Ara passen gairebé 9 minuts de les 12 del migdia.
Ahir, si us en recordeu, ens acompanyaven aquí al matí de Tarragona Ràdio
un actor i una actriu de Maní de Teatre, el grup de teatre de la ONCE,
un grup dels veterans aquí a la ciutat de Tarragona
que estrenen aquest vespre el cicle del Festival Eclèctic.
Ho fan amb una obra de Maribó, un cicle que ens portarà al llarg dels propers dies
representacions teatrals amb molt d'interès aquí a la ciutat de Tarragona
que protagonitzen persones que tenen algun tipus de discapacitat.
És una iniciativa de les pròpies entitats que tenen un taranaia de molts anys
en aquesta matèria i de l'àrea de serveis a la persona de l'Ajuntament de Tarragona.
En aquest moment del programa, a la següent hora continuarem parlant
amb altres col·lectius, volem posar èmfasi a un grup teatral també veterà.
Estem parlant del grup de teatre Ganyotes del Club Baixell.
Ens acompanyen la responsable del grup de teatre, Núria Lorant.
Molt bon dia, Núria.
Hola, bon dia.
Benvinguda, monitora, Marta Borrell. Molt bon dia, Marta.
Hola, bon dia.
I el festival no només es farà a l'interior del Teatre Metropol,
perquè de fet també sortirà al carrer i ho farà amb música.
I en aquest sentit tindrem l'oportunitat aquí a Tarragona
de gaudir en directe i en una de les places boniques,
perquè sí, la plaça dels sedassos, de l'actuació de l'orquestra Bona Sort.
Tenim a l'altre costal del fil telefònic el seu responsable, José Manuel Pagán.
Molt bon dia, José Manuel.
Hola, molt bon dia. Què tal?
Gràcies per atendre la trucada, perquè em penso que has hagut d'interrompre un assaig, no?
Bé, concretament no.
És la gravació d'una pel·lícula que estic fent, d'un larg metratge que es diu Panegra.
I ara estàvem fent la gravació, sí.
Estàs relacionada amb l'orquestra i amb la tasca que feu al centre de dia del Maresme Norte?
Bé, no, això és una qüestió particular meva, que em van encarregar la pel·lícula i l'estic fent,
però simultàniament seguim assajant i preparant l'actuació del diumenge, eh?
Estarà molt bé. Jo crec que serà estupenda.
Jo diria, hi he vist algun vídeo.
Hi he vist algun vídeo penjat d'alguna actuació vostra.
i, escolta, a més el repertori que porteu és un repertori molt popular,
vull dir que jo n'estic convençuda, eh?
Sí, clar, clar, de fet el que fem és ball, perquè la gent partit i també, clar.
Jo no sé si la Marta i la Núria han vist mai a l'orquestra Bona Sort, jo no, jo no l'he vist mai.
Jo tampoc, però m'han donat bones referències.
Molt bé, molt bé, doncs ja ens veurem, ja ens coneixerem tots el diumenge a la plaça dels Sedassos.
No sé si has vist mai actuar el grup Ganyotes del Club Aixell.
No, no, és que jo visc a Barcelona i a vegades, doncs, ni que treballo a La Montanyeta,
també a aquest centre de paràlisi cerebral infantil,
però, en principi, bueno, la meva residència és a Barcelona, saps?
Llavors, per Tarragona vaig, bàsicament, a treballar.
El grup de La Montanyeta també té el seu grup de teatre i també participa, no?
Sí, sí, sí.
Saps per què t'ho deia? Perquè em sembla que a mica en mica comencen a crear-se circuits
per les actuacions de col·lectius artístics que estan integrats per persones de diverses discapacitats.
Alguna vegada hem parlat amb la gent de La Montanyeta, no?,
que és evident la dificultat d'entrar en circuits, diguem-ne,
ordinaris, per expressar-ho d'alguna manera.
Però l'important és que hi hagi també aquests circuits específics.
No sé què en penseu, en tot cas, li preguntem, li traslladem aquesta pregunta a la Núria, no?
Està bé que hi hagi aquests circuits?
Jo crec que és interessant i, de fet, una mica el Festival Eclèctic neix a partir d'aquí, no?
D'aquests petits circuits interns de conèixer la gent que es mou en el mateix col·lectiu,
que, bueno, en un moment donat diem, ostres, doncs, per què no unifiquem tots els nostres esforços
i muntem un festival que ens donarà una presència molt més forta a la ciutat
i ens donarem a conèixer realment com a col·lectiu
que, malgrat que puguin tenir unes discapacitats o unes altres,
doncs, també apostem per la cultura i per fer art, etcètera, etcètera.
Jo crec que és interessant.
I a la vessant, sempre s'ha dit, la vessant terapèutica,
de les manifestacions artístiques, de treballar en música, en teatre, en pintura,
dins de col·lectius que poden tenir problemes mentals, en aquest cas,
si parlem de l'orquestra de la bona sort,
però després hi ha un pas més enllà, que imagino que és això,
mostrar-ho al públic en general, que també forma part de la teràpia,
perquè vosaltres us definiu una mica com una orquestra semiprofessional,
vull dir, esteu oberts a la contractació, feu bolos...
Exactament, i a més cobrem per els bolos,
vull dir que no anem de caritat, sinó que nosaltres tenim un equip de 4.000 watts
i portem llums, portem un tècnic, portem boníssims amplificadors,
perquè hem tingut la sort que ens han donat un premi,
el primer premi de la Caixa per a persones amb risc d'exclusió social,
ens han donat aquest premi que significa 15.000 euros
i hem pogut comprar un material estupendo per a l'orquestra,
que ara sona tremenda.
L'orquestra està integrada per persones que tenen diferents tipus de malaltia mental?
La immensa majoria és esquizofrènia pagana a vida,
quasi tots, només hi ha una persona que té un costat de personalitat,
però en principi la majoria és esquizofrènia,
i jo penso que és un exemple increïble de la possibilitat artística
que tenen les persones afectades per aquesta malaltia,
que moltes vegades no els donem la importància que tenen
com membres que són capaços d'art.
I per això volem que s'ensenyi a la gent,
i que fem actuacions,
perquè no només és que ens ho passem,
és que també hem de donar aquest exemple,
per veure que les persones que tenen dificultats
i tenen malalties mentals
poden expressar-se artísticament d'una manera de 100%.
A vegades són persones que tenen problemes
per comunicar-se amb l'exterior, amb la família,
amb els terapeutes.
A través de la música, aquesta comunicació es fa més senzilla?
Més possible, clar, sí, sí, sí.
En principi, la música és un vehicle estupendo
per a sentiments,
perquè no cal que els defineixis en paraules,
que sempre és molt difícil,
sinó que tu expliques el que et passa
i l'altre ho entén
sense necessitat d'especificar-lo verbalment, no?
i no només això, sinó que l'important d'aquesta orquestra
és que surten d'aquesta bombolla
en la que estan al centre de dia
i van a un teatre parlant amb la gent,
surten als mitjans de comunicació,
tot això és un desigualista social,
és una tasca impressionant per a ells,
que sempre havia sigut,
d'alguna manera, no sé si rebutjats,
però almenys certa indiferència cap a ells
han de viatjar, moure's, organitzar-se, pensar...
Han de tindre l'uniforme plàstic,
han de estar a tal hora, en tal lloc,
han de dominar els nervis,
també tindre cura dels instruments,
muntar, desmuntar, tot això,
va a poc a poc fent-li
que la realitat s'imposa
sobre les seves, podríem dir, mancances, no?
Sobretot a nivell afectiu
i a nivell també mental,
a nivell cognitiu, eh?
Perquè la part artística
que ve del cervell límbic,
aquesta la tenen perfectament intacta.
Per tant, poden desenvolupar
aquesta vessant com a qualsevol altra persona
que no tingui cap discapacitat
ni cap malaltia.
Jo diria que més,
perquè precisament
per als moments
en què ells viuen,
hi ha rècords artístics
que es poden agafar d'aquests mons
i es poden explicar.
Tot això els dona també
la possibilitat d'assolir
una certa autonomia,
que a vegades és un dels grans reptes
d'aquestes persones,
el que deies,
que tingui cura del seu instrument,
que recordi de la lletra,
dels acords,
de fer la maleta per sortir al bolo,
vull dir,
coses que semblen molt evidents
però que no són tan fàcils d'assolir.
Exactament, sí, sí, sí.
I, bueno, també estàm
sobre l'orquestra
i dintre, jo crec que
de mesos començarem a rodar ja
aquesta pel·lícula
amb una actuació important
o diverses,
com una mena de mini-gira
i això també servirà
per consolidar el projecte
de l'orquestra
que ja porta set anys,
fer-lo ja definitivament
com a alguna cosa estable.
Ara què poden ser?
Unes 15 persones?
Són 20.
20 ja?
Déu-n'hi-do, eh?
Doncs ja és un tros d'orquestra, eh?
És una moguda
perquè saber jugar
l'autocar,
també hi ha els cuidadors,
bé, tot l'equip tècnic,
tot això.
Cada vegada que ens movem
significa
per això hem de cobrar, no?
Perquè si no...
Home, clar.
...sant deia
un desastrós, no?
I el vídeo que he vist
hi havia una cantant
amb un que estaven tocant
a la King Heavens d'Or
de Bob Dylan,
que per això l'he tirat
per saludar-vos.
Explica'ns una...
M'ha agradat moltíssim.
Però el que passa
que el so, clar,
com era d'aquests del YouTube,
dic, allà,
que no posarem aquest so que és lleig,
però m'ha agradat molt
veure-us en acció
i la veritat és que no ens ho perdrem.
una mica el repertori
que ens portareu aquí a Tarragona.
Quin serà?
Doncs sobretot és ball, eh?
Vull dir,
però que va des de rock and roll
a boleros.
Vull dir,
tot el que sigui ballable
i cançons que ja han resistit
el pas del temps.
Nosaltres no fem moda,
no fem cançons
que estan en actualitat
perquè volem que les cançons
que toquem siguin ja
com algú sòlid, no?
Algú que ha passat el temps.
i llavors,
doncs, bueno,
tot tipus de cançons.
A més,
també hi posem algunes nosaltres, eh?
Ells,
amb les seves lletres
expressen qüestions,
jo li poso música
i llavors aquestes cançons
també les toquem en públic,
que també és una manera estupenda
que ells expressin
les seves preocupacions,
les seves inquietuds
a través de la música.
Amb això que ens ha explicat José Manuel,
entenem perfectament
el nom de l'orquestra.
Orquestra, bona sort.
En realitat és orquestra.
De la bona sort.
De la bona sort.
Doncs un nom molt ben triat,
José Manuel.
No faltarem a la cita aquest diumenge.
Moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Estupendo.
Adéu-sia.
Fins aviat.
Ens veiem el diumenge, eh?
I tant que sí.
Tots allà a la plaça dels Sedassus.
Que vagi molt bé.
Adéu.
Igualment.
Adéu.
La música és una mica el segell
també del grup de teatre Ganyotes
perquè vau fer Cats
i Remember l'obra que presenteu,
que ja heu representat altres vegades.
Sí.
És també un recull de la música
dels 60, 70, 80,
un muntatge
que us hem tingut ocupats
a tots plegats,
a tota la companyia
a prop de tres anys.
No?
Sí, vam començar fa tres anys,
vam començar a muntar.
Llavors,
havíem,
els espectacles que havíem fet abans,
havien sigut alguns de creació pròpia,
però Cats,
tot i que va ser adaptat,
però era sobre un musical creat
i teníem la necessitat
de fer alguna creació pròpia
i únicament nostra
i llavors va sorgir la idea aquesta
de fer una mica de Remember,
de recopilatori de la música
dels 60, dels 70, dels 80,
per crear un espectacle,
per arribar a la gent
i per passar-nos-ho bé també nosaltres.
L'agradament és el tema musical,
abans Cats, ara Remember,
vull dir que la part aquí
també és teatral,
però la música, el ball,
ja m'imagino que estimula molt més, no?
Molt.
Ho deu passar molt bé.
Estan molt contents.
A més, amb el que deia la Marta,
el fet de triar aquestes èpoques musicals,
una mica s'adiu a les seves èpoques,
també si posessin músiques dels 2000 i tal,
no se sentirien tan identificats
i per ells poder escoltar els Beatles
i posar-los en acció,
els ABA, tot això...
Clar, perquè el grup de teatre Ganyotes
no és tan antic com el Club Vaixell,
que Déu-n'hi-do,
però és força veterà també.
I està integrat per a prop de 50 persones?
Sí, bueno, el grup té uns...
Van activo i pujant a l'escenari
determinats, però que treballin, treballin...
Sí, són 40 actors,
que aquests pugen tots a l'escenari,
que és un festival,
mai millor dit.
Un festival, realment.
I després, doncs,
al voltant d'uns 7-8 monitors
amb els que comptem el compromís
pràcticament total
i uns 7-8 monitors més
que estan més com a col·laboradors,
però que sempre que tenim espectacle
i tal, doncs,
comptem amb ells més que res
per moure tot el muntatge
que és de personal,
de decorat, d'escenari.
Vull dir, és impressionant.
I parlem de nois, noies, homes, dones
que van des dels 15 fins als 50 anys.
Més o menys, sí.
Una miqueta jo crec que la característica
que ens personalitzen altres
és el fet que,
bueno, sigui quina sigui la discapacitat,
sigui quina sigui l'edat,
estan tots a l'escenari
i sempre, una mica la feina nostra,
sempre ho he dit,
que consisteix en buscar el lloc
que correspon a cadascú.
Perquè en l'escenari en si
no es vegi
una discapacitat més que una altra,
sinó...
Igual és molt filosòfic, no?,
com nosaltres, com sabem,
els nostres actors,
però sempre es parla en aquest món
que més que discapacitat
és que està jugant
amb un altre tipus de capacitat.
Saps, a mi que em sembla fascinant
la manera com a través del teatre,
d'aquest espectacle,
podríem parlar d'altres,
trobeu un paisatge comú,
un escenari comú,
per tots plegats,
justament per això que deies,
perquè, clar,
les malalties que predominen,
llegeixo textualment,
la ganyota són
paràlisi cerebral,
transtorn del desenvolupament,
síndrome de Down,
microcefàlia,
autisme,
retard psicomotriu,
altres malalties associades
com la hiperactivitat
i el retard mental maduratiu.
Perfils absolutament diferents
que troben un llenguatge comú
i un espai comú,
que en aquest cas és Remember.
Independentment,
clar,
cada persona
en el que és la seva teràpia,
el seu centre assistencial,
fins i tot la tasca
que es fa al Club Vaixell,
necessita una atenció particular
respecte a la seva malaltia.
però aquí diguem-ne
que al final
tots estan fent la mateixa cosa,
independentment
de la seva situació personal.
Sí,
jo crec que és important
aquí també
conèixer
com és cadascun dels actors
i saber-te adaptar a ells,
no?
I,
jo què sé,
m'ha venen al cap
determinades persones
però n'hi ha alguns
que si els hi dones
una miqueta més de responsabilitat
i que es facin cura
en el moment
que estan a l'escenari
d'estar pendents
d'una cosa o d'una altra,
el seu xip canvia.
No?
Jo crec que és important
conèixer
com és cadascuna
d'aquestes persones
i saber trobar
el seu paper
dintre d'aquest escenari
comú
que tu comentaves.
I com que l'heu fet
moltes vegades
es veu que vau encertar
perquè tothom encaixa
en el seu paper
a la perfecció,
no?
Tinc entès.
Sí,
tothom ha trobat
el seu lloc,
a més ells
els encanta,
s'haig de anar a casa,
bueno,
és una cosa que dius
fa tres anys
que ho estem fent
però ells segueixen
i algun divendres
que fem activitat
els diem
bueno, va,
fem una altra activitat
avui per canviar
i bueno,
cares llargues,
tot el que hem d'acabar
fent assaig
perquè si no...
És que fer assaig
és cantar,
és ballar,
és interpretar.
És ballar,
és fer l'assaig
de Remember,
no és allò de dir
bueno,
doncs fem una activitat...
no, no,
és fer l'assaig
una altra vegada
una vegada
rere l'altra,
no,
del Remember
perquè
ells ho passen molt bé,
els hi agrada
i volen que els hi surti molt bé
llavors ells saben
que si assaigen
doncs els hi sortirà bé
llavors
és assaig rere assaig,
els encanta.
I ser un espectacle
de creació pròpia
us ha permès fer
a mida
cadascuna de les accions
que hi ha a l'escenari.
Exacte,
així és el que deia la Marta,
una mica
el que buscàvem
amb la creació pròpia
era això,
era dir,
doncs bueno,
ara ens permetem el luxe
d'anem a fer l'espectacle
que nosaltres volem.
A veure,
una mica l'argument
és un programa de televisió,
no?
Sí.
És un programa de televisió
doncs que fa
com un Remember
valgui la...
La Juventu Baila,
eh?
Que feia nàpies.
No,
que són molt joves vosaltres,
n'heu sentit a parlar
d'aquest programa,
alguns ollents
que ja són com servidores
i que deuen recordar-ho.
I bueno,
una mica això
recorda els millors temes
dels anys 60,
els 70 i els 80
i a partir d'aquí
doncs és una posada
en escena
d'aquestes músiques.
Amb karaoke's,
canten,
diguem-ne,
com és el tema?
Canten,
canten?
o escenifiquen
les cançons?
Escenifiquen les cançons,
en alguna cançó
sí que n'hi ha
algun que fa de protagonista,
per exemple,
tenim,
fem,
hi ha una part,
no?,
que és els travoltes
que aniríem nosaltres,
que fem,
treballem amb música
del,
bueno,
de la pel·lícula
del musical gris
i llavors sí que tenim
uns protagonistes,
un que fa d'Olivia,
però tot i ser els protagonistes
de tota la vida,
però tots tenen un cert protagonisme.
Amb una particularitat,
cadascun.
Clar,
o sigui,
encara que hi hagi
els dos protagonistes,
el que després treu el motor
també és protagonista,
cadascú té el seu moment
de protagonisme,
tot i això,
i els altres grups
també tenim protagonistes,
però llavors
aquests sí que fan,
poden fer una mica
de playback,
però bueno,
en general el que fan
és ballar,
bueno,
en els Beatles
també tenim protagonistes,
també hi ha un moment
de la cançó
que tenim quatre actors
que fan de Beatles
i els altres fan de públic,
no?,
que els van a veure,
o sigui que...
Sí, és més com
una posada en escena,
és més com representació,
sí.
Però clar,
això també és escenografia,
també és vestuari,
tema del vestuari,
caracterització,
que aquí, doncs,
segur que us heu passat molt bé.
Sí.
Amb aquests pentinats trebolta,
m'imagino que les gomines
i les coses d'aquestes
els hi deu fer gràcia.
No, a veure,
està clar,
ells ho passen molt bé,
però a nosaltres també.
A nosaltres també.
Ja es nota.
A veure,
una cosa,
segons m'han dit,
si jo ho he sentit bé,
aquesta serà l'última representació
de Riemember
aquest diumenge al Metropol,
a Tarragona.
Aquí a Tarragona, sí.
A Tarragona.
A nosaltres,
el volum aquest dia
ens l'hem pres
com una clausura
del que és aquest projecte,
perquè jo crec que tant ells
com nosaltres
tenim la necessitat
d'acabar ja fa tres anys
que estem treballant amb això
i ens hem dedicat tot aquest any
a anar fent representacions
i és una mica la necessitat
de...
Ens ho hem passat molt bé,
però ara tenim ganes
de fer coses noves.
Jo crec que a Tarragona
sí que serà
l'última representació
que fem
i més al Metropol
que a nosaltres
ens el sentim
un teatre molt de casa nostra.
De fet,
no ens donem compte,
però sempre que muntem
alguna cosa
la muntem en clau
pensant que anirem al Metropol.
Les mides
les teniu preses, eh?
Sí.
Buscarem's
canvien els escenaris
és un pollastre.
Però
llavors també ens venia de gust
doncs
acabar una mica
Porto de lo Alto.
Tornarem a fer...
Ens prenem aquest espectacle
de la mateixa manera
que ens vam prendre l'estrena
i llavors
el que sí ens quedarà
una última actuació
que serà el 30 de maig
que anirem a participar
de la Tamborinada
que és una festa
que organitza
la Fundació La Roda
al Parc de la Ciutadella
a Barcelona
i que, bueno,
estem superorgullosos
perquè hem comptat amb nosaltres
com a participants
de l'escenari principal
i només com a dada de dir
que, bueno,
ja estàia buscant per internet
qui eren aquesta gent
i que aquesta festa
me'n penso
que aquest any
és el 33è any
que fan aquesta festa
i que tenen al voltant
d'unes 90.000 persones
que ja passen per allí.
La qual cosa
per naltros
això és
el més gran
que ens pugui
haver arribat a passar.
Però de fet
el grup de teatre
Ganyotes del Club Baixell
comença a tenir
una manada
en determinats circuits
perquè heu actuat
a Barcelona
no és la primera vegada
que actueu.
No.
Per tant,
vull dir que teniu
ja uns quants bolos
a l'esquena.
Però el que ens interessa
és aquest diumenge
precisament
a quina hora serà?
Em penso que no heu dit.
A les 7 de la tarda.
A les 7 de la tarda.
Aviam,
diguem-ne pràctica.
Digueu-me pràctica
però és així.
A les 7 de la tarda
l'entrada és lliure
però penseu
que hi anirà
molta gent.
Segur.
Sí, a més
hi ha prèvia
recollida d'invitacions.
Per això.
On hem de recollir
les invitacions
perquè clar,
si obren les portes
i entre totes
que arribaria un moment
que hi hauria un problema.
Per tant,
és gratuïta
però amb invitació.
Que s'ha de recollir?
S'ha de recollir
al Teatre Metropol
aquests dies
fins que s'acabin.
Llavors,
l'horari de taquilles
em penso que és
de dilluns a dijous
a la tarda
o de dilluns a dimitres
a partir de les 6 de la tarda
i em penso que
de dijous a dissabte
obren inclús al matí
de 12 a 2.
Llavors,
és simplement allà
fer la recollida
i tenir l'entrada
per poder entrar el diumenge
i no tenir problemes
de fer cues,
de quedar-nos fora,
de quedar-nos sense entrar.
És que és un sistema
per...
L'aforament de la sala
és el que és
i sabem,
ens consta
que hi anirà moltíssima gent
per tant.
Si voleu gaudir
d'aquest rimembre
amb el grup Ganyotes
del Club Baixell,
l'últim que en principi
faran a Tarragona,
no ho sé
perquè algú
potser algun dia
els hi diu
que tornin.
Moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio
Molta Merda
com es diu
a l'Argot Teatral
i que sigui tot un èxit
i ja en parlarem
del següent projecte.
Això, molt bé.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Adéu.