Gràcies.
Gràcies.
Molt bon dia.
Molt bon dia, Iolanda.
Explica'ns, primer que tot, quin és el paper que té la Fundació Casalamic
o quina és la relació que manté amb aquesta web que hi ha a Tarragona,
la unitat d'escolarització compartida?
Doncs la Fundació Casalamic el que fa és portar la gestió d'aquesta web
que és municipal, vull dir que és de l'Ajuntament de Tarragona
i la Fundació s'encarrega doncs de la part més pedagògica
i la docència als adolescents i infants.
I avui també ens ha fet d'acompanyant el Javier,
ell que és el responsable de premsa de la Fundació.
Som a la UEC, com us dèiem, està ubicada al barri de Torreforta,
ens acompanya el seu director Jordi Climent. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Ara deia el Javier que depèn de l'Ajuntament però de fet les UECs,
com a unitats d'escolarització que estan arreu de Catalunya,
diguem que són iniciativa del Departament d'Ensenyament.
Sí, sí, del Departament d'Educació de la Generalitat,
que estableix acords amb diferents entitats privades
o també pot ser amb les corporacions.
I aleshores, en el cas de l'Ajuntament de Tarragona,
estableix un acord amb un concurs
i està concedit a la Fundació Casal Amic.
Vosaltres ja teniu 5 anys d'experiència aquí, no?
Sí.
Han passat uns quants alumnes.
Uns quants alumnes.
La valoració, que feu així global, general?
Anem millorant, les exigències cada vegada són majors
i els resultats van millorant en el sentit que els alumnes
en un primer moment eren derivats des dels instituts de referència
per uns motius i ara es comencen a derivar d'una altra manera,
tenint en compte que poden acreditar des del recurs educatiu on estem ara.
El Jordi, si us en recordeu, ja ens va acompanyar a la ràdio als estudis,
justament en un dels espais que fem amb la Fundació Casal Amic.
I sí que ens va explicar les generalitats del que és una web,
com es funciona, com es treballa avui.
Hem volgut venir aquí, justament, en aquest espai.
Un espai molt acollidor, un espai que dona cobertura a les demandes dels alumnes.
que en l'actualitat quants són?
Podem tenir 12 places, en aquests moments en tenim 11 d'ocupades.
Al llarg del curs sempre hi ha altes i baixes,
en funció de les propostes que fan des dels instituts de referència.
Unitats d'escolarització compartida, què vol dir?
Vol dir que durant un temps determinat un alumne que està cursant l'ESO
es deriva a la unitat, a la UEC, per seguir d'una altra manera
els continguts que hauria d'acreditar.
Poden ser des de primer de l'ESO fins a quart o han de tenir una edat determinada?
En principi, segons la normativa, han d'estar cursant tercer o quart d'ESO
o, si són repetidors, amb més de 14 anys.
Es poden incorporar una UEC en qualsevol moment del curs?
Sí.
I el procés, des que es detecta que aquell alumne és tributari
a venir aquí a la UEC fins que ve aquí, el procés és molt llarg
perquè no ho decideix el tutor o el professor?
Vull dir, això deu passar per una comissió, s'ha d'aprovar?
Sí, depèn precisament del moment del curs, de les places disponibles
en totes les UECs que té el Departament d'Educació
i hi ha tot un procediment que els mateixos instituts
han d'esgotar les seves mesures d'atenció a la diversitat.
Aleshores, des dels instituts, amb les valoracions dels EAPs,
han de fer la proposta d'inspecció i entrem nosaltres en el nostre treball.
Quins són els motius pels quals un noi o una noia venen aquí a la UEC?
Poden ser simplement absentisme i des d'aquí el que es vol aconseguir
és recuperar aquell alumne que no anava a l'institut
i des d'aquí enganxar-lo d'alguna manera perquè retorni al sistema educatiu.
Un altre pot ser aquell alumne que té unes certes dificultats personals
i no pot seguir amb normalitat el curs.
Aleshores, des d'aquí s'adapten els continguts a través d'uns materials propis
i ens posem d'acord amb l'institut si aquell alumne realment a final de curs pot acreditar.
La família a quin paper juga? Quan els seus fills o filles els diuen
que és convenient que abandonin el seu centre de referència,
el seu centre ordinari i que vinguin aquí.
Com us relacioneu amb la família?
Perquè m'imagino que és fonamental, sobretot en determinades problemàtiques.
Sí, la família és clau. De fet, és un recurs voluntari.
La família ha d'acceptar venir aquí.
Per tant, no és una cosa forçada ni obligada.
Llavors, si la família col·labora amb nosaltres i nosaltres col·laborem amb la família,
es nota molt en l'alumne.
Probablement alguns oients, per simplificar tot això que estiguen parlant,
diran que això és on van els nens i les nenes problemàtiques. No és així?
No és així. De fet, de problemàtics, després pots parlar amb ells
i veuràs que no tenen cap mena de problema.
Simplement han tingut dificultats per les seves circumstàncies personals i vitals
de no poder seguir amb normalitat els estudis.
Però poden acreditar com altres i tenen les mateixes necessitats
i els mateixos interessos que altres alumnes de la seva edat.
Jordi, s'adapten als currículums.
Quines varietats o quines diferències pot haver-hi en un currículum ordinari?
Això depèn. El que es pot fer és canviar la manera d'avaluar,
es pot canviar la metodologia, es poden canviar els continguts.
Cada alumne és un cas diferent i no hi ha un patró a seguir amb tothom.
L'objectiu és que quan acabin puguin acreditar una titulació de l'ESO.
Efectivament. L'objectiu de la majoria que estan aquí seria treure's l'ESO.
I si no se la treuen?
Doncs es busquen alternatives.
Les alternatives que hi ha en aquests moments poden ser PQPIs per inserir-los en el món laboral.
Som al despatx del Jordi. Fem una mica de tomet per les instal·lacions.
Abans em parlaves que no sé qui estava a la cuina,
vull dir, teniu tallers o algun tipus d'activitat
o diguem que se centra en l'aula d'aprenentatge on s'imparteixen les matèries ordinàries.
Les dues coses. Tenim uns horaris on tenim tallers de jardineria, hort i jardineria,
de cuina a les instal·lacions municipals de l'escola Bressol al Ninot
i després també tenim un taller de pintura i restauració.
De fet, pots veure que totes les parets, portes, estan pintades recentment
i això ho fan els mateixos alumnes.
I molt ben pintades. Escolta, jo vaig pintar una habitació a casa meva l'estiu passat
i t'asseguro que no m'ha quedat així, eh?
Sí, sí. Doncs moltes gràcies.
Aquí pots veure els diferents espais que ho han anat fent els mateixos alumnes.
Quin horari fan? Fan un horari ordinari, també?
És l'horari ordinari l'equivalent a secundària.
Estàs tu que ets el director i l'equip pedagògic, l'equip d'educadors, de professors, quantes persones sou?
Sí, hi ha una professora que és educadora social i està a jornada completa
i després hi ha tres persones més que estan a horari parcial.
Fan funcions de tallerista i de professor.
Aquí he vist alguna?
Em penso que és la Vicenta, potser? Que sigui ella? No, se m'ha escapat.
L'he vist per un despatx? Sí? O l'he vist aquí?
Potser que la saludem i li diem hola?
És l'Anna. Hola, Anna.
Bon dia.
Què estàs fent exactament ara?
Doncs l'horla de final de curs.
És veritat que ja s'acaba, eh?
No ho desvetllarem ara, que no és el moment ni és l'escenari, però com ha anat aquest curs així a nivell general?
Doncs la veritat que molt bé. Estic molt contenta.
Perquè sempre hi ha sorpreses.
És a dir, quan es treballa en material sensible, és a dir, amb joves, amb persones, hi ha sorpreses.
Sovint, doncs, una queda una mica decebuda, quan es treballa, insisteixo, amb joves,
però a vegades hi ha sorpreses que diuen, escolta, s'han sortit prou bé, aquest noi, aquesta noia, doncs, treurà el curs.
Doncs sí.
M'he adonat que la majoria són nois i no pas noies, ara que miro l'horla.
Tenim una nena.
Però la majoria sempre són nois, no? Els que venen a les webs?
Sí, es veu que són els nens que són més dolentets.
Els hi costa més, no? Els hi costa més.
Quina és la teva feina, en concret, aquí, al dia a dia?
Bé, doncs, cuidar una mica el projecte d'educació que tenim aquí,
venjar per l'atenció individual de cada nen, estar al seu costat, escoltar-los, informar-los, educar...
No res, va, no res. Déu-n'hi-do.
Et deixem que continuïs treballant en aquesta orla.
I a veure, el motiu de venir aquí, un dels motius fonamentals és que l'interessant, l'important,
era parlar i conèixer aquests alumnes que dia rere dia, el Javier Saragossa, oh, em porta aquí.
Però això és molt gran.
Dir gran, no, d'espai, és que hi ha un futbolí d'aquells antics de bar.
És magnífic, aquest futbolí.
És el pati, és el pati.
És el pati, que està a l'interior també de la web.
El que jo he vist, Javier, que ja és com casa teva, m'imagino, és que hi ha moltíssima tranquil·litat, no?
Sí, sí, sí, realment se respira tranquil·litat, pau.
Mira, veus, aquí també hi ha els mandales, que s'utilitza molt sovint per fer relaxació,
per concentració...
I estan penjats del sostre.
Correcte.
I fets per ells i la mar d'estupendes, eh?
Escolta, anem a conèixer alguns dels alumnes que estan a punt de finalitzar el curs,
i m'esperen a la seva aula.
Hola, bon dia.
Hola.
Què tal?
Què?
A veure, jo m'aniré acostant d'un en un,
perquè com que aquest micròfon us l'he de acostar perquè em contesteu.
A veure, parlem primer, anem a fer seguida que torna.
El teu nom?
Alejandro.
Alejandro.
És la primera vegada que estàs aquí?
Aquí en esta unidad.
Sí, en esta unidad.
Bueno, llevo més temps aquí.
Què és el segundament curs?
El tercero.
El tercero.
¿Y por qué veniste aquí?
Perquè...
Me echaron del otro colegio.
¿Por qué te echaron?
Perquè no ibas?
Perquè no tenías el comportament que yo consideraba que era adecuada?
No quería estar ahí.
No te gustaba estudiar?
No te gustaba el ambiente?
Què és el que no te gustaba?
El ambiente.
No me gustaba ese colegio.
Y me echaron.
¿Y te echaron directamente?
Según tú dices.
Y entonces viniste aquí.
Y cuando te propusieron esta alternativa, en principio yo me imagino que si ya no te gustaba,
el otro dirías, bueno, pues más de lo mismo igual, no?
No, aquí yo quería venir aquí a este colegio.
¿Ya conocías este tipo de actividad y este tipo de centro?
Sí.
¿Habías oído hablar algún compañero?
Claro, no.
Estaba mi hermano aquí.
Estaba tu hermano.
Y tu hermano estaba contento.
Claro.
Y el primer día que llegaste aquí, ya que eres un veterano, que si me dices que llevas tres años...
Pues este año, digamos, ¿acabarías ya lo que es la ESO o cómo lo ves?
Este año ya lo acabo.
Bueno, acabas.
Eso sí has aprobado, ¿no?
Bueno, también.
¿Lo sabes?
Hombre, supongo que sí, ¿no?
¿Y para ti qué supone tener ya el título de la ESO?
Pues nada, porque lo tengo.
¿Y qué vas a hacer después?
Pues un cursillo.
¿De qué?
Si me cogen.
Si te cogen, ¿pero de qué quieres hacer el cursillo?
De soldador.
Soldador.
Te gustaría hacer un ciclo de formación profesional, ¿no?
Sí.
¿Pero por qué dices si te cogen?
Me debo hacer una prueba.
Es que hacen un examen, ¿no?
Una prueba y luego empezar el aprendizaje.
Soldador, ¿por qué?
Porque te llama la atención, porque te gusta, porque es un trabajo,
¿es una profesión de futuro que se puede uno ganar bien la vida?
Sí.
Me gusta y ganas dinero.
Que de eso se trata, ¿no?
Lo que tenemos que hacer todos para tirar adelante.
Explícame un poco cómo ha sido estos tres años aquí en esta unidad.
Pues bien, los profesores guay, son enrollados.
Pero son más guays y más enrollados que los que ibas al otro colegio, como dices tú.
Mucho más.
¿Por qué?
Es que no lo acabo de ver yo esto.
Mira cómo aplauden, mira cómo aplauden los profesores.
Claro, porque las maneras de ser son diferentes, son como si fueran coleguillas.
¿El trato?
Sí.
Bueno, pero por muy coleguillas que sean, hay unas normas, ¿no?
Claro.
Eso está claro, ¿no?
Pero bueno.
¿Y te cuesta mucho cumplirlas?
Sí.
¿Pero las cumples?
Claro.
¿Y si no las cumples, qué pasa?
Pues mira.
¿Qué?
No digo que sí, bueno.
¿Qué es lo que más te ha costado tirar adelante en los estudios?
Uh, hacer los deberes en mi casa.
Aquí más o menos lo ibas haciendo, pero cuando llegabas a casa te distraías, ¿no?
Sí.
¿Pero los hacías?
A veces.
A veces.
Ya veo que se han esforzado mucho tus profesores contigo, no hay duda.
¿Y de las materias alguna que...?
Te puedo preguntar, ¿qué te gusta más de lo que has estudiado o qué es lo que menos
te disgusta?
Pues plástica, jardinería, cocina, cosas así manuales.
Manuales que no haya que estudiar.
Eso mismo.
¿Que a ti estudiar que no?
No.
¿Pero trabajar?
A ti mañana te dicen haces este curso de soldador y entras en el mundo del trabajo
y tienes que levantarte a las 6 de la mañana e ir a trabajar tu jornada laboral.
¿Eso en principio te parece bien?
Claro.
Eso sí, ahí sí que no habría problema de hacer deberes ni nada.
Ahí me pagan.
Ahí no hay problema.
¿Cuándo acabas el curso?
Por la semana que viene.
¿Y cuándo te dirán si has aprobado o no?
El 24.
El 24.
El 24.
Día de San Juan.
¿Eh?
Gracias.
Que vaya muy bien.
Bueno, espero que apruebes.
Yo no te veo con ganas de estar otro año aquí.
Yo te veo ya con ganas de empezar a hacer prácticas de soldador.
¿Eh?
Seguimos, seguimos aquí.
Aquí tengo otro alumno que quizás también acabe este año.
¿Cómo te llamas?
Eloy.
Eloy.
Es el primer año, el segundo, el tercero.
A ver, explícanos un poco.
Es el segundo curso que estoy aquí ya.
¿Por qué viniste aquí?
A ver, explícame.
Por no tener un comportamiento adecuado en otro colegio.
¿Tú qué crees que es un comportamiento no adecuado?
Pues claro, esto es muy general.
Pues que me he portado un poquillo mal.
Me juntaba con gente que no tenía que juntar y todo eso.
Y en la clase supongo que no tendrías pues delante del profesor o profesora, no responderías
como debías.
¿Por qué actuabas así en el otro colegio?
Porque no sé, los profesores no eran los mismos.
Me caían peor.
¿Te aburrías?
¿No te interesaba lo que pasaba allí?
No, porque ellos tampoco se portaban mal conmigo ellos también.
¿Y tus compañeros y compañeras de clase?
¿Qué tal?
Allí digo, ¿eh?
Allí bien.
Mis compañeros bien.
¿Pero qué hacías, por ejemplo, para que te llamaran la atención?
¿Contestabas mal?
¿No prestabas atención?
Pues eso, por ahí, un montón de cosas.
Es tan largo el catálogo, ¿verdad?, que sería difícil explicarlo.
Y entonces me decidieron que lo mejor para ti era venir aquí.
¿Tú conocías este centro, este colegio?
No.
¿No habías oído hablar?
No, no.
Y entonces, ¿cuándo te dicen que te tienes que ir del centro donde estabas?
Es decir, que te tienes que cambiar.
¿Cuándo te lo dicen y cómo te lo dicen?
Pues un día que llamaron a mi madre y le dijeron que fuera a hablar con ellos.
Un móvil que suena.
Es igual, rápidamente esto se soluciona.
Entonces llamaron a tu madre, fue a hablar con los responsables del centro y le dijeron
que tenías que venir aquí.
Sí.
Que tenía que venir aquí, porque a mí ya antes ya me habían echado a aquel colegio.
Me dijeron que estaba expulsado y que no sé qué.
Debiste hacer algo muy gordo para que expulsen, porque no expulsan así como así de los colegios, ¿eh?
Por expediente.
Por expediente, sí.
Por muchas partes.
Esto es como las multas de tráfico, ¿no?
Que empiezas a hacer infracciones y infracciones y te quedas sin puntos ya en el carnet.
Y dime una cosa, tu familia se debió enfadar bastante, claro.
Sí, pero ahora está contenta.
Por eso te digo que ahora hablemos de la otra parte.
Cuando a ti te dicen que tienes que venir aquí, ¿qué pensabas?
¿Que sería igual que el otro o te explicaron un poquito en qué consistía?
Sí, que los profesores, que aquí era un colegio con menos alumnos, que los profesoranos entendían mejor.
¿Y tú qué pensás?
Te dirías, sí, sí, ya, el rollo de siempre, ¿no?
No, hombre, pero yo confié y no se han equivocado.
Yo estoy muy contento estando aquí.
Y acabas.
¿Y has aprobado?
Tampoco lo sabes, claro.
Sí, hombre, más o menos, porque si no tendría que haber recuperado alguna.
Si no has recuperado es que la cosa está más o menos...
La verdad es que si no está, más o menos bien.
Dos años has estado aquí.
Sí.
Lo has encontrado a la hora de ponerte a estudiar, porque claro, en el otro colegio, aparte de...
tenías el tiempo tan ocupado en hacer lo que no debías que estudiar debías estudiar poco.
¿Aquí qué tal has llevado lo del estudio?
Bien.
Dentro de lo que cabe, bien.
¿Como a tu compañero lo que más te costaba era hacer los deberes?
Bueno, según qué deberes.
De qué materia, según qué materias.
¿Qué materias te costaban más o te eran más antipáticas?
Matemáticas.
Eso es un clásico, ¿eh?
Eso nos ha pasado a todos.
¿Y con las que más te sentías más identificado o más a gusto?
Naturales o algún taller.
Menos mal que hay alguna, ¿eh?
Estábamos todos aquí y aguantando la respiración a ver si a Eloy le gusta alguna o no le gusta ninguna.
¿Qué quieres hacer después?
¿Tienes planes?
Sí, quiero hacer un grado medio de peluquería a la laboral.
Ah, muy bien.
En el Calípolis.
Sí.
Muy bien, peluquería.
Bueno, hay diferentes cursos, diferentes modalidades.
¿Te gusta la peluquería?
¿Lo has descubierto ahora o es algo que ya te pasaba por la cabeza?
Hace ya un poco de tiempo ya.
¿Y por qué te gusta este oficio?
¿Por qué no sabías que elegir o es que te gusta?
Porque, yo qué sé, me gusta.
Es algo como en el don ese, no sé.
Es que miro a tus compañeros.
No, no les has utilizado de conejillo de indias.
Veo que llevan su corte de pelo muy particular.
¿O te dedicas a veces aquí a dar consejos?
Es un propio conejillo de indias.
No, pero vas muy bien, ¿eh?
Y además tendencia, la gomina hacia arriba, que ahora esto es lo que se lleva.
¿Y el verano qué tal se presenta?
¿Qué vas a hacer?
Pues, nada.
No tengo nada pensado porque trabajo o no voy a trabajar.
Y hasta después que a ver si me cogen en la laboral, pues no lo sé.
¿Tienes que hacer una prueba para ingresar en el ciclo formativo?
No voy a hacer ninguna prueba porque ya voy con el graduado y solo ya está.
¿Tú te creías cuando viniste aquí hace dos años que podías conseguir tener el
graduado, el título de ESO?
¿O no te importaba, te daba igual?
En aquel momento me daba igual, pero cuando ya llegué aquí me empezaron a hablar y así,
pues entonces ya me fueron convenciendo y ha ido bien todo, ¿no?
Y tú ahora piensas que realmente lo necesitas para poder ser independiente y empezar a hacer
tu vida, ¿no?
Sí, sí.
Y si a mí me piden el graduado hasta para carnet de conducir.
Y más allá del graduado.
Es suerte que has decidido hacer un ciclo formativo, que realmente es un camino de futuro.
Dime qué es lo que más te ha gustado del centro, de los profesores, aunque estén delante.
Es igual, mal de ellos no hablarás.
Pero explícame un poquito, ¿qué es lo que más te ha gustado del centro y de tus compañeros?
Porque tus compañeros venían también en unas circunstancias un poco como tú, ¿no?
De que donde estaban estudiando estaban bien, tenían problemas.
Ya, pero todos los compañeros nos llevamos bien, no hay ningún problema, no creo yo.
Y con los profesores también.
Yo por lo menos estoy contento de ellos.
Y ya está.
A mí me da la sensación que, aunque se mantiene la distancia necesaria entre profesor y alumno,
que os habéis hecho hasta amigos.
Sí, claro, hombre. Hay mucha confianza y pues más cosas, ¿no?
Entre ellos, son dos años que llevo aquí ya. No es uno.
Te vas a ver mal irte, ¿no?
No, pero aunque vaya vendré a verlos más, no los voy a dejar aquí.
Bueno, la laboral aquí, andando no te digo porque, pero bueno, tampoco hay tanta distancia.
Ya vendré aquí a verlos.
Ya me imagino que sí. Oye, con los compañeros que has estado aquí, ¿has hecho amistad hasta el punto de que os relacionáis fuera del centro?
O digamos que después cada uno tiene su vida, su espacio.
No, porque con los que me he llegado a ser más mejor, pues no viven en el pueblo donde yo vivo.
Yo vivo en la Calonger, viven en la Puebla, por ejemplo.
Es difícil que os podáis encontrar si no es por algo puntual.
A ver, vosotros, por lo que voy viendo y ahora hablaremos también con tu compañero, pues habéis acabado.
Os iréis con vuestro título de eso. Ya podéis estar orgullosos, desde luego, porque no todo el mundo lo saca.
No en este colegio, en todos, ya lo sabéis eso vosotros.
Y a partir de ahora pues empieza una etapa diferente en vuestra vida.
¿Tú estás contento en general?
Yo sí, yo sí que estoy contento.
Porque he conseguido sacarme el título y mis padres y yo sé que van a estar contentos de mí.
Porque lo que no he hecho antes lo voy a hacer ahora.
¿Cuántos años tienes?
16. Cumpliré 17 en septiembre.
Y tú decías que tus padres están contentos, ¿no le veían muy claro cuando empezaste?
Te veían como, uff, con este chico no vamos a hacer nada.
No, pero eso es normal, ¿no? Al principio siempre son bullas y todo eso.
Ha habido alumnos que han estudiado aquí y que no han acabado, que no han conseguido el objetivo de acabar la ESO.
Y por diferentes razones pues se han ido de aquí y han tenido que irse a otra opción educativa.
¿Tú cómo lo ves? Hay un error, es una equivocación, a veces parece imposible.
No hay nada imposible por mucho que se pasen por ciertas dificultades.
No sé, yo creo que los que no han querido sacársela de ESO es por ellos mismos.
Porque tampoco es que sea tan difícil.
Solo tienes que aplicar un poco y ya está.
Tampoco...
¿Pero tú crees que las oportunidades te las dan?
Es decir, tienes toda una serie de dificultades, de problemas, que los superas,
pero aquí te dan las oportunidades, a partir de ahí eres tú.
No porque no te las den, sino porque eres tú que estudias o no estudias.
Bueno, si yo ahora mismo no quisiera estudiar, yo no hubiese sacado graduado.
Porque ellos no se hubiesen interesado tanto en mí.
Si ellos ven que yo me intereso en los estudios, pues entonces se interesan más conmigo.
Si no, como otra gente que no se interesa de nada y tampoco le ayudan tanto.
¿Qué haces en el tiempo libre?
Pues...
¿Qué te gusta hacer?
Pues irme a dar vueltas.
Pues eso, a dar vueltas, lo que hacemos todos, ¿no?
Por ahí, de marcha y eso. Lo lógico, ¿no?
¿Sabes exactamente cómo será el ciclo formativo de peluquería?
¿Conoces un poquito las asignaturas, cuánto dura y todo esto?
No, de momento no, pero hasta el día 20 que tengo que ir a hablar, si me cogen las listas, pues ya me lo explicarán allí.
Mucha demanda, es de los ciclos formativos que tienen más demanda.
La Vicenta està per aquí, potser vol fer algun apunt del que està explicant l'Eloi, com a professora i educadora. Bon dia.
Sí, a més a més la serà tutora, bon dia.
Doncs aleshores sí que podem fer algun apunt.
Doncs que l'Eloi, que estudiarà el grau mig, sí que està admès.
Doncs llavors el dia 20 ja s'ha de fer la matrícula.
I l'Àlex no és un grau mig el que estudiarà perquè soldador no assisteix com a grau mig.
És un grau superior, no?
No, és a l'escola de soldadors.
Llavors per això li faran una prova més a nivell pràctica.
El que passa és que no us ha comentat que ell durant el primer i segon trimestre
venia al matí a la UEC i per la tarda de les 3 a les 9 de la nit
anava a la pobla de Mafomet a fer un curs de soldador.
Llavors arrel d'això s'ha d'adonar que realment té...
vull dir que és una cosa que li agrada i a més a més doncs és molt bon amb aquesta rama.
Home, t'has tret un mèrit que no... que ho tenies.
És a dir, que a sobre de l'esforç a la tarda doncs tenen el futur molt clar.
A banda d'aconseguir el títol i fer tot l'aprenentatge,
jo la sensació que a mi em dóna per aquesta estoneta molt breu
és que comencen també a assolir habilitats socials, hàbits que probablement
anteriorment doncs no els tenien encara molt fixats, no?
Sí, no els tenien del tot molt assimilats.
Sí, jo crec que fins i tot s'han fet grans, no?
Han fet un pas, ells...
Sí, han madurat, han madurat com a persones, han madurat en tots els àmbits, no?
Fins i tot a l'hora del respecte a tothom quan van pel carrer.
Vull dir, són uns ens molt respectuosos, no?
Coses... tenen hàbits o valors que la majoria de la canalla d'ara
doncs sembla que no els hi donin tanta potència, no?
Anem amb autobús i veure una persona gran s'aixequen i els deixen seure, no?
o veure una persona com l'Àlex l'altre dia em va comentar
una dona del seu portal que anava carregada
va agafar les bosses i li va pujar fins al cinquè, no?
Són coses que des d'aquí ho treballem
potser no treballem tant els nivells d'objectius educacionals
però el que són els valors i la manera d'actuar
i la manera d'estar al món creiem que és molt important.
A veure, i és una opinió personal, això que estàs explicant no s'aprèn als llibres.
No.
I a un llibre sempre podem anar, i si no al Google.
Sí, sí, evidentment.
Déu-n'hi-do, eh? Home, ja es nota.
Tens aquí el quadern d'ESO de Ciències Naturals, els llibres...
Un dels quaderns.
Un dels quaderns.
Els llibres, els materials que feu servir a cadascuna de les classes,
també està adaptat?
Sí, sí, són tot adaptat, però això són uns quaderns nous que van sortir ara el 2009
i són totes les competències bàsiques que ha de tenir un nano per treure's l'ESO.
Tot això està dintre del currículum.
Aquest és el dos, n'hi ha quatre de naturals.
De llengua castellana també n'hi ha quatre, veus?
De català, els tens aquí.
Sí, de cadascuna de les matèries.
Veus, ja els han fet l'1, el 2, el 3 i el 4 que el tenen a la seva taula.
Què passa quan els nois...
Dic nois perquè la majoria, i abans m'ho deia la teva companya, l'Anna,
la majoria són nois i no pas noies.
Què passa quan no assoleixen l'objectiu?
Passa el temps i per les diferents raons que ja està estipulat
doncs es decideix que ha d'abandonar la web.
Què passa amb aquests nois?
Doncs els intenta derivar cap al PECU país,
que encara tenen una altra oportunitat per treure's l'ESO,
o almenys encarrilar-se a nivell de formació laboral.
Ells són exemple que sí que s'ha aconseguit l'objectiu.
Des del punt de vista de la teva experiència professional,
per què creus que aquests nois no ho aconsegueixen
aquests altres que han hagut d'abandonar la unitat?
Són moltes causes?
Sí, jo crec que hi influeixen molts factors.
Per vosaltres, home, us deu quedar alguna coseta, no?
quan veus que arriba un noi o una noia, feu la feina i no hi ha manera,
professionalment i personalment us deu tocar una mica.
n'hi ha moments que sí.
El que passa és que, fins i tot ens adonem, encara que el nen marxi sense l'ESO,
sense cap paper, no?
Perquè al fi el cap és un paper.
hi ha altres coses que mai se'n van amb les mans buides.
Ahir mateix jo em vaig adonar, vaig veure l'Alberto i el Jesús,
Alfredo i el Jesús, van marxar d'aquí sense res,
però no van marxar amb les mans buides, no?
perquè quan un nano et veu i creua a 200 metres dues carreteres,
perquè senyoritas, senyoritas, eh?
a saludar-nos i què fas i no sé què, i ai quina llàstima, no?
que si realment aquell dia m'haguessis forçat, no?
o venen, que et venen des de fa 3 anys, no?
i t'expliquen la seva vida i confien i a veure què puc fer,
doncs llavors, bueno, no se'n van amb les mans buides,
almenys això és el que nosaltres pretenem.
L'Eloi ha dit que vindrà a veure-us,
ja el veig aquí instal·lat, eh?
allò quan tingui una estoneta que surti de la seva classe
perquè ja ho has sentit, que estàs acceptat,
que estàs a la llista, home, és una bona notícia.
Què tal? Com estàs?
Molt bé, molt bé. Com et dius? Agustí.
Què tal, Agustí? Bé.
Aquí quant de temps portes?
Llevaré un mes, un mes.
Tu acabes d'arribar?
Ets nou i què fas aquí?
Per què has vingut aquí?
Com va anar el tema?
Pues aquí he venido a trabajar,
a sacarme el título,
cosa que en otro colegio no lo hacía.
Quin curs feies a l'altra escola?
Primero.
I por qué no lo hacías?
Vaya pregunta.
Porque había repetido ya por lo menos dos veces
y ya pues no sé, me apague,
no quería hacer nada.
Ni venir, no iba,
y si iba no hacía nada.
y cuando estabas allí pues nada.
Sí.
Preguntarte por qué es una pregunta complicada,
una respuesta complicada, no?
Por eso, porque no sé,
repetí, repetí otra vez,
luego ya se me quitaban las ganas,
cosas más difíciles.
Y veías que no,
lo encontrabas difícil y además quizás
pensabas que esto de qué me sirve, no?
Claro.
Y entonces hace un mes te dicen que vienes aquí,
y tú cómo reaccionas?
Pues bueno, es una oportunidad para mí,
algo nuevo,
aprovecharlo.
Qué has hecho hasta ahora?
Porque un mes es muy poquito
y casi al final de curso.
He hecho bastantes cosas,
los profesores estaban contentos conmigo
y no sé,
puedo tirar para adelante,
el año que viene,
el otro,
el siguiente,
se hace falta.
Porque si tú pones empeño y sigues aquí,
cuánto tiempo calculas que estarás
hasta que acabes la ESO?
Pues no lo sé,
eso depende de mí,
del tiempo que trabaje,
las cosas que haga y tal.
En casa,
qué tal el hecho de este cambio?
Tus padres,
tu familia, vamos.
Mi padre no quiere lo mejor para mí,
quiere que tenga el título,
que de grande sea algo,
por lo menos,
que trabaje o algo.
Y bueno,
pues eso.
Ahora has oído a tus compañeros
que acaban este año.
Hombre,
yo me imagino que fácil no les ha sido,
que lo explican como si hubiera sido un paseo,
como si profesores maravillosos,
todo muy fácil,
por supuesto que lo son,
pero el esfuerzo también lo han puesto.
Oír que les ha ido bien,
tres años,
dos años,
y que al final lo han conseguido,
yo me imagino que a ti también te estimula un poco.
Tú que acabas de llegar.
Bueno,
yo intentaré hacerlo con menos,
menos años,
no sé,
con uno o dos,
haciendo las cosas más rápidas,
mejores.
Has hablado con ellos
y le has preguntado,
y esto aquí,
cómo va?
Esto cómo funciona?
A ellos les has pedido consejo,
por decirlo de alguna manera.
Pues,
ahora mismo,
me parece que no me acuerdo,
pero no sé si he preguntado o no.
A los profesores me han informado de todo,
cómo va y eso,
pero no me acuerdo que ha preguntado.
Pero en principio te parece bien,
ahora que te han explicado cómo funciona.
¿Te gusta más que el otro colegio?
Sí,
claro que sí.
Ya de entrada,
sí.
Menos gente,
más tranquilo.
de la natura,
porque allí solo ves libros,
vas y solo ves libros.
Aquí no.
Bueno,
aquí también hay libros,
a ver si los oyentes se van a creer que no,
no,
hay libros,
pero hay otras cosas y el trato está directo.
¿Cómo lo veis al recién llegado?
¿Le veis posibilidades,
chicos?
Sí.
¿Sí?
Ellos te ven posibilidades.
Sobre todo te las tienes que ver tú.
Es pronto,
pero has pensado qué te gustaría hacer,
en qué te gustaría trabajar.
Pues ahora mismo no.
No lo tienes claro.
¿Hay algo que te guste en particular?
Sí,
cocinero.
Hombre,
pues...
Te he llegado de cocinero,
pero no sé,
muchas horas,
de grande y eso.
A ver,
son muchas horas de trabajar,
dices.
Sí,
por lo que me han dicho,
sí.
Pero perdona,
ellos trabajan muchas horas,
yo trabajo muchas horas,
todo el mundo trabaja muchas horas.
Pero no como un cocinero que se tira por la mañana
y sale a la estanta de la noche.
Solo tiene para dormir,
hasta los fines de semana.
Bueno,
bueno,
todo,
depende del esfuerzo.
A ver qué tipo de cocinero
y a ver cómo.
Tampoco te lo mires tan negro,
esto de qué trabajar.
Y claro,
a ver,
hay derechos laborales,
aunque no te lo creas.
Pero cocinero,
¿te gusta por qué?
¿Ya cocinas tú?
¿Te gusta meterte en la cocina?
Bueno,
a veces en casa me hago algo,
vine aquí,
hice cocina con el profesor de Pedro
y bueno,
está bien.
Oye Agustín,
solamente un mes aquí
y se acaba el curso.
Yo me imagino que te hubiera gustado llegar antes
porque ha sido como un contacto muy pequeño.
Ahora en verano,
¿qué vas a hacer?
Verano,
pero disfrutarlo.
¿te llevarás algún libro, algún material,
para ir preparando para el año que viene o qué?
Sí.
Sí.
Ui,
esa cara,
esa cara,
yo no sé,
l'he vist una cosa,
sí, sí.
Sí, sí,
els hi demanem deures.
Tenim cada dia d'estiu també.
Ja us heu preguntar,
el cas de l'Agustí està bé
perquè ja ho dèiem abans amb el Jordi
que en qualsevol moment del curs
es poden incorporar aquí a la UE
i això a vegades també una miqueta a vosaltres
per organitzar la feina i tot plegat
i pel propi alumne que se centri
és una mica complicat.
Vaja, des de fora ho sembla, eh?
No, no,
ho és.
Realment és molt complicat
perquè clar,
s'incorporan alumnes
i no saps tampoc el nivell que tenen.
es manca bastanta informació
però bé,
ens anem sortint.
I ells es creen una expectativa també, no?
A més, es comença a arrencar
i ara ho han de deixar durant tres mesos.
Sí, això sí.
Però bé,
és el que hi ha.
El que hi ha és que tenim dos nois
que ja surten amb el títol de l'ESO,
un ja té plaça
per estudiar un cicle formatiu de perruqueria,
un altre...
Dependent que aprovi aquesta prova que li faran,
després trucarem
perquè la té el dia 21
però no sabem exactament a quina hora.
On li fan aquesta prova?
A CIFO,
al centre CIFO,
que hi ha a Tarragona.
Doncs que tingueu molta sort
i escolteu,
moltíssimes gràcies, eh?
Per estar amb nosaltres.
Són exemples,
un noi que acaba d'arribar,
dos que pràcticament
ja han acabat el curs
i a més tindran el seu títol de l'ESO.
D'altres no han acabat
i d'altres probablement
aquest curs mateix
han hagut d'abandonar la web.
Efectivament.
Molts alumnes acabaran aquest curs
doncs sense acreditar
i el fet de tenir els 16 anys
doncs no hi ha la possibilitat de continuar.
Es pot continuar més enllà dels 16 anys
si l'objectiu és clarament acreditar l'ESO.
La normativa contempla que un alumne
doncs pot deixar la web i tornar,
retornar al seu centre de referència
per desenvolupar l'ESO fins al final.
Aquests casos no se'n deuen donar?
No, no se'n donen.
Com el nom indica,
és una unitat d'escolarització compartida.
fins i tot es contempla compartir horaris
amb l'institut de referència.
No és el cas de la web ponent de l'Ajuntament de Tarragona.
Esperem que en un futur sigui possible això.
Des del punt de vista estrictament pedagògic,
vosaltres que teniu experiència,
és positiu que no comparteixin el centre
perquè els hem vist que han pres molta confiança
en vosaltres, en els docents, en l'espai.
És a dir, passar unes hores aquí,
passar unes hores al centre original.
Des del punt de vista pedagògic,
vosaltres com ho veieu?
Parlo des de l'experiència personal.
Jo crec que sí que seria interessant
que compartissin determinats horaris o matèries
amb l'institut de referència.
Més que res perquè les nostres mateixes instal·lacions,
aquí com pots comprovar, hi ha mancances.
No tenim pati, no tenim determinats recursos
que sí que tenen en un institut.
Aleshores, de cara als alumnes,
també seria interessant que això pogués ser possible.
I el fet que no es faci,
respon que els alumnes que estan aquí
no estan en una situació o en un moment que es pugui fer,
o diguem-ne que és més aviat un tema conjuntural
o fins i tot estructural del mateix sistema.
Sí, seria fer una aposta des de l'institut de referència,
com en el seu moment es va fer una aposta
en derivar alumnes des dels instituts a la UEC
que realment poguessin acreditar.
no simplement que fos un cementiri d'alumnes,
com he dit em sembla en algunes ocasions,
que es deriven els alumnes aquí sense cap mena de possibilitat,
massa tard i no en el moment adequat que es poden recuperar.
Interpreto per les teves paraules i tenint en compte
com en determinats moments i en determinats nivells
està funcionant el sistema educatiu,
és que faltarien més UECs?
Possiblement, possiblement sí.
Perquè no sé si podeu donar resposta a totes les demandes
que us arriben dels centres.
Bé, això ho desconec exactament,
però podria ser que sí, que hi hagués llistes d'espera,
però ho desconec en aquest moment.
Jordi, 11 nois, no? Heu tingut aquest curs?
No, no, més.
Més.
Em sembla, ara t'ho dic de memòria,
em sembla que n'hem passat entre 18 i 20.
Em sembla que són 19.
Els que han arribat al final?
Els que han arribat al final ara en aquest moment són 11.
Que ara l'any que ve ja teniu una miqueta
quines són les perspectives,
perquè alguns, com el cas de l'Agustí, continuaran aquí.
Sí, sí.
Els alumnes que tenen l'edat per continuar l'educació secundària obligatòria,
doncs continuaran aquí.
I els que no poden acreditar,
doncs se'ls ha derivat a un PQPI o amb altres sortides.
Et volia preguntar, per acabar,
si vosaltres després formalment feu un seguiment d'aquests alumnes,
però pel que ens ha explicat la Vicenta no cal fer un seguiment formal,
perquè hi ha un seguiment informal,
perquè són ells mateixos els que tornen.
Probablement, més enllà de les estadístiques i valoracions formals,
el que a vosaltres com a docents, com a professionals,
us donen la resposta que la feina que feu val la pena és justament aquesta resposta
i el fet que us continuïn a visitar un cop ja han acabat els estudis.
Sí, sí, és una satisfacció veure que al cap de dos anys
t'apareix un alumne aquí i els que realment no han pogut acreditar,
doncs te manifestin, ostres, vaig perdre el temps, no?
Tant de bo poder repetir i tornar endarrere.
de fet, fa un parell de dies van venir dos alumnes i ens deien això, no?
Què em deies, perdona?
Els deien anar a ells, no? Els altres nanos els deien,
sobretot, no feu el que vaig fer jo, aprofiteu el temps,
que jo ara tinc 18 anys i no tinc res.
Agustí, ja ho has sentit, no?
A tu et cauen totes avui, com que acabes d'arribar.
Ah, sí, sí, en té, ets l'últim que ha arribat i els teus companys que marxen.
per dir, de veritat que ha estat un plaer,
coneixíem l'unitat de quan vas venir a la ràdio,
a l'espai que fem en col·laboració amb la Fundació Casal la Mica,
a explicar-ho, però diguem que és molt més il·lustratiu
quan parles amb aquests nois que han fet l'esforç per tenir un futur
i que sembla que ho tenen clar i que esperem que sigui brometador.
Moltíssimes gràcies i molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Ja està, ja està.
Molt bé, doncs bé un jo, eh?
Que bé que tinguis plaça, no?
La veritat és que...