Ara són dos quarts de dotze del migdia, nou minuts,
us ho comentàvem ja fa uns quants dies,
la passada setmana, en el temps d'actualitat,
l'empresa pública, gestió i prestació de servei de la salut,
el Gips, es farà càrrec a partir d'ara
del Centre d'Atenció a les Drogodependències d'Aragona.
Des de l'any 95, aquest servei depenia
de l'Institut Municipal de Serveis Socials
de l'Ajuntament de la Ciutat.
Aquests serveis, però, de manera progressiva,
estan passant a la gestió de la Generalitat.
Amb el canvi de gestió, en principi,
el que es pretén és donar un nou impuls al centre,
reformular també les seves necessitats,
adaptant-se als nous temps.
Actualment, en aquest servei, hi treballen 13 professionals,
entre metges, psiquiatres, infermers, infermeres i psicòlegs.
Per conèixer exactament què és el que suposa,
no només per les persones que hi treballen,
però sobretot pel servei que donaran a la ciutadania en general,
avui hem convidat Sergi Camacho, ell és el gerent del Gips.
Senyor Camacho, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut i saludem Blanca Carculer.
Ella és psicòloga i una de les persones que treballen de manera veterana,
jo m'atreviria a dir, en aquest servei.
Blanca Carculer, bon dia.
Bon dia.
Veterana, veterana, no?
Doncs sí, que hi ha un petit error.
No és des de l'any 95, és des de l'any 84.
84.
Ens hem volgut rejuvenir, i aquí hem relliscat.
Més anys encara, però des del 84 no hi ets.
No, des del 85.
Bé, és igual.
No gairebé.
Ho hem deixat, ho hem deixat així.
Tu has acabat la carrera.
Per tant, és a dir, que perfectament coneixes com ha anat evolucionant, no només el propi servei,
sinó també la demanda que hi ha hagut en l'entorn més immediat de la ciutat de Tarragona.
Pregunta, evident, una miqueta per situar els nostres oients, per què es fa aquest canvi?
Aquest canvi es fa, bàsicament, perquè a l'inici d'aquests serveis, com moltes vegades passa,
té un desenvolupament municipal molt important, perquè això fa, agilitza la prestació de serveis
que d'altra manera no es podien produir, implicant els ajuntaments.
Després, amb el desenvolupament dels propis serveis, s'arriba a la conclusió
que cal tornar a centralitzar aquesta prestació, controlar-la més des de la Generalitat
i potenciar-la, si cal.
En això, el Departament de Salut va iniciar una línia de tornar aquests centres municipals
a la gestió de la Generalitat i es veu com un àmbit de gestió més propi d'aquests centres.
En aquesta línia, per recomanació de la Generalitat i també per voluntat pròpia de l'Ajuntament,
que també ho veia com un pas important per la millora del servei,
es van iniciar els contactes per fer el traspass a l'empresa pública.
I després, perquè l'empresa pública també és el 100% de la Generalitat
i una empresa que té unes característiques de servei al ciutadà molt importants,
van decidir que també era un àrea molt important d'especialització de l'empresa
i un àrea de futur per a l'empresa.
Llavors, van congenyar diferents interessos que van fer possible el traspass.
Al llarg dels últims anys, la tendència ha estat, de forma generalitzada,
d'anar traspassant competències sociosanitàries de diferents institucions cap a aquesta empresa,
que de fet es va crear amb aquesta voluntat d'al llarg del temps anar incorporant.
Es va començar amb serveis sociosanitaris que depenien de la Diputació
i, mica en mica, ha anat incorporant altres serveis.
Sí, és una empresa que ha tingut una evolució molt important.
Jo crec que la més ràpida o la més intensitat dintre del sector salut a Tarragona.
Pensa que és una empresa que només gestionava, en principi, el centre Casablanca,
que coneix tota la ciutat, de 60 llits.
D'això va passar a gestionar el Frank Colí,
que està actualment al costat del Joan XXIII.
té 156 llits de gestió directa sociosanitària.
Té tots els serveis de rehabilitació, en col·laboració amb l'ICS,
amb la seva prestació ambulatòria, al Camp de Tarragona i també a Terres de l'Ebre.
I després tenim un centre d'atenció primària, que és el Camp Muralles,
que està ubicat al casc antic, al costat d'on està la delegació territorial de sanitat.
Clar, el creixement en cinc anys d'aquesta empresa ha sigut molt important, no?
I, home, s'aprofita les possibilitats que dona una eina de gestió pública,
però que té la flexibilitat de poder utilitzar la gestió, diguem-ne, més privada, no?
Tenim els beneficis de la gestió pública sumats als beneficis de la gestió privada.
Parteniem al sector públic, però apliquem una gestió més àgil i més flexible,
com és la gestió privada.
Home, aquest tipus d'operacions, com els oients poden intuir, no s'improvisen,
ja feia un parell d'anys que estàveu treballant i fent estudis realment,
perquè s'ha de conèixer en profunditat quin és el servei que anaven oferint als pacients
per saber si realment es podia assumir, no?
Sí, de fet, nosaltres vam plantejar el traspàs en dues fases.
Una centrada en el propi traspàs del servei, estudiant quina era la seva situació actual,
quines eren les possibilitats que donava l'empresa en un moment inicial
i quines són les possibilitats de potenciar aquest servei,
evidentment amb la implicació de l'empresa i la negociació amb la Generalitat,
per anar a potenciar aquest servei.
I vinculat a aquesta potencialització del servei,
també la possibilitat de descentralitzar-lo una mica més pel territori,
en aquells punts on hi hagi hagut un increment poblacional important
i que es vegi que posar un punt més d'atenció
facilita l'accés a l'usuari d'aquest tipus de servei.
Del 85, deies?
Jo és que de matemàtiques fatal, però gairebé 25 anys, eh?
Justament coincideix, els 25 anys d'aquest servei,
que també ha anat evolucionant en el temps,
des d'aquelles dependències o aquella demanda que hi havia social
a la dècada final dels 80, fins ara ha canviat moltíssim.
Vosaltres també us heu adaptat, esclar, no?,
a la demanda social que hi ha hagut del servei.
Sí que, en principi, com s'ha apuntat aquí,
els ajuntaments van assumir unes competències
que aleshores no tenia ningú i que algú havia de començar.
es va agafar des de la vessant més social,
perquè realment, bé, potser ara ja s'entén
que les dependències són multifactorials
i que agafen tres vessants,
la orgànica, la social i la psicològica.
Però, en principi, doncs, es va prioritzar,
sobretot, el tema social. Per què?
Doncs perquè hi havia molta demanda
associada a les conseqüències més negatives
de l'addicció, com eren els casos de sida
que anaven als anys 80 i va haver-hi el boom, no?,
de les morts associades a l'heroïna
i això se n'havia de donar una resposta.
Qui ho va assumir més aviat, evidentment,
va ser la vessant social que podia agafar l'Ajuntament
en aquells moments.
I així vam començar, vull dir, van començar tres persones,
dos concretament, i ara som 13
i amb ànims d'anar creixent,
però és evident que la demanda ha anat creixent.
Les drogopendentes també van evolucionant
i van canviant
i això implica que nosaltres també hem d'evolucionar
i hem d'anar canviant.
I en aquest sentit, en l'actualitat,
la història és història,
algú farà el llibre dels 25 anys del servei
en un moment determinat,
però una mica per parlar de futur
hem de mirar el que ha estat l'activitat
en els últims temps.
Si vols, l'últim any, en l'actualitat,
quin és el servei que s'està donant
des d'aquest espai que físicament està ubicat
a Joan XXIII?
Bé, nosaltres som només assistencials.
A veure, en principi, quan es va crear
el servei de drogopendència,
sí que hi havia...
estàvem fent prevenció i fèiem atenció.
I era un servei únic.
Això també per les contundacions
que han anat adquirint les drogopendències,
s'ha anat diversificant.
I ara prevenció pertany a l'Ajuntament,
a Salut Pública concretament,
perquè es treballa tot el que és
a nivell de prevenció comunitària.
I després resistència ha quedat més ubicat
en temes de salut,
en institucions directament
que gestionen temes sanitaris.
Sí, sí, continuar abren.
Bé, llavors, actualment,
doncs l'atenció que fem és d'unes...
Tenim unes demandes de 800 inicis de tractament a l'any,
que són les que són.
No vol dir que n'hi hagi més,
que no n'hi hagi més.
Jo estic convençuda que
entregui molta més gent,
però actualment,
per al servei que podem oferir,
per al nombre de professionals i els recursos,
doncs no podem ampliar la demanda.
Això, progressivament,
a mesura que es vagin adaptant els recursos
a la nova empresa
i l'empresa vagi gestionant tot això,
doncs ja es anirà veient.
Han canviat els hàbits de consum de drogues,
per tant,
les peticions d'abandonar l'hàbit
de determinada substància han canviat.
Però, si posen exemples pràctics,
per exemple,
hi ha unitat de tabaquisme?
Hi ha unitat de tabaquisme.
No tots els casos tindran unitat de tabaquisme.
El tabaquisme, a continuació,
és una activitat bastant voluntària.
Per què?
Perquè, bueno,
també el Departament de Salut
ha, diguem-ne,
que ha prioritzat l'atenció del tabaquisme
des dels CAPs,
des dels centres d'atenció primària de salut sanitària.
Llavors, el cas que sí que inicialment
va ser els que van agafar aquesta droga
de la mateixa manera que les altres,
és a dir,
li vam donar les mateixes connotacions
de la mateixa importància,
de fet,
l'addicció és exactament la mateixa,
la tolerància,
el dinamestinència i tot això,
doncs ho vam anar assumint professionals
que d'alguna manera
ens vam sensibilitzar en aquest tema
i ens vam anar a formar
i mira, així.
O sigui que tots els casos no ho fan,
perquè ja tenen,
hi ha altres recursos,
s'amplien molt,
també ho fan a farmàcies.
Però sí que, per exemple...
Fem alcohol,
fem totes les drogues.
Sempre dispensada de metadona, també?
Sí, sí,
tenim actualment uns,
jo diria que tenim 300 usuaris
de metadona
que estan al centre dispensador
i després 150 que estan a farmàcies
que recullen metadona a la farmàcia,
que són genia que està més normalitzada.
Clar, comandaves,
el tema del tabaquisme
continua sent,
és una de les independències més importants,
tots sabem,
ara començarà la campanya Tasta
i en parlarem moltíssim
des d'aquesta sintonia.
Però, per exemple,
és una de les addiccions
que la gent ve més de manera voluntària,
però, de fet,
ha tret alguna excepció
que puguin ser joves,
sobretot, derivats
per algun tipus de delicte,
entre cometes,
la tinença...
En tenim molts.
És el que t'anava a dir.
A banda de...
Majoritàriament,
són voluntàries,
les anades al servei?
La demanda,
generalment,
és per l'iniciativa pròpia,
encara que,
segurament,
ha vingut pressionat,
doncs,
per al metge de capçalera,
per la família,
però sempre hi ha algú
que et conscienciï
o et motiva
que demanis
a fer tractament,
no?
I amb tabac també passa,
vull dir,
ens venen derivats
pels metges de capçalera
o bé perquè ja han...
Bé,
no han tingut èxit
amb altres intents
que han fet per al seu compte
i llavors busquen
una ajuda
amb un servei
que, bueno,
que s'entén
que és de drogadependències.
I en l'actualitat
podeu donar resposta
totes les demandes
de l'inici de programes
de deshabituació
de qualsevol substància?
Actualment,
estem donant entrada
a totes les demandes
que podem acceptar
pel volum.
Això no vol dir
que a la llarga,
si s'amplia,
en podem donar més,
però actualment,
clar,
no es pot fer
per una qüestió.
És a dir,
podem obrir la porta d'entrada,
però el problema
són les visites de seguiment.
Clar,
no estem parlant
de qualsevol problema
de salut,
estem parlant
d'un problema
que implica
emocions,
sentiments,
actituds,
conductes,
moltes repercussions
a nivell social,
a l'àmbit familiar.
Llavors,
això,
canviar-ho
o treballar-ho
implica dedicar-hi
bastant més temps
que no,
deu minuts
o un quart d'hora.
Clar,
Blanca Cárcule
ho comentava,
les dependències
estan associades
a tot un seguit
de problemàtiques socials
i semblava
que hi ha uns circuits
marcats,
si és el circuit municipal,
doncs una persona
que té un tema
de drogodependències,
però a més té
tot un problema
de desestructuració familiar,
aquí entre el treballador social
que ha de buscar un circuit
potser per trobar una feina,
el fet que assumeixi
ara les competències
l'empresa de gestió,
tots aquests circuits
que puguin treballar
amb altres entitats,
que poden ser
des de Consells Comarca,
els ajuntaments,
diputacions,
per entrar en determinats programes
que complementin
la recuperació
d'aquella persona,
els circuits es mantenen intactes
o es creen de nous?
Bé,
es revisen els circuits,
els revisen els circuits
perquè hi ha una manera,
diguem-ne,
diferent de treballar,
l'empresa pública
té possibilitats
que des de l'àmbit municipal,
exclusivament de Tarragona,
no hi havia,
de coneixement
d'altres programes,
de coneixement
de proveïdors,
de possibilitat
d'establir
col·laboracions,
convenis
amb altres proveïdors,
de possibilitats
de desenvolupament
diferents
de les que tenia
des d'estrictament
l'àmbit municipal,
que ja hem dit
que era un bon àmbit
en el qual
iniciar l'activitat,
però que a l'hora
de donar-li
un desenvolupament
molt més important
s'ha de disposar
d'altres eines,
i nosaltres
sí que les tenim.
També el ser una empresa
que gestiona molt
l'àmbit social,
el sanitari,
però també el social,
tenim un social sanitari,
tenim treballadors,
fem la valoració
de la dependència,
fem la valoració
de la discapacitat,
fem ja activitats
pròpies
del Departament
d'Acció Social,
per tant,
som una empresa...
Tenim recursos propis
com a empresa,
per aquests circuits.
I estem en
les dues vessants,
la sanitària
i la social,
i per tant
podem establir
línies de contacte
entre les dues àrees.
I en general,
què suposarà
aquest canvi de gestió?
Pels usuaris
i per les persones
que hi treballen
i pel mateix servei?
El primer que li ve
al cap a l'OIEN
és,
home,
hi haurà més recursos?
És allò
que es pregunta sempre.
nosaltres com a empresa
el que ens dediquem a fer
sobretot és
intentar
gestionar
un servei públic
de la millor manera possible,
o sigui,
amb la màxima eficiència
dels recursos
que disposem.
I evidentment,
des de dintre de l'empresa
es posaran
tots els recursos
que disposem
com a empresa
al servei del cas
per millorar-lo.
Ja ho hem començat
a fer amb algunes línies,
sobretot
sistemes d'informació,
millorar
la part tecnològica
del cas,
introduir
algun tema
de programari,
petites coses
que sí que milloren
la feina
i permet
que sigui
una mica més eficient.
I després,
també,
implicar-nos
en el propi
desenvolupament d'això.
Tarragona,
el camp de Tarragona,
ha tingut uns creixements
poblacionals
molt importants.
Això no es podia preveure,
però ha estat així
i, per tant,
s'han de desenvolupar
més
totes les línies
de programes
assistencials
que té
el camp de Tarragona.
I amb aquesta línia
treballarem
i la implicació
de l'empresa
és màxima
perquè,
com ja t'he comentat,
és una aposta
estratègica
d'empresa.
No és simplement
agafar
una voluntat
de la Generalitat
i de l'Ajuntament
de veure la possibilitat
de major desenvolupament,
sinó creure totalment
en què és la via
per implementar
un desenvolupament
molt més important
d'aquest servei
pel ciutadà.
Home,
tot és esperar,
tot i els temps
que corren,
que tots som conscients
i m'imagino
que prou responsables,
el que sí
es manté
el que hi ha
i fins i tot
s'intenta modificar, no?
Ara ja s'ha fet
una millora important,
una millora important
en dotacions
que podíem fer
en un moment inicial
i després,
conjuntament
amb el mateix equip,
anirem estudiant
i anirem elaborant
un pla funcional
i un pla de desenvolupament
que permeti
encara millorar
la unitat que tenim
i fins i tot
plantejar
desenvolupaments
territorials posteriors,
en aquelles zones
on hi hagi hagut
un increment
de població
i de demanda
important
que permeti
plantejar-se
la situació
d'un altre punt
d'atenció directa
més proper
al ciutadà.
Físicament
es mantindran
aquest mateix espai?
Sí,
físicament estem
al mateix espai,
és un espai
que és...
Coneixent els casos
que hi ha a Catalunya,
és un espai
molt decent
i que està molt bé,
té unes possibilitats
de millora,
evidentment,
i la banca ho sap,
d'ampliar despatxos
o d'ampliar
algunes zones
i l'empresa també
disposa d'espais
i amb el qual
sempre podrem
plantejar projectes
de futur
en aquest àmbit,
que és millora
d'espais,
millora d'estructures,
etcètera,
que són les parts
que podem iniciar
ara mateix.
Quines penseu
des de les vostres
perspectives diferents,
des de les responsabilitats
que teniu,
quines dirien
donada la circumstància
i aquest escenari
que són les prioritats
d'aquest servei?
Jo diria
que és
augmentar-lo,
ampliar-lo,
és dotar-lo
de més professional
que la demanda
ha anat creixent
en els últims anys
i en recursos
som els mateixos
que fa,
no,
ara actualment
comptem amb alguna
persona més,
però bàsicament
som els mateixos
que fa 15 anys
i llavors això
ja podem donar,
és a dir,
som persones
que estem molt preparades
que podem oferir
programes nous
i que en tenim ganes
però que ens falten
hores per poder-los
implementar,
com són programes
de grups de cocaïna
que potser donaria,
estem mirant ara
la manera de retallar
la llista d'espera
que actualment
és llarg,
és de dos mesos.
parlaves de programes
de cocaïna
que en un determinat
grup poblacional
d'una certa edat
doncs diguem-ne
que es manté
amb força,
no?
que es manté com la segona
droga de demanda
de tractament.
La primera continua
sent l'alcohol,
l'any 2008 va ser
l'heroïna,
curiosament l'heroïna
ha anat pujant
i aquest any
no,
sembla que està
estabilitzada
aquesta demanda
i torna a ser
la cocaïna.
I he notat també
un increment,
abans ho tocavem així
de reguitzell,
el tema del cànnabis
i una miqueta
a cavall
amb el canvi
que hi ha hagut
també legislatiu
o normatiu
que se li dona
l'opció
al jove
de fer el curset
o paga la multa
davant del dubte.
Sí,
doncs nosaltres tenim,
bueno,
tots els casos
tenen aquesta possibilitat,
és a dir,
que segons la llei
orgànica
1 barra 92
ofereix la possibilitat
d'aquella persona,
aquell jove
que ha estat
sancionat
administrativament
per un consum
o tenència il·lícita
de substància psicoactiva
a la via pública
pugui
aderir-se
en un tractament
en lloc
de pagar la multa.
Llavors,
evidentment,
els joves,
com bons coneixedors
de la ciutat
i els recursos
de la ciutat
estan venint.
Ara, clar,
aquesta llei
fins ara
qui tenia la competència
de sancionar
els Mossos d'Esquadra,
ara des de l'Istiu Passat
ho ha agafat
la policia local
i, bueno,
s'estan notant
un increment...
Us deriven,
us deriven molt.
El que passa
és que ningú es pensi
que això ho podran fer
tota la vida,
vull dir,
fas el curs
però arriba...
Això té un tope.
No,
dos vegades
com a molt.
I a la tercera
pagues la multa.
Has de fer l'ascensió.
A més,
a veure,
que no és un tràmit
purament legal,
vull dir,
hi ha molta gent
que deixa de consumir
i hi ha gent
que vol iniciar tractament,
és a dir,
que això
no només és una qüestió
de tràmit
perquè entreguem molta...
No, no,
que alguns que fan
el cursari tot el temps.
Els fem treballar,
els fem treballar
gratuïtament.
I alguns ho deixen,
afortunadament,
d'altres poden ser reincidents.
Bastants,
potser que parlem un dia
més específicament
del treball tècnic
que es fa des d'aquesta unitat.
Sergi Camacho,
prioritats,
ha fet un plantejament
molt general,
però si ho poguéssim
concretar una mica,
prioritats així,
potser és prematur parlar-ne,
però vaja.
Jo,
tot i que és
una visió diferenta,
comparteixo
el que diu la Blanca,
que és,
primer,
actualitzar
els serveis
que tenim
ara mateix,
posar-los al dia,
millorar-los,
que disposin
de les últimes tecnologies
perquè l'eficiència
de recursos
sigui més gran,
i que jo crec
que d'això
en podem treure una mica,
però després,
després,
plantejar-se
quina és l'actualització
del servei
que estem donant.
Tenim un increment
de demanda
que està estudiat
i està sobre la taula,
un increment poblacional,
un increment
de població immigrant,
etcètera,
unes marginalitats
que produeixen
increments de demanda
en aquest tipus
de tensions,
que això s'ha de posar
sobre la taula,
tot i que els moments
són difícils
i no hi ha recursos
per posar tot,
però sí que s'ha de conèixer
i implicar
a les administracions
perquè això
es vagi actualitzant.
I ja dic
que és una actualització
de contracte necessària
vistes les dades
que tenim sobre la taula.
I la nostra prioritat
és aconseguir
aquesta actualització
dels recursos
per millorar el servei.
Doncs anirem parlant
de la millora
i del dia a dia
d'una entitat,
d'un agent sociosanitari
de la ciutat
que mirant, mirant,
hem vist que ja té
una història
d'un quart de segle
aquí a la ciutat de Tarragona.
Que Déu-n'hi-do.
Moltíssimes gràcies,
Sergi Camacho,
gerent de l'empresa pública
de gestió i prestació
de serveis de salut.
Gràcies per venir avui.
Gràcies a tu per convidar-nos.
I Blanca Carcoler,
moltíssimes gràcies
per ser aquí
i continuarem parlant,
com deia.
Bon dia.
Com vulguis, gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.
Adéu.