Ara falten 20 minuts perquè sigui la una del migdia.
Seguim endavant amb el matí de Tarragona Ràdio
després de parlar de la Food Photo Festival
amb el Pep Escoder de recomanar-vos com a mínim
les exposicions que trobareu mireu a partir d'avui.
El Mercat Central, el refugi número 1 del Moll de Costa,
l'antic Ajuntament, el Mercat del Fòrum
i també les fotografies exposades, en certa manera projectades
en l'screening, en la gran pantalla que han instal·lat al Camp de Mar
aquests dies a partir de les 8.
Això era l'entrevista anterior, Food Photo Festival,
que avui comença a Tarragona.
Canviem totalment d'àmbit.
Saludem la Toni Guerra.
Toni, bona tarda.
Bon dia.
Bon dia.
Sí, migdia.
Migdia.
Lluís, tu què diries?
Bona tarda o bon dia?
Lluís Comas, a la part tècnica.
Ell diria bon dia?
Bé, no, ja està.
Ens hauríem d'acostumar, costarà això.
El Toni és l'encarregat de coordinar les activitats
que, amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran,
se celebra a la residència Vilaseca.
Un Dia Internacional de la Gent Gran que ja hi esteu acostumats.
vol dir que ja és un dia que fa molt de temps que se celebra.
No és una novetat.
Sí, sí.
Per la nostra part, nosaltres ja portem diversos anys
que en el context d'aquest Dia Internacional
preparem tota una sèrie d'activitats
dirigides a la comunitat més propera
perquè pugui participar un diferent ventall de persones.
Qui sou?
Què feu?
Què teniu d'especial a la residència Vilaseca?
A veure, d'especial no res.
Som un centre residencial, geriàtric,
com tants altres que hi ha tot arreu del nostre país.
i el que fem bàsicament és atendre persones grans
amb dependència, amb molts de problemes
tant sanitaris com a nivell social
i que intentem de tant en tant,
en la mesura que és possible,
trencar una mica amb aquesta rutina del dia a dia
que és molt complexa per a tothom,
però fent alguna activitat que surti una mica d'això.
Dius, sou un centre en què doneu assistència,
doncs això, a gent gran.
Amb quines condicions?
Vull dir, es poden quedar dormits només centre de dia?
No, no, és una residència geriàtrica
i com a tal tenim els dos tipus de perfils.
Persones que per les seves necessitats
estan ingressades allà,
amb un total de 100 persones,
més persones que venen al dematí i a la tarda cap a casa,
que seria la modalitat del que s'anomena centre de dia,
que són persones que venen al dematí,
durant el dia participen de diferents activitats
o fa un tractament de les necessitats que puguin tenir
i a la tarda tornen cap a casa.
Quanta gent utilitza els serveis de la residència Vilaseca?
En total, l'usuaris serien aquests 125.
125?
Sí.
Diríeu que és un nombre fàcilment gestionable,
que necessitaríeu més places,
ho dic pel tipus de demanda que teniu.
Home, jo crec que avui en dia
estem en un tipus d'evolució de la societat
en què cada vegada és un servei que es anirà implementant més.
Dècades enrere,
parlar de residències era realment poc habitual
i estava poc integrat per part de les famílies
i avui en dia és una cosa que cada vegada és més habitual,
la gent també cada vegada té una expectativa de vida més alta,
l'estructura familiar és diferent de l'estructura familiar
que hi havia en temps enrere
i per tant tot fa pensar que aquest tipus de sector
patirà un creixement molt accentuat en els pròxims anys.
Quin seria el perfil general d'aquests 125 usuaris de la residència?
Venen per motius de salut,
venen per qüestions familiars o d'autosuficiència?
Bàsicament es combinen una mica les dues.
D'entrada globalment ha d'haver en general
algun problema de salut que mermi la seva independència.
Llavors quan la persona es va tornant gran
però a la vegada presenta algun motiu de dependència
que fa que en el seu domicili habitual es vegi il·limitat
per un tema d'accés, per un tema d'assistència dintre de la llar,
és quan se comença a plantejar el tema de la residència.
Evidentment hi ha altres casos en què a lo millor no hi ha
específicament un aspecte sanitari
però que llavors sí que hi ha algun aspecte familiar important,
bé sigui de soledat, bé sigui que hi hagi algun altre conflicte
de caire familiar que indiqui que el lloc més oportú
per atendre'm a aquesta persona per sempre és una residència
que recordem que és un recurs definitiu.
Teniu les places limitades i per tant heu de fer una criba,
heu de fer un triatge o no teniu potser tantes sol·licituds com per...
Bé, però és que d'això gairebé diria que no ens en encarreguem
específicament nosaltres perquè a veure dintre del món residencial
hi ha diversos tipus de places.
Les places privades, que la majoria de centres tenen...
Normalment els centres residencials
combinen places de caire públic amb places de caire privat.
Les places de caire privat són de lliure mercat,
cada centre residencial marca el preu que creu que pot marcar
en funció dels serveis lògicament que ofereix
i aquestes tenen una llista d'espera una mica més flexible,
de manera que en funció de prioritats, urgències,
es pot combinar una mica.
Les places públiques no.
Les places públiques qui marca les llistes d'espera
és la pròpia administració, és el propi departament d'acció social,
perquè s'han de fer tota una gestió, una tramitació prèvia.
Són les llistes que són molt estrictes,
on, evidentment, aquí fins que no te toca
no pots accedir al centre.
Evidentment, ara, amb la llei de dependència,
hi ha una sèrie de tramitacions
que es fan a través de les treballadors socials
i aquesta llista d'espera fa que cada centre
té un número determinat de persones esperant
i has d'anar agafant el que toca en cada moment.
Quant de temps fa que funcioneu la residència Vila Seca?
Doncs ara, el mes que ve, farà set anys.
Set anys.
Toni, heu notat una evolució
pel que fa a la consideració d'aquest tipus de centres,
de les residències?
Ho dic perquè quines recances o quines problemàtiques
presenten a vegades les famílies
quan venen a informar-se
o els mateixos, les mateixes usuaris, no?
Quan diuen, mira, jo és que no sé si hauria de venir,
si no hauria de venir.
Avui en dia, l'assistència a la gent gran
encara depèn molt de la família, del nucli familiar.
Llavors, jo entenc que, o almenys era així abans,
optar per l'opció de residència,
tenia un punt de traumàtic.
No sé si avui en dia encara és així,
si la gent ja s'hi està acostumant,
que no passa res,
el servei haurà canviat, segurament?
A veure, de passar no passa res.
Està clar que un punt molt important
és que el servei de residència,
de centredia, d'atenció sociosanitària,
s'ha professionalitzat molt en els últims anys.
Les residències abans eren llocs
on la persona anava a ser atesa,
a ser cuidada, sense massa més expectativa
que aquest cuidatge en els últims anys de la seva vida.
I hem de dir, igual com estaves comentant ara,
que sí que és veritat que l'estructura familiar
era molt diferent.
Llavors, habitualment, les persones que treballaven
en el nucli familiar,
la manera d'orientar
quina era l'evolució de la persona en el domicili
era molt diferent de la d'avui en dia,
en què totes les persones tenen un ritme de vida molt diferent,
on normalment tots els membres d'una família treballen,
i on el tema de cuidar amb algú a casa
per sempre es fa complicat.
Sobretot quan, a més a més i juntes,
que cada vegada l'expectativa de vida és més alta
i, per tant, cada vegada apareixen problemes
de més difícil resolució en el domicili.
Dit això,
bé, jo crec que la gent està agafant consciència
que els centres residencials són un centre social i sanitari,
que cada vegada està més implementat
dintre del que és la nostra xarxa de recursos en general.
Jo crec que aquest trauma, evidentment,
sempre ho representa sortir de casa i anar a una residència,
però cada vegada, per el que veiem,
s'assumeix amb molta més naturalitat.
I les residències cada cop són més com està a casa?
Les residències, de fet, fins i tot hi ha moltes vegades
que les residències són molt millor que estar a casa,
perquè te presenten un bagatge de professionals,
un bagatge d'atencions i un bagatge d'oferta
des del punt de vista terapèutic i lúdic
que és impossible de poder-ho tenir a casa.
I moltes vegades veus que els familiars així t'ho transmeten,
que la persona està més bé en una residència
que no pas en el seu domicí.
I no oblidem el punt socialitzador,
que en això també hi ajuda molt la solució intermitge aquesta,
que seria el centre de dia, de dir,
doncs, escolta, no vull portar la meva gent gran
a una residència, però unes hores al dia
perquè agafi contacte amb altra gent i faci activitats.
El centre de dia és una bona solució,
perquè el centre de dia solventa l'assistència de la persona
a les hores en què habitualment la gent té l'horari laboral,
perquè habitualment ballen entre un marge
des de les 8, les 9 del matí fins a les 6, les 7 de la tarda,
per tant, cobreix amb bastanta possibilitat
l'horari laboral més comú
i la persona permet que estigui atesa,
que estigui cuidada, que estigui socialitzada,
que faci activitats, teràpies
i sovint representa un primer pas i un primer contacte
cap a un centre residencial.
De dues maneres, hi ha vegades que els centres de dia
estan en una residència
i hi ha vegades que els centres de dia
estan aïllats d'una residència.
No tenen per què estar al centre de dia
aneccionat en un centre residencial.
Però sí que és veritat que a vegades un primer pas
per tal que en un futur pugui la persona
acostumar-se a conviure amb altres persones,
ser atès per altres persones
i que el pas a la residència definitiva
no sigui tan traumàtic.
Doncs en aquests darrers minuts d'entrevista,
Toni, si et sembla,
si entrem ara al detall,
en el que són les activitats que he programat
per celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran
a la residència Vilaseca.
Sí?
Sí, sí, sí.
Dir-te que aquestes activitats que duem a terme
ja fa 4 o 5 anys que les fem
i pretenen ser un conjunt d'activitats
no exclusivament dedicades pels nostres residents,
que això és el que fem habitualment,
sinó que amb aquest programa d'activitats
i amb altres activitats
que durant l'any anem desenvolupant,
el que volem és precisament
obrir una mica la residència
a les persones que habitualment
no tenen un contacte directe amb la residència
i, per tant, que hi hagi una mica més de contacte
entre la gent del carrer
amb l'activitat que fem al centre.
Per cert, jo estava buscant
quan se celebra exactament
el Dia Internacional de la Gent Gran
i no ho trobo perquè en el vostre fullotó
no feu un dia, no feu activitats
que durant tota una setmana o dos, 15 dies.
Diguem-ne que és un pretexte
per fer tot un seguit d'activitats
que es desenvolupen.
Normalment ho fem durant gairebé
tot el mes d'octubre.
Molt bé.
Ja està bé, tu.
Bé, en funció de les possibilitats
que anem tinguent,
en funció de les idees,
en funció de les ganes,
doncs bé,
vas intentant ampliar
i fer alguna activitat més
o alguna activitat menys.
Bé, i comenceu aquest dijous
avui mateix a la tarda,
quarts de cinc,
amb un cabaret.
Bé, avui és la primera activitat
que fem
i la fem a la residència.
És oberta, lògicament,
a residents familiars, amics
i altres persones del poble
i és una activitat
on s'ha programat
que persones de dintre
de la residència
que tenen alguna habilitat especial,
bé sigui la cançó,
bé sigui la poesia,
bé sigui la...
Qualsevol habilitat
que puguin tenir
la puguin mostrar públicament
aquesta tarda.
A banda que fem
reconeixement
a les persones
més grans
de la residència
i bé, fem també
algun reconeixement
amb persones
que col·laboren
amb nosaltres
i fem una festa
una mica més especial
aquesta tarda
en el centre.
Anem ràpidament
esmentant les diferents activitats
i si n'hi ha alguna
en què et vols aturar
per especial
a tu mateix.
Després tenim també
la setmana vinent
un taller intergeneracional,
és el que deies tu,
d'ajuntar gent gran
amb gent més jove
i compartir experiències.
En aquest cas
es fa amb els alumnes
de l'aula 15
del municipi,
és un perfil d'alumnes
una mica especial
i en aquestes activitats
el que es pretén,
igual com amb algun altre
que sortirà
com el concurs de dibuix,
per exemple,
el que es pretén
precisament és
fer activitats intergeneracionals,
no només quedar-nos
dirigint-nos
amb persones grans,
sinó que apropar
la residència
amb una sèrie de col·lectius
que d'altra banda
seria inimaginable
que poguessin
saber què s'hi fa,
i llavors
des d'una vessant lúdica,
entretinguda i divertida
que puguin
prendre part
del que és el pols
d'un centre
d'aquestes característiques.
En aquest sentit
també ajunteu
el dia 14 d'octubre
grans i molt,
molt, molt petits
feu una festa infantil
amb xocolata d'inclòs,
amb compte a comptes,
amb l'Agust Ferrer,
que ha plegat
a una altra festa intergeneracional.
Sí,
aquesta és la culminació
del concurs de dibuix.
El concurs de dibuix
evidentment
ja ha estat convocat
dies enrere,
comptem amb la col·laboració
inestimable
dels directors
i dels mestres
dels feips de Vilaseca,
de la Plana i de la Pineda,
i el que convoquem
és que cada any
per una mateixa edat,
sempre ho fem
amb nens de tercera primària,
convoquem
un concurs de dibuix.
Un concurs de dibuix lliure,
on ells plasmin
com veuen
la persona gran,
com veuen
els seus propis familiars
que són grans,
i en el context
d'aquest concurs
que ens arriben
moltíssims dibuixos,
perquè la participació és altíssima,
gairebé tots els nens
de tercera primària
fan el seu dibuix,
la culminem
amb aquest acte
del dia 14
on els nens,
els seus pares,
la gent de la residència
i altres familiars amics
fem una festa
on hi ha en aquest cas
uns contes,
que com bé has dit
ens fa
l'Agust Ferrer,
i fem xocolatada,
entrega de premis,
etcètera.
Dedicat específicament
a la gent gran,
potser també
a les seves famílies,
el dimecres dia 6
d'octubre
tenim un taller
anomenat
Motivació per la memòria activa,
una de les parts
més importants
també a treballar.
Sí,
aquesta activitat
del dia 6
que la fem conjuntament
perquè veureu
que
és difícil
de mencionar-ho tot,
però,
evidentment,
això no ho podem fer
nosaltres sols,
sinó que això ho fem
amb la col·laboració
de tots els professionals
del centre,
a més a més
de col·laboracions
amb altres associacions
i entitats
del municipi,
és un taller
que en diríem
de prevenció
i de sensibilització
als problemes
que poden haver
de memòria
i es desenvoluparà
amb una part
més teòrica
i més d'explicació
en què consisteix
la funció
de la memòria
i després
s'adonaran
alguns exercicis
alhora
que algunes pautes
per intentar
mantenir
motivada
i desperta
aquesta funció.
Anem a ràpid, Toni,
que se'ns acaba el temps.
Mireu
dues projeccions
de cinema,
la pel·lícula
Ap,
Entranyable
i Passem
a Miss Daisy.
Més enllà d'això,
una paella popular
en què
hi participarà
tot el poble,
amb marat
de donació
de sang,
també actes
per a professionals,
concursos
de fotografia,
de dibuix
i xerrades
sobre l'insomni,
la manera
com podem dormir millor
o com decidir
el que s'anomenen
voluntats anticipades.
Tot això
és un programa
que podeu trobar,
suposo,
via internet,
no, Toni?
Sí, sí,
això a la mateixa web
de Mutuam,
mutuam.com,
es pot trobar,
d'acord?
Truca'ns a la mateixa
residència
i nosaltres
hem fet una edició
d'un tríptic
que hem fet arribar
per bustiatge
a tots els domiciliers
i m'he deixat així
per explicar
una miqueta
l'acte central
que tindrà lloc
aquest dissabte ja.
Bé,
ni diem
acte central
però...
És el més lúdic
potser, no?
Potser és el més lúdic
i el més
diguem-ne
participatiu.
És un acte
que està englobat
dintre
del que és
la Fira del Comerç,
la Diada del Comerç
que es du a terme
allà al municipi
i en aquest cas
a banda
que en aquest mateix acte
farem el veredicte
i lliurament
de premis
del concurs
de fotografia
contractem
un grup
de veneres
els pirates
que faran
diversos tipus
de peces
relacionades
amb els estils
de veneres
i música
popular
i després
servirem
el tradicional
roncremat.
Doncs tot això
si ho voleu
consultar
més tranquil·lament
ho trobareu
a internet
però forma part
d'un amplíssim programa
per celebrar
el Dia Internacional
de la Gent Gran
que a la residència
Vilaseca
dura tot el mes
d'octubre.
N'hem parlat
amb el coordinador
d'activitats
de la residència
el Toni Guerra.
Toni, moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé la festa.
Molt bé, gràcies a vosaltres.