És un quart de 12 del migdia, dos minuts en directe al matí de Tarragona Ràdio
des de l'estant de les festes, la ràdio de les festes
i aprofitem per recordar-vos que tot just aquí al nostre costat
hi ha també un estant de la candidatura de Tarragona,
capital de la cultura europea 2016,
on quan passeu per aquí podeu fer també la vostra adhesió.
Que us apagueu que estaran aquí permanents,
gairebé com la ràdio naturalment amb la resta de persones
que tenen cura de l'estant de les festes
que està en un degoteig constant de gent que ve a demanar programes de festes
a comprar la samarreta.
Jo diria que aquest cap de setmana ha estat extraordinari
la quantitat de samarretes que han venut
però continuen encara una mica avillant a tothom
perquè aquests dies tots lluïm les diferents samarretes de les festes.
Però saludem ja els nostres convidats
que fa una estoneta que estan amb nosaltres.
Sandra Coloma, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. T'esborronaves quan escoltaves la primera en Parito Roca.
amb la primera ja passa, amb les que portarem al llarg de tots els dies
i ja no sé l'última.
Potser caldria plantejar-se dins del merxandatge de les festes de Santa Tecla
clínex amb l'anagrama.
Què et sembla?
Sí.
Perquè cauen moltes llagrimetes.
Hi ha moments de la festa que tothom s'emociona
i dius que allà els clínex de Santa Tecla.
De fet, és la màgia que té, no?
També el fet d'emocionar-se amb la teva festa
i amb la festa de la teva ciutat
i com m'he dit abans i dit molts dies
és el símbol una mica que ens sentim tots més tarragonins que mai.
Saludem, si et sembla,
perquè també fa una estoneta que estan entre nosaltres
Carles Llorac,
que rebrà demà
aquest reconeixement de perpetuador
de les festes.
Senyor Llorac, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per venir avui aquí a l'estat de les festes.
No es mereixen les gràcies a vosaltres
que sou els que ens convideu
i que doneu èxit a la festa.
I vostè, que després de tants anys en la trajectòria
dins de les bars Santa Tecla
doncs realment es deu sentir molt orgullós
de veure com la ciutat ha anat recollint tota la feina
que han fet totes les entitats
i en particular la que vostè ha representat durant tants anys.
Orgullós i ha sobtat
perquè al primer moment que et van dir
que eres el perpetuador
et vas quedar de pedra.
Però vaja, és una cosa que si anem acostumant
i que els que ja fa tants anys que ho portem
tirem endavant.
Parlar del senyor Llorac,
parlar de Llorac i parlar de Guasc,
ara ho comentàvem a micròfon tancat,
és parlar de festa,
parlar de tradició
i parlar de dansa catalana.
I a més dansa catalana en molts moments innovadora, a més a més.
Sí, tens tota la raó.
La dansa catalana la procurem innovar
el màxim possible
per no veure'ns immersos
en aquells valls tan empelagosos que es feien abans.
Fa molts anys que anem
amb la cosa de festa major.
A Tarragona es crida molt
i som festers,
encara que no vulguem,
de deixament.
A l'esbar Santa Tecla,
vostès, allò que es parla moltes vegades
de les entitats del relleu generacional,
aquest problema no el tenen?
De moment no.
De moment.
Perquè tenim nets, pis nets
i molta gent de fora
que ens apoia
i que balla amb nosaltres,
lògicament.
Jo el convido, naturalment,
que continuem amb nosaltres.
Estem en un estand de les festes,
per tant,
intentarem que això sigui una conversa
en distesa,
que és el que convé en aquest ambient.
Per tant, ens agradaria molt
posar-nos en contacte,
que ho fem a través del fil telefònic
amb Salvador Fà Vallverdú.
És el fill de Salvador Fà Llimiana,
com tots sabem,
ens va deixar fa pocs mesos
i també Salvador Fà,
és que no podia ser d'una altra manera.
Enguany, ni que fos,
ni que sigui a títol pòstum,
serà també declarat perpetuador de la festa.
Salvador, molt bon dia.
Sí, hola, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada,
perquè sabem que treballes fora de Tarragona
i per això no has pogut venir.
Però feu molta enveja,
canviar l'oficina per la Rambla
és una cosa que no té color.
Jo m'ho crec, això.
Sí, ja m'ho imagino.
Estic segura que no és cortesia,
que realment t'agradaria molt
ara estar a la Rambla.
T'ho comento,
ens acompanya,
ja està aquí Sandra Coloma,
t'escolta perfectament,
podeu parlar.
També el senyor Carles Llorac,
que us deveu conèixer,
perquè sou col·legues d'ofici.
Sí, sí, fa molt de temps.
Ens hem vist també aquests dies.
Bon dia, Carles, bon dia.
Hola, Salvador.
Jo, Salvador, m'agradaria,
si vols que digui la veritat,
se'm fa una mica difícil
parlar del teu pare amb tu,
perquè he de dir-te amb la mal cor
que la pressa que tenia
Tarragona Ràdio per ell
era immens,
no només pel seu,
la seva talla professional,
des del punt de vista de la dansa catalana,
sinó pel seu perfil personal,
aquella amabilitat,
aquella estimació que sempre mostrava per tot.
i m'agradaria parlar d'ell
però sense faria a ningú,
és a dir,
no posar-me excessivament sentimental
que et poguessis sentir incòmode.
No sé si m'explico.
Sí, sí.
Perquè no estem parlant d'algú desconegut
per nosaltres.
Per això,
doncs,
bé,
sí,
efectivament,
i a més,
com que d'alguna manera es refent,
doncs,
vulguis que no,
doncs,
sempre està més,
a més de fora de pell,
però bé,
i a més hem de fer-ho,
això,
sense caure massa
amb emotivitats excessives.
Per respecte a ell,
sobretot,
que jo m'imagino que si hagués estat aquí
quan l'haguessin nomenat perpetuador
i li haguessin dit
que hem d'estar content,
doncs,
com quan li van donar la creu de Sant Jordi.
Ah, sí.
Bueno,
no?
Seria que tot el mateix
t'ha d'anar segurament.
Sí,
sí,
perquè ell,
de fet,
sempre deia això,
doncs,
tant quan el van demanar
fill per directe,
com tu deies,
li van donar a Sant Jordi,
sempre deia el mateix,
home,
és que et donin reconeixement
per una cosa que has fet
perquè et ve de gust,
perquè t'agrades,
és a dir,
perquè t'ho passes bé fent-ho,
doncs,
em sembla quasi necessari.
Diu,
no,
escolta'm,
no,
si jo m'ho passo pipa fent això
i jo el meu regal,
el meu reconeixement
és que això surti bé
i que la gent,
quan ho vegi,
doncs,
s'ho passi bé també,
no?
I amb això en tenia prou.
Clar,
llavors,
tant una cosa com l'altra,
evidentment,
el van afalagar
i el van agradar moltíssim,
no cal ni dir-ho,
però,
bé,
doncs,
tampoc no ho esperava,
no?
Sempre ho ha rebut com,
no sé si humilitat,
però quasi quasi de dir,
escolta'm,
no,
si jo ho faig perquè m'ho passo bé,
no perquè em dongueu reconeixements,
no?
Amb naturalitat,
que era com ella actuava
quan anant per la vida.
Tant el teu pare
com el senyor Llorac
em val a dir que sí,
que tota la vida
segur que han fet molt a gust
aquesta tasca
envers la dansa catalana
i ara sembla que tots
valorem molt aquesta feina
i que ens encanta veure
totes les evolucions que es fan,
totes les danses que ens presenten,
però van haver-hi temps,
senyor Llorac ho deu saber,
el teu pare també ho explicava
més d'una vegada,
que era el tema
de la dansa catalana
per raons socials,
també polítiques,
perquè no hi havia,
diguem-ne,
aquesta implicació
en la societat,
eren danses
i era un tipus d'activitat
una mica residual,
no era fàcil,
aleshores,
continuar apostant
per aquest tipus
de manifestacions culturals.
No,
no ho era gent,
per fet,
clar,
teniu en compte
que a l'època
de les barres d'ensenyar
d'Al·lagona
que es va haver d'incorporar
a el que era
la secció d'educació
i descanso
per poder-ho continuar,
doncs això ho reflecteix,
és a dir,
no és una afiliació
que es va fer per gust,
segur,
és a dir,
és una afiliació
que es feia per necessitat
perquè era l'única manera
de supervivència
d'aquest tipus
dels esbars
com de les sardanes
en aquell moment,
tot havia de passar
pel filtre oficial
d'alguna manera.
Senyor Llorac,
vostè recorda
altres èpoques
no tan brillants
com ara
de la dansa catalana
i dels esbars?
Prou, prou.
Com eren?
Abans
es necessitava permís
fins a reunir-nos
quatre persones
del govern.
El casal
de Tarragoní
va ser un dels pioners
i d'allí
vam sortir
els que avui en dia
som homenajats.
I com eren
aquells començaments?
Com es plantejaven?
Com es va plantejar
a vostè
formar part d'un esbar?
Per exemple,
com va anar la cosa?
perquè, doncs mira,
els fills
es tiraven molt
i me vaig trobar
al mig
sense durar-me'n compte.
El papa farà,
el papa farà
i així ha sigut.
El papa ho ha fet
i al cap de
trenta anys
rebem
un injust homenatge.
Tant
l'amic
Salvador
fa
com
un
observidor.
Vostès es coneixien
i molt,
lògicament,
Salvador i vostè.
Però, de petits,
de petits
anàvem junts
a l'escola.
Eren companys d'escola?
Sí.
Ah.
De l'escola
Saavedra
vam anar
i allí
ens vam conèixer
i veïns
de carrer
perquè ell vivia
al cos del Bou
jo a la plaça,
a la forn.
O sigui,
que tocava,
érem germans,
com aquell que diu,
hi havia
una amistat
veritable
de tot cor
encara que
aparentment
semblés
que fóssim
una mica
enemics.
Home,
però això és com
Espanya al Barça,
Betis Sevilla,
jo crec que la cosa
deu anar una mica
per aquí,
no?
Segurament
deu ser així.
De totes maneres,
jo diria que,
tot i que les trajectòries
són diferents,
perquè l'aposta
pel tipus de dansa
sempre ha estat
diferent,
la de l'Esbar
Santa Tecla
i l'Esbar
d'Ansaire Tarragona,
el que sí
és cert
que ja tenen
una similitud.
Abans parlàvem
de relleu generacional
i en el cas
del Salvador Fà
estem parlant
amb el seu fill
que també ell
i la resta
de la família
continuen
al peu del canó
a l'Esbar.
Exacte,
exacte.
Nets,
bisnets,
fills,
tothom està
involucrat
en els nostres esbars.
En el teu cas
també, no,
Salvador?
És el mateix
en aquest sentit?
Sí,
a veure,
en aquest cas
més la meva germana,
la Marina Clostra,
perquè de fet
ella ha sorprim
la direcció artística
ja en els darrers mesos
de malaltia
del meu pare
una mica
ja van agafant
el relleu
i, doncs,
de fet
ella és el que porta
la direcció artística
del que és
els grups de dansa,
que és la part més visible
fora de les festes,
per entendre'ns,
de l'entitat,
no?
després els grups
segueixen
en si,
evidentment,
jo segueixo
participant
molt directament
amb els pastorets
i els pecats
capitals
i, bé,
doncs,
els altres grups,
gent també
de la família,
no?
Tenim Santa Tecla
per anys, eh?
I tant.
Per molts anys,
i que no ens falti.
Per cert,
que el net del Carles,
que intervindrà
a la UNA
perquè ve en qualitat
d'una de les seccions
i una de les danses
que es fa
des de
des de les bars Santa Tecla
també és aquí
i, clar,
pensem,
això té continuïtat
per molts i molts anys.
Anys i anys.
Senyor Llora,
com li van comunicar
que seria perpetuador
enguany?
Li van dir per telèfon?
No sé,
a través d'algun amic?
Com va anar la cosa?
La meva filla,
que forma part
de la comissió,
un dia va vindre a casa,
diu, bueno,
enguany es diu
a uns presos.
Dic, i ara?
Sí, sí.
Diu,
l'han nombrat perpetuador.
No.
Sí,
vaia,
vaig quedar
sobtat
que no vaig saber
què dir
en aquells moments.
Ara ja m'he anat
despejant,
ja m'he fet la idea
i puc
parlar més
lliurement,
però
estic molt content
que
es reconeixin
uns mèrits
que
amb tota franquesa
ja no hi comptaven.
Salvador,
en el vostre cas,
quan us ho van comunicar,
jo m'imagino que també,
una vegada més,
us vau sentir
molt orgullosos
del vostre pare,
no?
Sí, esclar,
no podia ser menys.
A veure,
et sap greu
perquè jo sé
que el nomenament
es gestionava ja
des d'abans
de la seva mort,
per tant,
ens hauria fet gràcia
que hagués pogut ser,
no ha pogut ser així
malauradament,
però vaja,
segur que,
a veure,
nosaltres orgullosos,
evidentment,
i amb ell
hagués fet
una il·lusió tremenda,
perquè en el fons
són unes festes
que vulguis
que no hi estem
blocats
des de petit,
més enllà
de l'activitat
més propera
de recuperació
de danses
dels 80,
doncs,
entre els bars
sardanes
i a més,
com dèiem,
des de petit,
participant a les festes
i vivint-les,
no?
Molt bé,
Salvador,
sabem que estàs
a la feina,
que com tu bé has dit
t'agradaria més
estar a la Rambla
i aquí no,
t'agraïm moltíssim
que hagis atès
la nostra trucada
i continuarem parlant
amb tu i amb altres
representants de les bars
perquè,
Déu-n'hi-do,
sou un dels puntals
de la festa major
de Tarragona.
Moltíssimes gràcies,
una abraçada.
Gràcies a vosaltres,
una abraçada a tots,
adéu-siau.
Adéu-siau.
Ja sap què ha de fer
senyor Llurac demà
a les 7?
Nosaltres ho farem en directe
per Tarragona a ràdio
com no podria ser
d'una altra manera
el que és l'Aquide.
I què ha de fer?
Li han explicat?
No.
Ha de venir.
Sandra,
ha de venir.
Instruccions,
a veure què ha de fer
el senyor Llurac demà quan?
Demà quan vingui
el rebrem a l'Ajuntament
i demà també,
no ho ha dit el Salvador,
però donarem també
la postal del Val de Gitanes
que també porta molt de temps
treballant i mantenint-se
dins de la nostra festa.
Llavors haurà de venir
i l'alcalde li farà
extensiva,
l'entrega del nomenament
també de perpetuador
i no els volia interrompre
tampoc perquè realment
és molt bonic
el fet de sentir-los parlar.
El Salvador fa que també
està formada part
i ell com em bé ha dit
s'estava treballant
i s'estava acuent ja
el fet de tindre's
com a perpetuadors
i crec que era un deute
que tenia la ciutat
amb aquestes dues persones
que han fet possible
que persones com jo també
ara dos anys
porto de mandat
i treballant amb això
i conèixer'ls també ha estat
un honor i un privilegi
per mi perquè són persones
que han fet
que la festa sigui el que és d'ara.
Sense ells no tindríem
una part molt important
que són aquests esbarts
que han mantingut
la seva trajectòria
i la part més tradicional
de la festa
i veure-la créixer també
com per exemple tu deies
amb el Vall de Cerculets petit
i tots aquests valls
que han anat creixent
i el que més em mira
i suposo que també
hem de tindre en compte
és l'afany
de voler innovar
i de voler portar valls nous
i de sempre estar creixent
i pensant que
les coses tradicionals
també han d'evolucionar
i crear coses tan fantàstiques
que expliquen la nostra història
com per exemple
van ser les contalles de Sant Magí
o és el retaule
per tant
és el reconeixement
o tota una trajectòria de vida
tant pas dos
i penso que era el deute
que tenia la ciutat amb ells
i espero que demà
doncs a les hores
complim aquest deute
i estem molt satisfets
d'aquesta feina
sobretot
jo com a presidenta
l'assessora
però tot l'assessora
en conjunt
perquè realment
com deia el Salvador
s'estava treballant
des de feia temps
no hem arribat a temps
per part del Salvador
però això m'encà
en cas del Carles
estarem de demà
per fer perpetuadors
quan es fa un guardó
així de tipus social
a vegades
doncs pot haver-hi
de dir
home aquest criteri
aplicar aquell altre
en vols dir
sempre algú dir
doncs que li anomenin
aquest allò o allò altre
però en aquest cas
quan es fa el nomenament
dels perpetuadors
de les festes
socialment
i des del punt de vista
de les entitats
però també de la ciutadania
sempre hi ha unanimitat
perquè està més
que provar de l'avàlua
des d'aquest espai
d'aquestes persones
en aquest cas
com us dèiem
es va posar sobre la taula
i pensàvem que
bueno
a mi em sorprenia també
i ells també
ho manifestaven
d'aquesta manera
que com és
que no s'havia fet abans
i per tant
doncs aleshores
ho farem demà
molt contents
molt satisfets
i l'alcalde també
al capdavant
i amb moltes ganes
de veure el senyor Oranc
moltes gràcies
a veure
quan tu agafes
agafes per exemple
el programa de festes
que el tenim aquí
i es van combinant
totes aquelles activitats
musicals
teatrals
gastronòmiques
de tot tipus
i la part de la festa
i algú pot pensar
buah
cada any és el mateix
les entitats
només cal
que treguin
els vestidets
dels armaris
i vinga al carrer
Déu-n'hi-do
la feinada que hi ha
per part de les entitats
per posar en marxa
el seguici
ara parlàvem
per exemple
del que és
la representació
del retaule
això no es guarda
en un armari
i es treu
i es posa al carrer
senyor Oranc
el retaule
no hi va
el seguici
no no hi va
el seguici
és la representació
d'un altre dia
dic en general
però indiscutiblement
mou molta gent
nosaltres
suposo que
l'altre es va
igualment
portem
més de 150
persones
compromets
mesos
amb les festes
perquè portem
el ball de Cerculets
portem el ball de Bastons
portem
el Patatuf
portem
i enguany
que surt
el ball
de Cerculets
nou o infantil
doncs
està clar
tot això
puja
molta gent
que no es veu
perquè no són
els 14
o 15
que ballen
en aquell moment
sinó
tots els que van
al darrere
els que ens han
ensajat
els mestres
que els havien fet
fer les coses
tot això
és una cosa
que no es paga
en diners
que pensa
que el seguir
si només
ja mou
a 2.000 persones
i que es diu
aviat
és molta gent
i és tot l'any
que estan treballant
per fer possible
que durant aquests dies
això que sembla
que cada any
sigui el mateix
és el que cada any
esperem
perquè fa la festa
el que és
la part tradicional
i el que ens dona
aquest esperit
i sentiment
de pertinença
en alguna cosa
i que porten
tants anys
treballant
com persones
com els nostres
perpetuadors
d'aquest any
per tant 2.000 persones
només del Seguissi
més totes aquelles
persones que venen
a veure-ho
i que també formen
part del Seguissi
perquè si no hi hagués públic
per tant
no els hauria de venir
tampoc sortir
De fet els actes
de Santa Ticle
han esdevingut
cada any més
multitudinaris
això també
per part institucional
obliga
a establir
tota una sèrie
de dispositius
una organització
pensada al mil·límetre
no només
per la possibilitat
remota
en cas de pluja
que això
com que en guany
no va ploure
però aquest any
no ploure
que ja m'ho ha dit
el senyor Jaume Aguas
tot això està més
que provat
però clar
això implica
hi ha moltíssima gent
ara per exemple
estava repassant
de sempre
actes tradicionals
la baixada de l'Àliga
allò que ja sabem
que cada any
és que es col·lapsa
la ciutat de Tarragona
sí a més
és que el curiós
és el que l'explicava
abans
amb un altre mitjà
que m'ho preguntava
i això
és un acte
que fins ara
no havia tingut
tampoc
molta solera
ja ha estat
amb els anys
ja ha estat la gent
en definitiva
que l'ha fet créixer
perquè
era el trasllat d'un element
de la festa
res més
el trasllat d'un element
que amb el temps
ha anat créixent
i de fet aquest any
el Titans
que és una de les publicacions
que traiem per la festa
que parla a la nostra festa
doncs aleshores
ens explicarà també
com ha anat créixent
aquest emotiu
aquesta emotiva
baixada de l'Àliga
i de tots els elements
que l'acompanyen
també amb un punt de crítica
i un punt humorístic
i nosaltres
li he acompanyat-los
amb ells
i bé
és un dels actes
més multitudinaris
i ara ja són tradicionals
i és dels més espectaculars
a l'hora de disfrutar
de veure
i de participar-hi
un aspecte curiós
d'aquesta baixada de l'Àliga
és que perfectament
els estudiosos
de la cultura popular
podrien veure
en un termini de temps curt
com es crea una tradició
en una ciutat
perquè les tradicions
on venen
i comencen a investigar
l'any 1400
no no no
podem parlar d'una tradició
que en qüestió de 5, 6, 7 anys
s'ha institucionalitzat
dins de la festa també
i a més és que és imprescindible
que tothom té una cita obligada
fins i tot
nosaltres els polítics
també anem
a la baixada de l'Àliga
perquè pensem
que és quelcom que hem de viure
també amb la popularitat
i amb la ciutadania
perquè són ells
els que han decidit
que aquest acte sigui tan important
i de fet és un acte
molt molt molt festiu
i jo diria que
bueno
tots els mitjans
han de vindre
i també han de fer conèixer
aquest acte
de la baixada de l'Àliga
i bueno
igual que va ser la remullada
que va ficar
a la passada del rei
2.000 persones
la baixada de l'Àliga
va ser més o menys el mateix
potser més
ara que has dit això
de nosaltres els polítics
bé
dames i vells
els balsars els diables
esteu preparadets
sí
i tant
sí
l'any passat
no van ser tous
però tampoc van ser
bueno
perquè encara no
ens coneixien gaire
i ara ja tenen
una mica més de suc
jo trobo
us han vist més temps
actuant
i hi ha més confiança
volguis que no
i dius
a veure
i a més ja tens més tu a tu
tens un lligam més
més fort perquè els has vist
més durant el dia
ja t'atreuen els tics
ja t'atreuen les teves característiques
més personals
i per tant
jo penso que
damas i vells
aquest any vindrà carregadet
gran expectació
i no ens enganyem
ni que us posin vers
us deu encantar
que us esmenti
no em diguis que no
home no sé
en el fons us agrada
en el fons us agrada
depèn
a veure què diran
la part tradicional
la prou coneguda
és ja una seqüència ritual
de la festa extraordinària
tenim una festa major
a la ciutat de Tarragona
absolutament estructurada
i després està
aquella part que es va renovant
i que s'ha de buscar l'equilibri
que és la part espectacles
en guanya una característica
que és que només hi ha
un espectacle de pagament
que és teatral
i tots els concerts són gratuïts
exacte
contra la crisi
nosaltres gratuïtat
de tots els espectacles
sí diguem senyor Llorac
pot intervenir
quan ho desitgi
i tant
doncs el que us deia
la gratuïtat
dels espectacles
era la nostra prioritat
també tenint en compte
això que parlàvem abans
moments de crisi
nosaltres gratuïtat
en tots els espectacles
i a més a més
molta varietat
perquè el que hem intentat
amb el programa
és arribar a fer un programa
per tots els gustos
i per tant
totes les franges d'edat
penso que en aquest
en aquest programa 2009
tenen la cobertura
com a mínim
és el que hem intentat
amb il·lusió
i esperant
que això
hagi estat així
i a veure també
els fruits que dona
i la participació
que tenim
durant aquests dies
un altre aspecte tòpic
en aquest tipus de converses
però més que per explicar-ho
és per recordar-ho
que s'està consolidant
aquella voluntat
que la festa
doncs
es faci
i se celebri
a tot Tarragona
és a dir
tot Tarragona
els barris
i això també s'ha consolidat
ja al llarg del temps
vam iniciar-ho fa dos anys
que és una tradició relativament curta
però ara ja
i el que és el que és millor
és que s'ha consolidat
i com tu deies
ja forma part
de l'estructura
de la festa
i la gent ja
ja ho pren
com que cada any
s'ha fet així
i realment
doncs mira
això és el que
com tu deies
també abans
el que fa que la festa
agafi la seva tradició
i la seva continuïtat
i en aquest cas
serà Magó d'Oz
l'encarregat
de fer macroconcert
dels barris
i les tronades
també els espectacles
de carrer
que tindrem
a tots els barris
i veure
respirar
tota la Tarragona
i que cada vegada
sigui més
tota Tarragona
la que visqui
la tradició
i tots aquests espectacles
que tindrem
durant tots els dies
perquè independentment
que hi ha espectacles
diferents
i de molts àmbits
doncs també hi ha
altres cosetes
petites
i petits tastos
que ja fan
que la part tradicional
ja s'hi vagi incorporant
dins aquests previs
del dia 21
dispositiu especial
de l'Empresa Municipal
de Transport
lògicament
perquè hi hagi autobusos
la nit
del concert de Mago d'Oz
hi ha un dispositiu especial
una llançadera
que ens portarà
des de la present period
fins al carrer Prades
i després també
allargar tots
el que són els horaris
del bus de nit
i aquest transcurs
d'autobusos
que hi ha
durant tot l'estiu
que és molt més fluid
i que mantindrem
fins a finals de setembre
per a veure
promoure una mica
la mobilitat
de la ciutadania
que és el que s'intenta
també
que la festa
vagi a els barris
però que els barris
també vinguin al centre
per disfrutar
de les festes
perquè es marquin
comparables
de la part alta
aquests
no es poden canviar
tampoc
no teniu el do
de l'ubiquitat
però heu de ser
a tot arreu
com fas l'agenda
com t'elefant
no l'he fet jo
l'he fet jo
sí
la teva dic
aquí sí
aquí no
sí
l'he fet jo
amb els tècnics
ens ho mirem
i la vida és que és una mica complicada
hi ha moments que dius
si vinc aquí
i no vaig allà
sí
que ho acompanya
consistori
com organitzeu la cosa
el que intentem és
a veure
jo intento anar
gairebé tot
m'ho munto
no sé com
però intentaré
estar
gairebé tots els actes
una mica de tot
també
s'ha de tecla
a les escoles
també vull anar
aquest any
i fer
el recorregut
per tal
d'arribar
a tots els espais
si hi ha
tres aspectes
que es fan
a la mateixa hora
doncs
encara que sigui arribar
una miqueta més tard
però com a mínim
arribar-hi
i els altres
que és impossible
d'anar
perquè és a la mateixa hora
una presentació d'un llibre
i una altra presentació
això és impossible
per tant
hi van els companys
de consistori
que també representen
l'Ajuntament
i en aquest cas
també viuen la festa
tant més intensament
que una servidora
farem un seguiment
perquè com que nosaltres
també estarem al carrer
vosaltres també déu-n'hi-do
us anirem posant
ha arribat l'hora
l'altra falta
tu i la resta
a veure si
no
per festa
tots complim
i la veritat
és que
és que dona gust
sortir ja de bon matí
al carrer
ja a les set
estan les matinades
aquestes
despertant a tothom
a despertar-se
efectivament
a veure
anirem parlant
amb cadascun dels representants
de les entitats
en aquests 10 dies
de programació especial
del matí de Tarragona Ràdio
però avui
òbviament
el que volíem
era conversar
amb la regidora
responsable
de l'àrea
de festes i joventut
de l'Ajuntament
de Tarragona
no per parlar
de cadascun dels actes
en particular
sinó també
per reflectir
aquest esperit
que bé
que ens impregna
tots aquests dies
no Sandra
jo no sé
si vols dir alguna cosa
fer una invitació
que ja es donen
per convidats
tothom
però
és una manera
de parlar
és una data
obligada
també ho dic
també
el que és
el toc de crida
i penso que
fer la crida
a la ciutadania
que tothom participi
de la nostra festa
perquè realment
això és el que li dona
la qualitat
que té
i la festa
la fem tots
i sense
els tarragonins
i sense
els protagonistes
que ens porten
tot aquest contingut
dins de la festa
no seria possible
tindre
això que és
tan màgic
que és Santa Tecla
i bueno
penso que
si sortim al carrer
i preguntem a tothom
quina és la cita obligada
al setembre
tothom sap
que és Santa Tecla
per tant
això és el que ens consolida
i ens dona
la seguretat
que anem per bon camí
fent que aquests dies
tothom surti al carrer
i donant
tots els espectacles
i tota la
tota la màgia
de tots aquests dies
a tots els tarragonins
i tarragonines
per tant
festa obligada
festa segura
i festa garantida
en aquests dies
10 dies de festa
preparats
Sandra Coloma
moltíssimes gràcies
visca Santa Tecla
visca Santa Tecla
i visca Tarragona
i visca Tarragona
senyor Llurac
enhorabona
més que ha merescut
aquest reconeixement
i que demà
sigui un moment
important per vostè
demà
l'Ajuntament a la Crida
cap dubte
que ho serà
i ho és important
dintre d'una vida
particular
lamentem
que l'amic fa
no hi pugui ser
però està en la memòria
de tots nosaltres
que això no ho pot dir
tothom
ah sí
felicitar
a la consellera
de festes
per aquest programa
de l'any 2009
en el qual
és
atapeït
més no poder
moltes gràcies
moltes gràcies a vostè
moltes gràcies a vostè
una de bona
fer una crida
a que tothom
participi
i que
aixequem
les festes majors
de Tarragona
a dalt de tot
visca Tarragona
i visca Santa Tecla
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
molt bon dia
bon dia