no
el Ministeri de Foment
va dir que no
el director
de l'aeroport de Barcelona
va dir que no
va dir
mira
en igualtat
de condicions
a les altres
companyies
el mercat
és lliure
per tant
si tu compres
Barcelona
en igualtat
de condicions
que sé jo
Easyjet
Vueling
o Click Air
abans de la fusió
no ho podem impedir
però no esperis
de nosaltres
cap privilegi
Ryanair
deu saber
quina quota
de mercat
hi ha a cada lloc
ha decidit
anar-hi igual
jo sobre això
dic que no pateixo
perquè
per altra banda
em sembla
que potser
tindrem l'oportunitat
quan passi això
de tots plegats
fer-nos càrrec
de fins a quin punt
des d'alguns sectors
de la societat
la presència
de Ryanair
a Reus i Girona
havia sigut vista
en un punt
de hipocresia
és a dir
no parlo per Reus
ara parlo per Girona
i l'exemple de Girona
em serveix
per situar-ho
fora de l'espai
en el que estem
ara aquí
els mitjans
de comunicació
de Girona
titulaven
fa escassament
un any
un estudi
de la Universitat
de Girona
acredita
que només
el 25%
dels passatgers
que arriben
a l'aeroport
de Girona
es queden
a Girona
i comarques
quin desastre
quina manera
de desaprofitar
el que representa
l'aeroport
tothom se'n va
a Barcelona
i els deien
ells
ho heu mirat bé
i aquest 25%
que es queda
que no l'heu valorat
i ara que
Ryanair
se'n va
allà on
hi ha el mercat
tothom
s'esquin
se'ls vestits
diu
ah
se'ns en va
Ryanair
però no havíeu dit
que era un desastre
que tothom
dels que venien a Girona
se'n és a Barcelona
mentre aconseguíssim
retenir
els que de veritat
d'aquí
volen des de Reus
o de Girona
volen des de Girona
o a Girona
i s'hi queden
o a Reus
Tarragona
i s'hi queden
tot l'altre
és negoci
estrictament aeroportuari
i AN
veurà què fa
amb les grans inversions
que ha fet
Reus i Girona
però un problema és
el sistema d'explotació
del sistema aeroportuari català
Reus-Girona-Barcelona
i l'altre és
el profit
que les comarques de Tarragona
o les comarques de Girona
puguin treure
de l'arribada
la continuïtat
en l'arribada
o sortida
de vols de Ryanair
o d'altres companyies
d'aquests aeroports
pels quals
tot sigui dit
també de passada
quan no hi havia Ryanair
ningú no en donava
ni un duro
deixo l'avió
torno al tren
si li sembla conseller
no per agafar
el tren de mitja distància
sinó el de l'alta velocitat
amb el tema de l'estació
i el transport públic
des de Tarragona
per exemple
o altres ciutats
a l'estació
aquesta és una competència
de la Generalitat
que ha fet esforços
però que sembla
que no han estat positius
qualsevol cas
vostè com a conseller
com valora
en fi
el transport públic
que gestiona la Generalitat
que comunica
aquestes ciutats
amb l'estació
d'alta velocitat
del camp
bé nosaltres som conscients
que la comunicació
amb l'estació
del camp
pot millorar
ha de millorar
ha de millorar
també en part
amb els desenvolupaments
urbanístics
que s'han de fer
en l'entorn
de l'estació del camp
i en els diferents
municipis confrontants
però
per altra banda
també és veritat
que
la relació
entre l'oferta
que inicialment
vam plantejar
i la demanda
que realment
es va produir
no feia
recomanable
continuar
sobreofertant
perquè la demanda
no hi corresponia
què vol dir això
vol dir que
donada la posició
de l'estació del camp
molta gent
tria d'anar-hi
amb el seu propi cotxe
i per altra banda
que hi havia
una vella polèmica
entre
els taxistes
de Tarragona
Reus
i l'estació del camp
i els municipis
directament vinculats
a l'estació del camp
que
creaven competència
però
en fi
com que nosaltres
sabem què és el que passa
l'ATM
de Tarragona
hi treballarà
i anirem
buscant solucions
perquè
a través de les empreses
que tenen
concessions
que finalment
passen
per l'estació del camp
l'oferta
de transport públic
a l'estació
d'alta velocitat
vagi millorant
i respongui
a les expectatives
i necessitats
de la gent
d'aquestes comarques
sabent que
torno a dir
el punt de desconfiança
respecte a l'accessibilitat
de l'estació del camp
no és tant
en relació
a l'oferta
de transport públic
com en relació
a l'excentricitat
de la seva
pròpia localització
més enllà d'aquest
que es concret
hi ha una opinió
una sensació
generalitza
del territori
conseller
sobre la necessitat
de millorar
el transport interurbà
entre Tarragona
Reus
Valls
Cambrils
en fi
el que anomenem ja
el que és
la segona àrea
metropolitana
del país
hi ha previsions
per part de la Generalitat
de poder augmentar
línies
freqüències
de pas
Bé, jo crec que
si comparéssim
el que és la situació
actual de l'ATM
de Tarragona
amb la situació
prèvia a la creació
d'aquest tema
ens faríem creus
de la millora
que s'ha produït
i crec que és
en la línia
en què hem de continuar
treballant
tothom
ha de ser molt conscient
que el sistema
de transport públic
a Catalunya
urbà
i interurbà
és un sistema
subvencionat
i que
sobre aquest sistema
subvencionat
hem de treballar
per mantenir
un punt d'equilibri
i per deixar clar
que
el transport públic
que també forma part
del que jo
anomeno
les polítiques socials
del govern
és de les polítiques socials
que ja t'he introduït
el copagament
i que això
és un factor
a favor
de continuar
millorant l'oferta
en la línia
del que em demanaves
una pregunta concreta
sobre transport públic
i després canviem
hi ha un expedient oberta
a l'empresa
Espai no Igualadina
pel que es considera
un mal servei
un servei deficient
de la línia
Tarragona-Reus
com està aquest expedient
hi ha resolució
ha decidit alguna cosa
la conselleria
no hi ha resolució
desconec l'estat actual
perquè deu estar en tràmit
i en aquests moments
la Direcció General
Transport Terrestre
deu estar formulant
tots els plecs de càrrec
per al seu moment
resoldrem
i quan tinguem resolt
comunicarem
el resultat
de la resolució
de la tarifa integrada
del procés
que en fi
estava en relació
amb el que comentava
fa un moment
del que s'ha evolucionat
en els darrers anys
em fa una valoració positiva
molt positiva
i per altra banda
aquest és un compromís
ferm del govern
en això hem avançat
moltíssim
en 7 anys
i ha de quedar clar
que l'horitzó del 2012
per tenir Catalunya
plenament integrada
és un horitzó
possible
i creïble
Fa mesos
que està aturat
el procés
d'aprovació
del POU
del Pla d'Ordenació Urbanística
Municipal
de Tarragona
per unes discrepàncies
que hi ha
entre l'Ajuntament de Tarragona
i la Direcció General
de Protecció Civil
vostè no té competències
en aquesta Direcció General
és evident que vostè
com a conseller
de Política Territorial
hi té un paper
molt important
i de fet
tots els aspectes
que havien de negociar
la seva conselleria
i l'Ajuntament de Tarragona
fa temps que estan resolts
com valora però
aquestes diferències
que sembla
que s'acaben de superar
ara però després
d'una llarguíssima
discussió
o discrepància
entre les dues institucions
Jo crec que
la Direcció General
de Protecció Civil
s'ha volgut fer càrrec
de les seves competències
extremant
totes les cauteles
i formulant-se
sempre
totes les pitjors hipòtesis
i en aquest sentit
tant pel que fa
a la inundabilitat
dels terrenys
com pel que fa
a la perillositat
de les carreteres
com pel que fa
a la perillositat
de les instal·lacions
industrials adjacents
ha anat
a una posició
de màxims
que ha dificultat
el normal desenvolupament
dels plans
d'ordenació urbanística
municipal
de molts municipis
de Catalunya
no només del Camp de Tarragona
no només de la ciutat
de Tarragona
sinó de molts altres llocs
en algun moment
hem inclús
tingut la sensació
que es pretenia
corregir
la política urbanística
del govern
des de Protecció Civil
i això crec que era
una qüestió
que havíem d'anar ajustant
i per això
hem anat mantenint
una negociació
que sense baixar
un gram
l'exigència
pel que fa
a les prestacions
de seguretat
no s'accedís
en aquesta exigència
per damunt
per damunt
de l'orragonable
de tal manera que
en fi
si
si en l'entorn
de determinades indústries
ja hi ha
una població
molt consolidada
en fi
impedir
determinats desenvolupaments
urbanístics
és tant com dir
els que estan en perill
són els que ja hi són
busquem
les mesures preventives
pels que hi són
i pels que hi podran venir
però no diem
que no es pot fer res
més enlloc
perquè si no
a cada lloc
pel que passi
un camió a cisterna
a no sé quants
metres o quilòmetres
de distància
no s'hi podrà fer res
i al final
tot el país
era una anomalia
i ara el podem donar
ja pràcticament
per desencallat
realment
jo crec que sí
però sobre això
naturalment
té un coneixement
més aprofundit
el director general
d'urbanisme
i l'alcalde de Tarragona
que són els que han estat
parlant
amb la direcció general
de protecció civil
torno a insistir
amb una posició
raonable
i ells diuen
escolta molt bé
d'acord
ens demaneu
que siguem més flexibles
però a algú se'n recorda
l'accident del Salfac
i quan en la discussió política
et posen els morts
sobre la taula
tot és molt complicat
i s'ha de ser molt sensat
i cal anar amb molta cura
i per això jo vull
que les meves paraules
també siguin relativitzades
en consideració
també aquest argument
de la màxima exigència
de seguretat
en qualsevol cas
recordem que el pla
ha de portar la seva signatura
la del Consell de Obres Públicas
en definitiva
després d'un llarguíssim procés
i que aquesta és una necessitat
i una reivindicació
de la ciutat de Tarragona
i molts sectors
d'una ciutat
que se sent
bona part escanyada
perquè no acaba
de tirar endavant
el pla d'ordenació
urbana municipal
o sigui, en algun moment
en el passat
no és que l'escanyés ningú
és que semblava
que li costés a Tarragona
mateix fer el seu propi pla
sí, sí
ha estat un procés llarguíssim
per acabar
el port de Tarragona
el paper del port
perquè quan començava
amb l'entrevista
li preguntava per la 27
i recordo
que el port de Tarragona
va liderar un acte
amb els alcaldes de Tarragona
i de Lleida
fa uns mesos
reivindicant la importància
d'aquesta via
el port necessita
altres infraestructures
algunes de vitals
ferroviàries
per treure les mercaderies
també això és competència
de l'Estat
però d'alguna manera
tot això
vinculat amb el corredor
del Mediterrani
i torno
jo crec que això
està encarrilat
crec que la sortida
de mercaderies
dels ports de Tarragona
i Barcelona
en ample europeu
està garantida
amb relativa immediatesa
i crec per altra banda
que el port de Tarragona
ha fet una cosa
que molts no s'esperaven
i que l'ha fet bé
que ha sigut
obrir-se el món
dels contenidors
obrir una nova terminal
de contenidors
començar a explorar
altres línies
de negoci
i d'activitat
en el port de Tarragona
que han de permetre
la diversificació
i transformar
un antic port de Granels
en un port
més especialitzat
i crec que
l'arribada
de Dubai
i Zim
va representar
una injecció
molt important
que per altra banda
portarà
el port de Tarragona
continua fent
dels seus propis ingressos
però amb imputació
en els pressupostos generals
de l'Estat
inversions molt importants
en infraestructura portuària
en les properes setmanes
o mesos
ha de millorar la coordinació
entre els ports
de Tarragona i de Barcelona?
sobre això
jo crec que ha de quedar clar
que
cada port
té la seva pròpia vida
que el front portuari català
és la suma
d'aquests dos grans ports
d'interès general
més tots els altres ports
de càrrega
de pesca
i esportius
de la Generalitat
de Catalunya
i que
sense
supeditació
de cap
respecte a cap
tots
val més
que assumir
esforços
que no pas
que
restin
entre si
el port de Tarragona
i el port de Barcelona
han de trobar
cadascú el seu forat
salvant les distàncies
i naturalment
no hi ha d'haver
cap supeditació
sinó que cadascú
ha de fer
la seva pròpia vida
aquí acabo
doncs
aquest repàs
infraestructures
projectes
obres
que afecten
especialment
la ciutat de Tarragona
i les nostres comarques
conseller de política territorial
i obres públiques
de la Generalitat
Joaquim Nadal
moltes gràcies
per venir
aquest matí
als estudis de Tarragona
i per haver compartit
aquesta zona
amb els nostres suïents
gràcies i que vagi molt bé
fins la propera
moltíssimes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia