Setmana Santa, a Tarragona Ràdio.
Tot seguit els oferim la retransmissió en directe de la processó del Sant Enterrament.
Cordial salutacions, amics de Tarragona Ràdio, a punt ja de fer aquesta retransmissió des del Palau de l'Arcabisbat de la processó del Sant Enterrament.
Una transmissió que enguany també compartirem amb els companys de Canal Català Televisió de Tarragona.
I aquí també tenim una presència que és gairebé habitual, tradicional, en aquest inici de les processons del Sant Enterrament.
És el senyor Arcabisbe.
Senyor Arcabisbe, ja són uns quants anys, no?
Són uns quants anys.
Bueno, voldria en primer lloc saludar tothom que està escoltant la ràdio, veient la televisió.
De veritat que per mi és un moment emocionant.
Saludo especialment els que no us podeu, voldríeu estar a la processó i no podeu, per malaltia, per impossibilitat o perquè esteu treballant.
Doncs, feta aquesta tel·lustració, sí que us diria que per mi és com si fos la primera vegada.
Notaix emoció, ja se senten els tambors, ja se senten els armats que estan arribant i veus la gent nerviosa.
I tots estem amb ganes de veure ja arribar aquesta gran processó de la Setmana Santa de Tarragona.
Senyor Arcabisbe, avui diríem que culmina tot un procés penitencial, un procés que, dissoltadament, també està patint l'Església aquests dies, oi?
Sens dubte, està patint i hem de dir amb fermesa, condemnem absolutament.
També jo penso que és moment de demanar perdó per el que s'hagi fallat i les coses que no s'hagin fet bé.
i demanem al Senyor que ens ajudi per poder fer millor les coses.
A la vegada, penso que hem d'apoyar totalment el Sant Pare.
Senyor Arcabisbe, la processó ja s'està tensant aquí al nostre lloc de retransmissió.
Una última pregunta.
Què desitja pels tarragonins a les vistes de la propera Pasqua?
Jo penso que sempre desitjo el mateix, no?
que entenguin el que significa que Jesús ha ressuscitat, que Jesús ens donarà la pau i l'alegria, ens donarà el goig.
I voldria que tots aquests que estan patint avui dia, per l'atur i per tantes desgràcies, poguessin trobar també l'esperança.
Perquè la resurrecció ens parla d'això, d'esperança.
Moltes gràcies, senyor Arcabisbe.
I, Núria, tornem a la connexió dels nostres estudis de Tarragona Ràdio,
a l'espera que ja estan a punt pràcticament d'entrar aquí a la plaça,
de reemprendre llavors ja definitivament aquesta connexió aquí amb els estudis centrals.
I, Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
I, Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
I, Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Núria, tornem a la connexió de Tarragona Ràdio.
Els estem oferint la retransmissió en directe de la processó del Sant Enterrament de Tarragona.
Bona tarda, amics de Tarragona Ràdio.
Bona tarda, amics de Canal Català Televisió.
El saludem des del Palau Arquebisbal de Tarragona
en el moment en què els armats estan fent ja les seves passanes
aquí davant del balcó principal
on el senyor arquebisbe està veient aquesta processó
acompanyat del vicari general, mossèn Quim Fortuny
i també del capitular mossèn Norbert Miracle.
Els armats estan fent les seves passades aquí al Pla de Palau
amb una nit realment esplèndida.
El saludem a Didac Bertran aquí al micròfon,
al control tècnic per la ràdio Joan Maria Bertran
i també a Ivan Roig a la realització de la Canal Català Televisió.
Pels estudis centrals de Tarragona Ràdio
tenim la nostra companya Lúria Cartanyà
i naturalment tenim tot a l'estol de càmeres, etcètera, etcètera,
que fan possible que els oïdors que ens estiguin escoltant
hi haurà també els telespectadors que puguin veure aquestes magnífiques imatges
que està servint Canal Català Televisió a Tarragona.
Això és una col·laboració conjunta entre aquests dos mitjans de comunicació social
i el Departament Diocesà de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Els armats van fent les seves passades.
Recordem que els armats pertanyen a l'entitat que organitza aquesta processó,
que és la reial i venerable congregació de la Puríssima Sang de nostre Senyor Jesucrist.
És una processó ja multicentenària
i els armats és gairebé la seva sintonia.
Podríem dir que aquesta guàrdia romana
és la que té la missió d'obrir la processó
i que abans d'aquesta procedeix a la recollida dels diferents misteris
com ja saben els amables suïdors de Tarragona Ràdio
que s'ha fet en aquesta tarda.
Recordem que aquest acord actualment consta de 42 membres.
L'any 58 es va produir el canvi del vestuari dels armats
i la reforma dels vells que eren uns vestits que dataven del 1940.
Cal dir també que actualment l'Asang està estudiant la possibilitat
de fer una nova reforma del vestuari d'aquests armats
per adequar-lo més a la veritat històrica.
Podem dir que actualment el seu vestuari,
ja ho veuen els amables telespectadors,
però evidentment els uïdors no ho poden veure.
El vestuari, com dèiem, consta de sandàlies,
de les mitges blanques, d'una cuirassa,
també d'un escut portat a l'esquerra, de metall daurat,
llança a la dreta i un casc.
Els soldats porten la capa vermella
mentre que els músics la porten blanca.
el plomai dels soldats és vermell
mentre que el dels músics és blau.
A més a més, aquests músics i soldats
van acompanyats per quatre portants datxes.
la composició de la banda, ja ho saben els amables telespectadors,
i també els nostres uïdors,
està formada per quatre atabals i un tocador de bifa,
que és aquesta mena de trompeta que de tant en tant sona.
Els encapsala el capità Manalles,
que durant molts temps va ser un personatge realment integrat aquí a la ciutat,
com, per exemple, podia ser el senyor Fornós, en Pau Raposi,
o el senyor Salvador, també en Pau Raposi.
El Manalles ha arribat a donar nom a aquelles persones que els agrada manar una miqueta massa,
i per allò dels que van al davant de tot.
La processó està entrant aquí, amb el Pla de Palau,
i ara ja sentim el so de les matraques,
que acompanya la bandera negra de la Puríssima Sang.
Va acompanyada per diversos congregants,
i el so aquest de les matraques també és gairebé també una mica l'inici de la processó.
Si la sintonia és el toc dels armats,
el toc d'atenció de les matraques és ep, que ara ve la processó.
Això de les matraques, com saben els amables oïdors i telespectadors,
és un instrument de fusta, d'una gran sensibilitat,
que s'usava antigament durant els dies de dijous i divendres sant,
quan no podien tocar les campanes.
els deixem uns instants perquè puguin sentir aquest so tan característic,
tan tarragonida als nostres armats.
no hi haumà.
Taps.
Taps.
Taps.
Taps.
Taps.
Taps.
Taps.
Taps.
Taps.
Taps.
Taps.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
després seguiran els antics alumnes.
Recordem que aquesta transmissió és una gentilesa de Canal Català Televisió
conjuntament amb Tarragona Ràdio
amb la col·laboració del Departament de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivisbat de Tarragona.
Gràcies.
Com dèiem, està a punt de fer l'entrada, de fet ho està fent en aquests precisos instants,
a l'associació La Salle.
El col·legi de Salle, antigament anomenat dels germans de les escoles cristianes
i també del Segredat Corc, ha tingut d'ençà la seva implantació a Tarragona
un paper molt important a la processó del Sant Enterrament.
Encara veiem en imatge el pas del Sant Sopar.
i en aquests moments els companys ens estan ensenyant, els companys de Canal Català,
la magnífica safata que és una obra del gran artista tarragoní Joan Blasquez.
Els nostres companys de Canal Català, ho diem pels nostres buïdors de Tarragona Ràdio,
ens estan ensenyant com aquest misteri del Sant Sopar està enfilant ja al carrer del claustre.
ara ha fet una aturada, perquè la veritat és que és un indret tan estret
que realment s'han de prendre unes mesures, diríem, una mica exactes
per no tindre alguna topada amb les parets.
La Salle, molt coneguda amb la seva denominació popular castellinitzant dels hermanos,
és una entitat acadèmica que ha participat a la processó d'ençà el 1907.
De fet, però, la Salle té dues vessants en aquesta aportació a la processó,
com dèiem abans, la dels alumnes i la dels antics alumnes.
Els primers acompanyen a l'oració a l'hort i els segons al misteri anomenat Batlleu i Pregueu.
Abans de la guerra, aquests darrers acompanyaven la traïció d'ajudes de l'escultor Llimona,
que es va perdre dissoltadament en aquella fullídia incuroclasta que es va esclatar l'any 1936.
La processó s'ha aturat aquí a Pla de Palau, fa una miqueta d'aire, no gaire.
De fet, és una mica baixa i és molt mal que aquests dies de Setmana Santa faci una mica de fresqueta per anar-li fred.
I també a l'aire, moltes vegades, és un acompanyant realment molest de la processó.
Antigament, quan les atxes eren de cera, els arreglaradors portaven una mena de cinteta
de la que penjaven unes tisores que permetien tallar el bler, el que vulgarment dèiem els cremallots,
per evitar que allò es cremés incontroladament.
S'ha fet el silenci després que aturessin la banda de tambors del gremi de Marejans
i els alumnes de la salle estan aturats davant de la palau.
I aprofitem la vinentesa mentre estem contemplant la imatge que ens ofereix la realització de Canal Català
d'explicar-los una mica com va vestida els alumnes de la salle que veiem ja allà en el fons,
ja enfilant també el carrer de Sant Pau, els primers membres d'aquesta associació.
La indumentària és una vesta morada amb punys i pitrera de vermell,
amb la gola blanca i el cinturó o el cordó vermell.
Per la seva banda, els marejans, com poden veure vostès, porten la túnica negra
i un escapolari blau, un escapolari que simbolisa també les aigües de la mar.
L'itinerari d'aquesta processó del sant enterrament ha sofert al llarg dels temps diversos canvis importants en el seu recorregut urbà.
En el seu origen, per exemple, en el segle XVI, sortia, com ara, de la plaça del rei
i passava pels carrers de la Portella, de Granada, passava per aquí també davant del Palau Arquebisbal,
al Pla de la Seu, baixava per les escales de la Seu, seguia pel carrer Major, tombava pel carrer La Nau i tornava a Natzaret.
De fet, va sofrir limitacions imposades per vicaris generals i arcabisbes que la volgueren escurçar per diversos motius.
i ara, mentre s'arremprèn la marxa d'aquesta processó, podem dir que a finals del segle XVIII
va passar ja per la plaça de la Font i també a inicis del segle següent ja transitava per la Rambla Vella.
De fet, a mitjans del segle XIX, la processó va patir les dificultats del seu pas per la volta d'en Salvi,
al carrer de les Escrivenies Velles, que encara en el retom, ara no hi ha la volta,
però sí que hi ha un tomb bastant acusat, que és el que connecta el carrer del claustre,
amb les Escrivenies Velles, que complica bastant l'existència dels portadors dels misteris.
Llavors, a l'any 1886, la processó incorpora la baixada de Misericòrdia
i passa per primer cop per la Rambla Nova.
Cal dir que, en cas de seu vacant, com que no hi havia arcabisbe en aquests casos,
la processó no tenia que passar per davant del Palau Arcabisbal,
ni, per tant, pels carrers de Sant Pau, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre,
ni Escrivenies Velles, encara que aquesta norma no hagi estat contemplada
en aquest passat segle ni en l'actual.
En aquests moments, en el cloquer de la catedral,
està sonant les 9 del vespre.
La processó va seguint el seu pas.
Van els membres de l'Associació d'Alumnes de la Salle
amb la seva indumentària habitual
i també amb la cua desplegada,
que és tret tan característic de la processó del divendres Sant.
Un element, la cua,
que gairebé, us haríem dir,
que és propi d'aquesta ciutat
i que si n'hi ha algun altre
que porta aquest complement del vestuari
és per imitació de Tarragona.
Amb altres poblacions, ja ho saben vostès,
Andalusia, per exemple,
no porten aquest editament,
com ho veuran o comprovaran
quan passi la confraria dels andalusos,
és a dir, del nostre pare Jesús del Bon Amor,
com la Virgen de l'Amergura i Sant Juan Evangelista.
Veiem com passa la Junta Directiva
amb mossèn Josep Masdeu,
amb la Junta dels Acompanyants del Sant Sopà.
els membres de les diferents agrupacions
que desfilen en aquest divendres Sant de reunir,
ara són a la repetició dels del rellotge de la catedral,
porten el que normalment es diu atge.
Això, abans se li deia brandó,
o també anomenat blandó,
que és un gran siri amb un bleu únic,
de cruix considerable per dur a les processores.
També hem de tindre en compte
que en la processó hi havia el brandó i l'atxa.
L'atxa és més grossa,
és una mena de siris llargs i gruixuts,
de forma quadrada,
que aquests porten quatre blens,
que són, i per tant,
de majors dimensions que els blandons,
i es van dur a la processó fins a l'any 87.
Els blandons, la diferència estava
en què eren de l'ús pels aspirants
o les seccions infantils
de les diferents associacions,
a diferència de les atxes,
que eren pels seus congregants o confrares,
es diuen raó del pesto.
Actualment, tant l'atxa
i també el brandó
han tingut en desús.
Primer va desaparèixer l'atxa,
i va deixar la més rastra de cera,
i posteriorment el brandó.
En aquests moments,
passa davant del balcó presidencial
del Palau de l'Arcabisbat,
des de l'on segueix,
és el processó d'un senyor
Joan de Pujol Balcells,
d'Arcabisbe Metropolità de Tarragona
i Primat,
el títol exacte és Primat de les Espanyes,
i es passen
als membres
de l'associació La Salle
que acompanyen
el pas
de Jesús Cristo
en l'oració
a l'or de Getsemaní.
Per cert,
el pas
presenta
una gran branca
d'olivera,
gairebé un'olivera,
que cada any
es renova.
A més a més,
està decorada
amb plantes
i canes
de la nostra terra,
perigoles,
romanis,
etc.
passada davant
la Junta
de l'Associació La Salle.
I recordem
que aquesta transmissió
arriba amb vostès
en directe
per Gentilesa
de Tarragona Ràdio
i Canal Cabalà
de la Visió
que,
juntament
amb el Departament
i Ossessà
de Mitjans
de Comunicació
de l'Escrevisbat
de Tarragona,
fa arribar
fins a vostès
aquestes imatges
i aquests sons
tan característics
del divendres
sant tarragoní.
de l'Escrevisbat
La visió
d'aquest
misteri
de l'Hort
de Jetsamaní
ens fa pensar
en un fragment
de l'Evangeli
que no té res a veure
amb la Setmana Santa,
però sí que parla
una mica
de l'actitud
dels homes.
Hi ha un fragment
de Sant Marc
que parla
que l'Escrevisbat
va prendre
a Pere,
Jaume i Joan
i els dugué
tots sols
dalt d'una muntanya
alta
i es transfigurà
davant d'ells.
Els seus vestits
es tornaren
fulgurants
i eren tan blancs
que cap tinturer
del món
no hauria pogut
blanquejar-los així.
Se'ls aparegué
a dies
amb Moisés
i conversaven
i conversaven
amb Jesús.
Llavors,
Pere
va dir a Jesús
Rebí,
que n'estem
de bé aquí dalt
i farem
tres cabanes,
una per a Bós,
una per a Moisés
i una altra per a Lies.
No sabia pas
què dir
desglaiats
que estaven.
Llavors,
es formà
un núvol
que els cobria
i del núvol
estant
va sortir
una veu.
Aquest
és el meu fill,
el meu estimat,
escolteu-lo.
Immediatament,
mirant al seu voltant,
ja no veien
ningú més,
sinó Jesús
tot sol
amb ells.
La nit
del dijous
al divendres sant,
a Jets de Maní
gairebé l'escena
es repeteix
en quant
al nombre
de personatges
però
en un sentit
totalment diferent.
Jesús
està sol,
té davant
de ser
el calce
d'amargura
que ha de veure.
Diu,
pare,
si és possible,
aparteu de mi
aquesta calça,
però facis
la vostra voluntat
i no la meva.
És la imatge
que ens estaven
ensenyant
els companys
de televisió
en aquests moments.
El cert
és que,
com després
hem vist
en uns instants
amb el misteri
del
batlleu
i pregueu,
Jesús
havia estat
acompanyat
per tres
dels seus apòstols.
Però,
si en aquella ocasió
li parlaren
de
que més
estar aquí,
podríem fer una
cadavana
per
quedar-nos-hi.
Doncs,
en aquesta ocasió
estan adormits.
Jesús
està sol
i cada vegada
que se tança
amb ells
els troba
adormits.
Després,
la cosa
encara serà pitjor.
Fugiran.
És una mica
el que fem
sempre
els humans.
Que Jesús
carregui
amb la creu
i que s'ho faci sol.
Nosaltres
que no ens hi emboliqui.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
els meus companys
de Canal Català
de Televisió
van simultanejant
imatges
dels dos
passos
de l'associació
dels alumnes
i dels antics alumnes
de la salle.
unes
que hem dit
de l'oració
i l'altre
és el batlleu
i pregueu.
Potser seria
una miqueta
massa
demanar
que els amics
que els amics
que els amics
o els espectadors
que si tenen
un exemplar
del nou testament
o de la Bíblia
segueixin
aquesta
de processó
amb ell a les mans.
Per exemple
l'Evangeli de Mateu
el número 26
capítol 26
verset 36
i el de Marc
capítol 14
verset 32
està descrit
el tema
de Jesucrist
en oració
a l'or de Getsemaní.
Getsemaní
el tema
de l'altre
el que estem veient
ara en imatge
precisament
vol significar
quan Jesús
es dirigia
als tres apòstols
Pere, Jaume
i Joan
i els digué
batlleu
i pregueu
per tal
que no caigueu
a la temptació.
Això ho trobaran
qui vulgui
seguir-ho
a Mateu
26
41
a Marc
capítol 14
verset 38
i a Lluc
21
verset 36
i també
el capítol 22
verset 46
El silenci
en aquesta part alta
de la ciutat
es manté
com més
hi ha tradició
en el divendres sant
a Tarragoní
caracteritzat
per la seva seriositat.
Abans
hem sentit
els compassos
interpretats
per la banda
de música
de Paúls
un dels clàssics
ja en aquest
divendres sant
a Tarragoní.
De fet
cal dir
que
agrupacions musicals
sigui en forma
de ministrés
o sigui
en forma
de bandes
sempre n'hi ha hagut
a la
processó
del divendres
sant
a Tarragoní.
una processó
que segons
Salvat i Bové
precisament
en guany
se celebraria
el seu
460 anys
perquè
segons
aquell historiador
que va ser
cronista
de la ciutat
el darrer
abans
de l'actual
senyor
Josep Maria
Sabater
doncs
segons
el doctor
Salvat i Bové
la processó
es va celebrar
per primer cop
a l'any
1550
no obstant
en opinió
del doctor
Josep
Sánchez
Real
de processons
se'n celebraven
ja abans
ja que
la catedral
disposava
d'improperis
robes
i altres
objectes
litúrgics
que només
s'utilitzaven
per
Setmana
Santa
el cert
però
és que
aquell any
de 1550
la SANG
va començar
a organitzar
la processó
com que ho tinc
fent
els nostres dies
i
que
per poder
assolir
aquesta fita
va sol·licitar
el dia
31 de març
el capítol
catedral
la cessió
dels
improperis
o bituperis
com es deia
aleshores
de la catedral
segons sembla
segons
els indicis
marquen
aquesta cessió
només es va fer
per aquell any
així
el dijous
sant
un 3 d'abril
imaginin-se
les dades
quasi
avui estem
a 2 d'abril
de l'any
1550
és la data
de la primera
sortida
de la processó
del sant enterrament
de Crist
que va ser
la primera
de Catalunya
i una
de les primeres
de tot l'estat espanyol
segons
Salvati Bové
seguint
aquest historiador
ens assabentem
també
que hi assistiren
a l'exe homo
els penitents
amb els improperis
els disciplinants
amb bàbit blanc
i l'escut
de les cinc llagues
el crucificat
i la verge
de la soledat
el dia 24
d'octubre
d'aquell mateix
1550
i dins
del procés
constitutiu
de la sang
els procuradors
de la congregació
van comprar
la casa veïna
a l'església
que va passar
a ser
el domicili social
de l'entitat
fins als nostres dies
i en aquests moments
passa
davant nostre
davant d'aquest punt
de retransmissió
també davant
del
Palau
o del Quibisbal
la confraria
de pescadors
és
la confraria
com els marejans
es remunta
històricament
a finals
del segle XIV
tot i que
es consolida
diferenciant-se
dels marejans
a partir
dels anys
50
el nom
del pas
al qual
l'acompanya
és
el de
l'empresonament
i
més
concretament
la presa
de Jesús
també se'l coneix
com
el prendiment
de Jesús
o el petó
d'ajudes
és una obra
que va
tallar
l'artista
Jaume Satorres
a l'any
1956
veiem
com passen
també
els membres
d'aquesta
confraria
que porten
el seu
indumentari
tradicional
es diria
la túnica
grisa
i el seu
estacolari
blau
l'escut
si ens els ofereixen
els amics
realitzadors
de Canal Català
podran
veure
que
porta
una àncora
amb una creu blanca
s'ha fet
el silenci
les imatges
de Canal Català
amics
de
de Tarragona
Ràdio
ensenyen
en aquests moments
el balcó
principal
del Palau
de l'Arcabisbat
des del qual
el senyor
arcabisba
Monsenyor
Jaume Pujol
acompanyat
dels
capitulars
i vicari general
un d'ells
mossèn Joaquim
Fortuny
i d'un altre
capità
un vicari
perdó
un altre membre
capitular
que és
mossèn
Norbert Miracle
que és el rector
del seminari
interiocessà
del seminari
major
interiocessà
estan
presenciant
el pas
d'aquesta
processó
a l'espera
de ser
convidats
a juntar-se
amb ella
que és un moment
que també
és força
tradicional
quan
el prefecte
de la sang
s'atençarà
per convidar
el senyor
arcabisba
a que prengui
part
d'aquesta
processó
veiem
el mossèn
Raimon
Mateu
que és
el conciliari
d'aquesta
confraria
acompanyada
del senyor
Esteve
Budesca
esteve
Budesca
aquest pas
és
molt emotiu
amb molta força
es veu
la imatge
de Judas
amb la seva
bossa
de monedes
mentre
Pere
dona
un cop
despasa
a Malcus
i li talla
l'orella
això
amb presència
d'un soldat
més aviat
indiferent
a tot aquest drama
que està
succeint
amb
Fins demà
��
Gràcies.
Gràcies.
El pas de la presa de Jesús ens porta a reflexionar sobre un tema sempre punyent, el de la llibertat.
Curiosament, aquí l'únic lliure és precisament el pres.
Ell sap què és el que està passant.
Ell s'ha ofert lliurement per això, per ser protagonista d'aquest drama.
En canvi, Judas no, Judas és presoner.
Com ho és Pere? Com ho és el soldat que acompanya aquesta escena? Com ho és Malcos també?
Som lliures, nosaltres?
La llibertat és el bé més preuat que tenim.
Però, inconscients de nosaltres, perdem ben sovint aquest do i esdevenim esclaus de comportaments tirànics.
Com són els comportaments o esclavatges de la moda, del mòbil, de l'ordinador, del cul del cos, del sexe, del joc, de l'egoisme...
Sí, podem ser lliures, però a quin preu?
A costa de l'autèntica llibertat? A costa de la llibertat i de la pau d'esperit?
Com dèiem, Jesús és l'home lliure per antonomàcia.
El desert ja va aprendre a superar els artificis del poder, de l'èxit, del consumisme, del maligne.
Després, fruit de la vivència de l'autodomini, va començar a predicar la bona nova de Déu i va dir a la gent que s'havia de convertir, que s'havia de canviar de xip.
Que no podia servir a Déu i al diner i Judes no el va entendre, com tampoc l'hem entès nosaltres.
També va dir que no es pot ser esclau ni del temple ni de les prescripcions rituals.
Aquest podria ser el cas de Malcus o de l'indiferent soldat que acompanya aquesta escena.
No es pot considerar, tampoc, com a Déus, allò que només són mitjans per a viure.
Tampoc els podem deixar portar per la follia, per la ira, que és el que li va passar a Pere.
Aquí veiem la figura de Malcus.
L'Evangeli també es parla que Jesús va guarir amb aquest sorbent del temple.
I va renyar a Pere dient-li, amaga l'espasa, perquè a qui ferro mata, a ferro morirà.
Qui espasa mata, espasa morirà.
Els companys de Canal Català Televisió ens estan oferint unes magnífiques imatges d'aquesta processó del divendres sant tarragoní.
i veient aquestes imatges que, com deien, és una autèntica catequesi caminada.
i veient tot aquest procés de la passió, llavors, un pensa que si hi ha unes paraules en els quatre evangelis
que resumeixen la grandesa i la bondat de Déu, són sens dubte aquestes.
Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill, perquè no es perdi ningú dels que creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
i ara comencen a destinar per aquí, al Pla de Palau, els aspirants de la Congregació de la Sang.
En el seu antecedent són els anomenats Fedrins Menestrals, datats mitjans del segle XVIII,
però amb el nom actual d'aspirants es constitueixen el 1904.
El seu número d'associats, cal dir que va inclòs dins el total de la Sang.
Acompanya, des de sempre, el pas de la flagelació, anomenat també popularment dels assons.
L'artista és l'empostí Innocensi Soriano Montegut, i aquest misteri data de l'any 1947.
Mentre veiem com s'allunya el pas de la presa de Jesús, passa a la banda de tambors dels aspirants,
que porten la seva túnica negra amb la gola blanca i la cinteta negra que la subjecta al coll.
Si els amables oïdors, com dèiem, tenen un nou testament a mà,
que poden buscar a l'Evangeli de Marc, capítol 15, verset 15,
també amb el de Lluc, capítol 23, verset 16,
o el de Joan, capítol 19, verset 1,
l'explicació del tema d'aquest misteri,
que és que abans de la crucifixió,
Jesucrist va ser submès a la flagelació.
Precisament, enguany, m'ho he dit l'any que ve,
durant tot aquest període de temps,
a partir d'aquest mes de juny, hi haurà unes peregrinatges a Turí
per contemplar una suposada relíquia de la passió,
que és l'anomenada Sindone,
és a dir, el llençol sant de Turí,
el que va embolcallar el cos de Jesucrist.
Si aquest enigmàtic tros de tela,
que sembla que sí, que és dels temps de Jesucrist,
i a més a més porta impresa una imatge d'un crucificat i flagel·lat,
si realment és la de Jesús,
els estudiosos, els experts en medicina legal,
han arribat a la conclusió que Jesucrist va rebre 184 coetades dels seus butxins.
184 coetades amb un estri anomenat flagrum.
El flagrum eren com unes tires de cuiro,
de ombra variable, que a la punta portaven dues boletes de plom.
Aquestes boletes es queixaven la carn de la persona que era objecte d'aquest crudelíssim suplici,
i realment amb la quantitat de sots que va rebre Jesucrist,
si atenem a la descripció de la sindònia d'aquest sant llençol de Turín,
que enguany, com dèiem, es fa l'obstenció, és a dir, cada 10 anys es mostra als fidels aquesta imatge,
doncs veurem que realment era un càstig inhumà, mortal de necessitat.
Segons els estudis, Jesucrist amb allò sol ja en tenia prou,
havia d'haver mort sense dubte, i si no haguessin crucificat l'explicació que donen els experts en medicina legal
és que hauria acabat encargolant-se sobre si mateix com un safetà que arrenca el ribot de la fusta, d'una xapa de fusta.
La pèrdua de sang és tremenda, cada fuetada és una sotregada al cor que acaba patint la sang una greu fibril·lació,
a més a més, cada fuetada representa un salt al cor, una sotregada que dona encara, a part de les tralls físics,
és a dir, de les esqueixades de la sang, és el que fa realment horrible aquest suplici.
Sembla ser que aquest tipus de suplici era, diríem, reglamentari abans de tota crucifixió.
El que passa és que Jesucrist va ser objecte d'una flagel·lació diferent.
Primera, que no estava siguent flagel·lat per botxins jueus, que haguessin hagut de marcar els 39 sots menys un,
i llavors l'aflagel·laven romans. Per tant, vol dir que aquests no tenien límit.
Què vol dir això? Doncs que allí es van ensenyar Jesucrist d'una manera terrible.
Però, això sí, l'especialitat dels botxins consistia en evitar colpejar la regió del cor
per evitar que la sotregada fos excessivament forta i el reu se'ls quedés allí a la columna.
En molts casos així es passava. Aquest no va ser el cas de Jesucrist.
Llavors també una diferència de la flagel·lació que va rebre Jesucrist abans de la seva crucifixió
és que els reus habitualment eren flagel·lats camí del lloc on s'havia d'efectuar l'ejecució.
En canvi, aquest no, Jesucrist, va ser objecte de la flagel·lació dins el palau del governador, en un dels patis.
L'obra d'Innocència i Soriano Montagut és una de les més comprenedores impressionants del divendres Sant Tarragoní.
Es veu els ulls, el posat d'odi, la bestialitat dels que flagelen Jesús, la indiferència del militar que presenci a l'escena i el patiment de Jesús.
Després, ara en aquests precisos instants, està passant davant nostre la imatge del Jesús pensatiu després de la flagel·lació,
que és el motiu del misteri que transporten els confrades del Cristo del Buen Amor i Nuestra Senyora de la Mergura com Sant Juan Evangelista.
Si l'estètica del pas del Jesús flagel·lat meditatiu després del cruel càstig que havia patit,
l'estètica de la Mare de Déu acompanyada de Sant Joan Evangelista, per tant, hi ha la més pura tradició.
d' Cocaacopla
de Sant Joan Evangelista
d'un pavent
à
Bona nit.
Està caient la nit aquí al Pla de Palau, aquesta nit que presideix la lluna de Nissan, el mes en què van succeir aquests fets.
Que marquen el principi de la nostra redenció.
Com dèiem abans, si hi ha unes paraules en els quatre evangelis que resumeixin la grandesa i la bondat de Déu, són aquestes que Déu va estimar tant al món que va donar el seu fill.
I en aquestes paraules també rau el fonament de tota la vivència cristiana.
Perquè pel cristianisme la raó de tot és l'amor de Déu.
Déu no es mira al món amb indiferència, com hem vist aquell soldat romà que mirava amb indiferència la flagellació de Jesús.
Com potser mirem nosaltres amb indiferència el patiment de tants i tants germans en aquests temps de crisi, en aquests temps que dissoltadament la guerra no ha desaparegut del nostre planeta.
Que la fam continua fent estralls, les malalties, etc.
Déu no mira al món amb indiferència i encara menys amb hostilitat.
L'estima entranyablement, tant que, com hem dit, envia el seu propi fill.
Jesús és el signe de la mort infinit de Déu.
Enlairat a la creu, com veurem més tard, Jesús és l'atracció de la mort per a tota l'humanitat.
Siguin creients o no creients, siguin sants o pecadors.
Mai, doncs, no creirem prou al missatge de Jesús, allò que diu de
No vinc a condemnar, sinó a salvar.
Tot altre missatge, sigui de judici o de condemna, no respon ni a la paraula ni a l'esperit de Jesús, que és l'esperit de Déu.
El públic, presència, en silenci, el pas d'aquesta processó per aquí, per la part alta de Tarragona,
el Pla de Palau i els carrers adjacents, el carrer de Sant Bau, que és el carrer que passa la processó abans de desembocar aquí al Pla de Palau,
i després hi ha cap al Calerra de les Claustres per enfilar escrivanies velles i desembocar el Pla de la Seu per seguir la seva itinerari habitual.
Veiem el cercle bisbe com està seguint el pas d'aquestes confreries.
Ara, davant del palco principal, hi ha la imatge de la Mr. Senyora de la Margura, com Sant Juan Evangelista,
acompanyada dels germans de la Germandat del Cristo del Bon Amor, com la Virgen de la Margura i Sant Juan Evangelista,
que porten una túnica blanca, sense cua, amb una capa morada, amb faixa morada, i amb gola blanca,
també amb una cinta morada, els que van a cares descoberta.
Els que porten la caputxa, també la caputxa és de color lila, de color blanca.
Des que els misteris van a braços, es pot dir que han proliferat les bandes de tabals,
algunes acompanyades de cornetes, altres de tarotes, algunes de sacs de jamecs,
i han anat minvant, també per qüestions econòmiques,
perquè mentre les bandes d'aquestes tabals, etcètera, estan formades per germans,
confrares d'aquestes diferents associacions que desfilen al divan de Sant Arregüent,
les bandes costen més diners,
i realment les economies de les diferents associacions
no són excessivament boiants amb els acassos.
Jesús reflexiona després del cruel càstig petit.
I això era de preveure que passés això,
perquè, a mesura que s'anava enfrontant cada vegada més
amb les autoritats religioses,
Jesús era conscient del preu que hauria de pagar
per fer realitat el regne de Déu.
Tal com havia dit a Nicodem,
per atraure a tothom cap a ell,
caldrà passar per una passió ignominiosa
i una mort en creu.
Aquest, i no cap altre, precisament,
és el camí de la fecunditat del qui estima per damunt de tot,
semblantment amb el gra de blat que,
per donar fruit,
ha de ser colgat sota terra.
Els qui creiem que el regne de Déu
és com una petita llavor que creix poc a poc
i sense espectacularitat,
entenem el valor de la imatge del gra de blat
que utilitzava sovint Jesús en les teves paràboles.
No sols per significar la mort i la ressurrecció,
sinó també per conscienciar-nos
que són els petits grans de blat
gestos de joia i de pau,
de mort i de comprensió,
d'il·lusió i de perdó
els que van ser escampats al nostre entorn
i que són els que realment fecunden el nostre món.
Veiem com el president de la Diputació de Tarragona
porta la bandera principal
de la cofredia de l'esmandat del Cristo del Bon Amor
amb Nostra Senyora de la Amargura
i Sant Juan Evangelista.
La imatge ens està oferint en aquests moments
al rostre del president,
senyor Josep Poblet,
acompanyat del vicepresident,
senyor Albert Vallbè.
Recordem que aquesta transmissió
és una gentilesa de Canal Català
amb Tarragona Ràdio
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivisbat de Tarragona.
Aquesta bandera hem de rectificar,
però es tracta de la de la Germandat del Sant Exeomo,
que és el misteri que estem veient en aquests moments.
La Germandat del Sant Exeomo
té el dubte històric
de si va ser constituïda el 1868 o el 1871.
El misteri que passa ara
és una obra relativament recent.
Bé, aquest també ho és recent.
Aquest és el de la nostra Senyora de la Amargura
i Sant Juan Evangelista.
Curiosament, fa pensar que
avui que es blasma tant del jovent
i que la dona, francament,
no és que hagi assolit la plenitud dels seus drets,
és curiós que fossin precisament
aquests elements, diguem-ne,
marginals de la societat,
els joves i les dones,
qui estessin al peu de la creu
donant la cara en tot moment,
mentre els altres deixebles
devien estar amagats sobre les pedres
de por del que estava succeint.
En canvi, les dones no.
Van donar la cara sempre.
I el jove va estallir també
el peu de la creu.
de la presidència del sermendat del Cristo del Buen Amor
i ve a la senyora de la Amargura
amb Sant Juan Evangelista,
el temps que la banda de gralles
dels San Exeomo,
dels sacs de jamecs,
està aturada aquí davant del balcó principal
del Palau Episcopal.
aquí veiem
pels amables oïdors
la imatge del senyor que visva.
I aquí també veiem
la imatge
de l'exeomo,
del Jesús,
després de ser flagel·lat
i coronat d'espines,
que és presentat per Pilat
al poble
i fa la pregunta
a qui voleu?
Què voleu que en faci?
De Jesús.
I el poble,
inconscient,
com fem sovint nosaltres,
diu
crucifíc'l,
crucifíc'l.
I no solament
demanem que el crucifiquin,
sinó que fins i tot
quan ens ofereixen uns canvis
realment estranys,
canviar Jesús,
l'exemple màxim de bondat
per un lladragot,
un bandoler,
un assassí,
nosaltres
anem
i seguim
i demanem la llibertat
del bandoler,
de l'assassí
i el seguim.
I és que
potser
seguir
el lladragot,
el bandoler,
és més fàcil
que no pas
seguir
l'exemple
de bondat
que marca
Jesucrist.
Enguany,
la processó
és
molt silenciosa,
s'està recuperant
aquell antic silenci
que va haver un temps
que semblava
que anava
a desaparèixer,
però
aquest respecte
ancestral
per la processó
del divendres
san,
terraboní,
es manté
i està
arrelant.
La germandat
del san
Axiomo
assisteix
aquesta processó
amb el seu
vestuari
de sempre,
és a dir,
la túnica
negra
amb la capa
vermella.
Porten
un escapolari
blanc
i
l'escut
representa
una
la
corona
d'espines,
la canya
i la
palma
martirial.
Això
amb la
tau
de Tarragona.
Com
poden
observar
els amables
de l'espectador
en aquesta imatge
que ens ofereixen,
la realització
del
Canal Català
en aquesta
retransmissió
en directe
que els estem
oferint
des del
Pla
de Palau.
El personatge
que està
present
en
aquest
misteri
amb el que es veu
Jesús i Pilat
és un portador
de les
emblemes
militars
romans.
Aquests personatges
anaven
coberts
per lo regular
per una pell
d'animal
feroig,
normalment
un
leopard
o un
lló.
...
de Sants
____os
De Sants Acciomos n'hem desfilat uns quants per aquesta processó de l'Hivendre Sant abans del dijous.
Hi va haver un que era de l'autor Carles Moya, també hi va haver el del pare Josep Maria de Vera, l'anterior era aquest que es va estrenar l'any 56.
També sembla ser que el Sants Acciomos era el misteri més antic dels que desfilaven per la processó d'aquest sant enterrament.
La flagellació va tindre uns imitadors de les antigues processons del sant enterrament, que eren els disciplinants.
Eren uns penitents que durant els dies de Setmana Santa, i particularment amb aquesta processó,
anaven flatejant-se a si mateixos per imitar els patiments de Jesucrist.
Anaven amb la cara tapada, les espatlles nues, i es anaven flagellant amb uns ramals de cordes,
en els quals a la punta hi afegien trossets de vidre o ungles de ve, per millor esqueixar la carn.
Els antics anals de la sang es conserven factures pagades a cirurgians de la ciutat
per recomposar les esquenes malmeses dels deixoplinants, com es deia aleshores.
A més a més, parlen de les pòlvores per guarir les ferides, el fil per cosir les ferides,
llavors el treball dels cirurgians, i a més a més les coquetes i el bivoc que els donaven
perquè es refessin del càstig que ells mateixos s'havien infligit.
La imatge que estem contemplant ara de l'Excelmo,
quan Pilat mostra a Jesús després d'haver estat flagellat, té un impacte realment impressionant
aquí, en aquesta part alta de Tarragona.
Els amables amics oïdors de Tarragona Ràdio no poden veure la imatge que ens han oferta
fa uns instants als companys de Canal Català de Televisió, però era de veure aquestes parets
de vella pàtina daurada servint de fons a aquesta magnífica representació escultòrica.
La columna moderna, però que representa aquella de l'antic palau de Pilat,
una d'antes que hi hauria d'haver en aquell palau, lliga perfectament amb el fons
que s'observa d'aquestes pedres centenàries que estem contemplant aquí, en aquesta magnífica imatge.
Exceomo ve d'unes paraules llatines que volen dir eus a si a l'home, i que, com dèiem,
referint-se a Jesucrist, va pronunciar Pilat quan el va presentar al poble.
A la Setmana Santa de Tarragona s'identifiquen amb la imatge d'aquest nom de la Germandat
homònima. I, en el llenguatge popular, dir que sembles un exceomo vol dir que una persona
ha patit algun accident o ha rebut algun maltracte que li ha deixat el seu rostre tot ensangonat
i gairebé irreconeixible.
Els infants que miren a la processó han sigut sempre un element realment corprenedor
per a aquesta cronista que els està parlant.
Aquesta imatge de veure els infants silenciosos, embadalits,
malgrat l'estona que fa que estan veient passar aquesta filera inabastable de germans,
de les diferents associacions, confreries, germandats que passen pels carrers de Tarragona
en aquest divendres any.
Hi ha una nota curiosa de l'any 804 que diu que la imatge de l'exceomo,
que abans era de la real i venerable congregació de la Puríssima Sang,
va ser reemplaçada per una de nova esculpida a Barcelona
i que va ser pagada per un canonge de la Seu Tarragonina,
un canonge Diego Martí.
Per cert, en aquell temps va començar el costum
que la Sang posés un lloguer a les vestes donades per pal·liar les dificultats
que suposava el seu retorn acabat a la processó
i també va fer una llista amb nom i adreça dels que els hi havia enllogades.
Que, per cert, també aquell any del 1804
la congregació va variar l'itinerari de la processó pel dijous sant
per no passar davant del Palau de l'Arcabisbe
per trobar-se aleshores la Seu Vacant,
que aquest no és el cas dels nostres dies,
sortosament.
El divendres sant tarragoní
va tindre una època que semblava que anava una mica,
allò que es diu, de cap per avall,
però la incorporació de l'element femení
va permetre una revifada que es manté fins als nostres dies.
Allà cap als anys 80 les coses no anaven gaire bé,
en canvi ara s'ha recuperat aquí aixa puxança.
Com veien, veuen aquí en la imatge que ens ofereix
que en el català de televisió
l'escut del Sant Exeomo,
que és la corona d'espines amb la canya travessera
sobre la tau que representa Tarragona.
I parlant de les dones,
els evangelis en parlen poc de les dones,
però les poques coses que ens diuen
són prou significatives
perquè ens adonem de la seva importància
en la vida de Jesús.
Un botó de mostra
és el que succeeix
en el matí del primer diumenge.
Per cert, estem veient ara l'escut
del senyor arcabisbe.
Podríem fer una petita descripció.
Porta un capell verd
amb 15 borles verdes
que són les pròpies dels arcabisbes
que són primats.
A Espanya només l'arcabisbe de Tarragona
i l'arcabisbe de Toledo
poden portar aquest tipus de borles.
Si fos simplement arcabisbe
n'atindrien 10, ara n'hi ha 15.
Llavors, l'escut
és una quarterejata nona
que vol dir la subitat
i als diferents quarters
veiem l'escut
de l'església tarragonina
la tau blanca
sobre fons marmell.
Al costat
hi ha l'escut
de Guissona
des de la població nadiva
del senyor arcabisbe.
A sota
hi ha el mar
simbolitzant pel camí
per on va vindre
Sant Pau
i en fons
d'aurat
hi ha damunt
unes tres flames
que representen
Sant Fructuó,
Sant Auguri
i Sant Eulogi
i el daurat
és un doble significat
la sorra
de l'amfiteatre
on van ser immolats
i la glòria
que es van mereixer.
I al costat
hi ha
sobre fons blau
la muntanya de Montserrat
com a signe
de la catalanitat
de la nostra
arxidiòcesis
i del nostre senyor arcabisbe
i a sobre
hi ha un llibre
que representa
Sant Pau
que va ser
qui va predicar
a la nostra ciutat
la paraula de Crist.
El lema
traduint el llatí
aquest
queudisti dove
és
el queudisti doque
és
allò de
el que heu escoltat
ensenyeu-vos.
És a dir
el que va fer
Sant
Pau
ell
no va conèixer Jesús
però va escoltar
va
a tots el que el havien conegut
va conèixer les seves
paraules
i les va predicar arreu.
I
per acabar
podem dir que a la part baixa
allí on veuen
aquestes
aquesta mena de rodona blanca
un penjoll
amb unes creus
negres
és el pali
el símbol
del metropolità.
El metropolità
és aquell
arcabisbe
que té
sota seu
uns bisbes sufraganis
unes diòcesis
sufragànies.
Actualment
les diòcesis
sufragànies
de l'arcidòcesis
de Tarragona
són les de
Tortosa
de Vic
de Solsona
Girona
Lleida
i Urgell
Fins a l'any 64
també estava incorporada
Barcelona
que actualment
fa uns
sis anys
es va
dividir
a la seva vegada
entre
Barcelona
Terrassa
i Sant Feliu
de Llobregat
i l'últim element
que es veu
en aquest escut
és
una creu
de dos
travessers
pròpia
dels
arcabismes
i dels
patriarques
perquè recordem
també
que
a Tarragona
quatre
dels seus
arcabismes
han sigut
també
patriarques
d'altres
indrets
així per exemple
hi ha hagut
dos patriarques
d'Alexandria
la famosa
ciutat egípcia
i
dos més
que van ser
al mateix temps
que
arcabismes
de Tarragona
patriarques
d'Antioquia
l'actual
Etàquia
Turquia
la ciutat
on es va
enquinyar
el mot
cristià
la paraula
cristià
es va començar
a utilitzar
per primera vegada
en aquella població
per definir
amb els seguidors
de Crist
i mentrestant
sonen
les deu
en el cloquer
de la catedral
i aquest so
de tarotes
vol dir
que
està arribant
aquí
a Pla de Palau
la germandat
del nostre pare
Jesús
de la passió
una germandat
molt lligada
als mitjans
de comunicació
social
perquè
la van fundar
el 1940
membres
de l'antiga
Ràdio Tarragona
el seu primer president
va ser el senyor
Martí
Maria
Magriniac
aleshores era el director
i llavors
formaven part
el senyor
Josep Maria Terrassa
el senyor
Marcel Riera
el senyor
Joan
Juncos de Penedès
tota una sèrie
del senyor
Josep Maria Soler
una sèrie
d'institucions
de la ràdio
Tarragonina
el pas
que acompanya
és el nostre
pare
Jesús
de la passió
o
Jesús
Camí
del Calvari
aquesta
germandat
n'ha tingut
quatre
de passos
el primer
d'ells
va ser
un
de Felipe
Coscolla
de Ribagorza
que
es va perdre
l'any 73
dissortadament
en un incendi
va ser
una cosa
lamentable
perquè
aquella talla
era realment
impressionant
fins i tot
avui dia
veient
les seves restes
cremades
encara impressiones
plena de força
després
hi va haver
o es va intentar
substituir
amb un
misteri
de talla
ja he dit
de talla
de pasta
d'olot
que
bé
era petit
honet
era prou
digne
però clar
després de l'obra
de Felipe
Coscolla
francament
allò
quedava una miqueta
així
no
cal recordar
que popularment
se'l coneixia
com el pitufo
per lo petitó
que era
després
es va cedir
amb una altra
població
i el va
substituir
l'any 93
una obra
de l'artista
ja desaparegut
mort
amb un accident
de circulació
aquí a la nostra
ciutat
l'artista
Lluís Maria
Saumells
Lluís Maria
Saumells
va crear
una imatge
en resina
va ser
contraovertida
perquè
bé
tenia aquestes
característiques
tan pròpies
de l'estil
Saumellà
amb aquelles mans
que
eren gairebé
la firma
de les seves escultures
veient aquelles mans
ja sabies
qui havia fet
l'escultura
per certa
l'any 1993
va ser
una de les
poques ocasions
que s'ha tingut
que suspendre
aquesta processó
per
causa
de la pluja
l'any passat
mig
va anar
de
mig
suspendre's
de fet
quan passava
ja
la banda
Unió Musical
de Tarragona
per davant
de Palau
va desfarmar-se
un aiguat
que realment
va dir
fins aquí
recordem
que la processó
bona part
dels membres
es van bé
de refugiar
a Palau
i
mentre veiem
el senyor
Cabisbe
i el mossèn
Joaquim Fortú
que estan
seguint
atentament
aquesta processó
abans
ens han mostrat
la imatge
del conciliari
d'aquesta
de la germandat
que precedia
el misteri
del
Cris
cap al Calvari
que era
la germandat
del San Exiomo
amb el seu
president
el senyor
Heredia
i el
conciliari
com dèiem
el pare
Mario Bonanno
el pare
relacionista
del Loreto
i ara està passant
davant nostre
el
panor
de la germandat
del nostre
pare
Jesús
de la Passió
aquesta germandat
porta
com poden veure
els aspirants
un àvit
una túnica
blanca
l'escapulari
també és blanc
el cingul
és vermell
i porten
una creu
vermella
amb unes
cines
negres
l'actual
pas
és
una talla
que
intenta
imitar
la de
Felipe
Coscolla
en quant
a l'actitud
però
amb els
trets
personals
propis
de l'autor
actual
el senyor
Amanós
que ha incorporat
un element
que no hi era
que és
la serp
que simbolitza
el pecat
als peus
del Crist
que assenyala
cap al cel
cap a la seva missió
el camí
de tots
nosaltres
gràcies a ells
podem seguir
així
ell
ens ha hagut
de salvar
perquè
ens puguem
deslliurar
de la mort
eterna
perquè tinguem
vida eterna

la bandera
principal
de la
germandat
de nostre pare
Jesús
de la Passió
el porta
la coneguda
advocada
tarragonina
senyora
Maria Mercè
Martorell
l'escapoet
les persones
van servir
atentament
el pas
d'aquest
processó
i
si al costat
es veuen
els aspirants
vestits
amb túnica
blanca
també tenim
davant nostre
uns
congregants
que porten
la seva túnica
granada
amb l'escapulari
blanc
el so
de la banda
de tambors
i de tarotes
va passant
enfilant
cap al carrer
del claustre
el misteri
de Jesús
Camino Calvari
o de nostre pare
Jesús
de la Passió
recordem
que aquesta
transmissió
és una gentilesa
de Canal Català
Televisió
de Tarragona
de Tarragona
Ràdio
i del Departament
diossessat
i mitjans
de comunicació
social
de l'Arquivisbat
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
Continuant passant
davant del palau
de l'Arquivisbat
els germans
de Nostre Pare
de Jesús, de la Passió.
Magnífiques les imatges que ens està oferint Canal Català de Visió, que sentim que els nostres oïdors de Tarragona Ràdio no puguin veure.
Realment són esplèndides aquests de racó d'aquí del Pla de Palau.
I ara passa davant del balcó principal la Junta Directiva de la Germandat.
Sembla que les dues hores de transmissió ja comencen a fer estralls en aquesta cronista que porta ja unes quantes hores també avui funcionant.
I perdoni també el castellanisme que se m'ha escapat.
Veiem, com dèiem, la Junta Directiva amb el seu conciliari, que és el rector de la parròquia de Sant Joan Bautista,
mossèn Jordi Figueres, que a més a més és vicari episcopal de Tarragona.
És a dir, un dels membres del Consell Episcopal de la nostra Arxidiòcesi.
I darrere ja es veu com s'atança la reial germandat de Jesús Matzeret.
Una germandat que va estar fundada l'any 1903 i que va tindre la sort de poder salvar els seus misteris d'aquella fullia eclonoclasta de l'any 36.
i per què els va salvar? Doncs per la senzilla raó que no els tenia guardats amb esglésies sinó amb uns magatzems.
Ara estem veient un misteri que té nombrosos noms, que és el de la segona caiguda, el Sirineu,
ja que també qui li diu erròniament la primera caiguda, la caiguda de Jesús.
L'artista va ser Antoni Parera, que el va tallar l'any 1930 i, com dèiem, es va salvar del desastre de la Guerra Civil.
La indumentària dels Nazarenos és una túnica negra.
La de les maries del Calvàries, és a dir, la secció femenina d'aquesta entitat, es diferencia
perquè mentre la túnica és completament negra amb els congregants,
les congregantes porten un escapolari daurat.
Aquí veiem com Simó de Sirene ajuda Jesucrist a carregar-se la creu.
La veritat és que Jesús necessita a nosaltres per poder portar a terme la seva missió.
Sí que ell és Déu, però com que ens ha fet lliure, demana que l'ajudem en la seva tasca.
Perquè som lliures precisament hem de col·laborar, hem d'intentar seguir el seu petge.
Simó va ajudar a Jesús, segurament a desgrat seu, perquè com que Jesús estava molt debilitat
per la terrible càstig que havia patit, doncs no podia amb la creu.
Tenim ara el cor de veus blanques de les maries del Calvàries, els botis rossinyols.
En el cor de veus blanques de les maries del Calvàries.
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies.
Gràcies.
Els petits i petites cantaires han interpretat una cançoneta ben coneguda davant del balcó del qual el senyor Arquivisba va seguint aquesta processó.
I ara continuen.
Escoltem-los.
Escoltem-los.
Escoltem-los.
Escoltem-los.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Continua la desfilada, mentre canten el cor d'infants dels nazarens,
la desfilada dels germans i germanes del nostre pare Jesús de la Passió.
Hem vist que al costat del mossèn Jordi Figueres hi anava el president d'aquesta institució,
el senyor Josep Maria Ferrer, que és el síndic de Greuges.
El misteri de la primera caiguda, com es diu erròniament, és el de la segona, o del sirineu.
i veient el cor, fa pensar en una cosa ben curiosa.
no sé si hauran observat els amics de l'espectador la condició de multiracial del cor que ha cantat aquestes cançons que hem sentit fa uns instants.
potser és significatiu, però resulta que Simó de Sirena també era un immigrant a la seva terra santa.
ell procedia d'una regió sirena, que és l'actual Líbia, és a dir, era un senyor que havia anat allí a treballar
i que es va trobar, no se'n havia vist de més fresques, havent de carregar una creu d'un reu que ell potser ni tan sols coneixia,
però que era salvatgement castigat.
Suposo que a Simó de Sirena no li devia fer cap gràcia haver de fer aquella feina,
però després tinguen a Jesús al costat, i suposo que alguna mirada devien intercanviar,
alguna cosa es devia produir dins el cor de Simó.
i, com parlen els evangelis, els seus fills eren cristians.
Per tant, ningú que estés al costat de Jesucrist restava indiferent.
i, a més, veient, després, algú li devia explicar per què l'havien torturat d'aquella manera,
per què l'havien crucificat, doncs, és de suposar que aquelles escenes devien quedar molt clavades dins del cor del Simó de Sirena.
i és que el que passa al cor dels homes és un autèntic misteri, no?
i també podem parlar del misteri en majúscules, que representa tot el pas de Jesús per la nostra terra.
perquè, immersos en un món de realitats físiques o materials, tot allò que toca al misteri,
el misteri en majúscules, ens depassa, i no ho podem copçar amb els ulls humans.
n'hem de menester uns altres, uns ulls de l'esperit, els ulls de la fe.
Per exemple, l'apòstol Tomàs, ja ho veurem per aquests dies, no creu en el misteri,
sols creurà si pot ficar la mà dins del costat de Jesús o pot veure la marca dels claus.
i és que el misteri, certament, ens sorprèn, precisament perquè és això, perquè és misteri,
i està sempre més enllà de tota pregunta i de tota resposta.
Déu, dirà un autor, si fos adequadament expressable, ja no seria Déu.
Déu, ni el podem definir en formes materials, ni ens el podem imaginar en raonaments humans.
Per això el món del misteri, aquell que traspassa llindars i horitzons,
que no es deixa atrepar ni per la raó ni per la ciència,
només és conyocible si es manifesta i només és creïble si fem confiança en qui és font de seguretat.
I aquesta font de seguretat és Jesús, el ressuscitat.
El dubte de Tomàs, els nostres dubtes,
s'esveixen quan el Senyor es fa present enmig dels seus i els dona la pau.
i ara passa davant nostre el pas conegut com, també de bellos noms,
el Jesús de Nazaret, el Jesús Amatreu al Coll, el Nazaret, la Verònica.
Aquest és un projecte que va estar ideat per l'arquitecte Ramon Sala,
Xavier Comà i l'autor de les maries va ser l'arcitecte, perdó, l'escultor Rius.
I la imatge fundacional del Nazaret, que va ser l'única que es va perdre durant la guerra,
va ser refeta per Salvador Martorell.
Això ja va ser el misteri, va començar a sortir la primera vegada l'any 1907,
i amb el nou Jesús el 1939.
La referència bíblica és l'Evangeli de Lluc, capítol número 23, verset 26,
que és quan Jesús, que porta la Creu al Coll, camí del Calvari, es troba a la seva mare i a la Verònica.
I reprenent el fil d'una idea que havíem intentat explicar una mica abans,
i és que si bé els evangelis parlen poc de les dones, realment el que diuen és realment de pes.
tots els relats evangèlics, per exemple, assenyalen que abans de Pere i els apòstols,
els primers testimonis de la resurrecció de Jesús són precisament les dones.
Aquest fet, l'evangelista Joan es personalitza en Maria Magdalena.
Maria Magdalena va ser la primera dona que dóna la veu d'alerta
que la pedra del Sepulcre havia estat treta d'allí de l'entrada.
Després seran Pere i el Deixeble, qui Jesús estimava, que prendran el protagonisme.
Si la notícia més important que s'hagi produït va començar a córrer com un rumor de dones,
és a dir, amb tota la càrrega pejorativa que té això,
si les dones al llarg del cristianisme han estat les primeres anunciadores i transmissores de la fe a les joves generacions,
cal pensar que l'Església necessita, com el pa que mengem, del seu suport més efectiu.
I, senyor, ja n'és prou de considerable el suport que donen les dones.
Només cal mirar, per exemple, les catequesis.
El 90%, per no dir més, són dones.
I és que la dona, com a mare, és també la transmissora a banda de la vida, la transmissora de la fe.
La transmissora de la fe.
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
La transmissora
Gràcies.
Gràcies.
Els dezerens conserven una tradició curiosa, que és l'anomenat Montepiu.
Els Montepius, o mons a pietat, constituïen antigament una part molt important
del funcionament de les congregacions, germandats i confreries de l'antiga Setmana Santa.
Eren entitats unides a les mateixes i tenien la finalitat social de l'atenció econòmica
principalment als malalts, persones necessitades o difunts i les seves famílies.
Això prèviament amb el pagament d'unes quotes.
Evidentment, les seves funcions van esdevenir ja innecessàries
a partir de la implantació de la Seguretat Social per part de l'Estat.
Això no obstant, cal dir que la germandat de Jesús Matzaré
encara conserva una secció de socors mutus continuadora de l'antic Montepíoc.
I com que està destinada als seus fons a finalitats per ajudar famílies
i també per sufragis dels germans difunts,
doncs se la coneix popularment aquesta secció com els morts.
i mentrestant va passant davant nostre aquesta magnífica obra
dissenyada per l'arquitecte Sales.
És una de les... va ser la primera obra que va, dels que desfilava pels carrers de Tarragona,
emportar ja des del primer moment vestits, que li han donat sempre un caient realment especial.
A més a més, hi ha que remarcar que sempre ha estat portat a braços.
És l'únic pas que sempre ha anat a braços.
Curiosament, aquesta situació també té els passos que sempre han anat amb rodes,
com és el de la segona caiguda.
Evidentment, la raó és el seu enorme pes.
Pels amants de les coses curioses, que segurament algun n'hi haurà,
entre els molts oïdors de Tarragona Ràdio i entre els molts telespectadors de Canal Català Televisió,
podem dir que els pas dels nazarens,
que s'incorporen allà a les escultures de la Mare de Déu,
de Maria Salomé i de la Verònica, el pas de Jesús Nazaré,
resulta que pel seu temps va tindre un import bastant notable.
Estem parlant de l'any 1906, quan es va pagar la factura,
i costava 1.086 pessetes amb 75 cèntims.
Veiem aquí la faç impressionant,
la mirada realment corprenedora del Jesús Nazaré,
que va tallar aquell gran artista canongí,
que va ser Salvador Martorell.
I ara arriba una obra de l'any 1961,
que és el Jesús, és despullat dels seus vestits,
obra de l'artista Ballester Beselduc.
És una barreja de pietat i de ferugia.
el saig, el soldat,
se'ls veu amb la mirada carregada d'atenció,
amb el rostre que reflecteix l'odi,
mentre que darrere la dona i la nena
manifesten pietat i compassió.
sembla com si diguéssim,
per què ho estan fent, això?
I Jesús es manté serè,
sapient
el que li espera.
Una mort de creu,
que, segons Cicero,
era el darrer
suplici reservat
als esclaus.
És a dir,
la pena
més infaman
i que, cal recordar,
no podia ser aplicada
als ciutadans romans,
sinó amb algunes
gravíssimes excepcions,
com ara en el cas
de la traïció
o de la rebel·lió militar.
El Natserè
és el nom
que porta
la figura
fundacional
del pas
de la germandat
que datava
de l'any 1698
i en aquell temps
ja rebia
els noms
de la Verònica
o també era
popularment
el pas
del Jeiet
perquè
resulta
que, com que
anava així
com a encorbat,
semblava
una persona
d'edat.
Cal dir que
des de l'any
1903
fins al 1906
el pas
dels exerents
només
contenia
la figura
de Jesús.
Després,
a partir del 1907
ja es van incorporar
la de les dones.
una banda
de ministres
acompanya
el misteri
de Jesús
és despullat
dels seus vestits.
Escolteu-la.
de l'any 1698
de l'any 1698
de l'any 1698
de l'any 1698
de l'any 1698
de l'any 1698
de l'any 1698
de l'any 1698
de l'any 1698
de l'any 1698
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la impressionant creu de penitents.
La creu de penitents és el principal dels símbols dels penitents
que participen en aquesta processó del Sant Enterrament
que ara tot just passa davant de Palau.
La peça actual data de l'any 1940
i va ser un obsequi a la Congregació de la Sang
per part d'un fuster que era un extraordinari mestre passebrista
anomenat Lluís Àvila i Roca.
Aquesta creu també se l'anomena la creu de la passió o dels improperis
i obre la desfilada d'aquests elements a la processó del divendres Sant.
Segons l'historiador Salvat i Bové
aquest element ja està documentat l'any 1729
quan va rebre l'encàrrec de fer-la
l'escultor itallista Anastasi Buixó
ignorant-se de totes passades
si el seu ús es remuntava a una major antiguitat.
Veiem aquí els penitents
Cal dir que antigament les dones
només podien participar en aquesta processó
primer del divendres Sant
perdó, del dijous Sant i després del divendres Sant
aquestes les rengles dels penitents
i naturalment fent-ho a cara tapada
què amaguen aquestes mirades
aquestes actituds dels penitents
què hi ha darrere d'aquest anar a la processó del Sant Enterrament
d'aquesta manera
alguna petició
l'agraïment per una gràcia rebuda
només ells ho saben
els penitents
és el moment
com dèiem
més impressionant
d'aquesta processó
del Sant Enterrament
tots ells van portant
símbols d'aquesta passió
com ara veiem
l'escala
que es va servir per
despenjar
Jesucrist
de la creu
els improperis
són
un nombre
exactament
de
214
i
com a improperis
coneix
tots aquests elements
que com podem veure
porten
els penitents
a la processó
i es pot dir que són tan antics
com aquestes
veiem per exemple
ara el gall
que simbolitza
el que va cantar
tres vegades
abans que peren
que és
el senyor
com hem dit
es representen
els instruments
de la passió
del nostre senyor
i
el més important
és el que hem vist
al començament
la creu
d'improperis
de la passió
dels penitents
que els engloba a tots
actuaris
actualment
hi ha diferents
diferents models
d'improperis
com dèiem
són 214
hi ha
les civiles
el canti
de la samaritana
la bossa
de judes
les llanternes
tres creus
que simbolitzen
el calvari
les llanternes
la dels que
anaven a detenir
a Jesucrist
i aquí
ara
en imatge
tenim
el crist
de penitents
un crist
que
també
va
amb rodes
no ha anat mai
amb
abraços
i que
va substituir
amb un pas
que era
el crist
de l'humiliació
de l'escultor
Garrigós
que només
va sortir
a la processó
del divendres
sant
de l'any 35
davant nostre
tenim
la coral
Augusta
que dirigeix
el mestre
Josep Maria Gomis
Sant
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Prometença feta.
És una imatge realment corprenedora i sobretot aquí a la part alta de la ciutat.
Recordem que fa uns anys la famosa revista National Geographic va dedicar un número a les diferents processons
i entre elles la de Tarragona.
Realment la fotografia dels penitents de Tarragona era realment impactant.
A més a més el titular que posaven amb l'explicació era una visió de l'edat mitjana.
Realment sí, en aquesta part de la ciutat ens fa tornar a segles antics,
però aquest pas dels penitents demostra que la fe no té edats, no té segles.
És una cosa de sempre, més de 2.000 anys d'història.
I és que, veiem aquí uns penitents amb els peus descalços,
on realment en guany n'hi ha moltíssims.
Anàvem a dir que morir perquè altres puguin viure és el sumum de la mort.
Per això, Jesús va dir que ningú té una mort més gran que el que dona la vida pels seus amics.
I ell mateix, per tal de ratificar les seves paraules i acomplir-les,
es va autodefinir com el bon pastor que dona la vida per les seves ovelles.
Donar, doncs, la vida pels seus estimats, tots els homes i dones,
ja que tothom, tothom, és estimat per Déu,
és, sens dubte, la imatge del suprem amor de Jesús envers la humanitat.
Pensar sols en un mateix porta a la mort.
Pensar, en canvi, en el bé dels altres porta a la vida,
a la vida d'un mateix, perquè fa més feliç donar que rebre.
i a la vida dels qui ens envolten,
doncs, això engendra fraternitat, cooperació, felicitat.
Superar l'individualisme, doncs,
esdevé l'actitud més bàsica de la vocació cristiana.
Com més obert és l'amor,
més amor és,
més salva.
Jesús, a fer eixugat pels nostres pecats,
mira cap al cel.
És una conversa íntima amb el Pare.
Ell sap que s'ha lliurat per salvar-nos a tots,
perquè esdevinguem veritablement fills de Déu i germans seus.
I ara, si em permeten una anècdota personal,
voldria dir-los-hi, amb els amables oïdors de Tarragona Ràdio
i els amics telespectadors de Canal Català Televisió de Tarragona,
que no fa gaires dies,
vaig rebre un correu electrònic
on hi vaig llegir aquesta frase.
Me la vaig apuntar per poder-la dir.
no podem canviar el món
ni treure el dolor de la terra,
ni resoldre tots els problemes,
però
podem mirar amb els ulls de la mort
cada una de les persones
i de les coses.
Veiem ara
com passa
el Sant Cris de la sang,
la imatge capdalt
d'aquesta processó
del divendres sant.
Recordem que
la reial i venerable
congregació
de la puríssima sang
de Nostre Senyor Jesucrist,
aquí en aquesta secció
dels impenitents,
amb improperis,
és la organitzadora
de la processó
del Sant Enterrament
i que va estar fundada
l'any 1545.
La processó, com dèiem,
sembla ser que surt
sota aquesta organització
des de l'any 1550.
El Sant Cris de la sang,
que és una obra
del canongí Salvador Martorell,
data del 1940.
Va acompanyat
amb la presidència
de la congregació
conduït
pels majorals.
el Sant Cris de la sang
és, com dèiem,
una de les obres capdals
d'aquesta processó
del Sant Enterrament
i, sens dubte,
una de les més conegudes
de Salvador Martorell
i que va substituir
amb l'obra
de Benet Baró
que va ser cremada
durant la Guerra Civil.
Tornant a la frase
d'aquell correu electrònic,
podríem dir que la frase
és ben bé evangèlica.
Una frase
que
respon plenament
al manament de Jesús
el de fer
de la mort als altres
la preocupació fonamental
de la nostra vida
fins al punt
si cal
d'estimar-los
tal com ell
ens ha estimat.
Jesús,
ja ho hem vist,
ja ho veiem,
s'ha donat del tot,
estimat
fins a l'extrem
i per això
pot posar-se
com a punt
de referència
i com a exemple
de caritat,
d'amor fratern.
Si miréssim
amb els ulls
d'amor
i de la donació total
cada una
de les persones
i de les coses
de segur
que
en el nostre món
no hi hauria
ni tanta gent
que mor de fam
ni tanta violència
ni tanta degradació natural
ni, ni, ni, ni.
Només
amb la mort
pot néixer
un món nou.
i tenim en pantalla
pels amics
i amigues
que segueixin
aquesta transmissió
de la processó
del divendres sant
a través de Canal Català
de Televisió
ho diem
també
pels amics
que ho segueixen
a través
de Tarragona Ràdio
que passa
davant
del balcó principal
del Palau
de l'Orquebisbat
el misteri
que pertany
a la congregació
del venerat cos
de Jesucrist
en el descendiment
de la creu
una congregació
que va ser fundada
l'any 1948
i que
acompanya
un pas
que és
un projecte
de Roberta
Boigues
executat
per Lluís Maria
Saumells
això
va sortir
per primera vegada
l'any
53
l'acompanyen
els congregants
amb la seva
típica
indumentària
de túnica negra
i
feixi
morat
en guany
s'han incorporat
les tres figures
que faltaven
si abans
hi havia
l'element
de la creu
i
al peu
de la mateixa
les figures
de
Jesucrist
de mort
de
Nicodem
i de
la Magdalena
i de
Maria
la mare de Déu
en guany
s'han afegit
tres més
tres més
que
corresponen
a
les figures
de
Nicodem
i Maria
de Salomé
i joan
evangelista
han estat
tallades
uns obradors
de Guadalajara
que han aconseguit
la fita
que no es distingeixi
els antics
dels moderns
a l'estil
si compares
per exemple
el Nicodem
amb el Josep
de Rimatea
que està
baixant
de l'escala
allí
agafant el llençol
que ha servit
per baixar
el cos mort
de Crist
doncs realment
tenen
el mateix
estil
de barba
el mateix
tot de
veja que
sembla que
hagin sortit
de la mateixa mà
fa uns dies
va estar
beneït
pel senyor
arcabisbe
en imatge
tenen
aquesta
magnífica
obra
que ara
ja
compta
amb les
set figures
que
contemplava
el projecte
inicial
cal indicar
que aquesta
creu
és plegable
perquè
el
que és
el carrer
del claustre
s'ha de
rebaixar
la seva
alçada
per no
enganxar-se
amb els
fanals
de la
il·luminació
pública
m'entres
veiem
aquesta obra
que
enguany
estrena
aquestes
tres
noves
figures
sentim
a la llunyania
els
tabals
que indiquen
que s'està
tensant
al Pla de Palau
ara ho estem veient
amb imatge
al
gremi de pagesos
de Sant Isidre
els joves
que
és una de les
agrupacions
més antigues
que desfila
pel divendres
sant
tarragoní
perquè
ja
està documentat
l'any
1300
i tants
és a dir
al segle XIV
ja es coneixia
aquesta
participació
a la processó
i a la Setmana Santa
tarragonina
i a més a més
actuava
com a
gremi
és a dir
amb tota la funció social
que desenvolupaven
i desenvolupaven
encara
els gremis
i en pantalla
també
tenim
la imatge
de
La Pietat
que és obra
de l'artista
Josep Maria
Martí
Zella
seguint
un disseny
de Josep Maria
Jujol
va ser estrenat
l'any
1944
aquesta
que estem veient
ara
és la
del descendiment
amb alguna
de les figures
noves
i més fàcilment
identificable
és la que
baixa
de la
creu
mentre tant
va passant
davant de Palau
la Pietat
que va
acompanyada
sempre
de la banda
de tambors
del gremi
és
la representació
del dolor
de la Mare
de Déu
quan sosté
el caldàver
del seu fill
davallat
de la creu
de la creu
de
Gett
Música
Costa imaginar
el dolor que pot sentir una mare
en una situació simbània.
He de ser
una cosa realment esgarrifosa.
Perquè
només una mare pot experimentar
l'úntima unió
que hi ha entre ella i el fill
que ha portat a les seves entranyes.
I
solament una mare sabria dir-nos
com és de gran
i meravellosa
la relació d'afecte,
de compenetració
i de comunicació entre ells dos.
Fruit
de què és lligam amorós,
el nen
es anirà fent home
o la nena es anirà fent dona.
La intimitat
i la comunió
que hi ha entre la mare i el fill
o filla,
Jesús
l'exigeix de manera mística
els crients en ell.
ho dirà a través d'aquesta
alegoria agrícola
i mai tan ben dit
quan passen els pagesos
davant nostres.
Diu
jo sóc el cep
i vosaltres
les serments.
Qui està amb mi
i jo amb ell
dona molt de fruit
perquè sense mi
no podríeu fer res.
I fruit d'aquesta relació espiritual
amb Jesucrist,
l'home i la dona creients
aniran esdevenint
més semblant a ells
fins a poder dir com Sant Pau
ja no sóc jo qui visc
és Crist
qui viu amb mi.
Quan l'Església
sigui de debò
comunió
amb Jesús
la collita
no ho dubtem
serà
realment abundosa.
El silenci s'ha fet
aquí
al pla
de Palau
tenim el
misteri de la pietat
aturat
i
al seu costat
van passant els aspirants
amb la seva
indumentària
tradicional
que és la negra
de túnica negra
amb l'escapulari blanc
la gola
blanca
amb la cinta vermella
i sobre el pit
una creu
vermella.
amb la cinta vermella
te
passen 5 minuts de les 11 quan passa pel pla de Palau, camí del carrer del claustre, el misteri anomenat La Pietat.
Cal pensar en la immensa projecció d'aquest esdeveniment que es va produir fa prop de 2.000 anys.
I és que la llavor sembrada per Crist continua creixent malgrat les dificultats del temps.
Sembla que el cristianisme estigui desavellada i no és poc veritat. Està creixent arreu del món.
Potser en algun continent està mimbant, està flaquejant una miqueta quant a nombre,
però en altres està creixent en una ufana digna d'una planta ben conreada pels nostres pagesos.
En el rito copte, per exemple, després de la lectura del llibre dels Fets dels Apòstols, el lector diu a manera d'aclamació.
I la paraula de Déu continua creixent en aquesta església i en totes les esglésies d'arreu del món.
És una frase que reflecteix la sinfonia dels fidels i que compta amb l'actitud dels apòstols una vegada que Jesús fou endut al cel.
Ells se n'anaren a predicar per tot arreu la bona nova de l'Evangeli.
Si l'última voluntat de Jesús és que la bona nova de l'Evangeli arribi a tothom,
els cristians, com els apòstols, ens hauríem de sentir particularment impulsats pel desig i el compromís
que la paraula de Déu continuï creixent aquí, a casa nostra i arreu del món.
amb el benentès que la bona nova de l'Evangeli és per a tots els homes i dones la paraula,
que és camí, veritat i vida, i alhora guaridora i alliberadora del mal.
Mai, doncs, no agrairem prou la força ni el dol d'aquesta paraula.
i m'agrada tornar a recordar aquesta expressió dels nostres germans coptes,
dels cristians d'Egipte, siguin catòlics o siguin ortodoxes,
tots marcats per una immensa fe amb aquest Déu trinitari,
amb aquest Déu que és pare, que és fill i que és esperit.
i la paraula de Déu, diuen els coptes, continua creixent en aquesta església
i en totes les esglésies d'arreu del món.
I tant de bo, que el que es reflecteix a un monestir copte egipti,
el de Sant Bixoi, allà al desert,
hi ha una porta anomenada la porta de la profecía,
i que va relatant a tots els diferents esdeveniments de l'Església,
des de la seva primitiva unitat, als cismes, a l'aparició de l'Islam per a aquelles terres,
a les de les dictadures que han sotregat aquest món en el passat segle,
i al final acaba amb una nota d'esperança.
Les esglésies cristianes separades,
catòlics, ortodoxes, protestants, etcètera,
tornen a ser una.
Tant de bo que aquesta profecía esdevingui realitat.
I aquí a punt d'entrar a Palau, a Pla de Palau,
tenim la il·lustre confreria de Sant Magí Màrtir de Barcelona,
una confreria que a la Ciutat Contal va estar fundada l'any 1580,
però que la seva vinculació a la processó de Tarragona data de l'any 1940.
Normalment són persones d'origen tarragoní
les que formen aquesta confreria.
Acompanyen el pas, el retorn del Calvari,
que no hem vist encara amb imatge,
i que el seu tema és, després de mort, Jesús,
la gent que havia contemplat el que havia passat,
s'allunyen del Calvari.
Són la Mare de Déu, Sant Joan i les dues maries,
de Helena i Mariana Salomé,
que acompanya la banda de Cornèfes i Combois de Misericòrdia de Reus.
Ja que hem parlat de l'any 1940,
que aquell va ser un any de forces novetats,
perquè si per un costat apareixien,
per primer cop aquí a la processó del divent de Sant Tarragoní,
aquesta il·lustre confreria de Sant Magí Màrtir de Barcelona,
que va ser un any de forces novetats,
perquè si per un costat apareixien per primer cop aquí a la processó del divent de Sant Tarragoní,
aquesta il·lustre confreria de Sant Magí Màrtir de Barcelona,
també havia nascut aquell mateix any la germandat del nostre pare Jesús de la Passió,
i el cardenal Vidal i Barraquer, del seu exili estant,
que el carreria de Sant Magí Màrtir de Barcelona,
també havia nascut aquell mateix any la germandat del nostre pare Jesús de la Passió,
i el cardenal Vidal i Barraquer, del seu exili estant,
havia aprovat els Estatuts de la Germandat del Sant Exèomo.
Cal dir també que aquell any els armats van sortir amb vestits nous,
i es va iniciar una mica el sentit corporatiu d'aquesta agrupació, una espècie de tradició familiar
que tothom té honor de haver sigut fill d'armat.
Cal dir també que aquell mateix any, de 1940, Salvatorell havia fet la imatge de Jesús Nazaré
que va ser l'única perduda pels nazarens durant la Guerra Civil.
També aquell any va aparèixer la processó al nou Sant Cris de la Sang de Salvatorell
i Jujol va regalar unes imatges al gremi de pagesos, concretament una que era de Sant Isidre.
Encara es conserva.
I aquell mateix any va ser l'any que va sortir per primer cop a la Creu de Penitents
que hem dit que el senyor Lluís Àvila i Roca, Fuster, va regalar a la real i benagrable congregació
de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
El silenci s'ha fet, aquesta processó que està aturada en aquests moments
i la confreria de Sant Magí i Màrtir està aturada aquí davant nostre.
L'escut és ben significatiu.
Representa la tau pròpia de Tarragona, de la nostra església,
acompanyada dins el cercle, com poden veure els amables oïdors en el català de televisió,
de la pàrmola martirial i del bàcul que simbolitzen a Sant Magí.
El silenci, que sempre ha caracteritzat a la processó del Sant Enterrament,
es fa audible aquí, en aquests moments.
i és que la vella Tarragona, amb les seves grans i severes façanes dels seus palaus,
com aquí al Cabisbat o al seminari, amb carrers amb porxos, amb baixades,
empil·lumentades amb còdons,
constitueix un escenari que ni somiat ni fet a propòsit per a commemorar la passió de Crist,
que per representar aquesta mort caminada,
com el gran poeta català Salvador Espriu va qualificar a la processó del divendres Sant de Tarragona.
I aquesta processó del divendres Sant desmenteix aquells que diuen que les processons ja no es porten.
Que ho expliquin als milers de persones que estan passant per aquests carrers de Tarragona
i pels milers de persones que estan mirant aquesta processó,
ja sigui en directe, ja a través de les imatges que serveix el canal català de televisió de Tarragona.
És una setmana santa íntima, sincera, viva d'afectes,
on la tradició no es converteix en un mimetisme buit
i les manifestacions externes del culte són exponent de fe i de sinceritat.
Com deia aquell gran canonge d'arxiver i amic que era mossèn Salvador Ramon,
la Setmana Santa és la gran festa major de la ciutat en Lliga.
Les generacions s'han anat passant la torxa de la tradició
i el drama del Calvari té en ella, en aquests dies, un ressò especial.
El drama del Calvari té en ella, en aquests dies,
és la banda de cornetas i tambors de Misericàrdia d'Ambres.
El drama del Calvari té en ella, en aquests dies,
i el drama del Calvari té en ella, en aquests dies,
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
No hi ha dubte que la Tarragona és i serà la processó de les processons de Setmana Santa a Catalunya
i una de les més celebrades a tot Espanya per la seva història, pel seu contingut espiritual, per la seva exemplaritat,
per la seva decoració i per la seva decoració i fins i tot per la seva vistositat.
En aquests moments s'ha tança el sant sepulcre.
és el sant sepulcre.
és el romà.
I hi ha les figures de les figures de les dies de les dies de Sant Joan Evangelista, de Nicodem i de Josep de Grimatea,
que donant el darrer Déu, el que suposen que serà el darrer Déu, a Jesucrist.
No s'imagina ningú el que passarà dintre de tres dies.
El esdeveniment més important de la història de tota la humanitat.
Aquests sons, i com que hem vist els armats i tot això, abans, un moment, amb les imatges que ens serveixen el canal de la televisió,
fa pensar que, per exemple, els armats, ara tirem una mica la pel·lícula enrere, el començament de la processó,
no es veuen, però se sent com se tansa, aquesta processó.
I els acords estavals, doncs, fan que sembli que cada vegada s'acosti més a prop,
i es fan cada vegada més clars.
I quan està la processó passant per l'opent de nosaltres, els acords de la música es fan cada instant més clars.
i també un resplendor arriba a la cornisa d'una casa més brunyada al carrer i ens diu que se tansa un misteri.
i aquesta corrua solemne és la processó de l'amargura, és un divendres any,
perquè tot el record de la tragèdia de la passió passa pels carrers de Tarragona.
L'ànima i la personalitat de Tarragona, configurada en els tarragonins,
es retroba a si mateixa i s'enforteix cada any,
perquè Tarragona viu i reviu en la seva setmana santa.
I és que quantes ciutats del món poden oferir,
ja sigui el debot o el turista,
un marc tan perfecte, tan adient,
que és el drama del d'Òlgota,
com el que brinda aquesta Tarragona
que el gran poeta marcial
anomenava la dolça Roma hispànica.
I és que la processó del divendres sant
no és més que l'exteriorització
de l'arrelat sentiment cristià dels tarragonins.
Tot en ella és solemne i sincer.
Les seves notes de color
són notes greus,
no neixen de la bufada d'un dia,
sinó que és el traspoar de la pietat
de tot un poble
que, encara que a vegades no ho sembli,
coneix el valor religiós
del temps i de l'origen diví de l'home.
La processó no és
una salutació que fa la ciutat per cortesia,
és el vessament anual d'un sentiment irreprimible.
Per això, la seva contemplació
deixa un record tan profund
en l'ànim de l'espectador.
I ara m'agradaria recordar un text,
aquí el tenim,
que va escriure Josep
Joaquín Maria de Nadal
a l'any 58.
Ja fa un cert temps,
però l'escrit continua
siguent vàlid,
jutgin els amics i amigues
oïdors de Tarragona Ràdio,
els amics i amigues
per espectadors
de Canal Català Televisió.
Diu així,
quan els turistes arribin
als seus punts d'origen,
ponderaran la riquesa,
la magnificència,
la solemnitat
d'aquesta Setmana Santa Tarragonina.
Quan a mi
no podré arrencar mai
de la meva ànima,
val a dir que no intentaré pas fer-ho,
l'encís d'aquell divendres
a Santa Tarragoní,
que és, fonamentalment
i per damunt de tot,
una vibració de l'ànima,
cristiana i romana l'hora
de la Tarragona Catalana.
i per damunt de tot,
aivã!
aivã!
aivã!
aivã!
aivã!
aivã!
aivã!
aivã!
seeds!
aivã!
aivã!
aivã!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I ara, de tant en tant, veiem com és aquest el cas, i ara també els tenim en imatge, uns personatges que de tant en tant corouen la pantalla portant unes bares llargues.
Són els arreglaradors. Aquí en tenim dos, tres en aquests moments, un de la sang de l'organització, de la processó en general,
i dos més dels gremi de pagesos.
Aquests arreglaradors són els encarregats de l'ordre de la vigilància i del correcte desenvolupament de la processó o dels actes religiosos que tenen cura de la congregació.
Els pagesos porten l'hàbit dels cavallers del Sant Sepulcre.
Ho veiem en imatge, la túnica negra, la capa blanca, l'escut a la creu del Sant Sepulcre.
I és que són hereus de l'ordre de cavalleria del Sant Sepulcre de Jerusalem, que és una ordre catòlica que té els seus orígens en el Gudufet de Bullón,
que era un duc de la Baixa Lorena, que va ser el cap de la primera creuada i que, podent ser rei, no volgués sinó ser protector del Sant Sepulcre.
Aquest va ser el títol que va adoptar.
Per cert, i ara ho tenim en pantalla, per primera vegada hi ha en aquesta processó del Sant Enterrament una representació oficial de l'ordre en el seguici del pas del Sant Sepulcre de Tarragona,
que està integrada pels justíssims senyors Pere, Cortés i Llaurador, acompanyat de la seva esposa, la senyora Carme de Maristany i ara,
delegats per aquesta processó del lloc tinent de l'Espanya Oriental, l'excellentíssim senyor Comte de Lavern, que es diu Josep, perdó, Jacint de Maristany i d'Ibarra.
La novetat de la representació d'en Guany és, com deien, que per primer cop el seguissi compte amb membres propis de la ciutat de Tarragona,
que en aquest cas són els il·lustríssims senyors Sergi Aragón i la seva esposa, la senyora Maria Mercè Martorell,
i tots estan encapçalats pel conciliari de l'ordre del Sant Sepulcre de Tarragona, el doctor mossèn Antoni Martínez Sovies.
Cal dir que els cavallers laics vesteixen cap a blanca amb la creu quíntuble, ideada de Godufret de Bullón,
que simbolitza les cinc nàfres de Crist i la patriarcal més grossa sobre el pit.
Les dames porten vestit, capa i mantellina llarga de color negre.
I el cavaller eclesiàstic i conciliari de l'ordre va avillat amb sotana, roquet, mosseta de color blanc,
venera i comanda d'ort i esmal vermell.
El regidor de Relicions Ciutadanes, el senyor López Pasqua, és el que porta la bandera d'aquesta germandat, d'aquest gremi.
I, com dèiem, el vestuari del cavaller eclesiàstic és composa, com dèiem, d'una sotana, roquet, mosseta de color blanc,
venera i comanda d'ort i esmal vermell, lligades al coll per una cinta negra.
També llueix la creu patriarcal sobre el pit, que és un privilegi pontifici que només gaudeixen i ostenten els cavallers de l'estat espanyol.
Aquests armats, diríem, són els antecessors d'aquells cavallers del Sant Sepulcre,
que, recordem, és un ordre que es va crear l'any 1098 i que va començar com una confraternitat mixta
de 50 cavallers al voltant dels sants llocs de la cristiandat a l'Orient Mitjà, al Sant Sepulcre, a la tomba de Jesucrist, per defensar-los
i la seva divisa és Déu ho vol.
I aquí veiem una de les peces més impressionants, la més antiga, del divendres Sant Tarragoní,
la figura del Sant Sepulcre, que està dins d'una magnífica urna dissenyada per Josep Maria Jujol.
El Sant Sepulcre és una magnífica talla adjacent, realment esplèndida, impressionant,
que mou la pietat i la devoció de tots els que contemplen el pas d'aquesta processó del divendres Sant
pels carrers de Tarragona.
Aquesta talla és d'un autor anònim del segle XVIII i, com dèiem, la urna i també la carrossa són de Jujol
que els va dissenyar el 1942 per substituir la que es havia destruït durant la guerra.
Veiem aquí el senyor Robofón, president del gremi de pagesos,
pagesos, acompanyat del conciliari mossèn Fidel,
perdó, mossèn del Friar Palau.
No sé per què sempre li dic de Fidel, suposo que és per la seva fidelitat aquí al gremi
i també al seu ministeri sacerdotal.
és un autèntic exemple, una persona que ja amb 90 anys continua al peu del canó
com amb la il·lusió d'un jovencell.
Està dedicat a Cosiàmen i al gremi i també, naturalment, i per sobretot, al seu ministeri sacerdotal.
I aquí veiem com els infants aguanten imperterrits aquest temps que ja comença a ser fresquet
a aquestes hores de la nit i van contemplant amb admiració, amb els ulls ben oberts,
el pas dels diferents congregacions i germandats,
com ara la de la congregació de les senyores sota la invocació de la Mare Déu de la Soledat.
Ara veiem en mossèn Martínez Sovies, el conciliari de l'Ordre dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem,
amb l'habituari que li comentàvem, el de la mosseta, el roquet, els sobrepallis,
amb les seves insígnies, amb la creu patriarcal, aquest privilegi que només poden portar els cavallers de l'estat espanyol,
i a la urna, a darrere, es veu una magnífica obra, una palma en plata,
dissenyada per l'artista juer, el gran creatiu, Blázquez Targoní.
I ara tenim davant nostra la imatge, la tenen també en pantalla els amics i telespectadors de Canal Català,
de la Verge de la Soledat, que l'acompanyen, com hem dit abans, l'associació de senyores de la congregació,
que de la puríssima sang sota la invocació de la Verge de la Soledat,
que està integrada en el si de la sang.
Aquesta associació de senyores va ser fundada l'any 1840.
El pas, que estem veient aquí en pantalla, és obra de l'artista Viladumat i data de l'any 1963.
Representa Maria Sola després que Jesús ha estat deixat al sepulcre.
Maria es veu plorosa, però serena.
I està serena perquè se'n refia plenament de la promesa de Jesús.
I faríem bé també nosaltres de refiar-nos.
És aquella promesa que va dir el Mestre,
jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.
Aleshores, hauríem de tenir present, d'acord amb Sant Pau,
allò que ni els contratemps, ni la por, ni les persecucions,
ni la fam, la noesa, ni els perills, ni la mort sagnant,
no són capaços, ni haurien de ser capaços,
d'allunyar-nos del Crist, que tant se'ns estima.
Aquesta confiança en la promesa de Jesús
és tant com creus en la força renovadora de l'Evangeli.
Maria va ser la primera creient.
La paraula de Déu és prou potent
per a enderrocar els poderosos del sol,
com va dir la mateixa Maria en aquell cant
que va anomenar Magnificat,
com va anar a fer a la visita la seva cosina Santa Isabel.
I també és prou poderosa
com per desencadenar la revolució de la mort,
de les beneurances,
de la germanoa universal
i d'una renovada evangelització.
Que les nostres limitacions
i els enginys del mal
són enormes,
no hi ha cap dubte,
però la promesa del Senyor
no pot fallar,
no ha fallat mai.
I és que Déu
està al nostre costat
i ho està
a les verdes
i a les madures,
en temps de crisi
i en temps d'abonança.
Sempre.
Ara, això sí,
compte, però,
que aquesta confiança
no ens llevi l'esperit
i la decisió
de treballar
del Regne de Déu
fins a deixar-hi la pell,
si cal.
Quan em preguntava
Senyor,
per què heu fet
per posar remei
en totes aquestes situacions del món,
guerres, fams,
desastres?
I
l'anècdota
en aquesta petita
contalla
diu que
amb el que li feia
la pregunta
Déu li va contestar
de fet a tu.
És a dir,
tots
hem de col·laborar
amb l'obra de Déu.
si recordem el principi
d'aquesta transmissió
amb el misteri del Sant Sopar.
cal pensar,
cal recordar
que
aquell
va ser el comiat
l'últim
Sopar pasqual
de Jesús
amb els seus deixebles.
amb ells
va compartir
l'àpat
més significatiu
per al poble
d'Israel
i
ens va donar
sobretot
el meravellós do
de la primera
Eucaristia.
Per als jueus
la Pasqua
era el memorial
agraït
de l'alliberament
prodigiós
de la seva
esclavitud
a Egipte.
Però
per als cristians
la institució
de l'Eucaristia
és
un memorial
encara més
portentós.
És
el memorial
de l'alliberament
de la servitud
del pecat
i de la mort.
De la servitud
que esclavitzava
l'humanitat
sencera.
Imaginem la imatge
recordem-la
cada vegada
que assistim
a una Eucaristia.
Això
és el meu cos.
Això
és la meva sang.
La sang
de l'aliança
vessada
per tots els homes.
I aquest
serà
el record
vivent
més fort
de les paraules
de Jesús.
de les hores
en sa
els cristians
de totes les èpoques
i races
recorden
i celebren
aquest memorial
i ho faran
fins al dia
que el Senyor
torni
per compartir
amb tots
els homes
i dones
el vino vell
del Regne de Déu.
Quan
a la missa
són convidats
a proclamar
el misteri
de la fe
no deixem
de dir en convicció
anunciem
la vostra mort
confessem
la vostra resurrecció
esperem
el vostre retorn
senyor
Jesús.
És
el memorial
del nostre
ple
alliberament
del pecat
i de la mort.
al cloquer
de la catedral
sonen
les campanades
que indiquen
tres quarts
de dotze.
la processó
del divendres
Sant
Tarragoni
està
arribant
gairebé
a la seva fi
no falta gaire
però encara tenim
uns quants instants
per
recordar
coses
de l'antiga
processó
del Sant
Enterrament.
el 1961
com vam dir
com hem dit
es va fer
la imatge
de la Mare
de Déu
però
es va ja
va sortir
a la processó
i ho he dit
es va fer
es va projectar
i
l'any 63
es va beneir
la
Verge
de la Soledat
que recordem
és obra
de l'autor
d'autor
de Viladumat
que és el mateix
autor
ara perquè situin
els amables oïdors
i telespectadors
el personatge
el mateix
que va fer
la font
del centenari
aleshores
aquesta
imatge
va ser beneïda
l'any 63
i
després
podem dir
que
aquell any
es va ja
començar
a projectar
la possibilitat
de cobrir-lo
amb un manto
que és com
el que porta
ara
perquè el vostre
es va fer
es va ser
l'any
que és entenent
de televisió i de Tarragona Ràdio
m'hauran de perdonar
que la memòria m'hagi fet
una altra trastada.
Resulta que
la capa
al manto de la Mare de Déu
és anterior a l'estàtua
que estem veient desfilar pels carrers
de Tarragona. Hi ha
l'altra, aquella de pedra
que va
substituir la que es havia destruït
durant la guerra, doncs va ser la que va
estrenar aquest manto
bordat. Després
va vindre la
construcció, la
talla per part de
l'escultor Viladumat
de la cara i les mans
d'aquesta Mare de Déu
que són les que es van estrenar
a l'any 63.
Intentant van passar
les senyores que porten
el vestit
propi
de la congregació
és a dir, la vesta negra
amb la capucorulla negra
els que van a cara
tapada i porten
penjant
l'escut
d'aquesta
associació
de senyores
que és
el cor
de Maria
traspassat
per
l'espasa
aquella espasa
que li va
augurar
a Simeó
l'espasa
de dolor
que travessaria
el seu cor
ara hem vist
que el senyor
arquebisbe
ha abandonat
acompanyat
del vicari general
mossèn Joaquim Fortuny
membre del capítol
i també
de l'altre membre del capítol
mossèn Norbert Miracle
que
anonja
els dos
de la catedral
i mossèn Norbert Miracle
rector del seminari
major
intertiucessà
per anar-se
a situar
a l'entrada
de Palau
a l'espera
que el prefecte
convidi
el senyor
arquebisbe
protocolàriament
a sumar-se
a aquesta processó
del sant enterrament
d'aquí uns instants
suposem
que els amics
de
Canal Català
de Tarragona
Canal Català
de Televisió
veuran sortir
el senyor
arquebisbe
aquí
a aquesta
porta principal
del Palau
de l'Arquebisbat
el públic
assistent
ara veiem
com el senyor
arquebisbe
acompanyat
del
major
del senyor
Batges
i dels dos
Canonges
que
l'acompanyaran
a la processó
doncs
ja està
aquí a punt
perquè es compleixi
l'acte
protocolari
de l'invitació
de l'invitació
el públic
segueix
amb atenció
silenci
respecte
i naturalment
amb devoció
a aquesta
desfilar
de la processó
del divendres sant
Tarragoní
un moment altre
monsenyor
Miquel
Barberà
recordem
que el passat
dilluns sant
li va ser
lliurat
oficialment
el títol
de protonotari
apostòlic
que li va concedir
el passat
18 de novembre
el sant
pare
Benet
XVI
amb atenció
als seus
més de 40 anys
de serveis
a l'Església
en tots els nivells
i fins i tot
des de l'àmbit
civil
perquè
cal dir que
mossèn Miquel
Barberà
forma part
de la història
eclesiàstica
i civil
de Tarragona
i no solament
de Tarragona
sinó de Catalunya
i de l'Estat
per el paper
que va jugar
durant la transició
i durant el pontificat
del monsenyor
Josep Bonigol
i també
del que ha jugat
amb els pontificats
del doctor
Torrella
del doctor
Martínez
si està aquí ara
amb el doctor
Pujol
cal recordar
també
que
monsenyor
aquest és el títol
que li es cau
com
el protonotari
apostòlic
que cal
recordar
és la màxima
distinció
que concedeix
el papa
a un prevera
que no és bisbe
doncs
aquesta
distinció
va estar
atorgada
i cal recordar
com dèiem
que
monsenyor
Miquel Barberà
és el degà
president
del capítol
de la catedral
de la catedral
per tant
ara també
la bandera
principal
de la sang
la bandera
té
la seva
història
perquè
recorda
aquells temps
que
quan els congregants
de la sang
acompanyaven
en els seus últims instants
els reus que havien de ser
executats
aquí
a Tarragona
la bandera negra
se col·locava
dalt
de
la muralla
després
de la polvoar
de Santa Bàrbara
ara veiem com
Monsenyor
Miquel Barberà
vestit amb la filactata
i el feixí
propi
dels
protonataris
apostòlics
convida
amb la seva qualitat
de
prefecte
és a dir
de cap màxim
de la
real i venerable
congregació
de la sang
a que el senyor
que visbe
s'uneixi
a aquesta
processó
del divendre
sang
que organitza
l'esmentada
real i venerable
congregació
Al costat
de Monsenyor
Miquel Barberà
veiem el senyor
Joaquim Julià
que és el president
de l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
de Tarragona
l'entitat
que aglutina
les diferents
germandats
i confereries
de la
ciutat
La bandera
de la sang
va ser
utilitzada
per assenyalar
que hi havia
un reu
a punt
d'executar
i
en els seus
últims instants
els
confrares
l'acompanyaven
es feia
membre
es feia
congregant
amb l'executat
i llavors
se l'enterrava
per compte
de la
congregació
i se li feien
els sufragis
com a
congregant
cal dir
que l'any 74
va ser
l'última vegada
que es va
fer
aquest
acompanyament
van estar
preparats
no es va
arribar
a fer
veiem ara
la presidència
oficial
d'aquest
ajuntament
de Tarragona
que participa
en la
processó
del divendres
sant
tarragoní
encapçalada
pels
alcaldes
senyor
Josep
Félix
Ballesteros
tanca
la processó
la banda
Unió Musical
de Tarragona
que dirigeix
el mestre
Joan Baptista
Massagué
la corporació
municipal
va
acompanyada
per membres
de la Guàrdia
Urbana
en traje
de Gran Gala
set anys
hi ha el moment
de dir adéu
a aquesta
transmissió
i no voldríem
fer-ho
sense recordar
que
de les trobades
de Jesús
ressuscitat
amb els apòstols
es dedueix
que devien ser
com una espècie
d'aigua
barreig
de tota mena
de sentiments
d'esglai
i de por
de desconcert
i d'alegria
de sorpresa
i de dubtes
sort però
que
obrint-los
Jesús
el sentit
de les escriptures
i compartint
amb ells
un tall de peix
a la brasa
comprendran
que aquell
qui patir
i morir
sota el poder
de Pons Filat
no és mort
sinó que és viu
i torna a ser
amb ells
això sí
amb una identitat nova
la que només
es pot copsar
per la fe
amics
de Tarragona Ràdio
amics
del canal català
de televisió
recordem
que
creure
no és fàcil
hi ha moltes nits
fosques
al llarg
del camí
de la fe
provinents
de dubtes
i de contradiccions
dels mateixos
creients
del desànim
de l'experiència
del dolor
i de la injustícia
i també
de molts altres factors
materials
i espirituals
com els deixebles
però
estem també
de sort
tenim
sempre
al nostre abast
la font
d'una força
i d'una seguretat
infal·libles
la paraula
de Déu
i la fracció
del pa
Jesús
s'hi fa
sempre
present
a l'Eucaristia
per guarir
la nostra
incredulitat
i així
amics
i amigues
oïdors
amics
i amigues
telespectadors
els hi desitgem
una molt bona
Pasqua
i tornem
la connexió
als nostres
estudis
tant de Canal Català
Televisió
com de Tarragona Ràdio
endavant
amics
endavant
a tots
i bona Pasqua
a tothom
setmana santa
a Tarragona Ràdio