Resum informatiu de l'any 2010 a Tarragona Ràdio, cultura i patrimoni.
El 2010 ha estat un any amb la cultura i el patrimoni com a principals protagonistes.
L'any del centenari del Metropol i de la visita de Malkovich
i dels 10 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial.
L'any del concurs de castells i de la troballa del Temple d'August
sota la catedral de Tarragona.
L'any de la 10 al projecte de Tarragona 2016 ha estat l'any de la cultura a Tarragona.
El 2010 ha estat l'any de la 10 al projecte de Tarragona 2016
ha esdevenit capital europea de la cultura.
El 30 de setembre la delegació tarragonina tornava de Madrid
amb la mala notícia que quedava fora de la cursa.
Les reaccions no van trigar a arribar.
l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va dir que el jurat ja tenia decidit
el seu meredicte abans de la presentació del projecte de Tarragona a Madrid.
Jo crec que el jurat ja ho tenia prevement avaluat o decidit,
com és lògic, perquè vam enviar el dossier,
i que les intervencions només servien per decantar o no decantar.
I que no tenien clar si serien finalment dues, tres, sis o deu.
Per tant, les presentacions van servir probablement de pot, és possible.
van servir per decantar o per veure la confiança o no.
No ho sé.
Home, per iper crec que no, eh?
Perquè sí que és veritat que es veia que el jurat,
almenys els espanyols, s'havien mirat, almenys el nostre.
Des de la candidatura tarragonina es va reafirmar
que el projecte presentat era adequat, guanyador i realista.
De fet, els membres de la candidatura no van entendre el verdict
quan la major part dels membres del jurat els van assegurar
que presentaven una candidatura excel·lent.
El director de Capital Catalana de la Cultura, Javier Tudela,
també va mostrar la seva decepció i va assegurar
que els membres del jurat tenien un gran desconeixement
de la realitat de l'estat.
Sincerament, crec que tenien un gran desconeixement
del que és la realitat de l'estat espanyol.
I fins i tot, m'atreviria a dir, i repeteixo que és exclusivament
la meva opinió personal, tenien un gran desconeixement
del que hauria de ser, des del meu punt de vista,
l'Europa del segle XXI.
En qualsevol cas, totes les preguntes que ens van fer
van ser respostes i quan els demanaren
si després de la resposta, si necessitaven algun aclariment
o que continuéssim ampliant el contingut d'allò que els havíem dit,
tothom va dir que no, que era correcte el que els responíem.
Tots els grups polítics del consistori també van mostrar
la seva decepció per l'eliminació de Tarragona
de la cursa per esdevenir capital europea de la cultura l'any 2016.
Tant Convergència Unió com el PP, així com Esquerra,
van donar suport als membres de la candidatura.
Jo crec que és una llàstima que no ens ho hagi donat.
De tota manera, crec que s'ha fet feina,
que tot això també repercuteix favorablement en la ciutat,
i que hem de seguir treballant per la cultura i pel patrimoni.
No és moment de fer crítiques ni a l'alcalde ni a ningú,
perquè aquestes coses per damunt de tot saben greu,
perquè al cap i a la fi estem parlant de Tarragona.
El que sí que tenim molt clar és que tampoc no es poden fer valoracions positives.
És també valorar les coses positives que ha portat a la ciutat
el fet d'haver presentat una candidatura,
i això ens ha permès estar presents en molts llocs,
sobretot a nivell internacional,
que si no, no haguéssim pogut estar presents.
Posaré un exemple.
Van poder estar a la Fira del Llibre de Frankfurt,
dedicada a la cultura catalana,
gràcies a que teníem una candidatura a Capital Cultural Europea.
Una mala notícia que va agafar per sorpresa
els tarragonins i tarragonines vinculats amb la cultura
i que treballen al món de la cultura.
El senador i director teatral Oriol Grau
i també la senadora i professora de Can Tres de Valls
van assegurar que Tarragona no es mereixia quedar fora de la cursa.
Home, a mi m'he decebut, m'he decebut.
pensava que la ciutat té prou elements
com per tenir punts,
per ser finalista, com a mínim.
Com a mínim que de finalista.
Has de passar el primer tall, almenys, sí.
Sí, sí, sí.
No sé si has decebut la paraula, per part meva,
però bueno, sí, una mica decepcionada, sí.
En tot cas, això valdrà la pena que fem una revisió,
ara, de veure què puguem millorar, no?
Clar, no, i també com s'ha portat
i les coses com han anat,
perquè si s'ha fallat alguna cosa,
alguna cosa ha fallat, doncs,
per poder-ho arreglar, no?
Vull dir, ja no encara que no sigui la capital de la cultura,
és igual, la cultura de tirar endavant.
El treball fet fins ara serà el full de ruta a seguir
en els propers anys.
La Tarra, Quarena, Plaça, el futur Teatre Tarragona
o el Banc d'Espanya són
algunes de les infraestructures culturals
més importants.
També el complex cultural de la Tala Calera,
que acollirà la capsa jove
i també el Centre d'Art
i Pensament Contemporani.
Tarragona ja és patrimoni de la humanitat.
Avui, dijous, a les 12.38 minuts,
hora local d'aquí, de Kerr,
a les 12.38 minuts del migdia,
d'hora d'aquí d'Austràlia,
Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat
i ha passat a formar part de la llista del patrimoni mundial.
El 2010 està l'any del desè aniversari
de la declaració de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Humanitat.
La notícia es va conèixer del matinada del 30 de novembre
de l'any 2000 des d'Austràlia,
on l'UNESCO va celebrar la seva 24a sessió anual.
L'anunci es va celebrar a Tarragona
amb la sortida extraordinària del Seguici
i amb una tornada des de l'Ajuntament.
Deu anys després, els especialistes irresponsables
arqueològics consideren que encara s'han de millorar coses.
No obstant, creuen que la declaració de Patrimoni Mundial
ha servit, i per molt, sobretot,
per projectar la ciutat turísticament
i posar ordre a tot el llargà romat de Tarragona.
Així ho expressava el catedràtic d'arqueologia
de la Rovira i Virgili, Joaquim Ruiz d'Arbubo.
Ha servit de molt, senzillament, per el que significa.
Recordem-ho que ser Patrimoni de la Humanitat
no vol dir que de sobte arribin diners
de no sé on, de l'UNESCO, per fer coses.
No, no, és només això, un reconeixement.
Però un reconeixement que no ho pot tenir,
no tothom, no, cada país lluita
per lograr que els seus monuments,
que els seus jocs emblemàtics,
tinguin aquesta catèmia.
El concert dels 15 o 8 d'octubre
va donar el tret de sortida
a dos mesos de celebracions.
Que l'espectacle estarà basat en el disc fràgil,
és un espectacle diferent,
però que també fa un recull i un repàs
a tota la trajectòria del grup.
i res més, que em fa molta il·lusió
que tingui a veure amb la Declaració de Patrimoni
de la Humanitat de la Ciutat,
si més no perquè els veig
ens sentim una mica també patrimoni de la ciutat
i perquè tenim quasi la mateixa edat que els romans.
S'han realitzat activitats, conferències, xerrades, concerts
i un congrés d'exemple que va reunir experts
de tot el món en patrimoni, arqueologia i museus.
Rosa Rossell és la tinent del Cauda de Patrimoni.
Crec que el balanç és positiu.
d'aquests deu anys.
Evidentment que no s'ha pogut fer
tot el que seria desitjable haver fet,
però crec que en aquests darrers tres anys
i escaig hem fet molta més feina
de la que s'havia fet amb els set anys anteriors.
Doncs en aquests tres anys s'han iniciat
les obres de restauració del Pont del Diable,
s'ha acabat el pla director de muralla
i ara s'han començat les obres de l'Hort de l'Arcabisbe
i les obres que s'han fet a l'amfiteatre.
a l'amfiteatre, vull dir que crec que hem estat fent molta feina.
Podem dir que tenim el temple
i que ha de ser el temple d'August
amb totes les evidències que anem trobant
i que ara sumem
i sobretot algunes que ratifiquem.
El que no podem encara indicar
és l'economia exacta.
29 de juliol de 2010
és la data en què es confirmava
que el subsol de la catedral de Tarragona
amagava el temple d'August.
Després de 300 anys de discussió històrica i arqueològica,
les excavacions fetes a la basílica
van determinar que s'hi amagaven
els fonaments d'aquest temple
dedicat a August.
En tan sols 24 dies
els treballs fets per a l'arqueòlegs de l'Ajuntament
l'ICAC i l'Arcabisbat
van determinar que sota la catedral
s'hi amagaven els fonaments del temple.
Andreu Muñoz és l'arqueòleg de l'Arcabisbat.
Que a més a més és optàstil.
Clar, quants temples optàstils hi haurien a Tarragona?
Aviam, tenir un temple optàstil per una ciutat
és un fet únic pràcticament.
Era molt complicat, no?
Construir un temple d'aquestes característiques.
Aquest és optàstil, ho sabem.
No podem afirmar una verificació absoluta
perquè crec que en ciència veritat absoluta
no existeix o pràcticament se redueix a molt poques coses
però totes les evidències realment ens apunten
que estem en el temple d'August.
Va ser un dia gran per la història de la ciutat de Tarragona.
Així ho va sentenciar la directora de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà.
És un dia que quedarà realment en els anals.
Estem vivint un moment històric.
Per què?
Perquè som davant d'uns resultats positius
en la recerca del temple d'August.
Un edifici emblemàtic que va ser exemple
per totes les ciutats i províncies del món romà
al segle primer i segon
i que no sabíem exactament on situar.
Sabíem què hi era.
Però a baix, a dalt, a l'esquerra o a la dreta
ja està on era lògic estig.
Sota la catedral fent de plataforma
per la gran construcció de la catedral gòtica
que ens acull i que ara ens està posant de gala
amb la seva restauració.
Acaba d'entrar ara mateix a dins l'interior
del Teatre Metropou.
Ara es tancaran les portes
perquè, com dèiem, el que faràs fer
és fer aquesta visita privada i única per en Vell
perquè pugui visitar tots els racons.
Ara mateix s'acaba de...
Ja està?
S'acaba de tancar aquesta...
Ui, que ràpid!
Ja està, ja està.
Que ràpid que ha passat això?
S'acaba d'entrar ràpid.
Han tancat ara i ja tanquen la porta del Teatre Metropol
i, per tant, ara ja Malkovich ja serà durant una estona...
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
If you could run the world without a flip of a switch
would you do it?
L'actor nord-americà John Malkovich,
un apassionat de l'obra de Josep Maria i Jujou,
va ser l'estrella convidada al centenari del Teatre Metropol.
De fet, el Metropol era una de les úniques obres de l'arquitecte
que Malkovich encara no havia vist.
va dir que actuar al teatre era com un somni per a ell.
Play at the Metropol,
but I, unfortunately, wasn't able to come when I was working elsewhere.
So, for me, it's really a realization of a dream
perquè és un honor estar aquí i un somni,
perquè mai havia estat i sempre havia volgut venir.
I només m'havia vist amb fotografies
i estar aquí dins i poder fer l'obra de teatre
per a mi és tot un somni.
Va actuar al teatre el passat 29 de maig,
rodejat d'una gran expectació mediàtica i també de pobèmica.
De fet, el preu del contracte de l'artista va aixecar Pou Seguera.
Convergència Unió va criticar l'alabat preu
que es va pagar per portar l'artista al Metropol.
En parlava Albert Ballver.
Ja veureu que estem en un any de dificultats,
no tenim diners, ho farem lo mínimo de lo mínimo.
El que està claríssim és que, evidentment,
la despesa del centenari del Metropol,
àlia Senyor Malkovic,
representarà menys inversió en el tema festiu.
El cau de Josep Fèvix Ballesteros assegurava
que Tarragona no podia desaprofitar
l'oportunitat de portar actors de primer nivell
i més encara, si la ciutat es vol consumida
com a referent cultural.
Tarragona no som un poble ni fem cultura poblarina.
Per tant, ens hem de situar en el mapa
en grans esdeveniments.
I, evidentment, els grans esdeveniments valen diners.
No tants com han sortit, ni de lluny.
Però, escolti'm, no renunciarem
a que Tarragona se situi en el mapa
de les grans circuits culturals d'excel·lència.
I si tenim l'ocasió de portar
una gran figura internacional com és aquesta,
la portarem.
L'obra prova tenir una gran acollida de públic
i els ciutadans que van anar a veure
d'Infernal Comedy.
Van sortir entusiasmants del Teatre Metropol.
Molt bé, molt bé.
Sí, diferent.
No és que no m'ho imaginava,
és que no coneixia amb aquesta faceta de director.
Home, és una proposta
no sé si del tot encertada des de la meva opinió.
Aquesta barreja d'aquest component líric
amb el teatre, bueno, es fa una mica pesadet.
Home, és, home, que veig.
Ja val la pena només per guardar amb ell.
L'havia vist a Londres, mon altre,
que es deia Crema o Burnit.
I estava molt bé perquè era més dramàtica
i avui, en canvi, ha fet una exhibició personal
ell com a actor, també ha estat molt bé.
A mi m'ha agradat molt.
És un espectacle molt personal,
és a dir, l'actor agafa perquè el vol fer.
A banda de la visita de Malkovich
es van fer diversos actes per commemorar
l'efemèria de conferències, tallers, rutes modernistes.
Ho explicava l'atinent del Cauda de Cultura, Carme Crespo,
que a més en feia una valoració positiva.
La valoració de tot el centenari és magnífica, la veritat.
I, en concret, de la visita de Joan Malkovich,
que la visita, recordo, va ser un magnífic espectacle líric
d'una orquestra de Viena amb 30 músics,
dos de les millors sopranos d'avui en dia,
i el propi actor, que a més és coneixedor de Joan Malkovich
i, per tant, va participar en aquesta taula rodona
on realment vam poder comprovar que això era cert
i que és el nostre ambaixador de Jujol al món.
La veritat és que no podia ser millor la valoració.
Això suposarà un canvi de paradigma en l'oferta
i en el model turístic de la nostra ciutat.
Passarà de ser un destí passiu, esperem rebre visitants,
a ser un destí actiu.
16 de març del 2010 és l'edat en què el Banc d'Espanya
va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Tarragona.
L'edifici de la Rambla Nova va tornar a obrir les seves portes
set anys després de formalitzar el canvi de titularitat.
Després d'una llarga travessia administrativa,
l'històric immoble ja és propietat del Consistori.
Això manifestava la subdelegada del govern central de Tarragona,
Teresa Pallarès.
Avui culminem un procés que d'alguna manera no es culmina,
sinó que comença una nova reubicació
per a totes les dependències que tenim
a l'Administració General de l'Estat.
Per tant, hem arribat a aquest acord de decisió.
Jo penso que avui cristal·litzem tot aquest procés,
en el qual ja va iniciar de forma també molt activa
el meu predecessió en el càrrec, el senyor Joan Maria Balló,
i que tots plegats hem tirat endavant aquest projecte
de la ciutat de Tarragona pels ciutadans de Tarragona.
El futur immediat de les instal·lacions passa per convertir-se
en una porta d'entrada a la ciutat de Tarragona.
S'instal·larà un centre de recepció de turistes
i d'interpretació de la tàrrecor romana.
L'espai ocuparà la planta baixa de l'edifici
i la intenció és també traslladar-hi
al patronat municipal de turisme.
Sergi de los Rios és el tinent d'alcalde de promoció econòmica.
Hem aprofitat el projecte que en el seu dia
Jessipsa va encarregar l'arquitecte d'ell.
I aquí hi ha tota una part que ha passat desapercebuda,
però és importantíssima.
Van estar pràcticament més d'un any pactant
aquest projecte de rehabilitació d'aquest edifici
en patrimoni, més d'un any.
I llavors nosaltres, a l'hora d'aprofitar aquest projecte,
ens beneficiem d'aquestos pactes
que ja vam fer en aquell moment.
Per tant, no s'ha de renegociar en patrimoni
el projecte de rehabilitació.
Una altra data per recordar aquest 2010
és la del 16 de novembre
quan l'UNESCO va acordar declarar els castells
patrimoni material de la humanitat.
L'acord es va celebrar a la reunió celebrada
a Nairobi, a Kènia, on també es va acordar
declarar patrimoni material de la humanitat
a altres elements, com ara la dieta mediterrània,
el cant de la civila i el flamenc.
Catalunya va ser una festa
i les tradicions places, les adicionals places castelleres
van celebrar aquesta designació,
entre elles, Valls i Tarragona.
A la plaça de Valscols es va descobrir
una placa d'homenatge al món dels castells.
i estem aquí, a les quatre colles castelleres de la nostra ciutat,
amb una de les millors places i més antigues places castelleres del nostre país,
que és la plaça dels Cols.
Va ser aquesta plaça, a decisió, precisament de les colles castelleres,
perquè, com sabeu, som de les poques ciutats de Catalunya
que tenim dues places castelleres,
la plaça de Font i la plaça dels Cols.
Ha estat un homenatge, doncs, senzill, auster, sentit,
amb quatre pilars molt ben plantats.
Fet que els de fora ens ho diguin,
doncs, ens creiem més les coses, oi?
I es fa pels castellers,
que els castells són una cosa molt singular i potent.
Escolteu, allà a Nairobi es van aprovar més de 40,
més de 40 nominacions.
En fi, no és perquè el digui jo,
tots els mitjans que estaven allà presents,
tots van estar d'acord que els castells
havia estat una de les més destacades.
I com que, a veure, els valors dels castells,
precisament amb la candidatura,
no només presentàvem la singularitat i l'espectacularitat
que tenen els castells, no?, de vista,
perquè els veus ja te motiven,
sinó que els valors que portem dintre de les colles, no?
Una de les novetats, eh, les cabires,
la que deia, però també el logotip,
el qual ja ens haurem d'anar acostumant
i que avui es presentarà,
és a punt de fer-ho el president de la Diputació,
Josep Poblet, que encara no ha arribat,
però que és pràcticament a punt d'arribar aquí
amb molta presència de mitjans de comunicació.
I ara ens presentarà, doncs, aquí a l'interior,
el nou logotip de la plaça de Toros,
de Tarragona, de Tarra Coherena,
que ens ha d'anar acostumant a aquest nom,
i el logotip, doncs, que és ben bé
el dibuix de la plaça de Toros.
I los veranos, poquito a poco.
Poquito a poco acabo el trabajo
y me relajo poquito a poco.
Poquito a poco me...
Tarra Coherena, plaça, aquest és el nom
amb el que des d'aquest 2010 es coneix,
l'antiga plaça de Toros,
ara totalment renovada
per acollir grans esdeveniments.
La gran cúpula retràctil
és el gran atractiu de la Tarra Coherena,
una gran cúpula de 40 metres
i un ull central de vidre de 10 metres.
També se'n van renovar les grades
i els excessos,
on també s'han eliminat
les barreres arquitectòniques.
Josep Poblet és el president de la Diputació.
Perquè entenem que és un equipament nou,
que la gent sent una curiositat
per veure què s'hi ha fet,
que molta gent no va tenir l'oportunitat
de poder-ho fer el dia del concurs casteller,
i per tant aquell dia es va limitar molt
al món casteller
i a l'aforament que tenia la plaça en aquell moment
i per tant aquestes visites portes obertes
tenen permissió a això,
començar a respirar la plaça
cap a la gent que la pugui conèixer
i els successius esdeveniments que s'hi faran
permetran també això
i donar natural
en els hàbits ciutadans de les nostres comarques
s'anirà incorporant aquest equipament
en aquesta nova dimensió.
El concurs de castells, concerts de música
i exhibicions esportives
són els actes que s'hi van realitzar fins ara.
El primer gran concert va ser el de Miguel Bocer
per Sant Magí.
No llamemos odio a la vida de lo cardio
Si dependeré cuándo
Si dependeré dónde
No guardemos castidad
Contra tanta frivolaridad
Si dependeré a cambio
Si dependeré con quién
Y no apostemos más
Dona a mí Tarragona
Buenas gracias Tarragona
Bienvenidos todos
A este cardio tour
En el cual os vamos a dejar
con la boca abierta
Esa es realmente nuestra intención
Alerta con los oídos
Por supuesto
Alerta con la vista
Y alerta también
con las mandíbulas
que se os van a desprender
Venimos aquí
a entregaros el cuerpo
Todos
Queremos a cambio
Vuestra alma
Vuestro espíritu
Vuestra sangre y sobre todo
Vuestra energía

Poder utilitzar la plaça
en grans esdeveniments
Més enllà de Sant Magí i Santa Tecla
El concert de Macaco
Muchachita Bomba Inferno
i fitos y los fitipaudis
tornaven a omplir la plaça
El Museu del Port de Tarragona
Ha celebrat aquest any
10 anys de vida
S'han fet diverses activitats
Conferències
Concerts i exposicions
Per comemorar l'efemèride
A més
S'han fet obres de millora
A les instal·lacions del museu
Tarragona Ràdio
Ho va celebrar
Amb un programa especial
El passat 13 de maig
Dat exacte
De celebració de l'aniversari
En aquests 10 anys
Unes 200.000 persones
Han visitat el museu
Que ha ajudat
A divulgar
El patrimoni del mar
Molt arrelat
A Tarragona
I al barri del Serrallo
Mercè Toldrà
És la coordinadora
Del Museu del Port
El percentatge
D'escolars
Evidentment
És sobretot
De les nostres comarques
Però en els darrers anys
També
S'han ampliat
Amb visites
De grups
D'estades
Llingüístiques
Del sud de França
Això també ens ha fet
Que ens donem a conèixer
Amb un ràdio
De territori
Molt més ampli
I que la gent
Comenci a valorar
El patrimoni marític
I després del tancament
Dels cinemes
De part central
Al març
L'Ajuntament
I al centre comercial
Van arribar
A l'acord
D'instalar
Uns cinemes
Que s'habilitaran
A la terrassa
De l'edifici
Es recuperaran
Com a mínim
Deu sables
Que podrien obrir
Portes a la primavera
De l'any vinent
El nou complex
Farà 2.500 metres quadrats
El doble
Que a les anteriors
Pere Peiró
És el gerent
De part central
Estem en converses
Molt avançades
Perquè des de part central
Els operadors
Més importants
Estan picant porta
No tenim cap conversa
Que vagi més enllà
Que les altres
Però sí que
Els màxims operadors
Els que sí que estan
Molt interessats
Estan esperant
A veure si
Els podem oferir
Ja el projecte
Perquè
El pintin
El dissenyin
Ells no
Perquè en definitiva
El projecte del cinema
Serà un projecte
I un dels noms propis
D'aquest 2010
Ha estat el de Jordi Crespo
Que després de 3 anys
Va decidir deixar el càrrec
De cap de colla
De la jove de Tarragona
Ho va fer per motius personals
Tot just un any abans
D'acabar el seu mandat
Ara la colla
Es troba immersa
En un moment de renovació
De la seva junta directiva
El mateix Jordi Crespo
Demana al seu succesor
Que mantingui
La dinàmica de la colla
Que ha obtingut
Tants bons resultats
Aquest any
Sobretot
Que procurim
Mantenir
La dinàmica
De colla
Que duem ara
Jo crec que el més important
D'aquests moments
És que probablement
El cap de colla
Tindrà una part molt positiva
Que és que agafa una colla
Amb una dinàmica molt bona
En creixement
Que té moltes camises noves
I té un volum de gent jove
Que agafa molt potent
En aquest sentit
Jo també entenc
Que la part més pesada
O negativa
En aquest sentit
És que probablement
Tindrà molta més pressió
Pel fet de mantenir
Uns objectius
Primera aleta
Primera aleta
I segona
Segona
Segona
Segona
Segona aleta
Cinc de mal
Alborra
Carregat
Per part dels castellers
De Vilafranca
I la veritat
És que està impressionant
El castell
Pràcticament
No es mou
Ara pateixen
Una mica
A nivell de terços
Especialment
A la banda del dos
L'antiga plaça de Braus
La rebatejada
Com a Tarra
Corena plaça
Ha estat novament
L'escenari
Del concurs
De Castells
De Tarragona
Un concurs
Que un any més
Se'l van emportar
Els castellers
De Vilafranca
És molt positiva
Perquè hem maniat
Una altra vegada
I no era el que buscàvem
No buscàvem res més
Que rebolir el títol
Mirant-ho
Ara així
Per perspectiva
Recordo moments
Angoixants
Quan ens ha caigut
El Pilar de Vuit
Ja que era el castell
Possiblement
El que teníem
Més confiança
Hem descarregat
Quatre cops
Aquest any
Aquest any
Aquest any
I el cinquè
I quasi que
El donàvem per fet
Abans d'haver alançat
El 4 no m'agull
Al principi
I el 5 no m'agull
Ha estat l'any
Del concurs
De les 14 colles
I l'any
De les 12.000 persones
A plaça
Entre aficionats
I castellers
Ha estat l'any
Dels castells
Com a principals protagonistes
Amb grans actuacions
A les places tarragonines
I l'any
De la seva declaració
Com a patrimoni material
De la humanitat
Miquel Vendrell
És el director
Del concurs
Des d'un punt de vista
Mariàtic
Vivia por
Que l'aforament
O la rotllana
Quan la colla
Es fos molt alt
Nosaltres
Al marge inicial
Era treballar
Amb 100.500 persones baix
I amb 8.500
Hauríem treballat bé
Avui hem treballat
Amb 6.300
A l'entrada
Aproximament
La colla
Que ha entrat
Amb més gent
Ha sigut
Vilafranca
Que ha entrat
Amb 1.200 persones
I després
Vella de Valls
O de Tarragona
Que ha empregat
Els 800
Això és una dada
Jo crec que és important
Tenir i manegar
De cara als concurs
Per poder prendre decisions
En un moment
També en van fer
Una bona valoració
La jove de Tarragona
I els xiquets de Tarragona
Entrar en aquest ventall
De castells
És entrar a la dimensió
Desconeguda
I necessitàvem
Una prova real
Probablement
Per saber on som
Ha quedat clar
Que estem lluny
Doncs que ens queda
Un camí per recórrer
Però el més important
És que la colla jove
Ha donat aquest primer pas
I l'ha donat convençuda
Veníem amb les ganes
De recuperar aquest 5
Que té un punt d'irregular
Que el van fer
A principis de setembre
Un parell de cops
Clar, un 5 de 8 carregat
Merma
Merma sobretot
Moral
Mentalitat
Tercera ronda
Nosaltres havíem preparat el 3
Carregant el 5
Es descarta
El 3 de 9
Tenim dos acotxadors
Que són aquests dos
Que van al 5 de 8
Que han començat aquest any
Que tenen 5 anys tots dos
I que han caigut massa
La colla ha caigut massa en guany
Tard o d'hora
Les coses acaben sortint
Pel seu propi pes
No se'ls hi pot dir més
I Santa Tecla
La festa gran de Tarragona
Va tenir en guany
Un aire especial
Va ser declarada
Festa patrimonial
D'interès nacional
Per part de la Generalitat
De Catalunya
Amb aquest reconeixement
Santa Tecla
Es converteix
En una de les festes
Més importants de Catalunya
I un referent
Arreu de l'Estat
Tarragona
Ha rebut del govern de Catalunya
Un guardó merescut
I molt preuat
Per ser declarada
La nostra celebració
Com a festa patrimonial
D'interès nacional
És un reconeixement
Que recull
I remarca
La molta i molt bona fenya
Feta per tanta gent
Al llarg
D'aquests darrers 30 anys
L'any 2010
En què l'atleta tarragonina
Natàlia Rodríguez
Va ser m'encarregada
De pronunciar
El pregó
De les festes de Santa Tecla
Però també ara
En 31
Em sento tarragonina
I que els tarragonins
Són la meva gent
I ho sento
Quan trepitjo
L'arribada en primer lloc
Amb el nom de la meva ciutat
Estampat al pit
Però sobretot
Ho sento
Quan arribo a la meva ciutat
I em trobo de cara
A una multitud anònima
Cridant el meu nom
Acompanyant la meva família
I amics
Això
Estimats concitadans
No m'ho trobo ningú
I ha estat
La Santa Tecla
Dels 30 anys
De dames i vells
Perdoneu
Mare de Déu
Que esteu replenes de gràcia
Vos que sou reina del cel
I cau beneït el Barça
Jo us prego que ens ajudeu
En aquesta gran desgràcia
Lo de reina tant me fot
Perquè és una cosa òbvia
Però lo del Barça
És tan gran
Que he sortit
Fins al Cracòvia
Un moment
Rosa d'Abril
No vull muntar un rebombori
Però
Que hi fa el vostre cul
Dintre el meu territori
Beneïda Santa Tecla
Jo us demano
De tot cort
Tu demanes una merda
Que el que has fet
És molt fort
Sort que me dóna confort
El lleó
I la mamadeta
Ai, deixat
La cobrenes
La feina del remei
La feina del remei