Les 10 del matí, pràcticament 10 minuts.
Temps en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
com dèiem, per repassar l'actualitat política.
Avui amb el diputat per Tarragona de Convergència i Unió
al Congrés de Madrid, el senyor Jordi Gené.
Senyor Gené, bon dia.
Bon dia a tots.
Hi ha moltes coses de l'actualitat política a comentar.
N'hi ha una, però, que no ha arribat al Congrés,
que potser s'arribarà a debatre al Congrés,
de la qual parla tothom,
ho estan parlant totes les forces polítiques catalanes
en els últims dies,
que és el tema de la prohibició de la burca
arran de la decisió de l'Ajuntament de Lleida
de la setmana passada.
Això s'està estenent a diferents municipis de Catalunya,
però fins i tot tenim una alcaldessa de Cunit,
la socialista Judit Alberic,
que vol portar el tema al Senat.
I n'hi ha alguns que fins i tot han dit
que aquest seria potser més un tema
per debatre al Congrés dels Diputats.
De moment el debat no arribarà al Congrés,
però, en fi, vostè com a diputat per Tarragona,
com a diputat de Convergència i Unió,
què li sembla tot aquest debat?
Creu que això de la burca s'hauria d'arribar a legislar?
A partir d'una llei, d'una normativa,
què passes pel Congrés?
Segurament una llei general seria més provocadora,
seria un element d'intentar buscar xenofòbia.
Jo respecto i comparteixo les decisions
que molts ajuntaments,
que saben la seva problemàtica interna municipal,
poden arribar a fer.
I aquestes les entenc i les comparteixo.
Perquè la nostra societat
no és una societat d'anar amb la cara tapada.
és una societat d'anar amb la cara descoberta,
forma part de la nostra cultura,
no ens imaginem una persona anant a votar amb la cara tapada,
perquè no sabries exactament, fins i tot,
si el que està votant és la persona que està acreditada.
Per tant,
és que fins ara això s'ha anat d'alguna manera
arribant a un punt d'entesa i d'equilibri entre tots,
no fem regulacions generals.
I menys utilitzem aquest tema per fer xenofòbia,
com fa la senyora Sánchez Camacho,
en el sentit de dir,
o la senyora alcaldessa de Cunit,
i ho portarem al Senat.
Primer, el Senat no és el lloc on s'hauria de legislar això.
Segona, sembla que es vulgui fer
com una actitud de rebanja.
En canvi, ajuntaments, com els del Vendrell,
que ho volen regular en el seu terme municipal,
em sembla una iniciativa que s'entén perfectament
i que la gent ho comparteix.
És a dir, és una qüestió municipal
i no ha de ser una qüestió ni del Senat ni del Congrés.
És que provocaria un debat generalitzat
que crec que no ens seria bo per la convivència,
i fins ara, i fins i tot,
és que hi ha sempre casos excepcionals,
també aquí a Tarragona,
que tenim la tradició de Setmana Santa,
quantes vegades hi ha gent que va tapada per la processó,
forma part de la cultura.
Ara, si això es generalitzés, segons com,
llavors segurament seria diferent.
Per tant, fer lleis per tot,
la gent hem estat una mica cansada
de tantes prohibicions generalitzades,
lleis i més lleis,
jo crec que també tenim un accés de normativa
i en coses que es poden regular
en un àmbit més proper,
quan realment sigui un problema.
Al marge d'aquesta qüestió de la Burk,
que ens ha servit per obrir l'entrevista,
no cal dir que, en fi,
l'actualitat política des de fa setmanes i des de fa mesos,
però especialment en les últimes setmanes,
té un component clarament econòmic,
amb totes les mesures anunciades,
amb aquell pla per dir el deficit públic
anunciat pel president del govern espanyol,
José Luis Rodríguez Zapatero,
precisament al Congrés dels Diputats,
aviat farà ja un mes,
i amb tota una cascada de decisions
que hi ha hagut a posteriori,
en els set dies posteriors.
Ara mateix, com definiria, Jordi Janer,
l'ambient polític que es viu a Madrid
al Congrés dels Diputats?
Ha canviat tot.
L'escenari polític al Congrés dels Diputats
és absolutament diferent del que teníem fa un any.
Quan un govern, per primera vegada en democràcia,
no és que no pugi els sous,
és que els abaixa els treballadors públics.
No és que planteja una mesura en el pacte de Toledo,
sinó que per decret llei diu que no es revaloritzaran les pensions,
trencant així el que era
una actitud de consens entre tots els grups
en matèria de pensions,
que no les utilitzarien mai.
Això és el resum de la festa s'ha acabat.
S'han acabat els focs d'artifici,
s'han acabat aquests plans locals,
d'anar arreglant ceres,
ho havia denunciat en aquesta mateixa mesura en altres ocasions,
es malbarataven els diners públics
quan la situació era greu.
I, per tant, quan s'ha acabat la festa,
s'ha d'escombrar el carrer,
s'ha de posar ordre
i s'ha de posar rigor i austeritat.
I nosaltres trobem a faltar encara ara
un govern més alleugerit,
amb menys ministeris,
més eficient.
No cal tenir un ministeri d'igualtat,
no el té ningú.
I això té un cost,
i això té una infraestructura
i com això tants i tants cents
que segurament s'han de simplificar
i sobretot hem d'intentar
no únicament reduir despesa,
sinó augmentar els ingressos
creant més ocupació,
que aquesta és la gran assignatura pendent que tenim.
I amb tot això, doncs, clar,
les mesures aquestes que ha fet el govern Zapatero
en una situació extrema
que des de la Unió Europea
li estaven demanant que actués
perquè si no ens intervenien,
és allò de dir,
per què has arribat el malalt tant a l'UCI
sense haver-ho dit
i hi ha un cert plantejament irresponsable.
Aquells que van negar la crisi des dels inicis,
ara al final resulta que ens han posat a l'UCI
amb vigilància intensiva
perquè estàvem a punt de morir
intervinguts per una Unió Europea
que no vol veure la situació econòmica espanyola
com la que estem tenint.
I per què Convergència Unió i Senyor Genés
saps té la setmana passada
en l'aprovació del decret llei
amb totes les mesures impulsades pel govern Zapatero?
I permet d'alguna manera salvar la cara
i salvar fins i tot el govern
amb aquella votació 169 contra 168?
Perquè nosaltres no hem salvat el govern Zapatero.
Si de nosaltres
depengués l'estabilitat del govern,
nosaltres ja ho vam dir
al començament de la legislatura,
nosaltres era el senyor Zapatero
que va dir
la millor majoria
la que això consigue cada dia.
i cada dia passa any en peny,
anar un dia amb uns,
els altres dies amb els altres,
s'ha vist on ens porta.
Nosaltres no anàvem a salvar el govern,
anàvem a salvar l'economia,
a salvar l'euro,
a no provocar el que hauria succeït.
Hauríem,
amb una actitud irresponsable avant,
Espanya no convalida
el decret llei d'urgència
que li demanava a Europa
que hagués passat amb la borsa,
que hagués passat amb el nostre deute públic,
la confiança del deute públic
hagués caigut
i hagués hagut una intervenció europea
com hi ha hagut a Grècia.
No és que s'haguessin abaixat els sous
dels treballadors públics,
sinó que segurament
no s'haguessin pogut pagar temps,
perquè el finançament
de les administracions
hagués caigut en picat
i, per tant,
tampoc ens ho podíem permetre.
Nosaltres haguéssim quedat molt bé.
El cos ens ho demanava,
dir, mira,
saps què?
Doncs va,
que caigui tot.
Però això és una actitud
que després la ciutadania
ens hagués passat comptes també a tots.
Ara, això no vol dir que ens agradi
el decret llei,
però el que hem de plantejar-nos és
per què hem tingut
que arribar a aquesta situació,
per què es anava negant
que hi havia una crisi econòmica
quan tothom era evident que hi era,
per què es anaven fent aquests plans
d'anar donant
alegrament diners,
els 400 euros,
les ajudes per al naixement,
una sèrie d'expansió
que fins i tot
ho havíem dit
per què s'apujaven
els sous
dels funcionaris.
Hauria valgut més
ara no baixar-los
i no haver pujat,
però no ara baixar-los,
perquè baixar és una mesura
que a tothom li afecta
o fins i tot
no haver augmentat
tanta plantilla.
Segurament,
amb una moderació
de les plantilles
de funcionaris,
ara no hauria calgut
aquesta mesura
tan dràstica
i tan injusta
per ells.
Ara el calendari
ens deixa un panorama
en què hi haurà
debat de política general
el mes de juliol,
abans de les vacances,
però després,
a la tornada de l'estiu,
tindrem un altre cop
el debat dels pressupostos,
ja pensant de cara
al 2011.
Convergència i Unió
després de la votació
d'aquesta setmana,
també es podria,
per exemple,
abstenir
o donar suport
als pressupostos
del govern central
de cara a l'any que ve?
No.
Nosaltres ja hem anunciat
que l'etapa
Zapatero està acabada,
l'hi vam dir directament,
vostè,
senyor president del govern,
ja no lidera
la política
en aquest país,
la gent li ha perdut
el respecte
de dir
que és una persona creïble,
la gent no el veu
com un dirigent creïble
i entenem
que és una etapa
que
està acabada,
el propi
Dona Lleida
havia sugerit
algun altre tipus
de govern
més d'unitat
amb una persona
del Partit Socialista
que és qui va guanyar
les eleccions
al davant
per intentar
pactar unes mesures
per sortir
d'aquest moment
tan i tan delicat.
Evidentment,
nosaltres no donarem
el volo d'oxigen
dels pressupostos
perquè això sí que
hi ha un compromís
amb tot un programa
de govern.
Una cosa és evitar
una catàstrofe financera
com la que anàvem a tenir
i l'altra és
donar oxigen
en uns pressupostos
quan al final
també la llei de pressupostos
si no s'aprové
se'ls prorroga.
No és que ens quedéssim
sense pressupostos.
Per tant,
nosaltres estem
en una actitud crítica,
una actitud distant,
però
amb una actitud
també responsable
perquè no volem
que el país s'enfonsi.
Són partidaris
avançar les eleccions
perquè recordem
que ara estem
a la meitat
de la legislatura.
Estem a l'Equador
les eleccions
han d'anar
el 2012
teòricament.
Serien partidaris?
Les eleccions
s'hauran d'avançar
però s'hauran d'avançar
quan la casa
estigui mínimament endreçada.
El que no pots és
ara que estem a punt
d'acordar una reforma laboral
ara
dissolver el Congrés,
el Senat,
anar a eleccions
i amb totes
les assignatures pendents
s'ha d'escombrar la casa,
s'ha de sanejar mínimament
i anar a una convocatòria
amb un nou horitzó
d'una nova legislatura.
Això és
el més convenient
que es faci o no
també depèn
de qui va guanyar
les eleccions
i que ell mesuri
exactament
la seva responsabilitat,
els seus temps
i veurem.
El rumor
de canvi de govern
és imminent.
Serà o no serà?
Hi ha aquest debat
de política general
o juriol
que és curiós també
perquè les votacions
que és on marca
si el govern té majorió
ens les han situat
al 20 i pico
de juriol.
O sigui,
hi ha molta gent
de vacances
i per què el juriol
i el 9 juny?
Doncs jo ja es deia
no, és que hi ha la presidència
de la Unió Europea
però en el fons
a ningú se li escapa
que un debat
que és problemàtic
pel govern,
el propi govern
ha intentat situar-lo,
no ho ha pogut fer a l'agost,
però sí,
doncs,
a la segona quinzena
de juriol
per no tenir el desgast
que segurament suposa
un debat d'aquestes característiques,
però segurament també
perquè no m'estranyaria
que comencem
a l'agost de juriol
hi pogués haver
un canvi de govern
i que es n'és en aquest debat,
si més no,
amb un executiu
que si es produís,
per lo menys que sigui,
amb menys ministeris
i amb una estructura
més propera a la ciutadania
que és el que espera tothom.
Per cert que abans
d'aquest debat del juliol,
de manera imminent,
perquè així ho ha anunçat
el president Zapatero,
en els pròxims dies
podia haver-hi
la reforma laboral
aprovada per decret
si finalment
no hi ha un acord
entre patronal i sindicats.
Li semblaria bé
a Convergència i Unió
que hi hagués aquesta decisió
per part del govern
en forma de decret
si no hi ha acord?
El govern ha demanat
i el govern té la responsabilitat
d'instal·lar l'acord
i per tant
ha d'haver-hi
una taula de negociació
i hem d'intentar
que això es faci
per consens.
Però si al final
no es posen d'acord
no podem quedar-nos
en una reforma laboral pendent
quan l'atur
és el principal problema
que tenim.
A Catalunya és del 18%,
a nivell de tot l'estat
és del 20%,
som els líders europeus
en desocupació
i per tant
alguna cosa està fallant
en el nostre mercat laboral.
Per tant,
si hi ha acord,
millor
i si no,
el govern ha de prendre mesures.
Per això li dèiem
no convoqui ara i immediat
perquè Europa també està esperant.
Tothom està dient
a nivell europeu,
el Banc Central Europeu
ens està dient
facin vostès
una reforma laboral.
per tant,
que la podem fer
de comú a acord,
millor,
però si no,
un govern ha de tenir
la suficient fortalesa
per prendre decisions
quan cal.
Entre les mesures
per part del govern central
per reduir el dèficit
és evident que també hi ha,
més enllà de la congelació
de les pensions
i de la baixada
dels sous dels funcionaris,
hi ha tot el tema
de les inversions,
la reducció d'inversions.
El ministre Blanco,
José Blanco,
ja fa unes setmanes
va fer també
una compareixença
al Parlament
en aquesta línia.
des del punt
de vista nostre,
des del punt
de vista territorial
i vostè és diputat
per Tarragona,
clar,
la preocupació
també és evident
perquè ens afectaran
com a la resta
del territori espanyol
ens poden afectar
aquestes reduccions.
El ministre Blanco
va dir, per exemple,
que el corredor mediterrani
ferroviari
no es tocaria,
no patiria
cap restricció.
A vostè,
com a diputat
per Tarragona,
li preocupa especialment
que les reduccions
o que la rebaixa
d'inversions
afecti
alguna de les nostres
infraestructures,
especialment?
Ens preocupa,
i molt,
perquè seria molt injust,
perquè vas a altres
territoris de l'Estat,
amb menys densitat
de trànsit
i tenen unes autovies
gratuïtes
fetes des de fa anys.
A nosaltres
s'ha fet tot
molt més lent
i encara tenim
una 340
que no està
absolutament desdoblada.
Per tant,
encara tenim
el Creixell,
el Barà,
el Vendrell,
les cues que hi ha.
Com pot ser
que nosaltres
encara no tinguem,
amb la densitat
de trànsit
que hi ha,
amb la periositat,
perquè és una cartera
amb molts accidents,
no la tinguem desdoblada.
Si al final,
perquè s'ha de fer
una restricció
pressupostària,
les nostres comarques
queden
sense
aquelles inversions
que venen
en tarrerides
des de fa tants anys,
i me'n refereixo
a aquesta A7,
que s'ha fet
per tams
però no està
combinada,
seria greu.
Igual el Corredor
del Mediterrani.
Es diu que es farà,
però en quin calendari?
No es concreta.
i ens temem
que pugui dir-se
de paraules
que es farà,
es farà,
l'any que ve
ja anem a eleccions
i tot queda
per una legislatura més
i ens queden
els deures pendents.
Ja no diguem
la famosa
autovia
que ens ha de portar
des de Tarragona,
com a mínim
ja hauria d'haver arribat
a Valls,
avui ja hauria d'estar
inaugurada a Valls
i no arriba ni al Morell.
La 27,
l'autovia de Montre.
però ja que la cita
el ministre
dona a entendre
que totes les obres
en marxa,
les que estan allà en marxa,
aquestes evidentment
ja no s'aturen.
S'ho creu?
Veurem la concreció
amb els pressupostos
del 2011.
Fins a quin punt
es tiren endavant
les obres
fins i tot ja començades
o com això
acaba afectant?
Perquè també
hem de veure
què passarà
aquest segon semestre
de l'any 2010.
Perquè
si ningú ens deia
el decret llei
fins i tot
el senyor Zapatero
es va reunir
amb el senyor Rajoy
la mateixa setmana
en què el cap de setmana
després ens obligava
a Europa
a prendre mesures dràstiques
i deia que no calia.
Per tant,
la credibilitat
del que es diu
no afectarà.
Ho veurem.
No només amb les xifres
que se'ns aporti
sinó també
en l'execució final
quan s'acabi l'any
o quan s'acabi la legislatura.
Perquè podem anar dient
que s'inverteix molt
però després al final
s'ha de
fer un passeig d'obres.
a veure
on és el que s'ha invertit
fins on arriba
aquesta via
o el tema
del corredor del Mediterrani
que jo espero
que aquí sí
perquè és vital
pel conjunt
de l'economia
precisament
per crear aquesta ocupació
per dinamitzar
el nostre sector industrial
per fer
perquè jo
soc pessimista
en quant a aquesta etapa
zapatero
soc molt optimista
sobre el futur
de les nostres comarques
del Camp de Tarragona
i de Terres de l'Ebre.
Estem en un lloc privilegiat
tenim gran potencialitat
de creixement
hem sabut combinar
turisme
però també
teixit industrial
tenim possibilitats
en tots els ordres
i per tant
hem de saber-nos reactivar
i per tant
no vull tampoc
transmetre
un missatge
que no ens en sortirem.
jo crec
que a nosaltres
ens serà més fàcil
que en altres llocs
precisament
perquè tenim
unes millors condicions
i les hem de saber aprofitar.
Som terra de creixement
no som terra
que les coses
hagin d'anar malament
ens falten bons governs.
Estàvem parlant
d'això
d'aquestes inversions
ja en marxa
clar
vostè també ha citat
l'autovia 7
la perllongació
de l'autovia 7
cap al nord
cap a les comarques
de Barcelona
clar
això són projectes
que encara no tenen
no estar en obres
que encara són projectes
a llarg termini
clar
com aquestes
tenim totes les infraestructures
ferroviàries
del voltant de Tarragona
totes aquestes
que encara s'estan dibuixant
vostè creu
que poden sortir
a mig i llarg termini
o que
és millor deixar-les
en un calaix
i esperar
millors èpoques?
El problema és
que a vegades
fem masses dibuixos
i per exemple
la infraestructura ferroviària
a la ciutat de Tarragona
ens ho hem estat pensant massa
ja hi havia un pla
i al final
encara s'acabarà
no fent res
hi ha aquest risc
hi ha aquest risc
perquè si anem
en el tema
que comentava ara
la perllongació
cap al nord
cap al Baix Penedès
ara arriba
fins aquí
la rotonda de la Mora
com perllonguem l'A7
seria molt fàcil
ampliar l'autopista
i fer un recorregut
dins de l'autopista
en paral·lel
com demana tot
el Baix Penedès
és el més econòmic
es fa un sistema
d'exenció de peatges
com tenim
doncs
com que s'eliminen
els troncals
i tindries ja
la perllongació
de la 340
a través de l'autopista
i això és molt més
econòmic
això és el que demanen
els alcaldes afectats
i en canvi
el govern segueix dibuixant
alternatives
que són
més cares
i aquesta proposta
no la podria portar
vostè al Congrés
la portarem
nosaltres
ja l'hi he plantejat
amb el ministre Blanco
l'alcalde de Vendrell
en Benet Janer
n'ha estat
doncs
molt
molt
que
ell veu
que no pot ser
aquesta autovia
pel mig de l'hospital
comarcal
del Baix Penedès
és realment
una assignatura pendent
però és que ara
els temps ens ajuden
aquesta proposta
que es fa des del Baix Penedès
perquè efectivament
seria la més econòmica
i la que costaria
menys temps
i desbloquejaríem
tota la de 140
i tot el tema del tren
que dèiem aquí de Tarragona
el tema de la façana marítima
la possibilitat
de fer el bypass aquest
perquè l'alta velocitat
arribi fins al centre
de la ciutat
deixar l'estació
que hi ha ara
canviar-la
l'ubicació
i plantejar-la
una aquí
que estigui
més o menys
molt més cèntrica
de Tarragona
tot això
en aquest context
de crisi
val la pena
com que anem endarrerits
podria passar
que al final
es veiés afectat
jo espero
que no sigui així
que si reactivem
l'economia
el que no podem
és tenir
la infraestructura ferroviària
que estem tenint
en aquest moment
i deixar la ciutat
de Tarragona
aïllada
de l'alta velocitat
com ho està
perquè és veritat
que tenim una estació
d'alta velocitat
a Perefort
però això no és
una estació urbana
d'alta velocitat
i nosaltres hem de fer
si ara es fa
el corredor del Mediterrani
aquest bypass
que ens arribi
a l'alta velocitat
a la ciutat de Tarragona
perquè no ens ho podem permetre
perquè arriba
a la ciutat de Lleida
perquè arribarà a Girona
perquè arriba a Barcelona
i en canvi a Tarragona
hem de tenir
aquesta solució
que ens allunya
de l'alta velocitat
però no parlem
només d'alta velocitat
perquè la majoria
d'usuaris
el que necessiten
és un sistema
de trens convencionals
que funcioni millor
i que
vagi
de manera adequada
el creixement
de l'utilització
ferroviària
a Tarragona
és molt important
la convencional
no la d'alta velocitat
la d'alta velocitat
ha d'arribar
però no ens podem oblidar
del tren
que
agafa
la majoria
de persones
per desplaçar-se
i que aquí sí que també tenim
l'assignatura pendent
de connectar millor
la capitalitat
de Tarragona
reus
al Baix Penedès
encara no pot ser
per anar del Vendrell
a Tarragona
o a Reus
s'ha de baixar
a Sant Vicenç
de Calders
allà agafar
un altre tren
molts estudiants
que van a la Rovira
i Virgili
s'han de quedar
a dormir
a Reus
o a Tarragona
perquè no hi ha
una bona connexió
ferroviària
això ens dona
també més trànsit
a les carreteres
tot això
no ho podem oblidar
no tot és
alta velocitat
que també
i hem de posar-nos
les piles
per fer aquest sistema
millor connectat
de rodalies
en el camp de Tarragona
la veritat és que hi ha moltes coses
per millorar
i per arreglar
i en un context de crisi
com aquest
semblen difícils
en fi
avui hem repassat
d'un i d'unes quantes qüestions
el panorama polític en general
que es viu a Madrid
aquesta incertesa
en qüestions econòmiques
i polítiques
ho hem fet
amb el diputat
per Tarragona
de Convergència i Unió
vicepresident quart
de la mesa del Congrés
el senyor Jordi Janer
senyor Janer
moltes gràcies
per acceptar un altre cop
la invitació
de Tarragona Ràdio
i ens tornarem a retrobar
d'aquí un temps
molt bé
gràcies a tots
i bon dia
gràcies
bon dia