Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio, d'avui divendres.
Recordareu que ahir vam parlar del pla integral de la part alta.
Vam analitzar l'estat de les actuacions ja realitzades
i dels projectes previstos al nucli antic de la ciutat,
gràcies a la llei de barris.
I avui, l'endemà, el que volem és analitzar
l'altre pla integral que hi ha en aquests moments
a la ciutat de Tarragona.
De fet, va ser el primer.
Volem analitzar el moment en què es troba
el pla integral del barri de Campcla.
Quins són els projectes que ja s'han fet
i quins encara estan pendents d'execució.
Per això, avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el regidor responsable polític de l'aplicació del pla,
el senyor Joan Saneuges.
Senyor Saneuges, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com està el pla integral de Campcla en línies generals?
Després ja anirem una mica al detall,
tenint en compte que aquest va ser precisament
el primer que es va començar a executar aquí a la ciutat de Tarragona.
Exactament, aquest va ser el primer que es va fer
a la ciutat de Tarragona.
Va començar l'any 2006.
Teòricament es hauria d'acabar l'any 2009.
Vam demanar la pròrroga, per tant, de dos anys,
per tant, acabarem l'any 2011.
Estan, podríem dir, les obres finals.
Estem ara amb la part d'urbanisme, que són les obres finals,
estan en marxa, que acabaran a començaments, mitjans del 2011,
que són les dues obres més grans, per entendre'ns,
que són la rambla del carrer Riu Cedre
i també l'espai de trobades,
que és un edifici que està al carrer Riu Llobregat.
Totes les altres actuacions,
les que són de serveix a les persones,
estan funcionant normalment des de l'any mitjans del 2008,
amb un total d'uns nou programes.
I el que és la dinamització del barri,
tant comercial com cívica,
també està funcionant des del 2008, aproximadament,
amb dos programes,
o un programa que pot ser el més important,
que és la dinamització comercial
amb la creació de l'associació de comerciants del barri.
Per tant, podem dir que estem al final,
estem al final,
i ens queden algun tipus de flecos,
sobretot amb el tema urbanístic,
perquè, degut a la situació econòmica,
les dues obres principals,
que són aquestes que he nombrat abans,
les empreses han fet pressupostos a la baixa,
i d'alguna manera ens queden alguns racons de diner
per aplicar amb algunes altres coses.
És a dir, que s'obririen uns quants diners,
uns quants calés per fer alguna altra obra?
Exacte.
El que passa és que hem de saber quants són,
perquè això està que no acabes l'obra,
perquè sempre hi ha desviacions a qualsevol obra.
Llavors, hi ha cultura baixa, és cert,
però després hi haurà una desviació a l'alça,
i, clar, volem saber quin és el muntat de diners que ens queda
per poder fer altres obres al barri.
Recordem l'import total del Pla Integral de Camp Clar,
perquè ahir la senyora Crespo ens parlava dels 12.000 euros de la part alta.
12 milions.
12 milions d'euros, perdó.
El de Camp Clar...
De Camp Clar són 15 milions d'euros.
15 milions d'euros finançats al 50% per l'Ajuntament
i l'altre 50% per la Generalitat de Catalunya.
Per tant, a la recta final de l'aplicació del Pla
podria haver-hi la possibilitat de fer alguna petita obra,
perquè haurien sobrat diners de les altres dos grans obres
que ja estan en marxa.
Molt bé, sí.
I d'alguna manera, si ja ens sobren els diners,
ja sabem més o menys què és el que volem fer,
però hem de saber, lògicament, exactament quants diners ens sobren.
La Rambla del carrer Rius Segre,
ja fa setmanes que van començar les obres.
Com serà, al final, aquesta via?
Què es pretén amb aquest projecte de remodelació?
Bé, a veure, la funció principal de la Rambla
és cosir el barri i cosir-ho amb els barris del costat.
Estem parlant de la granja, estem parlant del Pilar,
estem parlant de Torreforta.
Per tant, aquest és l'objectiu principal.
Un altre objectiu secundari, podríem dir,
és que això fins ara era una via ràpida,
per anar de la T11 fins a la 340,
que sigui un carrer més de la ciutat,
que la circulació sigui a 30 o 40 km per hora,
que no es pugui anar més.
I el qual farà que sigui un passeig amable,
en el sentit que si pugui passejar,
que les botigues que hi ha i quem s'hi posaran,
perquè lògicament quan hi ha moviment de persones,
això atreua el comerç,
el faci, d'alguna manera, podríem dir,
com si fos la Rambla de Ponent,
dels barris de Ponent.
Una zona important des del punt de vista ciutadà
i des del punt de vista comercial,
des del punt de vista lúdic.
I aquest espai de trobada, que se l'anomena així,
aquesta nova infraestructura,
aquest nou d'equipament,
realment quina funció tindrà?
Bé, això té diverses funcions.
Lògicament, com el nom diu, espai de trobada,
és perquè s'hi trobin no només la gent del barri,
sinó la gent de tota la ciutat,
les persones que vulguin utilitzar.
Què hi haurà?
Hi haurà un apartat de so,
des de llocs d'assaig per grups,
hi haurà un apartat de teatre,
hi haurà un apartat de cuina,
o sigui, una mica,
un ventall força ampli d'activitats,
d'activitats que es puguin realitzar
dins d'aquest espai de trobades.
Però seria com un centre cívic?
Però més gran encara o amb més serveis?
L'enfoc no és de centre cívic,
sinó l'enfoc que jo diria que és més de,
no de formació,
però sí d'oferta professional i lúdica,
més que el centre cívic perquè es reuneixin les entitats.
Aquí no.
Aquí no seran tant entitats com persones
particulars,
un a un no,
per entendre'ns que puguin anar a fer
les activitats que es desenvolupin
en l'espai de trobades.
Aquests dos projectes urbanístics
estarien doncs acabats abans d'un any,
en la primavera del 2011, els dos?
Sí, a veure,
la Rambla,
si van al ritme que van ara,
inclús potser que acabin abans,
està previst que s'acabi
al mes de gener del 2011.
i l'espai de trobades
tindria que acabar teòricament
sobre l'abril del 2011.
L'espai de trobades no et puc dir
perquè fa molt poc temps
i és un edifici,
és diferent de veure,
però la Rambla sembla,
dóna tota l'empressió,
que van més ràpid
de allò que ens havien dit.
La part urbanística
del Pla Integral de Camp Clar
segurament té menys pes
que, per exemple,
en el Pla Integral de la Part Alta
del que parlàvem ahir
amb la regidora Carme Crespo.
Segurament,
en el Pla Integral de Camp Clar,
la part més social
i de dinamització comercial
de la zona
ha tingut més pes.
Des d'aquest punt de vista,
com valoren tot el que s'ha fet
i encara s'està fent en el Pla?
Bé, a veure,
el pes...
El pes...
O no seria correcte, potser,
el comentari,
i l'apreciació que faig?
Des del punt de vista econòmic,
lògicament,
totes les coses
que són d'urbanisme
són les més cares.
Per tant,
des del punt de vista econòmic...
Ara,
des del punt de vista
del que pretén
el Pla Integral,
que és la cohesió social,
en el fons és això,
cohesió social,
l'important,
lògicament,
a Camp Clar,
és la part de caire social,
o sigui,
el que són serveis
de les persones
i dinamització,
tant comercial
com de ciutadana
del barri.
Aquesta és la part
realment important
pel barri de Camp Clar.
El barri de Camp Clar
és un barri dels anys 80,
començament dels anys 80,
per tant,
des del punt de vista urbanístic,
s'haurien de fer actuacions,
com s'estan fent,
però no era,
podríem dir,
el tema fonamental del barri,
no era el tema fonamental.
El tema fonamental del barri
era que hi hagués
és una cohesió social.
És un barri que,
els últims anys,
des de l'any 2002 o 2003,
ha tingut una forta immigració,
només cal passejar pel barri
per veure-ho,
i per tant,
aquí feia falta
que hi hagués
una actuació de caire social,
de treballar amb les persones,
i això és el que s'ha fet.
I crec que
s'ha fet una molt bona feina,
s'ha notat.
Jo li puc dir que,
lògicament,
jo hi vaig cada setmana,
un parell de vegades,
com a mínim,
des del punt de vista
de neteja,
per exemple,
s'ha notat.
Des del punt de vista
de comportaments incívics,
han baixat moltíssim,
moltíssim.
Jo sempre dic
que els habitants
de Camp Clar,
el 95%
són persones
que viuen a Camp Clar,
però que podrien viure
en qualsevol lloc de la ciutat,
i que n'hi ha
unes quantes
que no es comporten
com es tindrien que comportar,
i que a les mateixes persones
que viuen allí,
la immensa majoria,
doncs,
les molesten moltíssim,
també.
I és sobre
aquests
que hem actuat
en general,
lògicament s'actua en general,
però s'actua
més concretament
sobre aquest tipus de persones
per dir-los que els comportaments
que tenen que tindre
han de ser comportaments cívics
perquè això comporta
que tothom visqui millor,
inclús ells,
i això s'ha fet.
Però el que és lògic
és que amb sis anys
que porten aquest pla,
amb això no es canvien
les actituds,
i per tant,
alguns dels programes,
com per exemple
els de veïns actius,
aquest és un programa
que ara l'està fent
el Pla Integral
i després el seguirà
l'Ajuntament,
no?
Aquest,
digui, digui.
És lògic
perquè, a veure,
tu pots canviar actituds
amb nens petits,
potser pots canviar
més o menys ràpids,
però amb persones adultes,
per entendre'ns,
poden anar des de 20 anys
fins a 60,
doncs és més difícil
canviar les actituds,
no?
I, per tant,
això necessita
molt més temps
o bastant més temps
que els sis anys
que dur el Pla.
És que aquest programa
que comentava l'Ena
va dir,
veïns actius
és aquest de mediació
d'escales,
no?
Molt bé.
El que serveix per, precisament,
millorar la convivència
entre els propis veïns
d'un edifici.
Aquí els resultats
tenen la sensació
o la certesa
per la feina
que fan els tècnics,
els que estan allò
en el dia a dia
al carrer,
que aquí hi ha hagut
una millora
substancial?
Sí, aquí hi ha hagut
una millora
substancial.
Tenim tres mediadors
que estan portant
el programa
i, bueno,
han aconseguit,
han aconseguit
aproximadament
que hi hagi
unes...
en aquests moments,
el programa
he dit que seguiràs,
uns un d'aquestos
que seguirà,
aproximadament unes 15 escales
que estaven desestructurades.
Què vol dir desestructurades?
Vol dir que
no hi havia president,
no hi havia junta,
no pagava ningú res
i, bueno,
l'escala estava
deteriorada, no?
hem aconseguit que
unes 15 escales
tinguin la seva junta,
el seu president
comencin a pagar
i nosaltres amb això
els vam dir
a tots els que feu
aquests passos,
a tots els que feu
aquests passos
des de les administracions,
des de l'Ajuntament
i des de l'ADICSA
us ajudarem
i, bueno,
ja estem,
doncs això,
arreglant les escales,
on l'estem dignificant,
on no funciona l'ascensor,
doncs l'ascensor,
on falta,
no què sé,
les bústies,
doncs les bústies,
les estem ajudant, no?
Sempre que ells
hi posin de la seva part,
vull dir,
és una condició,
vosaltres s'organitzeu,
vosaltres comenceu
a responsabilitzar-vos
pel futur,
nosaltres us ajudem
amb el present, no?
És una mena de pacte
entre veïns
i l'administració.
I això és
l'important,
jo crec que
això,
aquest programa
i altres,
lògicament,
és l'important
dins del pla integral.
I el tema
del comerç,
de la dinamització comercial,
s'ha vist molt clarament
a través de la creació
d'una associació
de comerciants.
Realment,
però, senyor Saneugès,
hi ha teixit comercial,
hi ha teixit de barri
per poder aconseguir
coses importants
en el tema del comerç?
Quan sembla que realment
aquests barris perifèrics
moltes vegades
ho tenen molt difícil
per poder mantenir-se
i sobreviure comercialment?
Sí, és cert,
és difícil.
Aquest i molts altres
de la ciutat.
A veure,
els primers sorpresos
vam ser nosaltres,
quan vam fer uns 100
de comerços
que hi ha al barri.
Ens van sortir 100 comerços,
vam quedar com estranyats.
Molts d'ells,
lògicament,
són bars,
però hi ha 100 comerços,
hi ha de tot.
I bé,
aquí és on vam començar
a treballar,
els vam reunir,
els vam explicar el projecte,
els vam dir
què ho sembla,
ells el van interioritzar
i ells s'han fet càrrec
del seu projecte.
I hi ha una cosa important,
que és que estem en una època
de crisi
i dels 100 comerços
al barri de Camp Clar,
home,
n'han tancat alguns,
però també se n'ho veurà
a nosaltres.
Per tant,
el balanç final
és que més o menys
hi ha els mateixos comerços.
A veure,
és un barri,
lògicament,
probablement
dels més castigats
pel tema de la crisi.
I per tant,
que els comerços
s'estiguin mantenint,
l'associació
alguna cosa
hi ha a veure
i vol dir que
està la cosa
que està aguantant bé,
està aguantant força bé
i nosaltres
n'estem contents.
I els comerciants
també.
Hem parlat molt
de qüestions socials,
de qüestions comercials,
els temes urbanístics.
Amb les inauguracions
de l'Espai de Trobada
i de la Rambla
a Riu Segre,
podrem,
d'alguna manera,
l'any que ve,
donar per acabar
el Pla Integral,
el més vistós
del Pla Integral?
Sí,
el més vistós,
lògicament,
aquests dos
són els dos
projectes urbanístics
emblemàtics.
Per acabar,
no,
perquè dic que
fins a finals del 2011
seguirem fent
obres més petites,
lògicament,
però seguirem fent
algun tipus d'obra.
I la valoració
que haurà fet l'Ajuntament,
creu ja,
encara falta un any i mig
perquè s'acabi,
però que globalment
ha estat prou positiva?
A veure,
des del punt
de vista urbanístic,
sí,
perquè,
a més d'aquestes
les actuacions
s'han fet moltes més
i, per tant,
topet,
des del punt
de vista social
de serveis
de les persones,
doncs,
bé,
sabem que això
és de llarg recorregut.
S'han posat
les bases,
jo crec que s'han posat
les bases,
s'estan començant
a veure els fruits,
però és
una part,
la part de serveis
de les persones
que,
bé,
s'ha d'anar cuidant
i s'ha de seguir
tots els programes
que tenim,
o la majoria
dels programes,
tots probablement
no els podrem seguir,
però la majoria
sí que el seguirem,
sobretot aquest de veïns actius
que creem
que aquest és importantíssim.
Al marge
de les pròpies actuacions
del pla,
cal recordar
que a la mateixa zona
de Camp Clar
s'estan fent
o es faran
altres equipaments
o altres infraestructures
però importants,
una que està fent
el govern de la Generalitat
que és la Comissaria Central
dels Mossos d'Esquadra
i d'aquí un temps
s'està planificant
al costat mateix
de Camp Clar
tota la ciutat esportiva.
Què creu
que poden aportar
aquests equipaments
que estan al marge,
que van al marge
del pla integral
però que van a la mateixa zona
de la ciutat?
Què creu
que poden aportar?
Bé, això
a veure,
no és una casualitat
que es faci
la Comissaria allí,
que s'hagi
arranjat
el vial
de la 340
que vagi
el Camp del Nàstic
tot això
no són
que s'hagin remodelat
les llars d'infants
que hi hagi un col·legi
no,
etcètera,
tot això
és el que dèiem
l'acompanyament
del pla
l'acompanyament
del pla
algunes coses
com per exemple
el Camp del Nàstic
probablement
tenien que anar allí
a la força
però,
per exemple
el del vial
això
és un acompanyament
claríssim
al pla
han sigut
totes les
les administracions
qui
d'alguna manera
hem estat pensant
què hem de fer
a la zona
de ponent
i concretament
a la zona
de Camp Clar
i a partir d'aquí
s'ha dissenyat
tot el que
hi ha d'anar
a la zona
tot el que hi ha d'anar
a la zona
amb quina finalitat
si mirem
cap a Europa
doncs
a França
no sé si fa
3 anys
o 4 anys
hi va haver
va fallar
la poesió social
i això va comportar
molts problemes
això d'alguna manera
és actuar
abans que sortin
els problemes
aquesta és la idea
que va tindre
la Generalitat
amb la llei de barris
lògicament
amb el suport
de l'Ajuntament
i amb el suport
de les altres administracions
perquè
el vial
és de l'Estat
la Generalitat
per la seva part
Mossos d'Esquadra
etc.
és a dir
que hi ha tot
un cúmul
una suma
d'esforços
en aquests moments
per exemple
comencen
em sembla que és
el dia 15 de juliol
avui
avui és 15
no
ahir va ser 15
ahir va ser 15
doncs el 15 de juliol
han començat a treballar
així com unes 40 persones
en plans ocupacionals
també és un altre
això
una altra manera
d'actuar
és tot aquest acompanyament
que porta el pla integral
una última qüestió
encara que no sigui
responsabilitat
seva exclusivament
serà en tot cas
una responsabilitat
de l'equip de govern
després de l'experiència
del pla integral
d'haver dirigit
al pla integral
de Camp Clar
tenint en compte
que encara
està funcionant
el de la part alta
creu que la ciutat
hauria d'assumir
en el futur
un altre projecte
dins de la llei de barris?
fora bo
jo crec que fora bo
per la ciutat
assumir
perquè
els dos
plans
que fins ara
estan funcionant
doncs
han funcionat
relativament bé
això vol dir
que
amb la inversió directa
del pla
i aquest acompanyament
que estic parlant
doncs
això fa que
les zones
on s'actuï
doncs
es noti
força
no?
es noti força
i per tant
fora bo
tindre
més plans
integrals
això va ser
una gran idea
del govern
de la Generalitat
del govern
Maragall
i bueno
vull dir
no és per Tarragona
sinó que bueno
jo crec que en aquests moments
són així com a 150
ciutats de Catalunya
que ho estan tenint
no?
que ho estan portant a terra
i tothom
està cada vegada
quan hi ha la convocatòria
doncs
es presenta
moltíssima gent
moltíssima gent
però la nostra ciutat
doncs
en tenim dos
jo crec que és una de les poques ciutats
que en tenim dos
però bueno
la propera convocatòria
doncs
segurament
hi tornarem a entrar
molt bé
doncs
amb aquest missatge
ens quedem
avui
hem analitzat
el moment en què es troba
el pla integral
de Camp Clar
que com hem pogut sentir
ja està més en la recta final
el de la part alta
és posterior
i per tant
ahir ens explicava
la regidora Carme Crespo
que s'estaria en aquests moments
en un 40%
de les actuacions previstes
en el cas de Camp Clar
la cosa està molt més avançada
queden dos grans projectes
per acabar
que són
la rambla del carrer Rius Segre
i l'anomenat
espai de trobada
senyor Joan Seneuges
regidor responsable
de política
del pla integral
de Camp Clar
moltes gràcies
per venir aquest matí
als estudis de Tarragona Ràdio
gràcies
i que vagi molt bé
gràcies a vostès
adeu-sia
bon dia