Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts,
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, volem analitzar la situació política,
el panorama polític, l'actualitat política
que deu ni dos intensa aquests dies
després de les eleccions al Parlament de Catalunya
del 28 de novembre.
Avui hem convidat el diputat per Tarragona
de Convergència i Unió al Parlament, Carles Sala,
i ha estat el número dos de la llista
de la Federació Nacionalista a les Comarques Tarraunines,
la llista encapçalada per Josep Poblet.
Carles Sala, de fet, repetirà com a diputat
en aquesta legislatura.
Ja va ser el número dos en les eleccions del 2006
i ara ha tornat a ser el número dos
el primer del seu partit d'Unió Democràtica de Catalunya.
Recordem que Carles Sala també,
entre d'altres ocupacions polítiques,
ha estat durant uns quants anys regidor
de l'Ajuntament de Tarragona.
Carles Sala, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què tal? Han passat gairebé 15 dies de les eleccions.
Què tal l'estat d'ànim d'un diputat
que ha estat quatre anys al Parlament,
a les files de l'oposició,
i ara estarà quatre anys com a diputat
a les files del Govern?
Sí, deies que passaven 15 dies
i en canvi es va fer molt més llarga la campanya
que la postcampanya.
Bé, per sort,
doncs aquesta vegada les enquestes van encertar,
la ciutadania es va mobilitzar,
no hem de parlar d'una altíssima abstenció
i una altíssima desafecció com es preveia,
sinó que, per sort, diria jo,
i dic més per sort que a vegades
que per la pròpia actuació nostra,
s'ha aconseguit que, doncs,
davant d'una situació econòmica com l'actual
o davant de la preocupació de la ciutadania
de com anaven les coses,
doncs la ciutadania no ha passat
i la ciutadania ha anat a votar.
Els resultats electorals són molt favorables
a Convergència i Unió,
s'han superat els 60 diputats
i això ens donava una base de tranquil·litat
per poder afrontar el que serà la nostra prioritat,
que és la crisi econòmica,
mirar de quina manera el 2011
pot ser millor que el 2010.
Jo sempre he dit que l'hem triat
per Convergència i Unió per la campanya
allò de per una Catalunya millor,
doncs és un lema fins i tot modest,
perquè, doncs, pitjor que ara
crec que és difícil d'estar-hi
i a veure de quina manera es poden afrontar
aquests primers mesos de govern.
Aquests 100 primers dies, segurament,
que tothom ens mirarà amb lupa.
Diputat de govern, diputat d'oposició,
doncs, la veritat és que
jo em considero un home o una persona de gestió,
tot i això, he pogut fer molta feina
des de l'oposició en la tasca
que se m'havia encomanat,
que és el tema de les polítiques d'habitatge
del grup parlamentari de Convergència i Unió,
i ara, a partir d'ara, com a diputat de govern,
suposo que seguiré portant la mateixa àrea temàtica,
les polítiques d'habitatge,
i amb ganes de conèixer qui serà
el secretari d'habitatge del govern
o la persona encarregada de portar habitatge en el govern,
per poder-me posar en contacte
i poder començar a treballar
per intentar també que tot el sector de l'habitatge
i tot el sector immobiliari
peça clau, massa clau segurament,
de l'economia catalana en la darrera dècada,
doncs, a veure si la podem treure del sot en el que es troba.
Ara parlarem d'aquesta qüestió sectorial.
Avui ja tenim una mica el calendari
de previsions a cara als propers dies.
El Parlament es constituirà el proper dijous, dia 16.
La setmana següent es farà el debat d'investidura.
Per tant, segurament, als voltants de Nadal
ja tindrem l'elecció d'Artur Mas com a president de la Generalitat.
Després se formarà govern
i, per tant, com ja havia dit el mateix líder
de la Federació Nacionalista,
el nou govern podrà començar a treballar just a principis d'any.
Un govern en el que, segons Carles Sala,
hauria d'estar a Durant Lleida, el líder d'Unió Democràtica de Catalunya.
I li pregunto especialment a vostè com a això,
com a membre, com a militant i com a dirigent d'Unió Democràtica.
Bé, aquesta és una decisió que hauran de prendre
l'Artur Mas i Durant Lleida.
Jo sé que Durant ha estat aquest matí a TV3, si no m'equivoco.
En aquest moment ell té una reunió amb l'Artur Mas
i a les 11 o dos quarts de tots, ens sembla,
faran una roda de premsa per anunciar el que cregui més convenient.
Bona part de la política catalana
en els propers mesos passa també per Madrid.
Per tant, jo considero, si m'ho preguntessin a mi,
com a Carles Sala, que durant, almenys,
fins a les properes eleccions generals,
ell té un compromís adoptat amb l'Electorat
i té un compromís important
i pot desenvolupar un paper important
en les relacions Catalunya-Espanya, per dir-ho així.
Per dir-ho des del punt de vista de les seus governamentals
en les relacions Barcelona-Madrid.
Per tant, jo tinc l'impressió que ell es quedarà a Madrid,
però és una impressió, allò que hagi de tirar moneda en l'aire,
perquè la conversa que puguin tindre amb l'Artur en aquest moment,
just en aquell moment, suposo que decidiran.
I potser ell podria, per exemple,
presidir la comissió de traspassos a estat-generalitat.
És una opció que se m'ho correix.
O mirar de quin paper pot tindre
com a ambaixador, entre cometes,
de Catalunya-Madrid.
Jo crec que s'han de recomposar moltes coses
amb el govern, en aquest cas, del senyor Zapatero.
El govern del senyor Zapatero per Catalunya,
pel tripartit, no ha sigut un govern amic.
Mésbé sembla que hagi jugat les cartes en contra.
i en aquest sentit calen recomposar coses.
I en la situació actual de crisi econòmica,
Madrid també té molt a dir-hi
perquè Catalunya pugui sortir de la crisi en la que ens trobem.
Sense durar en llei del govern,
si finalment opta per continuar a Madrid,
no hi hauria consell en cap en el futur govern de la Generalitat,
segons el que ha dit Artur Mas.
Aquesta és una qüestió fins i tot anecdòtica,
que hi hagi consell en cap o no al govern de la Generalitat.
No és anecdòtica,
depenent de les competències que tingués
o que se li atorguessin a aquest consell en cap.
Perquè si el consell en cap, a més a més,
se li atorga les competències de relacions institucionals,
de governació fins i tot,
doncs home, no deixa de ser un recolzament,
una crossa molt important
en la que es pot recolzar i descarregar
a lo millor feina fins i tot al propi president.
Per tant, no és anecdòtic
i en aquest sentit, doncs bé, suposo que aquestes són les qüestions
que ja on està tractant en aquest moment
ells dos i quan un seran oportunament a dos quarts de d'onze.
Què li agradaria a Unió Democràtica?
Quines departaments o quines conselleries preferiria
Unió Democràtica en el futur govern de la Generalitat?
Unió Democràtica
el que vol és treballar el més i millor possible
per poder sortir de la situació en què estem
i per poder ajudar a la ciutadania
que això funcioni d'una altra manera.
Pel perfil social cristiàl del nostre partit,
doncs s'està dient aquests dies,
i és un rumor tan sols, insisteixo,
perquè la discreció en aquest cas, per sort,
és absoluta i si sàpigués alguna cosa,
segurament m'haguessin demanat aquesta mateixa discreció, no?
S'està dient que si benestar social, per exemple,
seria una de les conselleries que podria tenir Unió Democràtica,
s'està dient si Mediament i Agricultura podrien anar junts,
però tot això són conjectures,
suposo que algú altre encertarà,
però en tot cas amb moltes ganes
que el nou govern es pugui posar a treballar d'una forma immediata
i que l'important no és tant
quina conselleria té o no té Unió Democràtica,
sinó les persones que es posin a davant d'aquestes conselleries
siguin les més encertades,
encertem amb les persones i amb els equips de treball
per poder fer que tot això agafi un rumben diferent
del que tenia fins ara.
Parlen de persones i de competències determinades
o d'àmbits competencials endeterminats.
Tenint en compte que Carles Sala, ja ho deia abans,
ha portat durant quatre anys la política d'habitatge,
és possible que el diputat per Tarragona d'Unió Democràtica
tingui algun càrrec de responsabilitat,
precisament en matèria d'habitatge, en el futur govern?
No, no, no crec, no crec.
Jo m'estic...
Doncs seria lògic fins a cert punt, no?
Bé, bé, bé.
A veure, dins del grup parlamentari dels 48 diputats
hi va haver una baixa d'una persona
que fins en aquell moment portava polítiques d'urbanisme i d'habitatge
i en tot cas, per la meva formació jurídica
i per un parell de postgraus
i perquè, doncs, dret administratiu, doncs,
més o menys, per entendre's n'entenc,
doncs se me va atorgar les polítiques d'habitatge.
D'aquí a pensar que això pugui suposar
que se'n faci una proposta,
doncs en aquell moment no ho tinc pas
ni tan sols plantejat.
Jo el que vull és aportar
el meu gra de sorra des del propi Parlament
per recolzar les polítiques d'habitatge
que es decideixin des de la secretaria.
I han de canviar molt aquestes polítiques
respecte a les que s'han fet aquests últims quatre anys?
Sí, i tant.
I tant, jo diria que han estat del tot desencertades.
S'ha prioritzat d'una forma absolutament inadequada.
Hi ha una llei de l'habitatge
que té les seves qüestions positives,
hi ha hagut un pacte nacional per l'habitatge
que no s'ha pogut moldejar-se adequadament
el canvi brutal de la situació del mercat immobiliari.
I per tant, aquí, i això és molt específic del tripartit
i especialment del PSC,
s'ha dedicat molt a planificar, planificar i planificar
quan el que s'hauria d'haver prioritzat
són altres qüestions com alliberar l'estoc d'habitatges,
com treballar amb el sector financer
perquè hi hagi una altra vegada concessió,
una altra vegada, d'una forma diferent.
Però hi hagi una mica de concessió hipotecària,
fins i tot aquells que tenen la sort d'haver sigut
adjudicataris d'un pis de protecció oficial,
que a vegades ets adjudicatari d'un pis de protecció oficial,
però no pots accedir-hi,
i no és un tema anecdòtic,
sinó que és molt corrent,
doncs no pots accedir-hi perquè el banc no t'atorga la hipoteca.
Jo crec que s'han equivocat molt les prioritats,
s'ha planificat molt pensant en el 2020 i en el 2030,
quan el que teníem al davant era un precipici,
que tenim dades de finals del 2010,
que s'iniciaran a Catalunya menys de 10.000 habitatges en tot Catalunya.
Això són xifres pròpies de la postguerra,
i no exagero, és així.
iniciar d'un 1.000 habitatges vol dir que el sector de la construcció
està absolutament molt, molt, molt, molt, molt, molt desestructurat,
que hi ha molta gent, professionals de la construcció,
i quan parlo de professionals no parlo tan sols de guixaires,
de paletes, de lampistes,
no parlo fins i tot també d'aparelladors, d'enginyers, d'arquitectes,
que estan en una situació absolutament desesperada,
i, per tant, se'ls ha de poder trobar sortides,
i, per tant, haver apostat molt més, per exemple,
pel mercat de la rehabilitació,
com a possible sortida de tots aquests professionals,
dels uns i dels altres, d'una manera transversal,
haver apostat molt més pels contractes de copropietat,
perquè la gent jove pogués accedir, de veritat,
amb un habitatge de protecció oficial,
haver treballat molt més amb el sector financer
per aconseguir obrir una mica l'aixeta del finançament
per a l'adquisició d'habitatges,
i evitar, doncs, que quan algú troba un habitatge
i vagi a buscar-lo a la caixa de torn,
o al banc de torn, doncs, primer li treguin
aquells escalets que tenen els armaris,
i si no compres aquells escalets,
doncs, potser no et donen hipoteca, no?
Jo crec que s'han equivocat les prioritats moltíssim,
i que en aquell moment tenim aquí planificació de sol
per l'any 2030 en municipis,
en municipis que no es preveuen,
no preveuen que creixin res,
en els propers 50 anys.
Un exemple molt clar, eh?
Jo recordo, i l'exemple, si no recordo malament,
és Trem,
el municipi de Trem,
en una acció que va fer el govern
d'adquisició d'habitatges,
de l'estoc lliure d'habitatges,
a un promotor li van denegar la compra,
per part de la Generalitat d'aquest estoc lliure d'habitatges,
d'una promoció sencera,
per convertir-la en protecció oficial,
perquè van considerar el govern
que era una zona que no tenia demanda residencial.
Però, per altra banda,
la conselleria del senyor Joaquim Nadal
ha planificat a Trem
una àrea residencial estratègica,
una àrea residencial estratègica
i aquí n'hi haurien 300 o 400 habitatges.
Quin sentit té planificar
àrees residencials estratègiques,
per exemple,
en indrets que no obran la llum
i que els programes econòmics
d'aquestes àrees residencials estratègiques
en aquest moment no s'aguanten per enlloc.
Per tant, aquí tenim previstos 90.000 habitatges
en municipis, molts d'ells que no...
Hi ha àrees residencials,
moltes d'elles que no veuran la llum
en els propers 10 anys, segur.
En fi, veurem en tot cas com evoluciona la política
i quines són precisament les mesures
en matèria de política d'habitatge
que fa el nou govern de la Generalitat.
Fem una petita mirada enrere,
simplement per analitzar encara els resultats
de les eleccions,
sobretot des d'un punt de vista territorial.
Li pregunto com a diputat per Tarragona,
pels resultats a nivell de la demarcació
de Convergència i Unió,
com els analitza,
i també fins i tot els de la ciutat de Tarragona,
perquè aquesta és la seva ciutat,
vostè ha estat regidor de l'Ajuntament de Tarragona.
Quina valoració en fa,
quina anàlisi en fa
dels resultats conjunt de la demarcació
i Tarragona-Ciutat?
Guanyar a les 41 comarques de Catalunya
Convergència i Unió,
guanyar a 917 dels 947 municipis de Catalunya,
doncs home,
t'ha donat una imatge
que realment veus que això
no ho pots extrapolar directament
a unes possibles eleccions municipals.
Això et dona una imatge
que el govern tripartit ha estat un desastre,
que hi havia moltíssimes ganes de canvi
i punt.
I aquí hem de simplement marcar una tendència.
A partir d'aquí,
els ajuntaments
i a partir d'aquí,
la ciutat de Tarragona.
Particularment,
com ho veig,
ho veig ara molt des de fora,
ja fa 4 anys
que no sóc regidor de l'Ajuntament,
jo veig una ciutat sense il·lusió.
Jo sé que aquesta ciutat,
com totes,
està marcada
per la crisi econòmica.
Ja sé que aquesta ciutat,
com totes,
les finances municipals
segurament no permeten
les inversions oportunes.
Però els fons de patria,
no sé si s'han gastat
en les prioritats
o en les necessitats
més urgents
que tenia la ciutat.
Inversió i il·lusió,
jo no la veig
per enlloc.
l'equip que té l'alcalde
i amb això em refereixo
tant als de la seva pròpia formació política
com a la formació política
amb la que està qual·ligada
fent govern,
no crec que sigui un equip
que estigui a l'alçada
del que necessita Tarragona,
i ho dic amb tot el respecte
a les persones
que composen el govern.
i per contra,
doncs bé,
ens trobem en tot cas
en el dia d'avui
a una entrevista
a l'alcalde senyor Ballesteros
al país,
que em sembla
que és una entrevista
que li falta
alguna dosi
d'humilitat
i alguna dosi
de modèstia,
no?
I bé,
jo crec que
Convergència i Unió
pot recuperar
l'alcaldia
de la ciutat de Tarragona
i jo vaig escriure
en el butlletí
propi del grup parlamentari
ara fa una setmana
un article que deia
revolucionem Tarragona
una altra vegada,
no?
I comencem
aquesta segona dècada
del segle XXI
com a la dècada
dels 90
que, doncs,
jo crec que
Convergència i Unió
amb un equip
de persones molt potent
va aconseguir
revolucionar una mica
la ciutat.
Jo crec que la ciutat
ja ha apatia,
no hi veig il·lusió
i la veritat
tinc l'impressió
que no amb els resultats,
home,
evidentment que els resultats
del Parlament de Catalunya,
de les eleccions catalanes
il·lusió no ni molt,
però jo no,
tampoc no voldria
llançar allò
de les campanes
a dir ara
Convergència i Unió
donarem el tom
com un mitjó
als resultats electorals
de l'any 2006,
això,
no,
2007.
Això no,
no crec que sigui així,
però sí que marca
una tendència
que realment
hi ha unes possibilitats.
I creu que,
per tant,
Convergència i Unió
podria recuperar l'alcaldia,
encara que fos
pactant en coalició
amb el Partit Popular?
Creu que seria
una bona opció,
com ja havia passat
en els últims vuit anys,
en els anteriors
mandats municipals?
Podria ser una opció aquesta,
no és una opció
que descarti,
ja sé que d'aquí
a partir d'aquí
sortirà el debat,
esquerres-dretes,
això,
jo crec que
el pacte
de Convergència i Unió
amb el Partit Popular
que va tenir l'alcaldia
durant tota una sèrie d'anys,
que en el moment
també vam fer un pacte
amb el Partit Socialista,
no cal oblidar-ho,
doncs va ser
un bon pacte
per la ciutat de Tarragona,
crec que la ciutat de Tarragona
va evolucionar molt més
mentre Convergència i Unió
va tenir l'alcaldia
que no pas
mentre l'alcaldia
està en mans
del Partit Socialista
i per tant
ja ho veurem,
no?
hi ha una enquesta
o avui es parla
en un dels mitjans
de comunicació local
d'una enquesta
feta la setmana passada
en què li dóna
12 o 13 regidors
al Partit Socialista
i parla de si Esquerra
desapareix
i no desapareix,
estem encara
prou lluny
de les eleccions
municipals
però jo crec que
a la mesura
que les persones
coneguin
la Victòria Forç
que serà
l'alcaldable
per Convergència
i Unió
i les Municipals
doncs és una persona
que té
el caràcter
suficient
i la capacitat
de lideratge
i de gestió
suficient
com per
il·lusionar
una altra vegada
la ciutadania
i poder
dirigir
la ciutat
de Tarragona
i treure-la
de la línia actual
i portar-la
cap a un altre costat.
Parlen de pactes
el govern
de la Generalitat
de Convergència
i Unió
que presidirà
Artur Mas
no necessita
d'un pacte
estable
però considera
que tenint
un govern
això
sense la majoria
absoluta
del Parlament
ha de prioritzar
alguna força política
en les seves relacions
per arribar a acords
en els propers
mesos i anys
d'aquesta legislatura
que està a punt
de començar?
Jo crec
que això serà
molt heterogèni
Geometria Variable
Geometria Variable
que es diu
Faran com Zapatero
durant aquesta primera part
de la legislatura espanyola?
La comparació
és odiosa
perquè no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
però del que no ha de dubtar vostè
és que no s'improvisarà
del que no ha de dubtar vostè
és que hi haurà un lideratge
al front del govern de la Generalitat
i del que no ha de dubtar vostè
és que el que ha fet
que s'hagi de pactar
no portarà a fer
incoherències
ni animalades
eh
per tant
per exemple
quan parlem de l'impost de successions
ja sabem que molt probablement
no tindrem el suport
d'esquerra
d'iniciativa
del partit socialista
molt probablement
amb el tema de successions
tindrem el suport
del partit popular
d'eliminar l'impost de successions
amb el tema dels 80 per hora
per exemple
temes emblemàtics
en aquest moment
doncs també és segur
que fins i tot
fins i tot
podríem arribar a tenir
fins i tot
el suport del partit socialista
en eliminar els 80 quilòmetres per hora
jo ho crec
i les qüestions econòmiques
jo espero
que no sigui fruit
d'una
d'una geometria variable
sinó que les qüestions econòmiques
jo espero que
PSC
Partit Popular
i Esquerra Republicana
actuïn amb responsabilitat
i puguem tenir
amb moltes d'aquestes lleis
o amb molts dels acords
que hagi de prendre el govern
el suport d'aquests tres partits
PSC
PP
i Esquerra Republicana
per ordre de vots
o de
de diputats
que han obtingut
Acabo ja
farà campanya
a les municipals
o hi ha la seva vida política
la de Carles Sala
s'aboca
única i exclusivament
al Parlament
i a Barcelona
Durant aquestes
setmanes
de precampanya
i de campanya electoral
la Victòria
com a candidata
també
i jo mateix
hem pogut tenir
moltes converses
i jo
personalment
amb una conversa
amb ella
encara
em va demanar una cosa
que li vaig haver de dir
que no
però amb una
llarga conversa
amb ella
li vaig dir
que em tindria a seu costat
i que m'hi deixaria la pell
perquè ella
pogués ser
alcaldessa de Tarragona
i per tant
jo em comprometo
i m'he compromès
amb ella
a fer campanya
per la ciutat de Tarragona
a partir de la setmana
que ve de dijous
la Victòria
i jo
compartirem
a més a més
doncs
Escó
al Parlament de Catalunya
i tindrem oportunitat
de parlar
i molt
de l'estratègia
que hem d'adoptar
i de la mobilització
que hem d'aconseguir
perquè la Victòria
pugui ser
alcaldessa de Tarragona
no per ser-ho
sinó per
també
orientar Tarragona
des de
des de la nostra perspectiva
tenint el suport
del Govern
de la Generalitat
Carles Salah
diputat de Convergència
i Unió al Parlament
en aquesta legislatura
que està a punt de començar
ja ho ha estat
en aquesta que s'ha acabat
número 2
en les llistes
de la Federació Nacionalista
per la demarcació
de Tarragona
en aquestes últimes eleccions
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
del matí de Tarragona Ràdio
fins la propera
molta sort
que vagi molt bé
moltes gràcies
adeu bon dia
bon dia