Ara passen 9 minuts de les 12 del migdia.
Aquest és un dels molts moments
que ens regala l'actualitat de la ciutat de Tarragona
i la veritat és que estem contents perquè passa sovint
que aquest estudi el trepitjant joves estudiants del camp de Tarragona
que aquella feina, aquella tasca que fan a l'interior de les aules
sovint no surt fora, però no per això deixa de ser més important.
El que passa és que a vegades també hi ha convocatòries
i camins que fan que es facin públics guardons
com els que em va lliurar al Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona
el passat divendres per treballs de recerca de tecnologia.
Ens acompanya el secretari del Col·legi, Fernando Torres.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per venir avui al matí de Tarragona Ràdio
i ens acompanya una representació dels que, sans dubte,
han estat els protagonistes d'aquesta convocatòria.
Saludem Alba Mir.
Alba, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Has guanyat un dels premis per el teu treball
que després l'explicarem bé.
A veure, l'Ecoabra, energies ecològiques sense impacte visual.
Sí.
I tu véns de l'escola Puigcerver de Reus.
Exacte.
Molt bé.
Doncs ja tenim la fitxa.
Ara després ella desenvoluparà el seu treball.
Mario Caid, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut.
Véns amb el teu tutor del Jaume Oguet de Valls.
Exacte.
I el teu treball és construcció d'una cadira elèctrica
a partir d'una necessitat genètica.
Sí.
Els títols és que ja et predisposen realment a pensar
que aquí hi ha molt de talent, eh?
Vé acompanyat del seu tutor, que és en Jordi Serra.
Fernàndez, molt bon dia, Jordi.
Hola, molt bon dia.
Encantat d'acompanyar el teu alumne.
I tant.
En tens molts com aquest?
Malauradament no n'hi ha masses, però...
I aquesta pregunta no te la tenia d'haver fet, veus?
Però bé, bé, bé.
Però bé, bé, no mal.
Ja tenint una bona mostra, ja va bé.
I la Marina Povill és del Pons i Car de Tarragona
i ella ha guanyat un premi al voltant de César Martinell
i els seus cellers marina.
Molt bon dia.
Bon dia.
Un treball que ara té un tipus de temàtica
que mai havia estat tan d'actualitat, no?
Quotidianament al món del vi,
a les catedrals del vi, tot plegat.
Bueno, sí.
Sí, sí.
I quins premis us han donat material?
La cosa material, després hi entrarem en les coses,
diguem-ne, més intel·lectuals.
Quin ha estat el teu premi?
Doncs com a primer premi ens han donat...
Bé, a tots ens han donat un USB
amb el que seria el d'ensenyament d'enginyeria
i a mi el primer premi m'han donat un ordinador portàtil.
Molt bé, eh?
A tu, Marina?
Com a tercer premi, un netbook, un portàtil d'aquests petitets.
Sí, sí.
A mi també, un netbook.
A tu també?
Sí, un portàtil.
Molt bé.
És la tercera edició d'uns premis
que, com us dèiem, ara coneixerem
i anirem desgranant per conèixer el contingut
del treball d'aquests joves.
Però, home, el que sí ens agradaria també comentar
amb el senyor Torres és una mica el sentit.
Captar futurs enginyers segur que va per aquí la cosa,
una part, si més no, no?
Bé, aquesta és la idea del Col·legi d'Enginyers.
El Col·legi d'Enginyers, des de fa 3 anys, es va afegir a una idea creada per l'EQT,
l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona, i la Delegació d'Educació de Tarragona,
que van crear el fòrum TRIX.
És el fòrum de treballs de recerca i crèdits de síntesis.
Llavors, nosaltres, clar, en aquest fòrum hi ha treballs de tota mena,
d'enginyeria, d'arquitectura, de medicina...
i el Col·legi d'Enginyers ha sigut pioner, una mica,
tractant de focalitzar una mica perquè els alumnes tinguin la vocació d'enginyeria.
Llavors, nosaltres, de tots els millors treballs de la província,
de crèdits de recerca, de segon de batxillerat,
s'escolleixen els treballs millors.
En aquest cas, hi havia 20 treballs tecnològics.
Llavors, quatre membres de la Junta Directiva del Col·legi
van anar a l'antiga universitat laboral
a veure la presentació de tots els treballs tecnològics
i aquests estaven incloïts als premiats.
Llavors, basant-se una mica en que, diguem, siguin de caire tecnològic.
Després, la creativitat i la innovació.
També és molt important la presentació dels alumnes,
vull dir que expressin el seu domini de la situació.
I en base de tot això, després els jurats es reuneix
i selecciona i premia els treballs, diguem, que ha funcionat millors.
En aquest cas hi ha hagut dos exècits i tres premis.
Llavors, això, diguem, van fer la celebració el passat divendres
i els alumnes premiats, els tres primers premis,
van fer la seva exhibició pública de les seves feines.
I van assistir, doncs, el Xavier Sabater,
delegat de la Generalitat, la Delegació d'Educació i Ciència,
la EQT i nosaltres mateixos.
Em crida l'atenció i és molt interessant això que he explicat ara,
que no és que els alumnes presentessin el premi que independentment
que ho fessin, sinó que anessin justament en el moment
que havien de fer la seva presentació del treball de crèdit de cintes.
I no, és un moment d'un cert nerviosisme,
perquè si juguen bona part de la nota amb el treball del crèdit de cintes,
i ara en parlarem, no?, és molt important.
Sí, realment, ells, nosaltres, el jurat havia deliberat
i tenia ja l'ordre dels premis,
però els premiars no sabien, diguem,
quins eren els exècits, el tercer, segon i primer, no?
I, bueno, ells van presentar entre cinc i vuit minuts públicament,
i la veritat és que va ser excel·lent.
Han tingut... És la tercera edició,
el nivell de... El nombre de treballs...
El nivell sempre ens diuen que és excel·lent,
però el nombre de treballs va oscil·lant
o més o menys s'ha mantingut des de la primera edició?
Bé, normalment va oscil·lant.
Va oscil·lant i aquí també depèn molt una mica dels tutors, no?
Si els tutors, diguem, focalitzen o, diguem,
cara als seus alumnes, cara a treballs tecnològics,
doncs automàticament, diguem, i són de cabalitat,
els treballen augmentant, no?
Com a referència, el que va guanyar el primer premi l'any passat,
un noi que va estar aquí, que era del Forja,
doncs actualment està a Houston, diguem,
perquè el seu premi va ser reconegut
per una acadèmia de ciències americana
i l'han invitat a presentar el seu premi a Amèrica, no?
Vull dir, per nosaltres, s'omple de joia, no?
De qui era, us recorda?
Sí, era un robot, un petit robot domèstic.
Ah, sí, sí, em van parlar.
Sí, sí.
Que es movia, diguem, pel pis i era molt cassolò,
però, bueno, detectava el subjecte a ser moviment,
detectava temperatura i avisava pel mòbil
o al fixe de la persona que vivia, en el cas.
Era com una alarma, però en vez de ser fixe, mòbil.
Els tres feu el batxillerat tecnològic, no?
Sí.
Clar, és obvi.
Clar, les famílies o els oients que ens escoltin
que no tinguin fills o filles en edat d'estudiar,
potser el treball de recerca és allò que,
com una llosa que us cau a primer de batxillerat, no?
Que us diuen, a banda de tot això,
penseu en el treball de recerca.
És així o no, Jordi?
Que us fa com una mica de recant cedir als nois i noies
que hauran de fer un treball de recerca.
No, i ara, tant com una llosa,
és una oportunitat per ells,
perquè puguin fer poder el primer treball important
de la seva experiència,
en tal que a nivell d'estudiar,
la seva experiència docent,
aquest treball serà molt útil en un futur,
ell quan vaig a la facultat,
serà molt útil,
i és poder el primer moment d'investigació realment
que es poden enfrontar a les necessitats que ells tenen.
Sempre aquests treballs van enfocats en funció de l'alumne.
És a dir, l'alumne és qui tria el treball.
L'alumne tria el treball
i a partir d'aquí ell sol·licita
l'ajut d'una persona, un tutor,
el qual, doncs,
s'ofereix habitualment
el seu ajut.
Però el treball,
això és molt important,
el porta,
el pes exclusiu del treball,
el porta l'alumne.
El tutor, l'única cosa que fa és
poder dirigir en algun moment donat
i orientar en algun moment
que es puguin quedar lleugerament desorientats.
Però el treball,
i d'aquí el plaer treballar amb el Màrio
i amb altres alumnes,
és el fet que ells desenvolupen el treball
íntegrament.
A vegades,
alguns professors i professores de secundària
ens han comentat
que arriben propostes de treballs
que semblen, a vegades,
doncs, autèntics, disbarats
i que després no ho són.
Sí, sí, correcte.
A partir d'aquí,
també és la idea que té,
ja com heu dit abans,
l'alumne és aquell qui,
per una necessitat pròpia,
en aquest cas, en el cas del Màrio,
era la seva necessitat que tenia,
o d'altres interessos que puguin tenir.
Sovint, els noms inicials
tenen poc a veure amb el nom final del treball,
sovint.
Perquè, això que comentaves també,
de vegades ens topem amb impossibilitats tècniques,
que és impossible
perquè una màquina que ells necessitarien,
doncs, no se li es posa, per exemple.
Però en la major part dels treballs,
doncs, sí, s'intenta,
com també et deia abans,
de focalitzar i de redirigir l'alumne
cap a la finalitat d'aquest treball.
Quina era la finalitat,
Alba, de fer un eco-arbre?
Doncs, més aviat,
sabem que hem de buscar unes formes
d'obtenir energia
que siguin òptimes per nosaltres,
que la tinguem a la vora,
que no siguin contamini.
Aleshores, vaig pensar
que les energies renovables
que ens han explicat durant l'ESO
són molt útils
i hem de fer-la servir
i hem de trobar usos.
Però, imaginem,
no és una placa solar
o un molí al mig de la ciutat.
Quedaria molt industrial,
no quedaria bé.
De fet, hi ha moltes queixes,
sobretot les instal·lacions d'energia,
l'eòlica, els molins,
tot això no ens n'agrada gaire,
no, a la gent?
Aleshores, la meva idea va ser
intentar buscar
algunes d'aquestes formes
d'energies ecològiques,
però implementar-les
en una forma que quedi bonica,
un arbre, per exemple,
que és natural,
i aleshores,
mirar quin tipus m'anava bé,
o sigui, hi ha diversos tipus
de cèrules fotovoltaiques,
per exemple,
quin m'aniria millor
per ficar-lo en aquest lloc,
llavors va ser aquest
el meu estudi d'energies.
Per tant,
havies de tenir en compte
les característiques tècniques,
que aquella font d'energia
assolís l'objectiu,
que és generar energia,
i que visualment,
doncs, fos bonic,
dit així, no?
Sí.
Home, combinar les dues coses
no és fàcil,
i el resultat així en conjunt,
ja sé que és difícil
explicar un treball de recerca
per ràdio,
que les coses s'han de veure,
però en conjunt...
No, pues imaginem-nos un arbre,
és a dir,
la fulla,
a la part superior
hi trobaríem
unes cellules fotovoltaiques
que, com els arbres en si,
capten la llum solar
i per això s'alimenten.
Doncs aquest arbre en si
captaria la llum solar
i alimentaria
energia elèctrica
on estiguis destinada.
I per baix,
amb el moviment del vent,
el que faria
és obtenir energia cinètica
i la transformaríem en elèctrica,
o sigui,
una partícula es mouria
i crearia corrent.
I a la copa de l'arbre
hi trobaríem un molí sabonius,
que és un tipus de molí
molt eficient,
que el que faria
és produir energia eòlica.
Tota aquesta energia
és de redirigir
la solar,
la que ve del sol,
sol,
cap a les bateries
perquè després
es pugui fer servir
per la xarxa
i la que ve del vent,
o sigui,
la part de sota la fulla
i el molí,
aniria cap a l'electròlisi,
que produeix
meritoriament oxigen,
com fan altres aures normals,
i hidrogen,
que s'està investigant
com un combustible
molt potent,
que té molta potència.
Ho veig una mica
com el robot de cuina,
que en una cosa sola
dona molt de servei.
Generalment és
o el molinet
per l'energia eòlica
o les plagues fotovoltaiques.
Aquí ets capaç
de plegar-ho tot
en un mateix element,
no?
Clar,
era aquesta la idea.
Però, clar,
aquest arbre,
si una persona el construís,
un arbre sol
no faria gaire servei.
Seria la idea
de fer com
una xarxa,
un bosc.
Un bosc d'aquests arbres,
no?
Sí,
perquè així donaria més servei,
perquè, clar,
és com una placa,
una placa sola
no gaire cosa,
però en fi
en fas unes quantes.
Senyor Torres,
com a col·legi,
jo el veig amb cara
com d'orgull,
no?
De dir,
ostres,
tots aquests joves
estan passant
per aquests premis,
perquè, clar,
tal com ho explica
l'Alba,
recordem que és el primer premi,
és que demà ja
invertiríem
si tinguéssim diners,
esclar, no?
Bueno,
aquesta és la segona part
que falta.
Això seria un tipus
d'energia distribuïda
que fa molta falta
actualment
i llavors,
bueno,
si estéssim als Estats Units,
al Silicon Valley
o tinguéssim
el parc tecnològic
a Tarragona,
doncs segur
que hi hauria
algun emprendedor
amb diners
que ficaria el diners
i s'ajuntaria
la part tècnica
amb la part econòmica
i fer una maqueta
o fer algun prototip
que es pogués homologar
i començar
a fer feina, no?
Realment,
estem orgullosos
que hi hagi
aquesta creativitat,
aquesta innovació
i aquest enginy, no?
Mario,
el teu treball
que és segon premi,
construcció d'una cadira elèctrica
a partir d'una necessitat genètica.
Exacte.
Darrere d'aquest títol
què hi ha?
Doncs darrere d'aquest títol
hi ha una necessitat genètica
que és,
si jo et pateixo una malaltia
diària
que és crònica
i és una malaltia
la veritat
que és emprenyadora
perquè cada...
El limita molt.
Exacte.
O sigui,
en cada cosa que faig,
en cada cosa que intento
sempre està allà
i jo el definiria
com a cansament crònic.
O sigui,
no puc estar
massa temps de peu,
massa temps sentat,
no puc córrer,
no puc...
I això
se'm va anar desenvolupant
segons l'edat
i ara arriba,
teòricament,
els metges diuen
que arribarà un punt
que això s'estabilitzarà
i començarà
l'evolució positiva
d'aquesta malaltia.
Hi ha un període
degeneratiu
però després s'estabilitza
i tu ja pots organitzar-te
la vida
en funció
de les teves característiques.
Teòricament,
seria així,
però el que passa
és que soc un cas
molt especial
i m'han catalogat
de cas únic,
fins i tot,
que tinc una doble mutació
d'aquesta malaltia.
D'acord?
I això
el que fa
és perjudicar
en el tractament
que m'han de fer
doble tractament
i aquest tractament
és difícil
de complementar
perquè un tractament
és l'oposat
de l'altre.
Aleshores,
té efectes secundaris,
té una sèrie de reaccions
que t'impedeixen
fer la teva vida.
Exacte,
i necessitem trobar
la vida justa
i s'està investigant molt.
El meu cas
n'ha estat
a Múnich,
a Nova York,
fins i tot
amb els més especialistes,
els millors especialistes
en aquest camp.
però el meu treball
era sobretot per...
Disculpa, Mària,
jo imagino
que davant
de la teva situació personal,
clar,
els metges
que facin
el que hagin de fer
però jo
m'he de buscar la vida
per intentar
que la meva qualitat
de vida
sigui el més satisfactòria
possible
i que les limitacions
que m'està produint
la malaltia
em deixin fer la meva,
estudiar els meus plans
de futur.
Com que ningú m'ho inventa,
m'ho invento jo,
no?
Aquest era el plan.
Fantàstic.
A veure,
el plan...
Jo em dic Juan Palomo,
eh?
Ja et veig jo per aquí.
Està dividit dos parts
molt clares.
Primer,
la part teòrica
que és la recerca
i la investigació
sobre aquesta malaltia
i intentar veure
les limitacions,
recomanacions
i possibles solucions futures
d'aquesta malaltia
perquè, clar,
els metges diuen
diuen coses
però tampoc t'ho diuen tot.
O sigui,
no et diuen
les investigacions
que estan fent
i tu amb això,
jo amb aquest treball
ho he investigat tot
i la veritat
que he trobat
coses que m'han...
Has fet dues línies
de recerca, doncs?
Sí, o sigui...
En paral·lel.
Exacte,
però les limitacions
que he tingut
sobretot és el nombre
i en fin de casos
que hi ha
perquè aquesta malaltia
es considerarà
una malaltia rara
i també
les limitacions
amb l'idioma
perquè tota la informació
que hi ha
és o en anglès,
o en alemany
i, clar,
vulguis o no,
això requereix temps
per traduir
i intentar
s'invira conceptes
que no són els habituals.
I aleshores,
l'altra part...
i l'altra part
és la construcció
d'una cadira
d'una cadira elèctrica
a partir d'una cadira
normal
de...
Una cadira normal
que jo tenia...
Exacte.
Normal de rodes
que no era elèctrica.
Exacte,
per empènyer.
I llavors
el projecte
era construir
una cadira
d'aquestes
amb el mínim cost possible
perquè,
a veure,
jo he estat mirant
cadires elèctriques
i tot això
i els preus
són exorbitats.
Es disparen,
de 3.500
no baixa cap
i clar,
jo el que volia fer
era reutilitzar
tots els elements possibles
per poder aconseguir
una...
amb un pressupost mínim
que justament
van ser
màxims 100 euros.
3.500 euros
una cadira elèctrica
ordinària
d'aquesta cadena...
Exacte,
però amb alguns elements
que tenia,
per exemple,
ja tenia la cadira
que es ronda
en uns 300 euros
més o menys
i un patinet elèctric.
O sigui...
Absolutament sostenible
com es diu ara, eh?
Exacte,
no consumeix res,
no met cap substància.
Llavors,
el procediment
va ser
amb el centre,
el taller del centre
que em va ajudar molt
i he de...
Tu vas arribar allà
amb el teu patinet.
Exacte.
A veure,
el primer que devien dir
bé,
explica bé el projecte
perquè no ho veiem gens clar, no?
Primerament
vaig haver de...
vaig haver de fer els plànols
una mica més o menys
per on orientava
el projecte
com més o menys
ho volia fer
i a partir d'aquí
vam anar evolucionant
i es va arribar
fins a la conclusió
del projecte
i això la veritat
que m'ha donat
una autonomia
i una llibertat
de moviment
que abans
em costava molt
i la veritat
que ho agraeixo molt.
A diferència
d'altres treballs
de recerca
tu sí que has pogut
fer el prototip, no?
Exacte,
jo he fet
el prototip
i he testificat
que funciona
o sigui
pot ser que tingui
una durada menys
o sigui
no sigui tan potent
que una cadira normal
però si
si mirem
la qualitat
preu
i tot això
la veritat
que
m'ha quedat
un projecte
bastant bo.
L'utilitzes
habitualment?
Sí,
actualment no
perquè ara ja
m'han subvencionat
una cadira
de rodes
d'això
elèctrica
normal
però
durant
vaig estar
sis mesos
que
al col·legi
no em parava
de moure
amb aquesta cadira
i tothom
estava impressionat
l'ha provat
tot el col·legi
Entre altres coses
m'ha de dir
que el plan Renove
també arribi
a aquests casos
i no als
cotxassos
que ens podem comprar
per allò
Com es diu
la teva malaltia?
La teva malaltia
es diu
síndrome miestènic congènit
i és de les
considerades
malalties raras
per tant
no es fa
tanta
inversió
i s'esmercen
molts diners
i esforços
en recerca
lògicament
com passa amb altres
És genètica
i justament
aquesta doble mutació
m'han repetit
que sóc
l'única persona
juntament amb la meva germana
que també la pateix
la pobra
que també té problemes
a l'esquena
que tenim aquesta malaltia
en el món
perquè tenim
doble mutació
d'una malaltia
considerada
d'una actuació
d'un entre un milió
i tenim justament
dos mutacions
i això
és una cosa que
Com et trobes ara?
ara vaig fent
el que passa
molta medicació
final de curs
què tal
ho portes?
Déu-n'hi-do
perquè estàs fent segon
ara ve la CL
exacte
ara estem preparant la CL
però a veure
jo sempre he tingut molt clar
que he d'explotar
la meva
la meva intel·ligència
la meva motivació
i si no
no arribaré a ser
ningú
i mira
i al final
què vols fer?
telecomunicacions
telecomunicacions
i Alba
tu què vols fer?
jo no t'ho he preguntat
jo vull fer arquitectura
arquitectura
César Martinell
per què vas triar
aquest tema Marina?
bé
primer de tot
perquè sempre m'agrada
sempre m'agrada
l'arquitectura
és
és una passió
que tenia
i
podríem dir que
al meu poble
hi ha un dels cellers
de César Martinell
i volia fer un treball
sobre arquitectura
de Vilarrodona
de Vilarrodona
sí
volia fer un treball
sobre arquitectura
però no sabia de què
jo anava pensant
uns prototips de cases
coses
però clar
era una cosa
que feia tothom
i llavors vaig pensar
en fer un estudi arquitectònic
sobre alguna cosa
que ja s'havia fet
i em vaig topar
amb César Martinell
encara no sé
com vaig arribar-hi
però vaig pensar
faré sobre això
et vas apassionar
per ell
sí
podríem dir que sí
i la teva proposta
de treball
què és exactament?
bé
el meu treball
és un estudi arquitectònic
amb fitxes tècniques
de tots els 15 cellers
que va fer Martinell
a les comarques de Tarragona
de la província de Tarragona
i són uns 15 en total
i bé
per fer-ho
abans he tingut de buscar
informació
sobre el que seria
l'estil de l'arquitecte
la seva vida
el context històric
fins i tot també influeix
i després
a partir d'aquí
he tingut de fer
les fitxes tècniques
tot i que
ho he tingut de fer
bastant sola
perquè
clar
no trobes llibres
on hi hagi
el celler
de Rocafort
de Carà
l'explicació
no existeix això
també informació
més turística
més que d'altra cosa
informació arquitectònica
no n'hi ha
llavors clar
he tingut de fer-ho tot
bastant sol
en aquest sentit
però
s'ha pogut fer al final
i
has anat trepitjant
poble a poble
també
sí sí
poble a poble
seure davant
de cadascuna
de les catedrals
i anar mirant
i comptant
les putxanes
sí
a més
bueno
o sigui
he tingut d'anar
tots els cellers
tan grans com petits
perquè
vull dir
Martínez
fer els cellers
de tota mena
no n'hi ha cap d'igual
tots són diferents
i era
anar allí
fer fotografies
apuntar
les coses que veia
en una llibreta
arribar a casa
fer la fitxa tècnica
ficar les fotografies
també els plànols
que vaig haver d'anar a Barcelona
a treure'ls
de la Col·legi d'Arquitectes
home
són d'aquells
treballs de recerca
que després
a banda d'aquest premi
del Col·legi d'Enginyers
després es venen
a vegades
publicacions
perquè formen part
d'un fons documental
que com tu deies
està molt mancat
no?
el que és
tot aquell
el tema
del modernisme
no?
aquí a casa nostra
sí
podria convertir-se
en un treball
de publicació
és el que es vol
intentar
tens ofertes
d'algun editorial?
de moment no
però es vol intentar
veure si algú
el vol publicar
algun tipus
d'aquestes convocatòries
que es fan a vegades
de premis
de batxillerat
també
com la del Col·legi d'Enginyers
però en plan
de la publicació
sí
no hauria d'anar a preguntar
però ja està en projecte
això
tu podres fer arquitectura
clar
sí
mira
potser compartir pis
potser compartir pis
a Barcelona
l'any que ve
a Reus
a Reus
és veritat
a Reus
que antiga que soc
escolteu una cosa
que la nota ve
no?
del treball de recerca
no me l'han dit encara
no us han dit encara
la nota del treball de recerca
a tu sí què?
un 10
un 10
clar
és que
senyor Torres
si no els hi donen un 10
vagin vostès a dir-los
que mereixen un 10
a veure si van guanyar
en un premi del col·legi
i no
tu encara no saps la nota
no
la política del centre
no ens han dit que no
i bueno
estem tots allà ajutant
ens l'apleudir ja
a veure
algun incís
perquè això forma part
de la nota
després general
del batxillerat
és una part molt important
ja heu dit
vosaltres
la nota
els alumnes
quina
un 9
qüestió de dècimes
és que
som punyeteros
un 9 i un 10
és igual
doncs un 10
sempre és més bonic
fa més bonic
en un treball
això és cosa d'ell
ja
ja entra dins
del seu territori
de veritat
que el futur
és molt esperançador
perquè sobretot
no és només
el resultat del treball
sinó les ganes
bueno
si nosaltres
estem
com dèiem abans
molt orgullosos
que la gent jove
és el futur
diguem
s'esforci
i no vi creer
perquè si no
està clar
que amb aquesta crisi econòmica
que estem
en aquest país
o hi ha
persones creatives
innovadores
emprenedores
o malament anirem
vull dir
tenim que
fer coses diferents
i coses
com els treballs
que han fet
aquests tres nois
i més els dos nois
d'aquestos d'Axèxit
també
que han fet
en concret
un
molt interessant
que és
tots els ordenadors
laptops
aquests
i els ordenadors
fixes
normalment
van refrigerats
per un ventilador
i molts
molts moren
per el ventilador
un dels nois aquest
ha fet
la refrigeració
per aigua
amb la qual
és més eficient
que l'aire
i
és una nova tecnologia
que cap aquí
és on anem
es hem de diferenciar
amb innovació
i creativitat
no en mà d'obre
perquè llavors
estem perduts
el que també jo penso
que aquesta iniciativa
que ha après
el Col·legi d'Enginyers
jo invito
als altres col·legis
professionals
que podien fer
el mateix
vull dir
els de metges
els d'arquitectes
els d'advocats
i tal
perquè a part dels
treballs tecnològics
hi ha treballs
de medicina
d'arquitectura
i d'altres temes
que penso que
seria molt important
donar aquesta espenta
i aquest interès
per tota la gent jove
doncs la veritat
és que si diners
no en tindrem
amb això de la crisi
però talent
podem contestar
que anem sobrats
no marxeu als Estats Units
no feu com tothom
una temporadeta aquí
dona
quan acabeu
i després ja
jo vull anar-hi de vacances
de vacances
però després torneu
que si marxeu tots
els que teniu talent
doncs farà una gran pèrdua
Alba, Mario, Marina, Jordi, Fernando
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i enhorabona a tots
per la feina que heu fet
i molta sort
Gràcies
Adéu