Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Perquè ja tenim en Jordi Freixas a l'altre costat del fil telefònic, un clàssic quan arriben aquestes dates al matí de Tarragona Ràdio també, no?
I tant, QS, i per tant director artístic el Jordi Freixas, i la persona diem per parlar del QS.
I aquí el tenim, en Jordi, molt bon dia!
Hola, molt bon dia, i em sap molt de greu que amb aquests 10 anys sigui la primera vegada que no puc ser.
Ja veus, eh? Ens veiem de nanyany, un cop l'any que ens veiem, i aquest com no ens podrem veure.
L'altre dia parlàvem amb el Jordi Giramer, en aquest cas, que això de músiques del món ja no és tan ajustat com el concepte, cada cop, a mesura que han anat passant aquestes edicions, s'ha anat ampliant també, com ha evolucionat el model musical del món en aquests moments.
Bé, ha evolucionat tot com ha evolucionat tot en els últims 10 o 15 anys, de la mateixa manera, i així quan vam començar amb el Jordi fa 10 anys, o ara ja és la 11a edició, i per tant fa 10 anys el QS, hi havia una dinàmica global que tirava, que era el que en dèiem músiques del món, o el music, i aleshores hi havia, per altra banda, el que en diríem, noves tendències més enfocades, per una banda el que seria la new age, californiana, per dir-ho d'alguna manera, aquesta cosa etèria i espaial,
o més músiques més arriscades, no? Amb el pas del temps, igual que ha passat exactament i en paral·lel a internet, tot s'ha globalitzat molt més, els músics s'han interrelacionat, i per tant cada vegada costa més, o és més difícil trobar músics amb un arrel concreta de tota la banda,
i sí cada vegada hem anat trobant més fusions de músiques de diferents llocs i diferents estils, que donen com a resultat que tu, amb uns, sigui absolutament, diguéssim, barrejat els estils,
i d'altres puguis tenir una referència molt clara d'allà on venen, però sovint amb la participació de músics de diferents països.
I, per tant, si sempre parlàvem músiques del món, després també parlàvem músiques del món, altres tendències, i de fusió, perquè també es fusiona el que és el passat i el present,
doncs en aquests moments, parlant del que ser, els últims anys estem parlant de festival de músiques, no?
Perquè, veritablement, cada vegada, i això crec que és positiu, es dona més importància a la paraula música,
i, d'altra banda, es té menys mania als estils. Abans veies molt clar que els fans, diguéssim, de la música clàssica,
quasi que només volien música clàssica i no volien sentir parlar de jazz, per dir-ho com a dir,
i el mateix els del jazz, o els dels blues, o les músiques actuals, o la música independent.
En aquest moment, pràcticament es barreja tot i el que es parla és de música i de qualitat i de forma d'accedir a les emocions a través de la música.
Home, jo m'atreviria a dir que aquest concepte és molt més encertat, molt més ric,
i ens dona al públic, als espectadors, a gaudir de moltíssimes més formes de fer música,
i més que un estil i una marca, que deies, una de les característiques, justament,
és que, a través del que ser, el que hem vist és que formacions,
algunes molt pures, en el sentit que podien venir d'una procedència molt concreta,
però hem vist molt de mestissatge.
Sí, sí, sí.
Moltíssim.
Molt de mestissatge territorial, diguéssim, o de procedència,
i molt de mestissatge estilístic, no?
Et trobes un grup de jazz barrejat amb músiques del món,
o digue-li com vulguis, no?
Aquí trobaríem de tota mena.
I això no vol dir que després hi hagi músiques que també són molt concretes
i amb una real molt determinada,
però amb el pas dels anys això ha anat canviant, com canvia tot,
i ara és molt actual, i ens agrada molt que a Tarragona vingui tanta gent als concerts
i que vinguin pel concepte de música, sabent que no necessiten conèixer la música que venen a veure.
Recordem que tots els espectacles del QS són gratuïts,
a tret del de Chicorea.
Comencem parlant pel primer espectacle, que serà el dia 6,
una formació que té justament aquesta característica que dèiem,
procedència espanyola i procedència anglesa.
Exacte, perquè si mirem la dinàmica anglosaxona, diguéssim, del blues,
bé, en aquest cas parlaríem més ja d'americana,
però bé, el soul fet en anglès i que porta una dinàmica estilística molt determinada,
i en canvi tenim Miguel Ángel Julián,
que és un veritable crac del soul reconegut aquí i a fora,
doncs té una formació que la podem portar aquí.
En aquest cas ens semblava molt adequat tenir l'oportunitat
de portar la banda del Miguel Ángel Julián,
que havia estat bandes conegudes com els Colgercs,
des de finals dels 80 i que amb un septet o un octet ens posarà una canya determinada.
Aquest any, per exemple, tenim dues propostes en concret que s'apropen molt,
evidentment, el que seria la música, ja no sabem si diria actual, moderna,
perquè el soul d'alguna manera havia passat d'alguna manera de moda
després de la seva eclosió,
i en aquests moments, els últims anys, ha tornat amb molta força
amb diferents artistes de molta nombrada, no?
Ens va semblar que, com el cas de Marc Eysel,
era important incorporar-los al QS i arrencar el 16 de juliol
amb un bon concert de soul que encara ens estem plantejant
si posar més o menys cadires, com quan tenim aquest tipus de concerts
en què la gent, com diem, a part de moure l'ànima, pot moure el cul, no?
I veurem què passa, però assegurem ja que serà un gran concert, no?
Sí, hi ha concerts d'aquests del que sé que són més intimistes,
i uns altres que no t'hi pots estar quiet, no?
Sí, però això també passa amb les músiques del món, eh?
Recordem quan vam portar aquí Stanley Beckford a Jamaica,
tothom ballant al davant, i en canvi era música totalment d'arrel,
i, esclar, el soul perquè l'hem associat amb les músiques
que hem viscut durant els últims 20-30 anys,
però, esclar, surt d'un lloc i té tot un arrel
que ara no ens hi entretindrem, no?
Però el fet que sigui electrificada, que sigui canyera,
doncs ja la veiem més com una música molt més moderna, no?
Però si anem tirant enrere ens trobaríem amb el blues
i amb totes les arrels amb què arrenca la música negra
per la fusió de músiques que conflueix al sud dels Estats Units,
d'alguna manera, les músiques europees, les músiques africanes, no?
D'aquí ve tot, vull dir que...
Que per això anem cada vegada tendint més a parlar festivals de músiques.
I, a més, amb anys difícils com aquests,
en què l'Ajuntament fa un esforç per poder continuar a tirar endavant,
que nosaltres fem un esforç, que els músics, que els tecns,
que tothom fa un esforç per posar-se al dia,
també és important enganxar amb gira aquelles coses
i aquelles propostes que puguin ser de profit per Tarragona.
Nosaltres no farem l'esforç, no serà un esforç anar als concerts,
ja t'ho dic ara.
L'endemà és el torn de Chicoré, la Freedom Band,
és l'únic concert de pagament del QS?
Sí, és l'únic concert i en aquests moments
tota la informació i val a dir l'ha de donar i l'ha donat
i és l'adequada del Jordi Giramé,
que veritablement jo crec que en aquest cas
ha fet un regal importantíssim de programació al QS,
amb la programació de Chicoré i la Freedom Band,
que no cal dir res més.
A més, avui dia, qui vulgui saber i no sàpiga qui és Chicoré,
prou pena té d'alguna manera
i potser que se'n vagi directament a internet, només dir...
És que ni que no li agradi el jazz,
només per nomenada l'esforç, no?
Clar, avui dia és que hi ha una sèrie de referències, no?
I avui dia i des de fa molts anys,
tot i que és un personatge encara jove,
un Chicoré és un primer personatge mundial.
Però jo només afegiré que és que porta Kenny Garrett de Saxo Al,
Christian McBride de Contrabaix i Roy Hines de Bateria,
i que cada un d'ells, amb els quatre elements d'aquesta banda,
podrien fer, cada un amb la seva banda,
podrien fer un festival d'altíssima talla, no?
Per tant, jo crec que és un orgull
i una felicitació en concret pel Jordi
l'haver pogut tancar aquest concert
que incorporem amb molt de gust dins el que és.
Home, és per posar-ho en una vitrina,
tenir un personatge com a Chicoré, a Jordi, és veritat, eh?
I tant, i tant.
Home, sí, ens sentim molt satisfets,
no es mereixen les gràcies,
això és un treball en conjunt, ja ho saps.
Sí, però en aquest cas és l'aportació del Camp de Marc
al que és i crec que això
et dignifica molt el que és, avui dia,
i això és molt important, no?
Escolta, no, dit això,
no, no, que em sembla molt interessant,
escoltava molta atenció, com sempre,
les explicacions que donaves en general
de com ha anat canviant el Festival QS
cap a aquesta nova denominació, Festival de Músiques,
i jo penso que hi ha entran dos elements,
ja ho heu dit, dos elements,
i la Iolanda també, no?,
de que segurament això, en aquests moments,
hi ha una mentalitat més oberta
pel que fa als estils i tot plegat
i que també parlaves que es pot acostar,
no sé si ho deia la Iolanda,
la gent, i és el que ha anat fent el QS,
que la gent s'ha anat acostant,
a depèn quins grups,
sense necessitat de conèixer-los específicament.
Jo, en aquest cas,
encara que sembli sobrer,
em sembla que en el cas de Chicoré
i Freedom Band,
em sembla que s'hi podria aplicar el mateix,
és a dir, que molta gent,
encara que l'Isoni Chicoré
i la gent sap que, com dius tu,
és una primera figura mundial
amb 12 premis Grammy
i amb una trajectòria
absolutament impressionant
i que és un virtuós pianista,
pianista, no?,
dels més importants en aquests moments,
que encara que no s'acabi de conèixer,
que estem sentint alguna cosa així de fons,
a mi em sembla que la gent
hi ha d'apostar a anar-ho a veure,
perquè això ens ha succeït
en molts altres casos,
de grans artistes internacionals
que a vegades no tenim una referència molt clara,
però jo sí que puc, no sé,
aconsellar o dir als possibles espectadors
que mai quedes defraudat
amb aquestes estrelles internacionals,
independentment que t'agradi
més o menys el que facin...
Però és un gran espectacle.
Sí, perquè al final
el talent descomunal
traspassa, no?,
traspassa i dius,
ostres, no sabia exactament què,
però m'estic adonant
que això m'està claparant, no?,
que realment estic escoltant
una cosa excepcional
que si no és assistint en el concert
és molt difícil
i com bé tu deies,
no tan sols és Chic Corea,
sinó que en aquest cas
ve acompanyat d'una banda estelar,
no?, és un supergrup,
una cosa molt excepcional.
Val la pena que en fem incís
perquè venen directes
del Festival de Jazz de Vitoria,
és l'única actuació a Catalunya
el dia 17
i llavors continuen
la gira europea.
Bé, dir a la gent
que és una cosa excepcional,
que no s'ho deixin passar
perquè llavors els hi serà greu.
Actuarà?
Sí, sí, digues, digues.
Perdona, no,
a més afegiria
que no hi ha excuses
que valguin, diguéssim.
En temps de crisi
s'ha d'anar directe
a l'os,
al moll de l'os
amb tots els temes.
I en les poques,
diguéssim,
amb l'atenció
que ha tingut l'Ajuntament
amb els concerts
i amb els espectacles
al Camp de Mar,
diguem que hi ha pocs concerts
que siguin tan importants
com aquest
i que també hem de dir
que si la gent mira els preus
no hi ha comparativa
pràcticament
en quan fa altre lloc de Catalunya
a nivell de l'oferiment de preus
per anar a veure
a un concert d'aquest estil.
És a dir,
ningú té excusa
per quedar-se a casa
i qui tingui excusa
simplement que deixi
de fer un sopar
perquè val la pena
guardar els diners
d'un sopar
per anar a veure
el Xic Corea
per dir-ho d'alguna manera.
Serà d'aquí una setmana
tornarem a parlar.
Sí, d'aquí 12 dies,
bueno,
el 17 de juliol
ara fem l'aturada
aquesta de Fox
i el 16
arrenca QS
amb els Soul Tellers
com deia el Jordi
i el següent
el dissabte 17
ens n'anem cap al Camp de Mar
tota la gent del QS
i tota la gent del Camp de Mar
a disfrutar
d'un concert espectacular.
Anem avançant
esmentant algunes
de les formacions
perquè esperem
al llarg dels propers programes
poder tenir
algun interlocutor
o interlocutora
que ens posi en contacte
amb aquestes formacions
que actuarà en el QS.
Hi ha una formació
que actuarà el dia 20
Jordi Corou
de Berra
que és una formació
polifònica.
Jo crec que deu ser
molt curiosa
aquesta actuació.
Més que tot
sempre
és un
començaríem a dir
un clàssic del QS
que vam veure
des que vam començar
a programar
que un grup polifònic
un grup només de veus
era interessantíssim
lligat a la terra
d'on ve
i ens ha funcionat
cada any
també perquè
cada any
han vingut grups
que valia la pena.
I cada any
jo dic el mateix
com em va impressionar
Borte.
Cada any
dic el mateix
perquè és que
de veritat
és que em va deixar
i sempre que venen
aquestes formacions
polifòniques
és com a me l'espero.
i en aquest cas
Borte és en els
de Mongòlia
i que no coneixia ningú
i Coro de Berra
en el circuit de músiques
del món
és força conegut
però veritablement
no és popularitzat
perquè
no està en la dinàmica
televisiva
per dir-ho d'alguna manera
de les ràdiofórmules
en general
que és la que potser
s'escolta més.
En aquest cas
ens trobem
a Coro de Berra
que són
interpretacants
tradicionals
dels alts
del sud francesos
i italians
i aleshores
són una formació
molt actual
però agafen
les timbres
i les temàtiques
i les veus
i les dinàmiques
ancestrals
d'aquesta zona.
En aquest sentit
hi ha hagut
diferents canvis
i fusions
entre Provença
Piemont
a l'Ujuri
al País de Nice
als Alps
tot això
ho trobarem
en aquest moment
serà com si
ens desplaçéssim
200 o 300 quilòmetres
més amunt
i ens situéssim
en una vall
de la part sud
dels Alps
i puguem
i puguem
i puguem
i puguem
disfrutar
al vespre
d'un
de simplement
cinc veus
fent el que
tothom
que hi vingui
veurà
el nivell
de qualitat
i el nivell
d'intensitat
que això
produeix.
Jo recordo
un instrument
musical
com a grup musical
l'any passat
els Brats
que jo compararia
amb quant a intensitat
i força
tot i que aquest
no és un grup
instrumental
justament
sinó que és
purament de veus
totalment contents
de poder disposar
a un grup italià
que sempre
a més a més
ens funciona
amb molt dinamisme
i amb molta simpatia.
Anem avançant
en tot cas
perquè avui
ja sabeu
que comença
el concurs de FOP
ens espera
la regidora
de Cultura
Carme Crespo
a la punta del Miracle
amb un dels responsables
de la pirotècnia
anem avançant
una mica
en tot cas
el que comentàvem
intentarem
en aquest espai
de la ITC
intentar contactar
amb les persones
que estan vinculades
en cadascuna
de les formacions
són concerts
els que ens ha esmentat
el Jordi
fins ara
que es fan
al Pla de la Seu
estrena
en la temporada
present
al claustre del seminari
un cantautor
nord-americà
i tant
i és un cantautor
nord-americà
que potser
molta gent
l'ha escoltat
i no sabia
que era ell
perquè hi ha temes
molt coneguts
però cal dir
que era el cantant
i compositor
d'una banda
com American Music Club
que fa molts
i molts anys
que funciona
Mark Keisel
només cal dir
que ha estat
definit
per The Guardian
i ha estat
escollit
per The Rolling Stone
com a cantautor
la revista
la revista Rolling Stone
com a cantautor
de l'any
ha presentat
14 discs
amb el seu grup
amb American Music Club
i actualment
és un dels grans
cantautors
internacionals
de culte
que ha estat requerit
per treballar
amb gent
com Rem
jo diria que no cal
dir res més
només pensar
que vindrà
ell sol
amb la guitarra
i amb piano acústic
en el marc
del que és
el seminari
el claustre del seminari
qui va venir
l'any passat
que vam encetar
aquests concerts
ja va veure la màgia
que acullen
vaja
fa preveure
una d'aquelles nits
que també
per intimista
per intimista
però que tot i així
posem 300 persones
300 i pico
per intimista
serà
serà molt maco
i cal dir
que aquí
doncs
des que s'obri
vull dir
que té un aforament limitat
i que per tant
és qüestió
d'espavilar-se
anar-hi amb temps
i tenir la teva plaça
no?
estem molt contents
que pugui venir
Marc Eisel
de californià
aquesta seria
junt amb
Chic Corea
diguéssim
l'aportació
nord-americana
Jordi
estem una mica
justos
de temps
encara havíem de parlar
d'una banda
d'Estònia
l'Efecte Larsen
també arriba
a la música
tenim una formació
noruega
i una altra
d'Alemanya
et sembla que anirem
parlant en propers programes
tot i que ens facis
una molt breu referència
si vols
res
doncs està en rang
que si l'any passat
vam portar la Marta Sebastián
al claus del seminari
aquest any
portem una veu
exquisita d'Estònia
que és Sofia Jones
acompanyada
i en aquest sentit
ens cantaran
himnes
de la seva terra
és molt agraït
a part
doncs ja
ens trobem
l'altra
la banda noruega
que és
Johansara Group
que forma part
de la tribu dels samis
de lo que en diríem
la Lapònia
del nord
i que
de la part nord
i que a més a més
ajunta
el que és
els cants ancestrals
amb la música
totalment actual
no?
i res
ja en parlarem
i acabem
el 4 d'agost
amb el Jauala
que fa una fusió
d'herència balcànica
amb ritmes
totalment actuals
i que és un grup
a la mà
amb una intensitat
forta
doncs era una mena
de targeta
de presentació
perquè la idea
és anar a fer
un seguiment
al llarg
de tot l'estiu
d'aquest que sé
des d'aquest espai
de l'ETC
Jordi Freixi
està greu
moltíssim
que hagis atès
la nostra trucada
i seguirem en contacte
que hem d'acabar
de completar
l'album de família
d'enguany
moltes gràcies
i també moltes gràcies
a la ciutat de Tarragona
per donar suport
al QS
i a l'Ajuntament
per continuar-lo
perquè veritablement
en temps difícils
això encara es valora més
ui no sé si haguessin aguantat
la pressió del públic
si no hi ha que s'enguany
mira
en aquesta vida
tot es renova
i diuen
que menys menjar i beure
tot l'altre
és prescindible no?
doncs mira
si aquest menjar i beure
l'hi podem posar
banda sonora
encara millor
Jordi moltíssimes gràcies
una abraçada
gràcies a vosaltres
una altra Jordi
adeu
gràcies
adeu
fins aviat
adeu-siau
doncs sí
sí que anirem parlant
Jordi
amb cadascuna de les formacions
valdrà la pena
perquè hi ha coses
ben curioses i desconegudes
ara quan esmentava
aquesta formació
que fa música de la Lapònia
aquí no la coneixem tant
no?
sí
és allò que dèiem
que a vegades
acostumem a mirar-nos
les programacions
i així en conjunt
i que val la pena
entretenir-nos
amb cadascuna dels espectacles
o dels concerts
perquè em sembla
que hi ha moltes coses a dir
i penso que interessants
o una informació
que em sembla
que pot ser interessant
pel possible espectador
quina gran estrena
la de dissabte
quin gran espectacle
el de la companyia
Plan B
amb Aranxa Sagardoi
Orquestra Camerata 21
un espectacle impecable
sí
sí
et pot agradar més
et pot agradar menys
però a mi em sembla
que es va produir una cosa
em sembla que és
excepcional
singular
i que em sembla
que
que
bueno
que és molt ressenyable
dins d'aquest festival
que és començar
un festival d'ETC
amb grans estrelles internacionals
i amb grans espectacles
molt contrastats
artistes molt contrastats
però començar
amb una producció pròpia
del festival d'ETC
la candidatura
a Tarragona 2016
Capitola Europea de la Cultura
i amb dos agents
artístics
o talents artístics
del nostre territori
amb el qual
doncs en aquest cas
l'Ajuntament ja fa temps
que hi va apostant
i fa confiança
que d'una banda
és l'orquestra
que m'ha anat a 21
amb un cicle propi
i una orquestra
que cada vegada
doncs jo penso
que està mostrant
un nivell altíssim
i que col·labora
amb una producció
de la companyia
resident de dansa
companyia Plan B
que jo penso
que en aquest espectacle
el que fa
és un cert salt
o arribar
a una certa majoria
d'edat
parlant d'una producció
pròpia
amb voluntat
d'anar pel món
sí
i sobretot
amb una producció
gran
de 15 ballerins
és una cosa
molt poc usual
en aquests moments
i sobretot
en moments de crisi
que s'ha postat
per fer una producció
explicava l'altre dia
que aquests 15 ballerins
van sortir d'un càsting
de 300
que van venir
de tot Europa
aquí a Tarragona
sí
em sembla que
300 currículums
van rebre
i van fer audició
a 40-50
i al final
van quedar 14
més l'Alfredo Bravo
que ja és el ballerí
fixa
de la companyia Plan B
que són aquest cos
de ball de 15
i que
home
és bastant impressionant
veure un cos
de ball de 15 ballerins
amb una orquestra
de 40 músics
i a mi em sembla
que moltes vegades
parlem
que queden coses
amagades
amb aquest element
de promoció
dels talents
de la ciutat
i que no hi ha
millor manera
que pots dir
40.000 paraules
però al final
és veure-ho
i veure-ho
és veure un espectacle
d'hora i mitja
fet per gent
de casa
i amb un nivell
molt bo
i un espectacle
que a més
va venir a veure
expressament
Víctor Ullate
conegut
coreògraf
en ballerí
però que a més
ha estat professor
d'Aranxa
Sagardó
i ja li va dir
que vindria
estaven actuant
a Sant Sebastián
però li va prometre
que agafaria un avió
i que vindria
a Terrauna
perquè de fet
la voluntat
com dèiem
és que aquest espectacle
es contracti
en altres teatres
del món
va ser una bona cosa
que Víctor Ullate
veies aquest espectacle
aprofitant
i al final
la nostra companyia
Anna Plaça
va parlar amb ell
i va recollir
i va recollir les seves paraules


Todavía estamos un poco en la red de piedra en ese aspecto.
Nos cuesta reconocer la danza como un arte necesario en el ser humano,
ya que la danza, todo el mundo, siempre bailamos cuando nos apetece,
cuando estamos contentos, cuando estamos alegres,
cuando nos ocurren cosas bonitas, pues siempre bailamos.
Es algo natural del ser humano.
Entonces yo pienso que la danza tendría que estar, en España, vamos,
tendría que estar mucho más en auge de lo que está.
¿Y a este espectáculo le ves posibilidades de girar?
Por supuesto, sin lugar a dudas.
Sin lugar a dudas.
Lo que pasa es que es difícil también actuar con orquesta,
porque todo encarece y a veces los teatros no están dispuestos a hacer un gasto así, ¿no?
Pero lo importante es que Tarragona, el Festival de Tarragona,
ha apostado con Arantxa a hacer este montaje y ha sido realmente fantástico, ¿no?
Ha habido momentos que yo me he ido, no, no, he disfrutado muchísimo,
porque además, aparte de todo, quiero a Arantxa porque como persona es fantástica,
igual que lo es como coreógrafa.
Entonces le deseo todo, todo, todo el éxito que ella se merece.
Porque cuando estuvo con el ballet de Víctor Ullatel,
¿ya estaba estudiando o ahora tenías como parte del ballet?
Ella hizo una coreografía hace unos meses para el joven ballet de Acobendas,
que yo tengo la fundación la que lo mantiene,
y realmente todo el mundo coincidió en qué talento tenía Arantxa.
Mismamente con los alumnos de sexto año, bueno, hizo un trabajo magnífico, magnífico.
Montó Romeo y Julieta y otra coreografía se llamaba Instantánea Fuegaz
y, bueno, quedamos todo el mundo admirados.
Ya conocía su talento, por supuesto, pero trabajar con niños no es lo mismo
que trabajar con profesionales y la verdad es que fue fantástico, maravilloso, de verdad.
Me siento muy orgulloso de mi alumna, claro.
Víctor Ullatel, a Falagandra i, a més, justificadament, a l'Aranxa Sagardoi.
Hem vist aquest espectacle de la coreógrafa i ballarina,
però, de fet, la trajectòria professional de l'Aranxa
és de molts anys i de molta experiència, tant nacional com internacional.
Jo m'imagino que tothom esperàvem que fos un gran espectacle,
molt professional, però a algunes persones fins i tot va superar les expectatives.
Sí, és el que deia abans, que pots parlar molt,
però al final l'imatge val més que mil paraules, que diuen.
I jo em sembla que molta gent va sortir molt gratament sorpresa,
que no sabia massa què anava a veure,
no sabia massa quin nivell tindria tot plegat,
i tot i perquè hi havia gent que m'ho va comentar,
gent més anònima que jo no coneixia, tot plegat,
que, clar, veure aquell espectacle amb aquell acabat absolutament professional
i estar fet des d'aquí,
a mi em sembla que, bueno, es van quedar molt gratament sorpresos.
I a mi em sembla que és la millor manera de plantar una llavor de cara al futur,
perquè segurament si hi ha la possibilitat de fer altres produccions,
més o menys a aquest nivell, de tot plegat,
la gent jo penso que ja tindrà una referència molt més clara
del que la gent d'aquí és capaç de fer.
Doncs el festival l'ha arrencat amb aquest espectacle de producció pròpia
i continuarà la propera setmana,
perquè comencem les nits dels focs.
Aquest matí, no sé amb qui ho comentàvem,
quan fa molts anys, molts anys, molts anys,
que es donava alguna coincidència del que és ser dels focs,
el que és ser començava més tard.
Ara no, eh?
Ara ho hem redistribuït en el calendari.
Aquesta setmana, focs,
hi ha altres activitats que hi ha de cultura al carrer.
Recordem que avui a la plaça del fòrum
començar aquest espectacle de decir de carrer,
que és magnífic, no us ho deu de perdre,
durant tres setmanes consecutives.
Però bé, ens centrem en els focs tota aquesta setmana.
Vindrà l'actuació de Chicorea,
l'endemà la banda sinfònica de la Diputació de Tarragona,
però en tot cas ja en parlarem en un proper programa.
Home, i tant, encara falten molts dies.
I tant que sí.
Jordi Giramé, coordinador de l'ETC,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
I ara em penso que ens n'anem cap a la punta del miracle.
Calureta deu en tenir, eh?
Déu-n'hi-do.
Bano, el que sigui, necessitaran.