Allà ens espera en Josep Ardila, ha anat a treure el cap aviam que és això que fan enguany.
Aquesta, una de les activitats que s'ha sumat a les que tradicionalment ja ens ofereix el Nacional Arqueològic.
Aquesta activitat s'anomena Passa un matí de teatre.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Molta màscara, molta túnica per aquí o què?
Sí, molta màscara, molta màscara.
Ara acaben de començar, de fet seran en una de les sales del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
on han començat una de les parts claus del taller d'avui que és fer una màscara
amb els quatre personatges que després ens explicaran, estan tots ben assentadets amb el monitor escoltant.
Ara els interromprem una miqueta, però abans d'entrar i per conèixer una mica en quin marc en quèixem aquesta activitat
ens acompanya la conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, la Piba Sada.
Piba, bon dia.
Hola, molt bon dia.
S'ho estan passant bé, perquè estaven ja des de les 11 del matí tombant amunt i avall pel museu
buscant unes peces per poder conèixer de què va tot això del teatre a l'antiga Tàrraco.
Això mateix, han començat per veure que és un teatre, l'han ubicat a la planta de la Tarragona del segle II,
de la Tàrraco del segle II, i després el que han fet ha sigut buscar per les sales del museu
totes aquelles peces que provenen del teatre romà.
Una vegada les han localitzat, les han tornat a col·locar amb una gran reproducció d'un teatre ideal que tenim,
com si haguessin entrat dins del teatre, i després el que també han recollit són aquelles peces del museu
que ens parlen del que s'hi feia al teatre i de com s'hi feia amb màscares.
Han recollit totes aquestes peces i ara estan veient quins personatges eren els personatges capdals
d'una representació de teatre llatí.
Ens hem basat en una peça de Plauta, la comèdia del fantasma,
i ara estan veient quins personatges formaran part d'aquesta petita representació que faran
i ara el que s'hauran de fer és la seva pròpia màscara.
A més, estaven tots molt interessats perquè ara m'ho estava mirant mentre ho feien
i n'hi ha alguns que tenen uns ullets de, ostres, això és al·lucinant,
vull dir que n'hi ha que estan aprenent moltíssim.
A més, això, PIVA s'encaixa en tot aquest estiu, viu un estiu històric,
aquestes activitats que feu des del Museu Nacional Arqueològic.
Aquesta, a més, la fareu dues vegades, però en teniu una altra, encaixa la història.
Com va anar aquesta?
La de l'encaixa de la història és una mica l'arrel de totes aquestes activitats,
que és explicar per què serveix l'arqueologia i què és l'arqueologia.
Nosaltres creiem que estem en l'obligació, que és un museu arqueològic,
un museu que, fonamentalment, tot el patrimoni que mostrem
prové d'excavacions arqueològiques i, per tant, és una obligació nostra
intentar explicar què és l'arqueologia com a ciència.
S'ho vam passar molt bé, vam fer d'arqueòlegs,
entenent què és l'arqueologia, quina és la seva metodologia
i per què serveix, què ens serveix.
Per això ho estem fent avui, d'apropar-nos en un aspecte de la cultura romana,
que en aquest cas és el teatre, però hi ha molts altres aspectes.
Sempre diem que les pedres no parlen però les podem fer parlar
i avui el que intentem fer això, és que facin ells parlar les pedres,
que és el que estan fent.
On se'n van, on se'n van?
Ara se'n van a fer aquesta contextualització dels diferents personatges
allà on hi ha les peces del museu que parlen del teatre.
Ara van amb totes les màscares, van a veure com es fa aquesta representació.
I ara van a fer aquesta petita representació en base a aquests quatre personatges,
la jove, el jove, l'esclau i el pare enganyat en aquesta història de la comèdia del fantasma.
Doncs mira, si ens anirem a parlar amb el Jordi, que és el monitor,
jo crec que sí que ens arribarà la senyal.
Fins aquí penseu que estem just a dins el Museu Nacional Arqueològic.
Anem amb el micròfon.
Quan no arribi, jo t'ho dic.
Això, de moment sí que arriba.
No em sentiràs, però jo t'ho dic.
De moment sí que arriba.
Interromprem un moment l'activitat. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Us interrompem un moment perquè ara comença una mica la part clau d'aquesta activitat
que esteu fent des de les 11 del matí.
Explica'ns una mica què és el que fareu ara en aquesta activitat de Passa un Matí de teatre.
Doncs ara el que intentarem fer és interpretar, amb tota una sèrie d'actors que hem escollit,
interpretar un fragment d'una comèdia romana.
I bé, els hem donat unes màscares i per uns moments es convertiran en actors de fa gairebé 2.000 anys.
Després seran ells, però aquí faran les seves màscares, oi?
Exacte. Després, això ho acabarem rematant tot, fent-se ells una màscara que s'emportaran també cap a casa.
Què heu fet des de les 11 del matí? Què tal? Us ho heu passat bé?
Què heu fet? Sí, us heu passat bé?
Sí, sí.
Què és el que hem fet?
Doncs el que hem fet és parlar una miqueta del teatre, del teatre de Tàrraco,
i sobretot mirant en el museu què és el que ens explica el museu sobre el teatre,
sobretot les peces que fan referència al teatre,
i després ells han conegut aquestes peces i les han anat ubicant en el que hauria sigut el teatre de Tàrraco.
Hem parlat de les màscares, i ara anem al kit de la qüestió, que és fer el teatre.
I a l'hora de fer aquest Tom Pau museu, buscar aquestes peces,
no sé si ja venien amb coneixements previs, han après moltes coses,
què és el que potser s'emporten avui a casa després de fer aquesta activitat?
De coneixements, la gran majoria ja coneixíem, perquè són ja bastant experts,
és a dir, són cares conegudes del museu, perquè són asidus, ja.
I bé, jo crec que s'emportaran bé a conèixer una part diferent de la que estan acostumats a veure al museu,
i conèixer una miqueta més el món del teatre, i el món del teatre en el passat.
Em deia ara la pivaca representarà una petita obra de Plaute.
Quins són els personatges, o quins eren una mica els personatges tipus en una obra teatre l'antiga Tàrraco?
Bé, en aquest cas hem adaptat la comèdia El fantasma de Plaute,
i en aquest cas el que tindrem són quatre personatges principals,
que serà una noia, en aquest cas una noia jove, molt guapa,
després tindríem l'enamorat d'aquesta noia,
el pare d'aquest noi, d'aquest enamorat, que és una mica, podríem dir, cascarràbies,
i després tenim un esclau, que l'esclau és el que ho enreda tot,
és a dir, és el que genera la comèdia, i el que fa sobretot és enredar el vell,
enredar el pare d'aquest noi.
Després, com dèiem, faran les seves màscores com aquestes, o no?
O seran una mica més modestes?
Seran una mica més senzilles, perquè no tenim temps tampoc a poder fer una màscara com aquesta.
Estan més elaborades.
Estan més elaborades, però bé, jo crec que no defraudarà tampoc.
Ara començant aquesta petita obra, nois, qui em vol explicar una mica
què és el que heu après, què heu fet aquest matí?
Explica'm-ho, explica'm-ho, què és el que heu après aquest matí?
Doncs, com les escultures, com se diuen,
també com hi ha unes pedres,
les parts que hi ha en l'antifeatre, el cil romà,
i també el teatre,
i les... com la columna,
i més coses.
Ha sigut difícil trobar totes les peces pel museu, o no?
No, no ha sigut difícil, ha sigut fàcil.
Ha sigut fàcil, eh? I tu què has après, tu?
Hem après com es diuen les estàtues,
i on es col·loquen,
i com es deien.
I, per exemple, quins noms has après?
Em recordes o no?
Alguns.
I també hem après que els que tenen una tuba és toga són els que són déus.
Molt bé, molt bé. I què més, què més?
Hem après com quines parts es divideix un teatre romà,
i ara farem les màscares.
Em deia un monitor que molts de valtos ja veniu habitualment al museu.
Sí?
Sí?
Què us agrada del Museu Nacional Arqueològic?
Què és el que apreneu quan veniu aquí?
Doncs moltes coses.
Les escultures que van fer els romans o coses antigues que han trobat.
És molt divertit.
I ara, qui farà?
Digue'm, digue'm.
També hem après
com les màscares,
com les màscares que es ficaven,
i també un altre, petites,
que no se les ficaven.
Quina màscara t'has posat, tu ara?
Quina portes?
La del vell.
La del vell.
El que escarrabi és aquest que deia Jordi.
Gràcies, nois.
Jordi, a més a més,
suposo que és la part que més els agrada, ara.
Sí, esperem que sí.
Jo crec que ara el meu, allò de l'assumpto.
A veure què tal.
A veure què tal ho va.
L'interpreten.
Doncs gràcies, Jordi.
A vosaltres.
Ara els deixarem amb ells un momentet.
No sé on m'ha anat la pilar.
Suposo que deu estar per aquí.
Però en tot cas ens acostarem just a dins de la sala,
Iolanda, perquè com dèiem, estan una mica tombant per tot el Museu Nacional Arqueològic,
l'estan coneixent tot de dalt a baix, buscant aquestes peces.
I el que tenen en una de les sales, en aquesta sala petita, amb unes taules,
el que tenen és una mica habilitat al petit estudi.
Com un taller, no?
Com un taller, no?
Com un taller, no?
Com un taller, no?
Perdona?
Com un taller tenen allà.
Com un taller.
Tenen com un taller, on d'aquí a una estona el que faran és ells ser els protagonistes
de fer aquestes màscares.
Com dèiem, durant tot el matí han estat buscant pel museu.
Ara tenim aquí un gran plafó on, amb unes peces inventades, amb un imant,
han anat buscant les peces que dins el museu troben que serien relacionades,
estarien relacionades amb el teatre, amb l'antic teatre de l'antiga Tàrraco.
I, com dèiem, aquí, per exemple, tenen moltíssim material.
La veritat és que s'ho passaran molt bé.
Què tenen, per exemple? Pots descriure quin tipus d'objectes tenen?
Sí, tenen tot de fios d'aquests de llana, d'aquests fios típics de llana,
de diversos colors per poder fer els cabells, tenen la cola, tenen les pintures,
tenen cordes fins i tot per poder...
Tu no toquis res, eh?
No, no, no.
A veure si et cridaran l'atenció.
Jo no toco res.
I llavors també tenen, a més, uns filets, per suposo, per poder-les decorar una miqueta més.
I tenen els quatre personatges d'aquesta obra de Plauta,
Filamàcia, Filòlegas, Trenió i Teopròpides,
que són els quatre personatges que representaran una mica
aquesta petita obra de teatre que faran ara.
És una de les activitats que ho veiem.
Ara entenem, perdona, Josep, ara entenem,
quan els has preguntat noms que havien après han parlat de déus,
però també de personatges.
Ara entenem per què no els han reproduït, eh?
Clar, clar, és que són noms complicats.
No són fàcils de pronunciar-los, d'haver-los sentit una vegada només.
Són noms complicats.
Pilar, ara estàvem aquí xafardejant mentre no hi ha les màscares,
els materials que tenen.
És això, els materials que utilitzaran ara després
per poder fer les màscares, eh?
Jo mateix, eh?
Sí, hem preparat tota una sèrie de materials
a partir de les quals són una base d'una màscara ideal,
per dir-ho d'alguna manera,
simplement amb el rostre, eh?
De la qual després han de posar nassos, boques,
que era el més important i el que una mica definia el personatge,
i després li han de posar tots els elements del personatge que vulguin fer,
si és un jove, si és una jove, si és un personatge gran,
si és un personatge una mica histriònic,
com l'esclau de la comèdia dels fantasmes i del fantasma,
i llavors el que tenen és llanes de colors, ràfies,
trossos de cordill, feltres, bueno,
tota una sèrie de material per fer una part creativa, eh?
Ara hem vist tota la part arqueològica, històrica,
ara estem amb la part literària, no?,
que és la representació i la part de manifestació teatral,
i després faran la part de creació, de pròpia creació,
per fer-se aquesta màscara que després cadascú se l'acaben portant.
Se'ls veia, a més de tot, se'ls veia força entusiasmats,
però mira, ara s'han posat les màscares i fins i tot unes túniques
per poder fer-ho això com Déu mana.
S'han convertit en actors ruts,
i ara s'han posat, estan allà darrere,
que estan preparant-se, com si estiguin allò al camerí,
estan allà darrere de l'escenari,
preparant els personatges i ara sortiran,
i cadascú d'ells prepararà, és un petit text,
hi ha quatre escenes, que una mica, clar,
no podem representar tota la comèdia del fantasma sencera, no?,
però sí que hem escollit quatre escenes
en què una mica es defineix el que passa, no?,
aquest enamorament del jove i la jove,
aquesta mena d'engany que es veu obligat a fer a l'esclau
perquè arriba el pare i el jove s'ha gastat tots els diners
amb aquesta eufòria enamoradissa,
i després una mica com el desenllaç,
que és quan descobreix que realment hi han estat enganyant,
però al final tot acaba bé, ja ho veuràs.
Tot acaba bé, tot acaba bé.
Tot també en bé, eh?
Perquè Pilar se'ls veia entusiasmats,
parlava amb ells i tots tenien ganes d'explicar
què han après avui al Museu Nacional Arqueològic.
Esteu contents, vosaltres, de la resposta de la canalla?
No, estem molt contents perquè és això,
sempre hi ha uns quants nens que sempre venen a totes les activitats,
però hi ha molta gent nova, hi ha gent de fora.
L'altre dia en el taller d'arqueologia vam tenir gent
que estan passant les vacances aquí,
gent de Madrid, gent de Saragossa,
avui uns nens que són francesos que també estan aquí.
És a dir, hi ha tota una sèrie de resposta
que jo diria que és molt positiva
i que penso que és això, passar-s'ho bé,
perquè és un altre vessant de les activitats
que nosaltres fem educatives,
que té una component lúdica molt important,
però la component lúdica no té per què
no aprendre i ensenyar coses,
igual que aprendre no s'ha de fer d'una manera feixuga,
sinó que es pot fer d'una manera lúdica sempre.
I una mica el que veiem és que hi ha una molt bona resposta,
estan entusiasmats sempre,
són molt receptius, molt participatius,
i això ens agrada perquè són ells
els que hauran de continuar conservant aquest patrimoni nostre.
I la segona activitat serà
Diverteix-te com els romans,
aquí ja s'ho passaran encara millor.
Aquí el que volem és una activitat
que fem a partir del joc,
a totes les societats ha existit el joc,
el joc és a més a més un element de sociabilització,
d'aprendre a ser socials,
i el que fem és veure com jugaven els romans,
que no està tan lluny de com juguem nosaltres,
i el que fan és jugar com jugaven els romans.
No l'ha evolucionat tant.
En aquest sentit del joc,
jo diria que hi ha jocs que són universals i eterns,
i que es van passant de societats a societats.
Hi ha alguns que s'han perdut,
que són uns jocs que ensenyem també,
i que com que són molt fàcils de recuperar,
sabem després que els nens i les nenes
ho juguen a casa seva o a l'escola,
perquè són jocs que no coneixen
i que els fan molta gràcia,
que acaben després jugant.
Per exemple, el joc de les nous,
doncs sabem que després es recupera
o bé a casa amb la família,
o bé a l'escola.
És una manera de continuar recuperant coses del passat
que ens serveixen pel present també.
Són les activitats del Viu un Estiu Històric.
Aquesta es realitza avui des de les 11 del matí
i es tornarà a repetir el dia 29 de juliol,
i la Diverteixa com els romans
es farà el proper dijous,
dia 22 també, a les 11 del matí.
Com dèiem ara,
ells estan aquí en aquesta sala,
la planta 0 del Museu Nacional Arqueològic,
amb aquestes túniques i amb aquestes màscares
per representar aquesta petita comèdia,
aquesta petita obra.
Comè és comèdia, eh?
És una comèdia, sí, sí,
comèdia de Plauta, sí, sí.
Precisament estem a la sala d'arquitectura pública
perquè ho estan representant
davant de les escultures
que formarien part de la decoració del Francesc Kene,
o sigui, realment és com si estiguin
al Teatre Romà de Tàrraco.
Res és casualitat.
Res és casualitat.
Iba Sada, moltíssimes gràcies
per obrir-nos les portes del museu.
A vosaltres pel vostre interès
i a tothom que estigui interessat,
que aquesta activitat es repetirà
el darrer dijous de juliol,
que dijous que ve tenim l'activitat, com deies,
del divertir-nos amb els romans
i que, doncs, bueno,
convidem a tothom a que s'acosti al museu.
Doncs gràcies i bon dia.
A vosaltres, molt bon dia.
Hem vingut, eh?
Jo van de veure...
Et quedes a veure la representació?
Home, i tant, sí, home.
A mi em quedes amb les ganes
de com acabarà aquesta comèdia de Plaute.
La Pilar ja t'ha dit que acaba bé,
però vaja, això ho has de constatar.
Ho hem de constatar.
I com dèiem, ara estan tots aquí atents.
A veure si ho sentim.
A veure, marxarem amb el so d'aquesta obra de teatre.
D'acord.
Perquè hi ha un fantasma.
Perquè hi ha un fantasma.
Com és el fantasma?
Com és?
Explica'l, explica'l.
Fa tres metres del cas.
I ha trencat el cas.
Ho ha desmontat tot.
I et m'agraurem.
I tu has de dir, i ara què faré?
Perquè ara no puc entrar a casa meva.
Però fes-ho al públic, al públic.
I què vull fer si no puc entrar a mi casa?
Tu li has de dir, no et preocupis per res.
No et preocupis per res, eh?
Doncs ja ho veieu, una part d'aquesta obra de teatre.
Escolta, però s'ho saben bé, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí, tant i tant.
Estan aprenent aquí com es feia teatre a l'antiga tàrraco.
Molt bé, amb les comèdies de Plauta, de Terensi,
aquell teatre d'estereotips, no?
I del que és el que deia la Pilar,
utilitzada al passat perquè, de fet,
el teatre ha begut sempre també d'aquestes fonts.
Josep, molt interessant.
En tot cas, t'hi quedes a veure el final de l'obra.
I potser em quedo a fer una màscara i tot.
Sí, però no t'hi quedis gaire que a la una
ens has d'obrir l'embalat.
També és veritat.
Ràpid, ho farem ràpid.
Molt bé, doncs fins ara.
I mentrestant nosaltres conversarem amb Joan Fuster
de la URB Solidaria.
El saludarem després de fer una pausa.