Passen 5 minuts de les 10 del matí.
Ara mateix obrim la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Després de repassar breument i en titulars
l'actualitat en general del dia,
és el moment d'obrir una nova franja horària
en aquest matí de dijous 13 de maig.
Un matí una mica diferent, una mica especial,
perquè a partir d'ara deixem els estudis de l'Avinguda Roma
i ens n'anem al Museu del Port de Tarragona.
A partir d'ara i fins a dos quarts de dues,
tot el programa en directe des d'aquestes instal·lacions
del Museu del Port per viure, per celebrar conjuntament
aquests 10 anys de vida d'un museu
que precisament ha aportat moltes coses a la ciutat
i especialment al Moll de Costa,
al recinte cultural del Port de Tarragona,
al voltant del Moll de Costa.
Programa especial, doncs, amb molts convidats i molts continguts.
a partir d'ara amb Joan Maria Bertran,
Josep Perdila i Yolanda García.
Yolanda, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Què tal?
Doncs molt bé, i més, mira,
escoltant la tertúlia i venint de tots aquests problemes
i aquestes que vore, ja estic asseguro,
que si ara us trobéssiu vosaltres i els oients
en el lloc on estic jo ara,
és que se us passaria tot, eh?, de veritat.
Som a l'entrada, al carrer.
Hem sortit al carrer i som a l'entrada
del que era un antic magatzem del Port de Tarragona
i que des de fa 10 anys és el Museu del Port
i, com bé deies, compleix una dècada,
10 anys d'història.
Un espai familiar conegut per la majoria de tarragonins,
també per aquesta casa que hem estat més d'una vegada,
però que no ens deixa mai de sorprendre.
Des d'ara i fins a dos quarts de dues visitarem el museu,
però no estarem sols.
Tenim un munt de convidats i convidades
que ens aniran acompanyant.
I també compartirem aquest espai amb nois i noies
que avui, seguint la dinàmica de cada dia,
faran les seves activitats pedagògiques.
Avui, concretament, hi ha un grup de nens i nenes de l'Estela
i un altre grup de nens i nenes del Col·legi de Sant Rafael.
Els nois i noies de l'Estela ja han entrat al museu,
els de Sant Rafael estan fent una activitat de pirates
en una barca a l'exterior del Port.
Deixa'm saludar, primer que tot, Mercè Tuldra.
Bon dia, Mercè.
Hola, bon dia.
Què feies el 13 de maig de l'any 2000?
On eres?
Doncs aquí mateix.
Aquí mateix, en aquesta porta, a punt de tallar una cinta?
Bé, la va tallar el que abans era el president de la Generalitat,
el Jordi Pujol,
i nosaltres ens van acompanyant i fent la visita al museu
perquè la gent conegués en primera vegada
la darrera proposta cultural
dins de la denominació de Moll de Costa
que el port va endegar des de l'any 86.
Era ja museu, museu, com si diguéssim,
perquè l'origen del Museu del Port
el trobem en una exposició puntual, monogràfica, que es va fer.
Sí, el museu, com ja s'ha dit, es va inaugurar l'any 2000,
però un any abans es va fer una exposició prèvia
que va ser el Tinglado I, d'aquí del Moll de Costa,
que es va titular el Port de Tarragona en la memòria.
Allà va ser una mica l'arrencada,
tot i que hi ha uns precedents a l'escola Taller
i d'altres activitats que, com he dit,
l'activitat cultural del port comença l'any 86
i des del 86 fins al 2000 es van fent tota una sèrie de coses.
Al llarg del matí segur que sortirà alguna que altra xifra,
però no volem convertir aquest programa d'aniversari
en un inventari ni de bon tros,
sinó que el volem convertir en una experiència
absolutament humana i comunitària,
perquè, de fet, el museu té sentit
pel nombre de visitants que venen cada dia,
un percentatge elevadíssim,
lògicament són joves estudiants no només de Tarragona,
sinó d'arreu de Catalunya i de l'Estat.
Sí, a veure, podem dir així, a nivell general,
que hi ha una mitjana d'uns 20.000 usuaris l'any,
anys que n'hi ha hagut més, anys que n'hi ha hagut menys,
però podem dir una mitjana per aquest estil.
Llavors, el percentatge d'escolars, evidentment,
és sobretot de les nostres comarques,
però en els darrers anys també s'han ampliat
amb visites de grups d'estades llingüístiques
del sud de França.
Això també ens ha fet que ens donem a conèixer
amb un radi de territori molt més ampli,
i que la gent comenci a valorar el que és el patrimoni marítim,
perquè nosaltres intentem ensenyar el que és el port de Tarragona,
però això està dintre d'un patrimoni,
tot el patrimoni marítim,
que de vegades potser també se'l té una mica oblidant.
I això, doncs, bueno, si venen als escolars,
vol dir que des de molt petits coneixen aquest tipus de patrimoni
i que a la llarga poden ser més generosos,
per dir-ho d'alguna manera,
amb la preservació d'aquests tipus d'objectes.
El que és el patrimoni industrial i patrimoni sectorial,
com podria ser el de la pesca,
al llarg de les últimes dècades s'ha anat perdent.
No hi havia aquest coneixement i aquesta certesa
que calia conservar aquest patrimoni
després donar-li una forma pedagògica
perquè es mantenís en el temps.
Afortunadament, d'un temps cap aquí, des del museu,
doncs, heu fet aquesta tasca de recuperació
i també de rehabilitació i de creació d'objectes,
d'espais, que puguin donar aquesta idea
del que ha estat la vida del port,
un port que té més de 2.000 anys.
Sí, com abans deia,
s'ha comentat que amb l'exposició del port de Tarragona
en la memòria, els inicis, per dir, d'alguna manera, del museu,
però previament hi va haver una escola taller
que va estar de l'any 92 al 95
i es van començar a recuperar els oficis del mar.
És a dir, com es van recuperar?
Hi va haver una sèrie de mòduls
que van recuperar una part de patrimoni,
aquest patrimoni industrial,
però també hi va haver un altre mòdul
que era de modelisme i de mestres d'aixa.
Això que va permetre fer la recuperació mitjançant reproduccions,
reproduccions a escala amb modelisme,
amb embarcacions de pesca o altre tipus d'embarcacions,
i pel que fa de mestres d'aixes,
amb la creació d'algunes embarcacions pròpies de la costa
o amb reproduccions a una escala bastant real,
és a dir, si els models estan a escala 1-10,
per dir-ho de mitjana,
vam fer una que és la més coneguda
o per nosaltres la que té més aspecte sentimental,
que és la popa de la galera.
La popa de la galera,
que ara ho comentàvem amb la Mercè a tall de Nec,
d'ho t'hem passat pel davant,
després en parlarem,
que nosaltres recordo que en una visita
que vam fer a començaments,
el d'any 2002-2003, podria ser,
s'estava construint en aquell moment
i vam tenir oportunitat de parlar amb el mestre de Xand,
dissortadament ja ens va deixar fa un quant de temps
i ens va explicar uns dos anys.
Parlem d'objectes,
hi ha reproduccions a mida més o menys,
però mira, abans d'entrar al museu,
ara estem al carrer,
jo no sé si vull dir...
Ui, el mar està preciós i tranquil avui.
Mira, i aquí hi ha una...
Deixa'm, jo va, ho direm...
Un aparell.
Explica'ns què és aquesta andròmina de grans dimensions,
que això té pinta d'antic, eh?
Sí, això és una grua,
i a més aquesta grua és una grua lleugera,
per dir-ho d'alguna manera,
que es va construir els propis tallers de la Junta d'Obres del Port,
els antics tallers que hi havia al carrer Orosio,
que ara ja no existeixen,
doncs es va fer,
com si diguéssim,
és una grua una mica allò que es diu amb materials reciclats.
Es va fer servir per moure mercaderies de poc volum,
però també després se li va donar un ús
en el que era l'antic port esportiu,
que estava ubicat una mica davant d'on estem ara nosaltres,
que després s'ha traslladat fora del port comercial.
Llavors aquesta grua l'hem pogut recuperar,
perquè creiem que si fem la història del port de Tarragona,
un element que pot estar a l'entrada
és un element d'estiva,
de patrimoni industrial com és una grua.
L'estem acabant de restaurar, com pots veure,
i doncs bé, creiem que és una mica un símbol
que ens pot distingir d'un altre tipus de museu
que també, evidentment, ensenya el seu patrimoni.
Sí, però que cada museu té la seva línia pedagògica
i de divulgació i aposta.
Entrem ja a l'interior del museu,
que està, com dèiem, amb molts objectes,
moltes coses per veure,
però aquest projecte dels 10 anys,
aquest museu no hauria pogut tirar endavant,
és un tòpic, però és una realitat,
sense les persones que treballen.
Normalment, quan parlem del Museu del Port,
la seva interlocutora és la seva coordinadora,
la Mercè,
però en el dia a dia aquí hi ha moltes persones treballant.
Algunes d'elles ja les hem trobat
quan hem arribat a la recepció,
d'altres ja estan fent la visita,
per lo fluixet que estan explicant coses als nens,
altres ja estan fent la visita guiada,
en aquest cas amb nens i nenes del grup Estela.
Hi ha un equip de persones, de professionals,
molt consolidat,
i els anirem conèixent al llarg del matí.
Evidentment, les coses, si no es fan amb equip,
són impossibles que surtin bé.
A més a més, és un equip que té molta il·lusió
i que sempre ha lluitat perquè tirés endavant,
i entre tots ho han fet tot.
Vull dir, sí que jo potser soc sempre la que parlo més
i que estic potser més a la galeria,
però evidentment, darrere meu,
hi ha molta gent que està treballant,
i que està treballant bé.
A veure, Josep Ardila, d'aquí uns momentets,
amb l'inalàmbric ens atançarà a un d'aquests grups
que està fent avui la visita guia del museu,
nens i nenes, com dèiem,
amb la Montse, és la...
La Carme.
La Carme, això mateix.
La Carme Montanya.
La Carme Montanya és qui està fent aquesta visita guiada.
Estem ara tot just davant d'una vitrina
que entra dins de les activitats de Compartim la Mar.
D'això en parlarem més endavant,
perquè a més hem convidat alguns, només alguns,
dels representants de les institucions i entitats
que, a motiu del desè aniversari,
han donat, han prestat al museu
una sèrie d'objectes que ajuden a recolzar
aquesta imatge de 2.000 anys d'història,
més de 2.000 anys d'història, no?
Sí, al seu desè aniversari hem volgut fer una col·laboració
amb totes les entitats culturals de la ciutat.
Arxius, museus, biblioteques, sales d'art, hemeroteques, no?
I llavors el que hem fet és que cada mes,
ho estem fent, cada mes,
cada una d'aquestes institucions,
ens cedeixi objectes vinculats al patrimoni marítim,
vinculats al Port de Tarragona o a la Mar en general.
Aquest mes, doncs, bé, també,
com que és el mes dels museus,
és el mes a Tarragona del Tàrrec o Viva,
ho han fet coincidir amb l'exposició
del Museu Nacional Arqueològic.
Com que després vindrà el seu director,
Francesc Terrats, que ens expliqui quins objectes.
Anem avançant, Mercè,
el primer que trobem al passadí central,
podríem dir, si el tractem de passadí,
o al centre d'aquesta gran sala,
són dues embarcacions.
La d'allà es diu, Teresa, aquesta, com es diu?
A veure...
Aquesta és la... Capitán?
Arguello.
Capitán Arguello.
Aquestes embarcacions tenen un significat especial?
Són les que vau trobar en millors condicions
per poder donar una idea als nens i nenes
del que és sortir a la mar?
Bé, són dos exemples bons
per explicar el tipus de patrimoni que tenim aquí.
La Teresa, com primer has nomenat,
és una reproducció, una rèplica,
que es va fer d'una embarcació,
amb el mòdul que abans comentàvem
de mestres d'aixa de l'Escola Taller,
que es va fer aquí, als nostres tallers.
És a dir, perquè coneguessin el que eren
les barques tradicionals de pesca de la zona.
Barca petita, estem parlant,
no estem parlant de les barques actuals.
I la del Capitán Arguello
és una barca de pesca,
però que no es feia servir estrictament per anar a la pesca,
sinó que era pel lleure.
I té un significat especial
perquè era propietat d'en Carles Barral,
de l'escriptor, que amb aquesta embarcació
tots podem recordar...
Capitán Abuelo era...
Capitán Arguello.
Arguello, Arguello.
Sí, tots podem recordar, si tenim la imatge del llibre,
Catalunya des del mar,
la fotografia de la portada és aquesta.
La seva barba, allà amb...
És aquesta la barca.
És aquesta la barca, el Capitán Arguello.
Ens acostem per tafanejar una mica a dins?
No s'hagi deixat alguna cosa...
No, està aquí.
No, clar, per la seva fesumir,
la seva composició, ja es veu que és més de lleure
que no pas de pesca,
perquè la de pesca, a veure,
que ens acostem.
Jo no tinc ni idea, però com que tinc la Mercè...
Quants pescadors podien anar aquí?
Aquesta és una embarcació...
Ja he dit que no és una embarcació típica,
ara d'anar a la pesca de l'encerclament o l'arrossegament.
Eren les petites barques que, doncs,
una família podia sortir i podia anar a pescar
gairebé per la seva supervivència, no?
És un exemple del que serien les barques, doncs,
de petit cabotatge per aquí.
I escolta, aquesta, la Maria, anem seguint.
Ara és un quart d'onze, gairebé dos minuts.
Anirem fent la visita,
perquè tenim moltes coses per explicar als oients.
Aquesta és la Maria,
és una reproducció, diguem-ne, a la carcassa,
a una secció de la barca.
És la proa perquè es pugui veure
la construcció tradicional de les barques de fusta,
on podem veure les quadernes, la quilla,
les taules del forre per un costat
i, llavors, els baus de coberta.
Parlen fluixet, perquè estan fent ara la visita,
i el Josep, Josep, hola.
I podem agafar la veu de la Carme,
que és la monitora que els està explicant una història,
a veure si podem...
que ens podeu ajudar.
I el Marcel va dir,
Marina, em sembla que no ens han sentit.
I la Marina va dir,
si ja veuràs l'última vegada més fort
i segur que vindran a buscar-nos.
Som-hi?
Auxili!
Auxili!
Que ens podeu ajudar!
I atenció amb el que va passar,
perquè de sobte el capità del barc ho va dir,
Oh! He sentit alguna cosa!
Oh, Ramonet! Ramonet!
Li va dir al noi que treballava a la barca,
No has sentit alguna cosa?
M'han semblat nens que cridaven.
I el Ramonet li va dir,
Capità,
vostè no hi sent bé
si fa tres mesos que no renta les orelles.
Però si ho deu tenir tot tapat,
diu que ha sentit nens al mig del mar.
No em faci riure.
I així que el capità li va dir,
Ramonet,
para bé l'orella i ja veuràs.
I el Marcel i la Marina
van tornar a cridar,
Auxili!
Auxili!
Que em podeu ajudar!
Ho veus?
Doncs era la veu,
és la veu d'una de les companyes
que està fent aquesta visita guiada avui
en aquests nens i nenes al Museu del Port,
una de les activitats ben habituals
d'aquestes pedagògiques que es fan al llarg de les setmanes.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Tu ets la coordinadora una mica pedagògica
de les activitats pedagògiques que es fan al Museu del Port.
És un exemple del que es fa en aquestes visites?
Suposo que depèn de vegades, es fa una cosa, es fa una altra.
Sí, de fet tenim nou activitats, ara hi ha una maleta pedagògica,
i llavors totes les activitats estan adaptades a diferents nivells
i a les necessitats que té cada escola o cada assignatura,
o sigui, són multidisciplinars, per dir-ho d'alguna manera.
I quin tipus d'activitats feu?
A veure, totes les activitats estan relacionades amb el món de la mar,
d'una manera o de l'altra.
Vull dir, tenim activitats que estan relacionades amb el món de la pesca,
en tenim una que és de tecnologia,
tot el que fa a l'evolució de les embarcacions,
tenim dues activitats que són genèriques, per dir-ho d'alguna manera,
o sigui, que abarquen tot aquest tipus de vertents,
i també tenim activitats relacionades amb els contes i les rondalles,
totes basades en el que és la part de la mar,
i també una activitat molt maca, que és sobre els pirates,
que mitjançant una espècie de llegenda de pirates, un conte,
el que fem és explicar com se vivia a sobre d'una embarcació.
Ara, per exemple, estava explicant un conte, no?, aquesta de la companya.
Sí, sí, sí, sí.
El que intenta aquesta educadora és explicar-li el funcionament del port
d'una manera molt entenidora amb la canalla.
De fet, aquí tenim un grup molt maco d'educació especial.
Llavors, ho ha d'adaptar, òbviament, a les necessitats d'aquest grup.
Després, quan pugem a dalt, veurem tot el seguit d'estris i activitats
que poden fer dalt, que realment s'ho passen molt bé, n'estic segur.
Hem estat abans nosaltres tocateríem tot una mica i venien ganes de posar-te a jugar, eh?
Després, quan pugem, en parlarem, i si et sembla, també parlarem una mica,
tornarem a parlar amb la Carme, per conèixer quantíssima gent passa per aquí,
quants nens i nenes passen durant l'any pel Museu del Port, que en són moltíssims.
Doncs això ho farem, Josep, perquè ara em deia la Mercè
que quan acabin aquesta narració i aquesta activitat ja pujaran dalt
i començaran a fer altres activitats didàctiques del port.
Ens retrobem d'aquí uns moments?
Fins ara.
Vinga, fins ara.
Quan iniciàvem la visita amb la Mercè, hem posat èmfasi per què ha de ser així,
perquè és veritat en la quantitat de persones que treballen aquí al port,
l'equip que tira endavant totes aquestes activitats,
però no hem d'oblidar la quantitat de persones i col·lectius
que des del primer moment han donat recolzament i han col·laborat.
i no podem deixar de banda ni de bon tros,
sinó que, diguem-ne, d'aquí un lloc preferent tenen els pescadors del Serrallo.
Evidentment, els pescadors, els nostres pescadors del Serrallo
és els que des d'un primer dia han estat sempre al nostre costat
i sempre que hem hagut de fer coses, sigui el que sigui, sempre endavant
i amb molta col·laboració, tant el Jordi com l'Albert com l'Andreu.
Avui el Jordi no ens pot acompanyar per un petit problema de salut,
però els altres els tenim aquí perquè ens puguin explicar l'alegria que tenen ells,
perquè ells van ser els que van vindre aquí, van dir
ei, nosaltres el que necessiteu, col·laborem i us passem objectes nostres propis
perquè els pugueu exposar al museu o amb exposicions que pugueu fer
i sempre que hàgiu de fer activitats com han fet a vegades al Serrallo i així,
ells tots col·laborant i nosaltres encantats de poder comptar
amb el seu testimoni i també amb la seva presència.
La prova és que a l'hora de col·laborar també han vingut avui
en aquest programa especial de Tarragona Ràdio.
Albert Padró, l'Andreu Domènec, molt bon dia i moltíssimes gràcies per venir.
Bon dia.
A veure, de pescadors és tota la vida ni que no se surti a la mar, no?
Sí, sempre, jo no es perd.
Sempre estem pendents de tot.
És a dir, que no estem a la mar, però sempre estem, els assuntos i els problemes
que n'hi ha molts a la mar, que no s'acaben mai, cada vegada n'hi ha més,
doncs ens afecta, vulguis o no vulguis, doncs és la nostra vida.
Andreu, quants anys sortint a la mar?
Doncs mira, en tinc 68 des dels 13.
No em faci fer números, però això són molts, eh?
Molts.
I les haurà vist de tots colors.
Doncs uns 50 anys, o sigui, de tot, de tot he vist, de tot.
Com va sorgir allò que van tenir aquesta iniciativa?
Si estan fent un museu del port, els pescadors i el serratllo ha d'estar present.
Quina ha estat la seva col·laboració i continua havent-hi aquesta col·laboració?
Doncs mira, la Mercè, doncs quan hi ha hagut alguna cosa que fer, doncs ens avisa
i nosaltres venim a col·laborar amb el que sigui, amb tot el que ens diu ella.
Com ara, per exemple, quines són les últimes col·laboracions que heu fet?
Ara fa dies que no han fet res.
Com és això que fa dies que no han fet res?
Pocos dies.
Bueno, perquè és que abans fèiem molt habitualment activitats.
L'última, però que la van fer més grossa, va ser amb l'activitat col·laborant amb la Biblioteca de la Costa del Serrallo,
que vam fer tot de matinal amb vosaltres mateixos, allí, i doncs vam fer la subhasta de peix a l'antiga,
que bé, doncs ells mateixos van fer...
Molt d'ècdic.
Ho van preparar ells, això es pot dir que ho van preparar ells.
Sabeu que ara, si us sembla bé, fem una mica de visita d'aquells espais que són dels pescadors
i que ells mateixos ens expliquen cadascuna de les coses,
però és que acaba d'arribar una altra escola, em deies que és una escola de reus, no?
Sí, la Mongli, que estan fent una activitat de pirates.
Venen amb una armilla salvavides, el Josep, en tot cas, a veure si ens pot explicar,
algun nen i nena, què és el que han fet.
A veure, expliqueu-me què heu fet. Bon dia, nois.
A qui m'ho explica?
Hem anat al port, ens hem ficat al salvavides i hem donat un tomb per al port.
Llavors, el monitor ens ha explicat el que hem fet.
I què heu fet? A veure, expliqueu-me.
Ens ha ensenyat les patroleres, el carbó, les fàbriques i què poten els vaixells, i les càrregues i com.
com es carrega, si poten els de càrrega o no.
Perquè heu fet un tomb per tot l'interior del port, eh, amb la barca.
Sí.
Us ha agradat o no?
Sí.
Havíeu anat mai amb barca o no?
Sí, jo, sí.
Tu, algun cop. Tu també? Sí?
El meu pare tenia un vaixell abans.
Ah, sí? I tu anaves amb vaixell?
No, encara no havia nascut.
I ara sabeu què fareu dins el museu o no?
Farem una gimcàmer.
Una gimcàmer.
I també farem una activitat de pirates.
El portem amb coses que, bueno, que no sabíem.
Ah, que heu conegut. Tu què has après avui?
Jo, bueno, jo no sabia que, bueno, que hi havia així vaixells que transportàvem cotxes.
Ah, mira, veus? Ja s'ha après una cosa nova, eh?
Sí, però també ens han dit que hi ha molts barcos i que per aquí guardes un monton d'arena i que van transportar un, un, com es diu aquí, un farc.
I, i d'una altra hi ha un vell que es va quedar allà plantat.
I que van, i que van, i que van robar un, un farc del Delta de l'Ebre.
Veus? Són algunes de les coses que han après d'on i do, eh?
Quin munt de coses, no?
Quin munt de coses.
Després els tornarem a seguir perquè, bueno, anirem coneixent quina és l'activitat que fan dins el Museu del Port, eh?
Doncs sí, després, més endavant, doncs anirem fent.
Ja veieu què més estan passant tots aquí al voltant meu.
Doncs estan tots al voltant del micròfon, ara deixarem que continuïn l'activitat, que porten un timing, eh?
Amb les seves mestres, que també els acompanyen a aquesta escola que ve avui al Port de Tarragona, de la ciutat de Reus,
justament avui, 13 de maig, que fa 10 anys, que es va inaugurar el museu que avui ens acull.
Anem cap a algun dels espais, diguem-ne, que estan relacionats directament amb els pescadors,
perquè ja que tenim la sort de comptar amb l'Albert i l'Andreu, ells ens podran explicar moltes i moltes coses.
Aquí, tornem a la secció aquesta de la Maria, que és una embarcació també que hi ha aquí al Port.
A veure, no sé quina vinculació, estem parlant d'embarcacions de pesca, de què estem parlant? A veure.
És l'àmbit de la pesca, l'àmbit de la pesca que està bastant centrat en la història del Serrallo,
però també en la dels mestres d'aixi i la construcció de les embarcacions.
A veure, parlàvem de col·laboracions amb els pescadors.
Les xarxes que tenim posades, o els arts de pesca, parlant amb terminologia més exacta,
que intentem mostrar les tipologies de pesca que es fa al Serrallo, les van fer els pescadors.
Les van fer expressament per al museu?
Sí, sí.
Home, això de fer les xarxes, i això és manual, clar.
Sí, sí, i tant.
Si jo els pregunto com es fa una xarxa, això es pot explicar o s'ha de veure?
Home, es pot explicar, però s'ha de veure.
Podem explicar una mica com es fa una xarxa?
Aquesta xarxa la va fer la meva senyora, o quasi tota la va fer, aquesta que hi ha penjada.
Parlem de pescadors del Serrallo, però les xarxes les han fet tota la vida les senyores del Serrallo.
Sí, tota la vida.
El que passa és que ara ja s'han jubilat i potser no en queda cap ja.
Ara ho fan els homes.
Per això també ha canviat, diguem-ne, que de fer-les tan artesanalment, amb els anys, lògicament, s'ha industrialitzat i deuen ser d'altres materials, no?
Ara, doncs, de dones ja no n'hi ha per fer les xarxes.
Ara ho fan, doncs, aquesta gent, migrants i marroquins, i cadascú ho fa com pot.
Les coses van canviant, lògicament.
Anem avançant, i aquí, aquesta és una mostra del que eren les xarxes, les arts de pesca, no?
Les diferents tipus d'agulles que es feien per fer les xarxes i també per remendar-les.
I són donacions d'aquests pescadors que ens van fer, també del Jordi Albiol,
i aquí, doncs, la gent pot veure com s'anaven anant fent el tamany.
Això es feia amb un mollo, un mollo és com ara això, aquests canuts d'aquí, o aquesta quadrada d'aquí, o aquí, ja us veu, mira, veus el mollo?
Sí, sí, sí.
Aquí hi ha el mollo d'aquesta, aquí no hi és.
Però, doncs, a mà, tot, a mà, abans es feia tot.
Jo li pregunto coses evidents, com és possible que això no ho sàpiga?
Però, disortadament, hi ha moltes persones que desconeixen el món de la mar, tot i que són de Tarragona, i sembla mentida.
Però, per exemple, què és el que fa?
I pregunta evident, però a mi m'agradaria que ho expliquessin.
Per què cadascuna de les xarxes tenen, doncs, un forat més gran, més petit?
Imagino que és pel tipus de pesca que es fa, no?
No, doncs, el tipus de xarxa pel tipus de pesca que s'ha de fer.
Són les malles diferents.
Perquè aquí mateix, ja es veu, aquest arc, que es comença la malla més gran del començament,
i cada camí més petita...
Això és per l'arrossegament.
Sí.
I la xarxa, la malla més petita, és aquesta que en diem el maillà, o el sac, que és on fa cap tot el peix.
I quin és l'objectiu que la xarxa comenci, doncs, més gran i es vagi fent més petita?
Per què?
Bueno, això...
Perquè s'arrossega.
S'arrossega.
Això s'arrossega.
Sí.
L'aigua...
S'arrossegament, sí.
La pesca de l'arrossegament, quin tipus de peix es pretén pescar?
Tota classe de peix.
No?
Sí, normalment tota classe de peix.
I què és pesca?
Pues se pesca en pop, se pesca en rap, se pesca en moll, se pesca en pop...
Digambe.
Digambe.
Digambe.
Pesca en marlans, llenguados, calamars...
Ah, i després ha d'estriar tot allò, no?
Tot això fa cap tot barrejat dins del sac.
Es podien organitzar els peixos, entrar uns i després els altres, no?
Posem una porta, tu entra i tu no entris.
A veure, que entrin els escamarlans, vinga, per aquí.
Ai, si pogués ser això, de primera.
Deu-n'hi-do.
A casa, clar, els pescadors, jo m'imagino que moltes coses que han fet servir al llarg de la història,
clar, eren els estris de feina, quan es feien malbé, es llançaven, es feien de nous...
Per tant, sí que es devien conservar coses, però no tantes.
Vull dir que és una sort i un privilegi que pescadors com vostès, doncs, hagi fet aquesta donació al museu,
perquè molts d'aquests objectes, algú potser té alguna casa encara, però no deuen quedar gaires.
No, no. Això ho trobes en algun racó de casa o del magatzem, però això ja no es fa a mà, eh?
Això ho feia la gent, com ara la meva mare, o la seva mare, la gent de gran, però avui en dia no.
Avui en dia tot ja es compra de fàbrica, fet amb maquinària.
Això de fer-ho a mà avui ja no existeix.
Aquí tenim unes caixes, que siguen les caixes del peix,
i aleshores hi ha un llibre que diu
Entrada de la caja de la mutualidad de accidente de la mare i del trabajo.
Què és això exactament?
Bueno, això són llibres de la cofredia.
Que per part de la cofredia és la que regulava tots els pescadors,
els que tenien la mòtua i tot amb això d'accidents de treball.
Estava...
La casa de la mar i això...
La comunitat social nostra, doncs el que ells tenien a començaments de segle.
Hi ha un exemplar també de l'any 1929,
Sociedat Marítima i Protectora de Tarragona, reglamento reformado.
Això deu ser les normes, no?
Perquè són diferents institucions, com el Gremi de Marejans,
que hi havia en torn a les diferents activitats de la pesca al Serrallo.
Ara el que hi ha és la llotja de peix, la cofredia de pescadors,
que ho aglutina tot.
Evidentment encara continua el Gremi de Marejans,
recordem a la Setmana Santa que tenen els passos, no?
Però l'activitat administrativa i pesquera
la porta bàsicament la cofredia de pescadors.
Jo et volia fer un petit comentari abans quan dèieu això
de que per què entren uns peixos, uns altres.
Potser si parlem de l'encerclament,
l'encerclament potser sí que hi ha més un tipus de peix,
que és la sardina.
La sardina, clar.
Però aquí també s'ha de sortir a una hora determinada,
recordem-ho, que no es pot sortir a qualsevol hora.
No, perquè el peix blau s'agafa de nit,
amb els fanals, amb els fosbos.
I és peix blau, sardina, saïtó, barats, orell, peix blau.
En l'encerclament quantes hores es podia tirar una a la barca
quan vostès pescaven?
Des de...
Unes 12 hores.
Sí.
S'han començat a pescar 12 hores.
Després se va modificar i de...
No ho sé, ja fa 50 anys que anem 10 hores.
12 hores a la barca?
Són hores.
I s'han d'aixecar una hora, una hora i mitja abans de sortir.
Quants pescadors...
Abans de la rastro, ella me preguntava per l'encerclament.
L'encerclament, sí, o...
Però vaja, una jornada de dia o de nit d'unes 12 hores
era el que vostès feien aproximadament.
I quantes persones podien anar a la barca, vostès, per exemple?
Quants pescadors hi anaven?
Abans anaven més persones a una barca.
Abans anaven fins a 7 i 8, no?
I 9 i 10.
I ara aquestes mateixes barques, però es van 5.
O 4.
Temps per avorrir-se no tenien, no?
O hi havia ratets que dius calla?
Algun dia hi ha un ratet.
Perquè segons quin dia, segons el posto que anaves,
doncs havies de tirar la sàrcia dos o tres vegades al dia
i tornar a l'aixecar.
I segons on anaves, un camisol, tot el dia,
arrossegant, la gamba, l'escamarlà, i una vegada sol.
Llavors hi havia un ratet per avorrir-se.
I avorrir-se, jo m'imagino que no s'avorrien,
que feien aquests ratets com mataven el temps.
Sí, jugant a cartes, o fent una bacanyeta.
A botifarra, o una bacanyeta.
Home, ja és mític els ranxets que es feien a la barca, no?
Diuen, com a les barques no s'ha menjat mai el peix.
Mai, mai.
Ara no es fa tant, tampoc.
Perquè abans els homes tenien més cuidat.
Hi havia homes grans,
hi havia el cuiner que es dedicava solament a la cuina.
Ara, al anar poca gent, i això, pues...
Però també es fa, eh? També es fa.
Abans hi havia el costum que a la tarda es feia el sopar, que deien.
Quan s'acabava de vendre a les barques,
el sopar.
Era menjar a la barca, aquí en terra.
I, esclar, sempre hi havia algun convidat.
Perquè des d'en terra sentia molt bona olor.
Ah, clar, deies, ui, que venen els pescadors.
Enyoren aquells temps.
Sí.
Tot i la duresa de la feina.
Però llavors no hi havia tele.
Se sopava a la barca,
quan s'anava al cafè...
No hi havia més gana que ara.
No hi havia més gana.
Perquè a les cases, doncs, ja s'estuviaven una menjada, les dones.
Si estava el fill o l'home o un familiar-te a la barca,
s'estuviaven a casa a fer el menjar per aquella persona.
Un portava el pa, l'altre portava un meló.
Es menjava bé i calia menjar bé perquè es deixava anar molta energia a la barca,
pescant en els moments de més feina.
Hi ha fotografies, també.
Hi ha aquest...
A veure, aquest altre estri,
que és com una mena de campana enorme,
què és exactament?
Una nansa.
Això és una nansa.
Peix d'escata.
Peix d'escata.
Peix d'escata, solament, això.
I aquest, diguem-ne, que és un sistema,
quan parlem de sistemes de pesca tradicionals,
estem parlant pràcticament de segles,
durant segles s'han fet servir les mateixes tècniques.
Sí, ara gairebé no es fa això ja, eh?
No, ara...
El que passa és que això, per pescar, ha de quedar així.
A veure, que ho moverem.
Mira, com que anem amb la gent del museu, podem tocar.
El peix entra per aquí.
Ah, ja veus.
Però allà se'ls ha de posar l'esquer, primer,
perquè el peix busque el menjar.
És un parany descarat, eh?
És un parany, sí.
Se'ls hi posa sardina o, bueno, classes de peix,
que l'altre peix, el que es viu,
el busca per menjar i es posa a dins, però no pot sortir ja.
Perquè aquí té unes punxes, és un embut,
aquí hi ha unes punxes per sortir.
Entren bé, però no poden sortir.
Però aquest tipus de tècnica, jo, a mi em sona
que és, doncs, des de l'edat mitjana, pràcticament.
Ara hi ha unes nances, però són diferents d'aquestes.
Hi ha diferents materials.
Sí.
No hi ha diferents pesques.
Aquí saps pel país d'escata.
Llavors hi ha nances per a llangosta,
nances per a l'anguila,
per a altres classes de peix.
I pel pop.
I pel pop, sí.
Vostès són fills de pescadors?
Sí.
Nets de pescadors?
Sí, sí.
Els seus fills han continuat?
Han pogut continuar?
Perquè a vegades no és una qüestió de voluntat,
sinó la situació tal com està.
Jo, en el cas meu,
jo tinc un fill que avui en dia és el patró de la barca,
jo ja estic jubilat,
i un gendre, l'home de la meva filla,
que tenia la barca de motorista.
Però normalment,
normalment és de pares a fills.
Normalment, no tothom.
Poques incorporacions hi ha,
és a dir, una persona que no sigui d'aquí del Serrall o del Mar,
que digui, ara em faré pescador.
Això és un cas estrany.
No, no gaire.
Això és un negoci molt familiar.
Passa...
Has de pensar que el meu avi, per exemple,
va començar el meu avi amb una barqueta com ara això, d'aquí.
Anava a pescar així,
i el meu pare, doncs, va seguir.
Després va fer...
Van vindre a l'època dels motors amb el meu pare,
i es va anar fent...
Llavors els motors els donaven a la gent
que veien una miqueta capaç de sortir-se'n.
I, doncs, bueno, així.
Vostès han pescat a vela?
No, ja anaven en època de motor, vostès, per l'edat.
No ho he conegut.
Del seu pare.
Del seu avi.
Del meu avi i del pare.
El pare sí que han anat a vela.
I una mica allò per com a lleure,
o perquè els ve de gust,
surten de tant en tant amb la barca?
Alguna vegada.
No a treballar, sinó...
No, no, jo alguna vegada.
Algunes vegades allò per capritxo.
Mira, per passar el rato.
A l'estiu, eh? A l'hivern, no.
A l'hivern a casa calentet, eh?
On estan les coses?
Jo també, també hi he sortit.
A més a més, encara sortim...
L'amic que falta aquí,
que en té una de barqueta, eh?
La té lliol nàutic, el port esportiu.
De tant en tant sortim a pescar el calamar,
i així, per passar el rato.
I escolteu una cosa, com ha canviat el serrallo, eh?
Què tal ho trobeu ara, amb aquests canvis que ha fet?
Ha canviat molt.
Ha canviat molt, molt.
Fixeu-vos-hi, miràvem aquestes fotografies antigues,
de tot carrer de terra,
de qualsevol manera.
Les condicions de vida eren molt dures, eh?
En aquesta època.
Aquesta és la paret de l'església, la paret de l'església.
Això és la paret de l'església de Sant Pere, eh?
Sí.
No us sembla, eh?
Que està davant ara el llotge de pescadors.
Mira el que era davant de l'església, mira.
Hasta carros, cavalls hi ha aquí.
Sí, sí.
Aquí hi passaven els carros.
Per aquí, davant, només hi passava un carro.
I aquí es tenien les paneres del peix,
que abans hi havia aquestes paneres grans de quatre anses,
les rentaven i les posaven aquí al sol per assecar-les.
I mira on t'arribava l'aigua,
i ve d'on està ara.
I aquí hi ha canalla que li arriba l'aigua pels turmells
al costat de la barca.
També, sí, sí, mira.
I això són els tinglados.
Mira, aquí és on estem ara.
És veritat, sembla mentida que sigui el mateix paisatge, eh?
Mira, és el mateix.
Això ara està cobert.
Això ja és el passeig aquest que hi ha.
I saps aquí el pont aquest que hi ha aquí?
El pont del Serrallo famós.
El pont de la Patxina.
El pont de la Patxina, clar.
Això és el que era abans, també.
Quins canvis?
Vostès han pogut veure tots aquests canvis i ara...
Jo això no ho he pogut.
Això no, ja m'imagino que no,
però els canvis dels últims anys sí, han estat notables.
Per exemple, aquest passeig que han fet aquí,
això ha quedat molt maco.
Pensa que els caps de setmana vaig a una jantada,
passejar, aprendre el sol,
després hi ha aquells restaurantets aquí a la Vora Marc
que també llama molt, això.
I a vostès els costa molt en el dia a dia
sortir del Serrallo i anar cap al centre?
O hi van sovint?
No.
A vegades o per passejar o per algun recado.
Allí mateix va anar al gestor per Fenya, diguéssim.
I algunes vegades donant tomat per la Rambla, també.
No tenim res més que fer.
Però amb aquest passeig i tot això dius que allà
s'està bé en el meu i d'anar cap al centre.
Sí, no, alguna vegada.
No, no, a mi m'agrada Tarragona, eh?
Vull dir que per anar fins a la catedral
o donar la volta...
A mi m'ha agradat sempre molt caminar
i moltes vegades vaig a donar la volta a les muralles, eh?
Tot així, després la Rambla i avall.
L'Albert ha dit
A mi m'agrada Tarragona.
Aquesta frase és molt definitoria.
Perquè ells som del Serrallo.
Sí, som del Serrallo.
Perquè abans sempre dèiem...
On vas?
Perquè es havíem de canviar...
A Tarragona.
Anem a dalt de Tarragona.
A dalt de Tarragona, perquè Tarragona està a dalt.
A nosaltres estem baix.
És a dir, sempre...
Però doncs bé, eh?
El que passa és que es canviàvem de roba.
Perquè pel Serrallo vivíem amb una roba
per anar a la barca i tal, i així.
Si anàvem a Tarragona ja es havíem de canviar,
perquè...
Hi havia diferència, doncs.
La Mercè em vol comentar alguna cosa d'això que està dient...
Sí, no, això que diu.
Dalt de Tarragona.
Però és que els pescadors estan molt vinculats
a la part alta de Tarragona.
La part més alta, que és el portal del carro...
Amb l'església de Sant Magí.
Que els exbots, que aquí en tenim un exemple, el museu,
que als anys 40 hi va haver un naufragi
d'una embarcació que tenim a l'àmbit de l'esport,
que és la PUSA.
És una embarcació de patent de Tarragona,
entre la que va fer...
Des Barjo.
Sí, que era propietat de la família Muller,
que l'abans cedia al museu.
Ara, doncs, anem, si voleu, cap allà,
i la podem veure, no?
I així.
Sí, i llavors, és molt característic,
perquè és una embarcació...
La PUSA, que la tenim aquí al davant,
era una embarcació de lleure,
aquesta es deia Bruja, com he dit,
que era propietat de la família Muller,
i el mateix mestre d'aixa que tenim les altres embarcacions,
que era el pare del que hem comentat, de l'Albert Roc,
va ser qui la va construir.
Van anar un dia a fer una regata i va haver un naufragi.
La gent del Serrallo els va salvar,
però com que els pescadors són molt de bots,
per això deia la vinculació amb Sant Magí,
la gent que coneix el portal del carro sap que hi ha tota una sèrie...
d'exbots, que es poden veure.
D'exbots, doncs, bueno, aquí tenim les imatges d'aquest esbot,
d'una d'aquestes PUSA, que era la gavina,
que com que es van salvar,
doncs van portar...
els exbots sempre són reproduccions a escala de les embarcacions,
per lliurar-se d'un problema a la mar o per donar les gràcies per haver estat salvats.
Doncs aquí tenim aquest exemple,
i aquí podem veure l'ermita del portal del carro amb l'entrega d'aquest exbot.
I aquí tenim la PUSA, la reproducció de la bruixa, aquestes embarcacions.
Aquesta és l'original.
Això és un balandre, més o menys, no?
Sí, entre bot i balandre.
Què dirien vostès, els experts, què dirien?
Hi ha diferents tipus d'embarcacions i queixes,
se li va denominar PUSA, perquè és petiteta.
És petiteta, sí, sí.
Déu-n'hi-do, anem continuant fixat.
Ja són gairebé tres quarts d'onze del matí,
som en directe al Museu del Port de Tarragona,
en el dia que s'escau justament el desè aniversari, 13 de maig.
I anem avançant, perquè encara no ens hem volgut pràcticament de l'entrada del museu.
Hi ha tantes coses per explicar.
Hi ha tota una sèrie d'elements que reprodueixen, diguem, de la part més antiga del Port, no, Mercè?
És la part, podríem dir, la vessant històrica, no?
Des de l'època dels romans fins a l'actualitat.
Són diferents àmbits, no?
Però primer el que tenim a l'entrada és una reproducció d'un vaixell.
Quan arriba a Port, què és el primer que veu?
El senyal marítim, el farro.
Tothom, els senyals marítims, el que coneixem més són els fars, no?
Nosaltres tenim la sort que aquest museu té l'ubicació on estem ara, aquí al magatzem,
però tenim una extensió al final del Vic de Llevant, que és el far de la banya.
I aquí tenim una reproducció, perquè també és l'entrada al port,
però també és per donar a conèixer que també tenim altres elements de patrimoni
exposats permanentment, vinculats als senyals marítims, al far de la banya.
Les ànfores característiques...
Vostès, quan anaven a pescar, trobaven alguna ànfora, alguna cosa d'aquestes?
Això és un clàssic, també, aquí, no?
De tant.
Perquè has de pensar que, primerament, els pescadors no pescaven massa endins.
Els pescadors antics van començar pescant a les platges, amb barquetes petites,
després se van anar endinsant cap dins, amb les parelles,
van sortir les parelles, després de les parelles,
perquè es necessitaven dues barques per arrastrar un arçol.
Un arçol.
Anem cap allà, em diu la Mercè, i així...
Volem el model de l'embarcació que està dient.
Ah, molt bé, així anem il·lustrant, a veure si som capaços
que els oients vegin amb els nostres ulls tots aquests objectes
que ens estan ensenyant autèntics experts, els pescadors del Serrallo.
És aquest el que ens deia l'Albert, no?
Sí. Aquestes barques portaven una corda, digues que nosaltres diem les malletes,
una cada una perquè la sàrcia que ja has vist allà, de derrossegament,
que té dues cames, anés treballant així,
i necessitava dues barques perquè la sàrcia s'obrigués.
Per coordinar tot això, Déu-n'hi-do, no?
Perquè per una sola, la sàrcia hauria anat així i no hauria agafat cap de peix.
I més tard, després van sortir les portes.
i amb les portes, aquí no n'hi ha cap,
amb les portes a dalt sí que n'hi ha,
allí a dalt amb les barquetes petites n'hi ha,
però després van sortir les portes i les portes feien que una barca sola
pogués arrastrar.
Llavors ja es va suprimir la parella,
ja va haver-hi uns altres avenços.
Realment el Museu del Port compleix el seu objectiu didàctic
de conservar, preservar la història de totes aquestes vessants,
com deies la industrial, però sobretot posant molt d'èmfasi
en el que va ser el seu origen, que era el transport de mercaderies i la pesca.
Sí, evidentment, perquè intercanvi comercial sempre n'hi ha hagut.
I la pesca, evidentment, com ja deia abans l'Albert,
a les platges sempre la gent, mai sigui per la seva pròpia supervivència,
anava a pescar.
Després, clar, tot això s'ha fet una indústria,
però és el que intentem reflexar, no?, una mica.
I aquestes embarcacions han estat i continuen convisquent,
no aquestes, sinó ja actualitzades, amb els bucs,
amb les grans embarcacions, que també, doncs, lògicament,
continuen operant aquí al Port de Tarragona per molts anys
i que augmentin, eh?, tal com està el panorama.
Aquí entrem ja en tot un territori del que és el port més industrial, no, Mercè?
Sí, bé, és que ara estem ubicats, estàvem parlant de la història,
però al davant nostre tenim un motor, un motor d'un vaixell,
que és per explicar una mica el port comercial, no?
Quan tu deies això de l'evolució dels vaixells,
el que hem estat veient una mica ara a la part històrica
són vaixells que anaven a veles, són vaixells que anaven a rems,
però arriba un moment que arriben els vapors
i després del vapor hi arriben els motors dièsel,
que tenim al davant nostre, és un motor...
Jo si no ho recordo malament això es pot tocar,
i fa sorollets on anem.
Ja saps que això de...
I es pot pujar per veure com funciona?
Es pot pujar i tot, però si...
Jo m'estimo més a tocar el botó, a veure?
Vinga.
No sé si arriba, el so és molt discret, eh?
No, espera, aquí ja...
Ara, hem tocat aquest botó, hem promutat aquest botó
i ara pugem de les escales per veure quin és el moviment
que fa que es pot veure des de dalt.
A veure...
És un motor dièsel que són set pistons en línia,
el que passa que en funcionen sis perquè un és de reserva.
Llavors, evidentment, no funcionaria com funcionaria realment el motor,
sinó que està baixada la intensitat,
perquè està tematitzat per aquí al museu.
Llavors, amb aquesta escala que pots anar pel darrere,
pots veure com va anar funcionant.
La gent es pot fer una mica la idea de com funcionen aquests motors
en els vaixells mercants a partir de la segona meitat del segle XX.
D'on ho vau treure, aquesta gran màquina?
Aquest motor formava part del vaixell Dragonera,
que era un mercant que es va fer a Gijón,
a les Drassanes de Gijón.
El motor en concret és de la marca Smith-Bolts,
que és una patent suïssa que es va fabricar a la fàbrica d'Elcano a València.
El mercant ara està enfonsat fora de l'escullera del port,
que forma part del parc subaquàtic.
I ha creat com una zona molt atraient per la flora marina,
que ha fet, això parlant dels que es dediquen a fer submarinisme,
han fet com un microclima, per dir-ho d'alguna manera,
i hi ha unes espècies que ara ja s'han fet autòctones.
En un que s'estima propi, allà.
És a dir, sí, que aquest vaixell que ja estava per desballestar,
s'ha recuperat tot, una part pel parc subaquàtic
i l'altra per musealitzar aquí al port
i que la gent pugui veure un motor d'aquestes característiques.
De fet, el tipus d'edifici que estem és una antiga nau industrial.
Això fa que, tot i que el motor és molt gran,
perquè és de 6 metres d'alçada per 5 d'amplada,
són unes dimensions importants,
però amb aquest espai que té una alçada superior als 12 metres,
sembla petit, pel que seria un altre espai.
A veure, és una obvietat, però és curiós darrere de cadascun dels objectes
que acull al Museu del Port.
Hi ha una història que ens pot remetre a altres territoris,
a personatges, a moments històrics, com ara.
És a dir, per fer la fitxa tècnica d'aquest motor,
fixa't si has esmentat ciutats, si has esmentat noms.
És el que tenen, no?, aquest tipus d'objectes.
Baixem, deixem enrere aquests motors.
El temps se'ns tira a sobre, tot i que hi serem fins a dos quarts de dues,
no només us volem oferir en aquest programa especial una visita al museu,
sinó que després tindrem diferents protagonistes.
Parlarem de gastronomia, parlarem de projectes de futur
que s'han de materialitzar properament aquí al Museu del Port.
Ara anem avançant i ens situem en la zona.
Com la descriviu vosaltres?
Doncs ja seria, hem passat tot el que és la part del port modern,
que esmentem de finals del segle XVIII,
per entrar ja als segles XIX i XX, és a dir, l'expansió del port.
Perquè la història important del port de Tarragona
comença a finals del segle XVIII,
quan comença a agafar la fisonomia del port que té actual.
I aquí podem veure una mica l'evolució dels tipus de vaixells,
el que abans dèiem del vapor, deixem les veles, anem al vapor
i també anem al que tu comentaves dels tancs químics o dels granelers
o del tipus de vaixells que podem trobar ara en el port de Tarragona.
Veiem reproduccions de petroliers de totes formes i colors, podríem dir, no?
Sí, bé, perquè depèn també de la mercaderia que porten,
pel que és els contenidors o altre tipus de mercaderia.
A veure, Mercè, som davant, som davant i ho direm així,
de la proa de l'Uruguai.
De l'Uruguai n'hem de parlar.
Sí, a veure, és una maqueta del vapor uruguai,
està vinculat, seria la secció que formaria part de la Guerra Civil.
La pel·lícula, tothom coneix la pel·lícula,
ho ha sentit parlar d'ella, Soldados de Salamina.
Aquesta pel·lícula es va rodar una part d'ella, aquí al port de Tarragona,
la que fa referència al vapor uruguai.
El vapor d'Uruguai abans era un vapor que deia infanta Isabel,
però al temps de la guerra hi havia un moment de crisi naviliara,
hi havia molts vapors que estaven inactius,
i que com que hi havia hagut o havia començat la guerra,
es necessitava espai de reclusió.
Què es feien?
Tots aquells vaixells que estaven inactius als ports
es van transformar en vaixells a presó.
Llavors, quan es va filmar aquí a Tarragona,
se'ns va dir que si nosaltres ens volíem quedar aquesta maqueta.
I ara ens serveix per exemplificar l'afectació,
per dir-ho d'alguna manera,
que va tindre el port arran de la Guerra Civil.
Que va ser notable, eh?
Va ser notable.
El vapor uruguai no va estar mai com a vaixells presó
al port de Tarragona,
però sí que n'hi van haver altres,
com va ser el Cabo Cullera, el Rió Segre...
Estaven ancorats aquí al port com a vaixells presó.
Vaixells presó.
Nosaltres, doncs, ara hem incorporat al museu
el que ha estat un powerpoint, per dir-ho d'alguna manera.
Escoltarim aquí davant, a veure, el botonet.
Informació arrel de...
basant-nos en els llibres que va escriure
el senyor González Duix,
que parlava, doncs, del port de Tarragona,
la Guerra Civil.
Podem veure els diferents bombardejos.
O sigui, un bastant detallat
de tots els bombardejos que van afectar,
bàsicament, el port.
Evidentment, es parla alguna cosa de la ciutat,
però, clar, nosaltres el que creiem que hem d'explicar
és l'afectació al port o a la zona
al voltant del port,
com pot ser el Serrallo, l'estació de la Renfe.
És a dir, com si diguéssim, del Teatre Romà fins a Mar.
Llavors, el que hem presentat aquí
és basant-nos en aquest vapor uruguai
els diferents bombardejos
que van patir
i que van afectar les instal·lacions
i a vaixells que estaven atracats al port de Tarragona.
L'Albert i l'Andreu segurament van sentir parlar
a les seves famílies de tot això, no?
Sí.
S'han parlat, però, vaja, nosaltres no hem conegut això.
Per això dic que els seus pares,
les seves famílies, devien comentar-ho més d'una vegada, no?
Sí, sí.
Els havien parlat dels vaixells presó que hi havia al port.
Sí, sí.
I d'aquesta afectació.
Doncs aquesta és una incorporació relativament recent, no?,
en aquesta sala, Mercè?
Sí, aprofitant, doncs, que s'han commemorat els 70 anys de la Guerra Civil,
és una de les darrers incorporacions que hem fet.
Evidentment, l'exposició, l'exposició permanent se va anar...
El bombardeo naval de los cruceros.
El bombardejar des de Mallorca venien aquí,
perquè Mallorca era nacional, va ser aviat nacional.
Nacional és franquista, doncs.
i venien, venien igual, van vindre a bombardejar el Canàries i aquests, els casses.
Hi ha una reproducció que veiem aquí a la pantalla de l'ordinador,
dels casses com travessen el cel de la línia costanera
i de baixar van caure les bombes, no?
Una reproducció que et dona una idea molt propera.
Sí, o sigui, surt la data del dia del bombardeig amb l'hora
i el número d'impactes de bombes que hi va haver al port.
I llavors hi ha una petita referència als vaixells,
que en aquell moment, si tenim informació, que estaven atracats...
Sobre la factoria de Camsa, amb un incendi brutal que va causar...
Sí, era un dels objectius.
Clar, entre el port, la Camsa i la Renfe, per dir-ho d'alguna manera,
eren les zones que més s'afectaven, no?
Doncs llavors...
Hi ha un barco inglès, el Sheet Spears, descargando fosfato tunezino.
És a dir, hi ha una descripció absolutament de recreació d'aquell moment.
Perquè si hem pogut saber els vaixells que hi havia atracats
és perquè la gent pugui veure, doncs, una mica, no?
I així, tal com va afectar, no?
Aquí ja van sortint...
Per cert, a tot museu i a tota casa Pairal,
es podria dir, ha d'haver-hi una galeria de personatges
i no falten els retrats dels grans personatges
vinculats a la ciutat i al port.
Bé, sí, estem davant del Josep Anton de Castellarnau,
un personatge famós a la ciutat, no?
El port té la seva importància perquè va ser el primer tresorer.
Si abans hem parlat de finals del segle XVIII,
que és quan el port pren la seva fisonomia actual,
evidentment també comença el que seria
ja una gestió administrativa continuada.
I si s'havia d'haver una gestió,
a part que hi hagués una direcció,
hi havia d'haver, evidentment, amb un port,
hi havia d'haver la part de recaptació d'arbitris.
Doncs ell era el tresorer
i és un personatge una mica també controvertit, no?
Uns diuen que va ser un personatge molt important,
els altres diuen que potser se'n va aprofitar una mica.
Deixem-ho entre una mica una cosa i l'altra, no?
Perquè el senyor Apodaca no el veig jo perquè hi ha cap retrat.
No, retrat no, però tenim el personatge.
Ah, però si tenim el personatge,
anem a saludar el senyor Apodaca,
que podríem recordar breument,
Déu-n'hi-do, si són quasi les onres,
podríem recordar breument que el senyor Apodaca
és una figura capdalt en l'evolució i la història del port.
Doncs sí, perquè els primers plànols de finals del segle XVIII,
com dèiem, estan fets per ells, no?
I els que vèiem aquí al port modern.
I després també nosaltres ara el tenim molt present
perquè a les nits d'estiu el que es fa...
Surt, no? Ve del passat.
Ve del passat.
S'encarnen ser humà, no?
I ens explica la història del port
i a més a més ens fa gaudir d'unes nits d'estiu
per l'interior del port amb un viatge amb golondrina.
Aquí ja entraríem en les moltíssimes activitats
que fa el museu, més enllà de les pedagògiques,
adreçades a la canalla, fora de l'horari laboral de tothom
perquè pugueu gaudir de nits de mar.
I aquest any, en Déu-n'hi-do, heu fet moltíssimes coses
que ja comentarem en el seu moment, en col·laboració.
Per exemple, abans parlàvem del Nacional Arqueològic,
vau començar una col·laboració molt estreta
que en parlarem després de les 12 amb la Biblioteca Pública.
Ho farem en companyia també la directora de la Biblioteca,
Dolors Saumells.
Però ara ja per tancar,
a aquesta hora del matí de Tarragona,
aquí estem.
A veure, què és el que reproduïm aquí, Mercè?
Doncs això és un dels moments importants
comercialment parlant del port de Tarragona.
És a principis del segle XX.
El comerç es basava en els productes agrícoles,
sobretot la sortida del vi de l'aigua ardent,
però és una foto molt curiosa
perquè tenim la imatge del moll de costa amb els tinglados.
Si te la mires molt detingudament,
veuràs que els tinglados no estan tots alineats.
No, no.
I ara tu surts al moll i els veus totalment alineats.
Què passa?
Doncs que, degut a l'evolució, a la tecnologia,
a l'imposar-se, a les grues,
necessitaven més espai entre la punta del moll
i els edificis o els magatzems on guardar aquesta mercaderia.
Els tinglados són quatre tinglados,
tothom coneix els quatre tinglados del port.
Primer es van construir els dos centrals
i després es van construir els de les puntes,
l'1 i el 4,
perquè només eren com una mena de rafal
on depositar mercaderies.
Doncs s'agafen els dos centrals,
com veiem aquí, que és el que està més propers al moll,
es desmunten pedra per pedra.
Jo anava a preguntar-te,
i ho van desmuntar per dir que em sembla una bajanada,
però veig que no, eh?
Sí, sí, els van desmuntar
i els van construir cinc metres més enllà
i, clar, ara surts al carrer i els veus tots alineats
i dius, què ha passat amb això?
Doncs és aquesta l'explicació.
Doncs una explicació que valorem moltíssim.
Són gairebé les 11 del matí,
ara donant empàs a un butlletí horari de notícies en breu,
i immediatament després continuarem des d'aquí,
des del Museu del Port de Tarragona,
però en tot cas a mi m'agradaria donar les gràcies
i a més de tot cor a l'Albert Padrol i l'Andreu Domènech,
que avui ens han acompanyat.
Andreu, moltíssimes gràcies.
I ara, ara què?
Ha estat un plaer.
No ens ho digui,
que nosaltres agafem la paraula de seguida.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies,
de veritat que ha estat un plaer.
Molt bon dia.
Igualment, igualment.
Que vagi molt bé.
Mercè, ens queda un minutet,
i em penso que aquesta visita ràpida,
que haurem de mirar de continuar-la fent
en un altre moment del programa,
l'acabem des d'aquest punt de la sala,
que ens posarà ara una mica de so d'ambient
per arribar a les 11.
Explica'ns una miqueta, breument, què és això?
Doncs és l'audiovisual que tenim del museu
que explica el port de Tarragona,
perquè la gent pot anar a passejar pel Dic de Llevant,
però no veu l'interior del port,
i d'aquesta manera pot veure tots els molls
i quin tipus d'activitat porten cada moll,
és a dir, quin tipus de mercaderia carrega i descarrega.
Doncs el so de fons,
la banda sonora de l'audiovisual,
ens atança fins al punt de les 11.
No re, un breu repàs del que passa més enllà
del Museu del Port,
i tornem immediatament,
des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.