Passen quatre minuts de dos quarts d'onze del matí.
Hem estat parlant durant els últims cent minuts
d'aquesta enquesta d'usos lingüístics
de la població de les comarques terraonines,
amb dades prou interessants.
Ara volem dedicar també uns minuts
d'aquesta quarta hora del programa
a analitzar unes altres dades d'un altre estudi
que en aquest cas ha elaborat la Universitat de Rovira i Brasilí,
el Departament de Geografia,
i per encàrrec de l'Ajuntament de Terraona.
Un estudi que planteja d'entrada
que en els propers cinc anys
hi haurà un creixement significatiu
de la població en edat escolar,
especialment dels nens i nenes de 3 a 11 anys.
Aquest estudi l'han dirigit els professors,
com dèiem, del Departament de Geografia de la Universitat,
Santiago Roque i Joan Alberic.
Avui ens acompanya el senyor Alberic
aquí en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Alberic, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La primera pregunta una mica genèrica.
com és que han arribat a aquesta conclusió?
És a dir, quina és la raó que porta a dir clarament
que tenim en els propers 4 o 5 anys
una previsió de creixement significatiu
d'aquesta població en edat escolar?
Bé, hola, bon dia.
El primer que voldria comentar, però, és, abans de tot,
que tota previsió o tota projecció demogràfica és allò,
intentar preveure quines són els creixements futurs.
En cap cas s'ha de prendre els números com una ciència exacta.
Si sapiguéssim encertar els números no seríem professors,
sinó que ens hauríem fet d'or encertant números premiats.
Per tant, el primer que voldria dir és, sí,
el resultat apunten unes tendències al creixement
amb altes probabilitats que, segons les nostres dades,
s'han de complir, però, allò, s'han de prendre amb la justa mesura.
Per què hem arribat aquesta conclusió del màxim creixement
entre les edats, entre els 3 i 11 anys?
Bé, bàsicament perquè, com en tot treball de projecció,
abans hi ha una anàlisi de quines són les estructures
i els creixements de la població actual
i veiem que simplement són els grups
amb una major proporció dins la franja d'edat escolar.
L'estudi s'acaba als 11 anys.
I això, són els grups principals,
fruit de les generacions plenes de mares
de finals del baby boom fins al 1975,
que ara estan tenint els fills en major plenitud
i, per tant, esperem que siguin les edats que més creixin.
Clar, tenim un important nombre de dones
d'entre 30 i 35 anys, aproximadament,
que, suposadament, estan en l'edat més propícia per tenir fills
i d'aquí pot venir la principal conclusió de l'estudi.
Sí, sí, sí.
Nosaltres, en la presentació, vam presentar
quina és l'estructura actual de la població de la ciutat
a través d'una piràmide de població,
que és l'eina bàsica que fem servir als demògrafs,
i en què es veu clarament això.
És una piràmide totalment, val a dir-ho,
en poca forma de piràmide,
en què els grups més amplis són això,
aquestes franges d'edats entre els 25 i els 35 anys.
Fruit de les generacions plenes de finals del baby boom
i també fruit, no podem amagar-ho,
de la immigració, que, evidentment,
és una immigració de tipus econòmic
i, per tant, és una immigració de població jove
que es concentra en aquestes edats.
Ja que parla el doctor Albaric de la piràmide,
que la té aquí davant amb l'estudi complet
que ha portat els estudis de Tarragona Ràdio,
és una piràmide que, precisament,
no té forma de piràmide
perquè indica un enxamplament
d'aquesta franja d'edat de 30-35 anys
i després, curiosament, no,
curiosament o no,
però el fet és que hi ha una reducció espectacular
en les generacions,
és a dir, en les edats inferiors, no?
Sí, sí, sí, totalment.
És una piràmide típica d'una societat
que ha fet la seva transició demogràfica
amb un gran boom de naixements,
allò, entre el 55 i el 75,
i com, després, però de manera molt degàstica,
les poblacions, doncs, comencen a decreixer
a mesura que anem disminuint l'edat
fruit d'això, del camament del baby boom.
Novament, com sempre,
la demografia, per dir-ho així,
és una ciència cíclica,
generacions plenes de mares i pares,
ens porten a generacions més o menys plenes
de nens i nenes,
que és el que concluïm en el nostre estudi.
L'estudi és un encàrrec de l'Ajuntament de Tarragona,
de l'àrea de l'Institut Municipal d'Educació,
precisament perquè el que vol l'Ajuntament,
a partir del seu estudi,
és planificar les places escolars.
Això, ja sé que no correspon exactament a vosaltres,
però, clar, fa preveure
que s'hauran d'incrementar el nombre de places
en els propers cinc anys, per exemple.
Sí, ja he dit al principi
que les dades s'han d'agafar allò
amb certa precaució,
però sí, tot apunta a un creixement
de la població escolar
i, per tant,
la conseqüent necessitat
d'incrementar el nombre de places.
Val a dir que, en el nostre estudi,
la projecció que hem elaborat
s'acaba als 17-18 anys
i, per tant,
agafa una franja d'edat
en què l'escolarització
no és obligatòria,
però sí que en aquestes franges d'edat
allò de primària,
secundària, etcètera,
sí que es preveu
una necessitat creixent
de places escolars al municipi.
La població de Terramona Ciutat
ha crescut molt,
no sé si dir-ne molt,
en tot cas,
vostè que és un expert
ens ho podrà qualificar millor,
ha pujat de manera considerable
en els últims anys.
Això també fa preveure
de les seves conclusions
que continuarà aquest creixement
de la mateixa magnitud
o potser un pèl inferior?
Sí,
estic d'acord
en que la ciutat
ha crescut molt,
podem fer servir aquest adjectiu,
perquè allò,
si mirem les dades
en el que va de segle XXI,
diguem-ne des del 2000 cap aquí,
doncs hem crescut
ben bé
més de 25.000 persones
en 10 anys.
Aquest creixement
continuarà en el futur?
Caldrà veure-ho.
I per què dic això?
Perquè bàsicament
ha estat un creixement
fruit,
en la seva mesura,
de la immigració.
En l'època actual,
la crisi econòmica,
caldrà veure
com afecta això
a les migracions.
La previsió,
i així ho apunten
les nostres projeccions,
és que la ciutat
continuï creixent,
pugui assolir
els 150.000 habitants
3-4 anys vista,
però sí,
que caldrà veure
quin és l'efecte
de la crisi econòmica
sobre les migracions.
El creixement
de la població escolar,
i especialment
en aquesta franja
que comenta,
i és on se centra
l'estudi
que han elaborat
el Departament de Geografia
de la URB,
fins i tot geogràficament,
ells són geògrafs,
geogràficament
en el terme municipal
la situa
en determinades zones.
Segurament no ens sorprendrà
que pugui ser,
per exemple,
la zona de Llevant
o la zona de Sant Perí-Sant Pau,
algunes d'aquestes zones,
perquè segurament
és on ha anat a viure
més població jove, no?
Exacte.
Un dels interessos
de l'Institut Municipal
d'Educació
era no només veure
quin era el creixement
de la ciutat
en el seu conjunt,
sinó de cada una
de les zones urbanes.
Hem dividit la ciutat
en 12 zones urbanes,
d'acord més o menys
amb el que estableix
el Pla General de la Ciutat,
i hem intentat
distribuir aquest creixement
previst pel conjunt
de la ciutat
en cada una de les zones,
bàsicament en funció
de l'estructura
de població
que tenim actualment
i també de les previsions
urbanístiques
d'allò que estableix
el Pla General
que està en tramitació
i de diversos plans parcials.
Com bé has avançat,
quines són
les principals conclusions?
Doncs que el creixement
es concentraria
sobretot a la perifèria,
zona de Camp Clar,
Bona Vista,
zona de Llevant
i Sant Pere i Sant Pau,
i molt poc creixement
o creixement nul
al centre de la ciutat
fruit que, diguem-ne,
hi ha poca disponibilitat
de sol per noves promocions
urbanístiques
que puguin fer créixer
la població
d'aquestes zones.
Això, clar,
pot indicar
a l'Ajuntament
a l'àrea d'educació
que si s'han de fer
més places d'escoles
es facin
precisament
en aquestes zones
més perifèriques
de Tarragona,
del nucli de Tarragona.
Sí, evidentment.
Malgrat que no té
per què coincidir
les zones
que més creixin
pel conjunt de població
amb les zones
de major creixement.
És a dir,
m'explico,
per exemple,
la zona de Sant Pere i Sant Pau
que ja està molt construïda,
sí que ha tingut
un creixement molt gran
de població
general,
però ara
s'està estancant,
però com que
la població que hi viu
és majoritariamente
parelles joves
que hi han anat a viure
en els últims
5-10 anys
com a molt,
per tant,
sí que seran
aquestes parelles
les que tindran
major nombre de nens
i, per tant,
on,
probablement,
la necessitat
de places escolars
sigui més gran.
Aquesta previsió
i aquest plantejament
és per 5 anys,
aproximadament.
potser és aventurar-se
massa
en la pregunta,
fins i tot,
en el plantejament
de la qüestió,
però tenint en compte
que aquestes dones
que ara estan
en plena edat fèrtil,
que poden tenir
30-35 anys,
aquí uns anys
ja no estaran
a aquesta disposició,
evidentment,
tindran més anys,
s'haurà acabat
aquella etapa
d'11 el baby boom.
I tenint en compte
aquest context
de crisi econòmica
en què segurament
la immigració
deixarà de tenir
els nivells
que ha tingut
en els últims anys.
De fet,
ja no els té ara,
podem preveure
que d'aquí,
entre d'aquí
5 i 10 anys,
tot aquest panorama
que vostès
ara anuncien
pel proper il·lustre
canviarà radicalment
o és aventurar-se molt?
Nosaltres,
les nostres projeccions
acaben el 2015,
perquè així
ho enricacaria
l'Ajuntament,
sí que és veritat
que previsions
a més llarg termini,
les que elabora
l'Institut Nacional
d'Estadística
pel Conjunt d'Espanya
o l'Institut d'Estadística
a Catalunya
pel Conjunt
del Territori Català
preveuen
un fre
al creixement.
Aquesta idea
de que la demografia,
insisteixo,
és una ciència cíclica.
Generacions plenes
de pares i mares
ens portaran
generacions plenes
de nens i nenes.
Quan aquestes generacions
més buides,
fruit de l'acabament
del baby boom,
arriben a la seva
d'art fèrtil,
o hi ha un canvi
en els seus patacons
de fertilitat
i tenen més fills
per dona,
o sí que cal
preveure
que el nombre
d'infants
del municipi
anirà disminuint
d'acord
amb el nombre
de pares i mares
que també disminueixen.
És difícil
encara fer aquestes previsions,
però poden apuntar per aquí.
En l'elaboració
de l'estudi
s'han trobat
amb algun element
que els hi hagi sorprès?
Amb alguna cosa
que potser
quan l'han tingut
amb els números
damunt de la taula
hagin pensat
que no s'ho esperaven?
Potser l'aspecte
que més ens ha sorprès
és, clar,
nosaltres hem fet
una diagnosi
de la ciutat
on un dels aspectes
que analitzàvem
era la distribució
de la població estrangera
a la ciutat.
Principal sorpresa,
bàsicament,
la concentració
de població estrangera
a la zona
de Sant Salvador,
que no esperàvem
que hi hagués
una concentració tan gran,
i per contra,
en la situació
totalment contrària,
la poca presència
de població
de nacionalitat estrangera
a la zona
del Canoja.
És a dir,
que són dos contrastos
molt grans
entre dos punts
del terme municipal
que fins a quin punt
també condicionen
aquesta planificació
escolar
que vol
fer l'Ajuntament,
tenint en compte
el que dèiem
que ara
el tema d'immigració
ja s'ha aturat.
Condicionen
en el sentit
que això,
la població estrangera
és bàsicament
una població jove,
en edat fèrtil,
i que, per tant,
allà on
hi ha més població estrangera
és de preveure
que també hi hagi
un major nombre
de població escolar
actual o futura,
per dir-ho així.
També és veritat
que els nivells
de fecunditat
de la població estrangera,
si bé són una mica
superiors
a la població autòctona,
tampoc són tan grans
com són
en el país d'origen.
Aquesta idea
que aquí
tenir un nen
és car
per a tothom,
per a la població autòctona
i per a la població estrangera,
i, per tant,
no poden mantenir
els nivells de fecunditat
que probablement
tenen el seu país d'origen.
En qualsevol cas,
sí que les dones estrangeres
i immigrants
sí que tenen
de mitjana més fills
que les dones
nascudes aquí.
Sí,
però tampoc
les diferències
són tan grans
com a vegades
ens volen fer creure.
Sí, perquè,
és a dir,
tenim una imatge
estereotipada
que segurament
no es correspon
a la realitat,
ni a Tarragona Ciutat
ni segurament
al conjunt del país,
no?
Sí,
és a dir,
insisteixo en aquesta idea
que aquí
tenir un fill
és força més car
que en els seus
nivells de fecunditat
baixen
i a més
cal tenir en compte
que aquí
les condicions
sanitàries, etcètera,
són superiors
al seu país d'origen
i per tant
no hi ha aquesta necessitat
d'una major
sobrefecunditat
per facilitar
o per afavorir
la supervivència
dels fills.
Aquí,
afortunadament,
la mortalitat infantil
és molt baixa
per tots
i per tant
no hi ha aquesta necessitat
de nivells
tan elevats
de fecunditat.
Per acabar,
doctor Alberic,
i segurament
ja una mica
al marge
de l'enquesta
que han fet
per encàrrec
de l'Ajuntament,
però tenint en compte
que abans
parlàvem
d'aquesta piràmide
de la població
de Tarragona,
presenta,
creuen vostès
com a experts
que són
en aquesta qüestió,
presenten
algunes característiques,
algun tret diferencial
al que poden tenir
altres ciutats
similars
al conjunt
de Catalunya
sobre
determinades
franxes d'edat
o la població
de Tarragona
i tal com
està distribuïda
per franxes d'edat
és la típica,
la característica
que existeix
actualment
any 2010
en una població
o en un país
com el nostre
o del nostre entorn.
Sí que és veritat
que la piràmide
de la ciutat
o de la província
és força similar
a la de Catalunya
en el sentit
que la població
és majoritàriament
una població
jove
adulta
això
entre els 25
i els 45 anys
principalment.
La ciutat
sí que presenta
la particularitat
que és
especialment
més jove
que el conjunt
de Catalunya.
Aquesta idea
que la ciutat
és un motor
d'atracció
força gran
d'immigració
fruit de la indústria
que hi ha a la ciutat
i que per tant
atreu
població
immigrada jove
però tenim
també
l'altre fenomen
que ajuda
a rejuvenir
la piràmide
que és
tota la
immigració
que ve
de la zona
metropolitana
de Barcelona
que es va expandint
al Baix Penedès
ja està arribant
el Tagagonès
etc.
i que són
majoritàriament
parelles joves
amb o sense fills
que
per motius
de preu del sol
i la millora
d'accessibilitat
prefereixen
allunyar-se
del centre
metropolità
barceloní
i establir-se
això.
El Baix Penedès
ja és molt clar
i com
aquesta
metropolitanització
del territori
va expandint-se
també
cap al sud.
I arriba
fins i tot
a Tarragona
ciutat
o es queda
en les rodalies?
Es queda
allò
potser
Tagagonanó
però els
Pallaresos
ja sí
aquestes zones
de gran creixement
urbanístic
que això
pel preu
d'un pis
a l'hospitalet
doncs aquí
tens un xalet
els Pallaresos
o Altafulla
o aquests municipis
límits
de la ciutat.
Creuen que pot arribar
aquí a Tarragona
una ciutat
o per les característiques
de ser una ciutat
prou important
ja no arribarà
a produir-se
aquest fenomen?
La tendència
és això
que cada cop més
Catalunya
actui
com una única
regió metropolitana
que va expandint
des del centre
de Barcelona
cap a
les comarques
del Penedès
pel nord
cap a la selva
cap al Gironès
és veritat
que les condicions
de la ciutat
de Targaona
són una mica
diferents
que les condicions
que puguin
oferir
urbanísticament
Altafulla
o els Pallaresos
o
no sé
el banderill.
Acabo
i ara sí
trobo interessant
aquesta descripció
aquesta fotografia
de la piràmide
si diu que
la mitjana
de la població
respecte al conjunt
de Catalunya
aquí a Tarragona
és un pèl més jove
això
li dona
uns elements
especials
a l'hora
de poder gestionar
o a l'hora
de preveure
com serà
la ciutat
en els pròxims anys
des del seu punt
de vista
de demògraf
és a dir
què ens indica
o què ens pot aportar
tenir una població
una mica més jove
de mitjana
que no pas
altres llocs
del país
Bé
la conseqüència
més clara
és la que
reflecteix l'estudi
la població
més jove
ens portarà
un dinamisme
més gran
demogràficament
que la ciutat
de Catalunya
de fet
les projeccions
de l'Institut
Nacional d'Estat
preveuen
no baixen
el nivell
de ciutat
però si hi ha província
preveuen que la província
de Talgagona
sigui la tercera
que més creixi d'Espanya
després de Guadalajara
i Toledo
que clarament veiem
que són això
dos províncies
se'n limita
en Madrid
i que
fruit de l'AVI
o de la tendència
de metropolitanització
també de Madrid
van expandint-se
Talgagona
seria el cas similar
en el cas de Barcelona
aquesta metropolitanització
que afecta
cada cop
el territori
altres conseqüències
que pugui tenir
aquesta població jove
evidentment
aquí ja no és feina
de demògraf
sinó
més de l'abasant política
la necessitat
de llocs de treball
que aquesta població
jove té
o determinades polítiques
culturals
que afectin
a l'oci
i al benestar
d'aquesta població jove
que té unes demandes
específiques
de consum cultural
per dir-ho així
Molt interessant
algunes de les conclusions
amb les que
ens fa arribar
el doctor Joan Alberic
professor del Departament
de Geografia
de la Universitat
que per encàrrec
de l'Ajuntament
ha elaborat
amb un company
de la Universitat
el professor Santiago Roque
han elaborat aquest estudi
sobre prospecció
sobre perspectives
de població escolar
però que també
ens ha ajudat una mica
a retratar
la demografia actual
de la nostra ciutat
com una de les més joves
de Catalunya
Professor Joan Alberic
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis de Terraona Ràdio
Moltes gràcies
Adéu-siau
Bon dia
Bon dia
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau