Pilar, molt bon dia, benvinguda.
Molt bon dia, gràcies.
Ha tingut l'amabilitat de portar-nos un catàleg
que jo confesso que no l'he vist encara a l'exposició
i el tenim aquí damunt de la taula
i a mesura que vas passant els fulls del català
i veus l'obra d'aquestes quatre dones
tindran ganes de matisar-ho tot, de parlar de tot una mica.
D'entrada, és importantíssim, diria jo,
i posar en valor que és una producció pròpia
del Museu Nacional Arqueològic,
no és una exposició itinerant, que està molt bé
i que ens nodrim molt.
Podria convertir-se en itinerant
però el punt de partida seria Tarragona, està produïda
i si et sembla, abans d'entrar en el contingut
i el sentit que té l'exposició,
fora vos saber com es va creant
perquè, clar, això no ha sorgit d'un dia per l'altre,
ja fa temps que es treballa,
amb la feina artística i creadora de quatre dones,
dues viuen a Barcelona,
una altra a Denver i una altra a Japó.
Quatre artistes.
Com entren en contacte amb el Museu Nacional Arqueològic?
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
ja fa molts anys que té una línia d'exposicions temporals
que la denominem Antiguitat-Contemporanitat
i hem anat fent diferents projectes
que el que volen és això,
és posar l'antiguitat, el nostre patrimoni,
com a eix central de la més estricta contemporanitat
a través de la creació contemporània.
Sempre diem que nosaltres som un museu del passat,
som un museu d'història, d'història antiga,
però tot el que fem sobre aquest passat és contemporani.
I, per tant, ens agrada molt i ens interessa molt
entrar en diàleg amb els creadors contemporanis.
Això no és una novetat.
Sabeu que molts dels artistes de l'avantguàrdia del segle passat
van prendre com a referent el passat,
les històries, les cultures antigues,
les cultures indígenes,
i es van nodrir de tot aquest contingut
per realitzar la seva obra més avanguardista
i més contemporània.
Rodent, ara en venia al cap.
Picasso, tants, no?
I, per tant, nosaltres sempre és una línia
amb la que hem cregut molt
i hem treballat, com sabeu, amb els fotògrafs,
amb projectes com Tàrraco, objecte d'imatge,
amb els gravadors, com Fèlix Tàrraco,
amb els ceramistes,
com Aigua i Pols de Tàrraco,
amb les instal·lacions i l'art conceptual,
com la Memòria dels Déus,
o la darrera, que va ser el 2008, ara fa dos anys,
amb les noves tecnologies, amb Roma Amor.
Més o menys cada dos anys
ens agrada presentar un projecte d'aquestes característiques.
I van ser Inma Givert i Marisa Perales,
dos de les components d'aquest grup de quatre,
com deies, creadores,
que van posar-se en contacte
amb el director del museu, en Francesc Terrats,
per expressar-s'hi el seu interès
en presentar un projecte
des de la seva àrea creativa,
que és la joieria,
vinculat amb el Museu Nacional d'Arqueològica de Tarragona.
Vam establir els primers contactes
i vam començar a elaborar aquest projecte.
Ja fa dos anys que estem treballant en aquest projecte,
que es va convertir en un projecte a quatre veus
i una cinquena,
que era el Museu Nacional d'Arqueològica de Tarragona,
en el qual es van començar a definir moltes coses.
Elles quatre ja fa temps que treballen juntes,
s'han exposat als Estats Units,
s'han exposat al Japó
i més o menys cada dos o tres anys
presenten un projecte.
I en aquest cas,
Inma Givert, que és tarragonina, és de bon astre,
li feia molta il·lusió poder presentar un projecte a Tarragona
i, a més a més,
estava fascinada per la història antiga,
el nostre passat clàssic.
I va ser a partir de la documentació,
de la definició de tota una sèrie de línies de treball
que va començar per l'ordre i el caos,
dues forces de la natura creatives,
que ens va fer acostar-nos a la mitologia clàssica,
a les divinitats femenines,
elles són quatre dones,
i a partir d'aquí,
entre les divinitats femenines,
les peces d'orfebreria i de lluyeria
que el museu exposa del seu passat romà...
Que és des de l'exposició permanent.
Això mateix.
Una part de l'exposició permanent,
altres que són de recent troballes
en les darreres excavacions,
que hem aprofitat també per exposar-les en aquesta exposició,
que és una de les coses que fem,
intentem sempre en les exposicions temporals,
presentar nous personatges de l'arqueologia tarragonina,
i també altres joies
que amb elles els van fascinar,
com eren les joguines,
les taves, les nines articulades,
tot el tema de les joguines.
I amb tot aquest conjunt
vam començar a definir el projecte expositiu,
que el que pretenia era precisament això,
acostant-se al nostre passat, a la nostra memòria,
al rerefons és la nostra història,
però la motivació és la presentació
d'una obra creativa absolutament contemporània,
en què el passat està com a referent,
perquè, en definitiva, no podem fugir d'ell,
seria un absurd fugir d'aquest passat.
El resultat de veritat que són unes peces
que et quedes absolutament en boca badada
de veure el nivell que tenen aquestes quatre artistes.
El contingut, l'exposició s'articula en quatre apartats,
memòria, caos, natura i ordre, com tu ve deies,
que corresponen a cadascuna de les artistes,
i per aquí puc llegir, home,
que no se l'han jugat del tot, del tot,
perquè s'han posat sota la protecció d'una deesa cadascuna, no?
Sí, cadascuna els va interessar molt
quan vam començar a parlar de l'ordre i el caos,
què és l'ordre, què és el caos, no?,
d'on prové.
Abans del panteó olímpic ordenat amb Zeus,
existia el caos en el que dominaven
altres tipus de divinitats,
divinitats fonamentalment femenines...
Bé, vam començar a discutir sobre tot això,
una discussió molt interessant des del nostre punt de vista
i també molt interessant des del seu punt de vista, no?,
perquè els va donar molts matisos també a la seva obra.
I, finalment, de totes les deesses
i les divinitats femenines que vam anar recorrent i veient,
van escollir cadascuna una d'elles.
I Magivert, que va treballar sobre la memòria,
va escollir precisament Nemocine, la deessa de la memòria,
i mare de les Noumusses.
Sharon Schaffner, que va treballar sobre el caos,
va escollir Igea, la deessa de la salut.
Mayumi Tsukuda, que treballa fonamentalment
en fibres naturals, fibres que ella agafa de la natura,
va escollir, com no podia ser d'altra manera,
Diana, deessa protectora de la natura i dels boscos.
I Marisa Perales, que ha presentat una obra
basada fonamentalment en els còduls
que ella mateixa recull de les platges,
amb les pedres que ella recull.
Precioses, eh, aquestes peces.
Unes peces fantàstiques i que tenen, a més a més,
darrere molt de contingut.
Vull dir, són estèticament molt boniques,
però darrere tenen tota una història,
tot un concepte molt elaborat,
en què ella compara les pedres,
els còduls que estan fets per la natura,
estan moldejats per l'aigua,
les compara amb les persones, no?,
que la vida ens va moldejant i ens va fent
d'una manera determinada.
Doncs ella va escollir precisament una ninfa,
una ninfa adormida,
protectora de les aigües i dels llacs.
I amb tot aquest conjunt d'idees
van anar elaborant les seves peces.
Unes peces que s'articulen molt bé
en la presentació de l'exposició,
amb les peces originals
de les que han partit
o han pres aquesta inspiració
per realitzar la seva obra.
Clar, com tota obra artística i més col·lectiva,
hi ha diferents nivells de lectura.
D'entrada, el purament estètic,
que ja t'impressiona molt
quan veus les joies,
aquest diàleg passat i present,
que esmentaves,
però, per exemple,
quan fas aquest diàleg
penses en els materials,
en el sentit de l'estètica,
que està molt lligat
amb el fons que teniu al museu,
aquestes peces antiquíssimes.
Però també, per exemple,
l'utilització de materials,
perquè veiem des de materials preciosos
la plata, per exemple.
L'or.
L'or, però també materials
diferents,
que des del punt de vista econòmic
no tenen tant de valor,
que és la tendència també
que hi ha en l'actualitat
en la jolleria.
Treballar amb diversos tipus
de materials,
des del fang fins a l'or blanc,
per posar un exemple.
Un altre dels fils conductors
de l'exposició,
precisament,
són els materials.
Elles van estar veient
i es van informar,
els vam documentar,
sobre els materials
de les peces del museu.
Evidentment,
hi ha or, com dius,
hi ha plata,
hi ha bronça,
hi ha coure,
hi ha molts metalls,
però també hi ha altres tipus
de materials.
Hi ha l'os,
per exemple.
I un dels lligams
entre totes les seves obres,
precisament,
és l'os.
Un material
que no s'utilitza massa
en la jolleria.
I, en canvi,
un material que,
com veus en les seves peces,
és un material molt referent.
O, per exemple,
la pedra,
la pedra,
que en el Museu Arqueològic
és, diríem,
una mica l'estrella,
i en la història.
Molts materials,
molt del nostre patrimoni
està basat
en els elements petris.
I elles van prendre
tot aquest lligam
de...
O, per exemple,
aquesta peça
que estàs mirant ara,
que es titula,
precisament...
Amb una punta de fletxa romana.
Això mateix, no?
És un penjoll.
Es diu Cullaret Històric, no?
I és un penjoll
que està fet
en base a peces històriques,
peces de diferents èpoques,
cosa molt semblant
a una de les peces
que es posem al museu,
que és una cadena moderna
amb talles antigues,
una peça del segle XIX
que pertany
a les col·leccions
del museu,
en la qual un col·leccionista
es va fer muntar
tota una sèrie
d'entalles romanes
amb una cadena d'or
del segle XIX, no?
que és una manera de fer
que ha estat també
en totes les èpoques, no?
Moltes perles,
també veiem per aquí,
en àcars,
és a dir,
és que s'utilitza
tot tipus de material.
I hi ha fins i tot
closca d'ou,
com aquesta peça,
aquesta mena com de nina
articulada,
que és closca d'ou...
Que deia ser una mica
la rèplica de la nina d'Ibori,
o...?
És una referència,
hi ha una
que és,
jo diria que és una
una creació
pràcticament
instantània
a l'haver vista
aquesta nina d'Ibori.
De Janus.
De Janus,
amb dos caps
com el deu Janus,
i és una nina
que Sharon Schaffner
va crear
a partir de la seva fascinació
per la nina d'Ibori.
Hi ha un collaret
de pescador de plata
que està tot
ple de panjolls
petitets
que tenen a veure
amb efectes marítims.
Sí,
i que són una mica
com els amulets
que es portaven
a l'època romana,
que hi havia infinitat
de amulets
que tenien
diferents virtuts,
i una mica
és tot aquest
gran contingut
de peça.
Crida molt
l'atenció
al treball
de l'artista
japonesa,
Mayumi Tsukuda,
són materials
més relacionats
amb teixits,
amb fibres naturals.
Fibres naturals,
ella viu
en uns boscos
del Japó,
ella treballa
sobre el paper,
però precisament
per aquesta articulació
i aquest contacte
que han tingut
inclou
denes de culleret,
inclou
també
fragments d'os,
vidre,
vull dir que són
un treball
molt relacionat.
Una de les coses
que volia comentar
és precisament
el tema
de la globalització
i el tema
de la història.
Les quatre artistes
han treballat
sobre una història
que a nosaltres
ens és molt propera
al nostre passat romà,
però és evident
que Sharon Schaffner
i Mayumi Tsukuda
no formen part
de la seva història,
i en canvi
no només
han pogut treballar
i s'han fascinat
per la nostra història
perquè estem
en un món globalitzat
i aquí
aquesta globalització
ha sigut
una globalització
positiva.
Jo penso
que en el món actual
no podem passar
de cap de les històries,
totes en són afins,
totes en són properes,
en un moment
que estem
constantment
compartint
els mateixos espais
amb persones
que venen
d'orígens diferents,
de cultures diferents,
jo crec que
aquesta exposició
una mica
també el discurs
és aquest,
cap història
ens pot ser aliena,
cap història
ens queda lluny,
totes formen part
de la nostra realitat actual.
Aquí també he d'estacar
allò que dèiem
a l'inici
de la conversa
de com
quatre dones
amb referents
culturals
completament diferents
tirant endavant
aquest projecte
que té una coherència
extraordinària.
Com hem de visitar
l'exposició?
Fan visites guiades,
jo diria
que és molt interessant
a veure,
sempre un
per ell mateix
pot visitar-la
però en aquests casos
quan hi ha aquest missatge
i aquests missatges
múltiples
no està malament
fer les visites
guiades.
Jo penso que la visita
guiada
és una opció
per conèixer
l'exposició
i conèixer
tot aquest
rerefons.
La veritat
és que
el muntatge
expositiu
és un muntatge
molt intimista.
El passat,
la història
està darrere
d'un vel,
està darrere
de les cortines
físicament
està darrere
de les cortines
com si no volguessin
treure el cap
però hi és allà
la història
i les peces
estan exposades
d'una manera
que destaquen molt
però és per fer
un itinerari
molt personal.
Hem volgut
que les quatre
creadores
diguessin la seva
no només a través
de la seva obra
sinó també
a través del text
i cada un
dels apartats
està introduït
per com elles
han viscut el projecte,
com elles
han desenvolupat
aquest projecte.
Per tant,
també tenim
la referència
conceptual
del que elles
han viscut
en aquest projecte.
Jo diria que
es pot fer
els dos
recorreguts.
Un recorregut
més guiat,
més pautat
amb tot aquest
rerefons,
que és una mica
el que hem volgut
expressar en l'exposició,
però després
aquest recorregut
més íntim,
més personal,
quedant-se cadascú
amb la seva
creació
personal
a partir
dels inputs,
dels estímuls
que els puguin donar
a les obres
d'aquestes
quatre artistes.
Són peces
que tenen gènere
i no només
per les seves creadores.
Quatre dones,
peces que
si diguéssim
aquestes joies
me les puc posar
perquè
les podríem posar,
són joies de dones,
no són
joies
masculines
o en principi
en aparència.
Diguem-ne que també
hi ha un discurs
de gènere
en aquesta exposició
o no cal
filat en prim?
Jo crec que sí,
que es nota
que és una obra creativa
de quatre dones
i que hi ha hagut
una discussió,
un discurs,
una elaboració
a partir
d'un llenguatge
fonamentalment femení.
També és de dir
que han participat
també homes
en la decisió
i que
jo crec que cadascú
ha fet la seva aportació.
Però sí que és cert
que en la seva obra
ja Marisa Perales
ho comenta
en el seu text,
ella ha escollit
la ninfa dormida,
ha treballat
sobre el passat
del nostre passat
clàssic,
el nostre passat romà,
sobre el patrimoni
de Tàrraco,
però això
li ha remogut
el seu passat personal,
el seu passat personal
que està fonamentalment
dominat
o articulat
a partir
de les seves dones,
les dones
de la seva família
que l'han conformat
com és,
com aquestes pedres
que ella ens presenta,
aquests còduls
conformats
per l'aigua.
I ella ho diu,
que és una obra
molt personal
i és una obra
tamitzada
per aquestes vivències
de les dones
de la seva història.
Està acabada
d'inaugurar
fins quan la tindreu
al museu?
Fins al 3 d'octubre,
per tant,
està tot l'estiu,
és una exposició
que ens ha d'assemblar
que presentar-la
amb motiu
del 7è
Traveling Symposi
de Lluia Contemporània
que ha hagut
durant tota aquesta
setmana passada
i finalitza
ara a principis
d'aquesta setmana
aquí a Tarragona,
que era el moment
en què s'estava discutint
sobre la joieria contemporània,
podia tenir molt d'interès,
però que també
l'hem volgut presentar
durant tot l'estiu
i part del començament
de la tardor,
perquè ens sembla
que és una exposició
que pot permetre
veure el patrimoni
de Tàrraco
des d'un altre punt de vista
i un altre punt de vista
que sumi
al punt de vista normal
que tenim
a les exposicions permanents.
I abans ho hem comentat
així una miqueta
per sobre,
li sortiran bolos
a aquesta exposició?
És probable,
vull dir,
ja ens ho van comentar
el dia de la inauguració,
hi ha gent
que s'ha interessat
i és probable,
és una exposició
jo diria
que molt esportable
perquè com deia
és una exposició...
Però obliga a traslladar
peces originals del museu,
obliga a traslladar
algunes peces originals
del museu
però que són d'un format
que jo diria
que són exportables,
també és una manera,
a nosaltres ens agrada
també portar
el patrimoni de Tàrraco
fora de les nostres fronteres
perquè també és una manera
de fer difusió
i també atraure
altres visitants
a visitar
la Tarragona real
i venir fins a Tarragona
i a més a més
jo diria
que amb aquesta idea
d'un projecte global
i globalitzat
és un llenguatge
que jo crec
que és molt comprensible
a qualsevol lloc del món.
Sharon Schaffner
ho deia
ella no coneixia
Tarragona
coneixia Barcelona
perquè havia exposat
a Barcelona
però no coneixia Tarragona
es va quedar
absolutament
encantada
amb tot
amb el patrimoni
i deia
és una exposició
que pot estar
a qualsevol ciutat del món
ella ens ho deia
l'altre dia.
No hi ha dubte
només al catàleg
ja dius
obres magnífiques
no us la podeu perdre
i ja que
la Pilar l'hem convidat
sobretot
per parlar de l'exposició
però volem aprofitar
que és aquí
perquè som pràcticament
finalitzant el mes de juny
i el museu
ja fa temps
que té dissenyades
les seves activitats
que ara a l'estiu
a les famílies
als turistes
i als més joves
que han de buscar
una alternativa
per ocupar el temps
d'una manera
en condicions
constructiva.
Sí, com cada any
tornem a obrir les portes
a la Vila Romana
dels Munts
amb Callus i Faustina
que ens conviden
a la seva vila
tots els caps
després dels dissabtes
comencem precisament
aquest proper dissabte
el dia 28 de juny
em sembla que és
que és el dissabte
sí
el 28 de juny
i estarà fins a
la primera setmana
de setembre
el 4 de setembre
que finalitzaran
les visites
teatralitzades
a la Vila dels Munts
que són una manera
diferent
d'apropar-se
al patrimoni romà
i en aquest cas
a la Vila Romana
dels Munts
a Altafulla
d'una manera
molt participativa
molt empàtica
molt de primera mà
des dels seus propietaris
Callus i Faustina
que com a bons anfitrions
ens conviden
ens obren la seva casa
i ens conviden
a finalitzar
a un refrigeri
sota les moreres
que és una manera
molt distesa
de continuar parlant
del patrimoni
de la història
des del primer moment
que Callus i Faustina
van decidir
obrir les portes
de casa seva
la veritat
és que és una activitat
que l'heu continuat fent
de cada estiu
de manera interrompuda
amb moltíssim èxit
sempre amb llistes
molt atapaïdes
de gent
allò amb llistes d'espera
sí, sí
la tenim sempre plena
i és una activitat
que la gent
l'està esperant
i que ja hi compta
amb què pugui
fer-la
durant l'estiu
i ens sembla
que és una manera
molt distesa
i molt participativa
d'apropar-se
al patrimoni
com sempre
plantegem
fer vacances
a Tàrraco
no només a Tarragona
i als seus voltants
que també
ens encanta
que vingui
tothom
a gaudir
de les platges
i del nostre patrimoni
i el que els hi proposem
és això
que facin vacances
a Tàrraco
des del museu
que es converteixin
en exploradors
i és una visita
al museu
des d'una vessant
diferent
molt participativa
també
molt empàtica
molt en família
molt per fer
distesament
un apropament
a la ciutat
amb les característiques
més importants
de com era la vida
a la ciutat
com eren els seus monuments
el seu urbanisme
com vivien la seva gent
què menjaven
de tot tipus
i a partir d'aquí
animar-los
a fer una visita
a tota la ciutat
i per als més joves
aquest any
els hi proposem
que visquin
un estiu històric
i en aquest sentit
proposem
tres activitats
que es faran
durant el mes de juliol
un taller d'arqueologia
un encaix a la història
una manera
d'apropar-se
a la història
a partir de l'arqueologia
ara que tenim
aquest programa
de sota terra
a televisió
que jo crec
que està animant
molt
el coneixement
de l'arqueologia
doncs aquí
el que els hi proposem
és que coneguin
què és l'arqueologia
i després els hi proposem
dues activitats més
una
que es diverteixin
com feien els romans
una activitat
a partir del joc
i l'altra
aquest any
que hem posat en marxa
el mirador del teatre
els hi proposem
que passin
un matí de teatre
que vinguin al museu
per conèixer
el que era un teatre
en època romana
què hi feien
què s'hi feia
i que facin
un taller de màscares
i que puguin
fins i tot fer
una petita representació
una peça, no?
sí, sí
un taller de màscares
i que s'ho passin
d'una manera
divertida i distesa
a partir del patrimoni
a partir del coneixement
de la història
que la història
no té per què ser avorrida
sinó que la història
ens ha de conformar
la nostra personalitat
i el nostre coneixement
es tracta que es posin
en contacte amb el museu
que reservin
les seves places
perquè lògicament
són grups limitats
i a tot això
doncs jo m'imagino
que aneu programant
també visites guiades
per les famílies
pels turistes
el programa
per joves
comença
el 8 de juliol
ho fem cada dijous
el 8 de juliol
el 15
el 22
i el 29 de juliol
amb uns horaris
que tenen
a la nostra web
tota la informació
el vacances a tàrrec
ho fem
totes els dimecres
dels mesos
de juliol i agost
amb dos horaris diferents
a les 11
i a les 12.30
i com deia abans
el que ius i faustina
us conviden
a la seva vila
són tots els dissabtes
comencem aquest dissabte
acabarem el 4 de setembre
i ja estan les llistes obertes
o sigui que tothom
que vulgui informació
que ve trucant
als telèfons d'informació
del museu
o ve a través
del correu electrònic
o consultant la nostra web
pot tenir tota la informació
i l'ocasió
única
d'estrenar
aquesta exposició
que és una producció
del Museu Nacional Arqueològic
i fins al mes d'octubre
està a la vostra disposició
permet més d'una visita
com totes les bones exposicions
Pila Sada
conservadora del museu
un plaer com sempre
moltíssimes gràcies
per venir
i enhorabona
A vosaltres
moltíssimes gràcies
per l'oportunitat
que ens doneu
de poder informar
i molt bon estiu a tothom
Igualment
Adéu-siau
Gràcies
Gràcies