El matí de Tarragona Ràdio.
Rapsol IPF ha col·laborat amb la programació estable d'espectacles del Teatre Metropol.
Rapsol IPF dona suport a la candidatura de Tarragona com a capital europea de la cultura 2016.
Rapsol IPF t'apropa als protagonistes del Metropol a Tarragona Ràdio,
sempre amb la cultura de la ciutat.
Els protagonistes del Metropol aquest cap de setmana, concretament dissabte, seran tres pallassos.
Tres pallassos que responen a un anunci, a una audició, a un càsting, que dirien ara.
Petita feina per a Pallasso Vell, és l'obra que arribarà al Teatre Tarragoní.
Una obra dirigida més pel Tarragoní també Ramon Simó.
Un dels seus protagonistes és el Claret Papiol, també conegut com a Claret Clown.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic, Pallasso, actor i pedagog.
Claret, molt bon dia.
Hola, bon dia, Tarragona.
Gràcies per atendre la nostra trucada, primer que tot.
I tant, i tant que sí.
I a veure, jo, com a punt de partida, si et sembla, és que jo...
La primera pregunta que et vull fer, és una obra que parla de pallassos, que reflexiona, entre altres coses, sobre el món dels pallassos,
però que no és una obra per a nens, això deixem-ho clar, perquè a vegades és una obra per al públic, en general.
Sí, sí, sí, sí, no és una obra per a nens.
No és un espectacle de pallassos, és una obra de teatre.
És una obra de teatre que podríem dir petita feina per bomber vell, podria ser.
Però en aquest cas, l'autor, el Matei Bisniec, un romanès, que ell era molt amant i coneixia molt el circ,
ho ha volgut fer per més indrir aquesta búsqueda, aquesta feina, la recerca del treball, amb uns pallassos.
Perquè així li dona més tragèdia, més dramatisme a les vicissituds humanes, a aquestes baixeses, a aquestes rivalitats i enveges a l'hora d'obtenir la feina,
que esclar, en el moment en què això està fet per uns pallassos, que a més a més demostren que són pallassos,
perquè fem una entrada clàssica que fa riure molt, esclar, una cosa potencia l'altra, no?
El fet que sí, sí, sí, són pallassos, però també són humans i surt la mala llet i tots aquests temes.
La figura del pallassos permet reflexionar sobre moltíssimes coses.
Per tant, el punt de partida és aquest anunci, es presenten tres pallassos i el que, per la informació que tinc,
un dels aspectes que crida molt l'atenció és que partim de tres perfils completament diferents,
la qual cosa ja facilitarà que hi hagi acció o conflicte, de tot una mica.
Sí, els perfils, clar, cada pallassos té un personatge diferent, però és que, a més a més, és una persona diferent.
Un és el més espavilat, l'altre és el més bona fe que l'enreden,
i l'altre encarna una miqueta la dicotomia que existeix sempre entre l'actor i el pallassos.
Que sempre se sap dir aquesta discussió, que si el pallassos és un actor, que si no és actor,
que si l'actor pot fer de pallassos, i el que és l'opinió corrent és que el pallassos sí que pot fer d'actor,
però l'actor és molt difícil que pugui fer de pallassos.
I, esclar, n'hi ha un que, amb això, entabana els altres, en fi,
explica que el seu ofici d'actor és art i el dels pallassos no.
Aquest seria el personatge que interpreta Jordi Martínez?
No, el Jordi Martínez...
O el Joan Muntanyés?
No, jo.
Ets tu el que fa això.
Aquest és el que interpreto jo, per això vostè també...
Tu ets l'actor, com si diguéssim.
La polèmica, no? És el pallassos...
Tu vas sobradet perquè ets l'actor.
És el pallassos... Sí, a dins de l'obra, eh?
Sí, sí, i tant.
A veure, el Monti i jo som pallassos de professió.
El Jordi Martínez, que és actor, també ha fet de pallassos
i fa un pallassos blanc,
perquè si no hagués fet de pallassos, impossible fer aquest paper.
El pallassos blanc és molt difícil
i realment només una persona que sigui pallassos pot fer.
El Jordi Martínez sí que és veritat que, diguéssim,
a nivell de l'ofici, ell és l'actor.
El Monti i jo som més de l'ofici de pallassos,
el que passa és que també hem fet coses d'actor,
per això podem encarar el text de l'obra.
Però, esclar, nosaltres, el Monti i jo som els August
i el Jordi Martínez és el pallassos blanc.
Dins dels August, aquest que som jo,
jo sóc el que faig veure que sóc actor
perquè he dit que he fet Macbet
i entabano els altres com despreciant-los
per poder-me quedar a la feina.
No oblidem que aquí la pica baralla
és a veure qui es queda a la feina.
Clar.
Sí, sí.
De totes maneres, aquest debat entre cometes
de pallassos, actor,
probablement bé perquè en un moment determinat
de la nostra història,
el pallassos només l'ubicàvem al circ
i afortunadament el pallassos,
les pallasses, han tornat al lloc
on primitivament ja van néixer,
que van ser els teatres.
Per tant, potser aquest debat ja
l'estem perdent una miqueta de vista,
no, afortunadament?
Sí, avui dia, clar,
el pallasso ha obert molt les fronteres,
treballa tots els camps,
treballa en el teatre,
també hi ha el pallasso
dins del teatre de carrer,
el pallasso inclús dins de,
diguéssim, dins de com a agent mercantil
per dinamitzar trobades d'empreses,
és a dir que el pallasso s'ha bellogat
i busca molts àmbits.
Clar, no oblidem que el pallasso
és molt proper a la societat,
i aleshores és molt necessari
a quant més punts de la societat
pugui incidir,
millor pel pallasso,
perquè té més feina,
però millor per la societat,
perquè ens relativitza,
ens recorda el joc
i ens retorna la nostra condició humana,
doncs d'una mica que ens podem equivocar,
l'home es pot equivocar
i al moment en què ho acceptem,
això ens fa grans,
ens fa més grans.
I això és el que ens recorda el pallasso contínuament,
perquè ell és el rei de l'error,
de l'errada.
Hem de pensar que l'home a vegades
és molt més complet del que ens pensem,
perquè inclús quan fem el ridícul,
quan ens equivoquem,
quan ens fracassem,
que diríem que són els grans tabús de la societat,
no,
tenim uns especialistes
que d'això ens fan art.
I aquesta és la gran...
Sí, perquè en un número d'un pallasso
immediatament després del fracàs,
entre cometes,
s'aixeca i continua endavant
i continua a fracassar, si cal, no?
Exacte, exacte,
perquè aquesta és la gran veritat del pallasso.
Aquesta obra,
a més, jo tinc entès que utilitzeu
totes les eines clàssiques
i estereotipades dels pallassos
per anar una miqueta més enllà
i posar endamunt de l'escenari
tota una sèrie de sentiments
una miqueta al límit, també.
Sí, sí, sí, exacte.
L'angoixa, la vida, l'amor,
tota la bellesa, no?
Totes les reflexions,
aquelles grans reflexions que ens fem.
Sí, tots aquests grans temes
de la humanitat, una mica,
tots que pertany al món emocional
i a aquestes reaccions.
Clar, el pallasso,
és el que les porta al límit,
les té a flor de pell
i juga i treballa
amb aquesta contradicció humana.
És una obra, com dèiem,
per a tots els públics,
que ningú es confongui.
A més, us ha dirigit Ramon Simó,
un tarragoní,
que Déu-n'hi-do,
que un gran triomfador del teatre.
Què tal treballar amb el Ramon?
Bé, no?
Molt bé, ha sigut extraordinari,
una gran experiència,
perquè, a part,
era difícil compaginar
aquestes dues facetes,
la de l'actor i la del pallasso.
I, aleshores,
el Ramon Simó ha demostrat
unes grans taules
i un gran ofici,
doncs,
el sapiguer donar marge
a la creativitat del pallasso
i sapiguer també
collant el moment
en què cal interpretar
a nivell d'actor,
el text.
O sigui que ha demostrat
ser un gran artista.
Ara, aquesta obra,
no sé si l'heu de portar,
per més lloc,
si continueu de girar.
Sí, aquesta obra,
ara,
a part de les actuacions
que tenim encara
aquest estiu,
després,
el 14 de setembre,
anem a fer temporada
al Capitol,
a Barcelona,
a la Rambles,
allà a Campistoles,
que n'hi deia abans.
El cinema feien pel·lícules
del Far West.
Sí, sí.
Doncs ara, allà on...
A Can Rubian és,
per dir-ho així.
I allà,
a la sala petita,
a partir del 14 de setembre
fins a finals d'octubre,
de dimecres a diumenge,
fem l'obra.
Petita feina
per Pallasso Vell,
també.
Doncs, primer la veurem aquí,
a Tarragona,
aquest dissabte,
i serà un plaer,
de veritat que sí,
Claret Papiel.
Moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
i enhorabona per la feina.
Doncs, moltes gràcies
i serà un plaer
venir a la Imperial Tarraco
a fer.
petita feina per Pallasso Vell.
Doncs aquí us esperem.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.