Passen cinc minuts de dos quarts d'onze del matí.
Tornem a les qüestions econòmiques en aquest matí de Tarragona Ràdio,
en aquest matí de dimarts.
Dic que tornem perquè avui les notícies d'àmbit econòmic
han centrat pràcticament de manera monogràfica.
Ara fa una hora la tertúlia del programa.
Ara volem parlar d'economia, de les mesures econòmiques
per reduir el deficit públic anunciades la setmana passada
pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.
I també podrem comentar una de les notícies destacades de la jornada,
la culminació del procés d'integració de les tres Caixes,
en el cas d'aquí, Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa.
En fi, notícies de l'àmbit econòmic.
Avui volem comentar, com dèiem,
amb el president de la patronal PIMEC a Tarragona,
el senyor Joaquim Sendra.
Senyor Sendra, molt bon dia.
Molt bon dia.
Comencem per això últim, ja que és una mica la notícia del dia.
Les assemblees generals d'ahir de Caixa Tarragona,
Caixa Catalunya, Caixa Manresa, no va haver-hi sorpresa.
Es va aprovar per unanimitat aquest procés d'integració.
De manera paral·lela, també, hi havia altres tres Caixes,
Caixa Terrassa, Caixa Sabadell i Caixa Manlleu,
que també aprovaven el seu procés de fusió.
Això fa que, en fi, en poques setmanes,
veurem un canvi radical en el panorama de Caixes del nostre país.
Des del punt de vista d'aquí,
des del punt de vista territorial de Tarragona,
el procés en el qual, en fi, ja no hi ha marxa enrere,
en el qual està immers Caixa Tarragona,
vostès, la PIMEC, com ho valora?
Bé, ho valorem exactament igual com ha anat valorant
des que va sortir la notícia, no?
En primer lloc, doncs no és cap sorpresa,
perquè, efectivament, ja se sabia que havia de,
el procés, anar per aquí,
i no és més que seguir el procés,
i la culminació d'aquest procés és la fusió.
I tal com nosaltres hem vingut repetint,
doncs bé, la fusió de Caixes segurament era necessària,
des del punt de vista financer,
des del punt de vista de la seva situació econòmica,
era necessària.
Nosaltres creiem que aquesta és una primera ronda de fusions,
pensem que n'hi haurà una segona,
i que el programa financer del país,
de l'Estat, d'Espanya,
serà, doncs,
un al qual encara hi haurà menys entitats financeres
de les cadranades,
i hi haurà una segona ronda de fusions,
molt probablement.
I bé, nosaltres el que hem manifestat sempre és,
la nostra opinió ha sigut sempre,
dir, bé, d'acord amb aquestes fusions,
però aviam a veure si això es reflexarà
amb un millor accés al finançament
per part de les empreses i els particulars,
perquè del consum també en depenem, no?
Per tant, haurem d'estar a l'expectativa
a veure què succeeix amb això.
No en som molt optimistes,
perquè som conscients que la seva situació
no és la millor,
el FROP és una solució in extremis,
no és una solució definitiva,
i veurem com les entitats fan servir aquests fons,
doncs, si els fan servir pel seu sonejament,
per obrir l'aixeta dels crèdits de les empreses,
ho veurem a veure exactament a què en fan, no?
Perquè des de la perspectiva precisament
de les petites i mitjanes empreses
de les nostres comarques,
aquest procés d'integració de Caixa Terragona
amb una entitat més gran,
amb una entitat única,
amb Caixa Catalunya i amb Caixa Manresa,
temen vostès que perdi aquesta sensibilitat territorial
a l'hora de facilitar crèdit,
de concedir diners a petits i mitjans empresaris?
Bé, és que hi ha sigut mai aquesta sensibilitat,
és a dir, sempre ho he dit,
perdoneu-me que em repeteixi,
però s'ha donat mai més crèdit
a les empreses de la província de Tarragona
pel fet que l'entitat fos de Tarragona?
No, l'entitat seguia uns criteris,
que és el que ha de fer,
uns criteris purament financers
de donar el préstec en qui complia els requisits
i les condicions, fos de Tarragona,
fos de Barcelona o fos de Sabadell.
Per tant, això no ha sigut mai.
El que s'hi ha de parlar és de l'obra social,
l'obra social que tenia una despesa en el territori
i que, pel que sabem,
i amb les negociacions d'aquesta obra
o aquesta inversió amb l'obra social
aquí a Tarragona es mantindrà.
Per tant, si es manté l'obra social,
la resta, no hi havia hagut mai cap sensibilitat especial
pel fet que l'empresa que demanava el préstec
o que posava un fons d'inversió fos de Tarragona.
Per tant, això seguirà igual.
Des del punt de vista de les caixes,
diu vostè, aventura,
vostè que potser aquest no és el primer procés,
que pot haver-hi un segon procés de fusió,
d'altres fusions.
Fins i tot temen i els preocupa
que es pugui perdre aquest model de caixes d'estalvi
que hem tingut durant les últimes dècades al nostre país?
Hi ha hagut molts intents perquè això passés.
No, no creiem que es perdi aquest model.
El que sí que creiem és que,
pel que fa a caixes,
que en puguin quedar sis o set en tot l'estat,
per exemple, no?
Això sí que ho veiem.
I a Catalunya serien dues, bàsicament.
I a Catalunya serien dues o tres, màxim, no?
Dues o tres.
La gran caixa que tenim
i probablement una o dues més,
com a molt.
i la resta de l'estat,
doncs, n'hi ha un altre de gran
i potser un parell o tres més, no?
Vull dir, el programa d'aquest estil
sí que el veiem a llarg termini.
Però al final el FROB també s'ha de tornar.
Ara, totes aquestes entitats accediran al FROB
que els servirà per pagar uns diners
que també han de tornar en breu, no?
Però arribarà el dia que també no han de tornar el FROB.
Llavors, potser llavors veurem
una altra ronda de fusions,
perquè caldrà també unificar patrimonis i capital, no?
Bé, ja ho veurem, però pel programa creiem que anirà per aquí.
Que es perdi el model de caixa no ho creiem,
malgrat que hi ha hagut molts intents, doncs, que així fos,
hi ha hagut també molts intents de control de caixes
i bé, que al final tampoc sabem ben bé
qui les controlen, les caixes, no?
Els bancs, si més no sabem que hi ha uns accionistes,
hi ha una junta general d'accionistes,
però les caixes ben bé tampoc sabem quin té el control, no?
Malgrat que se'ns digui que el té l'impositor,
però a la pràctica, doncs, l'impositor,
com que som tants,
doncs no en tenim realment el control d'això.
Els actuals dirigents d'aquestes tres caixes,
i parlem d'aquest model, d'aquest procés de fusió,
perquè és el que afecta Caixa Tarragona,
els seus màxims dirigents s'haurien de seguir?
Ho dic perquè una de les notícies que ja s'ha anunciat
és que el president de Caixa Catalunya, Narcís Serra,
deixarà d'aquí uns mesos aquest procés.
També s'ha anunciat que el director general de Caixa Manresa,
Feriu Formosa, no participarà de la nova entitat.
Vostè creu que això és bo, que és dolent?
Això també hauria de passar amb els actuars responsables de Caixa Tarragona?
Miri, jo no sóc aquí per dir si han de seguir o no han de seguir els dirigents de les caixes,
però el que sí que crec que he de dir
és que quan una empresa no va bé,
doncs s'ha de fer canvis, no?
S'ha de fer canvis tant per dalt com per baix com pel mig.
Si hi ha hagut dirigents d'una empresa
que no han sabut portar l'empresa,
o no l'han sabut mantenir,
o no han sabut mantenir principis de prudència,
i mantenir en un estat que l'hagi permès passar una època de crisi amb més solvència,
com segur que n'hi ha hagut, i n'hi ha, i ens consta que n'hi ha,
doncs una Caixa o un banc és exactament igual,
és una empresa.
Bé, té un negoci que és deixar diners a canvi d'un preu per aquest préstec, no?
Bé, insisteixo, això amb una empresa privada,
amb un Consell d'Administració,
hi ha una Junta General d'Accionistes,
que és qui decideix que l'empresa va bé o no va bé,
i per tant s'ha de rellevar o no s'ha de rellevar els dirigents.
Com que a les Caixes aquesta fórmula no és clara,
doncs tampoc se sap ben bé qui hauria de ser el que hauria d'exigir
que hi hagués un canvi en aquesta direcció, no?
Per tant, deixem-ho aquí, no?
Deixem, doncs, aquesta qüestió,
que arriba a aquestes assemblees generals de les Caixes
que es va produir ahir,
arriben en un moment, en fi, de convulsió econòmica important.
La crisi ja fa mesos, anys que s'allarga,
però estem assistint aquests dies a moltes notícies,
a molts moviments en tema de política econòmica,
de fet, avui havíem convidat el president de la patronal PIMEC
a Tarragona, Joaquim Sendra,
per analitzar, per valorar les mesures anunciades
pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero,
la setmana passada al Congrés dels Diputats,
unes mesures que pretenen pal·liar, reduir de manera dràstica
el deficit públic.
Unes mesures que, per cert, després han tingut algunes matisacions,
en les últimes hores n'hi ha hagut algunes,
però que, en línies generals, a la patronal PIMEC els hi sembla.
Bé, em sembla el que hem anat repetint, també,
en els últims anys o dos anys, no?,
i amb la meva compareixença davant d'aquest micròfon,
ho he anat dient, són mesures que arriben tard.
Que arriben tard.
Però són bones?
Són bones per l'època que les ha pres.
Com que arriben tard, són mesures d'UBI,
són mesures de salvar.
Quan el cor està aturat,
doncs cal prendre les mesures extremes.
I, per tant, com que s'han pres tard,
doncs aquestes mesures han de ser extremes
perquè corresponen a aquesta tardança.
Si s'haguessin pres abans,
s'haguessin pogut prendre moltes altres,
que són els que reclamaven,
les d'activar el teixit productiu,
d'activar el crèdit a les petites empreses,
de mantenir l'activitat,
això hauria procurat més ingressos per l'Estat
en forma d'impostos, etcètera, etcètera.
I ara, com que aquelles no s'han pres,
sinó que es van prendre únicament mesures de subsidi,
de tenir pau social,
de tenir tothom tranquil i callat,
a base de subsidis,
doncs ara arriba el punt
que a la Caixa hi ha més diners
per donar més subsidis
i que qui realment mana amb l'economia mundial
doncs hagi hagut d'agafar el telèfon
i espavilar-nos, no?
Per nosaltres és una llàstima
que no s'hagi fet cas
de tants i tants mesos,
de tants veus,
creiem que expertes i legitimades,
que li reclamaven mesures
i finalment no hi ha hagut més remei
que prendre-les.
Clar, les que ha pres ara
les entenem correctes
perquè és que ara no pot prendre
cap altra mesura que no sigui aquesta,
reduir el dèficit
perquè l'Estat està altament endeutat
i deixar de subsidiar
perquè és que no hi ha més diners per fer-ho.
Són correctes, però són suficients?
O cadria prendre d'altres tipus de mesures?
Miri, si seran suficients o no,
ho veurem en els propers mesos,
però d'entrada
se'n podríem prendre més.
Se n'han reclamat moltes altres, no?
Se'n podríem prendre més.
veurem què passarà el de juliol
amb la pujada de l'IVA,
com afectarà això al consum,
si realment representarà
un ingrés major per l'Estat,
perquè el que pretén l'Estat
és ingressar més
amb aquesta pujada de l'IVA,
com afectarà a les empreses
amb els seus sobrecostos
i el consumidor
i el venedor final
aquesta pujada de preus,
com afectarà l'índex de preus
al consum,
caldrà veure què passarà amb tot això,
perquè hi ha moltes apostes.
Suficients,
sempre se'n poden prendre més,
però d'entrada,
pel moment que les ha pres,
ja és un símptoma
que l'Estat pretén,
doncs,
estrenyes el cinturon,
cosa que està fent tothom
des de fa
parell d'anys com a mínim,
empreses,
particulars,
ciutadans,
famílies,
tothom s'està fent el cinturon
i l'únic que no ho feia
era l'Estat.
I ara,
a l'hora que ho fes,
i per tant,
tard,
però d'entrada
necessàries,
ja veurem si suficients.
Li preguntava si eren suficients
entre altres os,
perquè alguns analistes,
alguns experts parlant també
de què caldria prendre mesures
en l'àmbit laboral,
de la reforma laboral
o de qüestions
del sistema financer.
Evidentment.
Que tot això que s'ha anunciat
hauria d'anar acompanyat
d'altres tipus de mesures?
I en aquest sentit,
per exemple,
el diàleg social
que sembla que està encallat
entre patronal i sindicats
a nivell de tot l'Estat
no avança, no?
No avança.
I fins i tot ara pot anar pitjor.
Sí, però l'Estat té la responsabilitat
de prendre mesures.
I l'Estat ha dit,
i ja veurem què ho farà,
que si no es posen d'acord
les agents socials,
doncs tirarà pel dret
i farà el que cregui
que ha de fer, no?
I que ho farà per decret.
Bé, és el que creiem
que se li ha d'exigir
a un govern que governi
i si no hi ha acord,
doncs tiri endavant
i apliqui
o decreti allò que creu
certament, no?
Nosaltres creiem, efectivament,
que encara queden
moltes mesures que fer
en l'àmbit
de reforma laboral,
de buscar, doncs,
un mercat laboral
molt més competitiu,
molt més productiu,
molt més flexible,
que sense que perdi la qualitat
o que sigui
en llocs de treball
amb més qualitat,
amb més seguretat,
la qual cosa no és incompatible,
la reforma de la justícia
és necessària,
en l'àmbit mercantil,
sobretot,
pel que a nosaltres ens afecta,
per fer que aquest país
sigui un país segur
per fer negocis,
cosa que és molt important
i sempre ens posem
les mans al cap
quan veiem
doncs països sud-americans
que estan nacionalitzant
i veient la seva inseguretat jurídica,
que les empreses
s'instal·lin allà,
doncs veus que el nostre país
també pateix
de qüestions com aquestes,
perquè amb el ritme
que van els jutjats mercantils
no és segur fer negocis
al nostre país.
Quan algú deixa de pagar
una factura
perquè li dóna la gana
i el venedor
no té cap eina legal
àgil
com per poder
anar contra el morós,
per exemple,
estem parlant
que hi ha una inseguretat
en aquest país
per fer negoci,
quan un taló
és paper mullat,
doncs estem parlant
d'inseguretat
per fer una jurídica
per fer negocis
al nostre país,
i així tants i tants exemples.
Per tant,
fan falta moltes reformes
en l'àmbit fiscal,
si vostè vol,
en l'àmbit
d'incentivar la producció,
d'incentivar la internacionalització,
en tantes i tantes coses
on fa falta encara reformes,
no solament per sortir de la crisi,
sinó perquè
quan sortim de la crisi
tinguem un model productiu
del nostre país
que s'assembli molt
al dels nostres veïns
i puguem competir
perquè si no
el nostre país
acaba sent,
bé,
doncs un país
on n'hi hauria indústria,
on no hi haurà,
o sol hi haurà serveis
mentre es pugui haver-n'hi
i viurem,
doncs bé,
no sé ben bé de què.
I què li sembla
a la Pimeca
aquesta cascada
de reaccions
que hi ha hagut
després de l'anunci
del president Zapatero,
reaccions
en l'àmbit
de les administracions
més locals,
de rebaixes de sous,
de polítics,
de càrrecs de confiança,
què els sembla?
Miri,
nosaltres creiem que...
De retallades,
fins i tot també
a nivell del govern de Catalunya.
Sí,
home,
que arriben tard també,
no?,
ho podien haver fet abans,
potser estaven esperant
que ho fes l'Estat.
Totes les administracions
s'havien de primar,
totes les administracions
s'havien d'estrenyar
el cinturon,
no solament l'Estat,
evidentment l'Estat,
el primer que és el que més té,
el que més gasta
i el que més diners
fa servir
pels sous
i per tantes coses,
no?,
però en segon lloc
també acompanyant-lo
ajuntaments
i administracions
autonòmiques,
tots sabem
que els ajuntaments,
molts,
altres no,
també estan en una situació
econòmica precària,
degut a que han gastat molt,
han engreixat molt
la plantilla
dels seus consistoris,
han engreixat molt
els sous
doncs amb càrrecs,
siguin de confiança o no
i també anem dient
de fa molt temps
que totes aquestes administracions
havien de primar-se.
Per tant,
si ho fan ara,
doncs benvingut,
però creiem que també
ho estan fent tard,
no?
Tot aquest paquet de mesures
i altres
que vostè ja ha anunciat,
ja ha recordat fa moment
en una de les respostes,
per exemple,
l'augment de l'IVA
a partir de l'1 de juliol,
tot això
no pot provocar
de retruc
una nova marxa enrere
en l'evolució
econòmica?
Evidentment,
evidentment,
perquè ara estem veient,
per exemple,
com han augmentat
la venda de cotxes.
Bé,
caldrà veure
què passa amb això,
perquè és possible
que sigui conjuntural,
senzillament,
perquè hi ha hagut
les ajudes
que hi ha hagut
per part del govern
que s'acabaran
de manera immediata
i després ja augmentarà l'IVA.
Exactament,
hi ha un augment de l'IVA
per d'una juliol
i això pot haver fet
que hi hagi
un augment de venda
de vehicles.
Veurem què passarà
aquest segon semestre
de l'any.
Si que hauran empicat
una altra vegada
perquè no haver ajudes
i haver-hi una IVA
i ser més carres
als vehicles,
doncs torna a veure.
Caldà veure què passa amb això.
Caldà veure què passa
en moltes d'aquestes situacions,
per tant,
hem de seguir
estant en l'expectativa.
De totes formes,
nosaltres vam advertir,
i jo havia fet aquí
en aquesta taula
que el 2010
seria un any difícil
i estem veient
que ho està sent encara
i sobretot
per les administracions
i en aquest cas
per les mesures
que pesa l'Estat
perquè és el primer afectat.
Serà un any
el 2010
de transició
de veure què passa,
un any
que se'ns servirà
una mica de semàfor
durant aquest any
que passi
sobretot el segon semestre
per l'aplicació
de les mesures de l'Estat,
per l'augment de l'IVA,
per la retirada
de certs ajuts,
veurem què passa
el segon semestre
i llavors ens servirà
que l'últim trimestre
de l'any
podrem dir
com ha afectat
tot això
i com veiem
el 2011
si realment serà
un any
de reaixença.
Sí,
perquè a dia d'avui
el petit i mig empresari
el que s'ha associat
de PIMEC,
el que ha sentit
les mesures
anunciades
pel president del govern
i que veu
totes aquestes expectatives
i que té el seu negoci
i que sobreviu
com pot segurament
en aquest context de crisi,
com respira?
Què veu
aquest petit i mig empresari?
El seu petit i mig empresari
fa molts mesos,
potser anys,
que està molt preocupat
que ho està passant
molt malament
i aquest 2010
ho segueix passant malament.
Igual que malament?
Per la restricció de crèdit,
sí,
perquè molts es trobem
que tenen feina
però no la poden executar
perquè no tenen diners
per executar-la.
Perquè tenen una feina,
tenen un encàrrec,
fins i tot un encàrrec
d'una administració,
potser,
que l'han de fer
en tres mesos
o que tardaran
en tres mesos
en cobrar-la
i que van a
amb una entitat financiera
a buscar els diners
que li avanci els diners
per poder comprar
matèria prima
per fer,
per exemple,
aquest servei
o aquesta obra
amb el comprovant
de la concessió,
de l'adjudicació,
del contracte
amb aquesta administració
d'aquí tres mesos
i no obté
aquest avançament
amb el qual no pot
no pot executar
ni el servei
ni l'obra.
Estem en un any
encara molt difícil
que passa que
les petites empreses
diguem,
ja,
no és que ens hi haguem
acostumat
però ja
hi estem
amb això
des de fa un parell d'anys
amb el qual
ja no ens ve de nou
i sembla que
com que
no cridem tant
doncs ja ho estiguem
passant millor.
No,
encara ho estem passant
malament,
han desaparegut
moltes empreses,
se'n creen de noves
però en desapareixen
moltes
i per tant
encara és un any
molt difícil
pels petites i mitjanes
empreses.
Ja veurem
com evolucionarà.
Acabem ja,
els hi preocupa,
els hi fa poc
que es trenqui
la pau social
que hi ha hagut
fins ara
amb convocatòries
sindicals.
De moment
hi ha una vaga,
una jornada vaga
només en el sector
dels treballadors públics
però els hi preocupa
que després això
es compliqui
de cara al segon
semestre
del 2010?
Miri,
no es pren mai
una mesura
sense que hi hagi
sectors
que estan en contra.
Jo li puc dir
que al sector empresarial
els últims anys
en els quals
encara hi havia crisi
no hem parat
de patir
càrregues impositives,
impostos,
burocràcia,
més càrregues,
més impostos
i l'hem anat
suportant.
Doncs bé,
i ens queixàvem
de l'absentisme laboral,
ens queixàvem
de la falta
de productivitat,
ens queixàvem
de l'accés
de burocràcia,
de l'accés
de càrrega
de l'administració,
ens hem queixat
de moltes coses.
Ara és època
de crisi
i naltros sempre hem dit
que és ara
quan és l'hora
de prendre mesures
per uns
i pels altres.
Jo crec que les empreses
ho estan passant
molt malament,
els treballadors
també,
les famílies
també,
els ciutadans
també,
i entre tots
hem de fer esforços
per tirar això endavant.
Que hi haurà protestes
si es prenen
segons quines mesures
en l'àmbit laboral,
segur,
però bé,
ho estem veient a Grècia,
que també n'estan
havent
no solament de protestes
sinó del darulls
fins i tot,
però són necessàries
i creiem que
algú
governant a Grècia
que ho té clar,
que cal tirar-ho així
perquè si no el país
va a la quebra
i a Espanya
ens podria passar el mateix
i les mesures
són necessàries
i haurem de suportar
crec que jo
qualsevol
queixa,
qualsevol
efecte que puguem tenir
perquè ho hem de tirar endavant
de tots.
Senyor Joaquim Sendra,
president de la patronal
Pimeca Tarraona,
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí en directe
als Estudis de Tarraona Ràdio
i haver comentat
aquestes mesures
econòmiques
anunciades la setmana passada
que amb tota una sèrie
de matisacions
que encara poden continuar
els pròxims dies
segur que s'aplicaran.
Recordem que el Consell de Ministres
ha d'aprovar el decret llei
precisament aquesta setmana
el proper dijous
i que després
ha de passar
pel Congrés dels Diputats.
Com dèiem,
Montseo Sendra,
moltes gràcies i fins la propera.
A vosaltres.
Bon dia.
Gràcies.