Les 10 del matí i 10 minuts en directe
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, durant els propers minuts
temps per repassar l'actualitat política
en una setmana especialment interessant
al nivell de política catalana
a només 48 hores de la Diada Nacional de l'11 de setembre
i també només 48 hores després
de conèixer la data de les pròximes eleccions,
les eleccions catalanes.
Avui al matí de Tarragona Ràdio
volem repassar tota aquesta actualitat política
amb el president del Parlament, el senyor Ernest Benach.
Senyor Benach, molt bon dia.
Bon dia.
Tenim ja la data de les eleccions, 28 de novembre.
Una bona data per a vostè?
Ni bona ni dolenta la data que toca i ja està.
Aquí s'havia especulat molt
sobre si serien les eleccions o no
i de fet un cop ja quedava clar
que no es feien abans de l'estiu,
tècnicament ja no es pot parlar d'avançament d'eleccions
i totes les coses perquè
s'especulava també amb el 24 d'octubre.
Recordo que les eleccions darrere es van ser 1 de novembre,
tots sants,
i per tant, tècnicament,
és que ja era això,
hi ha uns terminis i els terminis anaven
des de la segona quenzena d'octubre
fins a la primera quenzena de desembre.
Tot això és la normalitat
i per tant s'han convocat en aquesta data i ja està.
coincideix amb el Barça-Madrid aquell cap de setmana.
Vostè que és un seguidor del futbol,
com ho veu?
Jo que m'agrada molt el futbol,
que soc molt del Barça i tot això,
l'hi asseguro.
Comparar unes eleccions d'un país
amb un partit de futbol em sembla patètic.
Jo crec que no té cap ni peus,
és a dir, les eleccions són molt importants,
és el més important i per tant no té...
Vaja, és una comparació que no té cap mena de sentit, no?
Primer, perquè jo no crec que ningú deixi de votar,
primer que falta veure si coincideix.
Primer que falta veure si coincideix.
En el cas que coincideixi una part
de l'oblari de votació,
no crec que ningú deixi d'anar a votar
perquè ha d'anar a veure el futbol.
Em sembla que qui té consciència
que ha d'anar a votar, va a votar i punt.
I després que això, guanyi el Barça, guanyi el Madrid,
passi el que passi,
és que quina influència pot tenir?
Jo crec que a vegades fem uns debats
sobre temes que dius,
realment hi ha tanta cosa aquí,
jo francament no...
Perquè a més a més,
des del punt de vista de la seguretat,
estem parlant d'un operatiu de tot un dia,
si un país no pot assumir un dia
que hi ha eleccions
que tingui un altre esdeveniment
és que no té estructura, per l'amor de Déu.
I crec que a Catalunya la té més
que sobrada l'estructura policial
per controlar això.
Per tant, em sembla un debat
absolutament gratuït i estèril,
no té cap ni peus.
Aconselleria, però,
que el partit es jugués dissabte?
Jo li anava a preguntar per aquests motius,
perquè és a raons de seguretat.
Sí, sí, tant de bo.
Doncs sí, jugué dissabte i llavors ja està.
Però si no podem controlar un Barça-Madrid
que no ha passat,
ja no recordo que hagi passat mai res,
en els últims anys.
I sí, que recordo que hagi control
i no sé què, però,
veia, aquí no venen les brigades
aquestes ultres i no sé què.
Per l'amor de Déu,
ho estem sobredimensionant tot.
És molt més senzill, no?
Crec que jo, vaja,
s'ha de fer tot ben fet i ja està.
Que és jugar dissabte?
Millor, segur.
Però vaja, tampoc fem un drama nacional.
A la dada,
és que tenim últimament una tendència
a qualsevol tema,
a fer-ne un drama nacional,
que potser parem una mica, no?
Hi ha aquests comentaris
que entenc que són gratuïts,
segons vostè,
de suposats experts o sociòlegs
dient que en funció del resultat
del partit,
si es jugués dissabte,
fins i tot podria influir en el resultat.
Una victòria del Barça
afavoriria els independentistes,
una victòria del Madrid
potser afavoriria...
Si això vol dir
que al PSC no hi ha ningú
que sigui del Barça,
a la Convergència no hi ha ningú
que sigui del Barça,
al PP no hi ha ningú
que sigui del Barça,
això vol dir això?
És que és per la mort de Déu.
En fi,
el Barça és transversal,
com ho és el Nàstic
i com ho és el Raus Deportiu
i com ho és...
i el futbol és una cosa
i el polític és una altra
i estem parlant de coses
molt serioses
que ens estem jugant
al futur del país,
no un partit de futbol
ni tan sols una lliga.
Insisteixo,
a mi m'agrada molt el futbol
i m'agrada...
Però, escolti,
el futbol és futbol i punt.
Ja està, eh?
No, el futbol no...
No és més que això,
és un esport,
mou masses
i mou molts diners
i el que vulguis,
però és un esport, punt.
Aquí l'hem de deixar.
L'altre és la vida, eh?
Ens estem jugant
el fi que farem en el futur
nosaltres i els nostres fills
i, per tant, poca broma.
Què ens hi juguem
en aquestes eleccions?
El fill d'això últim que diu
i arran de les paraules
del mateix president Montilla
dient que eren realment
les més transcendentals,
les eleccions més transcendentals
dels últims anys
que poden, en fi,
suposar el futur,
marcar el futur d'una generació
i unes paraules
que a més han estat
en bona part recollides
per la majoria
de dirigents polítics.
Vostè també considera
que són tan transcendentals
aquestes eleccions?
Jo crec que portem
una època de transcendentalitat,
és a dir,
no és només les eleccions aquestes
sinó tot un seguit
de coses que han passat,
començant pel debat
de l'estatut,
de les coses perquè
recordo que
si es fa un nou estatut
és perquè l'anterior
estava esgotat,
perquè tots dèiem
que amb aquest estatut
no anem enlloc,
se'ns ha acabat
el model de finançament,
esgotat,
no en tenim prou
per viure,
el tema de les infraestructures
en aquest estatut
no està ben resolt,
el tema de les competències
estem permanentment
en conflicte
de competència amb l'Estat,
és a dir,
això no va,
per tant s'ha de canviar.
I es fa aquest debat
que és un debat transcendent,
evidentment,
i aquest debat no surt bé,
el resultat no és
no és esperançador
ni és el que esperàvem
tots plegats,
i per tant
vivim tot un procés
de complicacions
cada vegada més grans,
i això
acaba rematat
amb la sentència
del Constitucional
que si deixava
alguna petita esperança
que es pogués salvar
algunes coses a l'Estatut,
doncs això ho acaben a ensorrar.
Ho acaben a ensorrar
no només des del punt de vista
de la sentència,
sinó sobretot de l'actitud,
perquè
jo crec que
el gran mal
de la sentència
del Constitucional
és,
no diré
la prepotència
en què s'actua,
sinó
d'alguna manera
el missatge
que es deixa molt clar,
escolti,
vostès aquí no pinten res,
i per tant aquí
és una mica
aquesta sensació
de frustració nacional
que d'alguna manera
genera tot aquest procés.
Clar,
esgotada la via autonomista
amb l'Estatut del 79,
esgotada la via federal
amb l'Estatut del 2005,
què ens queda?
Doncs esclar
que és transcendent
el futur del país,
pel futur del país
aquestes eleccions,
perquè haurem de decidir
cap on volem anar
i haurem de decidir
com ho hem de fer.
N'hi ha que creuen
que potser l'Estat
reconvertirà
d'alguna manera
aquesta sentència
i farà tot un seguit
de gestos
que permetran
tenir més competències,
però estarem sempre
en la indefinició,
en la provisionalitat,
en la inseguretat
d'alguna manera
d'una solució,
d'una mala solució.
N'hi ha qui creuen
que podrem arrencar
el concert econòmic,
que és una possibilitat,
evidentment,
possibilitat que per ser
Esquerra Republicana
ja reclamava
als anys 90
i abans i tot,
fantàstic,
però que,
en fi,
sabem perfectament
com l'Estat
aborda aquestes qüestions,
i potser tots plegats
han de fer una reflexió
si realment
ens convéix tot això
o potser
podem allar-nos
a un estadi més enllà.
Jo crec que per això
són transcendents,
perquè en definitiva
Catalunya
en aquests moments
ha de saber cap on vol anar
i en aquests moments
abans de les eleccions
no podem respondre
clarament cap on anem.
Fins a quin punt
aquest moment transcendental
marca també
la Diada Nacional
d'aquest 11 de setembre?
Fins a quin punt
creu que serà important
o diferent
aquest 11 de setembre
de dissabte vinent?
Això és una mica
com el d'abans del futbol.
Jo crec que a vegades
busquem també
els tres peus al gat
i ara com que és l'11 de setembre
serà més o menys.
Serà com
serà l'11 de setembre.
L'11 de setembre
és la Diada Nacional de Catalunya
i hi haurà molta gent
que anirà a la platja
i hi haurà molta gent
que es anirà a manifestar a Barcelona
o el seu poble d'origen
que s'hi fan manifestacions
i hi haurà gent
que anirà a fer l'ofrenament floral
i hi haurà gent
que anirà a l'acte institucional
del seu ajuntament
o del seu Consell Comarcal
i hi haurà gent
que anirà a fer castells
i hi haurà gent que
m'explico
i per tant
cadascú farà la celebració
com la farà.
Ara, és evident
que en una situació política
com la que vivim
després de la manifestació
del 10 de juliol
després de tot el tema
de la sentència
i per darrere
per entendre'ns
i per davant
unes eleccions
al Parlament de Catalunya
aquí mateix
políticament
mediàticament
la Diada
tindrà molta més repercussió
tota aquesta qüestió
d'aquest debat.
Ara no és un debat
que farà el poble
és un debat que farem
els polítics i els periodistes.
Què creu que passarà
el 28 de novembre?
Què s'ensuma?
No, no m'ensumo res
sóc amb això
sóc molt escèptic
perquè en d'altres coses
recordo les enquestes
que sortien
el 2003
en què Escarra li donaven
15 diputats
i en vam treure 23
i
en fi
per tant
des d'aquell dia
vaig dir que no em creuria
cap més enquesta
les enquestes són eines
que s'han de ser
utilitzades
i que donen pistes
i per tant
com a eina científica
doncs és interessant
ara com a eina
de predicció de futur
no ho sé
jo no crec
en els endevins
no?
Què passarà?
No ho sé
jo crec que hi ha
una situació
molt oberta
és evident que Convergència
recull una part
del descontent
de la gent
un descontent
que es produeix
per diversos motius
segurament
que una part
és la pròpia gestió
del govern
jo defenso
que el govern aquest
ha fet coses
molt bones
és a dir
durant aquests set anys
de govern d'esquerres
s'han fet coses
molt transcendents
que s'haurien quedat
tapades
per altres debats
però coses
que són de futur
i que realment
no s'han valorat
de manera suficient
i també crec
que hi ha hagut errors
evidentment
i per tant
qui té bo
que s'equivoca
tothom
tothom
no conec cap govern
que ho hagi fet
perfecte
i en l'àpoca Pujol
també hi havia errors
i també hi havia encerts
i no
per tant
aquí els errors
han passat més
que els encerts
en quals
s'han magnificat més
i potser el primer error
del govern
és no haver-ho sabut explicar
prou bé
però en qualsevol cas
aquesta és una situació real
i per tant
això pot tenir influència
però jo crec que
el que realment té influència
en un procés electoral
avui
aquí
a França
a Itàlia
als Estats Units
a Anglaterra
és la crisi
i la crisi econòmica
afecta i molt
afecta i molt
en dues línies
una línia
la gent no creu en la política
no hi ha confiança en la política
després hi ha tot el tema
de la desafecció
i tot això
molt bé en parlem
per tant
patint la crisi
la gent s'allunya
de la política
i dos
evidentment la crisi econòmica
que estigui els governs
aquí està el govern
surt molt més castigat
que aquí està l'oposició
i per tant
l'escenari avui
per l'oposició a Catalunya
per l'oposició a Espanya
és millor
que fa dos anys
segur
per tant
això són situacions objectives
què vol dir això?
que guanyarà les eleccions
convergència?
que guanyarà les eleccions?
no ho sé qui guanyarà
tot això
queden
dos mesos
que seran molt intensos
i que veurem com evolucionen
vostè com a president del Parlament
ja ha viscut l'entrada
d'un grup polític
que era extraparlamentari
creu que es pot tornar a repetir
aquesta situació
en aquestes eleccions del 2010
que forces extraparlamentàries
entrin a la cambra?
bueno
dependrà molt també
de l'abstenció
dependrà molt
de com vagi a la campanya
i de tot plegant
és evident però
que aquests grups extraparlamentaris
tant
en un cantó com a l'altre
s'hi van dividits
i separats
s'ho tenen més cru
entre altres coses
perquè
van entrar Ciutadans
però ara van separats
a les eleccions
i jo no sé com això
i fins i tot jo diria
que Ciutadans
no deixava de ser una mica
allò que la primera legislatura
del 1980
representava
el Partit Socialista
de l'Andalusia
que va treure dos diputats
si no recordo malament
i que d'alguna manera
era aquest
doncs espanyolisme
més
més radical
més
en fi
representava una mica
aquest anticatalanisme
que avui
doncs
Ciutadans
si troba
com ho ve
amb aquesta
amb aquesta definició
no amb aquesta
actuació
perquè en definitiva
tot el discurs
d'aquest grup
per on els ha sigut aquest
no
si van dividits
és complicat
també no ho sé
ja veurem
jo crec que el mapa català
amb les pujades
i baixades
corresponents
de cada partit
encara és estable
i jo crec
que aquestes eleccions
encara ho serà
i pot haver-hi
petites aportacions
però no més que això
també crec
que el mapa polític català
en pocs anys
variarà
però no variarà
a partir de les aportacions
dels extrems
sinó variarà
perquè es moure la centralitat
amb nous partits
bé
o amb nous protagonistes
nous protagonistes
fem una petita mirada enrere
recordem que el desembre
farà set anys
que vostè és el president
del Parlament
han estat dues legislatures
quin balanç personal
en fa?
bé
ha estat una època
molt intensa
de la meva vida
i que
en fi
jo
he sigut
enriquidor
treballar pel teu país
des d'un lloc
de màxima responsabilitat
és de les millors coses
que et poden passar a la vida
per tant
jo n'estic
molt content
hem intentat
fer feina
hem intentat
dotar la institució
de nous mecanismes
de fer-la més oberta
més transparent
més
des del punt de vista
conceptual
al final més eficient
jo crec que ens n'hem sortit
amb moltes coses
estic content
sincerament
i a partir d'aquí
doncs
ja em jutjarà
que hem de ser a jutjar
però
d'alguna manera
el balanç
d'aquests set anys
és
francament
positiu
hi ha
pros i contres
hi ha avantatges
i inconvenients
hi ha coses
positives
i coses
que no ho són tant
com tot
la vida
no tot és perfecte
ni molt menys
i no tot és dolent
ni molt menys
però
sí que
estic content
per tot això
no estic tan content
per la relació
que hi ha hagut
entre els usos parlamentaris
ha sigut molt difícil
jo crec que
amb el canvi
el 2003
es trenquen moltes coses
a Catalunya
i una de les que es trenquen
és la relació
entre usos parlamentaris
tradicionalment
els portaveus
usos parlamentaris
no diré que fossin col·legues
però sí que
parlaven molt
parlaven molt
i hi havia una transversalitat
molt gran
ara no
ara són enemics
i
clar
no s'ha superat la situació
set anys després
s'ha empitjorat
s'ha empitjorat moltíssim
i aquesta dificultat
de diàleg entre els portaveus
s'ha vist
després en coses
tan elementals
com el fet
de no poder fer una llei electoral
una llei electoral
que estava pràcticament feta
que hi havia
una base molt potent
que hi havia acord
i que al final
per qüestions
de tàctica de partit
doncs
s'ha anat a norris
i per tant
aquesta és una mica
la frustració
de la legislatura
per altra part
doncs
durant aquests set anys
s'ha fet un corpus legislatiu
molt potent
molt més del que es pugui imaginar
aquesta setmana legislatura
ha sigut molt intensa
és el punt de vista legislatiu
però
el fet de fer l'Estatut
ha permès renovar moltes coses
conceptualment també
i adaptar
el corpus jurídic català
a la societat del segle XXI
era necessari
i llavors
parlar de coses
tan elementals
com el dret
als serveis socials
com el dret
a l'habitatge
com una llei d'educació
que amb totes les crítiques
que es vulguin
però és una llei d'educació
d'allà recorregut
després s'ha d'aplicar bé
la llei
això és una altra cosa
però en tot cas hi és
cosa que Espanya
no ha estat capaços de fer
durant tots aquests 30 anys
de democràcia
per tant
jo crec que hi ha tot un seguit
d'elements
que potser no es valoren prou
però que des del punt de vista
de la feina feta
són com a molt positius
encara hi haurà temps
per fer
una sessió parlamentària
no?
aquest mes de setembre
sí
la setmana que he convocat
portaveus
i en tot cas
estava previst fer un pla
el 22-23 de setembre
jo crec que
sí
serà l'últim
perquè si el president
convoca
eleccions el 28
vol dir que el 4
ha de fer el decret
de dissolució del Parlament
per tant ja ha de donar
temps per més
fins i tot crec
i espero
que
sigui un plaer d'un dia
pràcticament
i així deixem
Santa Tecla
tranquil·la
pels Tarragolins
perquè els Tarragolins
puguin gaudir de la festa
perquè seria el 22
i el 23
en aquest plenari
últim de la legislatura
es parlarà de Correbous?
sí
sí
és un dels temes
que pot anar a Correbous
la llei de joventut
què més
què més
hi havia dues lleis més
que estaven
protecció de dades
i encara en falta una
no em recordo
però vaja
hi havia quatre lleis
que estaven ja
a punt per anar
per ser aprovades
per tant
tancar una mica
tot el
tot el període
no hi ha mocions
per tant
pot ser que hi ha
alguna interpel·lació
i el control
li preguntava
pels Correbous
perquè en fi
després del xou mediàtic
dels Toros
de juliol
no sé si espera
que es torni a repetir
la situació
no ho sé
no ho crec
perquè
home
ja va baixar molt el suflet
és una altra història
és diferent
però
és evident que no és un tema
que deixi
aquest tema no deixi indiferent
i per tant
ara jo crec que també
una mica la tàctica
de portar el tema
al conseller
i la tàctica
va ser tàctica
va ser tàctica de partit
una altra banda
en aquest cas
del Partit Popular
per intentar
frenar
en fi
aquelles coses
que jo crec que ens han fet
més mal que bé
en aquesta legislatura
aquest és la protagonització
del Partit Popular
però tothom ha fet
és a dir
l'altre dia
mig de broma
els deia als membres
de la mesa
que hauríem de fer
una última mesa
en la qual
donéssim una pròrroga més
i declaréssim
una altra urgència
perquè ha sigut
una mica la constant
les pròrrogues
contra les urgències
o sigui
mesures excepcionals
una pròrroga
és una mesura excepcional
i demanar urgències
és una mesura excepcional
el govern s'ha passat
demanant urgències
i l'oposició
s'ha passat demanant
pròrrogues
què és primer l'ou
o la gallina
no ho sé
és la manca de diàleg
entre tots plegats
i això és una mica
el que ha sigut difícil
de gestionar
i de governar
durant tots aquests anys
i preguntava per la qüestió
mediàtica dels toros
i estava pensant
que si creu que
en aquests set anys
s'ha avançat molt
la presència
perdó
la llei de l'Occità
ara
la que li quedava
s'hi ha avançat molt
la presència mediàtica
la presència del Parlament
en els mitjans de comunicació
o sigui
creu que aquí
s'ha fet un pas
a vegades
moltíssim
mira el 2003
quan jo vaig entrar
s'acabava de
primer dia
pràcticament
va ser
el primer dia
que va sortir
el canal del Parlament
i això era fruit
d'un acord
que havia propiciat
el president Rigol
i jo crec que
això
ha transformat
d'alguna manera
la política comunicativa
del Parlament
per un cantó
perquè nosaltres
hem facilitat
molta més informació
a través del canal del Parlament
a través de la web
una de les primeres batalles
va ser convèncer
a tothom
que la web
i el canal del Parlament
eren el mateix
i que per tant
havíem d'actuar
en la mateixa
en la mateixa direcció
i crec que ens hem sortit
prou bé
tot el procés
de noves tecnologies
d'aplicació d'internet
jo crec que som un Parlament
i mal m'està el dir-ho
però allò
perdoni la falsa
que no és
no és per fardar
però jo crec que som
un Parlament modèlic
en aquests moments
a Europa
i la prova és que
venen molt
parlaments
de molts llocs
a veure com ho fem
i des d'aquest punt de vista
és evident
que això ha tingut
una repercussió
en un major protagonisme
en les mitjans de comunicació
també la situació política
la novetat
el trencar
mitjans d'una majoria
la novetat
potser
els governs d'esquerres
tenen unes polítiques
comunicatives diferents
no tinc ni millors
ni pitjors
diferents
i que per tant
també se suposa
que les coses
potser són més obertes
no ho sé
ha provocat
que el Parlament
es convertís en el centre
de la política catalunyà
en molts moments
i moments
moments alguns
agradables
recordo
el 30 de setembre
del 2005
com un moment històric
de pell de gallina
per entendre'ns
i moments dificilíssims
i complicadíssims
de les últimes lleis
aprovades pel Parlament
aquest estiu
hi ha la llei d'ordenació
territorial
la llei de vagaries
vostè abans citava
la llei electoral
ha estat una frustració
ha estat un fracàs
perquè no ha pogut
tirar endavant
la llei d'ordenació
territorial
s'ha pogut aprovar
però té la sensació
que ha suposat
un gran desgast
polític i territorial
en molts àmbits
per al final
no res?
però al final
no res
no és veritat
però al final
tenir una llei de vagaries
que després ja
ja veurem com evoluciona
però mira
aquest és un tema
que
durant tots aquests anys
per molta teoria
que se'n fes
no
no havien fet res
o sigui
havien fet les comarques
els consells comarcals
però
moltes vegades
es deia
si els consells comarcals
eren més gestories
que no pas
organismes polítics
la divisió racional
d'un país
és indispensable
per ordenar
aquest país
és indispensable
per ordenar
totes les infraestructures
tant les infraestructures
de comunicació
com les infraestructures
socials
sanitàries
educatives
etc
nosaltres hem hagut
d'ordenar aquest país
amb infraestructures
sense tenir una ordenació
pròpia del país
i això ha provocat
doncs disfuncions
molt importants
per exemple
dos grans hospitals
un al costat de l'altre
s'ha sentit això
en un país ordenant
no
en un país ordenant
n'hi ha un
i per tant
se'n pot fer un altre
una miqueta més enllà
poso l'exemple
de l'hospital
com podíem posar
exemples
d'universitats
d'escoles
etc
etc
etc
de diversos àmbits
nosaltres hem hagut
de fer una ordenació
del país
que per uns moments
l'ha fet el país
pel seu cantó
i per altres moments
doncs s'ha fet
de manera improvisada
perquè no hi havia
una ordenació
no hi havia una definició
de com havia de funcionar
aquest territori
llavors contraposem
ajuntaments
consells comarcals
diputacions
govern de la Generalitat
govern de l'Estat
i fins i tot
govern europeu
clar
aquí algú hi ha de posar ordre
i ningú ha sigut capaç
de posar ordre
fins ara
la llei de vagaries
pot tenir defectes
pot tenir una virtut
una gran virtut
que és la primera vegada
que el catalanisme
comença a definir
com s'ha de donar
aquest territori
que hem acabat
no
hi ha una feinada aquí
i a més una feinada
que s'ha de fer
jo crec molt a partir del consens
aquesta és una llei
que per mi
un dels efectes que té
és que li falta
més dosi de consens
polític i ciutadà
però que en qualsevol cas
valoro moltíssim
el fet d'haver-ho fet
perquè si no
semblava que fos impossible
i no és això
és indispensable
poder fer ratlles
ratlles no dic fronteres
sinó poder definir
molt bé
com va tot això
és indispensable
fixar molt bé
quin és el paper
dels municipis
és indispensable
saber que determinats municipis
no ho poden fer tot
i que per tant
han de ser capaços
d'encomunar serveix
i qui en comuna
aquest serveix
és indispensable
que hi hagi
una supressió
de nivells administratius
és indispensable
que tot el procés
d'ordenació del país
es faci a partir
de paràmetres
de racionalitat
és indispensable
trencar d'una vegada
per totes
les batalles de campanar
tan pròpies d'aquest país
i que nosaltres aquí
a més a més
en tenim proves evidents
per què?
perquè el futur
no passa
per la batalla de campanar
el futur passa
per entendre'ns
tot això
dius
la regla
de llavagries
no
no
segur que no
però és un primer pas
sí
i com a tal
reclamo
que es valori
jo li he preguntat
a totes
si havia suposat
un cert desgast
territorial
ara parla
anomenat
de batalles
de campanar
en fi
aquí la més
evident
en aquest territori
en aquestes comarques
ha estat la batalla
Tarragona-Reus
han passat molts mesos
president Benac
però segurament
que encara hi ha
molta gent
de Tarragona
de Tarragona
ciutat
que no oblida
la seva imatge
per exemple
a la primera fila
del teatre
fortuna
amb aquell acte
de tots som capital
creu que amb el pas del temps
tot això va a menys
o que
en fi
ha suposat un desgast
insisteixo
entre les relacions
fins i tot
entre dues ciutats
com Tarragona i Reus
que poden ser
un procés irreversible
bé
són coses diferents
després si vol
parlem del tema
de l'acte aquell
i de tota la història
però
jo crec que
el futur de Reus i Tarragona
passa per l'entesa
no hi ha
no hi ha futur possible
ni per Reus ni per Tarragona
sinó
ara ens entenem
i amb això em referia
quan parlava de la batalla
de campanar
no sé
potser
el que dic
a algú no li agradarà
no li sentarà bé
però
en fi
jo crec que la racionalitat
diu això
que tenim tradicions diferents
maneres de fer diferents
és veritat
cada ciutat
el seu tarannà
la seva manera de fer
de funcionar
de ser
i
bueno
i en tot cas
totes són bones
Déu me'n guarda
qüestionar de criticar
res de Tarragona
al contrari
jo crec que Tarragona
és una de les capitals
més boniques de la Mediterrània
que té un potencial enorme
i que
d'alguna manera
jo personalment
hi tinc vincles
sentimentals
fins i tot
he treballat un munt d'anys aquí
formar part dels meus
peixatges naturals
per tant
qüestionar Tarragona
és que és absurd
és estúpid
no seria lògic
ni racional
per part meva
que per cert
tot això que estic dient ara
ho he dit diverses vegades
i no m'ho ha recollit mai ningú
per tant
també aquí
hi ha un component
de què interessa
aquest debat
aquesta batalla
bé
primera
segona
jo soc de Reus
nascut a Reus
visc a Reus
els meus fills són de Reus
els meus pares en de Reus
tota la vida ha estat a Reus
per tant
si 200 entitats
del meu poble
convocen un acte
i un acte
en què no es parla
malament de Tarragona
en cap moment
en què
jo no tinc cap altre paper
que el de seure
no feim mal a ningú
al contrari
si intento ser
positiu
i ajudar
entre les coses
perquè
per fomentar el diàleg
has de poder parlar
amb tothom
si m'haguessin convidat
en un acte a Tarragona
jo hauria decidit
en un acte a Tarragona
sense cap mena de dubte
el que passa
que és evident
que la relació
institucionalment
jo et diria
que la relació
amb determinades entitats
de Tarragona
és molt difícil
molt
així com amb la
cambra de comerç
de Reus
per exemple
cambra de comerç
de Valls
cambra de comerç
de Tortosa
jo hi tinc relació fluïda
he estat a la seva seu
he fet conferències
els he fet gestions
que m'han demanat
la cambra de comerç
de Tarragona
mai
mai
ha sigut allò
una declaració
de guerra permanent
pel simple fet
de ser de Reus
potser
no ho sé
però és així
llavors
posem una mica
racionalitat
tots plegats
tots plegats
i la racionalitat
passa
per ser capaços
de trobar
el diàleg
que no ha existit
quan hi havia
el consorci del camp
tampoc existia
perquè els alcaldes
de Reus
i de Tarragona
en aquell moment
no eren capaços
i a més ho vaig dir
llavors
ho repeteixo ara
la seva personalitat
la seva manera
de ser el que sigui
és igual
i no dic que sigui
culpa de l'alcalde de Tarragona
ni el de Reus
és culpa de tots dos
no van ser capaços
de trobar
les fórmules de diàleg
necessàries
i dit tot això
miri
el futur
d'aquesta zona
és impressionant
és impressionant
si ho sabem fer bé
i ara no ho estem fent bé
i el que reclamo
és això
que siguem capaços
d'entendre'ns
i capaços d'entendre'ns
vol dir
que el segle XXI
no és el segle
de les capitals indiscutibles
o sigui
Espanya capital Madrid
per entendre'ns
això s'ha acabat
no s'ha acabat
però vull dir
això ja no és el que era
és a dir
la potència
és la xarxa
la potència
és la xarxa
i per tant
aquest territori
que Tarragona té
és capital
qui ho dubta
per la mort de Déu
que Tarragona té potencialitats
qui ho dubta
per la mort de Déu
però també té potencialitats
Reus
i Vilaseca
i Falset
i abans el famós
Triangle Reus
Tarragona Valls
quan jo estava
molt més actiu
en la política
d'aquestes comarques
que tothom parlava
del famós Triangle
Reus Tarragona Valls
aquest triangle
ha patat pels aires
ja no existeix
és una figura geomètrica
una mica rara
fins i tot
perquè insisteixo
Vilaseca
Cambrils
Falset
Montblanc
tenen potencials
que han emergit
i per tant
què hem de fer
renunciar a tot això
la potència
és la xarxa
la capacitat
de coordinar
aquesta xarxa
és el que acaba
fent emergir
aquest territori
i fer-lo potent
i llavors
aquí cadascú
ha jugat el seu paper
i tant que sí
i ciutats com Tarragona
que històricament
han jugat un paper
de capitalitat
el tindran
però és que qui ho dubta
això
qui ho dubta
això
llavors
és lamentable
que no siguem capaços
de seure en una taula
per parlar de tot això
i jo el que reclamo
és això
i a partir d'aquí
escolti
el futur és nostre
però si no fem
aquest primer pas
d'humilitat
de poder seure
en una mateixa taula
i de poder plantejar
escenaris compartits
que per tant
jo hauré de renunciar
a alguna cosa
i tu també
i que tu renuncies
i jo renuncio
ens anirà bé
perquè així
progressem
doncs bueno
francament
serà una oportunitat perduda
una altra més
al llarg dels segles
però jo crec que
com ara
com mai
el segle XXI
ens marca el camí
i si no som capaços
d'allò
doncs bé
allò que dèiem
transcendent pels fills
que es trobaran
en el país que es trobaran
ja per acabant
li anava a preguntar
si vostè podria fer
aquest paper
d'un
en fi
de ser mitjançer
entre Tarragona i Reus
des de la seva oposició
de president del Parlament
però en fi
ho deixarà de ser
segurament d'aquí
d'aquí pocs mesos
i a més
se'n va de diputat
a les llistes d'Esquerra Republicana
per Barcelona
d'alguna manera
aquest paper
potser que el podria tenir
no podrà ser
si és que estigués disposat
a fer aquest paper
d'impulsar el diàleg
no
jo sempre estic disposat
a impulsar el diàleg
ajudar
ho he fet
durant tots aquests anys
ho he fet
per les coses
que m'han demanat
a nivell de Tarragona
per les coses
que m'han demanat
a nivell de Reus
per les coses
que m'han demanat
a nivell de l'Ebre
etc.
ho he fet
i sempre que m'han convidat
he anat a tot arreu
on m'han convidat
sempre que podia
evidentment
per l'agenda
i han sigut
molts, molts, molts llocs
per tant aquest paper
jo no sé
qui l'ha de fer
però jo crec que
més que buscar mitjancers
el que hem de buscar
és convenciments
dels propis protagonistes
en primera fase
i és fonamental
que els propis protagonistes
deixin una mica
insisteixo
humilitat
i no posar condicions
d'entrada
i poder seure
i poder parlar
i aquí parlo tant
de polítics
de diputats
d'alcaldes
de regidors
parlo de
presidents
de camp de comerç
parlo
de directors
d'hospital
parlo
de directors
de instituts
i d'universitats
parlo
de rectors
parlo d'això
és a dir
els protagonistes
són aquí
i aquests són els que han de
ser capaços
de posar-se d'acord
jo visc a Reus
continuaré vivint a Reus
i per tant
la meva vinculació
amb aquest territori
és clara
que és evident
és que també
el fet d'haver estat
7 anys
com a president
del Parlament
et dona una
perspectiva nacional
de la política
i és per això
que vaig a la llista
de Barcelona
per altra cosa
i segurament també
que efectes interns
de partits
d'una manera
de visualitzar
que el partit
està unit
i que vol anar a totes
per tant
aquest és el motiu
pel qual vaig a la llista
per Barcelona
també entre les coses
aquesta mateixa
aquesta mateixa
habitació
ja fa un temps
que li vaig dir
que probablement
doncs
el cap de llista
per Tarragona
no seria jo
per tant
ja feia temps
que ho havíem pensat
no tant el fet
d'anar a la llista
de Barcelona
sinó que aquí
hi havia d'encapçalar
la llista d'esquerra
aquí hi havia de ser el Sergi
per tant
jo sempre a disposició
perquè entre altres coses
no puc renunciar
al que soc
i jo soc d'aquí
i per tant
sento això d'aquí
com a meu
i és allò
una cosa tan íntima
d'identificar
els teus passatges
conèixer la teva gent
les teves olors
tenir la mare a prop
són coses
que no es poden explicar
que són
segurament que són irracionals
però que formen part
de la teva manera de ser
i aquí
doncs
em tindran sempre
i jo
ajudaré el que calgui
i només cal demanar
o només cal plantejar
i endavant
però esclar
aquí fa falta
crec que un exercici
s'hauria de fer un reset
i tornar a començar
i aquí
el tornar a començar
sense condicions
i sobretot
amb generositat
i amb visió de futur
si ho són capaços de fer
aquest territori
té un potencial immens
és el territori
que té més potencial
de Catalunya
fins i tot
no diré que competir
amb Barcelona i la Metropolitana
perquè allò és un altre món
és un altre monstre
és un monstre
per entendre
és una altra història
no som comparables
però sí que és veritat
que en el conjunt del país
aquí
tenim uns valors
tenim uns valors afegits
que no tenen altres llocs
aprofitar-ho
depèn de nosaltres
així acabem
president Ernest Benac
president del Parlament de Catalunya
gràcies per haver compartit
aquesta mitja hora
amb els oients
de Terraona Ràdio
que vagi molt bé
aquesta recta final
de la legislatura
i molta sort
en el futur personal i polític
moltes gràcies
que vagi bé
adeu-siau
bon dia
d'haver
ə