Dos quarts en d'onze del matí.
Seguim endavant a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Després de parlar de la Canonja,
de la situació actual de les negociacions
entre la Canonja i Tarragona,
ara canviem absolutament de tema, de registre
i també canviem d'escenari.
Deixem els estudis de l'Avinguda Roma
i ens n'anem una estona fins al carrer Ramon i Cajal,
fins a la seu de l'Institut Municipal d'Educació,
que des d'aquest matí és l'escenari a cull
al quart congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya.
Una trobada que aplega experts i investigadors.
De fet, estaran reunits durant quatre dies,
fins al proper diumenge,
i es parlaran de coses prou interessants
en aquest àmbit de l'arqueologia.
Anem a establir aquesta connexió amb l'exterior
perquè l'acte inaugural estava previst per les 10 del matí.
Suposem que ja s'ha fet o que s'està realitzant en aquests moments.
Tenim la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
L'acte d'inauguració s'està realitzant encara en aquests moments?
S'està realitzant encara, ja no falta massa per acabar.
Hi havia quatre intervencions.
Ha començat parlant l'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros.
Seguidament també ha parlat del atinent del calde de Patrimoni,
Rosa Rossell,
i el director dels serveis territorials de cultura a Tarragona,
Adam Mañé.
Acabava el senyor Josep Maria Vila,
que ell és el president de l'Associació Catalana
per la Recerca en Arqueologia Medieval,
que de fet és l'associació encarregada
d'organitzar aquest congrés.
Un congrés que es revitza cada quatre anys.
El primer es va revisar l'any 98 a Igualada,
l'any 2002 el següent es va fer a Sant Cugat del Vallès,
fa quatre anys es va fer a Sabadell,
i aquest es fa a Tarragona.
Enguany a més, en un sentit especial,
penseu que Tarragona opta a ser candidata,
és la candidata a la capital cultural europea de l'any 2016,
per tant té un sentit que aquest congrés enguany es faci a Tarragona.
Per tant, acull aquest quart congrés.
L'alcalde a la seva intervenció ha parlat de les excavacions arqueològiques
que en aquest moment hi ha a la ciutat de Tarragona,
que potser tenen un sentit més especial,
un ha parlat de dues concretament,
com és la quarta fase de la recuperació de la catedral de Tarragona.
Aquests dies sentíem i ens sentíem a parlar
dels avenços que hi ha en aquest sentit,
i també de Calardiac,
aquesta casa que hi ha just al davant de la catedral,
el pla de la seu que s'ha d'acabar convertint en un hotel de cinc estrelles.
També la Rosa Rossell,
tinent d'alcalde de patrimoni, ha parlat d'això,
del sentit especial que aquest congrés es faci enguany a Tarragona,
sent la candidatura per la capital europea de la cultura de l'any 2016.
Però com dèiem, un congrés d'aquest tipus es fa cada quatre anys,
i per tant del que serveix és per parlar una mica,
per parlar de totes les innovacions que s'han fet al llarg d'aquests quatre anys.
Per exemple, avui, durant aquests 12 anys de congressos,
volia dir, hi ha hagut una continuïtat,
durant cada quatre anys s'ha celebrat el congrés,
i hi ha hagut més de 400 comunicacions,
més de 400 exposicions en aquest congrés.
Avui, per exemple, 85 municipis presenten comunicacions.
Això vol dir que, en els darrers quatre anys,
85 municipis de Catalunya han innovat en alguna cosa,
és a dir, tenen alguna novetat sobre la seva història,
i per tant és el interessant d'un congrés d'aquestes característiques.
Hem parlat concretament, com dèiem, amb en Josep Maria Viva,
ell és el president de l'Associació Catalana per la Recerca en Arqueologia Medivà,
d'una associació que maneix l'any 97, amb la voluntat precisament d'això,
de plegar el conjunt d'investigadors que, des de diverses disciplines properes a l'arqueologia,
sobretot, porten a terme recerques centrades en l'arqueologia medieval.
A Catalunya tenim un ric patrimoni medieval, també a Tarragona,
i, per tant, li hem preguntat sobre això, a qui moment viu aquest món.
Si la crisi també ha afectat, també ens ha explicat que ha afectat la crisi.
Penseu que moltes vegades quan hi ha excavacions arqueològiques
és perquè abans o després hi ha una obra pública o privada,
és a dir, hi ha una obra on s'hi troben algunes excavacions
i, per tant, és d'aquí on els arqueòlegs hi tenen un paper important.
Per tant, la crisi també ha afectat.
Escolta'm, doncs, si us sembla, Josep Maria Viva, president de la CRAM.
Molt bé, endavant.
Josep Maria Viva, bon dia.
Bon dia.
Ell és el president de l'Associació Societal per la Recerca en Arqueologia Medieval.
Avui s'inaugura a Tarragona aquest quart congrés
d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya.
Enguany es fa a Tarragona, un congrés que es fa cada quatre anys, eh, Josep Maria?
Sí, de fet, el primer el vam fer a Igualada l'any 98,
el segon a Sant Cugat del Vallès del 2002,
el tercer a Sabadell del 2006 i enguany a Tarragona.
Cada quatre anys, perquè en quatre anys evolucionen les coses,
es troben noves investigacions, noves recerques...
Bé, a quatre anys és un temps prudencial.
De fet, hi ha molts congressos d'aquests que tenen una voluntat de continuació,
que es fan cada quatre anys.
És un temps ni molt llarg ni molt curt,
que permet, doncs, tenir una visió una mica amb una certa distància
de l'evolució de les intervencions al llarg d'un període mitjà.
En quin objectiu es fa un congrés com d'aquestes característiques?
Doncs, dos objectius bàsics.
Un primer, donar a conèixer a nivell professional,
entre els mateixos investigadors,
doncs, els resultats de les intervencions arqueològiques
que s'han anat fent en aquells,
en els últims quatre anys a Catalunya, en aquest cas.
I, segonament, doncs, donar coneixença pública
a la ciutadania en general,
també d'aquests resultats de les intervencions arqueològiques.
No hem d'oblidar que les excavacions que es fan a tot arreu,
l'objectiu últim que tenen és generar un coneixement històric
que ha de retornar a la ciutadania
en forma, doncs, de coneixement històric sobre el país.
Perquè Catalunya té un ric patrimoni medieval.
Evidentment.
Tots sabem que Catalunya, com a nació, per entendre's,
es forma a l'edat mitjana
i, per tant, és un dels períodes més importants
dins la història de Catalunya.
Tot el tema dels castells, el romànic, etcètera,
tots aquests elements formen part del patrimoni arqueològic
i arquitectònic d'època medieval
que són molt importants a Catalunya.
Avui comença aquest congrés, s'allargarà fins al diumenge.
Aquesta primera jornada està especialment dedicada
a la ciutat de Tarragona.
amb aquesta relació de l'època medieval i també l'època romana.
Sí, avui fem un tema monogràfic
que intenta explicar a través de l'arqueologia
com ha evolucionat Catalunya
des de la tarda o antiguïtat,
des del final de l'imperi romà fins a l'època medieval.
Evidentment, Tarragona, com a ciutat romana més important
del que és actualment Catalunya,
té un paper important en aquesta transició
des d'època romana a època medieval.
Durant quatre dies fins al diumenge s'allarga aquest congrés.
Quines seran la resta de ponències
o la resta de temes del qual es tractarà el congrés?
Nosaltres, normalment, sempre tenim una estructura específica.
Tenim una primera jornada, que és la del dijous,
quan entrem de la d'avui,
que té un tema monogràfic que canvia
en funció del lloc on anem a fer el congrés
i en funció d'una mica del que opinem que cal fer.
I els altres tres dies fem un congrés més generalista
en el qual es presenten comunicacions de tots els temes
i les agrupem en dos grups,
les que es fan dins de la ciutat,
l'arqueologia urbana,
que té una problemàtica una mica especial
perquè hi ha una sobreposició d'elements,
imagineu Tarragona,
és a dir, des dels edificis que estan en construcció
fins als nivells romans.
I després, els segons dos dies,
fem l'arqueologia del món rural,
on hi ha elements més dispersos,
però que d'alguna manera amb aquests dos dies
completem una mica la panoràmica aquesta
de l'arqueologia dels últims quatre anys a Catalunya.
I des del darrer congrés i fins avui,
en aquests darrers quatre anys,
alguna novetat, alguna cosa espectacular,
alguna cosa que avui o aquests dies
tindrà especial interès per a tots els professionals
que assisteixin al congrés?
Bé, nosaltres intentem que l'arqueologia
sigui l'arqueologia de la normalitat
i de la continuïtat en el treball,
més enllà de les coses específiques.
Les coses extraordinàries són, això,
extraordinàries, que vol dir molt puntuals
i que tenen una incidència potser mediàtica més important,
però que a nivell, diguéssim, de la feina real
i de l'evolució del coneixement històric
tampoc són tan importants.
Jo penso que és millor, és més transcendent
el treball continuat i l'acumulació del coneixement
en forma de petites intervencions no tan extraordinàries
que no potenciar l'extraordinarietat
que tampoc té tanta importància.
Aquests últims anys, doncs, evidentment,
s'han fet excavacions importants,
s'ha excavat, jo què sé, el monestir de Sant Benet de Bages,
per exemple, d'una manera molt intensa.
Enguany hem tingut tot el tema de les tombes reials de Sant Estreus,
que ha tingut una especial incidència mediàtica,
també, que d'alguna manera també ha estat important,
de cara a donar a conèixer tota una faceta de l'arqueologia
potser més desconeguda, i bé, n'hi ha diverses, no ho sé.
Però penso que m'agradaria remarcar que més enllà
d'aquestes extraordinarietats, l'important és la feina
de tothom de cada dia i l'acumulació d'aquesta feina
en petites dosis, diguéssim, cadascú en el seu lloc
on està treballant.
I quin moment viu una feina com la vostra
en la recerca de l'arqueologia medieval?
Hi ha molts posicionals que s'hi dediquen.
Com està el tema?
Bé, és com tot.
Nosaltres, una part important de la nostra feina,
sobretot en arqueologia preventiva,
va darrere de l'obra pública, per entendre'ns,
o de l'obra pública o de l'obra privada,
perquè, diguéssim, passem per davant de les intervencions,
de les carreteres, de les urbanitzacions.
Per tant, venim d'una època molt bona,
és a dir, hi ha hagut molta feina,
perquè s'ha fet molta obra pública, s'ha treballat molt,
i, de fet, el Congrés d'enguany
és el que ha tingut més comunicacions
de tots els que hem fet fins ara,
que és una demostració,
que portem quatre anys, els últims quatre anys,
hi ha hagut molta activitat arqueològica,
i ara estem, com tot, diguéssim, en un impàs,
és a dir, l'arqueologia no és una cosa diferent
de la societat, de l'economia en general, no?
I ha afectat la crisi, eh?
Sí, sí, evidentment, ha afectat la crisi,
perquè la crisi ha parat molta obra pública,
i ara, amb la reducció, diguéssim,
de la inversió pública, també reduirà l'obra...
Fins ara s'havia reduït l'obra privada,
ara s'havia reduït l'obra pública,
però bé, jo penso que de les crisis
també hem d'aprendre a canviar les dinàmiques,
a millorar i a fer una arqueologia millor
a partir d'ara.
Jo penso que hem d'aprendre
de l'experiència que hem tingut,
i ara, que potser estem en un impàs,
intentar recapitular i plantejar-nos
com hem d'afrontar l'arqueologia a partir d'ara.
Hi haurà unes parts que es mantindran,
el seguiment de l'obra pública, etcètera, etcètera,
però jo penso que hem de lluitar bastant,
una mica, per donar a conèixer l'arqueologia
com a professió,
i per recuperar, o per donar,
perquè la gent entengui que l'arqueologia
no és una cosa superflua,
que seria molt dolent per nosaltres
en les situacions que se'ns presenten a partir d'ara,
sinó que és una cosa que pot generar
activitat econòmica,
i que, per tant, és important pel país,
i que és recerca i desenvolupament, també.
Imagino que també això que comentes
serà una de les conclusions, potser, d'aquest Congrés.
Aquestes conclusions també serveixen
per després de cara als propers quatre anys
tenir també unes bases a l'hora de treballar en aquest món?
Hauria de ser.
És a dir, nosaltres fem una reflexió,
un plantejament de què ha passat aquests últims quatre anys,
què hem fet, què no hem fet,
i jo penso que de la visió del que presentarem,
el que la gent anirà presentant en aquest Congrés,
també s'ha de derivar a una reflexió
sobre com afrontem l'arqueologia com a disciplina,
tant en l'àmbit professional com a la recerca,
a les universitats, etcètera, a partir d'ara.
És a dir, amb els condicionaments que tindrem,
perquè és evident que no tindrem
les mateixes condicions que hem tingut fins ara,
com pràcticament ningú,
i de les mateixes...
i hem d'entendre que això és així,
i hem de trobar la manera d'aconseguir
que l'arqueologia continuï evolucionant a partir d'ara
sense que ens afecti,
o que la crisi ens afecti al mínim possible.
Josep Maria Viva,
president de l'Associació Catalana
per la Recerca en Arqueologia Medieval.
Moltíssimes gràcies i bon dia.
Bon dia.
Doncs ja ho heu sentit,
Josep Maria Viva, president de la CRAM,
aquesta associació que treballa
en la recerca de l'arqueologia medieval a Catalunya
i que avui organitza,
juntament amb l'Ajuntament de Tarragona
i el Museu Arqueològic de Tarragona,
aquest quart congrés d'arqueologia medival
i moderna a Catalunya.
Com dèiem, es fa cada quatre anys
i, per tant, serveixen per mirar enrere
i una mica què s'ha fet en aquests darrers quatre anys
i també per posar les bases
de cara als propers quatre anys,
o almenys aquesta és la intenció,
segons ens explicava en Josep Maria Viva.
En tot cas, sí que recordar,
133 comunicacions referides
al conjunt del territori català.
Això vol dir que uns 85 municipis
sortiran representats,
i el que dèiem abans,
potser una de les dades més significatives
que en aquests quatre anys, 85 municipis de Catalunya
han conegut alguna cosa nova,
alguna novetat sobre la seva història.
Molta gent, per cert, en l'acte inaugural?
Hi havia una trentena, quarantena de persones
i el que han comentat és que en Guanyamés
és el congrés que més participació ha tingut.
És la primera vegada que surt
de les comarques de Barcelona,
fins ara s'havia fet en municipis
de les comarques barcelonines,
i avui és la primera vegada
que arriba a Tarragona
i per tant deien que és a més
el congrés on hi ha hagut més comunicacions
i on hi ha hagut més participants.
Per tant, s'espera un congrés interessant,
si més no,
pels professionals de l'arqueologia.
Perfecte.
Doncs estarem pendents
durant aquests quatre dies
d'aquesta trobada d'investigadors
d'arqueòlegs aquí a Tarragona.
Joan Maria Bertran, digues.
Per cert, Ricard,
estem just davant del parc de la ciutat
i ja presenta un aspecte molt diferent,
perquè la Quinta de Sant Rafael
ja està tota la valla posada,
just en el tram que toca,
al carrer Ramón i Cajal,
just davant de l'Institut Municipal d'Educació
i ara estan treballant
ja col·locant totes les plantes.
Ja comença a agafar un color més furit
i un color més verd, tot això.
Què creus, que s'inaugurarà aviat?
Doncs no ho sé,
no ho sé,
però almenys la porta ja està posada,
la principal porta,
ja hi diu Quinta de Sant Rafael,
per tant,
i una P de Puig
i una B baixa de Valls,
m'imagino, de Puig i Valls,
per tant, en honor
al creador d'aquest parc de la ciutat.
Perfecte.
Doncs en Josep Ardila,
gràcies també per aquest apunt
afegit al Congrés d'Arqueologia
que comença aquest matí
del que estarem pendents
i, clar, també estarem pendents
del parc de la ciutat.
Per cert,
ja posats a parlar de parcs,
hem de recordar
o hem d'anunciar,
millor dit,
que demà finalment
s'inaugura
el parc de les Granotes,
el parc de l'amfiteatre,
aquest jardí
que ja està a punt
des de fa dies,
que molts terranins i terranines
poden veure
des del balcó del Mediterrani,
des del passeig de les Palmeres,
ja està a punt,
encara no s'ha obert al públic,
doncs ja podem anunciar
que demà al migdia
s'inaugurarà
en un acte
al qual hi assistirà
el president
de la Generalitat,
José Montilla.
Així que demà
tindrem el parc de les Granotes
i pel que expliques, Pep,
d'aquí poques setmanes
podem tenir ja obert
també el parc de la ciutat
amb la seva tanca.
A més, hi ha molta gent treballant-hi.
Jo crec que això
en pocs dies
ho tindrem enllestit.
Perfecte,
doncs jo des d'espera
aquesta informació
des de la unitat mòbil.
Josep Ardila,
Joan Maria Bertran,
gràcies i fins després.
Adiós, fiam, bon dia.
Adiós, fiam, bon dia.